La seu electrònica. Elements i configuració jurídica a la Llei11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públic...
1.- La seu electrònica. Delimitació de la sessió.2.- Una reflexió sobre la transparència administrativa.            2.1.- ...
1.- La seu electrònica. Delimitació de la sessió.El Consorci Administració Oberta de Catalunya, ha treballat ambprofundita...
 Serveis de tramitació: conjunt de serveis interactius i/o      personalitzats (basats en el coneixement de la identitat ...
íntegrament pel Dret Públic i específicament per l’article 10.2 LAECSP,és a dir la integratitat, veracitat i actualització...
b) Accedir a la documentació annexada als tràmits i les   gestions fets electrònicament.   c) Rebre el document acreditati...
indicant el sistema alternatiu de registre que es pot            utilitzar mentre duri la interrupció.          Per les e...
2.- Una reflexió sobre la transparència administrativa.L’administració, com la societat, ha canviat.Multiplicitat de facto...
cumplimiento así como acuerdos informales que personas e institucionesacuerdan o perciben según sus intereses3”La governan...
Qui amb més profunditat ha treballat aquest concepte a Espanya haestat el professor Julio Ponce5. Així el bon govern6, va ...
jurídic i el naixement d’una nova branca del Dret Públic, com és el Dretelectrònic. El Dret electrònic, ha avançat a un ri...
Abans disposàvem de les instàncies en paper, ara disposem deformularis electrònics amb signatura electrònica.Abans notific...
tipus de possibles responsabilitats. Podríem nomenar-ho el dobleprecipici.Una part del precipici és la manca de publicació...
desembre, pel que s’aprova el Reglament de la LOPD, aquestes               són fonts accessibles al públic 14.          c)...
L’article 3, i) de la LOPD defineix cessió o comunicació de dades comqualsevol revelació de dades efectuada a una persona ...
3. És nul el consentiment per a la comunicació de les dades                de caràcter personal a un tercer quan la inform...
REINA16 a nivell de directrius, a tall de decàleg, sobre la manera coms’hauria d’interpretar la relació entre el dret d’ac...
Com que estan en joc valors, béns i drets constitucionals, s’had’intentar maximitzar-los. Per això, s’haurà de procedir se...
En la meva opinió en l’actualitat se n’ha de fer una lectura restrictiva21,i sempre amb un consentiment previ i inequívoc....
En darrer terme d’aquest apartat, l’obligació de publicar actes quesignifiquin precedent administratiu.c.2.- La seu electr...
comunicar l’inici del procediment o no i només en el cas que eldenunciant expliciti la petició d’incoació del procediment ...
textos futurs té problemes, però al menys ens esbossa un calendarid’obligacions clar.La Directiva de Serveis suposa un dob...
obligatori entès com aquella casella que permet a l’administració queen cas que no es complementi, no es pugui iniciar el ...
per efectiva la voluntat de la Directiva de Serveis26 que en el seuconsiderant 48 diu que “A efectos de una mayor simplifi...
4.- Enumeració d’ elements conflictius de la seu electrònicaPer finalitzar unes idees per reflexionar sobre aspectes que c...
“1. Els documents electrònics s’han de gestionar i conservar            en expedients electrònics d’acord amb les prescrip...
judici. Si s’impugna l’autenticitat de a signatura electrònica           reconeguda amb la qual ’hagin signat les dades   ...
publicación o notificación, así como del acceso a su           contenido.           d) Aseguren la autenticidad del destin...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

La seu electrònica. Elements i configuració jurídica a la Llei 11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics

1,280
-1

Published on

La seu electrònica. Elements i configuració jurídica a la Llei 11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics

Published in: Technology
1 Comment
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,280
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
52
Comments
1
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La seu electrònica. Elements i configuració jurídica a la Llei 11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics

  1. 1. La seu electrònica. Elements i configuració jurídica a la Llei11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics ALFRED LACASA TRIBÓ SECRETARI D’ADMINISTRACIÓ LOCAL, CATEGORIA D’ENTRADA alacasa@badalona.cat www.csital.org
  2. 2. 1.- La seu electrònica. Delimitació de la sessió.2.- Una reflexió sobre la transparència administrativa. 2.1.- El deure de callar i el deure de parlar. La vis expansiva de la transparència: el Control democràtic, l’acció pública, els procediments de concurrència competitiva i les comunicacions i declaracions responsables. Límits a) Plantejament del conflicte b) La informació que és segur que podem publicar a la seu electrònic complint amb els principis de la LOPD c) Altres continguts de la seu que plantegen dubtes jurídics c.1.- La seu electrònica publica dades de caràcter personal al marge dels supòsits citats anteriorment c.2.- La seu electrònica per mitjà de la carpeta ciutadana permet a consulta telemàtica 2.2.- Transparència administrativa versus publicitat administrativa.3.- La seu electrònica i la finestreta única4.- Enumeració d’elements conflictius de la seu electrònica
  3. 3. 1.- La seu electrònica. Delimitació de la sessió.El Consorci Administració Oberta de Catalunya, ha treballat ambprofunditat la seu electrònica1.Disposa d’un document de consulta obert a tothom que és la “guiad’implantació de la seu electrònica” i ofereix aparellat un llarg elenc desuports a les administracions públiques per fer-la efectiva.L’objectiu de la ponència serà doncs no repetir els extrems allàcontinguts i intentar una reflexió més general, que pugui ajudar alsassistents a obrir noves vies de reflexió de la modernitzacióadministrativa.La seu electrònica, recollida a l’article 10 de la Llei 11/2007, de 22 dejuny, d’accés electrònics dels ciutadans als serveis públics (LAECSP) is’estableix que “La seu electrònica és aquella adreça electrònicadisponible per als ciutadans a través de xarxes de telecomunicacions latitularitat, gestió i administració de la qual correspon a unaadministració pública, òrgan o entitat administrativa en l’exercici de lesseves competències” i que “L’establiment d’una seu electrònica comportala responsabilitat del titular respecte de la integritat, veracitat iactualització de la informació i els serveis a què es pugui accedir a travésd’aquesta”.La LAECSP recull en el seu article 17, en relació a la identificació de lesseus electròniques, que les seus electròniques han d’utilitzar, per aidentificar-se i garantir una comunicació segura, sistemes de signaturaelectrònica basats en certificats de dispositiu segur o mitjà equivalent.Com a punt de partida el document de l’AOC sistematitza moltencertadament el contingut de la seu en tres grans blocs:  Informació de la seu: tot allò que fa referència a les característiques i regulació de la seu electrònica, dels seus continguts i dels serveis als que s’hi pot accedir.  Serveis d’informació: tota aquella informació i documentació que els ens locals han de facilitar per mitjans electrònics als ciutadans.1 http://www.aoc.cat/
  4. 4.  Serveis de tramitació: conjunt de serveis interactius i/o personalitzats (basats en el coneixement de la identitat de la persona que hi accedeix).Com eix central del contingut sectorial de la web, l’AOC cita moltencertadament quatre blocs de matèries que poden ser objecte de laseu electrònica (la classificació és meva): allà on hi ha acció pública(medi ambient i urbanisme (però podem afegir habitatge i patrimoni))contractació administrativa, aspectes pressupostaris i un calaix desastre d’elements diversos (Serveis, publicacions de butlletins, eltaulell d’edictes electrònics....).En la meva opinió ja es pot observar com la seu electrònica, ensenvaeix inundant l’activitat administrativa, de tal forma quesectorialment va concentrant l’activitat convertint-se en un veritablereferent d’actes administratius i publicitat.Així doncs, quina funció té la seu electrònica?En la meva opinió, la seu electrònica té una doble funció, com és enprimer lloc és, amb una caire instrumental pressupòsit de l’efectivitatdels Drets de l’article 6 de la LAECSP i en segon lloc, progressivamentes converteix en obligatori el seu ús.La seu electrònica com a eina instrumental, esdevé requisit previper com a mínim fer efectius els condicionants necessaris de l’eleccióde mitjà (i més en concret l’efectivitat de la relació administrativaelectrònica), com són, com a mínim, l’elecció del mitjà, la igualtat i unnucli mínim conformat per un calaix de sastre per poder fer efectiu elDret.La preocupació de la Disposició Final tercera de la LAECSP perdeterminar un calendari de l’efectivitat de l’article 6 de la LAECSP, s’havist modificada per la Disposició Addicional setena de la Llei 2/2011,de 4 de març, d’Economia sostenible (LES), que obliga afer públics“programes i calendaris de treball detallats”, sempre d’acord amb lesdisponibilitats pressupostàries. Per tant no ostenten una exigènciasobre l’efectivitat de la implantació de la seu com a Dret Subjectiu, peròsí ha augmentat l’esfera jurídica dels particulars2.La seu és la porta d’entrada a l’activitat administrativa mentre que laweb, és la porta d’entrada a l’administració en la xarxa. La seu ésl’espai especialitzat de naturalesa jurídico-administrativa que es regeix2 Amb la LES en la meva opinió sí sorgeix un Dret que es pot exercitar en front la jurisdicció: lesadministracions han de fer públics els seus plans i programes per l’efectivitat dels Drets del’article 6 de la LAECSP.
  5. 5. íntegrament pel Dret Públic i específicament per l’article 10.2 LAECSP,és a dir la integratitat, veracitat i actualització de la informació, a sensucontrario, genera responsabilitats per informació errònia.Sense la seu és impossible l’elecció del mitjà, ni conèixer l’estatd’evolució dels procediments, ni els canvis de suport... A més el risc queles dades personals trameses siguin conegudes per altra persona sensela seu són molt elevades.Sense la seu, és a dir un espai consultable estandaritzat, el risc devulnerar la igualtat és molt elevat, doncs la seu permet amb segells detemps posar de manifest informacions a les que s’accedeix encondicions d’igualtat.Sense la seu, la informació publicada no es pot demostrar que s’ha fet.Així, la seu esdevé l’epicentre de l’activitat electrònica de naturalesarelacional.La seu electrònica com a eina obligatòria, ens va apareixent enl’ordenament jurídic complementant altra activitat administrativa (lapublicitat als butlletins (7.2, 8.6 i 52.2, de la Llei 26/2010 i 10.1, d) dela Llei 29/2010, del 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics al sectorpúblic de Catalunya) , la notificació (67.5 Llei 26/2010), la publicació altaulell d’edictes (58.3 Llei 26/2010), o la consulta d’expedients físics(52.3 Llei 26/2010).Cal fer notar que la seu electrònica com obligació única, que nocomplementi altra activitat administrativa només la trobem en elssegüents àmbits:  A l’article 11.1 de la Llei 29/2010, que regula la Difusió de la informació del sector públic per mitjans electrònics on diu: “1. El servei públic de difusió de la informació general del sector públic inclosa en les lletres a, b i c de l’article 10.1 es presta mitjançant la seu electrònica corresponent.”  A l’article 13.1 de la Llei 29/2010 on diu: “Els ciutadans i les empreses, en les relacions amb el sector públic, tenen dret a disposar d’un espai personalitzat a la seu electrònica corporativa, en què, degudament identificats i autenticats, puguin, d’una manera senzilla, dur a terme les accions següents: a) Accedir a l’estat de les relacions i els tràmits que duen a terme electrònicament amb l’administració corresponent.
  6. 6. b) Accedir a la documentació annexada als tràmits i les gestions fets electrònicament. c) Rebre el document acreditatiu de la resolució del procediment iniciat electrònicament. d) Accedir a les notificacions i les comunicacions que els tramet l’Administració. e) Accedir a llur perfil i modificar-lo, si s’escau. f) Posar a disposició del sector públic la informació necessària per a resoldre llurs procediments administratius.” A l’article 21.3 de la llei 29/2010 on diu: El Catàleg de dades i documents interoperables a Catalunya, que és gestionat pel Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya, és accessible per mitjà de la seu electrònica de l’entitat corresponent. La disposició Addicional quarta de la llei 29/2010 on regula la Informació sobre el grau de compliment dels drets i les obligacions i diu que “Les entitats del sector públic, amb l’objectiu de donar la màxima transparència i seguretat jurídica possible al procés de desplegament de l’ús dels mitjans electrònics a Catalunya, han d’informar en llur seu electrònica dels drets i les obligacions que estableixen aquesta llei i la Llei de l’Estat 11/2007. Així mateix, les entitats del sector públic han d’informar sobre la previsió per a fer efectius els drets i les obligacions esmentats en el marc de llurs serveis i prestacions.” L’article 58, c de Llei 26/2010, quan ens diu que “ Quan es tracta d’actes integrants d’un procediment selectiu o de concurrència competitiva de qualsevol tipus. En aquest supòsit, les convocatòries successives s’han de publicar almenys a la seu electrònica corresponent i amb els mateixos efectes. Aquesta circumstància s’ha d’indicar en la convocatòria del procediment, i no tenen validesa les publicacions que s’efectuïn en llocs diferents.” L’article 41.9 Llei 26/20109 on regula el servei de registre electrònic i ens diu que es pot interrompre per motius justificats de caràcter tècnic, operatiu o relatius al manteniment. La interrupció s’ha d’anunciar als usuaris i a la seu electrònica amb la màxima antelació possible,
  7. 7. indicant el sistema alternatiu de registre que es pot utilitzar mentre duri la interrupció.  Per les entitats locals com obligació específica, la Llei 29/2010, ens diu a l’article 10.2 que “Les entitats locals han de publicar en llur seu electrònica les actes de les sessions del ple. En llur publicació, s’han de tenir en compte els principis i les garanties que estableix la normativa de protecció de dades i la de protecció del dret a l’honor i a la intimitat. A aquests efectes, s’hi poden incloure dades de caràcter personal sense comptar amb el consentiment de la persona interessada, si es tracta de dades referents a actes debatuts al ple de la corporació o a disposicions objecte de publicació en el butlletí oficial corresponent. En la resta de supòsits, sens perjudici del que disposin altres lleis, la publicació únicament és possible si es compta amb el consentiment de la persona interessada o les dades no es poden, en cap cas, vincular amb la persona interessada mateixa.”De la lectura d’aquests preceptes se’n desprèn un risc evident: sil’ordenament jurídic sectorialment entra a regular obligacions parcialsde publicació a la seu electrònica, la fragmentació serà tal que seràdifícil fer efectiu el seu compliment.Allò desitjable seria observar l’administració electrònica com quelcominstrumental, no com quelcom substantiu i cal observar que no és unafinalitat en sí mateixa. Caldria desprendre’s una regulació general perfer-ne categories generals d’obligacions.La publicitat, no pot canviar de suport en funció de la matèria i caldriaestablir unes obligacions generals de publicació amb unes obligacionsespecífiques en funció de certes categories predeterminades.En les següents línies es tracta precisament d’això, de fer una lecturaque apunti una reconducció de la fragmentació de l’administracióelectrònica cap a unes categories comunes que ens atorguin unareflexió per continuar millorant.Per les administracions que no disposin de seu electrònica,l’assessorament de l’AOC m’assembla més que suficient.
  8. 8. 2.- Una reflexió sobre la transparència administrativa.L’administració, com la societat, ha canviat.Multiplicitat de factors, complexos, ens han portat a una evoluciónatural de les nostres administracions en què la teoria del canvi jaforma part de la tasca diària.Se’ns dubte, les pròpies administracions han generat nous Drets:l’educació i l’especialització ens porta a una societat més crítica, ambmés criteri i amb més instruments al seu abast per realitzar accionsamb impacte en diferents estadis.Les diferents teories de gestió pública al llarg dels vuitanta i norantaens han portat a dibuixar una administració profundament relacional,plàstica, capaç de moure’s en multiplicitat d’arenes i relacionar-se ambdiversos actors i escenaris i presentant-se amb diferents contornsfacials, ja sigui ajudant (les tècniques de foment), cohesionant (elservei públic), ordenant (activitat de policia)... Però que en tot cass’acosten al ciutadà.En el cas del món local, aquest efecte es multiplica on a més es coneixels governants: el món local ens porta a una atomització local que en elcas dels 946 de Catalunya, més del 80% tenen una franja inferior als50.000 habitants. S’identifica l’administració i els membres del’administració (el meu Alcalde).Ha estat un model exitós on el municipi actua on cal i amb el que caldins la legalitat.Aquesta nova forma d’actuar pivota al voltant del concepte degovernança. La Comisió per la Governança global de la ONU, definia laGovernança com “la suma de las muchas formas en las que los individuose instituciones, públicos y privados, gestionan sus asuntos comunes. Es unproceso continuo a través del cual intereses diversos o en conflictopueden ser acomodados y pueden adoptarse acciones cooperativas.Incluye instituciones formales y regímenes autorizados a imponer su
  9. 9. cumplimiento así como acuerdos informales que personas e institucionesacuerdan o perciben según sus intereses3”La governança té a veure amb l’esforç dels governs, i per tant, ambl’essència de la democràcia, on els escollits, reclamen cedir poder peruna millor societat. Decidir més sovint, amb més relació, amb mésparticipació i en un procés de formació recíproca continua.El problema que ens trobem, és que partint d’una brillant idea, el DretPúblic ha de ser capaç de respondre amb tècniques concretes que lafacin efectiva, de veritat. Aquestes tècniques les podem agrupar en elcontorn de diferents pilars (eficàcia, participació coherència,transparència), però en tot cas s’acosta a la idea del Dret a la BonaAdministració.El principi de bona administració ha anat apareixent en el panoramajurídic del nostre entorn de forma lenta però continuada fins aconsagrar-se definitivament mitjançant la seva incorporació4 a la CartaEuropea de Drets Fonamentals. L’article 41 de la Carta porta per títol“Dret a una bona administració” i estableix: “1. Tota persona té dret que les institucions, organismes i agències de la Unió tractin els seus assumptes imparcialment i equitativament i dins d’un termini raonable. 2. Aquest dret inclou en particular: a) el dret de tota persona a ser sentida abans que es prengui en contra seva una mesura individual que l’afecti desfavorablement; b) el dret de tota persona a accedir a l’expedient que l’afecti, dins del respecte dels interessos legítims de la confidencialitat i el secret professional i comercial; c) l’obligació que incumbeix a l’Administració de motivar les seves decisions. 3. Tota persona té dret a la reparació per la Unió dels danys causats per les seves institucions o agents en l’exercici de les seves funcions de conformitat amb els principis generals comuns als drets dels Estats membres. 4. Tota persona pot dirigir-se a les institucions de la Unió en una de les llengües de la Constitució i ha de rebre una contestació en aquesta mateixa llengua.”3 Commission for Global Governance, Our Global Neighbourhood, Oxford University Press,Oxford, 1995, pág. 2, citado por varios autores.4La Carta es pot consultar a: http://www.europarl.europa.eu/charter/pdf/text_es.pdf
  10. 10. Qui amb més profunditat ha treballat aquest concepte a Espanya haestat el professor Julio Ponce5. Així el bon govern6, va íntegramentlligat a la transparència administrativa7.La transparència administrativa, té a veure amb l’obertura,l’exemplaritat i valors en positiu i sobretot té a veure amb elcompliment de la Llei.8Les administracions públiques, tenen una relació directa amb lapublicitat (i d’altres valors), perquè ho diu la Llei, mentre que lesempreses privades i els particulars, quan profunditzen amb valors comels aquí comentats, s’acosten al concepte de responsabilitat socialcorporativa, també treballada en el camp del sector públic.La publicitat és una obligació legal: en matèria de contractacióadministrativa, en matèria de personal, en matèria de plansurbanístics… La transparència, és un valor emergent. Seguint a COTINOHUESO9, la transparència és un concepte, que com a mínim té a veureamb quatre camps d’actuació com són, la polisèmia (multiplicitatd’acepcions i derivacions), quelcom positiu (transparent, no secret),difícil de concretar en el camp jurídic pel tracte de les altres branques(la gestió pública, la política, la sociologia...) i de caire claramentinstrumental.En l’ordenament jurídic, de conformitat amb els articles 105.1 i149.1.18 CE, trobem a l’article 3.5 de la Llei 30/1992, de 26 denovembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i delProcediment Administratiu Comú (LRJPAC), que la transparència i laparticipació són principis informadors de la relació entre els ciutadansi l’administració. Tanmateix l’article 29 de l’EAC, regula el Dret deParticipació, que és complementa amb l’article 43 del mateix text legal.Aquesta transparència ha patit un veritable canvi amb la incorporacióde les tecnologies de la informació i la comunicació a l’ordenament5 Ponce Solé, J., Deber de buena administración y derecho al procedimiento administrativodebido, Ed. Lex Nova, Valladolid, 2001, pàg. 126 i ss. També conté un detallat examend’antecedents en el dret comparat el llibre de Tomás Mallén, Beatriz, op. cit., pág. 104 i ss.6 En aquest sentit l’article 30 del vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya.7 Pot consultar-se l’estudi, Estudi sobre bon govern i transparència administrativa, del 27 dejuliol de 2005 a la web: ahttp://www20.gencat.cat/docs/governacio/Funcio%20Publica/Documents/Estudis/Arxius/doc_83851192_1.pdf8 En un vessant negatiu, la manca de transparència es lliga a corrupción, tot i que no semprehan de mantener una relació directa.9 COTINO HUESO, L, Teoría y realidad de la transparencia pública en Europa.
  11. 11. jurídic i el naixement d’una nova branca del Dret Públic, com és el Dretelectrònic. El Dret electrònic, ha avançat a un ritme frenètic 10.Dins aquesta evolució, la ponència pretén concentrar-se en la seuelectrònica com epicentre de la publicitat administrativa i latransparència.Ja d’entrada es pot dir que es faran unes aportacions limitades i unespreguntes no gaire estranyes al nostre context actual.2.1.- El deure de callar i el deure de parlar. La vis expansiva de latransparència: el Control democràtic, l’acció pública, elsprocediments de concurrència competitiva i les comunicacions ideclaracions responsables. Límitsa) Plantejament del conflicteLes administracions es troben en un moment de tensió extraordinàriaentre la privacitat i la publicitat11. I la seu es troba en l’epicentre deldebat. Com se sap, l’article 20 de la Constitució consagra la llibertatd’informació i el 105 el dret d’accés a la informació en poder del’Administració. El desenvolupament legal d’aquest dret es troba alsarticles 35.n i 37 de la LRJAP-PAC.La projecció del Dret a la Protecció de Dades, ens ha portat ainterpretacions estrictes per part dels Tribunals amb una fermajurisprudència protectora de les dades i l’impacte d’aquestes en lapersonalitat12.En la publicitat, abans disposàvem dels diaris oficials i del taulelledictes oficials, ara disposem de la seu electrònica.Abans disposàvem del Dret d’accés als arxius i registres, ara disposemde les carpetes dels ciutadans.10 Una evolució del mateix el trobem a BERNADÍ GIL, X, Administracions Públiques i Internet.Fundació Carles Viver Pi i Sunyer, d’Estudis Autonòmics i Locals, núm. 21, Bcn, 2006.11 En aquest sentit GUICHOT REINA, “Dret a la privadesa, transparència i eficàciaadministrativa: un equilibri difícil i necessari” a la Revista Catalana de Dret Públic, núm. 35,2007.12 En la meva opinió la protecció de dades és un camp del Dret Públic progressiu, en què amesura que actues et va a apareixent. A mesura que es va descobrint certament es pot veureque té una racionalitat extrema. Com diu el FJ 4art de la STC 120/1990, mai es podrà sacrificarl’exercici d’un Dret per atorgar un triomf a l’altre de forma que el seu exercici signifiquideteriorament de la dignitat humana. La protecció de Dades en un dels seus extrems contéaquesta ideïa.
  12. 12. Abans disposàvem de les instàncies en paper, ara disposem deformularis electrònics amb signatura electrònica.Abans notificàvem en paper, ara ho fem en suport electrònic.I així successivament, caldria fer un estudi detallat de l’impacte decadascuna de les modificacions normatives que impliquen relectura deDrets, en la resta de l’ordenament jurídic.En canvi el procés d’open government de les administracions, ens portaa una major publicitat i voluntat de generalitzar el coneixement del’activitat administrativa. Podem detectar a tall enunciatiu i noexhaustiu, uns quants punts de conflicte clars:  Les actes dels plens i la seva publicitat.  Les notificacions infructuoses i la publicació substituint la notificació de les mateixes (article 60 LRJPAC).  La publicació de dades en processos de concurrència competitiva (58.3 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost , de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques catalanes i 59 LRJPAC):  Les notes dels exàmens efectuats en front administracions públiques.  Les concessions o denegacions de procediments amb tècniques de foment.  L’ús de dades amb finalitats incompatibles de les assolides.  La publicitat dels registres de declaracions de béns i activitats dels electes locals.  El concepte de proporcionalitat en l’ús de la dada.  Les gravacions telefòniques en certs supòsits.  Els límits entre l’accés a la documentació (intimitat) i l’efectivitat de l’acció pública (puc mirar com s’ha fet el jacuzzi el meu veï?).  Les incompatibilitats en el tractament de les dades.  El límit de l’accés a les dades en una funció (pot un regidor de l’oposició conèixer si un regidor del govern té deutes?).  Etcètera...En aquest apartat vull fer notar que la manca de regulació per part dela LOPD entre allò públic i allò reservat, ens porta a la generació de dos
  13. 13. tipus de possibles responsabilitats. Podríem nomenar-ho el dobleprecipici.Una part del precipici és la manca de publicació d’informació que siguiobligada publicar-la. En efecte, quan la informació vingui obligada a serpublicada i no es produeixi, aquesta com veurem pot generarresponsabilitats.L’altra part del precipici és que siguem excessivament transparents13.Per acostar-nos a aquesta problemàtica, partiré de supòsits genèricsper anar acotant conceptes.b) La informació que és segur que podem publicar a la seuelectrònic complint amb els principis de la LOPDLa seu difon informació a internet amb els requisits de la seuelectrònica. La Recomanació 1/2008, de l’Agència Catalana deProtecció de Dades sobre la difusió d’Informació que contingui dadesde caràcter personal a través d’Internet, d’abril de 2008 que tracta ambdeteniment el concepte de difusió de dades i ens diu que “Als efectesd’aquesta Recomanació, es considera difusió la comunicació d’informacióque contingui dades de caràcter personal a través d’Internet, intranet oextranet, adreçada a una pluralitat indeterminada de destinataris quepuguin accedir-hi sense necessitat d’una identificació prèvia per part delresponsable de la difusió, per acreditar la legitimació necessària per apoder accedir a les dades de caràcter personal.”Aquesta difusió de dades, seguirà diferents règims jurídics en funciódel títol administratiu que ens habiliti per l’actuació. En la meva opiniótenim cinc blocs de dades que podem afirmar que no tenim dubtes: a) En el cas de les dades a la seu electrònica que complementen notificacions aquestes tenen suport legal de conformitat amb la Llei 26/2010 com hem vist més amunt. b) En el cas de les dades a la seu electrònica que siguin fruit de publicacions que complementen els diaris oficials, de conformitat amb l’article 7.1,d) del RD 1720/2007, de 21 de13 La forta tensió la trobem recollida en l’article 6.1, g) del Real Decreto 1671/2009, de 6 denoviembre, por el que se desarrolla parcialmente la Ley 11/2007, de 22 de junio, de accesoelectrónico de los ciudadanos a los servicios públicos que estableix la obligación de publicar ala seu de la Administració General de l’Estat, “Información relacionada con la protección dedatos de carácter personal, incluyendo un enlace con la sede electrónica de la AgenciaEspañola de Protección de Datos.”
  14. 14. desembre, pel que s’aprova el Reglament de la LOPD, aquestes són fonts accessibles al públic 14. c) En el cas de les dades a la seu electrònica que apareixen al taulell d’edictes electrònic, aquestes es regeixen per un règim de publicitat que sol anar delimitat pel règim dels propis diaris oficials. d) En el cas de dades que són obligatòries a la seu electrònica (les hem citat anteriorment). e) En el cas de dades que venen suportades per una norma amb rang de llei (per exemple l’article 42 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic).En efecte aquests camps tenen en comú un seguit d’atributs que fanque la seva aparició a la seu electrònica sigui un element centrald’aquesta:  Son camps on la legitimació es generalitza.  Les dades objecte dels procediments són dades que han de superar el filtre de la proporcionalitat.  La publicació vé suportada per una norma jurídica habilitant.  Certes dades es troben protegides (números de telèfon, professions, adreces mail, el DNI, la solvència patrimonial...) i per tant no hauran d’aparèixer a la seu.  Ens trobem en camps de concurrència competitiva.  La publicació a la seu electrònica és complementària a la notificació i /o publicació.c) Altres continguts de la seu que plantegen dubtes jurídicsEn d’altres camps que els aquí citats, cal tenir present que la difusióper Internet d’informació que contingui dades de caràcter personal, deconformitat amb l’article 11 de la LOPD, amb caràcter general , nomésés pertinent quan es realitza en el marc de les funcions que cada ens téatribuïdes i es compta amb el consentiment dels afectats, o bé hoautoritza una norma amb rang de llei amb les matisacions que es farana continuació.14 En aquest espai vull advertir de la importància de la proporcionalitat amb la publicació.
  15. 15. L’article 3, i) de la LOPD defineix cessió o comunicació de dades comqualsevol revelació de dades efectuada a una persona diferent del’interessat. L’article 11 de la LOPD de forma literal diu: “Article 11. Comunicació de dades 1. Les dades de caràcter personal objecte del tractament només poden ser comunicades a un tercer per al compliment de finalitats directament relacionades amb les funcions legítimes del cedent i del cessionari amb el consentiment previ de l’interessat. 2. El consentiment que exigeix l’apartat anterior no és necessari: a) Quan la cessió està autoritzada en una llei. b) Quan es tracti de dades recollides de fonts accessibles al públic. c) Quan el tractament respongui a la lliure i legítima acceptació d’una relació jurídica el desenvolupament, el compliment i el control de la qual impliqui necessàriament la connexió del tractament esmentat amb fitxers de tercers. En aquest cas, la comunicació només és legítima quan es limiti a la finalitat que la justifiqui. d) Quan la comunicació que s’hagi d’efectuar tingui com a destinatari el defensor del Poble, el ministeri fiscal o els jutges o tribunals o el Tribunal de Comptes, en l’exercici de les funcions que té atribuïdes. Tampoc no cal el consentiment quan la comunicació tingui com a destinatari institucions autonòmiques amb funcions anàlogues al defensor del Poble o al Tribunal de Comptes. e) Quan la cessió es produeixi entre administracions públiques i tingui com a objecte el tractament posterior de les dades amb finalitats històriques, estadístiques o científiques. f) Quan la cessió de dades de caràcter personal relatives a la salut sigui necessària per solucionar una urgència que requereixi accedir a un fitxer o per fer els estudis epidemiològics en els termes que estableix la legislació sobre sanitat estatal o autonòmica.
  16. 16. 3. És nul el consentiment per a la comunicació de les dades de caràcter personal a un tercer quan la informació que es proporcioni a l’interessat no li permeti conèixer la finalitat a què destinen les dades la comunicació de les quals s’autoritza o el tipus d’activitat del receptor de la comunicació. 4. El consentiment per a la comunicació de les dades de caràcter personal també té caràcter revocable. 5. El receptor de la comunicació de les dades de caràcter personal s’obliga, pel sol fet de la comunicació, a l’observança de les disposicions d’aquesta Llei. 6. Si la comunicació s’efectua amb el procediment previ de dissociació, no és aplicable el que estableixen els apartats anteriors.Per tant en la seu electrònica, o trobem norma amb rang de lleihabilitadora o trobem clàusules de consentiment informat. Aquestjudici sobre l’actuació administrativa15, ens obliga a entendre que lapublicitat a la seu és una comunicació de dades.Més enllà d’aquestes categories generals que en la meva opinió sónclares, aquest espai ha estat treballat en profunditat per GUICHOT15 La citada Instrucció de l’Agència Catalana de Protecció de Dades (actual Autoritat Catalanade Protecció de Dades), ens proposa fer un exercici sobre la legalitat de la publicació de dadesper internet per part de les administracions públiques catalanes:- Si les dades han estat recollides per a una finalitat legítima i d’una forma legítima.- Si existeix deure de reserva.- Si s’ha informat els interessats de la posterior difusió de les seves dades a través de paginesweb i de les implicacions que això pot tenir.- Si es compta amb el consentiment de les persones afectades per la difusió.- Si existeix previsió en norma amb rang de llei sobre la publicitat que cal donar a la ditainformació.- Si entre les dades que es pretén difondre n’hi ha que tinguin la consideració d’especialmentprotegides o que es refereixin a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge.- Si les dades es refereixen a persones menors o a persones que requereixin una especialprotecció, per raons de seguretat o per altres causes.- Si les dades permeten o faciliten l’obtenció de perfils sobre la personalitat o la conducta de lespersones afectades.- Si és possible gestionar l’accés a la informació personal a través de paraules de pas o altressistemes d’accés restringit a les persones interessades o a seccions de la pàgina web que nosón d’accés general.- Si l’ordenament preveu una durada determinada
  17. 17. REINA16 a nivell de directrius, a tall de decàleg, sobre la manera coms’hauria d’interpretar la relació entre el dret d’accés i el dret a laprotecció de dades, que en la meva opinió és traslladable a les dadesque poden aparèixer a la seuEl citat autor posa de manifest de forma encertada que les relacionsentre publicitat i reserva de la informació en poder de l’Administracióvinculada a persones determinades ha de ser resolta com qualsevolconflicte entre valors, béns, drets i llibertats constitucionals,mitjançant una delimitació de l’abast i el contingut de cada un d’ells iuna ponderació que permeti compatibilitzar-los en cas de conflicte,adoptant la solució que comporti en cada cas el menor sacrificipossible de cada un d’ells.No totes les dades publicades a la seu, tenen un mateix règim jurídic,Només les dades que veritablement lesionin el Dret 17.Les dades íntimes, en principi, han de ser les més resistents a unapublicitat inconsentida, tot i que no cal preveure una prohibicióabsoluta de la publicitat d’aquesta mena de dades, si bé decau elprincipi de transparència i connecta amb l’efectivitat d’un altre dretfonamental del demandant (p. ex., informació sobre ingressos d’unapersona a l’Administració tributària pel seu excònjuge o pels seus fills;demandes de dades sanitàries per persones que han estat contagiadesper l’afectat; dret a la igualtat en l’accés a la funció pública, etc.).En el cas de sol·licituds d’accés a dades no íntimes, però sí personalscategoria que tendeix a la identificació amb les «dades nominatives»cal tenir en compte el tipus d’informació a què es pretén accedir. Elcitat autor en aquest cas defensa encertadament com a directriu que,quan la informació tingui connexió directa amb la fiscalització públicade l’activitat administrativa, ha de prevaler, en principi, el dret d’accéssobre el dret a la reserva de les dades nominatives no íntimes.El judici de proporcionalitat s’haurà de portar a terme d’acord amb lestècniques habituals en aquest tipus de raonaments, elaboradesespecialment en el judici constitucional.1816 GUICHOT REINA, E, op. Cit., pàgines 11 i ss.17 Sobre el concepte de dada de caràcter personal, Dictamen 4/2007 sobre el concepto dedatos personales. Podeu consultar-ho a la web:http://www.apdcat.net/media/400.pdf18 El règim jurídic de la informació: la importància de la ponderació de DretsSTS de 16 de diciembre de 1988 (RJ 1988, 9473), cuando señala que: «... tal como admite lageneralidad de la doctrina científica, no se puede olvidar que cualquiera que sea la concepción
  18. 18. Com que estan en joc valors, béns i drets constitucionals, s’had’intentar maximitzar-los. Per això, s’haurà de procedir sempre al’atorgament de l’accés quan mitjançant l’anonimització de lainformació sol·licitada es pugui assolir la finalitat esmentada deconeixement. Així mateix, cal considerar la possibilitat de concedirl’accés parcial, quan determinades parts de la informació hagin dequedar reservades a la vista del judici de proporcionalitat emès.La decisió denegatòria haurà de ser, en tot cas, motivada.Fetes aquestes consideracions, podem arribar a algunes projeccionsdels temps que ens venen i l’expansió del Dret a la informació i latransparència administrativa19.D’acord amb el dit anteriorment, denotem com progressivament lesnormes profunditzen en la transparència i l’accent en l’accés a laInformació. Aquesta vis expansiva ens obliga a tractar un veritablesserveis informacionals, com una estructura permanent que té perobjecte la responsabilitat de la informació.Aquesta vis expansiva segur que té a veure amb uns eixospredeterminats, uns camps d’actuació com són el control democràtic,l’acció pública, els procediments de concurrència competitiva i lescomunicacions i declaracions responsables.Doncs bé d’aquestes categories generals, podem concloure que l’únicespai de risc des d’un punt de vista de la seu electrònica el trobem enun doble vessant:c.1.- La seu electrònica publica dades de caràcter personal almarge dels supòsits citats anteriorment20—iusnaturalista, ética o histórica— que se acepte sobre la fundamentación de los derechosfundamentales reconocidos como tales en la Constitución, éstos no sólo no son derechosabsolutos e ilimitados todos ellos, sino que tales derechos, ni en su alcance, ni en su jerarquía,ni en su limitabilidad ostentan igual significación, por lo que resulta necesario, en los supuestosde colisión eventual de derechos de naturaleza fundamental, establecer una gradaciónjerárquica entre los mismos según su importancia que conduce a recordar la tradicional divisiónbimembre entre derechos fundamentales “activos”, inspirados en el valor superior de la libertad,y los derechos “reaccionales”, en cuyo ámbito hay que situar el derecho al honor, fundados enel valor o principio de seguridad propio de todo Estado de Derecho».19 Pot consultar-se el quadre d’indicadors de l’informe de transparència administrtaiva de laONG Transparència Internacional a la web: http://www.transparencia.org.es/ITA%20-%202009/CUADRO_GENERAL_DE%20INDICADORES%20_2009.pdf20 La Disposició addicional setzena de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesuresd’impuls de la societat de la informació, sota la rúbrica, “Continguts digitals de titularitat públicaper a la seva posada a disposició de la societat.”, diu de forma literal:
  19. 19. En la meva opinió en l’actualitat se n’ha de fer una lectura restrictiva21,i sempre amb un consentiment previ i inequívoc. En aquest camp ésse’ns dubte on més avançarà el futur del Dret Públic on allà on hi hagiacció pública o normes sectorials que abundin en la publicitat aquestaserà directa. En aquest camp no hi entraran els actes desfavorables oels que puguin directament o indirectament afectar a DretsConstitucionalment protegits.En el cas de l’acció pública, les dades a les que té accés un ciutadà sónles que conformen l’expedient administratiu, sense més límit i per tant,que una persona que tingui un interès directe en una matèria vol diraccedir a l’expedient de forma directa. Amb les mesures adients a laseu electrònica, res hauria d’obstar a la seva inclusió a la seuelectrònica.En el cas del domini públic, la majoria de les vegades trobem diversespeticions sobre un mateix espai demanial i el fet que es trobi regulatper la LCSP ens posa de manifest la vocació de clara publicitat aquestabranca del Dret Públic.En el cas de les activitats de foment, no només es preveuen obligacionsde publicitat de les subvencions concedides sinó que la difusió fins i totl’han de realitzar les persones beneficiàries de les mateixes.En el cas del control democràtic, no només cal un accés generalitzat alssous dels càrrecs electes i directius, sinó que l’execució pressupostàriaamb accent al rendiment de comptes hauria de ser permanent.En el cas de les activitats vinculades a l’exercici d’una professió,aquestes en la meva opinió, quan es tracti de persones jurídiquestambé haurien de ser objecte de publicitat a la web.En tots els procediments de concurrència competitiva, absolutamenttots, adoptant les mesures adients per no afectar les dades“Sempre que per la seva naturalesa no perjudiquin el funcionament normal de l’Administració niafectin l’interès públic o l’interès general, els continguts digitals o digitalitzats de què disposinles administracions públiques, els drets de propietat intel·lectual dels quals li pertanyin senserestriccions o siguin de domini públic, s’han e posar a disposició del públic, en els termeslegalmente stablerts, de forma telemàtica sense restriccions tecnològiques, er al seu úsconsistent en l’estudi, la còpia o la edistribució, sempre que les obres utilitzades d’acord amb elque s’ha assenyalat anteriorment esmentin l’autor es distribueixin en els mateixos termes”.21 Per l’accés a les dades registrals, veure la “Instrucción de 17 de febrero de 1998, de laDirección General de los Registros y del Notariado, sobre principios generales de publicidadformal y actuación de los Registradores de la Propiedad y Mercantiles en caso de petición enmasa.” Es pot consultar a la direcció: http://noticias.juridicas.com/base_datos/Privado/i170298-dgrn.html
  20. 20. En darrer terme d’aquest apartat, l’obligació de publicar actes quesignifiquin precedent administratiu.c.2.- La seu electrònica per mitjà de la carpeta ciutadana permet aconsulta telemàticaRespecte dels actes consultats en la pròpia carpeta ciutadana de la queun n’és el titular no es plantegen dubtes excessius (ni fins i tot de lanotificació per compareixença).Ara bé, el dubte el trobem en la posició del denunciant. La posició deldenunciant22, llargament comentada per la doctrina mereix uncomentari, perquè si és interessat el règim jurídic de l’accés a lainformació serà l’apartat primer de l’art. 37 de la LAECSP i si no ho ésl’apartat segonEn efecte, la denuncia és “un acto de tercero para exercitar la actuacióninvestigadora, comprobadora y, en su caso, sancionadora de laAdministración, careciendo de la virtualidad de poner en marcha elprocedimiento sancionador” (STS de 23 de juny de 1987). Pel que eldenunciant sigui interessat ha d’existir un interès legítim, és a dir unapotencial titularitat d’una posició d’avantatge o utilitat jurídica per quiexercita pretensió i es materialitzaria de prosperar aquesta (STS de 21de novembre de 2005). Ostenta carpeta del ciutadà el denunciant? Hade poder veure les actuacions d’un procediment sancionador eldenunciant?El mer denunciant, no ha de tenir comunicació dels actes queconformen l’expedient. La redacció i posada en coneixement d eladenuncia no li atorga el Dret de ser part i no serà part processal ni ellegitima per obtenir un inici del procediment sancionador23, sinó unaobligació de l’administració d’investigar el que coneix (STS de 26d’octubre de 2000, RJ 2000, 8582)24. Al denunciant només se li ha de22 Em referiré al denunciant que sol·licita l’inici d’un procediment sancionador, però també espodria extendre la reflexió a qui posa en coneixement un fet per l’exercici de potestats nosancionadores sinó restauradores de la legalitat. Especial projecció té aquesta figura en elcamp de l’urbanisme, el mediambient i el Dret a l’habitatge ja que les respectives regulacionssectorials introdueixen l’acció pública. En la meva opinió en el camp de la contractacióadministrativa, encara que el recurs especial en matèria de contractació prevegui que es potinterposar “per qui resulti afectat” (art. 37 LCSP), caldria acreditar un interès.23 “La administración no está obligada por ley a castigar sino simplemente se le autoriza parahacerlo” , NIETO GARCÍA, A. Derecho administrativo sancionador, Ed. Tecnos, 2002, pp 142 iss24 La STS de 30 d’octubre de 1991 (RJ 1991,9176) qualifica el denunciant com un testimoniqualificat, amb un Dret al tràmit, és a dir a conèixer una resposta jurídica de la situació queposa en coneixement de l’administració.
  21. 21. comunicar l’inici del procediment o no i només en el cas que eldenunciant expliciti la petició d’incoació del procediment tindrà lacondició d’interessat, per tant en la meva opinió telemàticament ladenúncia ha de ser tractada com una actuació prèvia a l’inici i ha deformar part de l’expedient, pel que amb l’administració electrònica elsdenunciants passen la majoria de les vegades de ser anònims (nos’acostuma a veure l’expedient) a ser determinats. L’acord d’incoaciódeterminarà la posada en coneixementEspecial atenció mereix la posició del denunciant qualificat en elprocediment administratiu, doncs si té la condició d’interessat, gaudeixde l’aplicació de l’article 37.1 de la LAECCSSPP, és a dir, “podráconsultar, previa identificación, al menos la información sobre latramitación del procedimiento (...) que comprenderá la relación de actosde trámite realizados, con indicación de su contenido así como la fechaen que fueron dictados”.De la lectura dels dos apartats es pot concloure que en el cas que siguidenunciant sense condició d’interessat, la seva carpeta ciutadanatindrà dos documents; la denuncia i una comunicació d’inici o no il’òrgan responsable. Si és denunciant amb la condició d’interessat,tindrà la condició d’interessat a tots els efectes i podrà formularal·legacions, recursos i quantes accions li ofereixi l’ordenamentaccedint per via electrònica a les actuacions de l’expedient25.2.2.- Transparència administrativa versus publicitatadministrativa.La diferència clara que ens trobem en els darrers anys, és una relecturade l’accés a la informació de forma sectorial.No voldria separar modernització de canvis sectorials no electrònics, imés en concret, d’unes pinzellades de la directiva 2006/123/CE, de 12de desembre, de serveis en el mercat interior (DOL de 27 de desembrede 2006, núm. 376), l’anomenada “directiva de serveis” , que tindrà unfort impacte en la modelització administrativa així com els projectes delleis que es troben a punt de ser tramitats i ja se sap que comentar25 La condició d’interessat en el procediment sancionador en la meva opinió és molt reduïda iha de ser interpretada de forma restrictiva. En la meva opinió el presumpte responsable s’ha dedefensar de fets que li imputa l’administració en virtut d’una potestat punitiva subjecte al principide legalitat ex 25 CE però haver de rebatre els arguments en su administrativa del denuncianten la meva opinió desvirtua el paper del procediment sancionador.
  22. 22. textos futurs té problemes, però al menys ens esbossa un calendarid’obligacions clar.La Directiva de Serveis suposa un doble canvi fonamental: per unabanda, amb la implementació de la finestreta única, com a veritablereferent del punt de trobada a internet dels serveis públics electrònics,i per l’altre esbossa l’administració electrònica com l’epicentre delmitjà relacional entre l’administració i els particulars. La Directiva deServeis no es pot implementar sense l’administració electrònica.L’impacte patit per l’ordenament local en els actes autoritzatoris,desbancats per les comunicacions prèvies i les declaracionsresponsables ha portat a la LES a fer-ne una nova regulació: “Disposición adicional octava. Evaluación de la normativa existente sobre licencias locales de actividad. 1. En el plazo de seis meses desde la entrada en vigor de esta Ley, el Gobierno evaluará la existencia de razones incluidas en el nuevo art. 84 bis de la Ley de Bases de Régimen Local en las previsiones existentes sobre licencias locales de actividad. De acuerdo con los resultados de dicha evaluación, el Gobierno presentará en el mismo plazo un proyecto de ley de modificación de las normas en las que no concurran las razones citadas, eliminando la correspondiente exigencia de licencia, sin perjuicio de su sustitución por otras formas de verificación y control administrativo. Las Comunidades Autónomas y las Entidades locales, en un plazo de doce meses tras la entrada en vigor de la presente ley y en el ámbito de sus competencias, adaptarán igualmente su normativa a lo previsto en el citado artículo de la Ley de Bases de Régimen Local. 2. Los Municipios deberán adoptar un acuerdo que dé publicidad a los procedimientos en los que, de acuerdo con lo previsto en el artículo 84.bis de la Ley de Bases de Régimen Local, subsiste el régimen de sometimiento a la licencia local de actividad, manteniendo dicha relación adecuada a la normativa vigente en cada momento.”En el Dret a relacionar-se amb les administracions cal emmarcar la seuelectrònica, com un instrument per fer efectiu aquest Dret. Així la seuno és altre cosa que la veritable porta d’entrada de les comunicacions iles declaracions responsables, tota vegada que l’epicentre del debatsobre aquest canvi de paradigma en la meva opinió pivota enl’administració electrònica i més en concret en el concepte de camp
  23. 23. obligatori entès com aquella casella que permet a l’administració queen cas que no es complementi, no es pugui iniciar el procediment.Les comunicacions prèvies i declaracions responsables de conformitatamb l’article 7, apartat c) de la Directiva de Serveis obliga als Estatsmembres a fer allò “necesario para que los prestadores y losdestinatarios puedan acceder fácilmente a la siguiente información pormedio de ventanillas únicas: c) los medios y condiciones de acceso a losregistros y bases de datos públicos relativos a los prestadores y a losservicios;”L’esforç de transparència administrativa (voluntarista,desordenada, no regular) ha de ser substituït per una regulacióconcreta del règim jurídic de la publicitat (obligatori,predeterminat, exigible...).3.- La seu electrònica, el Dret a la informació i la finestreta únicaCom hem vist la finalitat de la seu electrònica és clara.Aquesta seu electrònica cal posar-la en relació amb la finestreta únicade l’article 6 de la Directiva de Serveis i el Dret a la Informació del’article 7 de la mateixa norma. Així l’article 6 de la LAECSP modificatper la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificación de diversasleyes para su adaptación a la Ley sobre el libre acceso a las actividadesde servicios y su ejercicio, i la Disposició Transitòria setena d’aquestadarrera regulen la finestreta única i en concret aquesta darrera diu deforma literal: “Con el objetivo de que la información administrativa en la ventanilla única prevista en el artículo 3 de esta Ley sea clara e inequívoca y esté actualizada, se acordará en la Conferencia Sectorial de Administración Pública, previo informe de la Comisión Nacional de Administración Local, el sistema de gestión de la ventanilla única.”Cal posar de manifest que la traducció de la Directiva no ha estat gaireafortunada, doncs la finestreta no hauria de ser única sinó “unitària”,és a dir com un marc relacional per les activitats en el país dereferència. Així no trobem seus electròniques i finestretes úniques,sinó que la finestreta única és una funcionalitat dirigida als prestadorsde serveis que fàcilment i ràpidament a nivell nacional precisament
  24. 24. per efectiva la voluntat de la Directiva de Serveis26 que en el seuconsiderant 48 diu que “A efectos de una mayor simplificación de losprocedimientos administrativos, conviene garantizar que todo prestadordisponga de un interlocutor único al que dirigirse para realizar todos losprocedimientos y trámites (denominados en lo sucesivo «ventanillasúnicas»).Els arts 40, 22 i 34 de la LRJPACat estableixen una concretamodernització amb uns valors estatutaris i rabiosamentcontemporanis. L’article 40 de la LRJPACat regula per una banda lafinestreta i en especial la concreció que en fa la Directiva de Serveis enrelació als requisits d’accés a una activitat econòmica i a l’exercicid’aquesta.Cal abundar en el règim del Dret a la bona administració que en lameva opinió té el seu origen en el camp electrònic en el redisseny deprocessos de l’article 34 de la LAECSP, que de forma literal diu: “L’aplicació de mitjans electrònics a la gestió dels procediments, processos i serveis sempre va precedida de la realització d’una anàlisis de redisseny funcional i simplificació del procediment, procés o servei, en la qual s’han de considerar especialment els aspectes següents: a) La supressió o reducció de la documentació requerida als ciutadans, mitjançant la substitució per dades, transmissions de dades o certificacions, o la regulació de la seva aportació en finalitzar la tramitació. b) La previsió de mitjans i instruments de participació, transparència i informació. c) La reducció dels terminis i temps de resposta. d) La racionalització de la distribució de les càrregues de treball i de les comunicacions internes.”Aquest precepte no bàsic, és desenvolupat per l’article 15 de la Llei29/2010, del 3 dagost, de lús dels mitjans electrònics al sector públicde Catalunya i suposa un veritable estudi sobre com millorar el procésd’implementació dels procediments.26 Pot consultar-se la finestreta única a Espanya a la web: http://www.eugo.es/ En l’apartat queens interessa el referit portal diu: “El portal WWW.EUGO.ES, Ventanilla Única de la Directiva deServicios, es un proyecto del Ministerio de Política Territorial y Administración Pública delGobierno de España, que responde a las obligaciones establecidas por la Directiva123/2006/CE (Directiva de Servicios) y que se han incorporado al ordenamiento jurídicoespañol en la Ley 17/2009 de 23 de noviembre sobre el libre acceso a las actividades deservicios y su ejercicio.”
  25. 25. 4.- Enumeració d’ elements conflictius de la seu electrònicaPer finalitzar unes idees per reflexionar sobre aspectes que consideroque són conflictius.La implantació de la seu electrònica es regeix per l’article 10.3 de laLAECSP, i serà cada Administració Pública la que determinarà “lescondicions i instruments de creació de les seus electròniques, ambsubjecció als principis de publicitat oficial, responsabilitat, qualitat,seguretat, disponibilitat, accessibilitat, neutralitat i interoperabilitat. Entot cas, haurà de garantir-se la identificació del titular de la seu, així comels mitjans disponibles per a la formulació de suggeriments i queixes”.Així la seu el més usual és que es reguli amb una norma de caràctergeneral si bé en la meva opinió res obsta a què es faci per mitjà d’undecret27El manteniment de la seu electrònica, té a veure amb la caducitat deles publicacions i l’activitat de la mateixa. La qualitat 28 de les dades,suposa una actualització permanent d’allò que hi sorgeix i allò quedesapareix. Més que no pas l’exercici dels Drets ARCO en la mevaopinió caldrà una regulació del termini d’aparició a la web i eltractament dels arxius històrics.En allò que es refereix a la custòdia de les publicacions, aquestes sónparts integrants d’un procediment, en suport electrònic. Cal recordarallò dit a la Disposició Addicional Onzena de la LRJPACat regula laGestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics:27 Aquest és el cas de la seu electrònica de l’Ajuntament de Badalona. Es pot consultar a:https://seu.badalona.cat/portalWeb/badalona.portal?_nfpb=true&_pageLabel=seu_electronica28 Amb caràcter general, pel que fa a les condicions, els límits i els requisits a què s’ha desotmetre la informació administrativa publicada a Internet, Barnés Vázquez, J., «Una reflexiónintroductoria sobre el Derecho Administrativo y la Administración pública en la Sociedad de laInformación», Administración de Andalucía. Revista Andaluza de Administración Pública, núm.40, 2000, pàg. 61 a 65; Valero Torrijos, J., «Los desafíos jurídicos de la Administración públicaelectrónica: a propósito del Plan Info XX», a M. A. Davara Rodríguez (coord.), Quince años…,ob. cit., pàg. 920 a 922; així com Cerrillo i Martínez, A., «E-información: hacia una nuevaregulación del acceso a la información», Revista de Internet, Derecho y Política, núm. 1, 2005,pàg. 10 a 12. Es pot accedir a aquest treball a través d’Internet ahttp://www.uoc.edu/idp/1/dt/esp/cerrillo.pdf/, consultat per última vegada el 31 de maig de 2007.
  26. 26. “1. Els documents electrònics s’han de gestionar i conservar en expedients electrònics d’acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d’arxius i documents. (...) 4. Sens perjudici del que disposa l’apartat 3, les administracions públiques han d’assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d’arxius i documents, d’acord amb les normes següents: a) S’ha de garantir l’exactitud del contingut del document anterior, i també la comprovació dels elements d’autenticitat i integritat del document original. El document resultant de la transformació és signat electrònicament per l’òrgan competent per a transformar-lo. b) El pas del document en suport electrònic a paper només es pot realitzar excepcionalment, i ha de permetre verificar tècnicament la signatura de l’òrgan competent per a transformar-lo. c) S’ha de garantir l’accés als documents des d’aplicacions diferents, per mitjà de la migració de les dades a altres formats i suports.Pel que fa als Drets ARCO, es recomana també, especialment,informar de la possibilitat d’exercici dels drets d’accés, rectificació,cancel.lació i oposició de les dades de caràcter personal que hi sóndifoses, la forma com poden exercir-se i l’òrgan davant el qual es potfer.Pel que fa a la certificació dels actes de la seu electrònica, aquestshan de realitzar-se pel competent La certificació dels actes de la seuLa remesa de la informació de la seu als Tribunals s’ha vistprofundament modificada per l’article 5, apartat segon de la LLei I56/2007, de 28 de desembre, de mesuresd’impuls de la societat de la información que modifica l’apartat tercer del’article 8 de la LLei 59/2003, de signatura electrònica, que diu de formaliteral: «8. El suport en què estiguin les dades signades electrònicament és admissible com a prova documental en
  27. 27. judici. Si s’impugna l’autenticitat de a signatura electrònica reconeguda amb la qual ’hagin signat les dades incorporades al document electrònic s’ha de comprovar que es tracta d’una signatura electrònica avançada basada en un certificat reconegut, que compleix tots els requisits i les condicions establerts en aquesta Llei per a aquesttipus de certificats, així com que la signatura s’ha generat mitjançant un dispositiu segur de creació de signatura electrònica. La càrrega de realitzar les esmentades comprovacions correspon a qui hagi presentat el document electrònic signat amb signatura electrònica reconeguda. Si les esmentades comprovacions obtenen un resultat positiu, es presumeix l’autenticitat de la signatura electrònica reconeguda amb la qual s’hagi signat l’esmentat document electrònic en què les costes, despeses i drets que origini la comprovació són exclusivament a càrrec de qui hagi formulat la impugnació. Si, segons el parer del tribunal, la impugnació ha estat temerària, li pot imposar, a més, una multa de 120 a 600 euros. Si s’impugna l’autenticitat de la signatura electrònica avançada, amb la qual s’hagin signat les dades incorporades al document electrònic, cal atenir- se al que estableix l’apartat 2 de l’article 326 de la Llei d’enjudiciament civil.»Pel que fa la seguretat de la seu electrònica, el RD 3/2010, de 8 eneroRegula el Esquema Nacional de Seguridad en el ámbito de laAdministración Electrónica, regula al seu article 32 els requerimentstècnics de notificacions i publicacions electròniques i diu de formaliteral: “1. Las notificaciones y publicaciones electrónicas de resoluciones y actos administrativos se realizarán de forma que cumplan, de acuerdo con lo establecido en el presente Real Decreto, las siguientes exigencias técnicas: a) Aseguren la autenticidad del organismo que lo publique. b) Aseguren la integridad de la información publicada. c) Dejen constancia de la fecha y hora de la puesta a disposición del interesado de la resolución o acto objeto de
  28. 28. publicación o notificación, así como del acceso a su contenido. d) Aseguren la autenticidad del destinatario de la publicación o notificación.”La connexió amb els procediments administratius ha de comportarque sempre i en tot cas es coneix l’estat en què es podrà fer efectiu elDret de l’article 6 de la LAECSP (informació, obtenir el formulari,baixar-lo, iniciar el procediment telemàticament o acabar-lo).Les vies de reacció en front de l’ús indegut de la seu electrònica en lameva opinió seran l’article 29 de la LJCA i per mitjà de l’AgènciaCatalana de Protecció de Dades i la immovilització de fitxers (apartatsisè de la Disposició Final cinquanta-dosena de modificació de la LOPD,sobre la potestat d’immovilització de fitxersTossa de Mar a 20 de març de 2011.

×