• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
La crisi de l'antic règim
 

La crisi de l'antic règim

on

  • 1,718 views

Presentació amb esquemes i documents relatius a l'evolució econòmica d'Espanya durant el segle XIX elaborats per l'editorial Santillana.

Presentació amb esquemes i documents relatius a l'evolució econòmica d'Espanya durant el segle XIX elaborats per l'editorial Santillana.

Statistics

Views

Total Views
1,718
Views on SlideShare
794
Embed Views
924

Actions

Likes
0
Downloads
11
Comments
0

2 Embeds 924

http://institutaempuriabrava.cat 923
https://mj89sp3sau2k7lj1eg3k40hkeppguj6j-a-sites-opensocial.googleusercontent.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    La crisi de l'antic règim La crisi de l'antic règim Presentation Transcript

    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 6 La crisi de l’Antic Règim i la revolució liberal PER COMENÇAR PRESENTACIÓ RECURSOS INTERNET ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 INTRODUCCIÓ És un periode de transició en el que s’enfronten dues tendencies oposades: – Els intents de implantar una monarquia constitucional per part del liberals – El desig de mantindre les estructures de l’Antic Règim per part dels absolutistes. ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 Per commençar Seguir ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 Per començar ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 1.- La crisi de la monarquia i la guerra del Francés El regnat de Carles IV (1788-1808) • El regnat de Carles IV va estar condicionat : – Pel despotisme ministerial de Manuel de Godoy – L’impacte de la Revolució Francesa de 1789 i les relacions amb el país revolucionari: • Fase de neutralitat (1789-1792) • Guerra contra la França revolucionaria (1793-1795) • Aliança amb França (1796-1808) Tractat de San Ildefonso (1796) que la conduir a l’enfrontament amb Anglaterra i Portugal. Causes del desprestigi del regnat de Carles IV•La crisi financera de la corona•Frenada de les reformes il.lustrades per por al procés revolucionari francés•Derrotes en les guerres contra França (guerra de coalició) i Regne Unit (derrota deTrafalgar (1805)•La política exterior subordinada a la França de Napoleó, que amb el Tractat deFontainebleau (1807) va permitre l’entrada de tropes franceses per ocupar Portugal ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 61.- La crisi de la monarquia i la guerra del FrancésAquest desprestigi del regnat de Carles IV va provocar •L’oposició creixent d’un anomenat «partit antigodoyista» que va conspirar contra Godoy i Carles IV a favor del príncep Ferran: Motí d’Aranjuez (19 de març de 1808) •Consequències del motí: Va significar la caiguda de Godoy i la renuncia de Carles IV a favor de Ferran VIILa guerra del Francés (Guerra de la Independència) 1808-1814 Causes: •Amb les abdicacions de Baiona, Napoleó obligava a Ferran VII i a Carles IV a renunciar al tron espanyol el tron passava a mans de Josep I, germà de Napoleó. •El Tractat de Fontainebleau (1807) que permitia Napoleó el pas per Espanya camí de Portugal, aliat d’Anglaterra. ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6• Inici del conflicte: El 2 de maig de 1808 siniciava la revolta contra els francesos amb una forta repressió.• Bàndols en conflicte: – Afrancesats: partidaris de Josep I que veien en locupació francesa la possibilitat de modernitzar el país sense cap procés revolucionari. – Insurrecció popular i resistència: eren els partidaris de Ferran VII i es trobaven dividits entre: • Liberals • Absolutistes (conservadors i reaccionaris) ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 LA CÀRREGA DELS MAMELUCS GOYA Santillana ANTERIOR SALIR
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 ELS AFUSELLAMENTS DE LA MONCLOA GOYA ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6Desenvolupament de la guerra de la independència La derrota de Bailén (1808) va obligar a Napoleó a emprendre la conquesta d’Espanya ell mateix. Entre 1808 i 1812 es va completar la conquesta de quasi tot el territori espanyol Amb moltes dificultats a -Una forta resistència (setges de Saragossa, Girona) causa de -El duc de Wellington i el seu exèrcit d’anglesos Van quedar lliures Càdis i Alacant durant tota la guerra La campanya de Rússia va debilitar als francesos en Espanya Derrota d’Arapiles (1812), baix la direcció del duc de Wellington Després de la derrota de Vitòria (1813) Josep I abandona Espanya Amb el tractat de Valençay acabava la guerra i Ferran VII va ser reposat en el tron Ampliación ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6Desenvolupament del procés polític durant la guerra de la independència1. Patriotes i liberals La guerra va desenvolupar un procés revolucionari Amb tres centres d’acció Les juntes La guerrilla Consell de Regència d’Espanya i Indies (1810): Es van crear després Representava la lluita del La convocatòria de les Corts del buit de poder poble pla Juntes locals Van acabar sent Elegides per sufragi universal regulades per la masculí indirecte, en Junta Central representació de la nació Juntes provincials Junta Central Suprema (1808-1810) DOC. 5 Sevilla i San Fernando (Càdis) ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 Les Corts de CadisLes Corts de Càdis i la Constitució de 1812 Una regència (Consell de Regència d’Espanya i Indies) sustituia a la Junta Central en 1810. Esta s’encarregaria de la realització de les eleccions a Corts «generals i extraordinàries» Composició de les Corts -Absolutistes (que res canviara) -Il.lustrats (un règimen intermedi entre absolutisme i liberalisme) Van quedar dividits en dos partits: -Liberals (soberania nacional) DOC. 6 absolutistes i liberalsL’activitat legislativa tenia com objectiu eliminar l’antic règim:•Es decretava que la sobirània resideix en la nació•Es proclamava la igualtat davant la llei (era el fi de la societat estamental)•S’establia la llibertat d’expressió (impremta),•l’abolició de la Inquisició•Llibertat de comerç i industria La Constitució de 1812: Es va aprovar el 19 de març de 1812 «La Pepa»•Suposa la concrecció de les iniciatives legislatives que s’havien aprovat abans•És un text de consens en el que predominen els principis liberals amb concessions alsabsolutistes. ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6La Constitució de 1812 PRINCIPIS: • Afirmació de la sobirania nacional. • Sestablia la divisió de poders: – Poder legislatiu: corts – Poder executiu: monarca i secretaris de despatx – Poder judicial: tribunals • Monarquia moderada i limitada • Es reconeixien els drets i llibertats individuals i la igualtat davant la llei. • La religió catòlica era lúnica • Elecció per sufragi universal indirecte: veïns, elector de parròquia, electors de partit i diputats. • Els candidats a diputats han de disposar de rendes • Es regula la descendència i la transmissió de la corona (evitar el que havia passat a Baiona) • Es regula lorganització de lestat, ladministració provincial i local. • Creació de la Milícia nacional amb lobligatorietat del servei militar • Llibertat econòmica: fi dels gremis, de la Mesta, … ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6Desenvolupament del procés polític durant la guerra de la independència2 . Afrancesats•Govern francés de Josep I: Monarquia imposada per Napoleó després de lesabdicacions de Baiona.•Característiques daquest govern: •Sistema polític basat en els principis del liberalisme polític encara que era una monarquia autoritària. •Base legal: Estatut de Baiona (1808): es tractava duna carta atorgada (per imposició del poder): •Declaració de drets: llibertat dimpremta, “habeas corpus”,… •Confessionalitat catòlica de lEstat •Concentració de poders en el rei •Supeditat a la política de lemperador. •Intentava governar amb lajuda dil.lustrats espanyols. ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 Ferran VII 2.- El sexenni absolutista (1814-1820)El regnat absolutista de Ferran VII:Després del Tractat de Valençay (1813) Ferran (el desitjat) torna a Espanya però no acceptacap de les reformes legislatives elaborades pels Corts de Cadis. Suports a la restauració de l’absolutisme: DOC. 8 •El Manifest dels Perses elaborat pels partidaris absolutistes •El context internacional favorable (la Santa Aliança) Amb el decret de València de 1814 anula tota la legislació de Càdis i tornar al passat Repressió i l’exili als liberals (per exemple Goya) i afrancesats (societats secretes) Restitució de les velles institucions, per exemple la Inquisició i la Mesta Aquesta etapa va estar marcada per la inestabilitat i el fracàs polític: Causes: •La guerra de la independència de les colònies americanes (1810-1824) •Interrupció del comerç amb les colònies que va agreujar la crisi de l’Hisenda. •Fallida de l’Hisenda després del fracàs de l’intent de reforma fiscal de Martín de Garay per l’oposició dels privilegiats. Nobles, clergat i ordes militars (sistema de contribució única i proporcional als ingresos) ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 62.- El sexeni absolutista (1814-1820) Els intents per recuperar el règimen liberal va iniciar un període de pronunciamients militars. DOC. 9 Rafael del RiegoDesprés de 8 pronunciaments, Rafael del Riego triunfa en Cabezas de SanJuan (Sevilla), obligant a Ferran VII a jurar la Constitución de 1812 i donantpas a una etapa nova: trienni liberal. El triomf daquest pronunciament va suposar un segon intent de revolució liberal burgesa ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 3.- El trienni liberal (1820-1823)La formació de la cultura política liberal Després del pronunciament van tornar els ideals liberals i va accelerar el desmantellament lAntic Règim: Llibertat per als pressos polítics, creació de la Milicia Nacional o l’abolició de la Inquisició, a más d’altres reformes com la llibertat d’expressió.Problemes (es van presentar molt aviat): 1. Les divisions internes del liberalisme 2. La reacció absolutista ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 1.Divisió del liberalisme Els liberals moderats (1820-1822): “doceañistas” •Partidaria de la Constitució de 1812 buscaven el compromís amb les classes dominants (Martínez de la Rosa): •Algunes mesures : -Supressió d’ordes monacals -Supressió de les vinculacions i primogenitura, abolició dels gremis •Van tindre que enfrontar-se als exaltats, a les intrigues del rei i a la guerrilla reialista. Els liberals exaltats (1822-1823): “veinteañistas” Partidaris d’una nova Constitució i de un liberalisme «popular» més revolucionari (onada de revolucions burgeses de 1820). Mantenien que els aspectes més transformadors de la del 12 haurien daplicar-se en la seua totalitat, i aprofundir-se amb mesures legislatives: •Transformació de la propietat en un sentit plenament capitalista (desamortització, desvinculació, desaparició de senyorius i primogenitures) •En matèria religiosa destacava la seua tendència anticlerical amb la dissolució de la Inquisició i la Companyia de Jesús •En matèria densenyança es va proposar lestructuració en tres nivells (primària, secundària i universitària) • En el territorial, es va produir una divisió estatal en 52 províncies. ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 62. La reacció absolutista •Colp d’Estat de la Guàrdia Reial (1822) •Accions de les gueriilles reialistes •Formació de la Regència d’Urgell •La Santa Aliança va decidir intervindre amb un exèrcit francés (Els Cent Mil Fills de Sant Lluís) . 10 DOC Es va restaurar el règim absolutista amb Ferran VII ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 4.- La dècada «ominosa» (1823-1833): fi del regnat de Ferran VIIRepressió i exili Ferran VII va disoldres les Corts i va repossar l’absolutisme (1 octubre de 1823) Els primers anys van ser d’una acentuada repressió política que va provocar l’exili de molts liberals (execució de Riego) i diverses accions conspiratives. L’aparell repressiu es va articular al voltant de quatre instruments: DOC. 12 •Superintendència General de Policía i les Comissions Militars •El cos de Voluntaris Reialistes •Els tribunals de justicia •Les Juntes de FeLes reformes dels governs absolutistes El nou Estat absolutista no va constituir un retorn a l’Antic Règim: Es va intentar una reforma de la Hisenda i de l’Administració seguint el model de les reformes del XVIII: •Reforma fiscal de Lluís López Ballesteros •Primers pressupostos de l’Estat •Reial Caixa d’Amortització i Tribunal de Comptes •Pla de mineria… ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 64.- La dècada «ominosa» (1823-1833): fi del regnat de Ferran VII La crisi de l’absolutisme 14 C. DO 1.Ferran VII es va trobar amb una doble oposició política: Reacció dels sectors més absolutistes (apostòlics) van provocar revoltes (la guerra dels agraviats o malcontents a Catalunya) a favor del germà del rei, Carlos María Isidro (carlins) DOC. 11 Pronunciaments liberals: Espoz i Mina o Torrijos. 2. Culminació del proces de la independència de les colònies dAmèrica 3. Problema successori: amb la Pragmàtica Sanció es derogava la Llei Sàlica, i permitia regnar a les dones. 15 C. DO El naixement d’Isabel va radicalitzar a facció carlina i va apropar els liberals al poder ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 65. La independència de les colònies americanes Causes: Protagonisme del criolls (aspirants al crontrol polític i econòmic) El reformisme borbònic i la liberalització del comerç peninsular va apartar als criolls del control econòmic i administratiu. Difusió de la Il.lustració i del liberalisme polític entre els criolls (burgesia) L’influència de la revolució americana (1776) La revolució Francesa de 1789 Els interessos del Regne Unit i Estats Units: per poder comerciar lliurement. El procés emancipador. Fases: 1.1808-1810: les juntes creades després de la invasió napoleònica es declaren fidels a Ferran VII. 2.1810-1814: la substitució de la Junta Central suprema pel Consell de Regència va provocar linici del procés emancipador en totes les regions: • Organització en juntes • Establiment de relacions amb anglaterra i EUA a canvi de beneficis comercials • Convocatòria dun congrés a lestil dels EUA. 3.1816-1824: Els líders San Martín i Simón Bolívar van consumar el procés amb el suport dAnglaterra i EUA. ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 65. La independència de les colònies americanesBalanç de les independències americanes (conseqüències):Territorials: de lImperi colonial sols van quedar Cuba, Filipines i PuertoRico.Econòmiques: •Deixaren exhausta la Hisenda reial i agreujaren la crisi del país, ja que van desaparéixer els “Cabals dÍndies”. •Anglaterra i EUA van substituir a Espanya en el control del comerç americà. •Reducció de lactivitat econòmica comercial amb Amèrica que va afectar algunes zones com Catalunya. ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 Internet La España de las revoluciones IR A ESTA WEB vídeos (política, economía, IR A ESTA WEB sociedad…) Edad IR A ESTA WEB Contemporánea La crisis del Antiguo Régimen IR A ESTA WEB Crisis del Antiguo IR A ESTA WEB Régimen Textos IR A ESTA WEB Seguir ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 Internet Animaciones Cuestionarios interactivos La crisis del Antiguo Régimen IR A ESTA WEB El 2 de mayovídeos y animaciones La batalla de Bailén La batalla de los Arapiles La batalla de Trafalgar (Artehistoria) El segundo sitio de Zaragoza Independencia de las colonias americanas (Artehistoria) Documentos Documentos de la época de La guerra de independencia Fernando VII IR A ESTA WEB «Historia de España» ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 InternetPelículas Sangre de mayo IR A ESTA WEB Los fantasmas de Goya IR A ESTA WEB Volavérunt IR A ESTA WEB Agustina de Aragón IR A ESTA WEB ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 Texto: Proclama de Murat Orde del dia: Soldats: mal aconsellat el populatxo de Madrid, sha alçat, i ha comés assassinats; bé sé que els espanyols que mereixen nom de tals, han lamentat grandàries desordes, i estic molt distant de confondre amb ells a uns miserables que només respiren robatoris i delictes. Però la sang francesa abocada clama venjança. Per tant mane el següent: Art. I. Esta nit convocarà el General Grouchy la comissió militar. Art. II. Seran arcabussejats tots quants durant la rebel·lió han sigut presos amb les armes. Art. III. La Junta de Govern manarà desarmar els veïns de Madrid. Tots els habitants de la cort, que passat el temps prescrit per a lexecució desta resolució, caminen amb armes, o les conserven en sa casa sense llicència especial, seran arcabussejats. Art. IV. Tot rogle que passe de huit persones, es reputarà reunió de sediciosos, i es dispararà a afusellats. Art. V. Tota vila o aldea on siga assassinat un francés serà incendiada. Art. VII. Els autors de libels impresos o manuscrits que provoquen a la sedició, els que els distribuïren o vengueren, es reputaran agents de lAnglaterra, i com a tals seran passats per les armes. DOC. 3 Donat en el nostre quarter general de Madrid a 2 de maig de 1808 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 Texto: Bando de la Junta Suprema de Sevilla. Lluitarem en defensa de la Pàtria i de la religió, i les nostres obres han de manifestar que som vertaderament espanyols i cristians. Encarrega, doncs, aquesta Junta als exèrcits, als pobles, a les persones de totes les classes, la reforma dels costums, la modèstia i que amb tot gènere de virtut, i amb oracions incessants a Déu procuren aplacar el seu just enuig. Sobre tot encarrega i prega pel nostre Senyor Jesucrist, que eviten tots emulacions, discordies i plets i que, menyspreant tot el seu interés personal, s’unisquen, s’estretisquen i es consagren enterament a la defensa del Rei, i fent- ho així espera i està certa aquesta Junta Suprema, que Déu s’aplacarà amb nosaltres, usarà de la seua misericòrdia, i aconseguirem salvar la Religió, la Patria i el Rei, la ruïna del qual intenten i consumaran els nostres veïns, si ens vencen, l qual cosa no te’m ni pot témer aquesta Junta Suprema. Palau Reial de l’Alcàsser de Sevilla, a 6 de juny de 1808 DOC. 5 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 Texto: La sobirania nacional. Els diputats que composen aquest Congres, i que representen la Nació, es declaren legítimament constituïts en Corts Generals i extraordinàries i que resideix en elles la sobirania nacional. Les Corts generals i extraordinàries de la Nació espanyola, congregades en la Reial Illa de Lleó, conformes en tot amb la voluntat general, pronunciada de la manera més enèrgica i patent, reconeixen, proclamen i juren de nou pel seu únic i legítim Reial al Senyor D. Ferran VII de Borbó; i declaren nula, de cap valor ni efecte la cessió de la corona que es va fer en favor de Napoleó, no sols per la violència que va intervindre en aquells actes injustos . legals.legals, sinó principalment per faltar-les el consentiment de la Nació. No convenint que queden reunits en Poder legislatiu, lexecutiu i el judicial, declaren les Corts generals i extraordinàries que es reserven lexercici del poder legislatiu en tota la seua extensió. El Consell de Regència reconeixerà la sobirania nacional de les Corts i jurarà obediència a les lleis i decrets que delles emanaren… Decret I de les Corts de Càdis, 24 de setembre de 1810 DOC. 6 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 Texto: La libertad de opinión Siempre se ha dicho que los Gobiernos y los tribunales tienen sobre sí otro tribunal más alto que es el de la opinión pública; y en efecto es un contrapeso admirable de su potestad para contenerla en sus límites, porque todos aprecian su honor y reputación y ningún hombre deja de tener bastante amor propio para que no tema la censura de los demás sobre el ejercicio de sus funciones y conducta pública. Luego si se quita este resorte y se esclaviza la opinión, ¿no se rompe el dique único contra los abusos del gobierno? ¿No se abre la puerta al despotismo más horroroso? ¿Qué sucedería si se decretasen por traidores todos los que disienten de las opiniones de otros, aunque estén adoptadas en la Constitución? No olvidamos lo que sucedió en Francia en tiempo de sus infames demagogos, los cuales, con sus Constituciones, con sus juramentos cívicos, con estos mismos decretos o leyes que allí se establecieron, declarando a su antojo traidores a la patria, condenaron a muerte a la expatriación a tantos millares de personas y familias por no conformarse con sus ideas. Discurso del diputado Pedro Inguanzo, 18 de octubre de 1811 DOC. 7 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 Texto: La restauració de l’absolutisme Per manera que estes bases poden servir dassegurança anuncie de les meues reials intencions en el govern que em vaig a encarregar, i faran conéixer a tots no un dèspota ni un tirà, sinó un Rei i un pare dels seus vassalls. Per tant, havent sentit […] la repugnància i disgust amb què així la constitució formada en les Corts generals i extraordinàries, com els altres establiments polítics de nou introduïts són mirats en les províncies […] declare que el meu reial ànim és no sols no jurar ni accedir a la dita constitució ni a decret algun de les Corts generals i extraordinàries, i de les ordinàries actualment obertes, […] sinó el declarar aquella constitució i tals decrets nuls i de cap valor i efecte, ara ni en cap temps, com si no hagueren passat mai tals actes, i es llevaren del mig del temps. Gaseta extraordinària de Madrid, dijous 12 de maig de 1814DOC. 8 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 La conspiració liberal DOC. 9 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 Texto: El final del trienni LEuropa sencera, coneixent profundament el meu captiveri i el de tota la meua Reial Família, la mísera situació dels meus vassalls fidels lleals, i les màximes pernicioses que profusament escampaven a tota costa els agents Espanyols per totes parts, determinaren posar fi a un estat de coses que era lescàndol universal, que caminava a trastornar tots els Trons i totes les institucions antigues canviant-les en la irreligió i en la immoralitat. […] Sentat ja altra vegada en el tron de S. Ferran per la mà sàvia i justa de lOmnipotent, per les generoses resolucions dels meus poderosos Aliats […] he vingut a declarar el . següent: Primer: Són nuls i de cap valor tots els actes del govern anomenat constitucional (de qualsevol classe i condició que siguen) que ha dominat als meus pobles des del dia 7 de març de 1820 fins a avui, dia 1.º doctubre de 1823, declarant, com declare, que en tota aquesta època ha mancat de llibertat, obligat a sancionar les lleis i a expedir les ordes, decrets i reglaments que contra la meua voluntat es pensaven i expedien pel mateix govern. Gaceta de Madrid, 7 d’octubre de 1823 DOC. 10 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 Les conspiracions liberals durant la dècada absolutista DOC. 11 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 Text: Els exiliats en Londres Els emigrats espanyols treballen a més a més en varies industries corresponents als coneixements i disposicions de cadascú: sent de veritat digne d’elogi el que homes que en la seua patria desempenyaven feines honroses, consumixen el seu temps en fer sabates, en cosir de sastres, en llaurar full de llanda, en esculpir amb la major destresa amb fang i retallar paper, en fer mocadors de seda, en fer liçons d’espanyol i francés, en curar amb gran maestria els calls, etc. […] D’aquesta manera procuren els il.lustres proscrits, suplir honestament les seues necessitats a costa d’un honest treball, sostenint-se en ell i amb el socorro que la munificència del govern inglés i la filantropia britànica els dispensa. Treballs d’espanyols emigrats, 1825 DOC. 12 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 Conspiracions absolutistes contra Ferran VII DOC. 16 DOC. 14 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 Texto: Fernando VII confirma la Pragmática Sanción Sorprés el meu reial ànim, en els moments dangoixa, que conduí la greu malaltia, de la que mha salvat prodigiosament la divina misericòrdia, vaig signar un decret derogant la pragmàtica sanció de 29 de març de 1830, decretada pel meu august pare a petició de les corts de 1789, per restablir la successió regular en la corona dEspanya. […] Homes deslleals o il.lusos van assetjar el meu llit, i abusant del meu amor i del de la meua molt volguda esposa als espanyols van augmentar la seua angoixa i lamargura del meu estat, assegurant que el regne sencer estava contra l observança de la pragmàtica, i ponderant els torrents de sang i la desolació universal que hauria de produir si no quedava derogada. […] DECLARE solemnement de plena voluntat i propi moviment, que el decret signat en les angoixes de la meua malaltia va sarrancat de Mí per sorpresa: que va ser un efecte dels falsos terrors amb què esglaiaren el meu ànim; i que és nul i de cap valor sent contrari a les lleis fonamentals de la Monarquia. Gaceta de Madrid, 1 gener de 1833 DOC. 15 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 6 La independència de l’Imperi espanyol DOC. 16 ANTERIOR SALIR Santillana