L’ARQUITECTURA -GRÈCIA-

Aspectes generals Edificis a escala humana Edifici com a part d’un conjunt Columna element de suport i estètic. Sistema arquitravat Tres ordres clàssics Dòric Jònic Corinti

Edificis a escala humana

Edifici com a part d’un conjunt

Columna element de suport i estètic.

Sistema arquitravat

Tres ordres clàssics

Dòric

Jònic

Corinti

Característiques de l’arquitectura grega Arq. arquitravada. (Dif. per a superposar pisos o fer edificis alts) Material: Conglomerat i -després s. VaC- el marbre. De vius colors (blau tríglifs, vermell mètopes, plans daurats...) Recerca de l’harmonia visual

Arq. arquitravada. (Dif. per a superposar pisos o fer edificis alts)

Material: Conglomerat i -després s. VaC- el marbre.

De vius colors (blau tríglifs, vermell mètopes, plans daurats...)

Recerca de l’harmonia visual

Dòric Collarí Frontò amb timpà Entaulament Fris Arquitrau Triglif Metopa Capitell Fust estriat Àbac Equí

Collarí

Jònic Arquitrau de tres platabandes Fris Entaulament Capitell amb volutes Fust estriat

Arquitrau de tres platabandes

Corinti Base Fris Arquitrau de dos o tres platabandes Capitell (fulles d’acant) Fust estriat Plint

Base

Acroteris

El temple grec No funcionalitat Parts: Naos o cel·la : Sala rectangular, habitacle del déu/deesa Pronaos: Sala anterior Opisthódomos : Sala posterior Peristil : Passadís amb columnes que envolta el conjunt. Basament de grades

No funcionalitat

Parts:

Naos o cel·la : Sala rectangular, habitacle del déu/deesa

Pronaos: Sala anterior

Opisthódomos : Sala posterior

Peristil : Passadís amb columnes que envolta el conjunt.

Basament de grades

Plantes de temples grecs Pròstil Perípter Dípter Monòpter (Tholos) Naos o cel.la Pronaos Opisthódomos Peristil

Pròstil

Octàstil Tetràstil Hexàstil

1.Partenó (Ictinos i Cal·lícatres)

Context històric Un cop finalitzades les Guerres Mèdiques pel domini del mar Egeu (479) Procés de reconstrucció a Atenes i l’acròpolis ÈPOCA DE PERICLES

Un cop finalitzades les Guerres Mèdiques pel domini del mar Egeu (479)

Procés de reconstrucció a Atenes i l’acròpolis

ÈPOCA DE PERICLES

Equip impulsor... El temple va ser construït la segona meitat del segle V aC (447-432 aC) Equip dirigit per Pèricles (encarregat de la reforma de l’Acròpolis). Escultor: Fídies Arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates Teòric, va escriure un llibre sobre el Partenó i les correccions òptiques... (Vitruvi també en parlarà posteriorment)

El temple va ser construït la segona meitat del segle V aC (447-432 aC)

Equip dirigit per Pèricles (encarregat de la reforma de l’Acròpolis).

Escultor: Fídies

Arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates

Teòric, va escriure un llibre sobre el Partenó i les correccions òptiques... (Vitruvi també en parlarà posteriorment)

Lord Elgin

Nashville (1897)

Atenea (Fidies)

El fris de les Panatenees

frontó Fris

Fris

mètopes

Refinaments òptics de l’edifici: curvatura de l’entaulament i de l’estilobat, èntasi de les columnes i desigualtat dels intercolumnis

Refinaments òptics de l’edifici: curvatura de l’entaulament i de l’estilobat, èntasi de les columnes i desigualtat dels intercolumnis

2. Niké Àptera (Cal·lícrates)

Victòria de Samotràcia

Victòria de Samotràcia

Atenea portant un brau a sacrifici Descordant-se la sandàlia

Descordant-se la sandàlia

Antonella Campanile Temple d’Atenea Niké. Tècnica mixta

Temple d’Atenea Niké. Tècnica mixta

3. Erectéon (Mnèsicles? Filocles?)

Arquitecte: Segurament Mnèsicles (també dels Propileus) L’edifici s’adapta al terreny amb estructura de terrasses Dedicat a Divinitats: Atena i Posidó (escultura sedent d’Atena a l’interior?) Herois: Erecteo (rei mític de la ciutat) Cècrops (rei amb cua de serp, jutge entre els déus) Pàndrosos (la seva filla)

Arquitecte: Segurament Mnèsicles (també dels Propileus)

L’edifici s’adapta al terreny amb estructura de terrasses

Dedicat a

Divinitats: Atena i Posidó (escultura sedent d’Atena a l’interior?)

Herois:

Erecteo (rei mític de la ciutat)

Cècrops (rei amb cua de serp, jutge entre els déus)

Pàndrosos (la seva filla)

Relacionat amb la història mítica d’Atenes : Homer explica que Erecteo (rei micènic) va ser adoptat per Atena Iconografia micènica: Deesa (“Atana”) amb atributs similars a Atena: arbre, armes i serp també relacionats amb els herois...

Relacionat amb

la història mítica d’Atenes : Homer explica que Erecteo (rei micènic) va ser adoptat per Atena

Iconografia micènica: Deesa (“Atana”) amb atributs similars a Atena: arbre, armes i serp també relacionats amb els herois...

Erecteo: El seu naixement junt a l’olivera Cècrops: Rei amb cua de serp, junt a una cistella amb serps Pandrosos: Filla de Cècrops. L’olivera depenia del seu santuari “ ... A on creix l’olivera i fa niu la serp...”

Erecteo: El seu naixement junt a l’olivera

Cècrops: Rei amb cua de serp, junt a una cistella amb serps

Pandrosos: Filla de Cècrops. L’olivera depenia del seu santuari

“ ... A on creix l’olivera i fa niu la serp...”

L’Erecteon 1869

L’Erecteon 1869

Oest (ponent) Nord Sud

Oest (ponent)

Façana de llevant

Façana nord

Façana nord

Atenea i Posidó

CARIÀTIDE ATLANT

4. Teatre d’Epidaure Descrit i lloat per Pausànies (s. IIdC) ja sota dominació romana

Santuari d’Asclepi Els santuaris ja neixen a l’època arcaica

Orígen: “Cercle màgic” (orquestra) entorn l’altar de Dionysos

El teatre Càvea o Koilon 13 escales radials 23 escales radials

Santuari de Zeus. Dodona

Teatre de Delos Teatre de Delfos

Teatre de Priene

Curiositats.... Raó Àuria o Divina Proporció   1+ 5 2 b a b a





Home de Vitrubi a b a b =  Cos de proporció divina ?

a

Sèrie de Fibonacci (s.XII) 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 89, 144.... (Cada nombre és el resultat de la suma dels dos anteriors) Entre altres jocs... Si dividim qualsevol nº amb el següent més baix... 21/13 8/5 .... el resultat tendeix a 1,618= 

1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 89, 144....

(Cada nombre és el resultat de la suma dels dos anteriors)

Entre altres jocs...

Si dividim qualsevol nº amb el següent més baix... 21/13 8/5 ....

el resultat tendeix a 1,618= 

5. Altar de Zeus a Pèrgam Pèrgam (Bergama)

Descobert a finals del s. XIX Època Hel·lenística (s.II aC) Pèrgam, prop d’Efes, centre cultural important (biblioteca, Escola de Pèrgam...) Noves solucions arquitectòniques: proporcions més grans, major monumentalitat, barroquisme

Descobert a finals del s. XIX

Època Hel·lenística (s.II aC)

Pèrgam, prop d’Efes, centre cultural important (biblioteca, Escola de Pèrgam...)

Noves solucions arquitectòniques: proporcions més grans, major monumentalitat, barroquisme

Arquitectes de l’Escola de Pèrgam (artistes unificats sota un estil, també escultors) Grandesa de la dinastia Atàlida (tema de l’interior de fris: vida de Tèlef, fundador mitològic de la saga) Comitent: Èumenes II Soter

Arquitectes de l’Escola de Pèrgam (artistes unificats sota un estil, també escultors)

Grandesa de la dinastia Atàlida (tema de l’interior de fris: vida de Tèlef, fundador mitològic de la saga)

Comitent:

Èumenes II Soter

Pergamonmuseum (Berlin) Trasllat a Berlin el 1879 (museu inaugurat el 1930)

Façana esquerra Alt relleus del podium: 2.30 X 120mts

Lluita d’Atena i Alcioneu (est)

Zeus en lluita amb els gegants