Resum
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Resum

on

  • 1,318 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,318
Views on SlideShare
917
Embed Views
401

Actions

Likes
0
Downloads
21
Comments
0

3 Embeds 401

http://francadenas.blogspot.com.es 378
http://www.francadenas.blogspot.com.es 22
http://francadenas.blogspot.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment
  • Cantera de granit <br /> Instalación minera de cobre Las Cruces (Sevilla) <br />
  • Cantera de granito <br /> Instalación minera de cobre Las Cruces (Sevilla) <br />
  • Cantera de granito <br /> Instalación minera de cobre Las Cruces (Sevilla) <br />
  • Cantera de granito <br /> Instalación minera de cobre Las Cruces (Sevilla) <br />
  • Cantera de granit <br /> Instalación minera de cobre Las Cruces (Sevilla) <br />
  • Cantera de granito <br /> Instalación minera de cobre Las Cruces (Sevilla) <br />
  • Cantera de granito <br /> Instalación minera de cobre Las Cruces (Sevilla) <br />

Resum Resum Presentation Transcript

  • L’Espai Geogràfic Espanyol: Resum L’Espai Geogràfic Espanyol J. F. Cadenas IES Joan Fuster (Bellreguard) francadenas.blogspot.com
  • Espanya: unitat i diversitat de l’espai geogràfic
  • 1. Diversitat física i humana Península Ibèrica CONDICIONANTES FÍSICOS CONDICIONANTES HUMANOS DIVERSIDAD EN LA PENÍNSULA View slide
  • L’Espai Geogràfic espanyol SITUACIÓ + CONFIGURACIÓ Implica Contrastos en Determina varietat de CLIMA RELLEU VEGETACIÓ AIGUA SÒLS Condicionants físics: - Posició - Situació geogràfica - Configuració física - Evolució geològica Característiques Relleu: Gran diversitat natural i humana Paisatges naturals Desigual distribució recursos naturals Diferents activitats humanes Diversitat Regional - Forma massissa - Elevada latitud - Disposició perifèrica relleu View slide
  • EEccoonnoommiiaa SSoocciieettaatt CCuullttuurraa Desequilibris territorials i diversitat regional Etapa Preindustrial Etapa industrial Etapa Postindustrial FACTORS HUMANS FFaaccttoorrss ffííssiiccss RReeccuurrssooss FFaaccttoorrss hhuummaannss EEvvoolluucciióó hhiissttòòrriiccaa
  • 2. Unitats morfoestructurals
  • UUnniittaattss mmoorrffooeessttrruuccttuurraallss Tectònica de plaques Tectònica de plaques Creació de materials Creació de materials • Roques ígnies • Roques metamòrfiques • Roques sedimentàries • Roques ígnies • Roques metamòrfiques • Roques sedimentàries DDeeffoorrmmaaccióió d deelsls m maatteerriaialsls EErroossióió d deelsls m maatteerriaialsls  Plegaments  Falles  Sedimentació  Plegaments  Falles  Sedimentació Formació Relleu Formació Relleu Unitats Unitats morfoestructurals morfoestructurals
  • • Era primària • Roques silícies • Roques molt rígides (es fracturen) • Relleu horitzontal •Meitat occ. de la Península •Era terciària •Roques silícies •Roques molt rígides •Relleu arrodonit •Sistema Central, Muntanyes de Toledo, Massís Galaic, oest del Sistema Cantàbric • Era terciària • Roques sedimentàries (calcàries) •Era terciària •Roques sedimentàries (calcària, argiles, gres o margues) •Roques toves (fàcil erosió) •Relleu horitzontal Sistema Ibèric Est serralada Cantàbrica SSòòccoollss Massissos antics Conques sedimentàries i depressions Serralades de plegament • Roques plàstiques (es deformen) • Relleu jove Pirineus Serralades Bètiques Serralades intermèdies Serralades alpines UUnniittaattss mmoorrffooeessttrruuccttuurraallss
  • DDeeffoorrmmaaccióió d deelsls m maatteerriaialsls PPleleggaammeennttss FFaallleless SSeeddimimeennttaaccióió  Vertical o recte  Inclinat  Agenollat  Ajagut  Bolcat  Isoclinal  Estirat  Plegament-Falla  Cavalcant  Cofre  Disharmònic  Diapíric  Normal  Inversa  Transformant o longitudinal  Estructural aclinal  Estructura monoclinal UUnniittaattss mmoorrffooeessttrruuccttuurraallss
  • 3. Evolució geològica
  • 33.. EEvvoolluucciióó ggeeoollòòggiiccaa ddee lleess uunniittaattss mmoorrffooeessttrruuccttuurraallss Era primària o Paleozoic (600 – 225 m. a.). • Orogènesi herciniana. • Granit, pissarra i quarsita. • Massissos hercinians: Massís Hespèric, Massís de l'Ebre, Massís Catalano- Balear, Massís d'Aquitània, Massís Bético-Rifeño. SÒCOLS • Grans fosses marines: fossa pirenaica, fossa bètica. • Massissos arrasats
  • Era secundària o Mesozoic (225 – 68 m. a.). • Calma tectònica •Erosió •Sedimentació en •Calcàries •Gresos •Margues Transgressions marines Fosses de 33.. EEvvoolluucciióó ggeeoollòòggiiccaa ddee lleess uunniittaattss mmoorrffooeessttrruuccttuurraallss • Basculament de la Península cap a l’est
  • Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.). Rejoveniment de la Meseta (estructura germànica) xarxa fluvial Basculament cap •Del Ebro •Del Guadalquivir •Sistema Ibèric •Est de la S. Cantàbrica •Sistema Ibèric •Est de la S. Cantàbrica Dipositats en les fosses marines Orogènesi alpina Fractura del sòcol de la Meseta Falles Activitat volcànica Conques sedimentàries Alçament de Sierra Morena Massissos antics •Massís Galaic •Oest de la S. Cantàbrica •Muntanyes de Toledo •Sistema Central Plegament de materials plàstics Dipositats en les vores del sòcol Serralades intermèdies Serralades alpines Depressions prealpinas l'Atlàntic Rius cap l'Atlàntic 33.. EEvvoolluucciióó ggeeoollòòggiiccaa ddee lleess uunniittaattss mmoorrffooeessttrruuccttuurraallss
  • 33.. EEvvoolluucciióó ggeeoollòòggiiccaa ddee lleess uunniittaattss mmoorrffooeessttrruuccttuurraallss Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.) Glaciarisme en Gelifracció forma • Glaciars de circ • Glaciars de vall Arrossegament Les serralades més elevades Terrasses fluvials • Duero • Tajo •Guadiana •Guadalquivir •Ebro
  • 4. Rocam i Tipus de Relleu
  • 11.. ÀÀrreeaa ssiillíícciiaa • Sòcols • Massissos antics • Zones de las serralades alpines i intermèdies com formada per es troben a…? Roques antigues alteració química Arenes brunogroguenques GGrraanniitt diàclasis • En alta muntanya • En zones poc elevades gelifracció • Crestes (Galayos) • Tarteres (Canchales) Diàclasis descamació paral·leles Diàclasis Doms a la superfície perpendiculars a la superfície Boles • Roquissar (Berrocal) • Tor • Pedra oscil·lant • Caos granític
  • 22.. ÀÀrreeaa ccaallccààrriiaa formada per per escorrentia Serralades de plegament: Roques sedimentaries predomina CCaallccààrriiaa Relleu càrstic •Rasclers o Lapiaz (lineals / en taules/ mar de pedra) • Gorges o congosts (Gargantas / foces / hoces) •Pòlies •Dolina o bòfies (torca) •Coves • Avenc (Simas) •Surgències Lapiaz de vessant ponor uvalas es troben en • Serralades alpines • Serralades intermèdies
  • durant formada per es dipositen • Fi de l’era Terciària • Era Quaternària Materials sedimentaris com Argiles, margues, algeps Fi de l'orogènia alpina relleu horitzontal en erosió ràpida zones àrides Xaragalls badlands 33.. ÀÀrreeaa aarrggiilloossaa en Conques Erosió valls fluvials campiñas
  • són Si els estrats és horitzontals erosió fluvial RReelllleeuu ttaabbuullaarr Erosió diferencial •Conques sedimentàries •Depressions (Ebre i Guadalquivir) • Taules o páramos • Tossal testimoni • Tossal residual estan Lleument inclinats Relleu en cuesta • Dors • Flanc • Tossal testimoni • Tossal residual estan plegats Relleu apalatxià • relleu hercinià • Arrasament i rejoveniment erosió diferencial • Depressions • Crestes • Cluses • S. Cantàbrica (W) • Montes de Toledo • Sierra Morena en amb en Relleu juràssic Serralades joves en erosió diferencial Anticlinals • Cluses • Combes • Anticlinal exhumat Sinclinals • S. penjat • S. Cantàbrica • Sistema Ibèric • Pirineus • Serralades Bètiques en
  • 5. Les Unitats Morfoestructurals
  • Resultat evolució geològica EEll RReelllleeuu eeuurrooppeeuu Precàmbric Unitats morfoestructurals Europees Antiga serralada precambriana arrasada Era Secundària Quaternari Paleozoic Era terciària Serralades alpines caledonians Extrem nordoccidental Hercinians Sud Gran Bretanya Sud i centre Europa Illes volcàniques Emissions volcàniques orogènesi alpina Serralades alpines • Relleu juràssic • Sud Europa Bètiques, Pirineus, Alps, Apenins, Pindos, Càrpats... Plana Europea Conca sedimentària Escult bàltic SSòòccoollss MMaassssiissssooss Sedimentació Conques sedimentàries • Antics sòcols elevats i erosionats • Relleu apalatxià Blocs afonats sòcol Conques sedimentàries Rin, París, Duero, Tajo... Depressions prealpines •Relleu horitzontal •Sedimentació holocè Ebre, Guadalquivir, Roine, Danubi, Po... • Entre massissos caledonians i hercinians • Oscil·lacions climàtiques quaternari • Canàries • Açores • Madeira
  • MMEESSEETTAA 11.. LLaa MMeesseettaa Sòcol paleozoic Serralades interiors Conques sedimentàries interiors • Sistema Central • Muntanyes de Toledo • Peneplà zamoranosalmantí • Peneplà extremeny • Muntanyes illa o tossals residuals • Gorges (arribes, tajos) • Conca del Duero • Conca de la submeseta sud Relleu tabular: • Páramos • Campiñas • Cuestas (glacis) • Tossals Relleu granític amb amb amb
  • Massís Galaicolleonés Serralada Cantàbrica Sierra Morena • Massís Asturià Picos de Europa • Muntanya Cantàbrica • Serra Segundera • Serra Cabrera • Los Ancares • Relleu arrodonit • Falles • Serra Madrona • Los Pedroches • Serra d’Aracena • Relleu apalatxià / juràssic • Relleu càrstic • Relleu glaciar amb amb Sistema Ibèric •Sector nord: Demanda, Moncayo •Sector sud: Sector castellà (interior) Fossa de Calatayud Sector aragonés (exterior) amb • Relleu apalatxià • Relleu càrstic • Estil germànic / saxonià amb Relleu apalatxià 22.. LLeess vvoorreess mmuunnttaannyyoosseess ddee llaa MMeesseettaa VORES MUNTANYOSES DE LA MESETA
  • Massís Galaicolleonés Serralada Cantàbrica Sierra Morena • Massís Asturià Picos de Europa • Muntanya Cantàbrica • Serra Segundera • Serra Cabrera • Los Ancares • Relleu arrodonit • Falles • Serra Madrona • Los Pedroches • Serra d’Aracena • Relleu apalatxià / juràssic • Relleu càrstic • Relleu glaciar amb amb Sistema Ibèric •Sector nord: Demanda, Moncayo •Sector sud: Sector castellà (interior) Fossa de Calatayud Sector aragonés (exterior) amb • Relleu apalatxià • Relleu càrstic • Estil germànic / saxonià amb Relleu apalatxià 22.. LLeess vvoorreess mmuunnttaannyyoosseess ddee llaa MMeesseettaa VORES MUNTANYOSES DE LA MESETA
  • 33.. LLeess ddeepprreessssiioonnss eexxtteerriioorrss aa llaa MMeesseettaa DEPRESIONES EXTERIORES A LA MESETA Depressió de l'Ebre Depressió del Guadalquivir • Peus de mont o raiguers (somontano): materials gruixos i durs • Centre de la depressió: materials fins amb • Mallos i foies • Relleu horitzontal: moles • Badlands amb • Maresmes • Campiñas • Taules o Mesas • Tossals testimoni (alcores)
  • SERRALADES EXTERIORS A LA MESETA Muntanyes Basques Sistemes Bètics Roquissar calcari • Aralar • Peña Gorbea amb 4. LLeess sseerrrraallaaddeess eexxtteerriioorrss aa llaa MMeesseettaa PPiirriinneeuuss Serralada Litoral Catalana • Zona axial paleozoica • Prepirineus  Serralades interiors  Depressió intermèdia  Serralades exteriors • Serralada litoral • Depressió Intermèdia o Prelitoral • Serralada Prelitoral • Falles • Activitat volcànica amb • Glaceres de vall i de circ • Llacunes o ibons • Serralada Penibètica • Serralada subbètica • Depressió intrabética amb • Mantells de corriment • Foies • Badlands amb
  • 6. El Relleu Litoral i Insular
  • RELLEU LITORAL PENINSULAR Costes atlàntiques Costes mediterrànies • Costa cantàbrica: penya-segats, rases, petites ries • Ries gallegues • Costa atlàntica andalusa: maresmes, fletxes litorals, dunes • Sector bètic: albuferes • Golf de València • Litoral català amb 5. EEll rreelllleeuu lliittoorraall ppeenniinnssuullaarr • Albuferes • Deltes • Tómbols • Camps de dunes • Cordons litorals
  • 66.. EEll rreelllleeuu iinnssuullaarr 6.1. L'Arxipèlag balear a) Mallorca • Orogènesi:  Fragments emergits de la serralada Subbètica. • Unitats morfoestructurals:  Serra Tramuntana: material calcari i relleu abrupte.  El Pla: depressió sedimentària (argiles) Relleu suau  Serra de Llevant Materials calcaris Relleu suau
  • 66.. EEll rreelllleeuu iinnssuullaarr 6.1. L'Arxipèlag balear b) Eivissa i Formentera • Orogènesi:  Fragments emergits de la serralada Subbètica. • Unitats morfoestructurals:  Relleu muntanyós calcari (Nord)  Plana sedimentària (sud Eivissa i major part Formentera)  Massís Est Formentera (La Mola)
  • 66.. EEll rreelllleeuu iinnssuullaarr 6.1. L'Arxipèlag balear c) Menorca • Continuïtat estructural Serralada Litoral Catalana. • Tramuntana: materials paleozoics, relleus suaus i baixos • Migjorn: materials calcaris mesozoics.
  • 66.. EEll rreelllleeuu iinnssuullaarr 6.1. L'Arxipèlag balear d) El litoral Balear  Alternança de relleus  Litoral escarpat (penya-segats, coves i cales) zones de relleu muntanyós (Nord Mallorca i Menorca)  Alternança llargues platges d’arena i petites cales obertes pels torrents  Albuferes (l’Alcúdia, Pollença i des Grau)
  • 66.. EEll rreelllleeuu iinnssuullaarr 6.2. L’Arxipèlag Canari • Origen: volcànic (era terciària). • Diferent antiguitat: (Lanzarote i Fuerteventura) més antigues i planes, amb abundància de platges arenoses. Tipus de relleu: • Cons volcànics • Calderes • Malpaïsos • Roques i dics • Barrancs • Glacis • Platges i penya-segats segons relleu insular.
  • 7. El Relleu Valencià
  • El Relleu Valencià Serralada Bètica Les Planes Litorals Serralada Ibèrica  Afonament pleistocè  Rebliment posterior Interior Castelló Sud Millars  Dipòsits mesozocs sobre sòcol paleozoic  Orogènesi alpina  Calcàries juràssiques i margues i gresos cretàcicojuràssics Planes litorals Conjunts perifèrics  Continuïtat Meseta  Serres Corbera i Mondúver Prebètic Subbètic Bètic  Plegaments Miocè  Relleu atalussat  Depressions estructurals (Segura)
  • Costes Baixes Altes Distribució: planes litorals Característiques  Platges llargues  Cordons de grava  Maresmes, albuferes, marjals...  Formacions dunars  Baix gradient Sistema subbètic i reduïts sectors serralada ibèrica Característiques  Platges curtes  Penya-segats  Accidents costaners  Talussos abruptes