Your SlideShare is downloading. ×

32 Problemes Co Rep Soc IñAki G

246

Published on

Published in: Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
246
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Els problemes de la coalició republicanosocialista
  • 2. ● Una conjuntura econòmica desfavorable ● La conflictivitat social ● La reorganització de les dretes
  • 3. 4.1 Una conjuntura econòmica desfavorable ●El canvi de règim va coincidir amb la fase més greu de la depressió econòmica mundial (iniciada amb l' 'esfondrament de la Borsa de Nova York, el 1929) ●La crisi aturà l'emigració a Amèrica i agreujà els problemes interns de l'economia espanyola (atur agrícola,poca competivitat internacional,etc) S'hi afegiren problemes derivats de la política econòmica republicana Esfondrament de la Borsa de Nova ●Augment de la renda dels treballadors, York ●Augment de la Demanda de béns,de consum. ●Disminució dels beneficis de l'empresa.
  • 4. El govern optà per una política de disminució de la despesa pública per : ●Reduir el dèficit econòmic, ●Aconseguir l'equilibri de presupostos de l'estat. ●Repercussions negatives als sectors de béns d'inversió però ●Repercussions negatives a l'hora de la creació de llocs de provocà treball. Gráfica de la borsa de NY, el 1929
  • 5. 4.2 La conflictivitat social La Lentitud de les reformes provocà la impaciència de molts treballadors.: ●Foment de conflictivitat laboral (vagues generals) ●La CNT aprofità per al seu Projecte revolucionari ●Insurreció dels pagesos. ●Els sectors més radicals dela UGT (liderats per Largo Caballero) s'afegiren a l'activitat revolucionaria de la CNT el 1933. Largo Caballero ●Vagues, insurrecions, ocupacions de terres augmentaren progressivament (2263 vagues durant del 1930-1933, sublevació de minaires a l'Alt Llobregat el 1932 ,asalts als ajuntaments, incendis, morts i ferits a les manifestacions).
  • 6. Tot això provocà el desgast del govern d'Azaña, que es va veure desacreditat com a conseqüència de les mesures polítiques adoptades per restablir l'ordre públic. ●Augment de la desconfiança provocaren empresarial. ●Disminució de la inversió privada A més, els conflictes ●Empitjorament de la situació. econòmica. La crisi va ser aprofitada pels sectors més conservadors per Intentar acabar amb el govern de la coalició republicanosocialista. Conseqüències de la sublevació a Casas Viejas (Andalusia)
  • 7. 4.3 La reorganització de les dretes Les reformes republicanes (Autonomia de Catalunya, les reformes i la conflictivitat social van disgustar les èlits econòmiques, socials i ideològiques.provocant que aquests grups s'organitzessin en partits conservadors tradicionals, de caràcter feixista, etc.) ●El centredreta: reestrucutrat al voltant del partit radical d'Alejandro Lerroux. (empresaris, comerciants, propietaris agrícoles). No s'oposaven a la república, sino a la seva ideologia d'esquerres. A partir de la mobilització dels sectors catòlics i conservadors, el 1933 es va formar la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) .Amb Jose Maria Gil Robles com a líder. A.Lerroux
  • 8. Per l'altra banda Renovación Española, la Accions Clima de crispació i temor Comunió Tradicionalista i contra el (aprofitat per criticar la els grups feixistes, JONS i marxisme gestió del govern) Falange, En aquest context, el general Sanjurjo protagonitzà un cop d'estat (1932) però va fracassar. General Sanjurjo Cal destacar la formació de la Union Militar Española (UME), una organització clandestina de militars de dretes antireformistes que varen tenir protagonisme en el cop d'estat de 1936.

×