• Like
MOISES 4B
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

Published

treball realitzat amb els alumnes el curs 08-09

treball realitzat amb els alumnes el curs 08-09

Published in Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
524
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
10
Comments
0
Likes
1

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. MOISÉS TREBALL REALITZAT PELS ALUMNES DE 4t B ELS DIABLES
  • 2. GRUPS DE TREBALL
    • Iván i Antonio
    • Andrea i Ariana
    • Èlia i Clara
    • Sofia i Carles
    • Leandro i Alexis
    • Mireia i Javier
    • Alba i Sophie
    • Paula i Brian
    • Álex i Jaume
    • Rocio i Mel Rose
    • Isaac i Belal
    • Ariadna i Alejandro
    • Marta i Verónica
  • 3. El poble d’ Israel vivia esclavitzat pels egipcis . El faraó d’aquell país feia treballa a tots els israelites a construir coses pels egipcis . Els egipcis vigilaven cada dia . Els soldats vigilaven el que estaven fent . El poble d’Egipte, els israelites feien les coses més dures que hi havien en aquells temps .
  • 4. El poble d’Israel anava creixent a poc a poc, malgrat les males condicions en què vivien. Els israelites eren homes i dones forts i tenien una gran fe en el seu Déu i moltes ganes de viure. El poble d’Israel va creixé tant que el faraó pensava que algun dia volgués obtenir la llibertat i es revoltés contra ell. El faraó havia intentat obeir els israelites fent-los fer les feines més dures i desagradables, però no ho aconseguia llavors va ordenar matar els nadons israelites sense excepció, pensava que ofegant-los el poble d’Israel no creixeria.
  • 5. Les mares israelites tenien por perquè sabien que el faraó volia matar els seus nadons. Una mare israelita va tindre un nadó i el va amagar perquè no el matessin. S’anava fent gran i començava a cridar i plorar, la mare va adondar-se que no el podia amagar més. La mare va cridar a la seva filla perquè l’ajudes a construir una cistella de papir que la va untar amb cera, va posar el seu fill i el va deixar a la vora del riu Nil.
  • 6. . La filla del Faraó va baixar al riu Nil a banyar-se com tenia per costum i es va trobar una cistell entre el joncs. Va veure al nadó dintre del cistell i va emportar-se el nadó a palau. Li va posar de nom Moisès que significa ``trobat a les aigües’’. El va cuidar com si fos fill seu
  • 7. Moisès no era fill de la filla del faraó. Moisès creia que ell era un egipci però en realitat era un Israelita. Moisès veia que hi havia persones que morien maltractades pels egipcis. Els israelites no tenien cap mena de pietat i això no era just per ells. Aquesta mena de fer a Moisès el va enfadar. I Moisès va decidir fugir del palau del faraó.
  • 8. Moisès va arribar a la vora d’un pou, al cap d’una estona va ajudar a set germanes que estaven per allà. Desprès les germanes van convidar a Moisès al seu poble. En aquell poble va viure fent de pastor. Moisès va veure una bardissa que cremava, sense fum. S’hi va acostar i es va adonar realment que no cremava. Moisès mai no s’hauria imaginat que li passaria una cosa com aquella .
  • 9. Déu va parlar amb Moisès per encarregar-li una missió. Havia de parlar amb el faraó perquè deixes lliure els israelites. I perquè creguin que li havia enviat Déu, havia d’agafar el bastó que obre les aigües i fa miracles.
  • 10. Moisès parla amb el faraó perquè alliberi el poble d’Israel perquè si no la fúria cauria sobre el poble. Va anar al palau del faraó, va parlar amb el faraó. Li va contestar que eren bons treballadors,no es queixaven i menjaven poc i que treien molts beneficis dels israelites. Va seguir dient que se n’anés, perquè no el volia veure mai mes.
  • 11. L’endemà quan el faraó navegava pel Nil Moisés va acariciar les aigües amb el seu basto. Les aigües va tornar vermelles i va tornar a veure al faraó . Déu diu:-Allibera al meu poble.- va repetir-li Moisés - Et penses que amb aquest truc de les aigües m’espantaràs, qualsevol dels meus sacerdots pot fer un prodigi com aquest ves-te’n. Déu enviarà la seva fúria i finalment hauràs de deixar sortir els israelites així va enviar la seva fúria, Déu va enviar plagues de granotes.
  • 12. Hi havia uns israelites que treballaven per a el faraó. El homes i dones estaven malalts però els Egipcis els feien treballar molt. Moises va fer escapar els israelites i van anar a la mar Roja i van arribar i Ramses els perseguia. Moises va fer partir a la mar Roja. Quan van caminar pel mar els egipcis volien travessar però les aigües es van tancar i es van morir.
  • 13. El camí fins a la terra promesa era molt llarg, els israelites passaven gana, i uns quants es van començar a queixar a Moises que moririen al desert! Llavors Moises li va dir a Deu que necessitaven menjar i beguda. Al dia següent Deu va fer ploure un menjar i li van posar de nom Mannà .
  • 14. Moisès anava fent camí amb la seva gent. Era molt llarg el camí i difícil de passar. El poble de Moisès tenia problemes: les baralles,malentesos,etc. Això passava cada dia. Moisès veia que no podia fer res per ajudar als seus amics .Va pujar al mont de Sinaí.Ell era allà dalt i Déu li va dir:Moisès veig que el meu poble no viu amb el que jo els demano. Per això t entrego aquestes deu normes. I fes que el meu poble les conegui bé això ho faré,senyor diu Moisès. Et demano –va continuar continuar Déu construir una arca que sigui de fusta guarda les deu normes monta una tenda al mig del vostre campament i seure a prop vostre.
  • 15.  
  • 16.
    • Déu li va donar els deu manaments, va baixar de la muntanya i li va dir a la gent aquests són els deu manaments.
    • Estimeu a Déu sobre totes les coses.
    • No feu servir el nom de Déu en va.
    • Celebreu les festes.
    • Estimeu els pares.
    • Respecteu la vida.
    • Sigueu honestos amb vosaltres mateixos i amb els altres.
    • No robeu.
    • No acuseu a ningú falsament.
    • No tingueu mals pensaments.
    • No desitgeu les coses dels altres.
  • 17. Final de la història