• Save
Pla cerdà grup3
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Pla cerdà grup3

on

  • 1,088 views

Power Point interactiu. Projecte Cicle Superior

Power Point interactiu. Projecte Cicle Superior
Escola Grèvol. AGM'11

Statistics

Views

Total Views
1,088
Views on SlideShare
1,035
Embed Views
53

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

3 Embeds 53

http://projectecs2011.blogspot.com 28
http://projectecs2011.blogspot.com.es 20
http://projectecs2011.blogspot.ru 5

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Pla cerdà grup3 Pla cerdà grup3 Presentation Transcript

    • Miércoles 24 de noviembre de 1860 Fund. 1850 Precio 6 cts. Se aprueba el plan Cerdá El Pla Cerdà fou un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del pla hipodàmic, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària. Fou creat per l'enginyer Ildefons Cerdà i la seva aprovació va anar seguida d'una forta polèmica per haver estat imposat des del govern de l'estat espanyol en contra del pla d'Antoni Rovira i Trias que havia guanyat un concurs de l'Ajuntament de Barcelona. DIARIO ILUSTRADO DE BARCELONA La vanguardiSTA L'eixample contemplat al pla es desplegava sobre una immensa superfície que havia estat lliure de construccions al haver estat considerada zona militar estratègica. Proposava una quadrícula contínua de mansanes de 113,3 metres des del Bessos fins a Montjuïc, amb carrers de 20, 30 i 60 metres amb una alçada màxima de construcció de 16 metres.
    •  
    • MERCAT DE SANT ANTONI El Mercat de Sant Antoni és un mercat d'alimentació i encants situat al barri de Sant Antoni, a l'Eixample de Barcelona. L'edifici, actualment tancat per una remodelació integral i traslladat, ocupa una illa dels carrers de Comte d'Urgell, Tamarit, Comte Borrell i Manso, a tocar de les rondes de Sant Antoni i Sant Pau Es va iniciar la construcció l'any 1879 per l'arquitecte Antoni Rovira i Trias i inaugurat el setembre del 1882. L'any 2007 es va celebrar el 125è aniversari del mercat ideat segons Ildefons Cerdà com a centre de proveïmet a l'entorn de l'antic portal de Sant Antoni. [1] Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 8 parades baixa a Passeig de Gràcia. Agafa la línia L2-Badalona Pompeu Fabra / Paral·lel de Metro a la parada Passeig de Gràcia i després de 2 parades baixa a Sant Antoni. Òscar i Aitor
    • El jardins de la torre de les aigües La Torre de les Aigües és una torre de Barcelona que va ser construïda l'any 1870, obra de l'arquitecte Josep Oriol Mestres i l'enginyer Antoni Darder i la seva funció era la distribució d'aigua als primers edificis de l'Eixample. Des del 1987 és un Jardí Públic. S'hi pot accedir des del carrer de Roger de Llúria, entre el carrer de la Diputació i el carrer del Consell de Cent. Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 9 parades baixa a Girona. Òscar i Aitor
    • La casa Elizalde La Casa Elizalde és un referent a Barcelona en art contemporani. En les seves sales d'exposició s'exploren nous llenguatges plàstics. Sovint pintura, escultura i instal.lacions es barregen amb música, poesia, dansa, teatre o performance. Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 9 parades baixa a Girona. Òscar i Aitor
    • CASES CERDÀ Les primeres quatre cases projectades seguint els paràmetres establerts pel pla Cerdà ocupaven les quatre cantonades de la cruïlla Roger de Llúria - Consell de Cent. Van ser bastides a l'entorn de 1862. En resten només tres, algunes d'elles reformades modernament. La casa del núm. 340 es caracteritza per tenir tot el parament cec ornamentat amb esgrafiats que evoquen escultures i elements arquitectònics de tipus clàssic. Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 10 parades baixa a Verdaguer. Mgayo Gbermejo
    • LA CASA TERRADES Un gran castell gòtic aixecat en plena avinguda Diagonal de Barcelona és un reclam per la contemplació de qualsevol visitant de la ciutat. La "Casa de les punxes" és en realitat un edifici de pisos que imita la forma dels castells medievals i que constitueix un dels perfils més reconeguts del modernisme barceloní. Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 10 parades baixa a Verdaguer. Mgayo Gbermejo
    • L'HOSPITAL DE SANT PAU L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a Barcelona i que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Va ser construït entre 1902 i 1930 en dues fases: la primera, duta a terme per ell mateix entre 1902 i 1913, consta de tretze edificis modernistes; la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, compta d'uns altres sis edificis d'un modernisme moderat, així com d'altres construccions posteriors. Tot i no haver-se desenvolupat íntegrament tot el projecte original la seva notorietat ha estat reconeguda amb diversos premis i amb el nomenament com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997. Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 13 parades baixa a Guinardó | Hospital de Sant Pau. Mgayo Gbermejo
    • La Pedrera La Casa Milà, també coneguda com "la Pedrera", és un edifici modernista que es troba al Passeig de Gràcia de Barcelona , a la cantonada amb el carrer de Provença . Va ser la darrera obra civil dissenyada per Antoni Gaudí i fou construïda entre l'any 1906 i el 1910 . Va ser un encàrrec de l'empresari Pere Milà i Camps i de la seva dona Roser Segimon i Artells , natural de Reus i vídua de l'acabalat indià , Josep Guardiola i Grau. Va ser molt polèmica en el seu moment, per les agosarades formes ondulades de la façana de pedra i els ferros forjats retorts que en decoren les balconades i finestres, dissenyats en gran part per Josep Maria Jujol , qui també va projectar alguns dels cels rasos de guix.   De C. de Provençals, 0007*0011, a C. de Provença, 0007 Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 8 parades baixa a Passeig de Gràcia. Agafa la línia C2-Montcada i Reixac / el Prat de Llobregat de RENFE a la parada Passeig de Gràcia i després de 1 parades baixa a Sants Marina i Mireia
    • Passatge Permanyer Conjunt de casetes de tipus anglès que formen un passatge empedrat entre els carres de Llúria i de Pau Claris. Va ser projectat de manera unitària per Jeroni Granell l'any 1864. Les cases consten de semisoterrani i planta baixa sobrealçada, amb un petit jardinet al davant. Concebudes dins un estil eclèctic, incorporen elements de tipus clàssic i altres de caire arabitzant. Les cases dels extrems, dins el mateix estil, tenen un pis més, de tipus mansarda.   De C. de Provençals, 0007*0011, a C. de Roger de Llúria, 0008*0010 Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 7 parades baixa a Urquinaona. Marina i Mireia
    • La Universitat de Barcelona La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona . És la que té l'espai d'educació superior més gran de Catalunya, i és capdavantera en nombre d'estudiants, oferta docent, recerca i innovació. A vegades rep el nom d' Universitat Central per a distingir-la de la resta d'universitats de la ciutat. De C. de Provençals, 0007*0011, a G.V. de les Corts Catalanes, 0585 Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 8 parades baixa a Passeig de Gràcia. Marina i Mireia
    • Mançana de la Discòrdia La poma de la discòrdia és una referència a l'illa daurada de la discòrdia que, segons la mitologia grega, la deessa Eris (Ερις, 'disputa') va destinar 'per a la més bella "en les noces de Peleu i Tetis, encenent una megalomaníac escarxofat disputa entre Hera, Atenea i Afrodita que acabaria portant a la Guerra de Troia (per a la història completa, vegeu «Judici de Paris»). Així, la «poma de la discòrdia» es va convertir en l'eufemisme per al centre, nucli o quid d'un argument, o per a un assumpte menor que podia portar a una gran disputa. Agafa la línia 41-Pl. F. Macia / Diagonal Mar de Bus a la parada Jardins de Josep M Sostres i després de 3 parades baixa a Av Diagonal-Rambla de Prim. Arnau i Albert G.
    • La Diagonal L'avinguda Diagonal és un carrer de Barcelona, una de les principals artèries de la ciutat ideada per Ildefons Cerdà dins del pla hipodinàmic d'eixample com la Gran Via Diagonal. Agafa la línia 41-Pl. F. Macia / Diagonal Mar de Bus a la parada Jardins de Josep M Sostres i després de 3 parades baixa a Av Diagonal-Rambla de Prim. Arnau i Albert G.
    • Passeig de Gràcia El passeig de Gràcia és una de les avingudes principals de Barcelona i també una de les seves àrees comercials i de negocis més importants, a més d'un aparador de destacades obres de l'arquitectura modernista a la ciutat, com les obres de Gaudí i Domènech i Montaner, declarades Patrimoni de la Humanitat. Està situat a la Dreta de l'Eixample, tot i que en una posició molt central, i connecta la plaça de Catalunya al sud amb el carrer Gran de Gràcia al nord. Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 8 parades baixa a Passeig de Gràcia. Arnau i Albert G.
    • Plaça de les Glòries La Plaça de les Glòries Catalanes, anomenada sovint Plaça de les Glòries o simplement Glòries, és una plaça de Barcelona. Es troba als districtes barcelonins de l‘Eixample i Sant Martí. Inicialment lldefons Cerdà dins del seu pla va concebre la plaça com un dels grans centres de Barcelona, on conflueixen tres dels eixos més importants: l’ Avinguda Diagonal, la Gran Via de les Corts i l’Avinguda Meridiana. L'ordenació de l'actual plaça correspon a un projecte que es dugué a terme entre 1990 i 1992. Descripció del recorregut:  T4 Agafa la línia T4-Estacio de Sant Adrià - Ciutadella/Vila Olímpica de Tramvia a la parada Selva de Mar i després de 6 parades baixa a Marina. Mònica i Alba
    • Plaça de Letamendi Una de les obres de Cerdà va ser una plaça de nom Letamendi. Està situada a l’encreuament dels carrers d’Aragó i d’ Enric Granados. Descripció del recorregut:  L4 + L1 Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 7 parades baixa a Urquinaona. Agafa la línia L1-Fondo / Hospital de Bellvitge de Metro a la parada Urquinaona i després de 4 parades baixa a Rocafort. Mònica i Alba
    • El Parc de Joan Miró El Parc Joan Miró, conegut també popularment pel seu antic nom, Parc de l'Escorxador, és un parc situat al barri de la Nova Esquerra de l’Eixample de Barcelona . En ell hi ha l'escultura Dona i Ocell de l'artista barceloní Joan Miró. La plaça de toros de les Arenes separa aquest parc de la plaça d’Espanya. Des del parc es veu tant aquesta plaça com Montjuïc. De l'altre costat, i força més lluny, també és possible veure el Tibidabo pel damunt dels edificis de la ciutat. Descripció del recorregut:  L4 + L1 Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 7 parades baixa a Urquinaona. Agafa la línia L1-Fondo / Hospital de Bellvitge de Metro a la parada Urquinaona i després de 5 parades baixa a Espanya. Mònica i Alba
    • Passeig de St. Joan El Passeig de Sant Joan és un carrer de Barcelona situat al districtes de l'Eixample i Gràcia. Es donà aquest nom al passeig en record de l'antic passeig de Sant Joan, o passeig Nou, començat el 1795 i acabat el 1802, que vorejava els glacis de la Ciutadella, i que desaparegué en ser enderrocada la fortalesa. Ha tingut molts noms al llarg de la història: General Mola (en el tram entre l'avinguda Diagonal i travessera de Gràcia); García Hernández (Diagonal-Gràcia); República (Diagonal-Gràcia); Sant Joan, abans de 1900 (rda. Sant Pere-Diagonal); T. de los Garrofers (Diagonal-Gràcia); T. del Malecon (Diagonal-trav. de Gràcia). Descripció del recorregut:  L4 Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 10 parades baixa a Verdaguer. Oriol i Josep   De C. de Provençals, 0007*0011, a Pg de Sant Joan
    • L’Avinguda Gaudí,és la via que trenca la quadrícula de l’Eixample amb la Sagrada Família amb l’hospital de St. Pau L'Avinguda Gaudí   De C. de Provençals, 0007*0011, a Av de Gaudí, 0001 Descripció del recorregut:  L4 + L2 Agafa la línia L4-Trinitat Nova / la Pau de Metro a la parada Selva de Mar i després de 4 parades baixa a La Pau. Agafa la línia L2-Badalona Pompeu Fabra / Paral·lel de Metro a la parada La Pau i després de 5 parades baixa a Sagrada Família. Oriol i Josep
    • L'avinguda Mistral, que a partir del 1995 es convertí en un espai exclusiu per als vianants, és l'artèria més viva i dinàmica del barri. L'Avinguda Mistral   De C. de Provençals, 0007*0011, a Av de Mistral, 0001 Descripció del recorregut:  L4 + L1 Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 7 parades baixa a Urquinaona. Agafa la línia L1-Fondo / Hospital de Bellvitge de Metro a la parada Urquinaona i després de 4 parades baixa a Rocafort. Oriol i Josep
    • L' Avinguda Josep Tarradellas Avinguda de Josep Tarradellas, sovint conegut simplement com l'avinguda Tarradellas, és una avinguda de Barcelona. La major part és en el districte de les Corts de la ciutat, mentre que la resta actua com la frontera de dos districtes: Sants-Montjuïc i l'Eixample. S'inicia a la Plaça dels Països Catalans, per l'estació de trens de Sants de Barcelona, ​​i acaba a la plaça de Francesc Macià. És el nom de Josep Tarradellas, primer president de la Generalitat de Catalunya en el càrrec després de la transició espanyola a la democràcia. Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 10 parades baixa a Verdaguer. Agafa la línia L5-Vall d'Hebron / Cornellà de Metro a la parada Verdaguer i després de 3 parades baixa a Entença. Luna i Carla B
    • Plaça Catalunya La plaça de Catalunya és la més cèntrica i gran de les places de Barcelona. Té una superfície d'aproximadament 5 hectàrees i constitueix el punt d'unió entre el nucli antic de la ciutat i l'eixample. D'aquí parteixen importants vies de la ciutat com la Rambla, el passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya, les rondes de la Universitat i de Sant Pere i el carrer Pelai, igual com l'avinguda del Portal de l'Àngel, la gran artèria comercial de la ciutat, i antiga porta de les muralles. Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 7 parades baixa a Urquinaona . Luna i Carla B
    • Fàbrica textil de vapor Els orígens de l'escola se situen al segle XIX durant l'època de la industrialització a Catalunya. La seva creació respon a la necessitat de preparar obrers qualificats per fer front a la competència europea i als nous reptes d'aquell despertar industrial. Barcelona, capdavantera en la industrialització d'Espanya, havia d'estar al nivell dels mercats europeus si volia ser competitiva. I havia de mantenir-s'hi tot aconseguint la promoció professional en tots els nivells de la producció. Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 10 parades baixa a Verdaguer. Agafa la línia L5-Vall d'Hebron / Cornellà de Metro a la parada Verdaguer i després de 2 parades baixa a Hospital Clínic. Luna i Carla B
    • El Mercat de la Concepció és el mercat de les flors de Barcelona obert les 24 hores del dia. Per jardiners, viatgers i curiosos: una gran quantitat de de flors d'interior i jardí, així com llavors ... i com no, mercat d'aliments amb verdures, carn, peix ... El Mercat de la Concepció va ser construït el 1888 al centre de Barcelona, ​​al districte de l'Eixample, en un edifici aïllat entre els carrers d'Aragó i València, té una superfície de 4.010 m2 amb 105 metres, essent la nau central més ampla més alta, permet una il·luminació frontal i lateral. Es conserva la teulada original, feta amb teules planes de colors. Va ser reformat per Albert de Pineda els anys 1996 i 1998. Mercat de la Concepció De C. de Provençals, 9 a C. d'Aragó, 0311 Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 9 parades baixa a Girona. Alexandra i Laura
      • L'Estació del Nord o Barcelona Nord és una estació d'autobusos interurbans situada al barri de Fort Pienc del districte de l‘Eixample de Barcelona. L'edifici que allotja l'estació i un poliesportiu era una antiga estació ferroviària terminal de la línia Barcelona-Manresa-Lleida-Saragossa ( línia de Saragossa ) de la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya.
      • Antigament era anomenada estació de Saragossa, Vilanova o Estació del Nord i els usos ferroviaris van ser soterrats i traslladats a l'estació d'Arc de Triomf, on es troba també una parada de la L1 del metro de Barcelona.
      Estació del Nord De C. de Provençals, 9, a C. dels Almogàvers, 0045 Agafa la línia T4-Estacio de Sant Adrià - Ciutadella/Vila Olímpica de Tramvia a la parada Selva de Mar i després de 6 parades baixa a Marina. Laura i Alexandra
      •   Quan l'any 1992, l'empresa cervesera Damm va deixar les instal·lacions que hi tenia, es va veure la possibilitat de recuperar l'espai que havia estat ocupat per la planta embotelladora i distribuïdora. El nou interior d'illa combina les zones de joc infantil amb els espais de lleure enjardinats amb plantes de tarongers, pollancres, mimoses, tipuanes i palmeres. En batejar-lo amb el nom de Montserrat Roig, l'Eixample ret homenatge a una de les cronistes més importants de la ciutat i alhora, a la persona que va saber parlar-nos de la màgia dels patis interiors del que va ser sempre el seu barri.
      Jardins de Montserrat Roig De C. de Provençals, 9, a C. del Rosselló, 0480 Agafa la línia L4-Trinitat Nova / la Pau de Metro a la parada Selva de Mar i després de 4 parades baixa a La Pau. Agafa la línia L2-Badalona Pompeu Fabra / Paral·lel de Metro a la parada La Pau i després de 4 parades baixa a Encants. Alexandra i Laura
    • Sagrada Família El Temple Expiatori de la Sagrada Família, basílica coneguda habitualment com la Sagrada Família, és un dels exemples més coneguts del modernisme català i que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra inacabada de l'arquitecte català Antoni Gaudí, està situada al barri de la Sagrada Família, al districte de l'Eixample de la ciutat. En aquest temple, l'arquitecte va concebre una minuciosa simbologia dintre d'un poema místic amb grans audàcies constructives formals, com en la seva forma de concebre l'estructura amb l'arc parabòlic o catenària, també anomenat funicular de forces, combinant el tractament escultòric naturalista amb l'abstracció de les torres De C. de Provençals, 9, a C. de Mallorca, 0401 Agafa la línia L4-Trinitat Nova / la Pau de Metro a la parada Selva de Mar i després de 4 parades baixa a La Pau. Agafa la línia L2-Badalona Pompeu Fabra / Paral·lel de Metro a la parada La Pau i després de 5 parades baixa a Sagrada Família.
    • fi