Your SlideShare is downloading. ×
Relleus i rius: Catalunya i Espanya
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Relleus i rius: Catalunya i Espanya

5,829
views

Published on


0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
5,829
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
34
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Prepirineu Plana del Pirineu axial Rossell—Catalunya: Cerdanya P i r i n e uel relleu Plana deEl relleu de Catalunya es pot organitzar en quatre Prepirineu Serralada lÕEmpordˆ Tr a n s v e r s a lgrans unitats: – El Pirineu. l ra o – El Sistema Mediterrani. D e p r e s s i — r a l e l i t a l o P r i o r t i t – La Depressió Central. C e n t r a l l i — s i a n a L e e s d r p r r r l a – La Serralada Transversal. a P D e e t r r a d i e a d S l e a r M r El Pirineu s’estén d’est a oest pel nord de Cubeta S e a m de M—ra eCatalunya. Està format per serralades interiors t s(Pirineu axial*) que superen els 3 000 m d’alçada i M A R Si per serralades exteriors de menor altitud (Prepi- M E D I T E R R Ë N I Arineu). Delta de lÕEbre 0 50 km El pic més alt del Pirineu català és la Picad’Estats (3 143 m). Font 1. Les grans unitats del relleu de Catalunya.Font 2. El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Font 3. El congost de Mont-rebei es troba al Prepirineu.Maurici es troba al Pirineu axial. El Pirineu axial presen- El Prepirineu presenta blocs de granit amb congostos, és ata l’aspecte dels paisatges alpins*, amb muntanyes escar- dir, valls molt estretes excavades per les aigües dels rius pro-pades, valls aïllades, boscos, prats i petits llacs. cedents de la zona axial.
  • 2. El Sistema Mediterrani s’estén al llarg de la costa catalana for-mant una doble muralla de muntanyes: la Serralada Prelitoral ila Serralada Litoral. La primera, de més altitud, està formada perun seguit de massissos* (les Guilleries, el Montseny, el Montsant,Montserrat, els Ports…). La segona està formada per un seguit deserres d’altitud moderada. Entre aquestes dues alineacions s’esténuna fossa* allargassada: la Depressió Prelitoral. Font 4. El pic més alt de la Serralada La Depressió Central és el Prelitoral és el Turó de l’Home, al territori enfonsat comprès entre el Montseny (1 706 m). Pirineu i el Sistema Mediterrani. Està formada per una plana cen- tral (les comarques del Segrià i del Pla d’Urgell) i per un seguit d’alti- VOCABULARI plans, com el de la Segarra. També Axial. Referit a un eix. Aplicat al Piri- s’hi troben conques d’erosió*, com neu, designa la part central, que po- ara la de la Conca de Barberà. dria ser l’eix de la serralada. Paisatge alpí. Paisatge propi dels Alps o d’altres muntanyes d’altitud similar. Es caracteritza pels prats verds per damunt dels 1 800 m i Font 5. Vista aèria del Pla d’Urgell. pels boscos d’avets i de faigs per sota d’aquesta altitud. La Serralada Transversal con- Massís. Conjunt muntanyós roca- necta el Pirineu amb el Sistema llós, caracteritzat per les formes pe- Mediterrani i separa la Depressió sants i per una altitud moderada. Central de la plana de l’Empordà. Fossa. Territori enfonsat per l’ensor- Al mig d’aquesta zona es troba la rament d’una part del terra. zona volcànica d’Olot, amb més de Conca d’erosió. Territori format per erosió i envoltat de muntanyes. 40 cons volcànics. Recorda Un altiplà és una elevació més o menys plana de terreny. Font 6. Zona volcànica de la Garrotxa. A C T I V I T A T S SABIES QUE…? El cim més alt de Catalunya, la 1. Enumera les unitats de relleu de Catalunya. Pica d’Estats, es diu així perquè 2. Mira el mapa del relleu de Catalunya i digues per on creus que un dels vessants coincideix amb s’haurien de traçar les vies de comunicació terrestre per comunicar la frontera de l’estat francès i l’al- el delta de l’Ebre amb la plana de l’Empordà. tre amb la de l’estat espanyol.
  • 3. Catalunya: la G ar o na Emb. de Borén Emb. de Graus F r a n ç aels rius Llacs Val d’Aran Emb. de Emb. de Cavallers Sallente Llacs Emb. de Tavascan Emb. de d’Espot Torrassa la Emb. AndorraEls rius catalans, llevat de l’Ebre, de Llesp Llacs de ó a Cabdella re s Emb. de la Emb. Pa l d’Escales Emb. la Portbousón curts i poc cabalosos. Gairebé e l Frese r e l S e gre de Núria Mu g ra Emb. de na a gue Boadella o rç a No latots els rius formen part del vessant e l Flu v ià a Riba g Emb. de g Emb. de la Emb. de el Te St. Antoni Emb. Llosa del Cavall la Baells d’Oliana Emb demediterrani. Només la Garona, Emb. de r er Colomers el T Terradets e l Llo b r e g a t er Nogu Emb. de Emb. de Emb Emb de Canelles Emb. de St. Ponç de Sau Susquedaque neix a la Val d’Aran, és del ves- l Emb. de Rialb Emb de a Camarasa Pasteral Emb a Emb. de de Seva el C Santa Annasant atlàntic. Emb. de St. a rd Llorenç de Montgai Emb. de ene Emb Sta. Fe r de Vallforners dera To r la e r gr Se s sò el Be Emb. de St. Martí de Tous el Emb. l’A d’Utxesa no i a ia Recorda e l Llo e l F oix A Emb. de re b n el Gaià Margalef ga t Una xarxa hidrogràfica està formada Emb. de Emb. de Emb à el Riba-Roja Flix Emb. de de Foix r r Fra Siurana pel conjunt de rius i afluents que nei- Emb. n co lí del Catllar Emb. de Guiamets Emb. de e xen en una mateixa serralada i des- i t Riudecanyes e d e br emboquen en un mateix riu o mar. l’E M a r Xarxa Pirineu-Ebre M Xarxa Pirineu-Mediterrània Font 7. La xarxa hidrogràfica la Sèn Xarxa Mediterrània i a Vessant atlàntic catalana. El riu més cabalós de Catalunya és l’Ebre. Tot i això, l’Ebrenomés passa per Catalunya en el seu darrer tram i forma un delsdeltes més importants de la Mediterrània. VOCABULARI Durant el segle XX, s’han construït diversos embassaments al Aigües residuals. Aigües que s’hanllarg dels rius de la xarxa pirinenca, per tal de generar electricitat utilitzat en la indústria per netejar,i de garantir el subministrament d’aigua als conreus i als nuclis dissoldre o refredar i que contenen residus diversos. Un cop fetes ser-urbans. Actualment a Catalunya n’hi ha més de 40. vir, són abocades als rius o a la mar. A Catalunya hi ha molts llacs de petites dimensions. La ma- Estiatge. Disminució del cabal d’unjoria es troben als Pirineus, entre els 2 200 i els 2 400 metres d’al- riu a l’època de l’estiu. Alguna vegadatitud. Fora del Pirineu només hi ha un llac d’importància: l’es- pot ser que fins i tot no portin aigua.tany de Banyoles. Els rius catalans han estat importants en les comunicacions, jaque en un país tan muntanyós com Catalunya, moltes carreteresi vies fèrries s’han construït seguint el traçat dels rius. Els rius catalans han sofert en els darrers trenta anys una agres- SABIES QUE…?sió contínua, sobretot pel vessament d’aigües residuals* provi- El primer embassament de Cata-nents de la indústria i també pels purins provinents de les gran- lunya va ser el de Camarasa (a la Noguera Pallaresa). Es va cons-ges porcines i bovines. Els purins procedeixen de l’orina dels ani- truir l’any 1920. L’últim, inaugu-mals domèstics estabulats. Aquest problema s’intenta combatre rat l’any 2000, és el de Rialbamb lleis que obliguin les fàbriques a filtrar bé les aigües residuals (al curs mitjà del Segre).i amb la construcció de depuradores.
  • 4. XARXES HIDROGRÀFIQUES DEL VESSANT MEDITERRANIXarxa Pirineu-Ebre. Està formada pels rius que neixenal Pirineu i desemboquen a l’Ebre (la Noguera Pallare-sa, la Noguera Ribagorçana i el Segre). Són els riusque duen més aigua al llarg de l’any, gràcies a les plu-ges i nevades de les seves capçaleres. Font 8. La Noguera Pallaresa. Xarxa Pirineu-Mediterrània. Està formada pels rius que neixen al Pirineu i desemboquen a la mar Mediterrània (el Llobregat, el Ter i el Fluvià). Són menys cabalosos que els que desemboquen a l’Ebre. 129Font 9. El Fluvià.Xarxa Mediterrània. Està formada pels rius que neixena la Serralada Prelitoral i desemboquen a la marMediterrània (el Francolí, el Gaià, el Foix, el Besòs i laTordera). Són molt curts, tenen poc cabal i sofreixenllargs estiatges*. Font 10. El Francolí. A C T I V I T A T S 3. Indica el nom de dos rius no esmentats en el text 5. Esmenta el nom de tres rius que sofreixen un es- que pertanyin a cadascuna de les tres xarxes hidro- tiatge rigorós. Per quines raons els rius que has es- gràfiques catalanes. mentat sofreixen un llarg estiatge? 4. A quina xarxa es troben els rius més cabalosos de 6. Què es fa per tal de resoldre el problema de la Catalunya? Raona la resposta. contaminació dels rius?
  • 5. Espanya: el relleu L’Espanya continental La península Ibèrica és una de les zones més muntanyoses d’Europa. El seu relleu s’organitza al voltant d’un gran altiplà central, la Meseta, inclinat lleugerament cap a l’oest. Per aques- ta raó els seus rius desemboquen a l’oceà Atlàntic. La Meseta està travessada per una muralla granítica, el Siste- ma Central, que divideix l’altiplà en dues subunitats: la Sub- meseta nord (750 m d’altitud mitjana) i la Submeseta sud (550 m d’altitud mitjana). Aquesta última és travessada pels Monts de Toledo. VOCABULARI El paisatge de la Meseta és monòton i uniforme i els terrenys Albufera. Llacs d’aigua salada se- plans s’hi succeeixen de manera continuada. Ocasionalment, les parats de la mar per una llenca de valls d’alguns rius en trenquen la monotonia. sorra. La Meseta està envoltada per un seguit de serralades: els Depressió. Sector de la superfície Monts de Lleó (nord-oest), la Serralada Cantàbrica (nord), la terrestre enfonsat respecte de les zones del seu voltant. Serralada Ibèrica (nord-est i est) i Sierra Morena (sud).116 Font 1. Ria de Corme e Laxe (Galícia). Font 2. La Mar Menor (Múrcia). Pel que fa a les costes de l’Espanya continental, a Quan les muntanyes no entren en contacte direc- la façana nord, la Serralada Cantàbrica i les te amb la mar es formen costes sorrenques ano- Muntanyes Basques arriben sovint fins a la mar. A menades costes baixes. És el paisatge predomi- la costa s’alternen els penya-segats i les platges nant de la façana mediterrània de la Península, lle- allargades. A Galícia la mar entra a les antigues vat de la zona de la Serralada Bètica, ja que valls dels rius, on forma àmplies zones d’aigües aquesta també arriba fins a la mar. A la costa tranquil·les: les ries. oriental cal destacar-hi les albuferes* (l’Albufera de València i la Mar Menor de Múrcia).
  • 6. Punta de l’Estaca de Bares MAR CANTÀBRIC Cap de Peñas Golf Cap de de F R A N Ç A Na Matxitxako Biscaia ló n Naranco de Bulnes AIC Nerbión 2519 Bi d Peña Labra L 2007 so a Miño G A Cap Finisterre Gorbeia Mendia MUNTANYES a CANTÀBRICA RALADA 1475 BASQUES P S SER SÍ Eb I Aneto ANDORRA AS a re R 3404 EÓ Ria d’ A ro u s M Sil I N Cap de Creus LL D E E Peña Trevinca U E D P R Golf de Roses 2045 NTS Cadí Llobregat S E E S 2647 Ter MO R R S IÓ A A Moncayo L AN S U B M E S E T A L 2313 D TA E CA C A Duero Du e r o D L’ AL A E OR LIT I N O R D B Ebre DA R LA L E SE RRA T I A B R RRA Cap de Salou SIE È N T MO R N Tajo SO E I C À A C AM A Delta de l’Ebre AT A ARR EG G U AD A PORTUGAL E M L RAD EDOS Cap Menorca SER S T ERRA D E GR Peñarroya de Formentor S I M E S E T A 2024 Cap T S A NA d’Artrutx Tajo Puig Major NT S MU Tú A 1445 RA ria T Mallorca R . DE Sa A TS DE TOLEDO Golf E M ON Corocho de Rocigalgo Cap de Salines de València L 1447 Xú qu e r Eïvissa Cabrera A B À S U B M E S E T A ua G Gu adian a di a S na E L E S U D Cap de I L la Nau Formentera C E N A A M O R C T I Se O A ir R R uiv B È gu lq I E Guada B ra S UI VIR S U MAR ALQ A A D ivir MAR MENOR lqu AD GU A L Cap de Palos MEDITERRÀNIA to EL a Odiel R R Guad D Ti n IÓ S E E SS PR Veleta Mulhacén 3478 Golf DE 3392 PENIBÈTICA de Cadis LADA RRA SE Cap de Gata Cap Trafalgar Estret de Gibraltar Punta de Tarifa ILLES CANÀRIES Lanzarote Roque delos Muchachos 2426 ALGÈRIA La Palma Tenerife Fuerteventura Teide 3718 MARROC Gomera Gran Canària 0 200 km El Hierro A la part més exterior de la Meseta, gairebé sem- Font 3. El relleu d’Espanya. pre tocant a la mar, la part espanyola de la penínsu- 1. Respon a les preguntes següents: la Ibèrica presenta cinc sistemes muntanyencs: el a) Quines serralades envolten la Submeseta nord i qui- Massís Galaic, les Muntanyes Basques, el Piri- nes, la Submeseta sud? b) Quin és el pic més alt de la Serralada Cantàbrica? I el neu, la Serralada Litoral Catalana i les Serralades més alt de la Ibèrica? I de la Penibètica? Bètiques. c) Quins sistemes muntanyosos envolten la depressió de Les Serralades Bètiques presenten dos arcs de l’Ebre? muntanyes: l’un situat més a la vora de la costa, des d) Localitza els accidents geogràfics següents i digues en de Gibraltar fins al cap de Gata, anomenat Serra- quin punt cardinal estan situats: el cap de Peñas, el cap lada Penibètica, i l’altre situat més a l’interior, que de Palos, la punta de Tarifa i el golf de Biscaia. s’anomena Serralada Subbètica. e) Quin sistema muntanyós té més a la vora el cap de Finisterre? Finalment, cal assenyalar dues depressions*: la f ) Digues el nom d’una serralada que es trobi al nord del de l’Ebre, entre el Pirineu i la Serralada Ibèrica i la Sistema Central i el d’una altra que estigui al sud de del Guadalquivir entre les serralades bètiques i Sierra Morena. Sierra Morena. g) Quina depressió es troba al nord-est de la Península?
  • 7. L’Espanya insularEspanya comprèn, a més del ter-ritori peninsular, dos grups d’i-lles: l’arxipèlag de les Balears, ala mar Mediterrània, i el de lesCanàries, a l’oceà Atlàntic, da-vant de les costes africanes delSàhara. El relleu de les illes Balears, tret de la part nord de l’illa de Font 4. Serra de TramuntanaMenorca, és una continuació de la serralada Subbètica. Les illes (Mallorca).Canàries són unes illes volcàniques situades sobre una plataforma Les illes Balears presenten costes altes i retallades, amb abundosesde falles. cales sorrenques. En general aques- tes illes tenen un relleu baix, llevat de Mallorca que és travessada per la Serra de Tramuntana. Font 5. Conreu de vinya en terra volcànica a l’illa de Lanzarote (Canàries). Les Canàries, situades davant la costa occidental d’Àfrica, són illes d’origen volcànic. El relleu presenta formes molt peculiars, com ara les SABIES QUE…? calderas (cons volcànics) o els malpaíses (terrenys coberts de lava). A El nom de les illes Canàries prové l’illa de Tenerife es troba el pic més alt d’Espanya: el Teide (3718 m). del mot llatí canis, que vol dir ‘gos’. El nom de les illes Canàries, doncs, vol dir ‘illes dels gossos’. La raça dels gossos de les illes Canàries A C T I V I T A T S és representada en el seu escut. 2. Quines són les grans unitats de relleu de la península Ibèrica? 3. Classifica les unitats de relleu peninsulars en interiors o exteriors respecte de la Meseta. 4. A partir del mapa físic de la península Ibèrica, fes un esbós amb totes les unitats de relleu que has estudiat. Memoritza-les de mane- ra que sàpigues situar-les damunt d’una mapa físic mut. 5. Localitza en el mapa de la península Ibèrica el nom dels accidents geogràfics següents: tres ries, tres caps i tres golfs.
  • 8. Espanya: els riusLa majoria dels rius d’Espanya neixen a les muntanyes més altesi vessen les seves aigües a les mars i a l’oceà que envolten laPenínsula. Per això diem que els rius i els seus afluents s’organit-zen en xarxes hidrogràfiques, segons el vessant on desemboquen:vessant cantàbric, vessant atlàntic, vessant mediterrani. Nal ón F r a n ç a Bid Nerbió n bre as oa Tam Ulla ó Arag Andorra Miñ o Si l Gállego a Cinca Te r e rg Pisu Llobre ga a re Es l Seg Du e r o a Eb Huerv n re Jal ó t Tor a l m Er e s e sm p a alo ad a Gu Jaram t u g he Milla r erc Alagón Tiéta Alb rs Tajo Tú r ia P o r Ca b ri e l ela Xúquer Guadiana Cigü Jaba lón ar li m a Se Gua d gu ra el uivir dalq Gua i Od to Cabals: T in Genil Menys de 20 m3/s Guad De 20 a 50 m3/s alh r ce o De 50 a 100 m3/s Vessant atlàntic De 100 a 200 m3/s Vessant mediterrani De 200 a 500 m3/s 0 200 km Vessant cantàbric Més de 500 m3/s Font 6. Les xarxes hidrogràfiques i els Llargada en quilòmetres cabals de la península Ibèrica. 1120 6. Respon a les preguntes següents: 913 908 a) Per què els rius de la Meseta desem- 744 boquen a l’oceà Atlàntic i no a la mar 680 Mediterrània? b) Quin és el factor que explica que els 340 rius del vessant cantàbric siguin curts? c) Quins són els rius més cabalosos d’Espanya? Tajo Duero Ebre Guadiana Guadalquivir Miño Font 7. Els principals rius de la pe- nínsula Ibèrica.
  • 9. El vessant cantàbricEls rius del vessant cantàbric són curts, cabalosos i de règim* re-gular. Són curts perquè neixen a la Serralada Cantàbrica, a les VOCABULARIMuntanyes Basques o bé al Massís Galaic, sistemes muntanyosos Règim fluvial. Grau de regularitatque són molt a la vora del mar. Són cabalosos i de règim regular del cabal d’un riu al llarg d’un anyperquè la seva conca* pertany a la Ibèria humida i hi plou de ma- sencer. Si el riu varia poc de cabal diem que té un règim regular. Si elnera constant al llarg de l’any. riu porta molta aigua en una època de l’any i molt poca durant la resta,El vessant atlàntic diem que té un règim irregular.Els rius del vessant atlàntic són llargs, de cabal mitjà i de règim Conca. Territori del qual un riu i lairregular. Llevat del Guadalquivir, la major part dels grans rius seva xarxa d’afluents recullen les ai-del vessant atlàntic recorren la Meseta. Les seves conques són gües.molt grans però hi plou poc, ja que pertanyen a la Ibèria seca. Sónirregulars perquè el seu cabal creix a la tardor i a la primavera, acausa de les precipitacions. En canvi, a l’estiu duen poca aigua. Recorda El cabal d’un riu es mesura enEl vessant mediterrani metres cúbics per segon, i es de-Els rius del vessant mediterrani, llevat de l’Ebre, es caracteritzen termina en un punt determinatper ser curts, de cabal escàs i de règim molt irregular. Neixen anomenat estació hidrogràfica.molt a la vora de la costa i solen tenir un pendent molt pronun-ciat. A l’estiu gairebé no porten aigua, ja que a les seves conqueshi plou poc. En canvi, a la tardor poden arribar a desbordar-se acausa de les pluges intenses. A la zona mediterrània trobem sovintcursos d’aigua intermitents: les rieres o rambles. Solen inundar-se a la tardor com a conseqüència dels temporals locals. A C T I V I T A T S L’Ebre constitueix una excepció dins del vessant mediterrani, 7. Què s’entén per cabal d’unja que neix en el sistema cantàbric. És el riu més cabalós de la riu? Posa’n un exemple.Península perquè rep aigües dels afluents procedents del Pirineu. 8. Què s’entén per règim d’un riu? Posa’n un exemple i expli-La sequera i els usos de l’aigua ca’n algun factor.En els darrers trenta anys el consum d’aigua ha augmentat consi- 9. Esmenta tres rius d’Espa-derablement. La pagesia, especialment a les àrees de regadiu, con- nya que siguin cabalosos i desumeix més del 80 % del total de l’aigua que es gasta a Espanya. règim regular. Digues per quèLa manca d’aigua, doncs, és un problema molt important per a ho són.tothom, però especialment per al sector agrari. 10. Esmenta tres rius d’Es- Per intentar resoldre el problema de la manca d’aigua s’han dut panya que siguin poc cabalososa terme dues solucions: els embassaments, que serveixen per rete- i de règim irregular. Quins fac-nir l’aigua i repartir-la en èpoques d’escassetat, i els transvasa- tors ho expliquen?ments, que permeten portar l’aigua d’un riu cap a una altra conca 11. Busca informació en unadiferent. El transvasament més important fins ara és el del Tajo al enciclopèdia o a través d’Inter-Segura, que permet regar les hortes de Múrcia i del sud de València. net i explica d’on agafa l’aigua iTanmateix, els transvasaments sembla que provoquen problemes on la deixa el transvasamentecològics seriosos i enfrontaments entre les comunitats afectades. del Tajo al Segura.
  • 10. Vocabulari unitat 1 1. DEPRESSIÓ:En Geomorfologia àrea deprimida o enfonsada respecte al nivell de les regions circumdants. A l’EstatEspanyol trobam depressions interiors, com les conques del Tajo, Duero i Guadiana (situades a la Meseta,formades per facturació i enfonsament del Massís Hespèric -graven- durant l’orogènesi alpina) i tambédepressions litorals com la de l’Ebre i del Guadalquivir. Solen estar cobertes per sediments recents(eresTerciària i Quaternària). 2. IBÈRIA ARGILOSA:Una de les parts en què es divideix la península Ibèrica segons el substrat rocós (les altres són la ibèriasilícia i la Ibèria calcària). Zona de la Península Ibèrica on predomina l’argila, material sedimentari,dipositat durant les eres Terciària i al Quaternària. El relleu és bàsicament horitzontal, ja els terrenys nohan patit plegaments posteriors.Localització: La Ibèria argilosa correspon a les depressions de lEbre i del Guadalquivir, les fossesinteriors dels Sistemes Bètics( foies de Màlaga, Guadix i Baza) i dels Pirineus (depressió mitjana delsPirineus); a més de les conques dels rius Duero, Tajo i Guadiana. Inclou també les àrees de la Mesetaseptentrional (“Tierra de Campos” i “Campiñas del Sur”) i Meseta meridional ( La Manxa, Mesa de Ocañai La Alcarria) i les planes litorals mediterrànies (Planes de Múrcia i de València) .En aquests llocs, quan els rius obren valls formant relleus suament ondulats, anomenats campiñas. A leszones àrides (no hi ha protecció vegetal) s’hi formen xaragalls o badlands (en condicions extremes), comper exemple el paisatge de badlands format en el desert de Tavernes a Almeria. 3. IBÈRIA CALCÀRIA:Una de les parts en què es divideix la península Ibèrica segons el substrat rocós (les altres són la ibèriasilícia i la Ibèria argilosa). Correspon a les zones formades per sediments d’origen marí, dipositats durantel Mesozoic o era Secundària, i que es plegaren en el terciari degut a l’orogènesi alpina. La rocapredominant és la calcària, està formada per fragment de roques preexistents i fragments calcarisd’organismes morts (conquilles i esquelets d’animals morts...).La seva localització s’estén pels Prepirineus, Muntanyes Basques, Serralada Cantàbrica Oriental,Serralada Ibèrica, part de la Serralada Litoral catalana i Serralada Subbètica. (Forma de Z invertida).La calcària és una roca dura que es pot fracturar i que també es dissol fàcilment amb aigua. Aixòdóna lloc al relleu càrstic, i les formes característiques són: gorges, pòlies, lapiaz, dolines, coves,avencs. A Mallorca trobam nombrosos exemples de formacions càrstiques: L’avenc de Son Pou, lesgorges del Torren de Pareis, etc. 4. IBÈRIA SILÍCIAUna de les parts en què es divideix la península Ibèrica segons el substrat rocós (les altres són la ibèricaargilosa i la Ibèrica calcària). La roca predominant és el granit( però també hi trobam pissarra, gneis,quarsites i marbre). És d’origen precambrià i paleozoic.Es localitza majoritàriament a l’oest peninsular amb ramificacions cap a les serralades de la Meseta i laseva vora: Massís Galaic, els Peneplans Zamoranosalamantí i Extremeny, el Sistema Central i Muntanyesde Toledo, Serralada Cantàbrica Occidental (Massís Asturià). També hi és present a les àrees on eslocalitzen restes de massissos antics (hercinians) com per exemple el nord de Menorca, Parts de laSerralada Litoral Catalana, Pirineus Axials i Serralada Ibèrica.Quan el granit s’altera dóna lloc a diferents tipus de relleus granítics:- Arenes brunogroguenques quan s’altera químicament i en profunditat per l’aigua.- Quan es produeixen fractures o diàclasis dóna lloc a: galayos (crestes, agudes i dentades) i tarteres a les zones d’alta muntanya. A zones menys elevades doms, roquissar, tors i caos granític Com per exemple El Yelmo: dom format a la Serralada de Guadarrama- Sistema Central- ).
  • 11. Mapa de les Ibèries 5. MESETAAltiplà que ocupa el 45% del territori peninsular. Fou descoberta per Humboldt, i anteriorment rebia elnom de planures de Castella. És d’origen paleozoic i es va veure afectada per l’orogènia alpina.És una plana elevada situada entre 600-800 m. sobre el nivell del mar. Lleugerament inclinada cap al nord-oest, i travessada pel Sistema Central, que la divideix en dues submesetes: la Meseta septentrional i laMeseta meridonal.La seva gènesis es va iniciar a l’era primària, en la qual es va constituir el Massís Hespèric. Aplanada perprocessos d’erosió intensius a llarg de l’era secundària, l’orogènia alpina, la va fracturar i bombar formantzones elevades o horst (Sistema Central i els Monts de Toledo) i fosses tectòniques o graven que van sercobertes, durant el Terciari per sediments (conques del Duero, del Tajo-Guadiana).Exemple: Les unitats de la Meseta són: Submeseta Nord, Submeseta Sud, Sistema Central, Muntanyesde Toledo. Meseta Septentrional  Meseta Meridional  800-850m d’altitud mitjana  500-700 m d’altitud mitjana  Única conca hidrogràfica: Duero  Accidentada per les muntanyes de Toledo  Dues conques hidrogràfiques: Tajo i Guadina 6. MODELAT CÀRSTICTipologia de modelat propi de terrenys de roca calcària, provocat per l’atac químic de l’aigua sobre elscarbonats que es converteixen en solubles.Són característics del modelat càrstic, les formacions subterrànies com les coves, amb estalactitesi estalagmites, els avencs, dolines, lapiaz... És típic de la Ibèria calcària i de les Illes Balears.Els territoris carstificats no presenten cursos d’aigua superficial a causa de l’elevada permeabilitat, i pertant, la major quantitat de recursos hídrics són subterranis. Exemple: Coves del Drac o d’Artà (Mallorca),Ciudad Encantada (Conca), Sima de Andara (Cantàbria)... 7. MODELAT GLACIALTipologia de modelat provocat per l’acció de les acumulacions perpètues de gel. És un fenomen propi de tl’era Quaternària (a més de la formació de terrasses fluvials).El glacialisme va afectar les serralades més altes: Serralada Cantàbrica, Pirineus, Sierra Nevada, SistemaCentral i Sistema Ibèric.El modelat glacial es veu reflectida en distintes formes de relleu: llacs, circs petits, valls en forma d’U igrans acumulacions de materials arrossegats (morrenes).A la Península, per la seva altitud, la majoria de glaceresvan ser de circ i quan es van fondre els gels van originarpetits llacs. Exemple: Els Llacs de Covadonga sónd’origen glacial (Picos d’Europa). (Esquema de la constitució d’un glacial alpí,)
  • 12. 8. MODELAT LITORALFormes de relleu provocades per l’erosió combinada de l’activitat continental, marítima i fluvial. La costaespanyola presenta diferents formes segons la zona de costa: El modelat característic de les ries provocat per la penetració de la mara les valls fluvials. Destaquen les ries obertes en les nombroses fractures del Massís Galaic. Exemple: Ria d’Arousa o Vigo. A les zones de la Costa Brava, Costa Cantàbrica, les costes paral·leles a la Serralada Bètica, el nord dEivissa o la Serra de Tramuntana de Mallorca predominen els penya-segats. En aquestes àrees resultat de l’erosió es formen coves, arcs marins ( Sa Foradada a Mallorca) i farallons. A les extensions planes i de poca pendent, es formen platges d’arena com les que per exemple trobam a Cales de Mallorca: Cala Varques (d’arena) i Cala Bota (Còdols); o a San Sebastià: la Conxa. Dunes com les de Doñana o Es Trenc, els maresmes (amb sediments llimosos) com les del Guadalquivir, albuferes com la d’Alcúdia, i deltes com el de lEbre i Llobregat. 9. OROGÈNESI HERCINIANA (ERA PRIMÀRIA)Moviment orogènic que tingué lloc a finals del Paleozoic (600-225 m.a), i és responsable de la formació deles serralades més velles d’Europa. A la península donà lloc al Massís Hespèric i els d’Aquitània,Catalanobalear, de l’Ebre i Bètic, substrat rocós de litologia silícia.L’orogènesi va provocar l’ aparició dels relleus més antics de la Península, i posteriorment van serrejovenits per l’orogènesi alpina. Formen part d’aquest relleu la Meseta, el Massís Galaic-Lleonès,Serralada Cantàbrica (Massís Asturià), Muntanyes de Toledo, Sistema Central, Pirineus Axial, SerraladaPennibètica. 10.OROGÈNESI APLINA (ERA TERCIÀRIA)Moviment orogènic que tingué lloc durant l’era Terciària (68-1,7 m.a) i és responsable la formació de lesserralades més joves i vigoroses del planeta (Himalaya, Alps...).En el cas de l’Estat espanyol, l’orogènesi alpina va fracturar i bombar la Meseta, configurant zoneselevades (Horst: Massís Galaic, Muntanyes de Lleó, Sistema Central, els Muntanyes de Toledo i SerraMorena) i depressions (Graven: conques del Duero, Tajo i Guadiana).També va donar lloc als grans sistemes muntanyosos, degut al pegament dels sediments dipositats alsecundar (Mesozoic) són les serralades de plegament:-Serralades Intermèdies formades pel plegament de materials dipositats a la mar i a les vores dels sòcolscom per exemple la Serralada Ibèrica, Serralada Cantàbrica Oriental.-Serralades alpines, formades pel plegament de materials dipositats en fosses marines, com els Pirineus iles Serralades Bètiques. 11.PLANES LITORALSLes planes litorals són àrees situades a la costa amb altituds inferiors a 200 metres, i formades permaterial sedimentaris (argiles, sediments al·luvials...) durant l’era Quaternària.Són superfícies que corresponen a àrees descàs pendent, on hi s’hi desenvolupen formes de relleu comllacs i albuferes, maresmes, deltes i platges. Á Espanya en trobam nombrosos exemples: la l’albufera deValència a plana litoral valenciana, les Maresmes del Guadalquivir, l’Albufera del Mar Menor a la plana deMúrcia. 12.RELLEU VOCÀNICFormacions rocoses aparegudes com a conseqüència d’erupcions volcàniques. A Espanya el relleuvolcànic és d’origen terciari. Les formes del relleu associades a aquest fenomen són les coladesvolcàniques, els tubs volcànics, les calderes, malpaïsos, roques, barrancs i els cràters... Relleu queposteriorment ha estat modificat per l’erosió pluvial i eòlica, que n’ha configurat la fisonomia actual.A les Illes Canàries, la formació del relleu volcànic es degut al trencament del fons oceànic que va donarlloc a l’ascens de masses volcàniques que formaren les illes. Exemples: El Teide (volcà de 3718 m.).calderes destacables són les de Taburiente (La Palma).A la Península la formació de falles durant l’orogènia alpina (era terciària) va donar a lloc a algunes zonesvolcàniques com Campo de Calatrava, Olot-Empordà i Cap de Gata.Recordau que heu de resumir la informació i no vos oblideu dels exemples!