Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
L'internet
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply
Published

ola …

ola

Published in Technology
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
530
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
5
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. L'INTERNET
  • 2. ÍNDEX
    • Què és l'internet?............................................pàg. 3
    • 3. La història.......................................................pàg. 4
    • 4. Com funciona?................................................pàg. 5
    • 5. Avantatges i inconvenients.............................pàg. 6
    • 6. Protocols d'internet.........................................pàg. 7
    • 7. Funcions i serveis més comuns d'internet......pàg. 8
    • 8. Altres serveis minoritaris...............................pàg. 24
    • 9. Accés a internet............................................pàg. 25
  • 10. L' Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d'internet i que transmeten les dades mitjançant communtació de paquets. Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals; és per això que a vegades se l'anomena "la xarxa de xarxes". Qualsevol conjunt de xarxes interconnectades serà una internet, però d'Internet en majúscules només n'hi ha una. Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un dispositiu electrònic com per exemple un ordinador o un telèfon mòbil. QUE ÉS L'INTERNET?
  • 11. L'HISTÒRIA La història d'internet es remunta als inicis de les xarxes de comunicacions. La idea d'una xarxa d'ordinadors que permetés la comunicació entre usuaris de diferents ordinadors, s'ha desenvolupat passant per múltiples etapes. La interunió d'aquests desenvolupaments, ha permès crear Internet, també anomenada la xarxa de xarxes. Això inclou la fusió d'avanços tecnològics amb les infraestructures de xarxes existents i els sistemes de telecomunicacions. La prehistòria d'Internet es basa en la xarxa de caràcter militar creada pel departament de defensa dels Estats Units. El 29 d'octubre de 1969 arrencava a la UCLA, el primer node d'aquesta xarxa, anomenada ARPANET. Tècnicament el naixement d'internet, es produí l'1 de gener de 1983, amb la primera xarxa de llarg abast WAN basada en tecnologia TCP/IP, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels EUA. Al 1995, aquesta xarxa fou oberta als interessos comercials. Durant la dècada del 1990, la xarxa guanyà densitat. L'agost de 1991 el CERN publicà el projecte World Wide Web, i dos anys després Tim Berners-Lee inicià la creació de l'HTML i HTTP. Al 1993 el Centre nacional per aplicacions de supercomputació a la Universitat d'Illionis desenvolupà el primer navegador web el Mosaic versió 1.0.
  • 12. COM FUNCIONA? La xarxa està formada per milers d'ordinadors de plataformes diferents (PC, Mac, Silicon, Sun...) que es connecten entre si mitjançant enllaços molt diversos: línies telefòniques convencionals, xarxes locals, línies de fibra òptica, enllaços per ràdio, satèl·lits... En tots aquests ordinadors s'utilitza un protocol anomenat TCP/IP, que consisteix en un sistema d'identificació de les estacions i un mètode per a la transmissió de la informació. Cada ordinador present a la xarxa té una "matrícula" numèrica que l'identifica de manera única. Aquest identificador, anomenat adreça IP, s'acostuma a escriure descompost en 4 números separats per un punt. Per exemple, la "matrícula" d'un dels ordinadors del PIE és:193.145.88.16 L'assignació d'adreces IP pot comparar-se a la dels números telefònics: tots els telèfons d'una zona geogràfica comparteixen el mateix prefix, i en un mateix barri o localitat els números acostumen a començar per les mateixes xifres. En el cas de les adreces IP, hi ha també una jerarquia de xarxes i subxarxes. Els ordinadors que estan connectats permanentment a la xarxa tenen una adreça IP fixa, mentre que els que ho fan esporàdicament (per exemple, quan truquem des del nostre ordinador amb un mòdem o des d'un ordinador de la xarxa amb router) se'ls assigna un número diferent en cada connexió.
  • 13. AVANTATGES I INCONVENIENTS
      Avantatges
    Avantatges: És un gran programari didàctic, és a dir, pots practicar conceptes didàctics a Internet, com per exemple amb la web http :// www .edu365.com . També és una gran font diapos;informació on pots comptar amb resultats immediats; si en saps, és ben fàcil de manipular i tens la capacitat de buscar elements multimèdia i actualitzacions de fàcil copiat. Ens ofereix un canal de comunicació a través del xat i el correu electrònic; a més a més també contem amb jocs i podem fer compra online la qual ens facilita les necessitats entre moltes altres coses.
      Inconvenients
    Inconvenients: Internet part de tots aquest avantatges sempre té alguns inconvenients com poden ser: L'entrada de virus al nostre ordinador, que ens pot fer mal bé alguns programes i fins i tot inhabilitar el computador. També un dels perills que té és que pots tenir, a través de xats, contactes desconeguts, i si ten refies d'aquests poden haver-hi problemes, perquè podria ser gent que s'aprofités de la innocència d'algunes persones, entre altres. També un inconvenient, però no tan greu és la lentitud que a vegades té la connexió.
  • 14. PROTOCOLS D'INTERNET A la capa més baixa d'internet (Capa de xarxa) hi ha protocol IP (IPv4) (adreçes de 4 bytes). Aquest protocol serveix per identificar els equips únicament dins Internet mitjançant adreçes de l'estil 234.23.58.122 En un futur proper ha de ser reemplaçat per IPv6 (adreces de 16 bytes), ja que l'espai d'adreçes que ofereix IP versió 4 s'està quedant esgotat. Exemple d'adreça IPv6: 2001:0db8:85a3:08d3:1319:8a2e:0370:7344 Al mateix nivell també hi ha ICMP. No orientat a la connexió. Serveix per controlar i senyalitzar els errors que es puguin produir. A la següent capa, la Capa de transport, hi trobem els protocols TCP (Transmission Control Protocol) i UDP (User Datagram Protocol). Són els encarregats de transportar les dades. TCP estableix una "connexió" virtual, cosa que dóna un cert nivell de fiabilitat. UDP és un protocol de "millor intent", sense connexió, en el que els paquets perduts en la transmissió no són reenviats. A l'última capa hi ha els protocols d'aplicació. HTTP (web), FTP (intercanvi fitxers), SMTP (e-mail)
  • 15. FUNCIONS I SERVEIS MÉS COMUNS D'INTERNET Navegació Comunicació Servidors de dades Serveis multimèdia Serveis comercials
  • 16. NAVEGACIÓ
      WWW(World Wide Web)
    El WWW (acrònim anglès de World Wide Web , Teranyina d'abast mundial ) o web és una xarxa de pàgines escrites en hipertext mitjançant el llenguatge de marcatge HTML i connectades entre sí mitjançant vincles, de manera que formin un sol cos de coneixement pel qual s'hi pot navegar fàcilment. El web es basa en tres estàndards per funcionar: l' Uniform Resource Locator (URL), que s'encarrega de donar una adreça única per tal de localitzar cada pàgina; l' Hyper Text Transfer Protocol (HTTP), que especifica la manera com s'enviarà i es rebrà la informació entre el navegador i el servidor; i l' Hyper-Text Markup Language (HTML), un mètode per especificar com s'ha de veure aquesta informació al navegador.
  • 17. NAVEGACIÓ
      Cercadors
    Programa d'accés remot que ajuda els usuaris a trobar informació dins d'internet Exemples:
  • 23. NAVEGACIÓ
      Viquipèdia
    El març de 2000 Jimmy Wales va crear Nupedia, un projecte d'enciclopèdia lliure basat en un ambiciós procés de revisió per parells, dissenyat per fer els seus articles d'una qualitat comparable a la de les Enciclopèdies professionals gràcies a la participació d'erudits (principalment doctorands i acadèmics), als quals es proposava col·laborar de manera no remunerada. A causa del lent avançar del projecte, el 2001 es va crear un wiki (anomenat UseMod) vinculat a Nupedia, la finalitat inicial de la qual era agilitar la creació d'articles de forma paral·lela, abans que aquests passessin al sistema de revisió per experts. Existeix certa polèmica entre els fundadors de Nupedia sobre qui va proposar originalment la idea d'utilitzar un wiki a Jimmy Wales si Larry Sanger o bé una tercera persona, però el cas és que l'èxit d'aquell "petit projecte paral·lel" ( Wikipedia ) va acabar eclipsant la Nupedia, que va deixar de funcionar el 2003. Larry Sanger, editor responsable de la Nupedia, va passar a col·laborar amb la Viquipèdia i va treballar activament amb l'organització i directrius del projecte, marxant-ne el 2002. Aquell any, la Viquipèdia abastava 26 idiomes, 46 el 2003 i 161 a finals de 2004. Viquipèdia i Nupedia coexistiren fins a l'extinció de la segona, l'any 2003. El 20 de setembre de 2004 Viquipèdia va assolir 1 milió d'articles en 100 idiomes. El 2007, la Viquipèdia en anglès va superar els 2 milions d'articles, convertint-se en la major enciclopèdia de la història, superant a la Yongle Dadian de 1407, que va sostenir el rècord durant diversos segles.
  • 24. COMUNICACIÓ
      Correu electrònic
    El correu electrònic (anomenat en ANGLÈS e-mail , o email ) es refereix al sistema que permet redactar, enviar i rebre missatges utilitzant sistemes de comunicació electrònica. Avui en dia, la majoria de sistemes de correu electrònic utilitzen INTERNET. El correu electrònic és un dels serveis més populars d'Internet. En comparació amb el CORREU ordinari, té l'avantatge de ser més barat i alhora més ràpid. La majoria del correu electrònic es transmet a servidors que treballen amb el protocol SMTP ( Simple Mail Transfer Protocol ). Pot ser de caràcter privat, empresarial o institucional. Una direcció de correu moderna té la forma: [email_address] . La part abans del signe @ és la part local de la direcció, habitualment el nom d'usuari del destinatari, i la part a la dreta del signe @ és el nom de domini. Mitjançant DNS, es pot comprovar que aquest domini accepta correu electrònic per aquesta adreça determinada. Alguns dels problemes amb els que conviu l'usuari que fa servir el correu electrònic són l' spam i els cucs . Són fenòmens que s'han estès molt en els darrers anys, i tenen un efecte molt negatiu en els usuaris de correu electrònic, i un cost econòmic considerable.
  • 25. COMUNICACIÓ
      Xat
    La paraula Xat agrupa tots els protocols que compleixen la funció de comunicar dues o més persones, dins d'aquests hi han els clients de xat, com per exemple el XChat, el Konversation o el Chatzilla (el client de Mozilla/Seamonkey) o el mIRC; aquests usen el protocol IRC, que significa Internet Relay Chat . Altres protocols diferents però agrupats en el que és la missatgera instantània són el XMPP/Jabber, elMSN Messenger, el Yahoo! Messenger o l'ICQ entre els més coneguts. També és molt conegut el webchat, que no és altra cosa que enviar i rebre missatges per una pàgina web dinàmica, gràcies al protocol IRC si es tracta d'un applet de Java o a altres com AJAX oAdobe_Flash.
  • 26. SERVIDORS DE DADES
      Xarxes P2P(peer-to-peer)
    Les xarxes d'igual a igual ( peer to peer o P2P en anglès), defineixen un sistema de comunicació que no té clients ni servidors fixos, sinó una sèrie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa, en el qual les dades o les metadades es transfereixen a través d'una xarxa dinàmica. Aquest model contrasta amb el model client-servidor. Qualsevol node pot iniciar o completar una transacció compatible. Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informació i agrupar capacitat de processament. Fent-ho a més al marge de la World Wide Web. Els nodes poden diferir en configuració local, velocitat de procés, ample de banda i capacitat d'emmagatzematge. Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa, no poden connectar-se entre si perquè no coneixen la IP que han d'utilitzar. La solució habitual és realitzar una connexió a un servidor (o servidors) amb una adreça coneguda, que s'encarrega de mantenir la relació d'adreces IP dels clients de la xarxa, dels altres servidors i normalment d'informació addicional, com un índex de la informació de què disposen els clients. Després d'això, els clients ja tenen una informació sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informació entre ells, ja sense la intervenció dels servidors. Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos, sons, imatges i d'altres recursos informàtics de tota classe, els quals es distribueixen la càrrega de forma apropiada entre els nodes. Això permet la distribució massiva de fitxers, en perfecta escalabilitat, sense necessitat d'un servidor central. Per a això els destinataris finals són alhora nodes que col·laboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a d'altres interessats. Aquesta tecnologia té un gran potencial, perquè, per a la comunicació horitzontal, promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econòmica, trencant el tradicional esquema vertical de comunicació, en què només una minoria privilegiada econòmicament podia permetre's el luxe de fer arribar continguts a tanta gent. A algunes comunitats privilegiades, però, no els agrada això, i tracten de frenar les xarxes d'igual a igual perquè les consideren una via per a la distribució massiva i il·legal de material protegit per copyright, amb la pretensió d'aconseguir de prohibir-les per així mantenir el tradicional sistema vertical de comunicació, que els beneficia en permetre'ls de controlar la informació que arriba a la gent.
  • 27. SERVIDORS DE DADES
      Compartiment de fitxers
    Vàries tecnologies permeten compartir fitxers. Des d'un adjunt en un e-mail, o un servidor FTP (arquitectura client servidor), o les famoses xarxes P2P (Emule, Napster, Bit Torrent...), on són freqüents les descàrregues de música en mp3, vídeos en DivX, i programari. El fet que avui en dia tot el que es pugui reduir a text, imatge, vídeo i so pot ser enviat per Internet a molt baix cost, ha fet que les grans indústries encarregades de la seva distribució (discogràfiques, premsa, productores cinema) estiguin patint grans canvis.
  • 28. SERVEIS MULTIMÈDIA
      Veu sobre IP
    La veu sobre IP , també coneguda com a telefonia IP o simplement VoIP (de l'anglès Voice over IP ), és una tecnologia per a mantenir converses amb veu a Internet o a qualsevol xarxa IP.
  • 29. SERVEIS MULTIMÈDIA
      Trucades telefòniques
    Voice over IP(Skype). Hi ha en procés una convergència digital. Els dos mons s'estan acostant. Per una banda, mitjançant passarel·les, es permet des d'internet trucar a telèfons convencionals a preus reduïts. Per altra banda, també s'estan fabricant telèfons similars als convencionals que funcionen sobre tecnologia IP. Si a això ajuntem la gran quantitat de xarxes Wi-Fi existents, les possibilitats són molt grans.
  • 30. SERVEIS MULTIMÈDIA
      Televisió per Internet
    Usant la mateixa filosofia que els xarxes P2P de compartició de fitxers, s'estan experimentant de transmetre televisió a través d'internet, en una tecnologia anomenada P2PTV (Joost, Zatoo). També hi hauria una tècnica més convencional de client-servidor anomenada IPTV.
  • 31. SERVEIS MULTIMÈDIA
      Ràdio per Internet
    La Ràdio per Internet és un servei de re-emissió de ràdio que podem rebre a través d'Internet. Degut a que la senyal de ràdio es enviada a través de internet a través de la xarxa, ens és possible de accedir a estacions de qualsevol part del món. Per exemple escoltar una ràdio de Catalunya des de Austràlia. Això ha fet molt popular aquest servei entre emigrats o per gent que té gustos especials que no pot obtenir amb les seves ràdios locals (per exemple 24hores de Música Rock o de Música Country) Alguns dels serveis de radio per Internet que podem trobar, inclouen esports, noticies, etc.. tot el que podríem escoltar per una ràdio tradicional ho podem trobar també a Internet.
  • 32. SERVEIS MULTIMÈDIA
      Càmeres web
    Una webcam o càmera pel web , és una càmera de vídeo, que està preparada per que el que està gravant pugui ser transmès fent servir la Web. Bàsicament la diferència entre una webcam i un dispositiu comú de fotografia digital o vídeo digital, és que són dispositius econòmics, molt més pensats de cara a una bona velocitat de transferència (tant per l'ordinador com per a la web) que a aconseguir una gran qualitat d'imatge. En general els usos que es fan d'aquestes càmeres són: · Principalment, i quan es pot disposar d'una línia de banda ampla, per poder realitzar videoconferència, ja sigui amb programes especialitzats o amb programes de missatgeria instantània. · Es fan servir també en tasques de seguretat i circuits de vigilància, per controlar un determinat espai des de qualsevol punt, per exemple les oficines de la companyia de seguretat. · Actualment hi ha moltes llistes de webcams al voltant del món, per exemple en ciutats, en estacions de tren o en estacions meteorològiques. · La webcam també es un recurs útil per la gent que viu lluny de la família així a traves de l'aparell pots veure la persona que fa temps que no veus.
  • 33. SERVEIS MULTIMÈDIA
      Jocs en línia
    Els videojocs e línia (o també jocs online ) són aquells videojocs jugats via Internet independentment de la plataforma. Pot tractar-se de joc multijugadors (jugant contra altres persones) o jocs web que es descarreguen i es juguen al navegador. La importància d'aquests jocs ha augmentat proporcionalment amb les noves tecnologies i el desenvolupament de l'Internet.
  • 34. SERVEIS COMERCIALS
      Comerç electrònic
    El comerç electrònic és una transacció comercial en què les parts involucrades interactuen de manera electrònica en lloc de fer-ho de la manera tradicional amb intercanvis físics a través del tracte físic directe. El comerç electrònic consisteix en la compra i venda de productes o de serveis per mitjans electrònics, tals com Internet i altres xarxes d'ordinadors. La quantitat de comerç duta a terme electrònicament ha crescut extraordinàriament a causa de la propagació d'Internet en el món desenvolupat. Una gran varietat de comerç es realitza d'aquesta manera, estimulant la creació i ús d'innovacions com ara la transferència de diners electrònica, l'administració de cadenes de subministrament, el màrqueting per Internet, el processament de transaccions en línia, l'intercanvi electrònic de dades, els sistemes d'administració de l'inventari, i els sistemes automatitzats de recol·lecció de dades. El comerç electrònic normalment fa servir Internet en algun punt del cicle de la transacció, encara que pot abastar una gamma més àmplia de tecnologies, com ara el correu electrònic. Un gran percentatge del comerç electrònic s'utilitza completament per a articles virtuals (programari i derivats en la seva majoria), així com l'accés a contingut premium d'un lloc web; però la majoria del comerç electrònic involucra el transport d'objectes físics d'una manera o altre. El comerç electrònic realitzat entre empreses s'anomena en anglès Business-to-business o B2B . El B2B pot estar obert a qualsevol que estigui interessat (com l'intercanvi de mercaderies o matèries primeres), o bé estar limitat a participants específics prequalificats (mercat electrònic privat). El comerç electrònic on les operacions comercials són entre una empresa i un usuari final s'anomena Business to Consumer oB2C, empresa a consumidor.
  • 35. SERVEIS COMERCIALS
      Banca electrònica
    Les Tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC o NTIC per a Noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació o IT per a «Information Technology» ) agrupen els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment d'informàtica, internet i telecomunicacions.
  • 36. ALTRES SERVEIS MINORITARIS
    • El Gopher va ser el precursor de la World Wide Web.
    • 37. El Whois serveix per conèixer el titular d'un nom de domini o d'una adreça IP.
    • 38. El Telnet servia per accedir remotament a un ordinador a través d'un terminal.
    • 39. El SSH és la versió moderna del Telnet. La novetat és que la informació va encriptada.
    • 40. El LDAP ofereix serveis de directori (llistat de persones i les seves dades personals)
  • 41. ACCÉS A INTERNET Usant la Xarxa Telefònica Commutada com a medi de transmissió de dades.
    • Mòdem: estan limitats a una velocitat màxima de connexió de 56 Kbps També coneguts com a mòdems dial-up.
    • 42. ADSL: entre 4 i 20 Mbits de baixada i 512 Kbps de pujada. Per tant permet navegar a molta més velocitat que la connexió amb mòdem estàndard
    • 43. -Connexió per satèl·lit
    • 44. -Connexió mòbil
    • 45. -PLC
  • 46. CONNEXIÓ PER SATÈL·LIT
      Connexió per satèl·lit
    Poc comuna en usuaris domèstics. Ofereix altes velocitats de baixada. Mentre que la retransmissió de pujada s'ha de fer mitjançant una connexió telefònica.
  • 47. CONNEXIÓ MÒBIL
      Connexió mòbil
    • GSM (2G) ⇒ GPRS
    • 48. UMTS (3G)
  • 49. PLC
      PLC
    Article principal: Power Line Communication Utilitza els cables d'electricitat per a transmetre les dades. Els mòdems PLC es connecten a una presa de corrent i a l'ordinador. Solució per a llocs rurals on la centraleta és prou allunyada per poder rebre ADSL. Una variant "domèstica" d'aquest tipus de mòdems s'utilitza com a sistema d'interconnexió entre dos o més equips utilitzant la xarxa elèctrica d'una vivenda en lloc d'utilitzar un cable o una connexió WiFi per a connectar-los. Això permet tenir el router de connexió a Internet en una habitació i l'ordinador en una altra, connectats a través de la xarxa elèctrica de l'habitatge.