05  De L Expansió A L Autodestrucció  La Dominació Europea Del MóN   02  Lexpansió Colonial
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

05 De L Expansió A L Autodestrucció La Dominació Europea Del MóN 02 Lexpansió Colonial

on

  • 1,165 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,165
Slideshare-icon Views on SlideShare
1,131
Embed Views
34

Actions

Likes
0
Downloads
15
Comments
0

2 Embeds 34

http://francadenas.blogspot.com 23
http://www.slideshare.net 11

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    05  De L Expansió A L Autodestrucció  La Dominació Europea Del MóN   02  Lexpansió Colonial 05 De L Expansió A L Autodestrucció La Dominació Europea Del MóN 02 Lexpansió Colonial Presentation Transcript

    • Què és? El domini polític i econòmic que van exercir Qui? Europeus: Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Espanya, Portugal, Rússia però també EUA i Japó els Estats capitalistes On? Sobre Tot Àfrica, tot Oceania, gran part d’Àsia i gran part d’Amèrica del Nord Quan? Des de mitjans del segle XIX fins a mitjans del segle XX Però,... Per què?
    • CAUSES o FACTORS A) Econòmiques Industrialització i mecanització Les empreses necessitaven Conseguir nous mercats - on vendre els seus productes - i on obtenir matèries primes barates Increment producció i productivitat Crisis de sobreproducció X 10 “ Animen” els estats i governs a conquerir colònies on establir un comerç en monopoli. Per aquest motiu
    • CAUSES o FACTORS 1898- Discurs del senador Beveridge (futur president dels EUA) davant un club d’empressaris “ Les fàbriques nordamericanes produeixen més del que el poble pot utilitzar,... El destí ens marca la política a seguir. El comerç mundial ha de ser nostre. Establirem factories comercials al món, cobrirem els oceans amb els nostres vaixells. La llei nordamericana, l’ordre nordamericà i la bandera nordamericana es plantaran a les regions i costes del món”
    • El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir nous filons de consumidors arreu del món [...]. Anglaterra va prendre la davantera [...]. Però per impedir que l’empresa britànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats que s’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat amb Anglaterra [...] per tot el món. La política colonial és l’expressió internacional de les lleis de la competència”. JULES FERRY: Tonquín i la mare pàtria , 1890.
    • Concessió petroliera (1901)
      • Entre el govern de S. M. Imperial el xa de Pèrsia i William Knox, el concessionari
      • Art. 1r.- El govern de S. M. Imperial el xa garanteix al concessionari, pels presents pactes, un privilegi especial i exclusiu de buscar, obtenir, explotar, refirnar i comercialitzar el petroli, el gas natural, l’asfalt, [...] en tota l’extensió de l’imperi persa per una durada de seixanta anys.
      • Art. 3r.- El govern de S. M. Imperial el xa de Pèrsia atorga gratuïtament al concessionari totes les terres incultes que pertanyen a l’Estat i que els enginyers del concessionari creguen necessàries per a la construcció de totes les instal·lacions o d’una part.
    • B) Demogràfiques animava Milions d’europeus a marxar a d’altres continents 1850-1914: + de 50 milions) CAUSES o FACTORS L’alt creixement demogràfic a Europa Població Any 1800 180 milions Any 1900 430 “ Els anys de sobreproducció, atur obrer i misèria dels més pobres Britànics 17 Italians 10 Alemanys 5 Balcànics 4’5 Espanyols 4’4 altres 13 L’emigració per viure a noves terres (EUA, Canadà, Austràlia, SudÀfrica, Argèlia, SudAmèrica, Sibèria ...) va ser una “sortida” per els més pobres a Europa
    • CAUSES o FACTORS “ 1849- Anunci publicat al Northampton Herald Urgent. Qualsevol que vulgui venir cap a les riques i pròsperes terres de la colònia d’Austràlia, com a pagès, criat, o miner, disposarà de passatge gratuït en primera classe.” (Comissió d’emigrants de les colònies) Carta de Cecil Rhodes (empresari i aventurer anglès) 1895. “ Ahir vaig donar un tomb per l’Est End (barri obrer de Londres) i vaig assistir a una reunió d’aturats. El que hi vaig veure em va convèncer més que mai de la importància de l’imperialisme. (...) Hem de conquerir noves colònies per a col·locar-hi l’excès de població que patim.“
    • I estratègiques Per defensar les rutes comercials i els interessos de les empreses enfront a la competència estrangera C) polítiques Els governs Els militars Animaven l’expansió colonial Enfortia el sentiment nacionalista del poble i el prestigi dels Estats Aconseguien medalles i ascensos CAUSES o FACTORS Ja que
    • CAUSES o FACTORS Discurs al parlament francès del 1r ministre J.Ferry, 1864 “ Afirmo que la política de França s’ha de fonamentar sobre una realitat evident: cal que el nostre país es posi a fer el mateix que els altres, i atès que la política de conquesta de colònies és el mobil general de les potències europees, hem de prendre partit a favor seu”. Discurs del 1r ministre britànic, Chamberlain, 1895 “ Entre totes les nacions del món tan sols la nació anglesa ha estat capaç de fundar i conservar colònies a totes les regions del món. Ens hem assegurat la submissió i la simpatia de les races que viuen a l’ombra de la nostra bandera. (...) Crec que la raça britànica és la més gran de totes les que el món ha conegut. (aplaudiments sorollosos)”
    • L’esperit d’aventura... 1841-1871- Expedicions per Àfrica Livingstone, Stanley,... 1871- Darwin publica la teoria sobre l’origen de les espècies 1878- Descobriment del pas entre Àsia i Amèrica 1895-1908- Expedicions a l’Àsia central 1909- El Pol Nord 1910- El pol sud D) Altres CAUSES de l’expansió colonial
    • E) Altres CAUSES de l’expansió colonial... o.... ...més aviat... JUSTIFICACIONS? E.1) LA MISSIÓ CIVILITZADORA E.2) EL RACISME La creença que la civilització europea era superior a la resta, i que Europa tenia el deure de imposar-la als “salvatges” La creença que la pròpia “raça” era superior a la resta, creença que només es podia demostrar exercint algun domini sobre les altres.
    • Fragment d’un text de Garnier, intel·lectual francès, 1864 “ Un país com França, quan ocupa una terra bàrbara, ha d’acontentar-se només amb l’afany de guany? No, aquesta nació generosa ha rebut de la Providència una més alta missió , la de l’emancipació, la de portar les llums, la civilització i la llibertat a les races i als pobles encara esclaus de la ignorància . “
    • Sessió científica de la Societat Antropològica de Londres, 1863 “ Conclussions: 1.- Hi ha raons tan bones per classificar el negre com una espècie diferent de l’europeu com per fer de l’ase una espècie diferent de la zebra. 2.- Les analogies entre el negre i el mico són més grans que entre els micos i els ximpanzés. 3.- El negre és inferior intel·lectualment a l’europeu. 4.- El negre és més humà en la seva natural subordinació a l’europeu que sota cap altre circumstància . 5.- El negre només pot ser humanitzat i civilitzat pels europeus.
    • Les colònies De poblament S’hi establien emigrants europeus de forma permanent. Es van apropiar del territori. Amb el temps disposaren d’un govern autònom propi. Canadà Austràlia Nova Zelanda SudÀfrica Argèlia D’explotació S’hi establien grans empreses per explotar els recursos naturals. Els indígenes treballaven en condicions de semiesclavitud en les plantacions o mines Un governador militar i l’exèrcit mantenien l’ordre. Índia Colònies africanes IndoXina ... Protectorats Teòricament: Existien governs natius independents que sol·licitaven voluntàriament la protecció “militar” a una potència colonial. A la pràctica, la potència colonial dominava i controlava els governs “titelles”. Marroc Egipte
    • El protectorat sobre Tunísia
      • Mantindrem a Tunísia aquesta situació de protectorat, de potència protectora, perquè té grans avantatges. Ens evitarà instal·lar en aquest país una administració francesa, és a dir, imposar a l’erari francès unes despeses considerables. Ens permetrà supervisar i governar sense assumir la responsabilitat de tots els detalls de l’administració, de tots els petits errors, de totes les petites friccions que puguin sorgir del contacte de dues civilitzacions diferents. Als nostres ulls, és una situació adequada, útil, que salvaguarda la dignitat del vençut, qüestió gens indiferent en un país musulmà, qüestió que té una gran importància en terra àrab. Salvaguardar la dignitat del vençut és consolidar la seguretat de la possessió.
      • Jules Ferry, discurs davant la Cambra de Diputats, 1884.
      • Pertot arreu el comerç se'n ressent, no es cobren rendes, perquè la moneda [de plata] és cara i la moneda de coure depreciada. Aquesta carestia de plata es produeix perquè ix del país en mas­sa, drenada pel comerç de l'opi. Aquest comerç el fan els anglesos. Aquest poble, com que no tenen de què viure a la seua terra, procura es­clavitzar els altres països, dels quals de primer procura debilitar els habitants [per l'ús de l'opi] [...] Ara ha llegat a la Xina el consum que ens assecarà els ossos, que ens rosegarà el cor, arruï­narà les nostres famílies i les nostres persones. Des que l'imperi existeix, no havia corregut mai un perill tan gran. És pitjor que un perill universal, que una invasió d'animals feroços. Dema- ne que el contraban d'opi siga inscrit en el codi entre els crims castigats amb la pena de mort.
      • Memorial adreçat a l'emperador de la Xina, 1838
    • 4.- ALGUNES CONSEQÜÈNCIES Explotació d’homes i terres en benefici de les metròpolis Expropiació de la terra i destrucció de l’agricultura tradicional Obligació de comprar a la metròpolis i destrucció del treball artesanal Impostos en diner i necessitat de Treballar en plantacions i mines 3.- ECONOMIQUES 1.- POLÍTIQUES Creació de fronteres artificials Aculturació 2.- CULTURALS
    • El creixement dels Conflictes internacionals Cuba Marroc 5.- ALGUNES CONSEQÜÈNCIES al món El conflicte dels balcans...
    • Les àrees d’expansió colonial europees (segles XV-XX)
    • Imperis colonials i estats en 1914
    •  
    • colonització d'Àfrica Fins 1880 intervenció limitada a les costes (factories) A partir de la Conferència de Berlín (1885): Conquesta total -Lliure comerç al centre d’Àfrica -Estat lliure del Congo -Ocupació efectiva del territori per reclamar sobirania Conflictes Fashoda (1898) Zulus, Boers (1898) Congo (1885)
    • Desitjant establir en l’esperit de mútua entesa les condicions més favorables al desenvolupament del comerç i de la civilització de determinades regions d’Àfrica, i assegurar a tots els pobles els avantatges de la lliure navegació (…). Desitjosos també de prevenir els malentesos i les disputes que puguin suscitar en el futur les noves preses de possessió efectuades a les costes d’Àfrica, i preocupats al mateix temps pels mitjans d’augmentar el benestar moral i material de les poblacions indígenes, hem resolt [...] reunir una Conferència ha Berlín. Article Primer. El comerç de totes les nacions gaudirà d’una completa llibertat a la conca del Congo [...], a la zona marítima de l’Oceà Atlàntic [...], a la zona que s’estén des de la conca del Congo fins a l’Oceà Índic [...] i fins a la desembocadura del Zambezi. Article Segon. Tots els pavellons, sense distinció de nacionalitat, tindran accés lliure a tot el litoral dels territoris enumerats a dalt [...]. Article Quart. Les mercaderies importades en aquests territoris romandran lliures de drets d’entrada i transit. Article Trenta-quatre. Tota potència que en el futur prengui possessió d’un territori situat a la costa del continent africà però fora de les seves possessions actuals, o que sense posseir-ne cap fins aleshores arribés a adquirir-lo [...], acompanyarà l’Acta respectiva d’una notificació dirigida a les restants potències signants de la present Acta, amb l’objectiu de donar oportunitats a aquelles de fer valer les seves reclamacions. Extracte de l’Acta de la Conferència de Berlín (1885)
    • Colònies 1914-19 Àsia Quins estats van protagonitzar l’imperialisme?
    • colonització d'Àsia Hong Kong Singapur Gran Bretanya Holanda França
    • Canal de Panamà Colònies 1914 Àmèrica Quins estats van protagonitzar l’imperialisme?
    • 7ª. (...) Un principi referent als drets i interessos dels EUA és que els continents americans per la lliure i independent condició que han adquirit i que mantenen, no han de ser d'ara endavant considerats com a subjectes a colonització per cap potència europea (...) 48ª. (...) En consideració a les amistoses relacions que existeixen entre els Estats Units i aqueixes potències, hem de declarar que considerem com un vertader perill per a la nostra pau i tranquil·litat tota temptativa per la seua part que tinguera com a objecte estendre el seu sistema a aquest hemisferi (...). 49ª. (...) Però tractant-se d'aquests continents, les circumstàncies són molt diferents; no és possible que les potències aliades estenguen el seu sistema polític a cap d'aquells sense posar en perill nostra pau i el nostre benestar, ni és de creure tampoc que els nostres germans del sud volgueren acceptar una intervenció estrangera pel seu propi consentiment. Seria igualment impossible que acceptàrem amb indiferència una intervenció d'aquesta espècie, siga quina siga la forma en què es produïra (...). No hem intervingut en les guerres entre les potències europees i no intervindrem (...), únicament quan els nostres drets siguen lesionats o amenaçats, respondrem a les injúries o ens prepararem per a la defensa..." Missatge del President J. Monroe al Congrés, 2 de Desembre de 1823
    • És fals dir que els EE.UU. senten una necessitat de terres o alimenten projectes respecte a les altres nacions de l'hemisferi occidental, que no aspiren a la seua prosperitat. Tot el que el nostre país desitja és veure als seus veïns estables en l'ordre i la prosperitat. Tot país que es comporta bé pot comptar amb la nostra cordial amistat (...). Mals crònics o una incapacitat que ocasiona una relaxació general dels llaços de la societat poden acabar a Amèrica, com en altres parts, ocasionant la intervenció d'una nació civilitzada (...). Els nostres interessos són en realitat semblants als dels nostres veïns meridionals. Aquests pobles tenen importants riqueses naturals i si a l'interior de les seues fronteres la justícia i la llei regnen, la prosperitat no deixarà de manifestar-se. En tant que se sotmeten així a les lleis bàsiques de tota societat civilitzada, poden estar segurs que els tractarem amb una simpatia cordial i afectuosa. No intervindrem en els seus assumptes més que com últim recurs i només si es fa evident que la seua incapacitat o la seua mala voluntat per a exercir la injustícia (...) haguera violat els drets dels EE.UU. o haguera sol·licitat ajuda estrangera en perjudici de la nació americana en el seu conjunt (...). Afirmant la doctrina Monroe, prenent les mesures que hem adoptat en el que concerneix a Cuba, Veneçuela amà i esforçant-nos per limitar la guerra en Extrem Orient i assegurar la porta oberta a Xina, hem actuat en interès el nostre i en interès de la Humanitat sencera. (...) En els casos extrems, la nostra actuació pot estar justificada i ser necessària. La forma que ha de revestir l'acció depèn de les circumstàncies (...). Els casos en què podíem intervenir per les condicions intolerables a Cuba, són necessàriament poc nombrosos. Missatge anual del president T. Roosevelt, 6 de desembre de 1904
    • Els principals imperis
    • tractat de Stanley amb els caps de tes tribus indígenes de Mafela i Ngombi Reunits en conferència [...] han establert el següent tractat: Primer. Els caps de tribu de Mafela i Ngombi, segons els seus desitjos, accepten que l’Associació Internacional Africana s’estableixi als seus països per al progrés de la civilització i del comerç. De comú acord, tant per a ells mateixos, com per als seus hereus i successors, cedeixen ara i per sempre a l’Associació la sobirania i tots els drets de govern sobre els seus territoris [...]. Tercer. Tots els camins terrestres i les vies fluvials que recorren el territori, el dret de pagar peatges, els drets de pesca, mines i boscos, són absoluta propietat de la mateixa Associació, així com qualsevol terreny no ocupat que pugui ser escollit. Quart. L’Associació Internacional Africana s’obliga a pagar als caps de tribu de Mafela i Ngombi els següents articles: una peça de roba per mes a cadascun dels caps que signen, a més d’un regal de roba per a la Junta [...] com a compensació pels drets concedits a aquesta Societat.
    •  
    •  
    • Evolució Imperi hispànic
    • Imperi portugués
    •  
    •  
    • L’Expansió dels Estats Units
    • L’Imperi Japonés