06. l'estructura urbana espanyola

1,727 views

Published on

Presentació del tema exposat a classe.
IES Joan Fuster - Departament de Geografia i Història.

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,727
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,172
Actions
Shares
0
Downloads
39
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

06. l'estructura urbana espanyola

  1. 1. L’Espai Geogràfic Espanyol L’estructura urbana espanyola J. F. Cadenas IES Joan Fuster (Bellreguard) francadenas.blogspot.com
  2. 2. El Procés d’Urbanització en Espanya Definició Menys 10% població Urbanització Taxa Dimensions mitjanes Preindustrial d’urbanització (5.000- 10.000 hab.) Militars i estratègics Político-administratiu Factors Econòmics Religiós CulturalsFran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  3. 3. Assentaments protourbans indígenes (Tartessos) Factories comercials gregues i Empúries, Cadis, Màlaga, Antiguitat fenícies (ss. IX i VIII a. C.) Cartagena El Procés d’Urbanització Fundacions urbanes amb funcions Valentia, Legio VII, en Espanya militars, administratives, polítiques, Caesar Augusta, Roma econòmiques... Emerita Augusta Creació xarxa urbana (calçades) Ciutats noves (Madrid) Ciutat Islàmica Aprofitament xarxa urbana existent (Saraqusta, Balansiyya) Urbanització Edat Preindustrial Mitjana Reconquesta: barris musulmans (moreries) s. X- XII: Expansió urbana expansió regnes nord i repoblació Ciutat Cristiana Baixa edat mitjana: procés urbanització per reactivació del comerç s. XVI – Creixement urbà per expansió econòmica Edat s. XVII – Estancament per crisi econòmica i demogràfica Moderna s. XVIII – Reinici urbanització per enfortiment poder reial, recuperació demogràfica i econòmicaFran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  4. 4. Empúries
  5. 5. Cartagena
  6. 6. Ciutat romanaPla de Barcino (Barcelona)
  7. 7. Ciutat islàmica
  8. 8. Madrid.Primera muralla árabe segle IX i posterior ampliació possiblement cristiana en el raval. Segona muralla, cristiana,segle XII
  9. 9. Córdoba
  10. 10. Ciutat medieval cristiana
  11. 11. Plaça Reial de Madrid (segle XVII)
  12. 12. Taxa Inici expansió industrial Fins començaments s. XX durbanització: Guerra creixement fins Civil 40% El Procés -Auge mineria del carbó -Augment inversió nacional (x repatriació d’Urbanització capital colònies i x PGM) en Espanya -Impuls obres públiques Dictadura -Política proteccionista industrial Alentiment -deteriorament i desabastiment urbà creixement -Política contraria a la urbanització Taxa durbanització -Política favorable a la ruralització 1936- 1959 Urbanització Creixement urbà Política autàrquica i afavoriment Guerra Civil en grans capitals Industrial i postguerra estratègic indústries bàsiques: Cantàbric, Barcelona i Madrid. Política Pols Desenvolupament (cap. de província) Desenvolupament Consolidació aglomeracions urbano- industrial industrials del nord-est dEspanya Èxode rural Desenvolupament màxim Sols grans ciutats 1960- 1975 sector terciari creixement desenvolupisme urbà Expansió turística Centres litoralsFran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  13. 13. - Crisi energètica i industrial Desacceleració - reducció creixement natural El Procés Creixement Urbà - reducció migracions d’Urbanització en Espanya - Pèrdua importància indústria: Desindustrialització - Declivi model urbanització industrial - Tendència dispersió industrial - Canvis estructura industrial: Urbanització Canvi Factors - Alta tecnologia = menys mà dobra Postindustrial Urbanització - Activitats terciàries motor grans metròpolis - Ascens centres turístics - Creixement capitals amb activitats terciàries de baixa qualificació Tendència - Millora comunicacions Dispersió Urbana - Tendència descentralització economia (Ciutat difusa) - Dispersió urbana àrees descongestionadesFran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  14. 14. DEFINICIÓ Espai i forma urbana MORFOLOGIA SITUACIÓ Posició respecte a lentorn URBANA Creixement lent (1 edificis, 2n carrers) Domini cantons rodons, carrers tancats i estrets EMPLAÇAMENT Absència places Adaptació a lemplaçament (rius i relleu) i clima Inadaptació a circulació actual de trànsit rodat Irregular Creixement ràpid i planificat Construit en època de gran creixement Carrers amplis de traçat rectilini Ortogonal Jerarquització eixos principals i secundaris ELEMENTS PLA Presència de places, parcs i equipaments Avantatges: adaptació al trànsit rodat actual Inconvenients: inadaptació al relleu i clima Radiocèntric Carrers radials amb anells concèntrics Trama urbana: CONSTRUCCIÓ Tipus Edificació: col·lectiva/individual, alçària... EDIFICACIO Qualificació urbanística - Rústics - Industrials USOS SÒL - Comercials - Residencials, urbanitzableFran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard) - Serveis urbans, equipaments
  15. 15. IrregularCentre històric de Múrcia
  16. 16. Ortogonal o RegularPla Cerdà per a Barcelona
  17. 17. RadialVitòria-Gasteiz
  18. 18. Muralles: vestigis defensius i fiscals Pla irregular: (origen medieval, musulmà) Pla regular (Renaixement i Barroc) Època Trama tancada Preindustrial Edificació unifamiliars, baixes, corrals i horts Edificis simbòlics. Socialment: centre, poder i elits urbanes; perifèria: treballadors s. XIX Desamortitzacions: Eixamplament carrers i places Correcció traçats tortuosos a rectilinis 1 ⅓ s XX Construcció grans vies Reformes Instal·lació funcions terciàries (banca, comerç…) Plànol Correcció traçats tortuosos a rectilinis Anys 60 Destruccions del plànol Objectiu: rendibilitzar el sòl CASC Densificació per a aprofitar lespai s. XIX Reutilització edificis després desamortització ANTIC Verticalització edificació (3 a 5 plantes) Estil arquitectònic: historicista Edificació Construcció: nous materials (ferro, vidre) s. XX Substitució edificis x major alçària Deteriorament resta Època Industrial Terciarització (activitats alta rendibilitat) Conversió nucli antic en CBD Usos sòl Desplaçament usos Residencials perifèria Nous problemes: tràfic, deteriorament barris, marginalitat, contaminació Abandonament centre burgesia Socialment Reocupació per grups socials baixos ingressosFran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  19. 19. Casc antic II. Recuperació morfologia tradicional objectius ACTUALITAT Rentabilització alts preus (des de 1975) Peatonalitzacions i enjardinament places mesures Ajudes rehabilitació i reutilització immobles inici polítiques de rehabilitació Usos tradicionals (residencials) Usos Usos turístics, comercials i sòl administratius Alt preu sòl: difícil rentabilització particular Menys residents i més empleats i problemes consumidors Saturació trànsit: Peatonalitzacions i restriccions trànsit, impuls transport públic... Envelliment poblacióFran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  20. 20. Origen 2ª ½ s. XIX– s. XX Leixample millora de transports creixement demogràfic Causes desenvolupament noves classes socials Situació precària centre històric: insalubritat, densificació… Leixample burgués Tipus Barris obrers i industrials Barris ajardinatsFran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  21. 21. Ordre (pla regular) i higiene (pavimentació i clavegueram) Fàcil control policial ciutat Ideals Fe en el progrés i rebuig passat (destrucció burgesia muralles i edificis simbòlics) Bulevard: concepció espai burgesia Concepció economicista ciutat (especulació) Leixample Pla: regular en quadrícula, carrers amples, espais verds Segle Trama: baixa densitat (espais oberts i parcs) XIX Edificació: historicista (palauets i viles) i de I. Leixample mitjana altura Burgés Usos: residencial burgés amb alt preu solars Evolució Trama: densificació Segle Edificació: major verticalització (blocs de pisos) XX Usos: residencials i terciaris (oficines i comerços)Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  22. 22. Eixample de Barcelona
  23. 23. Barri de Salamanca, Madrid
  24. 24. Barris marginals de població obrera Característiques Habitatges de baixa altura i dimensions Establiment perifèria Origen Instal·lacions industrials i infraestructures Zones insalubres Leixample Vies daccés a la ciutat Prop o Estacions de ferrocarril Localització junt Indústries (escorxadors, mercats, fàbriques…) Ús del Sòl Escàs valor i preu II. Barris Obrers Pla divers per falta de control del sòl Creació Trama tancada i densa Habitatges descassa dimensió i qualitat No depenen del ferrocarril ni carretera Evolución Abandonament progressiu per buidament industrial i consegüent Actualitat deteriorament Incorporació a la ciutat i consegüent revalorització Requalificacions per a altres usosFran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  25. 25. Barri Gòtic, Barcelona
  26. 26. Barri del Cabanyal, València
  27. 27. Barri del Carme, València
  28. 28. Creació Finals segle XIX – 1 ⅓ s. XX Origen Difusió idees naturalistes i higienistes Leixample Barris-habitatge unifamiliars amb jardí Ocupació per classes mitjanes o proletariat Característiques Habitatges subvencionats Cases barates i monòtones III. BARRIS AJARDINATS Ciutat lineal darturo sòria (interrelació camp- ciutat) Models Ciutat jardíFran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  29. 29. 1940- 1955 (postguerra) escassa activitat constructiva urbanització marginal Evolució 1955- 1975 (desenvolupisme): Creació espontània extenses perifèries via daccés i àrees perifèriques Eradicació xabolisme: promocions VPO LA PERIFERIA Des de 1975: (ciutat difusa) ACTUAL Mescla usos sòl (des de 1940) Perifèries més allunyades Límits imprecisos àrees periurbanes - Barris infrahabitatge Barris - Barris habitatges protegits residencials - Polígons habitatge Tipologia - Ciutats dormitori Àrees industrials i Polígons industrials equipament - Àrees dequipament Sòl rústic de propietat il·legal Sense organització urbanística Característiques Habitatges autoconstruïts Barris Deficiències i sense serveis elementals Infrahabitatge Perfil: immigrants, minories marginades... Localització en perifèria de grans ciutats Màxim apogeu anys 60 i 70 (120.000 uds.) Xaboles, barraques, Evolució Anys 70: substitució per blocs de pisos en alçària Chozas… Actualitat: campanyes deradicació i reallotjament (integració)Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  30. 30. Bellvitge, L’Hospitalet
  31. 31. Bellvitge, L’Hospitalet
  32. 32. Pedralbes, Barcelona
  33. 33. Barri Residencial de València
  34. 34. Rambla de Sant Isidre, Igualada
  35. 35. VIGO
  36. 36. BENIDORM
  37. 37. A Partir de 1960, amb màxima expressió anys 70 Finalitat: reubicar població xabolista i marginal Blocs o torres en forma de H Barris VPO Paisatge urbà monòton: "colmenas" Desaparició concepte tradicional de carrer Promocions municipals Màxim Desenvolupament: anys 50 LA PERIFERIA Habitatges amb ajuda estatal i limitació de preu Polígons ACTUAL Construcció: blocs de 4- 6 plantes sense Ascensor, monòtones, habitatges Baixa qualitat constructiva i formal (des de 1940) Falta de serveis i equipaments (jardins, comerços) - A partir de nuclis rurals pròxims - gran varietat de formes i grandàries Ciutats - Localització en la franja periurbana dormitori - sòl residencial - Classe mitjana i alta - Habitatges exemptes, adossades, urbanitzacions... - causes: ideologia naturalista i difusió de lautomòbil Anys 60: sense control i impacte mediambiental Evolució Actualitat: parcs empresarials i tecnològics amb Polígons i elevada qualitat mediambiental parcs Industrials Característiques Activitats industrials i tecnològiques Prop principals vies de transport Àrees Superfícies comercials: hipermercats, factories dequipament Superfícies dequipament: hospitals, universitatsFran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  38. 38. DIPÒSIT D’AIGUA
  39. 39. MERCABARNA
  40. 40. MERCABARNA
  41. 41. SUBESTACIÓ ELÈCTRICA MONTBUI
  42. 42. Aglomeracions Urbanes Àrea metropolitana Conurbació Regió urbana MegalòpolisFran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  43. 43.  Unió ciutat principal i nuclis urbans perifèrics Aglomeracions Definició  Independència administrativa, econòmica i funcional Urbanes  Centre: ciutat central  Influència àrea central sobre nuclis urbans de làrea  Especialització funcional: • Ciutat central: ocupació i servicis • Àrea metropolitana: activitats econòmiques i Característiques habitatges treballadors  Xarxa de comunicacions directa  Moviments pendulars de població Àrea  Estil de vida urbà Metropolitana  Perfil: joves i varietat social  Estructura espacial en corones concèntriques  Origen: 1r 1/3 segle XX (principals capitals: Madrid, Barcelona, València, Bilbao, Sevilla…)  Auge: 1960 i 1975  Actualitat en transformació: Evolució • Expansió territorial • Descentralització població i activitats econòmiques • Creixent dotació infraestructures i servicis • Especialització dactivitats.  Necessitat ordenació de lespai metropolità  Densificació demogràfica i constructiva Problemes  Solució: dispersar activitats a ciutats mitjanes  Garantir connexions transports dins làrea i xarxes nacionals  Evitar la pressió urbana conservant espais verdsFran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  44. 44. Àrea metropolitana de MadridFran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  45. 45. Àrea metropolitana de BarcelonaFran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  46. 46. Àrea metropolitana de València
  47. 47. Àrea metropolitana de Bilbao
  48. 48. Aglomeracions Definició Unió ciutats semblant importància Urbanes  Creixement paral·lel  Fusió física Característiques  Independència administrativa, econòmica i funcional Conurbació  Conseqüència procés industrialització  Extensió àrea intermèdia ocupada Evolució per instal·lacions, infraestructures, polígons industrials, no separades per espais rurals.  Influència turisme Problemes Similars àrees metropolitanes  Màlaga-Marbella Exemples  Alacant-Elx-Santa Pola  Potenvedra-MartínFran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  49. 49. Conurbació litoral de la Costa del Sol malaguenya. Font: DigitalGlobe 2008.Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  50. 50. Aglomeracions Definició àrea urbana discontínua, integrada per ciutats disperses Urbanes  Densitat elevada  difusió sobre l’espai de les característiques Característiques urbanes  Independència administrativa, econòmica i funcional Regió Urbana Origen Orígens: creixement paral·lel diverses ciutats. Problemes Similars àrees metropolitanes Exemples  Centre AstúriesFran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  51. 51. Unió successives conurbacions o àrees Aglomeracions Definició metropolitanes. Urbanes • Elevada densitat de població en grans extensions • Xarxa transport densa i eficient Característiques • Concentració riquesa, coneixement i poder polític • Elevada especialització funcional • Inexistència Espanya actualitat Megalòpolis Segovia, Guadalajara, Toledo, Madrid Tendències Mega-región València-Barcelona- Marsella-LyonFran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  52. 52. Rang 1: Madrid i Barcelona (+ 3 mill.) El SISTEMA Rang 2. València i sevilla ( 0,5 a 1,5 mill.) Anomalia: bicefàlia Rank-Size URBÀ Rang 3: 14 ciutats (0,25 a 0,5 mill.) Madrid-Barcelona Rang 4: 20 ciutats (0,1 a 250.000 habs.) Ciutats primàries Funcions Ciutats secundàries Ciutats primàries Madrid i Barcelona Ciutats milionàries Àrea Llocs centras i Especialització funcional d’influència àrea d’influència Nacionals Influència nacional Integració sistema urbà Elements global Sistema Urbà 500-750.000 habitants: València, Sevilla, Bilbao, Màlaga i Saragossa Metròpolis Regionals Funcions diversificades Serveis especialitzats Influència nacional-regional 200.000-500.000 habitants Funcions diversificades Subregionals Serveis especialitzats Influència regional  50.000-250.000 habitants Jerarquia Ciutats Mitjanes  Funcions menys diversificades  10.000-50.000 habitants Ciutats petites  Funcions escasses i poc especialitzadesFran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  53. 53. El SISTEMA URBÀ Fluxos: econòmics, demogràfics... Direcció: Definició Unidireccionals: domini-subordinació Bidireccionals: integració-competència Madrid Relacions intenses amb altres metròpolis (Barcelona) Relacions Menor influència Barcelona Àrea influència intensa: orient i Balears Urbanes Quadrant Àrea major integració Nord Intensa relació metròpolis Relacions menors i incompletes Predomini relacions comarcals Resta Frontera Portugal: major desconnexió Sistema Zones mal connectades: Meseta meridional, Cantàbric occidental i Andalusia orientalFran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  54. 54. Disposició semianular perifèria El SISTEMA Espai interior poc urbanitzat URBÀ Excepció interior: madrid Eixos molt discontinus: • Eix gallec (la Corunya i Vigo) • Eix cantàbric (triangle asturià- lleonés i basc- perifèria, centrat a Bilbao, inclou navarresa, La Rioja, Burgos i Santander) • Eix aragonés: Saragossa, amb connexions amb la Rioja, • Navarra i Catalunya Eix més dinàmic: indústria, serveis i turisme Sistema • Català: Barcelona • Valencià: influència de valència sobre Albacete, Múrcia i Urbà Alacant • Andalús: influència de Sevilla sobre Badajoz, Màlaga i Granada • Eix Guadalquivir (de Cadis a Jaén) • Eix litoral andalús (dAlmeria a Huelva) Espai poc articulat desequilibrat per Madrid: • Sistema val·lisoletà: Valladolid, Salamanca, triangle Asturià i Bilbao • Subsistema madrileny: Madrid. Fragmentació territorial i predomini ciutats especialitzades • Subsistema balear: vinculat amb Barcelona, palma de Mallorca sobre la resta • Subsistema canari: dos metròpolis equilibrades i relacionades, tot i que molt aïllades (debilitades)Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  55. 55. Subsistemes urbans espanyols
  56. 56. • Predomini aglomeració urbana Constitució sistemes El SISTEMA Monocèntrics principal urbans regionals URBÀ primats • Inexistència nivells intermedis • Relacions unidireccionals Monocèntrics • Ciutat principals jerarquitzats • Nivells intermedis • Primacia diverses ciutats Policèntrics • Distribució funcions • Fluxos bidireccionals • Metròpolis globals (London i París) • Centres europeus (Madrid iCanvis recents Jerarquia Barcelona…) Sistema Urbà europea • Metròpolis potencials (Bilbao, València, Palma de Mallorca) • Metròpolis dèbils (Sevilla) • Dorsa Europa (Sud UK-Nord Itàlia) Sistema de • Eix Mediterrani ciutats europeu • Eix atlàntic (Finisterres) • Interior i sud • Eix Lisboa-Barcelona Connexió amb • Arc Mediterrani Europa • Dorsal Europea • Declivi algunes ciutats Transformació • Canvis interior sistema urbà global sistema ciutats • Competència internacional global • Relatiu aïllament urbà Espanyol (ex. Madrid, Barcelona i zones turístiques)Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  57. 57. Models de xarxes urbanes autonòmiques Monocèntric Monocèntric primat jerarquitzat Policèntric
  58. 58. Metròpolis europees
  59. 59. Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  60. 60. EIX MEDITERRANI
  61. 61. EIX ATLÀNTIC
  62. 62. Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  63. 63. Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  64. 64. Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  65. 65. Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  66. 66. Propietaris La producció Promotors i immobiliàries Agents de l’espai Socials urbà Empresaris industrials Ciutadania Poder polític • Regularització plànol 2 ½ s. XIX - • Plans de sanejament 1 ⅓ s. XX • Millora serveis i equipament • Reconstrucció (Gernika, Oviedo...) Època Autarquia • Legislació habitatge (1939-1959) • Organització creixement urbà Industrial - Llei del sòl i ordenació urbana (1956) - Plans generals d’ordenació urbana • Edificació destructiva Desenvolupament • Excessiva alçària, densitat i poca 1960-1975) qualitat • Problemes ambientals i trànsit Planificació • Competència ordenació urbanística Urbana Estat autonòmic municipal i autonòmica • PGOU: plans parcials i especials Època Democratització • Participació social planificació Postindustrial • Plans estratègics revitalització Globalització • Màrketing urbanístic (València...) • Endeutament i corrupcióFran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  67. 67. PGOU de Bellreguard: sector est
  68. 68. Exemple de màrqueting urbà i malbaratament dels diners públics
  69. 69. PROBLEMÀTICA URBANA Problemàtica Causes Solucions • Densificació i pressió urbana • Descentralització població, • Elevat preu sòl i difícil accés activitats i equipaments • Especulació Aglomeració i habitatge • Habitatges protegides i • Falta dinversions • Escassetat espais verds, subvenció rehabilitacions difusió • Elevat consum i ús recreatius, culturals i sanitaris • Inversions en equipaments urbanització recursos i serveis • Necessitat d’abastiments i i instal·lacions • Intens ús automòvil equipaments • Limitació trànsit, pàrkings i • Ordenació trànsit i transport impuls transport alternatiu • Trasllat activitats polígons Problemes • Deslocalització activitats industrials • Excessiva terciarització econòmics econòmiques tradicionals • Difusió activitats terciàries parcs tecnològics perifèria • Delinqüència i marginació social • Pobresa i desocupació • Actuacions polítiques (drogadicció, violència, econòmica • Intervenció serveis socials Problemes delinqüència, mendicitat…) • Baix nivell de formació • campanyes prevenció socials • Contrastos econòmics • Ritme de vida urbà, • Inversions en educació • Problemes integració • Aïllament i desarrelament • Polítiques integració... • Difícil convivència veïnatge • Fragilitat social • Reflexió asfalt, edificis... • Microclima urbà (efecte • Emissions trànsit, • Transport públic i ecològic, hivernacle) calefacció, indústria... zones verdes, Problemes • Contaminació (atmosfera, aigua...) • Residus hàbitats indústria • Limitació emissions i trànsit ambientals • Generació residus • Consum béns i energia • depuradores, neteja, • Desaparició espais verds • Extensió instal·lacions, reciclatge… equipaments i habitatgesFran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
  70. 70. BARRI AMB MANCA DE SERVEIS BADIA DEL VALLÈS
  71. 71. RURURBANITZACIÓPLATJA D’ALBORAIA
  72. 72. CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
  73. 73. ABOCADOR
  74. 74. DEPURADORA D’AIGÜES DE BARCELONA
  75. 75. CLAVEGUERAM
  76. 76. ESCENA QUOTIDIANA DE BARCELONA
  77. 77. Congestió trànsit (Madrid)
  78. 78. Contaminació atmosfèrica (Barcelona)
  79. 79. Contaminació atmosfèrica (Madrid)
  80. 80. Poblat romanés a El Gallinero (Madrid) Font
  81. 81. Exemple de mendicitat: Gorrillas en Castelló
  82. 82. Prostitució al Raval (Barcelona)
  83. 83. Las Barranquillas(Madrid), dies abans de la seua eliminació
  84. 84. REFERÈNCIES• Abascal Altuzarra, F. et al., Geografía, Santillana, 2009.• Adiego Sancho, P. y Velilla Gil, J., Geógrafos. Libro digital e interactivo para la asignatura de Geografía de 2º de bachillerato.• Buzo Sánchez, I., Recursos de Ciencias Sociales, Geografía e Historia (web)• Colmenero Vicente, P., Página personal de Pedro Colmenero• Del Pozo, J., Geografía de España (blog),• Estrabón. Geografía de España (web)• García, A., Algargos, Geografía España. Materiales didácticos para la Geografía• García, A., www.slideshare.net/algargos• Gutiérrez Baena, S., Geografía de España (web)• INE, Anuario Estadístico de España 2009• ---, España en cifras 2009• ---, Encuesta de Población Activa (primer trimestre de 2010)• ---, Tendencias demográficas durante el siglo XX en España (2004)• Méndez, R. et al., Geografía, SM, 2009.• Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, Banco Público de Indicadores Ambientales• Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, www.mityc.es• Muñoz Delgado, Mª C., Geografía, Anaya, 2003 y 2009.• SANCHIZ TORRES, SERGIS, http://www.slideshare.net/sergisanchiz• Viquipèdia• Wikipedia

×