1.4. unitats morfoestructurals

L’Espai Geogràfic
Espanyol

Les Unitats Morfoestructurals
J. F. Cadenas
IES Joan Fuster (Bellreguard)
francadenas.blogspot.com

Massís Serralada Cantàbrica
Galaicolleonés Sistema Ibèric

Meseta

Sierra Morena

Vores
muntanyoses
de la Meseta

Depressió
De l’Ebre

Depressió del
Guadalquivir

Depressions
exteriors
a la Meseta

Muntanyes
Vasques Pirineus

Serralada Litoral
Catalana

Serralades Bètiques

Serralades
exteriors
a la Meseta

Perfil topogràfic d’Espanya: tall N-S
(l’escala vertical s’ha exagerat un 500%)

Perfil topogràfic d’Espanya: tall E-O
(l’escala vertical s’ha exagerat un 500%)

1. La Meseta

Formació
• Massís Hespèric (orogènesi herciniana).
• Destruïda per l’erosió SÒCOL
• Orogènesi alpina Rejoveniment de la Meseta

Àrees:
• Sòcol paleozoic
• Serralades interiors
 Sistema Central
 Muntanyes de Toledo
• Conques sedimentàries interiors

1. La Meseta
MESETA
Sòcol Conques sedimentàries
paleozoic interiors
Serralades
interiors
• Peneplà • Conca del Duero
zamoranosalmantí • Conca de la
• Peneplà extremeny • Sistema Central submeseta sud
• Muntanyes de Toledo amb
amb
amb Relleu tabular:
• Muntanyes illa o tossals • Páramos
residuals Relleu granític • Campiñas
• Gorges (arribes, tajos) • Cuestas (glacis)
• Tossals

1. La Meseta

Perfils de la Meseta

Perfil Nord-Sud

1. La Meseta

Perfils de la Meseta

Perfil topogràfic SO-NE

1. La Meseta
1.1. Sòcol paleozoic
• Erosió Materials paleozoics al descobert (granit, pissarra, quarsita, gneis)
• Peneplans: superfícies d’erosió molt suaument ondulades, amb escassos
desnivells.
 Peneplà zamoranosalmantí
 Peneplà extremeny

apareixen

• Tossals testimoni o
Muntanyes illa
• Gorges o arribes

1. La Meseta
1.1. El sòcol paleozoic

Un inselberg, monadnock o turó testimoni és un turó rocós aïllat o petita
muntanya que sorgeix abruptament des d'una plana. La paraula
inselberg deriva de l'alemany i literalment significa illa muntanya.
Actualment es defineix com "turons aillats de vessants escarpats que
sorgeixen relativament de forma abrupta sobre un terreny de pendent
suau.

1. La Meseta

Relleu Peneplà
residual

Trujillo
(Cáceres), en el
peneplà extremeny

1. La Meseta

Peneplà extremeny
Peneplà salmantí vist de Dehesa
amb forma
des de La Peña Monfragüe
en
(Salamanca) (Cáceres)

Peneplà extremeny Peneplà zamoranosalmantí

1. La Meseta

Muntanya illa
de Amasatrigo
Embalse de la
Serena
(Extremadura)

1. La Meseta

L’encaixament dels rius sobre
materials durs del peneplà
forma gorges (tajos o
arribes).

1. La Meseta
Gorges del Duero sobre
quarsita

1. La Meseta

Gorges
Tajo en Toledo Hoces del Duratón (Segovia) Arribes del Duero (Salamanca)

1. La Meseta
1.2. Serralades interiors de la Meseta
• Orogènesi alpina Fractura del sòcol
• Roquissar primari: granit, pissarra, gneis, quarsita…
• Erosió prèvia a l’alçament Cims suaus

• Sistema Central: relleu més vigorós. Destaquen las serralades de:
 Somosierra
 Guadarrama
 Gredos
 Peña de Francia
 Gata
 Serra da Estrela (Portugal)

• Muntanyes de Toledo: menor altura.
 Separa las conques del Tajo i Guadiana.
 Serralada de Guadalupe

1. La Meseta

Orogènesi herciniana: Massís Hespèric
1
(Paleozoic)

2 Arrasament del Massís
Hespèric (Mesozoic)

Orogènesi alpina: fractura del massís. Es genera un
3 paisatge d’estructura germànica, amb blocs elevats
(Horst); aquests són zones rejovenides que es
transformen en línies de cim arrodonides, ja que
provenen d’un penepla).
Els blocs afonats (Graben) es transformen en fosses
sedimentàrias de l’interior de la Meseta.

1. La Meseta

Perfil topogràfic del Sistema Central (O-E)

1. La Meseta
1.2. Serralades interiors de la Meseta Estructura fallada
de la serralada

Perfil geològic de la Sierra de Gredos

1. La Meseta

Sierra de Guadarrama (Sistema Central). El seu relleu és arrodonit i els
materials són com els d’altres zones de l’antic Massís Hespèric.

1. La Meseta

Crestes (Galayos) en la
sierra de Gredos

RELIEVE-MESETA
Somosierra La Pedriza

Nacimiento del Duratón

RELIEVE-MESETA
Guadarrama

Relieve es redondeado y materials
son como los de otras zonas del
antiguo Massís Hespérico.

RELIEVE-MESETA
 En los piedemontes se han acumulado depósitos de materials de
tamaño irregular, denominados rañas (cantos de cuarcita).

S. de Guadalupe

Muntanyes de Toledo
1. La Meseta Relleu apalatxià.
1.2. Serralades interiors de la Meseta Antic massís Hespèric plegat era
secundària cobert per materials
sedimentaris.
Fractura del massís Hespèric era
Terciària, elevació bloc de las Villuercas.
Inici processos erosius sobre sediments
depositats sobre antics plegaments,
deixant un relleu de sinclinals i anticlinals.

Sierra de Villuercas (Cáceres), perteneciente a los
Montes de Toledo.

1. La Meseta

Sierra de Villuercas (Cáceres),
sector extremeny de les
Muntanyes de Toledo.

1. La Meseta

Perfil geològic del sector occidental de les Muntanyes de Toledo

Materials
paleozoicos

1. La Meseta

Perfil geològic del sector central de les Muntanyes de Toledo

1. La Meseta

Perfil geològic del sector oriental de les Muntanyes de Toledo

Crestes apalatxianes Aflorament dels
(cims suaus) antics anticlinals

1. La Meseta

Sierra de
Guadalupe
(Montes de Toledo)

1. La Meseta

1.3. Conques sedimentàries interiors
• Orogènesi alpina Falles enfonsament de blocs
• Formació de llacs interiors, reblerts amb sediments terciaris.
• Capes inferiors més toves (arenes, argiles, algeps, margues) que les superiors
(calcàries).
• Formes de relleu:
 Páramos: N i E de la submeseta nord; E
de la submeseta sud (La Mancha).
 Campiñas: Duero, Tajo i Guadiana.
 Cuestas
• Conca de la submeseta norte: conca del
Duero (800-850 m).
• Conca de la submeseta sur: Dividida en les
conques hidrogràfiques del Tajo y Guadiana.
Oberta a l'Atlàntic. 500-700 m.

1. La Meseta
1.3. Conques sedimentàries interiors Formació del
relleu tabular
1 2
Sedimentació Carstificació
Miocè (Terciari,
23-5 m.a.)

Erosió i carstificació
Sedimentació 4
3
Miocè
(Terciari
23-5 m.a.)
Buidat i erosió
5 6

Incisió

Incisió
Pliocè i Pleistocè

Pleistocè i

(< 2,5 m.a.)
Holocè
(< 5 m.a.)

Desenvolupament de les superfícies erosives dels
páramos en el sector NE de la Conca del Duero

1. La Meseta

Relleu tabular

1. La Meseta

Relleu tabular: vista
de Valbonilla (Burgos)
des del páramo

Tossals testimoni campiña Flanc Páramo

Relleu tabular a La Alcarria

1. La Meseta

Guadalajara.
Paisatge de
páramos i
vessants
escarpats sobre
estrats
horitzontals de
roques
calcàries i
sedimentarias
detrítiques.

1. La Meseta

Campiña
Zona del glacis Superfície
por on s’ha aplanada amb
erosionat conreus.
aquesta
plataforma
(sense conrear).

El río ha estat l’agent
Páramos erosiu que ha
castellans erosionat la superfície
situats en la del páramo.
submeseta
nord

1. La Meseta

Cuenca sedimentaria del
Guadiana (comarca de
Tierra de Barros).

1. La Meseta

Arroyo de San Serván
(Extremadura), en la
conca del Guadiana.
Superfície
sedimentària plana
argilosa.

1. La Meseta
Paisatges I relleus conques sedimentàries
Guadalajara Teruel Soria

1. La Meseta
Paisatges I relleus conques sedimentàries
Soria Segovia Burgos

Toledo Guadalajara Ciudad Real

2. Los vores muntanyoses de la Meseta

Formació
• Rejoveniment de blocs de la Meseta, o…
• Plegament de sediments marins de les vores de la Meseta

Unidades morfoestructurales:
• Massís Galaicolleonés
• Serralada Cantàbrica
• Sistema Ibèric
• Sierra Morena

2. Les vores muntanyoses de la Meseta
VORES MUNTANYOSES DE
LA MESETA

Massís Sierra
Galaicolleonés Serralada Sistema Morena
Cantàbrica Ibèric

• Serra Segundera • Serra Madrona
• Serra Cabrera •Sector nord: • Los Pedroches
• Los Ancares • Massís Asturià Demanda, Moncayo • Serra d’Aracena
Picos de Europa
•Sector sud:
amb • Muntanya Cantàbrica amb
Sector castellà
• Relleu arrodonit amb (interior) Relleu apalatxià
• Falles Fossa de Calatayud
• Relleu apalatxià / juràssic
Sector aragonés
• Relleu càrstic
(exterior)
• Relleu glaciar
amb

• Relleu apalatxià
• Relleu càrstic
• Estil germànic / saxonià


2. 1. El Massís Galaicolleonés
• Àrea del sòcol rejovenit per l’orogènesi
alpina.
• Cims arrodonits.
• Abundància de falles.
• Sierras: Segundera, Cabrera, Los
Ancares.

2.1. Massís Galaicolleonés


Perfil esquemàtic del Massís Galaic (NO-SE)


Sierra d’Os Ancares


Sierra Segundera. Circ del Tera


Sierra
Segundera
Peña Surbia

Muntanyes de Lleó:
 Cims superiors 2000 metres: Teleno (2200m), Secundera (2000m)......
 Materials paleozoics, hercinians, amb rics dipòsits del Carbonífer (El
Bierzo): carbó, hulla, lignit, or, ferro... Des del Cuiña,
(pic més alt
 Restes de glaciarisme: Llac de Sanabria d’Os Ancares,
amb 1987 m)
mirant cap el
S. Secundera. Circ del Tera Monte Teleno Llac de Sanabria (pic més
Teleno,
alt de les
Muntanyes de
Lleó, 2186 m),
als peus de la
vall valle del
Burbia

2. 2. La Serralada Cantàbrica
Presenta dos sectors:
• Massís Asturià:

 Rejoveniment del sòcol.
 Materials paleozoics.
 Relleu apalatxià en l’oest.
 Aflorament calcari en l’este (Pics
de Europa, amb las majors
elevacions: Torre de Cerredo, Peña
Vieja, Naranjo de Bulnes).

• Serralada Cantàbrica:

 Es una serralada intermèdia.
 Sediments calcaris.
 Relleu juràssic.

2.2. Serralada Cantàbrica

Serralada Cantàbrica
Esquema


Serralada Cantàbrica: sectors


Perfil topogràfic (O-E)


Serralada Cantàbrica: sectors (geologia)

Zona oeste de la
Serralada Cantàbrica,
formada per materials
paleozoics i
rejovenida durant
l’orogènesi alpina.

Peña Ubiña (Asturias)
situada en una regió de
plegaments i mantells, és
el pic més elevat del
Massís Asturià, amb 2.417
m


Vista panorámica cap el SE de la Sierra de La Sobia i el Massís de Peña Ubiña


Relleu apalatxià en la zona occidental d'Astúries


Picos de Europa: Horcados
Rojos

En la zona oriental de este
sector (Massís Asturià), los
Picos de Europa forman un
gran afloramiento de calizas
primarias.

Picos de Europa:
San Glorio


Falles alpines

Picos de Europa Falles hercinianes
Perfil geològic

Las roques calcàries
paleozoiques, d’origen
marí, foren fracturades i
desplaçades durant
l’orogènesi hercínica (o
varisca), fa uns 300
m.a., y després en
l’alpina (50-30 m.a.)

2.2. Serralada Cantàbrica Calcàries
Falles
paleozoicas

Picos de Europa
Mapa geológico

Bloques paleozoicos alargados,
levantados por la orogènesi
alpina


Naranjo de Bulnes o Picu Urriellu (2.519 m)
Picos de Europa, C. Cantábrica


Naranjo de Bulnes (Picu Urriellu)
Picos de Europa, Serralada Cantàbrica


Torre Cerredo (2.646 m)
Picos de Europa, Serralada Cantábrica


La zona oriental de la serralada
Cantábrica (Montaña de Santander o
Montaña Cantábrica) s’elevà per
plegaments alpins.
Liébana (Cantabria).

Relleus en l’est de Cantabria
(Montaña de Santander o
Montaña Cantábrica). Aquests
cims estan formats per gresos,
Castro Valnera
conglomerats i calcaris.
(1717 m), vist
des de la Badia
de Santander

Fort relleu
desenvolupat sobre
una alternança de
calcàries i gresos en
el Valle de Rolacías Calcàries en el marge dret de
(marge esquerra de la vall de l’Alto Asón.
l’Alto Asón).


Vega de Comeya (Picos de Europa, Astúries): pòlie
reblert de sediments quaternaris (més de 60 m)


Vall glaciar, amb la típica sección en “U”, en la
vessant nord de la Serralada Cantàbrica (valle del
Lago, Somiedo, Asturias)

2. 3. El Sistema Ibèric
• Serralada intermèdia
• Materials secundaris
• Afloraments del sòcol rejovenit
• Dos sectors:
 Sector nord: NO-SE; majors
elevacions (Picos de Urbión); Sª de la
Demanda (paleozoica); Sª del
Moncayo (calcària).
 Sector sud:
 Sector castellà: Sª d’Albarrasí
(paleozoica), Serranía de
Cuenca (calcària).
 Fossa de Calataiud.
 Sector aragonès: Sª de
Javalambre (calcària); Sª de
Gúdar (calcària).

2.3. Sistema Ibèric

Unitats estructurals del Sistema Ibèric

Picos de
Urbión, en
La Rioja.
(2.235 m)

Sector nord del sistema Ibèric.
 Origen: elevació d’un bloc del massís Hespéric durant l’orogènesi
alpina (estil germànic).
 Materials paleozoics, coberts en algunes parts per materials
sedimentaris més moderns.
 Punts més elevats de la serralada.

Materials del
Falles Quaternari

Roques
paleozoiques
Roques
mesozoiques

Sierra de la Demanda Estil tectònic germànic
Sistema Ibèric


Sierra de la Demanda
Sistema Ibèric


Moncayo
Sistema
Ibèric


El Moncayo des de Saragossa
Sistema Ibèric


Serra de
Albarrasí

Sector interior o castellà del sistema Ibèric.

 Serres d’Albarrasí, Montes Universales i Serranía
de Cuenca.
 Cobertura de material sedimentari mesozoic que Ciudad Encantada, en la
recobreix el vell sòcol. Serranía de Cuenca

Relleu
apalatxià

Els materials
paleozoicos de la
serra d’Albarrasí
han originat un
relleu apalatxià,
amb direcció NO-
SE, conseqüència
de les pressions
alpines.
Serra d’Albarrasí

Relleu càrstic

Serranía de Cuenca
Estrecho del Horcajo

Relleu càrstic

Serranía
de
Cuenca
Hoces del
Tajo

Relleu
càrstic:
solcs produïts
per l’erosió i
gelifracció
diferencials.

Serranía de
Cuenca
Boniches
(Cuenca)

2.3. Sistema Ibèric Surgència.

Serranía
de
Cuenca
Naixement
del Riu
Cuervo
(Afluent del Tajo)

El sector exterior o aragonés del Sistema ibèric

 Serra de Gúdar (Maestrat) i Javalambre (Terol).
 Sector valencià: dirección NO-SE fins el Massís del Caroig (entre
Almansa, Ayora i Enguera), després de passar por la Serra de Martés.

Embalse de
Balagueras (Teruel)
Estrats calcaris durs en la
part superiors.


Serra de Javalambre


Imatge de satèl·lit que mostra l'existència de falles de direcció NE-SO
que fracturen els contraforts (estribaciones) del Sistema Ibèric, i que
produeixen una continuïtat estructural entre la serralada Litoral
Catalana i las elevacions del nord de Castelló

Serra d’en Celler Tossal d’en Canes Serra d’Irta



Mola d’Ares (1318 m), en el Maestrat.
Sobre la mola, Ares del Maestrat


Penyagolosa (1813 m): relleu en cuesta
(cara est)

Maestrat Ares del Maestre

Albarrasí Serranía de Cuenca


2. 4. Sierra Morena
• Graó que separa la vall del Guadalquivir
de la Meseta.
• Flexió fracturada pells esforços de las
cordilleras Béticas.
• Materials paleozoicos.
• Sierras: Madrona, Pedroches y
Aracena.

2.4. Sierra Morena

2.4. Sierra Morena

Sediments
del Miocè

Dibuix esquemàtic del graó de la vora meridional de la Meseta en
Sierra Morena

2.4. Sierra Morena

Sierra
Morena
Pas de
Despeñaperros

2.4. Sierra Morena

Sierra de Aracena
La gran flexió de Sierra Morena està fallada en molts punts.

2.4. Sierra Morena

Quarsita paleozoica, molt
resistent a l’erosió

Fa uns 300 m.a., l'orogènesi herciniana elevà els materials que formen Sierra
Morena, tot i configurant un relleu apalatxià amb la característica direcció NO-SE
d’aquell moviment

3. Les depressions exteriors a la Meseta

Formació
• Fosses prealpines contigües serralades alpines.
• Forma triangular i gairebé horitzontal.
• Conques de subsidència Potents sediments terciaris i quaternaris

Depressions:
• Depressió de l'Ebre
• Depressió del Guadalquivir

DEPRESIONES
EXTERIORES A
LA MESETA

Depressió Depressió
de l'Ebre del Guadalquivir

amb

• Peus de mont o raiguers
• Maresmes
(somontano): materials gruixos i • Campiñas
durs • Taules o Mesas
• Centre de la depressió: materials • Tossals testimoni
fins (alcores)

amb

• Mallos i foies
• Relleu horitzontal: moles
• Badlands


3.1. Depressió de l'Ebre
• Paral·lela Pirineus.
• Antic Massís de l'Ebre.
• Dipòsits marins i continentals, més fins en el centre.
Formes de relleu:
 Peus de mont o raiguers: materials
gruixos duros.
Mallos i foies.
 Centre de la depressió: sediments
en capes horitzontals.
Calcàries Muelas o planes
Materials Badlands
tous

 Orogènesi alpina: alçament Pirineus, Serralada Cantàbrica i Sistema Ibèric.
 Aparició depressió coberta per un extens mar interior de més de 600 m. de profunditat.

Logroño
Logroño
Riu Ebro
Leiva

C. Cantábrica
Sª. de Cantabria
S. de Cantabria Pirineus
Pirineus
Burgos Sª. de la
Demanda
Serralada

Sistema
Ibérica
Ibèric

Burgos


Erosió
Erosió

Aigua Marina

Sedimentació
Peus de mont

Sediments fins Sediments gruixos

Riu

Rebliment conca amb sediments (15 m. a.)
Formació xarxa hidrogràfica: Ebre i afluents.

S. de la Demanda S. de Cantàbria
Riu Tirón Riu Ebre

Estrats horitzontals (arenes, argiles, algeps i sals)

Procés en la vall alta de l'Ebre

Peu de
Muelas mont
pirenaic
Riu Relleus
Riu en cuesta
Peu de Jalón Riu Arba
mont Ibèric Ebro

Riu Gállego
Riu Huerva

Bloc-diagrama del sector central de la depressió de l'Ebre


Formació terrasses fluvials.

Cerro Grañón
(760 m) Dipòsit d’aigües (625 m)
Peña (675 m)

Leiva (574 m)

Terrasses fluvials Corte de la depressió de l'Ebre en la zona de Leiva (La Rioja)
(Cudols)

3 6
1

5
2
4

Leiva

Localització de les terrasses (cudols)

3

Tercer nivel de terrasses: cudols en el nivell del dipòsit d’aigües.


Cudols del tercer nivell
de terrasses 4

Terrassa fluvial penjada
Terraza colgada del río
(cudols)
(cantos rodados)
Cuaternario
Quaternari
superficie
Superfície
de
de
contacto
contacte

Estrats horitzontals
d’argiles, algeps i gresos,
dipositats en el fons del
mar interior del Terciari.

Sòl deSuelo, recién formado
recent formació

Cantos rodados de la
Cudols
terraza del río

Estratos horitzontals del terciario
Estrats horitzontals del Terciari

Sierra de Cantabria Estratos horitzontals d’arenes (groc),
margues i sals que es sedimentaren
3. Les depressions exteriors a fa 30Mesetamar interior al
la m.a. en el
Miocè.

En un mapa geológico es Al Norte (Sierra de Cantabria) i al
posible observar la evolución Sud, (Serra de la Demanda),
de un territorio como el del materials Mesozoics (blau) i
ejemplo que estamos Paleozoics, separats per falles i
siguiendo encavalcaments.
Riu Tirón

Dipòsits quaternaris (gris)

Sierra de la Demanda


Mola

Huertas en la depressió de l'Ebre


Dipòsits en la depressió de l'Ebre


Peu de mont al peu
de la serra de Guara
(Huesca)


Mallos de
Riglos
(Huesca)


Formació fractures Actuació erosió sobre Individualització torreons
verticulars i perpendiculars fractures. rocosos
sobre superfície plana.

Acció erosiva de l’aigua,
amb arrodoniment final
dels torreons.
Evolució de un relleu
de mallos


Foia de Huesca


¿A qué era
Mola de Borja geológica
pueden
corresponder
los sediments
de esta zona?

Moles en la
depressió de
l'Ebre


Mola de Borja
(Zaragoza)


Mola del Morrón, serra del Moncayo i
Peñas de Herrera


Xaragalls en las Bárdenas Reales (Navarra)


3.2. Depressió del Guadalquivir
• Paral·lala Serralades Bètiques.
• Sedimentació Maresmes
• Materials argilosos

 Campiñas
 Taules
 Tossals testimoni (alcores)


El Guadalquivir en la serra de
Cazorla


El nacimiento del Guadalquivir
en la sierra de Cazorla.
Salto de Linarejos


Campiña del Guadalquivir,
entre Córdoba i Sevilla


Campiña del Guadalquivir
Mesas del Guadalora


Maresmes del Guadalquivir, restes de
l’antic mar que cobria la depressió.


Maresmes del
Guadalquivir
Mapa general


Maresmes del Guadalquivir.


Parque de Doñana, en l’extrem de la
depressió del Guadalquivir.

4. Les serralades exteriors a la Meseta

Formació
• En la orogénesis alpina, al plegarse los materials depositados en
fosses oceánicas, situadas entre macizos antiguos.

Unidades de relleu:
• Montes Vascos
• Pirineus
• Serralada Costero-Catalana
• Cordilleras Béticas

SERRALADES
EXTERIORS A LA
MESETA
Muntanyes Sistemes
Basques Bètics
Pirineus Serralada
Litoral Catalana amb

Roquissar calcari
• Serralada
• Zona axial paleozoica Penibètica
• Serralada litoral
• Prepirineus • Serralada
• Depressió Intermèdia
• Aralar subbètica
 Serralades interiors o Prelitoral
• Peña Gorbea • Depressió
 Depressió intermèdia • Serralada Prelitoral intrabética
 Serralades exteriors amb amb
amb
• Mantells de
• Falles
• Glaceres de vall i corriment
de circ • Activitat • Foies
• Llacunes o ibons volcànica • Badlands


4.1. Muntanyes Basques
• Prolongació dels Prepirineus.
• Roquissar calcari.
• Altura escassa i formes suaus.
• Destaquen: Aralar y Peña Gorbea.


Sierra de
Aralar


Peña
Gorbea


4.2. Pirineus
Estructura complexa:
• Zona axial:
 Massís rejovenit
 Roquissar paleozoic
 Zona més alta i abrupta
 Montes Malditos: Aneto, Monteperdido
• Prepirineus:
 Materials secundaris (calcaris), dipositats en
fossa.
 Orogènesi alpina  Depressió Intermèdia
 Formes més suaves i baixes  Depressió margosa
 Dues alineacions paral·leles:  Separa serralades interiors i
exteriors del Prepirineu.
 Serralades interiors (Cadí, Cotiella)
 Serralades exteriors (Guara,
Montsec)

4.2. Pirineus

4.2. Pirineus

Estructura dels Pirineus

4.2. Pirineus

Litologia dels Pirineus

4.2. Pirineus

Perfil topogràfic (N-S)

4.2. Pirineus

Prepirineus:
Montsec d’Ares

Prepirineus: serra del Cadí

4.2. Pirineus

Pirineus: Aneto i Montes
Malditos

4.2. Pirineus

Valle de Pineta i massís
calcari de Monte Perdido
(3.355 m)

4.2. Pirineus

Pirineus: Els
Encantats i l’Estany
de sant Maurici

4.2. Pirineus

Val d’Aran

Vall d’Ordesa (Pirineu
aragonés)


4.3. Serralada Litoral Catalana

• Transformació de la zona oriental dels
Pirineus.
• Separada dels Pirineus per falles

• Activitat volcànica (comarca d’Olot)
• Materials paleozoics (meitat nord) i calcaris
(meitat sud)
• Dues alineacions:
 Serralada litoral (Alts del Garraf)
 Serralada prelitoral (Montseny,
Montserrat)
• Depressió longitudinal, reblerta de
sediments


Subunidades del Sistema
Litoral Català: perfil NO-SE


Com s’explica la
disposició dels
diferents materials?


El Garraf, en la serralada litoral

4.4. Serralades Bètiques



• Orogènesi alpina
• Gran complexitat geològica
• Serralada Penibètica
 Paral·lela a la costa
 Materials paleozoics
 Sierra Nevada: Mulhacén, Veleta
• Serralada Subbètica
 Interior
 Materials secundaris de la fossa bètica
 Mantells de corriment i plegaments • Depressió Intrabètica
al·lòctons
 Foies (Ronda, Antequera, Guadix, Baza)
 Serres: Grazalema, Ubrique, Cazorla
 Badlands


Orientació Serra de Cazorla


Subunitats dels Sistemes Bètics


Estructura de un manto de corrimiento

Mantell de corriment: fenòmen tectònic en què vàries plaques estratigràfiques de materials
rocosos es desplaça com a conseqüència de les pressions tectòniques encavalcant-se sobre
altres superfícies. El material desplaçat es considerarà al·lòcton.


Finestra Tectònica de
Sierra Nevada:
aflorament del nucli
paleozoic
Sierra Nevada ha aflorat
gràcies a que l’erosió sobre
els mantells de corriment
superposats permet
observar el sòcol,
prèviament cobert pels
materials al·lòctons.


Sierra Nevada


Pic del Mulhacén (3.478 m)


Serralada Subbética: Serra de Cazorla


Serralada Subbètica:
Serra de Segura


Vista de la ciutat de
Guadix y del
rebliment
sedimentari de la
conca de Guadix-
Baza


Crestes calcàries en la Serra Mariola (Alacant):
Montcabrer (1390 m)


Crestes calcàries en la Serra Mariola (Alacant): Penya
Peons


Serra d’Aitana
(Alacant), de
estructura
subbética


Sierra d’Oriola
(Alacant),
d’estructura
penibètica

Referències
• Abascal Altuzarra, F. et al., Geografía, Santillana, 2009.
• Alonso, J.L., Martínez Abad, I. y García-Ramos, J.C., «Nota sobre la presencia de una sucesión
cretácica en el Massís de Las Ubiñas (Serralada Cantàbrica). Implicaciones tectónicas y
geomorfológicas», Geogaceta, nº 43, Sociedad Geológica de España, 2007, pp. 47-50
• Alonso, J.L., Pulgar, J.A. y Pedreira, D., «El relleu de la Serralada Cantàbrica», Enseñanza
de las Ciencias de la Tierra, 2007 (15.2) pp. 151-163.
• AsturMet, Meteorología y montaña del Principado de Asturias (foro)
• Benito, A. y Pérez-González, A., «Las superficies erosivas de los páramos en el sector NE de
la Cuenca del Duero y sus implicaciones en la ambexión neógena Duero-Bureba», Boletín
Geológico y Minero, nº 116 (4), 2005, pp. 351-360.
• Buzo Sánchez, I., Recursos de Ciencias Sociales, Geografía e Historia (web)
• Calvente, L., Banco de fotografías e imágenes de montaña, paisaje y turismo de la
Comunidad Valenciana y España
• Centro Nacional de Información Geográfica, Cartografía didáctica
• Colmenero Vicente, P., Página personal de Pedro Colmenero
• Daza, M., Migueldaza.com. Blog & Photos
• Del Pozo, J., Geografía de España (blog),
• Estrabón. Geografía de España (web)
• Geoiberia, La Serralada Bética y el parque natural Sierras de Cazorla, Segura y Las
Villas

Referències
• Gómez Velasco, J. y Alonso Chavarri, I., Apuntes sobre la Geología de Leiva (ppt)
• Google Maps
• Gutiérrez Baena, S., Geografía de España (web)
• Instituto Geográfico Nacional, Cartoteca

• ---------------, Iberpix

• Instituto Geológico y Minero de España, Mapa Geológico de España 1:200.000
• Meléndez de la Hoz, M. (coord.), Guía de visita del Parque Nacional de los Picos de Europa,
Ministerio de Medio Ambiente, O.A. Parques Nacionales, 2001.
• Muñoz Delgado, Mª C., Geografía, Anaya, 2003
• Piñera, J., Fotografía de montaña (web)
• Pirineus3000
• SANCHIZ TORRES, Sergi (web) http://www.slideshare.net/sergisanchiz
• Sarrión Torres, F.J., Flora y vegetación de líquenes epífitos de Sierra Madrona – Valle de
Alcudia (Ciudad Real): relaciones amb el estado de ambservación de sus bosques, UCM,
Madrid, 2001.
• Vera, J.A., «Geología de la Serralada Bética», Geoalicante. Geología de Alacant (web),
Universidad de Alacant, 2004?
• Viquipèdia
• Wikipedia
• Urrutia, J., Mendikat. La biblia de las montañas… (web)

1.4. unitats morfoestructurals

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to 1.4. unitats morfoestructurals

Similar to 1.4. unitats morfoestructurals (20)

1.4. unitats morfoestructurals