• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
El Regnat d'Isabel II
 

El Regnat d'Isabel II

on

  • 576 views

Presentació amb esquemes i documents relatius a l'evolució econòmica d'Espanya durant el segle XIX elaborats per l'editorial Santillana.

Presentació amb esquemes i documents relatius a l'evolució econòmica d'Espanya durant el segle XIX elaborats per l'editorial Santillana.

Statistics

Views

Total Views
576
Views on SlideShare
576
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
22
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    El Regnat d'Isabel II El Regnat d'Isabel II Presentation Transcript

    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 7 El Regnat d’Isabel II PER COMENÇAR PRESENTACIÓ RECURSOS INTERNET ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 Per començar Seguir ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 Cronologia: 1833 -1868 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7Índex A. Introducció B. Aparició del partits polítics C. El problema del carlisme D. Evolució política del regnat: MINORIA D’EDAT D’ISABEL II 1.- La regència de Maria Cristina (1833-1840) 2.- La regència d’Espartero (1840-1843) MAJORIA D’EDAT D’ISABEL II 3.- La dècada moderada (1844-1854) 4.- El bienni progressista (1854-1856) 5.- L’hegemonia de la Unió Liberal (1856-1863) 6.- El liberalisme en crisi: revolució i fi del regnat (1863-1868) E. El procés constitucional F. Les grans reformes econòmiques ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7A. INTRODUCCIÓ• Amb la mort de Ferran VII en 1833 (29 de setembre), Maria Cristina, la viuda, ocupà el tron com a regent, però els partidaris de Carles Maria Isidre, germà del rei, que formaven els sectors més absolutistes reclamaven el tron en nom de la Llei Sàlica. Este enfrontament va provocar la Primera Guerra Carlina• Durant el regnat dIsabel II es va produir definitivament el trànsit des de lAntic Règim a un règim liberal burgés amb una monarquia constitucional.• Lequilibri entre modernització i autoritarisme es va decidir entre la posició cada vegada més reaccionària de la monarquia i els pronunciament militars. ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7B. APARICIÓ DELS PARTITS POLÍTICSEl sistema de partits en el regnat d’Isabel II:Els partits eren agrupacions de persones influents i poderoses (notables) que es caracteritzaven per: - Fort component individualista (divisions i enfrontaments entre els líders) - Les seues idees es traduïen a través de la pràctica electoral (sotmesa a la corrupció), la premsa política i l’oratòria parlamentaria. - Era molt important el pes dels líders (Narváez, moderat; Espartero, progressista; O’Donnell, unionista) - Ús d’elements simbòlics d’arrel històrica (himne de Riego, escarapel.les tricolor, banderes…) - Tenien poc contacte amb la realitat social. Amb escassa participació electoral de les classes baixes. ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7Principals partits (Doc. 15. pàg. 167): ( – Moderat: ideari inspirat en el liberalisme llibertari francés (Narvàez). • Alta burgesia, terratinents i alta classe mitjana – Progressista : ideari que seguix la tradició del liberalisme polític (Espartero). • Classes mitjanes: artesans, mitjana i xicoteta burgesia – Unió Liberal: partit de centre (O’Donell) – Demòcrata: no va participar en el sistema polític per la seua oposició a Isabel II. ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7Evolució de les formacions polítiques durant el regnat d’Isabel II DOC. 14. pàg. 166 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7C. EL PROBLEMA DEL CARLISME• El moviment carlí defensava les pretensions de Carles Maria Isidre i els seus descendents en contra de la línia successòria dIsabel II.• El programa ideològic del carlisme es basava en la defensa de: – la religió i restauració del poder de lEsglésia catòlica. – la monarquia absolutista – el foralisme: defensa de les institucions i furs tradicionals de bascos, navarresos i catalans• Les bases socials: – el clergat que veia en el liberalisme un enemic de l‘Església catòlica. – la noblesa rural – els camperols pobres que veien amenaçats les seues tradicions i la situació econòmica amb les reformes liberals.• Conflictes: durant el regnat dIsabel II es van produir dues guerres carlines: – Primera guerra carlina (1833-1840): Carles Maria Isidre va ser proclamat Carles V pels seus seguidors. – Segona guerra carlina (1846 – 1849): el pretenent era Carles VI, fill de lanterior. ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 La guerra civil carlina Primera Guerra Carlina(1833-1840) -Primera fase -Partides rurals (guerrilles) en el País Basc i (1833-1835) Catalunya, i després en Aragó i el Maestrat. -Acaba amb la mort de Zumalacárregui (general carlí) en el setge de Bilbao -Segona fase -Destaquen les expedicions del general Cabrera (1835-1837) -L’acció més important: l’Expedició Reial de Carles V a Madrid -Tercera fase -Un carlisme dividit i derrotat va signar el Conveni de Vergara (1839), (1837-1839) entre Espartero i Maroto La guerra va acabar en 1840 en Morella, amb la derrota de Cabrera Segona Guerra Carlina (1846 – 1849) No va tindre ni l’impacte ni la violència de la primera, però es va prolongar amb interrupcions fins 1860. ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 Les guerres carlinesDOC. 8 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7Consequències de les guerres carlines:• Inclinació de la monarquia dIsabel II al liberalisme.• Protagonisme polític dels militars (Espartero) que va conduir fins un ús abusiu dels pronunciaments.• Despeses molt importants de la Hisenda pública que van condicionar algunes de les decisions econòmiques (desamortització de Mendizàbal). ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 D. EVOLUCIÓ POLÍTICA DEL REGNAT ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 71.- La regencia de María Cristina (1833-1840) • Liberals moderats més conservadors (1833- 1835) Les tensions entre els liberals van obligar a la regent un canvi en el govern • Els governs progressistes (1835-1837) Al Palau de La Granja de Sant Ildelfonso,el 12 dagost un regiment de la Guàrdia Reial, es va dirigir a María Cristina la reinstauració de la Constitució de 1812 i la derogació de lEstatut Reial de 1834: Motí del sergents de la Granja. • El trienni moderat (1837-1840): Les eleccions de 1837 van donar el triunf a Narvàez. Diversos motins populars provocaren la renuncia de Maria Cristina a la regència i va ser substituida per Espartero. ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 71.- La regencia de María Cristina (1833-1840)  Durant la Regència de Maria Cristina es van alternar amb moltes tensions els moderats i els progressistes: 1. Liberals moderats (1833- 1835) 2. Els governs progressistes (1835-1837) 3. El trienni moderat (1837-1840) Va ser una etapa dimplantació del liberalisme tant en làmbit polític(triumf sobre els carlins i Constitució de 1837) com en leconòmic (aboliciódel règim senyorial , desamortització eclesiàstica,..).El desmantellament de la monarquia absolutista i la transició a unamonarquia constitucional i parlamentària va començar amb la promulgacióde lEstatut Reial en 1834 i la Constitució de 1837. ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 La liberalització del mercat de la terra era considerada una de les tasques més importants per reformar lactivitat agrària i donar impuls al desenvolupament econòmic. • La majoria de les terres eren inalienables, és a dir estaven vinculades a lEsglésia, Municipis (“mans mortes”) i a la primogenitura, per tant no es podien vendre. • A partir de 1836 es van adoptar 3 mesures per alliberar el mercat de la terra:1. La supressió de la primogenitura (1836): desapareix la protecció dels patrimonis nobiliaris.2. Labolició del règim senyorial (1837): la complicació del conceptes de domini sobre la terra feudal que no coincidia amb el concepte de propietat capitalista va provocar que la mesura no tinguera molta transcendència.3. Les desamortitzacions de les terres eclesiàstiques i municipals que consistia en la nacionalització de les terres i la posterior venda en subhasta pública: Desamortització de Mendizàbal (1837-1849), ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 División provincial de 1833 DOC. 3 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 Espartero 2.- La regència d’Espartero (1840 – 1843): •L’autoritarisme d’Espartero: • Va governar de manera autoritaria i populista •Crisi de la regència: •Espartero basava la seua popularidad entre les classes mitjanes i baixes i del exèrcit, especialment la Milicia Nacional •Escás suport parlamentari •Aïllament internacional •Fets de Barcelona de 1843: Empresaris i comerciants de tèxtil de Barcelona va iniciar un enfrontament contra la política lliurecanvista d’Espartero. Espartero va bombardejar Barcelona •Colp d’estat de Narvàez en Torrejón de Ardoz (juliol de 1843) Isabel va ser declarada major d’edat als 13 anys ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 MAJORIA D’EDAT D’ISABEL II 3.- La dècada moderada (1844-1854) 4.- El bienni progressista (1854-1856) 5.- L’hegemonia de la Unió Liberal (1856-1863) 6.- El liberalisme en crisi: revolució i fi del regnat (1863-1868) ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 73.- La dècada moderada (1844-1854) Els governs de Narváez S’elabora una legislació que va modelar un Estat centralitzat i uniforme: oUna nova Constitució (1845): 8 -Sobirania compartida DOC. 17 y 1 -Eleccions molt restringides (Senat elegit pel monarca) oEs va modificar l’administració local i provincial (major control dels ajuntaments). oEs va crear una Comissió Nacional de Codificació (codi civil, mercantil, penal…) Narváez va augmentar el seu poder amb la creació dels governadors civils i va perfeccionar el sistema de corrupció electoral Segona guerra carlina (1846-1848) Bravo Murillo i el moderantisme tecnocràtic Concordat amb la Santa Sede, de 1851: -El sistema educatiu sotmés a la moral catòlica -L’Estat manté l’Església a càrrec dels pressupostos -Reconeixement de la religió catòlica com «única de la nació espanyola» ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 74.- El bienni progressista (1854-1856) La revolució de 1854 S’inicia amb un pronunciamento militar («Vicalvarada») dirigit pels generals Dulce i O’Donnell amb un programa progressista arreplegat en el Manifest de Manzanares. C. 22 DO La labor de govern del bienni progressistaEl poder va passar a Espartero (progressista) amb ajuda d’O’Donnell (Unió Liberal, unabarreja entre progressistes i moderats) 5.- L’hegemonía de la Unión Liberal (1856-1863) Va suposar la tornada del moderantisme al poder i O’Donnell (“el govern llarg”) va desmantellar tota la labor politica i legislativa del bienni. De les tasques de govern es pot destacar: -La llei d’Instrucció Pública (de Claudio Moyano) -La finalització de grans obres públiques, com el Canal de Isabel II ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 76.- El liberalisme en crisis: revolució i fi del regnat (1863-1868) La tornada de Narváez i l’inestabilitat política Diversos esdeveniments feien presagiar la incapacitat de sistema per a afrontar els problemes: El recolçament d’Isabel II al papa Pío IX enfrontava La «cuestió romana» Espanya amb el nou Estat italià El desprestigi de la reina -A causa d’una vida privada molt polèmica En 1866 el general Prim protagonitza una sublevació contra el govern que va fracassar. Es van succeir diversos governs incapaços de controlar la situació. La crisi econòmica de 1866 que va esclatar amb “la bambolla especulativa ferroviària” i a la es van sumar la crisi de subsistències. En agostode 1866 es firmava el pact d’Ostende, en Bèlgica, entre demócrates i progressistes per fora a Isabel II. En setembre de 1868 es va preparar un propunciament dirigit per diversos militars, Sagasta, Prim,… El general Topete es va alçar en Cadis: revolució “La Gloriosa”. DOC. 28 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 E. EL PROCÉS CONSTITUCIONAL ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 L’Estatut reial • És una carta atorgada que concedeix el rei (regent Mª Cristina) • És un exponent del liberalisme doctrinari (ideologia que va nàixer en França en 1817 i de caràcter moderat). • Sobirania compartida entre les Corts i el rei. • Les Corts tenien dues cambres: la d’Eminents i la de Procuradors. • Sufragi censatari: sols podien votar les persones amb rendes altes o capacitats. (16.000 de 12 milions d’habitants) ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 CONSTITUCIÓ DE 1837 • Elaborada després del pronunciament progressista de la Granja per part de la Guàrdia Reial. • De caràcter progressista pretenia conciliar els dos corrents liberals: moderats i progressistes. • Sobirania nacional • Separació de poders compartits: – Potestat legislativa entre rei i Corts (sancionar i promulgar) – El rei pot vetar lleis – El rei pot dissoldre les Corts. – Corts bicamerals: Congrés de diputats i Senat. S’anomena sanció a l’acte formal mitjançant el que el Cap de l’Estat dona la seua conformitat a un projecte de llei o estatut. Promulgar: publicar una llei. ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 La Constitución de 1837Títul I. Dels espanyols […]Artícle 2.- Tots els espanyols poden imprimir i publicarlliurement les seues idees sense censura prèvia, d’acord ambles lleis. La qualificació dels delictes de impremta corresponexclusivament als jurats. […]Artícle 4.- Uns mateixos códis regiran en tota la monarquia, ino s’hi establirà més que un sol fur per a tots els espanyols enels judicis comuns, civils i criminals. […]Artícle 11.- La Nació s’obliga a mantenir el culte i els ministresde la Religió Catòlica que professen els espanyols.Títul II. De les CortsArtícle 12.- La potestat de fer les lleis resideix en les Cortsamb el rei.Artícle 13.- Les Corts es componen de dos cossoscolegisladors, iguals en facultats: el Senayt i el Congrés delsDiputats. […]Títul VI. Del Rei […]Artícle 45.- La potestat de fer executar les lleis resideix en elRei, i la seua autoritat s’esten a tot allò que condueix a laconservació de l’ordre públic en l’interior, i a la seguretat del’Estat en l’exterior […].Artícle 46.- El Rei sanciona i promulga les lles. 18 de juny de 1837 DOC. 5 DOC. 6 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 Constitució de 1845 • Es pot considerar com una reforma de la constitució de 1837. • És una constitució moderada. • Assegura el domini polític i social de loligarquia. • Sobirania conjunta: Rei i corts • Aferma la confessionalitat de lestat: catòlic. • Els drets individuals inclouen unes limitacions que unides a larbitrarietat del govern suponen una manca de llibertat política. • Les corts són bicamerals: el senat elegit directament pel monarca i el congrés de diputats. • Sufragi censatari més restrictiu (feien falta 400 reals per poder votar) • Limita lautonomia del tribunals de justicia ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 F. LES GRANS REFORMES ECONÒMIQUES ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 LA DESAMORTITZACIÓ DE MENDIZÀBAL • El procés es va realitzar entre 1837 i 1849 i va afectar als bens eclesiàstics. • Objectius: – Sanejar la Hisenda pública i amortitzar part del deute. – Finançar la guerra civil contra els carlistes. – Augmentar la quantitat de propietaris agrícoles i repartir-la entre els camperols que lhavien treballat. • Fases: – Dissolúció de les ordres religioses – Nacionalització de les terres – Venda de les terres • Problemes: – L’Església va amenaçar amb l’excomunió als venedors i als compradors. – La divisió en lots va ser assignada a les comission municipals que no van controlar el procés. Els lots no eren assequibles als propietaris xicotets i van ser comprats per la gent amb diners. ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 La desamortització El decret que vaig a tindre l’honra de sotmetre a l’augusta aprovació de V. M. sobre la venda deixos béns adquirits ja per a la nació, així com en el seu resultat material, ha de produir el benefici de minorar la forta quantitat del deute públic, cal que en la seua tendència, en el seu objecte i inclús en els mitjans per on aspire a aquell resultat, senllace, sencadene, es fundamente en lalta idea de crear una copiosa família de propietaris, els gaudis i la existència de la qual es recolze principalment en el triomf complet de les nostres actuals institucions.. JUAN ÁLVAREZ MENDIZÁBAL, La Gaceta de Madrid, 19 de febrero de 1836DOC. 4 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 LA DESAMORTITZACIÓ DE MADOZ• El procés es va realitzar entre 1855 i 1867 i va afectar a: – Als bens eclesiàstics que encara no s’havien venut – Les terres de propietat municipal• Objectius: – Sanejar la Hisenda pública i amortitzar part del deute. – Finançar la construcció d’infraestructures, especialment els ferrocarrils. ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 Texto: La desamortización de Madoz 1. Se declaran en estado de venta […] todos los predios rústicos y urbanos […] pertenecientes: al Estado, al clero, a las órdenes militares […], a los propios y comunes de los pueblos, a la beneficencia […], y cualesquiera otros pertenecientes a manos muertas […]. 3. Se procederá a la enajenación de todos y cada uno de los bienes mandados vender por esta Ley, sacando a pública licitación las fincas o suertes […]. Título III. Inversión de los fondos procedentes de la . venta de los bienes […] 12. Los fondos que se recauden a consecuencia de las ventas realizadas […], se destinan a los siguientes objetos, a saber: 1.º A que el gobierno cubra, por medio de una operación de crédito, el déficit del presupuesto del Estado […]. 2.º El 50 por 100 de lo restante, y en años sucesivos del total de los ingresos, a la amortización de la Deuda Pública […]. 3.º El 50 por 100 restante a obras públicas deDOC. 21 y utilidad generales […]. interés 1 de mayo de 1855 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7LA REFORMA DE LA HISENDA DE MON-SANTILLÁN • Es va realitzar en 1845. • Els promotors van ser: Alejandro Mon (ministre de Hisenda) i Ramón Santillán (autor del projecte). • Objectiu: crear un sistema fiscal modern, simplificat i racional.LA LLEI DE FERROCARRILS •Es va realitzar en 1855. •La Llei de Ferrocarrils estava connectada amb la desamortització de Madoz. •Objectiu: crear les infraestructures adequades per facilitar els intercanvis i potenciar la indústria siderúrgica. •La primera línia: Barcelona-Mataró en 1848 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 Texto: La Constitución de 1845 Sistema político de la Constitución de 1845Título I. De los EspañolesArt. 11. La Religión de la Nación española es la católica, apostólica,romana. El Estado se obliga a mantener el culto y sus ministros. […]Título III. Del Senado.Art. 14. El número de Senadores es ilimitado: su nombramientopertenece al Rey.Título IV. Del Congreso de los Diputados.Art. 20. El Congreso de los Diputados se compondrá de los quenombren las juntas electorales en la forma que determine la ley. Senombrará un Diputado a lo menos por cada cincuenta mil almas de lapoblación.Art, 22. Para ser Diputado se requiere ser español del estado seglar,haber cumplido veinticinco años, disfrutar la renta procedente de .bienes raíces, o pagar por contribuciones directas la cantidad que laley electoral exija […]Título V. De la celebración y facultades de las Cortes.Art. 35. El Rey y cada uno de los cuerpos colegisladores tienen lainiciativa de las leyes.Art. 36. Las leyes sobre contribuciones y crédito público sepresentarán primero al Congreso de los Diputados. […]Título XI. De las Diputaciones provinciales y de los Ayuntamientos.Art. 72. En cada provincia habrá una Diputación provincial, elegida enla forma que determine la ley, y compuesta del número de individuosque esta señale. […]Art. 73. Habrá en los pueblos Alcaldes y Ayuntamientos. LosAyuntamientos serán nombrados por los vecinos a quienes la leyconfiera este derecho. 23 de mayo de 1845 DOC. 18 DOC. 17 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 Leyes electorales de la primera Constituciones de la primera mitad del siglo XIX mitad del siglo XIX DOC. 20 . DOC. 19 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 Internet La España de las revoluciones IR A ESTA WEB Edad IR A ESTA WEB Contemporánea vídeos (Política, economía, IR A ESTA WEB sociedad…) La construcción del IR A ESTA WEB Estado liberal La construcción del Estado liberal IR A ESTA WEB Textos IR A ESTA WEB Seguir ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 Internet Cuestionarios interactivos Isabel II IR A ESTA WEB La construcción del Estado liberal IR A ESTA WEB Constituciones de IR A ESTA WEB España vídeos y animaciones La primera guerra carlista (Artehistoria) ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 Texto: Propuesta del Estatuto Real Todos los Próceres del Reino, excepto los Grandes de España, deberán ser de nombramiento Real; pero con ciertos requisitos […] y declarando vitalicia aquella dignidad […]. […] Diferente en su origen y distinto en su organización y en su objeto, el Estamento de Procuradores del Reino está destinado principalmente a representar los intereses materiales de la sociedad y a vigilar en su custodia […]. Este estamento es por su misma esencia electivo. Los individuos que lo compongan deben ser elegidos por la Nación; para que de esta suerte sean sus legítimos Procuradores. Mas ¿cómo se verificarán las elecciones? ¿Quiénes deberán tener derecho de ser electores? ¿Y quiénes actitud legal para ser elegidos? […] Aun en las repúblicas antiguas, cuyas sabias instituciones nos ha transmitido la historia, los que ningunos bienes poseían no ejercían derechos políticos; ni puede nación ninguna confiarlos, so pena de pagar tarde o temprano su temeridad e imprudencia […]. Exposición del Consejo de ministros a la Reina Gobernadora sobre el DOC. 2 restablecimiento del orden constitucional, 4 de abril de 1834 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 Texto: El populismo de Espartero ESPANYOLS: Vivíeu fa pocs dies en les dolçors duna pau conquistada amb la vostra sang i la vostra valentia; gaudíeu tots els beneficis duna constitució, el triomf dels quals vau assegurar del mode més ferm; davall els auspicis dun Govern zelós, observant de les lleis, véieu tancar-se a poc a poc les llagues obertes per una guerra destructora, renàixer la indústria, fomentar-se lagricultura, les arts i el comerç; obrir-se, en fi, mil fonts de prosperitat, recompensa deguda a tan nobles sacrificis. […] A les armes, espanyols: ressone, perquè que així ho volen, en tota la Península el crit de la guerra. Armes i apromptes la Milícia Nacional, i mantinga la tranquil·litat i lorde públic, mentres no siga necessari cridar-la al camp de lhonor, i unida amb el valent exèrcit dispute les palmes del combat. Sentiu ara més que mai la veu dels vostres caps, dels vostres magistrats. Viviu més que mai submisos a les lleis, segurs que ha arribat lhora de la vostra regeneració completa, docupar entre els pobles lliures, entre les Potències civilitzades de lEuropa el lloc que vos assignen el vostre poder, el vostre valor i la vostra glòria. Proclama del general Esparter com a Regent del Regne, 18 doctubre de 1841 DOC. 10 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 Text: El bombardeig de Barcelona Habitants de la província de Barcelona; escarmenteu per sempre amb el quadro dels lamentables successos ocorreguts en la Capital; continueu fidels i lleials als vostres juraments per la constitució de lEstat, per la nostra innocent Reina i per la Regència de linvicte Duc de la Victòria, durant la menor edat. Viviu advertits contra els paranys del partit carlo-cristí republicà, que acaba de causar-vos tantes desgràcies. Set obedients al govern i a les vostres autoritats legítimament constituïdes. Secundeu els seus esforços per al restabliment de lorde públic en esta bella Capital, lestat dels quals excepcional només durarà el que el vostre bé i la necessitat dicten, i únicament serà sentit pels enemics de la vostra felicitat i repòs; i açò vos ho garantix el patriotisme i la generositat de les autoritats que es troben al vostre front. Declaració de lEstat dexcepció a Barcelona, Diari de Barcelona, 15 de desembre de 1842DOC. 12 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 Text: Els primers partits polítics Durant el període que va de 1837 a 1840 els partits polítics progressista i moderat van tindre un notable desenrotllament. La seua creixent força va deslligar al mateix temps lantagonisme entre ells, manifest en enverinades batalles electorals i disputes parlamentàries, a pesar que estaven lluny de ser partits de masses en el sentit modern. Essencialment eren partits oligàrquics que buscaven afanyosament refermar el seu poder i promoure els interessos materials dels grups relativament restringits que representaven. La lluita pel poder no es limitava exclusivament a la pugna per controlar el parlament […] També sestenia al terreny municipal […] els governs municipals controlaven lorganització de la Milícia Nacional, el reclutament per a lexèrcit, i tenien àmplies facultats respecte a la recaptació dimpostos. Lobjectiu dels moderats era subordinar estos poders «democràtics» i «federals» a lautoritat del govern central. En canvi, els progressistes veien en la relativa autonomia municipal un instrument fonamental per a aconseguir el suport popular necessari per a dur a terme les reformes encara pendents. […] Els progressistes van recolzar als sectors de la burgesia comercial i professional, de la xicoteta burgesia i dels artesans que reivindicaven els seus drets a participar en lexercici del poder polític. Els moderats estaven més identificats amb aquells sectors de les classes altes que soposaven a les reformes avançades. CARLOS MARICHAL, La revolució liberal i els primers partits polítics a Espanya: 1834-1844, Madrid, 1980 DOC. 13 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 Las principales características de los partidos durante la época de Isabel II DOC. 15 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 Texto: El Manifiesto de Manzanares Españoles: la entusiasta acogida que va encontrando en los pueblos el ejército liberal; el esfuerzo de los soldados que le componen, tan heroicamente mostrado en los campos de Vicálvaro; el aplauso con que en todas partes ha sido recibida la noticia de nuestro patriótico alzamiento, aseguran desde ahora el triunfo de la libertad y de las leyes que hemos de defender. […] Día es, pues, de decir lo que estamos resueltos a hacer en el de la Victoria. Nosotros queremos la conservación del Trono, pero sin la camarilla que le deshonra […], queremos la práctica rigurosa de las leyes fundamentales mejorándolas, sobre todo, la electoral y la de imprenta […], queremos que se respeten en los empleos militares y civiles la antigüedad y el merecimiento […], queremos arrancar a los pueblos de la centralización que les devora, dándoles la independencia local necesaria para que se conserven y aumenten sus intereses propios, y como garantía de todo esto queremos y plantearemos bajo sólidas bases la Milicia Nacional. Tales son nuestros intentos, que expresamos francamente sin imponerlos por eso a la Nación. Las Juntas de gobierno que deben irse constituyendo en las Provincias libres, las Cortes generales que luego se reúnan, la misma Nación, en fin, fijará las bases definitivas de la regeneración liberal a que aspiramos. Nosotros tenemos consagradas a la voluntad nacional nuestras espadas y no las envainaremos hasta que ella esté cumplida. Cuartel general de Manzanares, a 7 de julio de 1854. El general en jefe del ejército constitucional, Leopoldo O’Donnell, conde de LucenaDOC. 22 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 Texto: Ley Moyano de educación Art. 1. Se autoriza al Gobierno para formar y promulgar una ley de instrucción pública con arreglo a las siguientes bases: Primera: La enseñanza puede ser pública o privada. El gobierno dirigirá la enseñanza pública y tendrá en la privada la intervención que determine la ley. Segunda: La enseñanza se divide en tres períodos, denominándose en el primero, primera; en el segundo, segunda, y en el tercero, superior. La primera enseñanza comprende las nociones rudimentarias de más general aplicación a los usos de la vida. La segunda enseñanza comprende los conocimientos que amplíen la primera y también preparen para el ingreso al estudio de las carreras superiores. La enseñanza superior comprende las que habilitan para el ejercicio de determinadas profesiones. Tercera: La primera enseñanza podrá adquirirse en las escuelas públicas y privadas de primeras letras, y en el hogar […]. La segunda enseñanza se dará en los establecimientos públicos y privados. La ley determinará qué partes o materias de este período de instrucción pueden cursarse en el hogar doméstico […]. La enseñanza superior solo se dará en establecimientos públicos. Son establecimientos públicos de enseñanza aquellos cuyos jefes y profesores son nombrados por el Gobierno […]. Proyecto de Ley de Instrucción Pública, 1857 DOC. 25 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 Los gobiernos de España entre 1854 y 1868 DOC. 27 ANTERIOR SALIR Santillana
    • HISTORIA DE ESPAÑAINICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 7 Texto: Acuerdo contra Isabel II (Pacto de Ostende) […] después de una breve discusión […] se acordó por unanimidad lo siguiente: 1.º Que el objeto y bandera de la revolución en España es la caída de los Borbones. 2.° Que siendo para los demócratas un principio esencial de su dogma político el sufragio universal y admitiendo los progresistas el derecho moderno constituyente del plebiscito, la base de la inteligencia de los dos partidos fuera que por un plebiscito […] o por unas Cortes Constituyentes elegidas por el sufragio universal, se decidiría la forma de gobierno que se había de establecer en España, y siendo la monarquía, la dinastía que debía reemplazar a la actual; en la inteligencia de que, hasta que así se decidiese, había de ser absoluta la libertad de imprenta y sin ninguna limitación el derecho de reunión, para que la opinión nacional pudiese ilustrarse y organizarse convenientemente. […] que se reconocía como jefe y director militar del movimiento al general Prim. DOC. 28 5 de julio de 1867 ANTERIOR SALIR Santillana