1.4. unitats morfoestructurals

1,754
-1

Published on

Presentació utilitzada a classe basada en materials d'altres professor(e)s i materials propis. Vegeu la resenya al final de la presentació.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,754
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
9
Actions
Shares
0
Downloads
57
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

1.4. unitats morfoestructurals

  1. 1. L’Espai Geogràfic Espanyol Les Unitats Morfoestructurals J. F. Cadenas IES Joan Fuster (Bellreguard) francadenas.blogspot.com
  2. 2. Massís Serralada CantàbricaGalaicolleonés Sistema Ibèric MesetaSierra Morena Vores muntanyoses de la Meseta
  3. 3. Depressió De l’EbreDepressió delGuadalquivir Depressions exteriors a la Meseta
  4. 4. Muntanyes Vasques Pirineus Serralada Litoral Catalana Serralades Bètiques Serralades exteriors a la Meseta
  5. 5. Perfil topogràfic d’Espanya: tall N-S (l’escala vertical s’ha exagerat un 500%)
  6. 6. Perfil topogràfic d’Espanya: tall E-O (l’escala vertical s’ha exagerat un 500%)
  7. 7. 1. La Meseta
  8. 8. 1. La Meseta
  9. 9. 1. La Meseta Formació • Massís Hespèric (orogènesi herciniana). • Destruïda per l’erosió SÒCOL • Orogènesi alpina Rejoveniment de la Meseta Àrees: • Sòcol paleozoic • Serralades interiors  Sistema Central  Muntanyes de Toledo • Conques sedimentàries interiors
  10. 10. 1. La Meseta MESETA Sòcol Conques sedimentàries paleozoic interiors Serralades interiors • Peneplà • Conca del Duero zamoranosalmantí • Conca de la • Peneplà extremeny • Sistema Central submeseta sud • Muntanyes de Toledo amb amb amb Relleu tabular:• Muntanyes illa o tossals • Páramos residuals Relleu granític • Campiñas• Gorges (arribes, tajos) • Cuestas (glacis) • Tossals
  11. 11. 1. La MesetaPerfils de la Meseta Perfil Nord-Sud
  12. 12. 1. La MesetaPerfils de la Meseta Perfil topogràfic SO-NE
  13. 13. 1. La Meseta 1.1. Sòcol paleozoic • Erosió Materials paleozoics al descobert (granit, pissarra, quarsita, gneis) • Peneplans: superfícies d’erosió molt suaument ondulades, amb escassos desnivells.  Peneplà zamoranosalmantí  Peneplà extremeny apareixen • Tossals testimoni o Muntanyes illa • Gorges o arribes
  14. 14. 1. La Meseta1.1. El sòcol paleozoic Un inselberg, monadnock o turó testimoni és un turó rocós aïllat o petita muntanya que sorgeix abruptament des duna plana. La paraula inselberg deriva de lalemany i literalment significa illa muntanya. Actualment es defineix com "turons aillats de vessants escarpats que sorgeixen relativament de forma abrupta sobre un terreny de pendent suau.
  15. 15. 1. La Meseta1.1. El sòcol paleozoic Relleu Peneplà residual Trujillo (Cáceres), en el peneplà extremeny
  16. 16. 1. La Meseta1.1. El sòcol paleozoic Peneplà extremeny Peneplà salmantí vist de Dehesa amb forma des de La Peña Monfragüe en (Salamanca) (Cáceres)
  17. 17. Peneplà extremeny Peneplà zamoranosalmantí
  18. 18. 1. La Meseta1.1. El sòcol paleozoic Muntanya illa de Amasatrigo Embalse de la Serena (Extremadura)
  19. 19. 1. La Meseta1.1. El sòcol paleozoic L’encaixament dels rius sobre materials durs del peneplà forma gorges (tajos o arribes).
  20. 20. 1. La Meseta1.1. El sòcol paleozoic Gorges del Duero sobre quarsita
  21. 21. 1. La Meseta1.1. El sòcol paleozoic Gorges Tajo en Toledo Hoces del Duratón (Segovia) Arribes del Duero (Salamanca)
  22. 22. 1. La Meseta 1.2. Serralades interiors de la Meseta• Orogènesi alpina Fractura del sòcol• Roquissar primari: granit, pissarra, gneis, quarsita…• Erosió prèvia a l’alçament Cims suaus• Sistema Central: relleu més vigorós. Destaquen las serralades de:  Somosierra  Guadarrama  Gredos  Peña de Francia  Gata  Serra da Estrela (Portugal)• Muntanyes de Toledo: menor altura.  Separa las conques del Tajo i Guadiana.  Serralada de Guadalupe
  23. 23. 1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta Orogènesi herciniana: Massís Hespèric 1 (Paleozoic) 2 Arrasament del Massís Hespèric (Mesozoic) Orogènesi alpina: fractura del massís. Es genera un 3 paisatge d’estructura germànica, amb blocs elevats (Horst); aquests són zones rejovenides que es transformen en línies de cim arrodonides, ja que provenen d’un penepla). Els blocs afonats (Graben) es transformen en fosses sedimentàrias de l’interior de la Meseta.
  24. 24. 1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta Perfil topogràfic del Sistema Central (O-E)
  25. 25. 1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta Estructura fallada de la serralada Perfil geològic de la Sierra de Gredos
  26. 26. 1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la MesetaSierra de Guadarrama (Sistema Central). El seu relleu és arrodonit i elsmaterials són com els d’altres zones de l’antic Massís Hespèric.
  27. 27. 1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta Crestes (Galayos) en la sierra de Gredos
  28. 28. RELIEVE-MESETASomosierra La Pedriza Nacimiento del Duratón
  29. 29. RELIEVE-MESETAGuadarramaRelieve es redondeado y materialsson como los de otras zonas delantiguo Massís Hespérico.
  30. 30. Gredos
  31. 31. RELIEVE-MESETA En los piedemontes se han acumulado depósitos de materials de tamaño irregular, denominados rañas (cantos de cuarcita).S. de Guadalupe
  32. 32. Muntanyes de Toledo1. La Meseta Relleu apalatxià.1.2. Serralades interiors de la Meseta Antic massís Hespèric plegat era secundària cobert per materials sedimentaris. Fractura del massís Hespèric era Terciària, elevació bloc de las Villuercas. Inici processos erosius sobre sediments depositats sobre antics plegaments, deixant un relleu de sinclinals i anticlinals. Sierra de Villuercas (Cáceres), perteneciente a los Montes de Toledo.
  33. 33. 1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta Sierra de Villuercas (Cáceres), sector extremeny de les Muntanyes de Toledo.
  34. 34. 1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta Perfil geològic del sector occidental de les Muntanyes de Toledo Materials paleozoicos
  35. 35. 1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta Perfil geològic del sector central de les Muntanyes de Toledo
  36. 36. 1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta Perfil geològic del sector oriental de les Muntanyes de Toledo Crestes apalatxianes Aflorament dels (cims suaus) antics anticlinals
  37. 37. 1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta Sierra de Guadalupe (Montes de Toledo)
  38. 38. 1. La Meseta 1.3. Conques sedimentàries interiors• Orogènesi alpina Falles enfonsament de blocs• Formació de llacs interiors, reblerts amb sediments terciaris.• Capes inferiors més toves (arenes, argiles, algeps, margues) que les superiors (calcàries).• Formes de relleu:  Páramos: N i E de la submeseta nord; E de la submeseta sud (La Mancha).  Campiñas: Duero, Tajo i Guadiana.  Cuestas• Conca de la submeseta norte: conca del Duero (800-850 m).• Conca de la submeseta sur: Dividida en les conques hidrogràfiques del Tajo y Guadiana. Oberta a lAtlàntic. 500-700 m.
  39. 39. 1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiors Formació del relleu tabular 1 2 Sedimentació Carstificació Miocè (Terciari, 23-5 m.a.) Erosió i carstificació Sedimentació 4 3 Miocè (Terciari 23-5 m.a.) Buidat i erosió 5 6 Incisió Incisió Pliocè i Pleistocè Pleistocè i (< 2,5 m.a.) Holocè (< 5 m.a.) Desenvolupament de les superfícies erosives dels páramos en el sector NE de la Conca del Duero
  40. 40. 1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiors Relleu tabular
  41. 41. 1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiorsRelleu tabular: vistade Valbonilla (Burgos)des del páramo
  42. 42. Tossals testimoni campiña Flanc Páramo Relleu tabular a La Alcarria
  43. 43. 1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiorsGuadalajara.Paisatge depáramos ivessantsescarpats sobreestratshoritzontals deroquescalcàries isedimentariasdetrítiques.
  44. 44. 1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiors CampiñaZona del glacis Superfíciepor on s’ha aplanada amberosionat conreus.aquestaplataforma(sense conrear). El río ha estat l’agent Páramos erosiu que ha castellans erosionat la superfície situats en la del páramo. submeseta nord
  45. 45. 1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiors Cuenca sedimentaria del Guadiana (comarca de Tierra de Barros).
  46. 46. 1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiors Arroyo de San Serván (Extremadura), en la conca del Guadiana. Superfície sedimentària plana argilosa.
  47. 47. 1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiors Paisatges I relleus conques sedimentàries Guadalajara Teruel Soria
  48. 48. 1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiors Paisatges I relleus conques sedimentàries Soria Segovia Burgos Toledo Guadalajara Ciudad Real
  49. 49. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta Formació • Rejoveniment de blocs de la Meseta, o… • Plegament de sediments marins de les vores de la Meseta Unidades morfoestructurales: • Massís Galaicolleonés • Serralada Cantàbrica • Sistema Ibèric • Sierra Morena
  50. 50. 2. Les vores muntanyoses de la Meseta VORES MUNTANYOSES DE LA MESETA Massís Sierra Galaicolleonés Serralada Sistema Morena Cantàbrica Ibèric• Serra Segundera • Serra Madrona• Serra Cabrera •Sector nord: • Los Pedroches• Los Ancares • Massís Asturià Demanda, Moncayo • Serra d’Aracena Picos de Europa •Sector sud: amb • Muntanya Cantàbrica amb Sector castellà• Relleu arrodonit amb (interior) Relleu apalatxià• Falles Fossa de Calatayud • Relleu apalatxià / juràssic Sector aragonés • Relleu càrstic (exterior) • Relleu glaciar amb • Relleu apalatxià • Relleu càrstic • Estil germànic / saxonià
  51. 51. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta
  52. 52. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta 2. 1. El Massís Galaicolleonés • Àrea del sòcol rejovenit per l’orogènesi alpina. • Cims arrodonits. • Abundància de falles. • Sierras: Segundera, Cabrera, Los Ancares.
  53. 53. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Massís Galaicolleonés
  54. 54. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Massís Galaicolleonés Perfil esquemàtic del Massís Galaic (NO-SE)
  55. 55. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Massís Galaicolleonés Sierra d’Os Ancares
  56. 56. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Massís GalaicolleonésSierra d’Os Ancares
  57. 57. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Massís Galaicolleonés Sierra Segundera. Circ del Tera
  58. 58. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Massís Galaicolleonés Sierra Segundera Peña Surbia
  59. 59. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Massís Galaicolleonés Muntanyes de Lleó:  Cims superiors 2000 metres: Teleno (2200m), Secundera (2000m)......  Materials paleozoics, hercinians, amb rics dipòsits del Carbonífer (El Bierzo): carbó, hulla, lignit, or, ferro... Des del Cuiña, (pic més alt  Restes de glaciarisme: Llac de Sanabria d’Os Ancares, amb 1987 m) mirant cap el S. Secundera. Circ del Tera Monte Teleno Llac de Sanabria (pic més Teleno, alt de les Muntanyes de Lleó, 2186 m), als peus de la vall valle del Burbia
  60. 60. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta 2. 2. La Serralada Cantàbrica Presenta dos sectors: • Massís Asturià:  Rejoveniment del sòcol.  Materials paleozoics.  Relleu apalatxià en l’oest.  Aflorament calcari en l’este (Pics de Europa, amb las majors elevacions: Torre de Cerredo, Peña Vieja, Naranjo de Bulnes). • Serralada Cantàbrica:  Es una serralada intermèdia.  Sediments calcaris.  Relleu juràssic.
  61. 61. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica Serralada Cantàbrica Esquema
  62. 62. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica Serralada Cantàbrica: sectors
  63. 63. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica Perfil topogràfic (O-E)
  64. 64. 2. Los vores muntanyoses de la MesetaSerralada Cantàbrica: sectors (geologia)
  65. 65. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica Serralada Cantàbrica: sectors (geologia)
  66. 66. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica Zona oeste de la Serralada Cantàbrica, formada per materials paleozoics i rejovenida durant l’orogènesi alpina. Peña Ubiña (Asturias) situada en una regió de plegaments i mantells, és el pic més elevat del Massís Asturià, amb 2.417 m
  67. 67. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada CantàbricaVista panorámica cap el SE de la Sierra de La Sobia i el Massís de Peña Ubiña
  68. 68. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada CantàbricaRelleu apalatxià en la zona occidental dAstúries
  69. 69. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica Picos de Europa: Horcados Rojos En la zona oriental de este sector (Massís Asturià), los Picos de Europa forman un gran afloramiento de calizas primarias. Picos de Europa: San Glorio
  70. 70. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica Falles alpinesPicos de Europa Falles hercinianesPerfil geològicLas roques calcàriespaleozoiques, d’origenmarí, foren fracturades idesplaçades durantl’orogènesi hercínica (ovarisca), fa uns 300m.a., y després enl’alpina (50-30 m.a.)
  71. 71. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica Calcàries Falles paleozoicas Picos de Europa Mapa geológico Bloques paleozoicos alargados, levantados por la orogènesi alpina
  72. 72. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica Naranjo de Bulnes o Picu Urriellu (2.519 m) Picos de Europa, C. Cantábrica
  73. 73. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada CantàbricaNaranjo de Bulnes (Picu Urriellu)Picos de Europa, Serralada Cantàbrica
  74. 74. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica Torre Cerredo (2.646 m) Picos de Europa, Serralada Cantábrica
  75. 75. Picos de Europa
  76. 76. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica La zona oriental de la serralada Cantábrica (Montaña de Santander o Montaña Cantábrica) s’elevà per plegaments alpins. Liébana (Cantabria).
  77. 77. Relleus en l’est de Cantabria (Montaña de Santander o2. Los vores muntanyoses de la Meseta Montaña Cantábrica). Aquests cims estan formats per gresos,2.2. Serralada Cantàbrica Castro Valnera conglomerats i calcaris. (1717 m), vist des de la Badia de Santander Fort relleu desenvolupat sobre una alternança decalcàries i gresos en el Valle de Rolacías Calcàries en el marge dret de (marge esquerra de la vall de l’Alto Asón. l’Alto Asón).
  78. 78. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica Vega de Comeya (Picos de Europa, Astúries): pòlie reblert de sediments quaternaris (més de 60 m)
  79. 79. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica Vall glaciar, amb la típica sección en “U”, en la vessant nord de la Serralada Cantàbrica (valle del Lago, Somiedo, Asturias)
  80. 80. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta 2. 3. El Sistema Ibèric• Serralada intermèdia• Materials secundaris• Afloraments del sòcol rejovenit• Dos sectors:  Sector nord: NO-SE; majors elevacions (Picos de Urbión); Sª de la Demanda (paleozoica); Sª del Moncayo (calcària).  Sector sud:  Sector castellà: Sª d’Albarrasí (paleozoica), Serranía de Cuenca (calcària).  Fossa de Calataiud.  Sector aragonès: Sª de Javalambre (calcària); Sª de Gúdar (calcària).
  81. 81. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric Unitats estructurals del Sistema Ibèric
  82. 82. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric Picos de Urbión, en La Rioja. (2.235 m) Sector nord del sistema Ibèric.  Origen: elevació d’un bloc del massís Hespéric durant l’orogènesi alpina (estil germànic).  Materials paleozoics, coberts en algunes parts per materials sedimentaris més moderns.  Punts més elevats de la serralada.
  83. 83. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric Materials del Falles Quaternari Roques paleozoiques Roques mesozoiques Sierra de la Demanda Estil tectònic germànic Sistema Ibèric
  84. 84. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema IbèricSierra de la DemandaSistema Ibèric
  85. 85. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema IbèricMoncayoSistemaIbèric
  86. 86. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema IbèricEl Moncayo des de SaragossaSistema Ibèric
  87. 87. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric Serra de Albarrasí Sector interior o castellà del sistema Ibèric.  Serres d’Albarrasí, Montes Universales i Serranía de Cuenca.  Cobertura de material sedimentari mesozoic que Ciudad Encantada, en la recobreix el vell sòcol. Serranía de Cuenca
  88. 88. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric Relleu apalatxià Els materials paleozoicos de la serra d’Albarrasí han originat un relleu apalatxià, amb direcció NO- SE, conseqüència de les pressions alpines.Serra d’Albarrasí
  89. 89. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric Relleu càrstic Serranía de Cuenca Estrecho del Horcajo
  90. 90. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta Relleu càrstic2.3. Sistema Ibèric Serranía de Cuenca Hoces del Tajo
  91. 91. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric Relleu càrstic: solcs produïts per l’erosió i gelifracció diferencials. Serranía de Cuenca Boniches (Cuenca)
  92. 92. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric Surgència. Serranía de Cuenca Naixement del Riu Cuervo (Afluent del Tajo)
  93. 93. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric El sector exterior o aragonés del Sistema ibèric  Serra de Gúdar (Maestrat) i Javalambre (Terol).  Sector valencià: dirección NO-SE fins el Massís del Caroig (entre Almansa, Ayora i Enguera), després de passar por la Serra de Martés. Embalse de Balagueras (Teruel) Estrats calcaris durs en la part superiors.
  94. 94. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric Serra de Javalambre
  95. 95. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric Imatge de satèl·lit que mostra lexistència de falles de direcció NE-SO que fracturen els contraforts (estribaciones) del Sistema Ibèric, i que produeixen una continuïtat estructural entre la serralada Litoral Catalana i las elevacions del nord de Castelló
  96. 96. Serra d’en Celler Tossal d’en Canes Serra d’Irta2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric
  97. 97. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric Mola d’Ares (1318 m), en el Maestrat. Sobre la mola, Ares del Maestrat
  98. 98. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric Penyagolosa (1813 m): relleu en cuesta (cara est)
  99. 99. Maestrat Ares del MaestreAlbarrasí Serranía de Cuenca
  100. 100. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta 2. 4. Sierra Morena • Graó que separa la vall del Guadalquivir de la Meseta. • Flexió fracturada pells esforços de las cordilleras Béticas. • Materials paleozoicos. • Sierras: Madrona, Pedroches y Aracena.
  101. 101. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.4. Sierra Morena
  102. 102. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.4. Sierra Morena Sediments del Miocè Dibuix esquemàtic del graó de la vora meridional de la Meseta en Sierra Morena
  103. 103. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.4. Sierra Morena Sierra Morena Pas de Despeñaperros
  104. 104. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.4. Sierra MorenaSierra de AracenaLa gran flexió de Sierra Morena està fallada en molts punts.
  105. 105. 2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.4. Sierra Morena Quarsita paleozoica, molt resistent a l’erosió Fa uns 300 m.a., lorogènesi herciniana elevà els materials que formen Sierra Morena, tot i configurant un relleu apalatxià amb la característica direcció NO-SE d’aquell moviment
  106. 106. 2. Les vores muntanyoses de la Meseta VORES MUNTANYOSES DE LA MESETA Massís Sierra Galaicolleonés Serralada Sistema Morena Cantàbrica Ibèric• Serra Segundera • Serra Madrona• Serra Cabrera •Sector nord: • Los Pedroches• Los Ancares • Massís Asturià Demanda, Moncayo • Serra d’Aracena Picos de Europa •Sector sud: amb • Muntanya Cantàbrica amb Sector castellà• Relleu arrodonit amb (interior) Relleu apalatxià• Falles Fossa de Calatayud • Relleu apalatxià / juràssic Sector aragonés • Relleu càrstic (exterior) • Relleu glaciar amb • Relleu apalatxià • Relleu càrstic • Estil germànic / saxonià
  107. 107. 3. Les depressions exteriors a la Meseta Formació • Fosses prealpines contigües serralades alpines. • Forma triangular i gairebé horitzontal. • Conques de subsidència Potents sediments terciaris i quaternaris Depressions: • Depressió de lEbre • Depressió del Guadalquivir
  108. 108. 3. Les depressions exteriors a la Meseta DEPRESIONES EXTERIORES A LA MESETA Depressió Depressió de lEbre del Guadalquivir amb • Peus de mont o raiguers • Maresmes (somontano): materials gruixos i • Campiñas durs • Taules o Mesas • Centre de la depressió: materials • Tossals testimoni fins (alcores) amb • Mallos i foies • Relleu horitzontal: moles • Badlands
  109. 109. 3. Les depressions exteriors a la Meseta 3.1. Depressió de lEbre • Paral·lela Pirineus. • Antic Massís de lEbre. • Dipòsits marins i continentals, més fins en el centre. Formes de relleu:  Peus de mont o raiguers: materials gruixos duros. Mallos i foies.  Centre de la depressió: sediments en capes horitzontals. Calcàries Muelas o planes Materials Badlands tous
  110. 110. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de lEbre
  111. 111. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de lEbre Orogènesi alpina: alçament Pirineus, Serralada Cantàbrica i Sistema Ibèric. Aparició depressió coberta per un extens mar interior de més de 600 m. de profunditat. Logroño Logroño Riu Ebro Leiva C. Cantábrica Sª. de Cantabria S. de Cantabria Pirineus Pirineus Burgos Sª. de la Demanda Serralada Sistema Ibérica Ibèric Burgos
  112. 112. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de lEbre Erosió Erosió Aigua Marina Sedimentació Peus de mont Sediments fins Sediments gruixos Riu
  113. 113. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de lEbreRebliment conca amb sediments (15 m. a.)Formació xarxa hidrogràfica: Ebre i afluents. S. de la Demanda S. de Cantàbria Riu Tirón Riu Ebre Estrats horitzontals (arenes, argiles, algeps i sals)Procés en la vall alta de lEbre
  114. 114. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de lEbre Peu de Muelas mont pirenaic Riu Relleus Riu en cuesta Peu de Jalón Riu Arba mont Ibèric Ebro Riu Gállego Riu HuervaBloc-diagrama del sector central de la depressió de lEbre
  115. 115. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de lEbre Formació terrasses fluvials.Cerro Grañón(760 m) Dipòsit d’aigües (625 m) Peña (675 m) Leiva (574 m) Terrasses fluvials Corte de la depressió de lEbre en la zona de Leiva (La Rioja) (Cudols)
  116. 116. 3 6 1 5 2 4 LeivaLocalització de les terrasses (cudols)
  117. 117. 3Tercer nivel de terrasses: cudols en el nivell del dipòsit d’aigües.
  118. 118. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de lEbre Cudols del tercer nivell de terrasses 4
  119. 119. Terrassa fluvial penjada Terraza colgada del río (cudols) (cantos rodados) Cuaternario Quaternari superficie Superfície de de contacto contacteEstrats horitzontalsd’argiles, algeps i gresos,dipositats en el fons delmar interior del Terciari.
  120. 120. Sòl deSuelo, recién formado recent formació Cantos rodados de la Cudols terraza del ríoEstratos horitzontals del terciario Estrats horitzontals del Terciari
  121. 121. Sierra de Cantabria Estratos horitzontals d’arenes (groc), margues i sals que es sedimentaren3. Les depressions exteriors a fa 30Mesetamar interior al la m.a. en el Miocè.3.1. Depressió de lEbreEn un mapa geológico es Al Norte (Sierra de Cantabria) i alposible observar la evolución Sud, (Serra de la Demanda),de un territorio como el del materials Mesozoics (blau) iejemplo que estamos Paleozoics, separats per falles isiguiendo encavalcaments. Riu Tirón Dipòsits quaternaris (gris) Sierra de la Demanda
  122. 122. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de lEbre Mola Huertas en la depressió de lEbre
  123. 123. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de lEbre Dipòsits en la depressió de lEbre
  124. 124. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de lEbre Peu de mont al peu de la serra de Guara (Huesca)
  125. 125. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de lEbre Mallos de Riglos (Huesca)
  126. 126. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de lEbreFormació fractures Actuació erosió sobre Individualització torreonsverticulars i perpendiculars fractures. rocosossobre superfície plana. Acció erosiva de l’aigua, amb arrodoniment final dels torreons. Evolució de un relleu de mallos
  127. 127. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de lEbre Foia de Huesca
  128. 128. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de lEbre Foia de Huesca
  129. 129. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de lEbre ¿A qué era Mola de Borja geológica pueden corresponder los sediments de esta zona? Moles en la depressió de lEbre
  130. 130. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de lEbre Mola de Borja (Zaragoza)
  131. 131. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de lEbre Mola del Morrón, serra del Moncayo i Peñas de Herrera
  132. 132. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de lEbre Xaragalls en las Bárdenas Reales (Navarra)
  133. 133. 3. Les depressions exteriors a la Meseta 3.2. Depressió del Guadalquivir • Paral·lala Serralades Bètiques. • Sedimentació Maresmes • Materials argilosos  Campiñas  Taules  Tossals testimoni (alcores)
  134. 134. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del Guadalquivir
  135. 135. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del Guadalquivir El Guadalquivir en la serra de Cazorla
  136. 136. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del GuadalquivirEl nacimiento del Guadalquiviren la sierra de Cazorla.Salto de Linarejos
  137. 137. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del Guadalquivir Campiña del Guadalquivir, entre Córdoba i Sevilla
  138. 138. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del Guadalquivir Campiña del Guadalquivir Mesas del Guadalora
  139. 139. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del Guadalquivir Maresmes del Guadalquivir, restes de l’antic mar que cobria la depressió.
  140. 140. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del GuadalquivirMaresmes delGuadalquivirMapa general
  141. 141. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del GuadalquivirMaresmes del Guadalquivir.
  142. 142. 3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del Guadalquivir Parque de Doñana, en l’extrem de la depressió del Guadalquivir.
  143. 143. 3. Les depressions exteriors a la Meseta DEPRESIONES EXTERIORES A LA MESETA Depressió Depressió de lEbre del Guadalquivir amb • Peus de mont o raiguers • Maresmes (somontano): materials gruixos i • Campiñas durs • Taules o Mesas • Centre de la depressió: materials • Tossals testimoni fins (alcores) amb • Mallos i foies • Relleu horitzontal: moles • Badlands
  144. 144. 4. Les serralades exteriors a la Meseta Formació • En la orogénesis alpina, al plegarse los materials depositados en fosses oceánicas, situadas entre macizos antiguos. Unidades de relleu: • Montes Vascos • Pirineus • Serralada Costero-Catalana • Cordilleras Béticas
  145. 145. 4. Les serralades exteriors a la Meseta SERRALADES EXTERIORS A LA MESETA Muntanyes Sistemes Basques Bètics Pirineus Serralada Litoral Catalana ambRoquissar calcari • Serralada • Zona axial paleozoica Penibètica • Serralada litoral • Prepirineus • Serralada • Depressió Intermèdia• Aralar subbètica  Serralades interiors o Prelitoral• Peña Gorbea • Depressió  Depressió intermèdia • Serralada Prelitoral intrabética  Serralades exteriors amb amb amb • Mantells de • Falles • Glaceres de vall i corriment de circ • Activitat • Foies • Llacunes o ibons volcànica • Badlands
  146. 146. 4. Les serralades exteriors a la Meseta 4.1. Muntanyes Basques • Prolongació dels Prepirineus. • Roquissar calcari. • Altura escassa i formes suaus. • Destaquen: Aralar y Peña Gorbea.
  147. 147. Sierra deAralar
  148. 148. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.1. Muntanyes Basques Sierra de Aralar
  149. 149. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.1. Muntanyes Basques Peña Gorbea
  150. 150. 4. Les serralades exteriors a la Meseta 4.2. PirineusEstructura complexa:• Zona axial:  Massís rejovenit  Roquissar paleozoic  Zona més alta i abrupta  Montes Malditos: Aneto, Monteperdido• Prepirineus:  Materials secundaris (calcaris), dipositats en fossa.  Orogènesi alpina  Depressió Intermèdia  Formes més suaves i baixes  Depressió margosa  Dues alineacions paral·leles:  Separa serralades interiors i exteriors del Prepirineu.  Serralades interiors (Cadí, Cotiella)  Serralades exteriors (Guara, Montsec)
  151. 151. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus
  152. 152. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus Estructura dels Pirineus
  153. 153. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus Litologia dels Pirineus
  154. 154. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus Perfil topogràfic (N-S)
  155. 155. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus Prepirineus: Montsec d’Ares Prepirineus: serra del Cadí
  156. 156. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus Pirineus: Aneto i Montes Malditos
  157. 157. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus Valle de Pineta i massís calcari de Monte Perdido (3.355 m)
  158. 158. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus Pirineus: Els Encantats i l’Estany de sant Maurici
  159. 159. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus Val d’Aran Vall d’Ordesa (Pirineu aragonés)
  160. 160. 4. Les serralades exteriors a la Meseta 4.3. Serralada Litoral Catalana• Transformació de la zona oriental dels Pirineus.• Separada dels Pirineus per falles• Activitat volcànica (comarca d’Olot)• Materials paleozoics (meitat nord) i calcaris (meitat sud)• Dues alineacions:  Serralada litoral (Alts del Garraf)  Serralada prelitoral (Montseny, Montserrat)• Depressió longitudinal, reblerta de sediments
  161. 161. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.3. Serralada Litoral Catalana
  162. 162. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.3. Serralada Litoral Catalana
  163. 163. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.3. Serralada Litoral Catalana Subunidades del Sistema Litoral Català: perfil NO-SE
  164. 164. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.3. Serralada Litoral Catalana Com s’explica la disposició dels diferents materials?
  165. 165. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.3. Serralada Litoral CatalanaEl Garraf, en la serralada litoral
  166. 166. 4. Les serralades exteriors a la Meseta 4.4. Serralades Bètiques
  167. 167. 4. Les serralades exteriors a la Meseta 4.4. Serralades Bètiques• Orogènesi alpina• Gran complexitat geològica• Serralada Penibètica  Paral·lela a la costa  Materials paleozoics  Sierra Nevada: Mulhacén, Veleta• Serralada Subbètica  Interior  Materials secundaris de la fossa bètica  Mantells de corriment i plegaments • Depressió Intrabètica al·lòctons  Foies (Ronda, Antequera, Guadix, Baza)  Serres: Grazalema, Ubrique, Cazorla  Badlands
  168. 168. Elx BazaGuadix
  169. 169. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques
  170. 170. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques Orientació Serra de Cazorla
  171. 171. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques
  172. 172. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques Subunitats dels Sistemes Bètics
  173. 173. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques Estructura de un manto de corrimientoMantell de corriment: fenòmen tectònic en què vàries plaques estratigràfiques de materialsrocosos es desplaça com a conseqüència de les pressions tectòniques encavalcant-se sobrealtres superfícies. El material desplaçat es considerarà al·lòcton.
  174. 174. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques
  175. 175. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades BètiquesFinestra Tectònica deSierra Nevada:aflorament del nuclipaleozoicSierra Nevada ha afloratgràcies a que l’erosió sobreels mantells de corrimentsuperposats permetobservar el sòcol,prèviament cobert pelsmaterials al·lòctons.
  176. 176. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques Sierra Nevada
  177. 177. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques Pic del Mulhacén (3.478 m)
  178. 178. Pic del Mulhacén (3.478 m)
  179. 179. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques Serralada Subbética: Serra de Cazorla
  180. 180. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques Serralada Subbètica: Serra de Segura
  181. 181. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades BètiquesVista de la ciutat deGuadix y delreblimentsedimentari de laconca de Guadix-Baza
  182. 182. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques Crestes calcàries en la Serra Mariola (Alacant): Montcabrer (1390 m)
  183. 183. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques Crestes calcàries en la Serra Mariola (Alacant): Penya Peons
  184. 184. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques Serra d’Aitana (Alacant), de estructura subbética
  185. 185. 4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques Sierra d’Oriola (Alacant), d’estructura penibètica
  186. 186. 4. Les serralades exteriors a la Meseta SERRALADES EXTERIORS A LA MESETA Muntanyes Sistemes Basques Bètics Pirineus Serralada Litoral Catalana ambRoquissar calcari • Serralada • Zona axial paleozoica Penibètica • Serralada litoral • Prepirineus • Serralada • Depressió Intermèdia• Aralar subbètica  Serralades interiors o Prelitoral• Peña Gorbea • Depressió  Depressió intermèdia • Serralada Prelitoral intrabética  Serralades exteriors amb amb amb • Mantells de • Falles • Glaceres de vall i corriment de circ • Activitat • Foies • Llacunes o ibons volcànica • Badlands
  187. 187. Referències• Abascal Altuzarra, F. et al., Geografía, Santillana, 2009.• Alonso, J.L., Martínez Abad, I. y García-Ramos, J.C., «Nota sobre la presencia de una sucesión cretácica en el Massís de Las Ubiñas (Serralada Cantàbrica). Implicaciones tectónicas y geomorfológicas», Geogaceta, nº 43, Sociedad Geológica de España, 2007, pp. 47-50• Alonso, J.L., Pulgar, J.A. y Pedreira, D., «El relleu de la Serralada Cantàbrica», Enseñanza de las Ciencias de la Tierra, 2007 (15.2) pp. 151-163.• AsturMet, Meteorología y montaña del Principado de Asturias (foro)• Benito, A. y Pérez-González, A., «Las superficies erosivas de los páramos en el sector NE de la Cuenca del Duero y sus implicaciones en la ambexión neógena Duero-Bureba», Boletín Geológico y Minero, nº 116 (4), 2005, pp. 351-360.• Buzo Sánchez, I., Recursos de Ciencias Sociales, Geografía e Historia (web)• Calvente, L., Banco de fotografías e imágenes de montaña, paisaje y turismo de la Comunidad Valenciana y España• Centro Nacional de Información Geográfica, Cartografía didáctica• Colmenero Vicente, P., Página personal de Pedro Colmenero• Daza, M., Migueldaza.com. Blog & Photos• Del Pozo, J., Geografía de España (blog),• Estrabón. Geografía de España (web)• Geoiberia, La Serralada Bética y el parque natural Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas
  188. 188. Referències• Gómez Velasco, J. y Alonso Chavarri, I., Apuntes sobre la Geología de Leiva (ppt)• Google Maps• Gutiérrez Baena, S., Geografía de España (web)• Instituto Geográfico Nacional, Cartoteca• ---------------, Iberpix• Instituto Geológico y Minero de España, Mapa Geológico de España 1:200.000• Meléndez de la Hoz, M. (coord.), Guía de visita del Parque Nacional de los Picos de Europa, Ministerio de Medio Ambiente, O.A. Parques Nacionales, 2001.• Muñoz Delgado, Mª C., Geografía, Anaya, 2003• Piñera, J., Fotografía de montaña (web)• Pirineus3000• SANCHIZ TORRES, Sergi (web) http://www.slideshare.net/sergisanchiz• Sarrión Torres, F.J., Flora y vegetación de líquenes epífitos de Sierra Madrona – Valle de Alcudia (Ciudad Real): relaciones amb el estado de ambservación de sus bosques, UCM, Madrid, 2001.• Vera, J.A., «Geología de la Serralada Bética», Geoalicante. Geología de Alacant (web), Universidad de Alacant, 2004?• Viquipèdia• Wikipedia• Urrutia, J., Mendikat. La biblia de las montañas… (web)

×