Teaching Literacy : Engaging the Imagination of New Readers and Writers Egan Kieran , Corwin Press, USA 2006.

Aquest llibre vol ser una guia per un nou model d’alfabetització. La novetat del model rau en com fa servir els sentiments i les imatges; les metàfores i els acudits ; la rima i el ritme ; les històries i el prodigi; els herois i els elements exòtics ; desitjos, pors i passions ; els hobis i el col.leccionisme.

Les dues fonts del model La primera font és l’obra del psicòleg rus Lev Vigotsky (1896-1934) i dels seus principis deriva al que actualment coneixem com “eines cognitives” que utilitzem per a la alfabetització. Vigotsky suggereix una nova aproximació a l’alfabetització, perquè la seva idea de com l’ésser humà es desenvolupa intelectualment és fonamentalment diferent a com hem entès el procés des dels temps de Jean-Jacques Rousseau. Què són les eines cognitives? La resposta curta és que són els trets de la nostra ment que conformen la manera que tenim de donar sentit al món que ens envolta. Una altra definició diu que el terme « eines cognitives » es refereix al que anomenem “eines d’exposició imaginativa” (« tools of imaginative engagement »). Aquí “cognitiu” és un descriptor en sentit ampli per les eines que “assumeix” la nostra ment. La segona font d’inspiració incorpora estudis del pensament en les cultures de tradició oral. Reconeix, no obstant, que no podem considerar cap persona occidental analfabeta igual com una persona provinent d’una societat oral.

Ús de les eines cognitives a la pràctica educativa diaria Pot se útil per a nens i grans PART I Infants entre 3 i 7 anys. Es presenten eines cognitives que es troben normalment a les cultures orals i que són vàlides encara avui. Els professors poden tenir més clar com dirigir els alumnes en el camí de l’alfabetització si comprenen les eines que hi ha soterrades . Exemples de com es pot usar cada una d’aquestes eines cognitives: Les narracions – una de les més importants perquè lliga les emocions a l’aprenentatge. Ús flexible de la metàfora Imatges realistes (vívides?) – generació d’imatges a partir de les paraules. Contraris binaris – eina organitzativa, comú a la majoria d’històries per infants. Rima i ritme – eina de memòria, per establir significat emocional i interès. Acudits i humor Alguns altres

PART I

Infants entre 3 i 7 anys. Es presenten eines cognitives que es troben normalment a les cultures orals i que són vàlides encara avui. Els professors poden tenir més clar com dirigir els alumnes en el camí de l’alfabetització si comprenen les eines que hi ha soterrades . Exemples de com es pot usar cada una d’aquestes eines cognitives:

Les narracions – una de les més importants perquè lliga les emocions a l’aprenentatge.

Ús flexible de la metàfora

Imatges realistes (vívides?) – generació d’imatges a partir de les paraules.

Contraris binaris – eina organitzativa, comú a la majoria d’històries per infants.

Rima i ritme – eina de memòria, per establir significat emocional i interès.

Acudits i humor

Alguns altres

PART II Es concentra en les eines que fan moure als alumnes des de la primera adquisició cap a la fluidesa. Es fixa en els 2 a 4 anys després que hagi començat l’alfabetització, quan els alumnes poden llegir i escriure raonablement bé però encara no es senten còmodes amb formes més complexes de la llengua. Podríem dir que això passa entre els 6 i els 10 anys. Hi trobem exemples de com les següents eines cognitives poden ser usades fàcilment : Redefinició de la realitat Lligam amb els límits de la realitat i els extrems de l’experiència – fascinació pels elements exòtics i extrems Associacions amb elements heroics Concepció del coneixement en termes de qualitats humanes – reconeixement que tot el coneixement és coneixement humà i producte de de les esperances, pors i passions humanes Col.leccions i hobies Sentit (o capacitat) de fascinació

PART II

Es concentra en les eines que fan moure als alumnes des de la primera adquisició cap a la fluidesa. Es fixa en els 2 a 4 anys després que hagi començat l’alfabetització, quan els alumnes poden llegir i escriure raonablement bé però encara no es senten còmodes amb formes més complexes de la llengua. Podríem dir que això passa entre els 6 i els 10 anys. Hi trobem exemples de com les següents eines cognitives poden ser usades fàcilment :

Redefinició de la realitat

Lligam amb els límits de la realitat i els extrems de l’experiència – fascinació pels elements exòtics i extrems

Associacions amb elements heroics

Concepció del coneixement en termes de qualitats humanes – reconeixement que tot el coneixement és coneixement humà i producte de de les esperances, pors i passions humanes

Col.leccions i hobies

Sentit (o capacitat) de fascinació