0
Ruta Històrica FronteraHistòrica Regne de València
BUNYOL
FundacióBunyol i tota la seua comarca es va incorporar al Regne de València a mitjan segle XIII, durant la conquistade Val...
El castell de BunyolAssentat sobre dos massissos rocosos domina la ciutat i tota la Foia de Bunyol, i sestén denord-oest a...
El castell de BunyolEn el centre del castell, es troba la torre denominada delHomenatge, la més destacada del conjunt, dom...
RepoblacióDesprés de la conquesta de Jaume I, la comarca vacontinuar estant habitada per veïns dorigen musulmà, fins a tal...
Època ModernaAmb les Cartes Pueblas es regularien les relacions entre els nouspobladors i els seus senyors, sent la majori...
REQUENA
EL MEDI FÍSICEstà situada entre la Meseta castellana i el Mediterrani, del qual tan sols laseparen 67 km. És un territori ...
¿Por qué aquí?• REQUENA es situa estratègicament a leixida  dels Serrans, sobre una gran roca calcària  dominant laltiplà ...
HISTÒRIA
ELS ÍBERS• Van ser un conglomerat de pobles (edetans,  bastetans, lobetans, laietans…) cridats així pels  romans en habita...
S’establiren a la roca de la Villa seguint elcostum íber d’habitar llocs elevats, fàcils dedefensar:. Exemples : Puntal de...
ÍBERSA més a més, controlaven les comunicacions entre         dos importantes ciutats íberes:              KELIN i EDETA.
LAS PILILLAS
LA ROMANITZACIÓ EN            HISPÀNIA.• Anomenem així al procés de conquista i  transmissió de la cultura romana en la Pe...
Restes arqueològiques en la Cuesta          de Carnicerías
Paviment romà en la plaza del          Castillo
LA Vila Tardorromana     A causa de la crisi econòmica, social i políticade lImperi Romà, entorn del segle III d. C., lapo...
Invasions bárbares (s. IV-V d.C)Pobles del nord d’Europa envaïren la península  ibèrica aprofitant la crisi de l’Imperi Ro...
LOS VISIGODOS (S. V-VII d. C.)• Els gots de l’oest (Visigots) s’establiren en la  Península i sud de França al segle V d. ...
Els visigotsFins ara no s’han trobat restes visigòtiques aREQUENA.
Al-Andalus
La conquesta islàmica            • En l’any 711 d.C, els              musulmans, que              s’estenen des del       ...
TARIK creua l’estret
La conquista del Reino de Toledo Un exèric integrat per àrabs i berbers, dirigit per Tarik, creua l’Estret de Gibraltar i ...
L’ocupació del territori fou realitzada per reduïdes  tropes d’àrabs, procedents d’Aràbia, i berbers,  recentment islamitz...
En aquest clima de conflicte, una tribubereber, els BANU-ZENUN, arribarà aREQUENA des d’Alcalá del Júcar amb la missiód’oc...
La REQUENA islàmica esdevindria un important centre d’operacions de la resistència bereber contra el poder de l’emir de Có...
¿Què significa Requena?Els invasors crearen un nuclifortificat al que anomenarenRakkana, el significat de la qual ésLa for...
LES FORTIFICACIONS          Els musulmans van          rodejar la major part          de la roca calcària amb          una...
El tapial
Les muralles
Els replecsLes entrades a la medina es plantegen en forma de replec (recodo), a fi que en cas datac, les tropes enemigues ...
La medina de RequenaLa medina constituïa un rang de prestigi dins delmón musulmà. Per a això, havia de comptar ambuna Alca...
L’ALCASSABA
La mezquita
URBANISME ISLÀMICLurbanisme islàmic es caracteritza per carrersestrets, laberíntiques, irregulars, amb presènciadàmplies v...
BALANSIYA
En ocasions, vàries famílies construïen habitatges formant un carrer “privat” sense eixida que reben en castellà el nom d’...
Azucaques
Els banys (hammam)
La visita del Mío Cid
La función militar s’intensifica quan REQUENA     esdevé la frontera entre el regne cristià de   Castella y l’almohade de ...
LA INCORPORACIÓ AL      REGNE DE CASTELLA    El poder dels regnes cristians de la península esconsolida i comencen a parti...
LES RAZZIESDes de la conquista de Moya (Conca) l’any 1181,els cristians no deixen dassolar les terres deREQUENA mitjançant...
La conquista de Requena  En 1219, l’arquebisbe de Toledo Ximénez deRada, planteja la conquesta de REQUENA pel seuvalor est...
En 1238, la capital del regne de Balansiya cau en     mans dels catalanoaragonesos i el seu reiJaume I . S’obria la carrer...
LA TOMA DE REQUENA (1239)REQUENA queda desprotegida, pel que el bisbe      de Cuenca, per ordre de Fernando III “el       ...
Es creu que va ser presa en 1238 per Jaume I de  forma pacífica després de la presa de València.    El 4 dagost de 1257, d...
És ocupada pel rei dAragó Pere IV el Cerimoniós en1369; però va tornar a Castella amb Enric II en 1372 igairebé cent anys ...
RepoblamentLany 1258, cau Requena. Alfons X, que és un rei tolerantdecideix que la població àrab i jueva segueixi a Requen...
Las Cuevas   Las Cuevas de La Vila. Construïdes pels   àrabs en perforar la tosca calcària i penetrar   en el subsòl, extr...
L’Art medieval
El Palau del Cid       Palau gòtic del segle XV de       grans dimensions, amb un arc       de mig punt com a entrada     ...
Església de Sant Nicolau de Bari              Lesglésia de Sant Nicolau és la més              antiga de les tres esglésie...
Església de Santa MariaÉs la major de les tres esglésies de La Vila i estàdedicada a lAsunción de la Mare de Déu. El seues...
Església del Salvador           Temple gòtic construït           entre els anys 1380 i           1533, destaca           e...
Era modernaA la fi del segle XVIII perd Venta del Moro,quedant territorialment com es coneix enlactualitat.En el segle XVI...
Plaça de la Vila o d’AlbornozEn el segle XVII té lloc lobertura duna plaça major en LaVila coneguda originàriament amb aqu...
Casa de Santa Teresa de Jesús                Casa en què es va                hostatjar Santa Teresa                de Jes...
Casa de l’Art Major de la Seda              Dorigen medieval, en              aquest edifici tenia la seua              se...
Casa dels Pedrón         Casa nobiliària de la         família Pedrón, ledifici         és del segle XVII amb         remo...
Edat ContemporàniaEn 1836 a causa del seu suport a Isabel II en les Guerres Carlistes se liconcedeix el títol de "Molt Nob...
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Ruta històrica bunyol requena
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Ruta històrica bunyol requena

216

Published on

Presentació sobre l'activitat geogràfico-històrica programada pel departament de geografia i història de l'IES Joan Fuster (Bellreguard) a la frontera històrica del Regne de València entre Bunyol i Requena.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
216
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Ruta històrica bunyol requena"

  1. 1. Ruta Històrica FronteraHistòrica Regne de València
  2. 2. BUNYOL
  3. 3. FundacióBunyol i tota la seua comarca es va incorporar al Regne de València a mitjan segle XIII, durant la conquistade València per Jaume I. Entre els que acompanyaven el rei estava el senyor Roderic de Lizana que "vameréixer per raó dels seus molts serveis i gastos, rebre lendemà de mans del Rei, els Castells i Viles deBunyol, Monroy i Amacasta" i també "els llocs dHiatava i Alboraig, amb els hòmens i dones de qualsevol lleii condició, amb els seus termes i pertinences, la donació dels quals va tindre lloc a 27 dabril de 1238".Des de juny de 1304 fins a 1415 van constituir, junt amb el senyoriu veí de Xiva, el patrimoni valencià delsComtes dUrgell per haver-los recomprat Jaume el Just per al seu fill Alfons casat amb lhereva dUrgell,Teresa dEntença, senyora també de Xiva. El 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la guerra dels DosPeres. El 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta intercanvià amb Pere II dUrgell la baronia deCervelló i les viles de Sant Vicenç dels Horts i Piera a canvi de la meitat de les baronies de Bunyol, Xiva iXestalgar.[3] La revolta del comte dUrgell, arran del compromís de Casp[4] ocassionà laixecament del castellcontra Ferran dAntequera el 1413, però el castell fou assetjat i vençut.[5] La incautació del patrimoni deJaume II dUrgell feu que el senyoriu de Bunyol va passar a mans de la Corona dAragó. El rei Alfons elMagnànim, els va vendre més tard a Berenguer Mercader, el seu cambrer major. Desta forma, la famíliaMercader, una de les més representatives de València, es va vincular a La Foia de Bunyol des de 1425 fins a1836, que el senyoriu va passar definitivament a la Corona.Amb Felip III, Bunyol i la seua comarca es converteix en Comtat de Bunyol, sent el seu primer comte Elsenyor Gaspar Mercader i Carròs, el 3 de maig de 1604.
  4. 4. El castell de BunyolAssentat sobre dos massissos rocosos domina la ciutat i tota la Foia de Bunyol, i sestén denord-oest a sud-est ocupant aproximadament 400 m de longitud. La seva importànciaestratègica es basava a estar en lantiga frontera entre Castella i València. La construccióocupa el centre de la població i està format per dos recintes situats sobre una cresta rocosaentre la fossa del riu de Bunyol i el barranc de Borrunes, separats per fosses artificials quese salven mitjançant ponts defensats per torres que fan la funció de portes. Una primerafossa separa el recinte militar de la zona de les Vendes, des de la qual duna altra manerapodria accedir-se a peu pla. La segona fossa aïlla la zona residencial, reforçant la sevaposició defensiva. El primer recinte és un polígon format per un llenç recte, flanquejat perdues torres en els angles i una torre central daccés que defensa la porta, i una muralla quecorona els escarps de la penya. Queda així defensat un espai ampli i pla, lantiga plaçadarmes, el recinte fortificat de les quals es trobava dotat dun cos de ronda perforat persageteres. Actualment aquest espai està ocupat per modests habitatges adossats a lesmuralles, que emmascaren de manera eficient el caràcter militar del lloc. Aquests habitatgessón, en tot cas, posteriors a 1845.
  5. 5. El castell de BunyolEn el centre del castell, es troba la torre denominada delHomenatge, la més destacada del conjunt, domina elpont i fossa, servint de comunicació al seu través al segonrecinte del castell (recinte sud). La forma i disposició delpas, és una simple mina perforada en el nucli massís de latorre. A lúnica habitació saccedia per una porta des de lesplantes altes del palau gòtic avui desaparegudes. El recintesud, alberga les instal·lacions residencials de la fortalesa.Es conserva part del palau gòtic -la sala del Oscurico-, ésuna sala rectangular, adossada per un dels seus costats a lacara oest de la torre de lHomenatge.
  6. 6. RepoblacióDesprés de la conquesta de Jaume I, la comarca vacontinuar estant habitada per veïns dorigen musulmà, fins a talpunt que els cristians eren minoria (menys del 10%). Per aixòlexpulsió morisca (1609) va crear una situació de veritable iautèntica catàstrofe. Moltes aldees van quedar desertes des dellavors per a no tornar a poblar-se mai (entre elles Mirabonell) iBunyol va quedar quasi desert.El comtat de Bunyol va ser repoblat amb 1611 amb 81 nouspobladors procedents de Mallorca. A Bunyol 33; i 16 en cada u delspobles dIàtova, Macastre i Alborache. Les repoblacions posteriorsserien daragonesos, per això tota La Foia parla castellà.
  7. 7. Època ModernaAmb les Cartes Pueblas es regularien les relacions entre els nouspobladors i els seus senyors, sent la majoria delles molt desfavorablesals primers. Açò va fer que hi haguera una contínua resistència delsvassalls per al pagament de tributs, amb plets i revoltes antisenyorials;sobretot a partir del segle XVIII. Així, en 1797, els veïns del Comtatlluiten per incorporar-se a la corona, donant 12.000 florins al Marquésde Malferit, Comte de Bunyol, encara que els intents anteriors ja havienfracassat (com el de 1761). Vist i revist el procés, "sorollós plet que vadurar 39 anys" el ministeri de Gràcia i Justícia expedia la següentresolució el 19 de gener de 1836: "Shi declara haver lloc a laincorporació de la vila de Bunyol i els llocs dIàtova, Alboraiche,Macastre i Setaigües amb la jurisdicció, regalies i drets que va disfrutarMalferit... entregant-se-li els 70.588 quinzets i 80 morabatins". Aixífinalitzava el plet segons el "Memorial Ajustat" i sincorporava elComtat a la Corona.
  8. 8. REQUENA
  9. 9. EL MEDI FÍSICEstà situada entre la Meseta castellana i el Mediterrani, del qual tan sols laseparen 67 km. És un territori format per un altiplà dhiverns freds i estiuscalorosos, de bons recursos hidràulics i de grans belleses i contrastos. Es trobasituada en la zona més occidental de la província de València, on el riu Cabriolla limita per loest i el sud amb profundes goles; per lest i nord, la Serra deJuan Navarro i el Bec de El Tejo (1.250 m.) la separen de les regionsmuntanyenques del Túria.El clima és continental, dels més rigorosos de lest peninsular. Els estius sóncurts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llargs i extremadamentgèlids. Solen superar-se els 6 mesos dhivern consecutius. La neu és freqüentdurant els mesos centrals de lhivern, les fortes gelades nocturnes són la tònicadurant aquest període i les pedregades i tempestes severes durant lèpocaestival.Abunden les pinedes, fonts i deveses, i el riu Magre és un dels accidents quemés marca aquesta plana. En tota la plana sestenen zones de cultiu,predominant els vinyers, en els quals es basa leconomia local. Requena estàconsiderada com una autèntica porta de la Meseta.
  10. 10. ¿Por qué aquí?• REQUENA es situa estratègicament a leixida dels Serrans, sobre una gran roca calcària dominant laltiplà i custodiada per dos acabalats brolladors: Reinas i Rozaleme.
  11. 11. HISTÒRIA
  12. 12. ELS ÍBERS• Van ser un conglomerat de pobles (edetans, bastetans, lobetans, laietans…) cridats així pels romans en habitar prop del riu ÍBER (Ebre), que donaria nom a aquestes tribus.• Van dominar lest peninsular des del segle VIII al III a.C.• Existeixen troballes arqueològiques en la Plaça del Castillo, datades entorn del segle VII a.C.
  13. 13. S’establiren a la roca de la Villa seguint elcostum íber d’habitar llocs elevats, fàcils dedefensar:. Exemples : Puntal dels LLops (Llíria)o El Molón de Camporrobles.
  14. 14. ÍBERSA més a més, controlaven les comunicacions entre dos importantes ciutats íberes: KELIN i EDETA.
  15. 15. LAS PILILLAS
  16. 16. LA ROMANITZACIÓ EN HISPÀNIA.• Anomenem així al procés de conquista i transmissió de la cultura romana en la Península Ibèrica.• Les tribus iberes són sotmeses per Roma a partir del segle III a. C.
  17. 17. Restes arqueològiques en la Cuesta de Carnicerías
  18. 18. Paviment romà en la plaza del Castillo
  19. 19. LA Vila Tardorromana A causa de la crisi econòmica, social i políticade lImperi Romà, entorn del segle III d. C., lapoblació hispanoromana emigra al camp per adedicar-se a lagricultura, habitant una espècie de“Casas de conreu”. Una daqueixes Viles ha siguttrobada pels arqueòlegs als voltants dHortunas: LA CALERILLA.
  20. 20. Invasions bárbares (s. IV-V d.C)Pobles del nord d’Europa envaïren la península ibèrica aprofitant la crisi de l’Imperi Romà,creant a partir del segle V regnes independents.
  21. 21. LOS VISIGODOS (S. V-VII d. C.)• Els gots de l’oest (Visigots) s’establiren en la Península i sud de França al segle V d. e. C.
  22. 22. Els visigotsFins ara no s’han trobat restes visigòtiques aREQUENA.
  23. 23. Al-Andalus
  24. 24. La conquesta islàmica • En l’any 711 d.C, els musulmans, que s’estenen des del Golf Pèrsic fins a l’Atlas, comencen la invasió militar del regne visigòtic de Toledo, que es troba immers en plena guerra civil.
  25. 25. TARIK creua l’estret
  26. 26. La conquista del Reino de Toledo Un exèric integrat per àrabs i berbers, dirigit per Tarik, creua l’Estret de Gibraltar i y derrota els visigots en la batalla de Guadalete (711)
  27. 27. L’ocupació del territori fou realitzada per reduïdes tropes d’àrabs, procedents d’Aràbia, i berbers, recentment islamitzats, procedent del Nord d’Àfrica. El tracte discriminatori dels àrabs envers els berbers i el repartiment de les millors terres entre els àrabs (Vall del Guadalquivir) suscità la desconfiança entre els berbers que aviats es revoltarien, quedan arraconats a les muntanyes i les pitjors terres.
  28. 28. En aquest clima de conflicte, una tribubereber, els BANU-ZENUN, arribarà aREQUENA des d’Alcalá del Júcar amb la missiód’ocupar-la i fortificar-la, per tal de poder atacarels àrabs.
  29. 29. La REQUENA islàmica esdevindria un important centre d’operacions de la resistència bereber contra el poder de l’emir de Córdoba Abd al- Rahman I
  30. 30. ¿Què significa Requena?Els invasors crearen un nuclifortificat al que anomenarenRakkana, el significat de la qual ésLa forta.
  31. 31. LES FORTIFICACIONS Els musulmans van rodejar la major part de la roca calcària amb una grossa muralla de TABIYA (tàpia), una tècnica ràpida i barata, però molt efectiva.
  32. 32. El tapial
  33. 33. Les muralles
  34. 34. Els replecsLes entrades a la medina es plantegen en forma de replec (recodo), a fi que en cas datac, les tropes enemigues es veren forçades a maniobrar amb escassa visibilitat i facilitant el treball als defensors. Málaga
  35. 35. La medina de RequenaLa medina constituïa un rang de prestigi dins delmón musulmà. Per a això, havia de comptar ambuna Alcassaba (zona militar), una zona pobladaamb socs, banys, mesquita… i un raval.
  36. 36. L’ALCASSABA
  37. 37. La mezquita
  38. 38. URBANISME ISLÀMICLurbanisme islàmic es caracteritza per carrersestrets, laberíntiques, irregulars, amb presènciadàmplies volades i carrerons sense eixida. Elsmusulmans concedien poca importància a la vidaen el carrer, i les famílies construïen els seushabitatges entorn dun ampli pati central. Elconcepte de privacitat e intimitat tenia moltaimportància.
  39. 39. BALANSIYA
  40. 40. En ocasions, vàries famílies construïen habitatges formant un carrer “privat” sense eixida que reben en castellà el nom d’azucaques.
  41. 41. Azucaques
  42. 42. Els banys (hammam)
  43. 43. La visita del Mío Cid
  44. 44. La función militar s’intensifica quan REQUENA esdevé la frontera entre el regne cristià de Castella y l’almohade de Balansiya (València) a principios del siglo XII.
  45. 45. LA INCORPORACIÓ AL REGNE DE CASTELLA El poder dels regnes cristians de la península esconsolida i comencen a partir del segle XI unaofensiva que permet reduir els hispanomusulmansal regne de Granada (segle XIII).
  46. 46. LES RAZZIESDes de la conquista de Moya (Conca) l’any 1181,els cristians no deixen dassolar les terres deREQUENA mitjançant atacs i saquejos, lestemudes “razzies”.
  47. 47. La conquista de Requena En 1219, l’arquebisbe de Toledo Ximénez deRada, planteja la conquesta de REQUENA pel seuvalor estratègic en la ruta cap a València, però lamedina resistirà l’atac cristià.
  48. 48. En 1238, la capital del regne de Balansiya cau en mans dels catalanoaragonesos i el seu reiJaume I . S’obria la carrera per la conquesta de l’estratègica ciutat de Requena entre Castella i Aragó
  49. 49. LA TOMA DE REQUENA (1239)REQUENA queda desprotegida, pel que el bisbe de Cuenca, per ordre de Fernando III “el Santo”, assetja la medina.Els castellans, temerosos de que l’estratègica ciutat caiga en mans aragoneses, inicien la conquesta de la ciutat, que es completa l’any 1239, en plena campanya de Jaume I al Xúquer.
  50. 50. Es creu que va ser presa en 1238 per Jaume I de forma pacífica després de la presa de València. El 4 dagost de 1257, després de locupació cristiana de la ciutat per castellans, rep de mans dAlfons X de Castella la carta de poblament i el fur per al seu autogovern en qualitat de territori de realeng, entrant a formar part del Regne de Castella, convertint-se en duana de Castella. En1264 rep la concessió de Port Seco i Almojarifat, pel bestiar, la llana i el blat que passava de Castella a Aragó i viceversa.
  51. 51. És ocupada pel rei dAragó Pere IV el Cerimoniós en1369; però va tornar a Castella amb Enric II en 1372 igairebé cent anys després, en 1467, és novament presapel marquès de Villena.En 1355 Pere I (el Cruel, també conegut com elJusticier) segrega Utiel, atorgant-li la carta depoblament i el títol de Lleial Vila.Amb els Reis Catòlics i la unificació dels dos regnesacaben les guerres per apoderar-se de la ciutat.
  52. 52. RepoblamentLany 1258, cau Requena. Alfons X, que és un rei tolerantdecideix que la població àrab i jueva segueixi a Requena, peròamb una condició, sha de construir una església. Tot i això, lavila creix i creix. Alguns immigrants daltres països com França,Anglaterra, els Estats Italians o el Regne dAragó, van emigrar ala localitat durant quaranta anys. Lany 1276, es registren 8.300ànimes en la localitat, convertint-se en la novena ciutat méspoblada de la Corona de Castella. La tolerància de diferents reiscastellans, permet que a Requena seguís lesplendor judeo-musulmà-cristià. També va ser aquest el principi del cultiu devins, quan en 1269, un musulmà que havia viatjat a Jerez de laFrontera, sabia de la fabricació de vins, i va fer una cooperativa,amb diferents sistemes de regadiu, que van ser revolucionaris enla Comunitat Valenciana .
  53. 53. Las Cuevas Las Cuevas de La Vila. Construïdes pels àrabs en perforar la tosca calcària i penetrar en el subsòl, extraient largila i formant les voltes de les coves. Aquestes coves recorren tot el subsòl de la Plaça de La Vila i la majoria de les cases adjacents. En visitar aquest impressionant laberint de coves i passadissos es poden observar els diferents usos que han tingut al llarg de la història, com a refugis en les diferents èpoques de guerra, com a sitges per a emmagatzemar els cereals. Encara es conserven els elements bàsics de lelaboració de vins com són els trulls, les Piqueras, les trulletas, els respiradors, així com gran quantitat de gerres de grans dimensions datades des del segle XII.
  54. 54. L’Art medieval
  55. 55. El Palau del Cid Palau gòtic del segle XV de grans dimensions, amb un arc de mig punt com a entrada principal, sobre ell lescut nobiliari de la família Pedrón i la part superior de ledifici rematada amb una volada. En aquesta casa situa El cantar del Mio Cid la boda entre les filles del Cid, senyora Sol i la senyora Elvira amb els infants de Carrión.
  56. 56. Església de Sant Nicolau de Bari Lesglésia de Sant Nicolau és la més antiga de les tres esglésies existents a Requena (província de València, Espanya). Situada junt amb la muralla medieval en el primitiu raval de la ciutat, declarada Conjunt Històric Artístic en 1966. Va ser en el seu origen un temple gòtic finalitzat en el segle XV, que va ser objecte de successives ampliacions i reformes en els estils arquitectònics de cada moment. Constitueix una magnífica i harmoniosa síntesi del gòtic, renaixement, barroc i neoclàssic, realitzada per importants arquitectes i artistes del seu temps.
  57. 57. Església de Santa MariaÉs la major de les tres esglésies de La Vila i estàdedicada a lAsunción de la Mare de Déu. El seuestil és gòtic florit isabelí, es va començar aconstruir en el segle XIV i es va rematar el seuinterior en el segle XVIII al gust barroc. Constaduna sola nau, amb capelles adossades entre elsseus contraforts. En la seua façana, declaradaMonument Nacional en 1931, destaca la portadadedicada a lAnunciació. Per damunt del conjuntdestaca el ràfol de fusta, construït en el segle XVI,que lha protegit de les inclemències del temps.
  58. 58. Església del Salvador Temple gòtic construït entre els anys 1380 i 1533, destaca especialment la seua portada destil gòtic isabelí, molt decorativa. Linterior va ser reformat majoritàriament en el segle XVIII.
  59. 59. Era modernaA la fi del segle XVIII perd Venta del Moro,quedant territorialment com es coneix enlactualitat.En el segle XVIII arriba a tenir 800 telers de seda,convertint-se en el quart centre seder dEspanyapassant duna població de 4.000 habitants a gairebé10.000.En 1707 Felip V va concedir a Requena els títolsde Molt Noble, Molt Lleial i Fidelíssima Vila,obtenint un primer escut de ciutat.
  60. 60. Plaça de la Vila o d’AlbornozEn el segle XVII té lloc lobertura duna plaça major en LaVila coneguda originàriament amb aquest nom. Per aaconseguir aquest gran espai rectangular va ser necessariderrocar algunes pomes dedificis que ho ocupaven.Sabem que en 1685 es va construir en aquesta plaça la CasaConsistorial, la casa del Corregidor, la casa del Botxí i la Presó.A la moda castellana de les places majors es va sumar Requenaper a aconseguir un espai ampli on muntar el mercat setmanali celebrar actes públics importants, entre els que destacaven lescorregudes de bous, els quals eixien a la plaça per un estretcarreró, hui tancat, semblant al carreró dels toriles del carrer deSanta Maria.
  61. 61. Casa de Santa Teresa de Jesús Casa en què es va hostatjar Santa Teresa de Jesús en un dels seus viatges a Requena, és del segle XVI de la que conserva la portada, sent la resta reconstruït en el segle XX.
  62. 62. Casa de l’Art Major de la Seda Dorigen medieval, en aquest edifici tenia la seua seu lArt major de la seda, gremi dels comerciants de seda. La importància industrial de Requena durant l’Edat Moderna fou extraordinària.
  63. 63. Casa dels Pedrón Casa nobiliària de la família Pedrón, ledifici és del segle XVII amb remodelacions posteriors.
  64. 64. Edat ContemporàniaEn 1836 a causa del seu suport a Isabel II en les Guerres Carlistes se liconcedeix el títol de "Molt Noble, Leal i Fidelíssima Ciutat de Requena",obtenint per tant el seu segon nomenament i escut com ciutat.Al juny de 1851 passa a formar part de la província de València en lanova divisió provincial espanyola. Les raons daquest canvi es van basarmés en motius geogràfics i comercials que en els històrics (històricamenthavia format part del Regne de Castella), ja que la gran produccióvinícola de la comarca de Requena - Utiel havia de sortir a través delport més proper (València) cap al mercat europeu, principalment, cap aFrança, tal com ho testifiquen després de la Segona Guerra Mundial elscontinus viatges del carguer de bandera suïssa Leman, i altres, quetransportaven entre València i el port francès de Sete, el que no era sinóla manifestació duna sèrie de vincles comercials daquesta comarca ambla província i el port de València. El municipi és totalmentcastellanoparlant.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×