Pintures de la volta de Saint Savin sur Gartempe ( França ). Història de Caín i Abel i l’Arca de Noé.
Pintura mural de Catalunya
Pintures de la Vall de Boí de tendència italo-bizantina avui conservades al Museu de Montjuich de Barcelona (M.N.A.C.)
Àbsis de Sant Joan de Boí.- Lapidació de Sant Esteve (la pintura més arcaica).
Pintures de Sant Joan de Boí. Animals del bestiari i Sant Martí.
Àbsis de Sant Climent de Taüll (1123)
Pantocrator de Sant Climent de Taüll
Sant Climent de Taüll . A l’arc triomfal apareix la mà de Déu i l’Anyell Místic Apocalíptic (“Agnus Dei”).
Pintures de l’Àbsis de Santa María de Taüll al MNAC de Barcelona.- Reproducció de les pintures a l’església del poble de Taüll (Vall de Boí).
La Verge entronitzada amb el Nin i els reis d’Orient (Santa Maria de Taüll). (A l’esquerra la reproducció qu és veu a l’església del poble).
Els tres Reis Mags d’Orient de Santa Maria de Taüll ( Fotografies de les reproduccions de l’àbsis de l’ésglésia del poble).
Sant Pere i Sant Pau ( Pintures de l’Església de Santa María de Taüll -reproduccions-.)
Diversos detalls de les pintures de Santa Maria de Taüll: el gall de Sant Pere; animal de Bestiari; Abel oferint a Déu part del seu ramat; i Anyell Místic.
Detall de les pintures de Santa Maria de Taüll. David tallant el cap al gegant Goliath.- Dos Apòstols.
Àbsis de Sant Pere del Burgal . Pintures de l’àbsis. Vista general i detall d’apòstol .(MNAC)
Església de Sant Pere del Burgal . Pintures de l’àbsis (detall). La Verge i Sant Pere.- Detall de la donant amb un ciri a la mà.
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC ). Pintures de l’àbsis de Santa Maria d’Esterri d’Aneu . L’escena de la Verge amb el Nin i els reis s’ha perdut.- Un querubí purifica amb una brasa la boca del profeta Elíes.
Pintura mural a Catalunya fora de la vall pirenenca de Boí. Adam i Eva de Sant Joan de Casserres (Museu de Solsona ).- Timpà de l’àbsis de Santa Maria de Terrassa dedicat a Sant Tomàs de Canterbury. Déu toca el cap del sant i del seu diàcon Grim amb el text sagrat.
Exemple del corrent de pintura franco-romànica : Frescos del Panteó de Sant Isidor de Lleó repartits a sis voltes quatripartites i pels seus murs.
Panteó de Sant Isidor de Lleó. Primer tram de voltes. Volta central: el Pantocrator (Crist-Jutge) amb el Tetramorf.
Panteó de Sant Isidor: L’evangelista Lluc amb cap de bou i Marc amb cap de lleó.
El Tetramorf de la volta central del Panteó de Sant Isidor de Lleó . L’evangelista Mateu com un home -o àngel- i Joan amb cap d’àguila.
Panteó de Sant Isidor de Lleó . Volta de la dreta: Anunciació als pastors del naixement de Crist.
Els pastors reben l’anunci sense interrompre el que estan fent: un està fent sonar la seva caramella, i l’altre donant a beure al ca que vigila el bestiar.
Panteó de Sant Isidor de Lleó . Pintures de la volta de l’esquerra del primer tram. Tema: “ La Glorificació de Crist a l’Apocalípsi segons Sant Joan”
Volta central del segón tram del Panteó de Sant Isidor. El Sant Sopar
Pintures de la volta meridional del segón tram: La matança dels Inocents.
A la darrera volta del segón tram se representa La Passió de Crist .
Panteó de Sant Isidor de Lleó. Dos exemples de pintures dels murs: L’Anunciació a la Verge i la Crucifixió.
Calendari agrícola de l’intradós d’un arc entre dues voltes del Panteó de Sant Isidor.
Calendari agrícola: els mesos de novembre i desembre. El novembre la matança del porc, i el desembre veim a un vell pagés que descansa, menja i beu vora el foc. És un període en que el fred i la neu impedeixen qualsevol tasca agrícola.
LA PINTURA ROMÀNICA A CASTELLA. Segle XI: Tendència islàmica i mossàrab . Sant Baudeli de Berlanga (Sòria) . Temes animalístics i exòtics: un elefant indi amb un castellet darrera i un ós. També apareix un guerrer amb llança i escut.
Castella: Sant Baudeli de Berlanga (Sòria). Tendència islàmico-mossàrab . Escenes de caça. Un genet que caça llebres i un ballester que dispara fletxes a un cèrvol.
PINTURA ROMÀNICA A CASTELLA DEL SEGLE XII . Continua la influència mossàrab i islàmica. San Pedro de Arlanza . Cap de Griu o Grif (MNAC de Barcelona).
LA PINTURA ROMÀNICA A CASTELLA. Tendència Italo-bizantina . Pintures de l’ermita de la Santa Cruz de Maderuelo (Segòvia) al Museu del Prado.
Pintura romànica de Castella de finals del segle XII. Frescos de San Justo de Segòvia . Bon exemple de pintura castellana més autòctona , sense influències ni bizantines, ni italianes ni franceses ni islàmiques.
Pintura romànica sobre fusta . Bigues (Alfarges) del Claustre alt del Monestir de Silos. El Cavaller; La Dama; el Boc músic i Els Enamorats.
Pintura romànica sobre taula. Frontals ( antependium ) d’altar. Frontal de La Seu d’Urgell (MNAC de Barcelona).
Frontal antependium de Santa Margalida de Sescorts . Enmig la Verge Theotokos dins la Mandorla. Al voltant escenes del martiri de Santa Margalida. Museu de Vic
Frontal de Sant Martí de Tours. Museu de Vic .
Detalls del frontal de Sant Martí de Tours. Museu de Vic .
Frontal de Durro. Martiri de Sant Quirce i Santa Julieta. La Verge amb el Nin dins la Mandorla, al centre del frontal. MNAC de Barcelona.
Frontal antependium d’Avià (MNAC). (1170 -1190 ). Anunciació, Visitació de Maria a Sta Isabel, Naixement, Reis Mags, Presentació al Temple i la Verge Kiriotissa amb l’Infant al centre.
Baldaquins o ciboris . No són tan nombrosos com els frontals i se conserven molt pocs. Eren com a petits pavellons o templets que emmarcaven i cobrien l’altar. Baldaquí de Toses i detall del de Tost (1200). MNAC.
MINIATURES A LLIBRES. CODEX HISTÒRICO-JURÍDIC .- Pàgina del “Libro de los Testamentos” , llibre notarial de Don Pelayo, bisbe d’Oviedo, que conté 87 documents de donació i de privilegis que els reis d’Astúries i Lleó i els papes varen donar fins al s. XII a la Catedral d’Oviedo.
Il.lustració del Codex Calixtinus o Liber Sancti Jacobi (obra d’Aimeric Picaud) sobre Sant Jaume i la seva intervenció miraculosa a favor dels exèrcits cristians peninsulars.
Biblia de Sant Isidor de Lleó (1162). Moisés i els jueus fugint d’Egipte i passant la Mar Roja.- Daniel i els lleons.
Biblia de Sant Isidor de Lleó (1162). Sacrifici d’Isaac.- El Rei Salomó.- David i Goliath.
Brodats. TAPÍS DE LA CREACIÓ. Catedral de GIRONA
Tapís ( Brodat ) de la Creació de Girona . Detalls. Pantocrator. Esperit Sant. El sol i la lluna.
0 comments
Post a comment