1.2. evolució geològica del relleu espanyol

1,924 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,924
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,103
Actions
Shares
0
Downloads
28
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

1.2. evolució geològica del relleu espanyol

  1. 1. L’Espai Geogràfic Espanyol Evolució geològica J. F. Cadenas IES Joan Fuster (Bellreguard) francadenas.blogspot.com
  2. 2. • Roques ígniesTectònica de Creació de • Roques metamòrfiques plaques materials • Roques sedimentàries Deformació dels materials Erosió dels materials  Plegaments  Falles  Sedimentació Formació Relleu Unitats morfoestructurals
  3. 3. • Era primària • Relleu horitzontal Sòcols • Roques silícies • Meitat occ. de la Península • Roques molt rígides (es fracturen)•Era terciària•Roques Conques sedimentàries •Era terciàriasedimentàries i depressions Massissos(calcària, argiles, •Roques silícies anticsgres o margues) •Roques molt rígides•Roques toves •Relleu arrodonit(fàcil erosió) Unitats •Sistema Central,•Relleu horitzontal morfoestructurals Muntanyes de Toledo, Massís Galaic, oest del Sistema Cantàbric Serralades de plegament • Era terciària • Roques plàstiques (es deformen) Serralades • Roques sedimentàries • Relleu jove Serralades intermèdies (calcàries) alpines Sistema Ibèric Pirineus Est serralada Cantàbrica Serralades Bètiques
  4. 4. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructuralsTectònica de plaques Plaques actuals
  5. 5. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructuralsLa deriva continental Deriva continental
  6. 6. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructuralsTectònica de plaques
  7. 7. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructuralsDeformació de lescorça terrestre
  8. 8. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructuralsTipus de desplaçament tectònicCreació de la Mar Roja
  9. 9. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructuralsTipus de desplaçament tectònicFormació dels Andes
  10. 10. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructuralsTipus de desplaçament tectònicFormació de l’Himalaia
  11. 11. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructuralsTipus de desplaçament tectònicFalla transformant de San Andrés(California)
  12. 12. Deformació dels materials Plegaments Falles Sedimentació Vertical o recte  Normal  Estructural aclinal Inclinat  Inversa  Estructura monoclinal Agenollat  Transformant o Ajagut longitudinal Bolcat Isoclinal Estirat Plegament-Falla Cavalcant Cofre Disharmònic Diapíric
  13. 13. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructuralsPlegaments
  14. 14. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals Plegament
  15. 15. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals Anticlinal
  16. 16. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals Sinclinal
  17. 17. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals Estructura d’un plec
  18. 18. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals Tipus de plegament
  19. 19. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructuralsFalles  Normal  Inversa  Transformant o longitudinal
  20. 20. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructuralsTipus de falles
  21. 21. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals Deformació de lescorça terrestreFALLA NORMAL
  22. 22. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals Deformació de lescorça terrestre FALLA INVERSA
  23. 23. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals Deformació de lescorça terrestre FALLA DE DESGARRE
  24. 24. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals Deformació de lescorça terrestreEjemplo de falla
  25. 25. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
  26. 26. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals1. Era arcaica o Precambrià (4000 – 600 m. a.). • Banda arquejada NO – SE. • Pissarres i gneis. • Massís arrasat i cobert per mars. Pissarra Gneis
  27. 27. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Era primària o Paleozoic (600 – 225 m. a.). • Orogènesi herciniana (350 i 300 m. a.).
  28. 28. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Era primària o Paleozoic (600 – 225 m. a.). • Orogènesi herciniana. • Granit, pissarra i quarsita.
  29. 29. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructuralsRoques paleozoiques:Quarsita
  30. 30. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals Roques paleozoiques: Granit
  31. 31. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Era primària o Paleozoic (600 – 225 m. a.). • Orogènesi herciniana. • Granit, pissarra i quarsita. • Massissos hercinians: Massís Hespèric, Massís de lEbre, Massís Catalano- Balear, Massís d’Aquitània, Massís Bético-rifeny.
  32. 32. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Era primària o Paleozoic (600 – 225 m. a.). • Orogènesi herciniana. • Granit, pissarra i quarsita. • Massissos hercinians: Massís Hespèric, Massís de lEbre, Massís Catalano- Balear, Massís dAquitània, Massís Bético-Rifeño. • Grans fosses marines: fossa pirenaica, fossa bètica. • Massissos arrasats SÒCOLS
  33. 33. Massissos arrasatsSÒCOLS
  34. 34. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals SòcolEl sòcol peninsular
  35. 35. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals3. Era secundària o Mesozoic (225 – 68 m. a.). • Calma tectònica •Erosió •Calcàries de •Sedimentació •Gresos en •Margues Transgressions Fosses marines • Basculament de la Península cap a l’est
  36. 36. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals Calcària
  37. 37. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals Gres
  38. 38. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals Marga: es una arcilla de color blanquecino o grisáceo, con un alto porcentaje de carbonato cálcico.
  39. 39. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals Fosses sedimentàries Zones de regressions i transgressions marines Era primària (Paleozoic) Era secundària (Mesozoic)
  40. 40. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.). Orogènesi alpina (34 m. a.)
  41. 41. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
  42. 42. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.). Orogènesi alpinaFractura delsòcol de la Meseta
  43. 43. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
  44. 44. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.). Orogènesi alpinaFractura delsòcol de la Meseta Falles Activitat volcànica Conques sedimentàries
  45. 45. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
  46. 46. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.). Orogènesi alpinaFractura del Rejoveniment de lasòcol de la Meseta Meseta (estructura germànica) Falles Massissos antics •Massís Galaic •Oest de la S. Cantàbrica Activitat •Muntanyes de volcànica Toledo Conques sedimentàries •Sistema Central
  47. 47. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.). Estructura germànica
  48. 48. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.). S. CANTÀBRICA
  49. 49. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.). Orogènesi alpinaFractura del Rejoveniment de la Alçament desòcol de la Meseta Sierra Morena Meseta (estructura germànica) Falles Massissos antics •Massís Galaic •Oest de la S. Cantàbrica Activitat •Muntanyes de volcànica Toledo Conques sedimentàries •Sistema Central
  50. 50. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.). SERR. CANTÀBRICA
  51. 51. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.). Orogènesi alpinaFractura del Rejoveniment de la Plegament de Alçament desòcol de la Meseta materials plàstics Sierra Morena Meseta (estructura germànica) Dipositats en les vores del sòcol Falles Massissos antics Serralades •Massís Galaic intermèdies •Oest de la S. •Sistema Ibèric Cantàbrica Activitat •Est de la S. •Muntanyes de volcànica Cantàbrica Toledo Conques sedimentàries •Sistema Central
  52. 52. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.). SERR. CANTÀBRICA
  53. 53. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.). Orogènesi alpinaFractura del Rejoveniment de la Plegament de Alçament desòcol de la Meseta materials plàstics Sierra Morena Meseta (estructura germànica) Dipositats en les Dipositats en vores del sòcol les fosses marines Falles Massissos antics Serralades Serralades •Massís Galaic intermèdies alpines •Oest de la S. •Sistema Ibèric •Sistema Ibèric Cantàbrica Activitat •Est de la S. •Est de la S. •Muntanyes de volcànica Cantàbrica Cantàbrica Toledo Conques sedimentàries •Sistema Central
  54. 54. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
  55. 55. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.). Orogènesi alpinaFractura del Rejoveniment de la Plegament de Alçament desòcol de la Meseta materials plàstics Sierra Morena Meseta (estructura germànica) Dipositats en les Dipositats en vores del sòcol les fosses marines Falles Massissos antics Serralades Serralades Depressions •Massís Galaic intermèdies alpines prealpinas •Oest de la S. •Del Ebro •Sistema Ibèric •Sistema Ibèric Cantàbrica Activitat •Est de la S. •Est de la S. •Del Guadalquivir •Muntanyes de volcànica Cantàbrica Cantàbrica Toledo Conques sedimentàries •Sistema Central
  56. 56. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
  57. 57. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals Rius cap4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.). lAtlàntic xarxa fluvial Basculament cap Orogènesi alpina lAtlànticFractura del Rejoveniment de la Plegament de Alçament desòcol de la Meseta materials plàstics Sierra Morena Meseta (estructura germànica) Dipositats en les Dipositats en vores del sòcol les fosses marines Falles Massissos antics Serralades Serralades Depressions •Massís Galaic intermèdies alpines prealpinas •Oest de la S. •Del Ebro •Sistema Ibèric •Sistema Ibèric Cantàbrica Activitat •Est de la S. •Est de la S. •Del Guadalquivir •Muntanyes de volcànica Cantàbrica Cantàbrica Toledo Conques sedimentàries •Sistema Central
  58. 58. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals Fosses sedimentàries Zones de regressions i transgressions marines Era primària (Paleozoic) Era terciària Era secundària (Mesozoic)
  59. 59. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.). Resum Plegament dels sediments de les fosses tectòniques (estil tectònic juràssic) Basculament cap l’atlàntic Fractura del sòcol i alçament i afonament de blocs (massisos antics: estil tectònic germànic) Fractura del sòcol i plegament dels sediments superiorsl, després de les transgressions i regressions marines (estil tectònic saxonià) Depressions prealpines
  60. 60. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
  61. 61. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.) Parts d’una glacera Glaciarisme en Les serralades més elevades
  62. 62. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
  63. 63. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals5. Era quaternària (des de 1,7 m. a.) Les glaciacions en la península Ibèrica
  64. 64. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.) L’alternança de períodes freds i càlids provocà regressions i transgressions marines
  65. 65. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
  66. 66. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.) Glaciarisme • Glaciars de circ Gelifracció forma en • Glaciars de vall Arrossegament Les serralades més elevades
  67. 67. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.) Tres vistes del Circ de San Miguel, en el Moncayo (S. Ibèric)
  68. 68. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)En la vessant cantábrica, la glaciació ocupà la capçalera de rius como l’Asón(Cantabria), originant formes de vall característiques i dipositant acumulacions(morrenes), que poden arribar fins la cota dels 600 m.
  69. 69. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.) Valle de Glendalough (Irlanda), con la característica forma de artesa o en “U”
  70. 70. Compareu amb la típica secció “en V” d’una vall fluvial
  71. 71. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.) La retirada de les glaceres origina llacs (ibons) i morrenes.
  72. 72. Erosions produïdes per la gelifracció.
  73. 73. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.) Glaciarisme • Glaciars de circ Gelifracció forma en • Glaciars de vall Arrossegament Les serralades més elevades Terrasses fluvials • Duero • Tajo •Guadiana •Guadalquivir •Ebro
  74. 74. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.) Terrasses fluvialsSedimentació en el rio Manzanares,afluent del Jarama L’entorn del Manzanares durant el Pleistocè.
  75. 75. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.) Terrasses fluvialsTerrasses del Manzanares, al sud de Madrid
  76. 76. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)Procés de formació de les terrasses fluvials
  77. 77. Referències• Aguilera Arilla, M. J. et alii, Geografía General (Geografía física), Madrid, UNED, 2000.• Crespo, J. (coord.), Atlas de España, tomo II. El País / Aguilar, 1993• Buzo Sánchez, I., Recursos de Ciencias Sociales, Geografía e Historia (web)• El Parque Lineal del Manzanares, www.parquelineal.es• Estrabón. Geografía de España (web), http://estrabon.wordpress.com• Muñoz Delgado, Mª S., Geografía, Anaya, 2003• Colmenero Vicente, P., Página personal de Pedro Colmenero• Farinós, J. (dir.), Geografia regional d’Espanya. Una nova geografia per a la planificación i el desenvolupament, València, UV, 2002.• Olcina, A., y Gómez Mendoza (2001), Geografía de España, Barcelona, Ariel, 2001.• McKnight, T. L. et al. Physical Geography, 7th ed., New Jersey, Prentice-Hall, 220• Méndez, R., y Molinero, F., Geografía de España, Barcelona, Ariel, 1993.• Muñoz Delgado, Mª C., Geografía, Anaya, 2003• Sanchiz Torres, Sergi (web) http://www.slideshare.net/sergisanchiz• Wikipedia, es.wikipedia.org

×