Catalunya
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Catalunya

on

  • 895 views

 

Statistics

Views

Total Views
895
Views on SlideShare
891
Embed Views
4

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

1 Embed 4

http://www.symbaloo.com 4

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Catalunya Catalunya Document Transcript

  • Prepirineu Plana del Pirineu axial Rossell—Catalunya: Cerdanya P i r i n e uel relleu Plana deEl relleu de Catalunya es pot organitzar en quatre Prepirineu Serralada lÕEmpordˆ Tr a n s v e r s a lgrans unitats: – El Pirineu. l ra o – El Sistema Mediterrani. D e p r e s s i — r a l e l i t a l o P r i o r t i t – La Depressió Central. C e n t r a l l i — s i a n a L e e s d r p r r r l a – La Serralada Transversal. a P D e e t r r a d i e a d S l e a r M r El Pirineu s’estén d’est a oest pel nord de Cubeta S e a m de M—ra eCatalunya. Està format per serralades interiors t s(Pirineu axial*) que superen els 3 000 m d’alçada i M A R Si per serralades exteriors de menor altitud (Prepi- M E D I T E R R Ë N I Arineu). Delta de lÕEbre 0 50 km El pic més alt del Pirineu català és la Picad’Estats (3 143 m). Font 1. Les grans unitats del relleu de Catalunya.Font 2. El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Font 3. El congost de Mont-rebei es troba al Prepirineu.Maurici es troba al Pirineu axial. El Pirineu axial presen- El Prepirineu presenta blocs de granit amb congostos, és ata l’aspecte dels paisatges alpins*, amb muntanyes escar- dir, valls molt estretes excavades per les aigües dels rius pro-pades, valls aïllades, boscos, prats i petits llacs. cedents de la zona axial.
  • El Sistema Mediterrani s’estén al llarg de la costa catalana for-mant una doble muralla de muntanyes: la Serralada Prelitoral ila Serralada Litoral. La primera, de més altitud, està formada perun seguit de massissos* (les Guilleries, el Montseny, el Montsant,Montserrat, els Ports…). La segona està formada per un seguit deserres d’altitud moderada. Entre aquestes dues alineacions s’esténuna fossa* allargassada: la Depressió Prelitoral. Font 4. El pic més alt de la Serralada La Depressió Central és el Prelitoral és el Turó de l’Home, al territori enfonsat comprès entre el Montseny (1 706 m). Pirineu i el Sistema Mediterrani. Està formada per una plana cen- tral (les comarques del Segrià i del Pla d’Urgell) i per un seguit d’alti- VOCABULARI plans, com el de la Segarra. També Axial. Referit a un eix. Aplicat al Piri- s’hi troben conques d’erosió*, com neu, designa la part central, que po- ara la de la Conca de Barberà. dria ser l’eix de la serralada. Paisatge alpí. Paisatge propi dels Alps o d’altres muntanyes d’altitud similar. Es caracteritza pels prats verds per damunt dels 1 800 m i Font 5. Vista aèria del Pla d’Urgell. pels boscos d’avets i de faigs per sota d’aquesta altitud. La Serralada Transversal con- Massís. Conjunt muntanyós roca- necta el Pirineu amb el Sistema llós, caracteritzat per les formes pe- Mediterrani i separa la Depressió sants i per una altitud moderada. Central de la plana de l’Empordà. Fossa. Territori enfonsat per l’ensor- Al mig d’aquesta zona es troba la rament d’una part del terra. zona volcànica d’Olot, amb més de Conca d’erosió. Territori format per erosió i envoltat de muntanyes. 40 cons volcànics. Recorda Un altiplà és una elevació més o menys plana de terreny. Font 6. Zona volcànica de la Garrotxa. A C T I V I T A T S SABIES QUE…? El cim més alt de Catalunya, la 1. Enumera les unitats de relleu de Catalunya. Pica d’Estats, es diu així perquè 2. Mira el mapa del relleu de Catalunya i digues per on creus que un dels vessants coincideix amb s’haurien de traçar les vies de comunicació terrestre per comunicar la frontera de l’estat francès i l’al- el delta de l’Ebre amb la plana de l’Empordà. tre amb la de l’estat espanyol.
  • Catalunya: la G ar o na Emb. de Borén Emb. de Graus F r a n ç aels rius Llacs Val d’Aran Emb. de Emb. de Cavallers Sallente Llacs Emb. de Tavascan Emb. de d’Espot Torrassa la Emb. AndorraEls rius catalans, llevat de l’Ebre, de Llesp Llacs de ó a Cabdella re s Emb. de la Emb. Pa l d’Escales Emb. la Portbousón curts i poc cabalosos. Gairebé e l Frese r e l S e gre de Núria Mu g ra Emb. de na a gue Boadella o rç a No latots els rius formen part del vessant e l Flu v ià a Riba g Emb. de g Emb. de la Emb. de el Te St. Antoni Emb. Llosa del Cavall la Baells d’Oliana Emb demediterrani. Només la Garona, Emb. de r er Colomers el T Terradets e l Llo b r e g a t er Nogu Emb. de Emb. de Emb Emb de Canelles Emb. de St. Ponç de Sau Susquedaque neix a la Val d’Aran, és del ves- l Emb. de Rialb Emb de a Camarasa Pasteral Emb a Emb. de de Seva el C Santa Annasant atlàntic. Emb. de St. a rd Llorenç de Montgai Emb. de ene Emb Sta. Fe r de Vallforners dera To r la e r gr Se s sò el Be Emb. de St. Martí de Tous el Emb. l’A d’Utxesa no i a ia Recorda e l Llo e l F oix A Emb. de re b n el Gaià Margalef ga t Una xarxa hidrogràfica està formada Emb. de Emb. de Emb à el Riba-Roja Flix Emb. de de Foix r r Fra Siurana pel conjunt de rius i afluents que nei- Emb. n co lí del Catllar Emb. de Guiamets Emb. de e xen en una mateixa serralada i des- i t Riudecanyes e d e br emboquen en un mateix riu o mar. l’E M a r Xarxa Pirineu-Ebre M Xarxa Pirineu-Mediterrània Font 7. La xarxa hidrogràfica la Sèn Xarxa Mediterrània i a Vessant atlàntic catalana. El riu més cabalós de Catalunya és l’Ebre. Tot i això, l’Ebrenomés passa per Catalunya en el seu darrer tram i forma un delsdeltes més importants de la Mediterrània. VOCABULARI Durant el segle XX, s’han construït diversos embassaments al Aigües residuals. Aigües que s’hanllarg dels rius de la xarxa pirinenca, per tal de generar electricitat utilitzat en la indústria per netejar,i de garantir el subministrament d’aigua als conreus i als nuclis dissoldre o refredar i que contenen residus diversos. Un cop fetes ser-urbans. Actualment a Catalunya n’hi ha més de 40. vir, són abocades als rius o a la mar. A Catalunya hi ha molts llacs de petites dimensions. La ma- Estiatge. Disminució del cabal d’unjoria es troben als Pirineus, entre els 2 200 i els 2 400 metres d’al- riu a l’època de l’estiu. Alguna vegadatitud. Fora del Pirineu només hi ha un llac d’importància: l’es- pot ser que fins i tot no portin aigua.tany de Banyoles. Els rius catalans han estat importants en les comunicacions, jaque en un país tan muntanyós com Catalunya, moltes carreteresi vies fèrries s’han construït seguint el traçat dels rius. Els rius catalans han sofert en els darrers trenta anys una agres- SABIES QUE…?sió contínua, sobretot pel vessament d’aigües residuals* provi- El primer embassament de Cata-nents de la indústria i també pels purins provinents de les gran- lunya va ser el de Camarasa (a la Noguera Pallaresa). Es va cons-ges porcines i bovines. Els purins procedeixen de l’orina dels ani- truir l’any 1920. L’últim, inaugu-mals domèstics estabulats. Aquest problema s’intenta combatre rat l’any 2000, és el de Rialbamb lleis que obliguin les fàbriques a filtrar bé les aigües residuals (al curs mitjà del Segre).i amb la construcció de depuradores.
  • XARXES HIDROGRÀFIQUES DEL VESSANT MEDITERRANIXarxa Pirineu-Ebre. Està formada pels rius que neixenal Pirineu i desemboquen a l’Ebre (la Noguera Pallare-sa, la Noguera Ribagorçana i el Segre). Són els riusque duen més aigua al llarg de l’any, gràcies a les plu-ges i nevades de les seves capçaleres. Font 8. La Noguera Pallaresa. Xarxa Pirineu-Mediterrània. Està formada pels rius que neixen al Pirineu i desemboquen a la mar Mediterrània (el Llobregat, el Ter i el Fluvià). Són menys cabalosos que els que desemboquen a l’Ebre. 129Font 9. El Fluvià.Xarxa Mediterrània. Està formada pels rius que neixena la Serralada Prelitoral i desemboquen a la marMediterrània (el Francolí, el Gaià, el Foix, el Besòs i laTordera). Són molt curts, tenen poc cabal i sofreixenllargs estiatges*. Font 10. El Francolí. A C T I V I T A T S 3. Indica el nom de dos rius no esmentats en el text 5. Esmenta el nom de tres rius que sofreixen un es- que pertanyin a cadascuna de les tres xarxes hidro- tiatge rigorós. Per quines raons els rius que has es- gràfiques catalanes. mentat sofreixen un llarg estiatge? 4. A quina xarxa es troben els rius més cabalosos de 6. Què es fa per tal de resoldre el problema de la Catalunya? Raona la resposta. contaminació dels rius?