Your SlideShare is downloading. ×
Sergio - El Berguedá
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Sergio - El Berguedá

215

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
215
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. EL BERGUEDÁ Espais Naturals Rutes Flora Bolets
  • 2. Espais Naturals
    • Parc Natural del Cadí-Moixeró
    • Un Parc de gran extensió on podem trobar una enorme diversitat d'espècies de fauna i flora. Aquest conjunt, muntanyós constitueix un representant excepcional dels paisatges propis dels Prepirineus Orientals. El tipus de roca predominant majoritàriament calcària, ocasiona un relleu esquerp. Són particularment impressionants les cingleres de la cara nord de la serra del Cadí i el Pedraforca.
    • Espai d'Interès Natural del Pedraforca
    • Cal destacar, per la seva excepcional singularitat geològica, l'enforcadura del cim amb els seus dos pollegons culminals, essent un conjunt de gran bellesa paisatgística, únic a Catalunya, i amb una gran tradició de l'alpinisme català. La silueta inconfusible amb l'enforcadura uneix el Pollegó superior (2.507 m) i el Pollegó inferior (2.445 m). La muralla nord es desploma verticalment entre 600 i 800 m damunt la vall de Gresolet i constitueix un arriscat i bell indret d'escalada. Aquesta és el resultat de la creació d'estructures amb desplaçament dels materials calcaris secundaris - juràssic i cretàcic - sobre materials terciaris, mitjançant un Pla d'encavalcament lleugerament inclinat cap el sud i posteriorment molt afectat per l'erosió diferencial.
  • 3.
    • Espai Protegit de la Rigués de Merlés
    • Es tracta d'un sistema fluvial de transició entre els Prepirineus i les conques i altiplans centrals, on es conserven poblaments faunístics molt rars. Aquesta riera representa un dels darrers afluents de la conca del Llobregat, on es conserva un grau de qualitat ecològica de les seves aigües, i és doncs un espai representatiu dels sistemes naturals associats a ambients aquàtics en el sector dels Prepirineus orientals.
    • És un espai reduït amb una superfície de 65,4 Ha, situades entre el Berguedà i la comarca d'Osona. En l'àmbit del Berguedà l'espai es als municipis de Borredà, la Quar, Sagàs i Santa Maria de Merlès.
    • La comunitat faunística de vertebrats associada a aquest medi és especialment rica i diversa, amb una comunitat de carnívors, de característiques mediterrànies, ben conservada, d'on destaca el turó, la llúdriga, la fagina, la geneta, el senglar i un bon nombre de rapinyaires.
  • 4. Rutes
    • Aquest parell de rutes són les més importants del Berguedá:
    • Accés: Des de la C16 passat Puig-reig, sortirem al km 84 a la colònia tèxtil del Guixaró. Dificultat: Cap en especial, però si aneu amb nens, cal anar en compte pels passos estrets i palanques. Desnivell total de 60 m. Durada: 3 hores Serveis: Al Guixaró hi ha un restaurant. Valors naturals: Bosc de ribera i fauna fluvial. Llocs d'interès: Colònies tèxtils de Viladomiu vell, nou i el Guixaró.
    • La tradició tèxtil del Berguedà es remunta a l'Edat Mitjana i continuà, fins l'esmortiment actual, en les grans colònies tèxtils que s'hi instal·laren a les ribes del Llobregat al llarg del s. XIX. La ruta que proposem passa per tres d'aquests centres fabrils. L'acció evocadora dels canals, naus, xemeneies, capelles i petits horts, memòria d'una activitat passada, més els corriols que transcorren entre boscos de ribera i casi arran de riu, ens permetran gaudir d'una passejada d'un gran interès natural alhora que històric.
  • 5.
    • Accés: Per la carretera B-400 arribem al poble de Gósol. Seguint la indicació dels panells, agafarem la pista que porta al molí de Gósol, on deixarem els vehicles. Dificultat: No n'hi ha cap en especial. Desnivell total de 137 m. Durada: 2 hores Serveis: Hi ha restaurants i altres serveis al poble Valors naturals: Pastures, conreus i boscos de pi roig. Llocs d'interès: Castell de Gósol, Molí de Gósol, surgència d'aigua de Torrentsenta.
    • Aquesta agradable passejada, apta per fer-la en família, ens descobreix una part de la vall de Gósol, un poblet d'origen ramader situat als peus de l'emblemàtic Pedraforca. Potser un xic fora de l'abast estricte de la ruta que proposem, els boscos, colls i pics que envolten aquesta vall són territori de l'isard i del gall fer, espècies que han donat prestigi a aquest entorn natural.
  • 6. Flora
    • Paisatges vegetals:
      • Per damunt d'aquests estatges forestals, hi trobem els prats alpins dels nivells culminals (Festudion airoidis, Festucion supinae,...) formats per un nombre gran de gramínies com el pèl caní (Nardus stricta) i flors vistoses com les gencianes (Gentiana alpina o G. Lutea), el safrà bord (Crocus nudiflorus), la pulsatilla (Pulsatilla alpina), la mateixa flor de neu (Leontopodium alpinum) essent una de les espècies més emblemàtiques i escasses, i la carlina (Carlina acanthifolia subsp. cynara). Als prats de pastura alpins, s'hi fan algunes espècies de bolets com les carreroles (Marasmius oreades) i el moixernó (Calocybe gambosa), entre d'altres bolets propis dels prats.
  • 7.
    • Arbres i arbustos:
    • -Faig (Fagus sylvatica)
    • El faig, és un dels arbres forestals per excel·lència, que requereix un clima humit, raó per la qual és una de les espècies característiques de l'estatge montà superior al Berguedà. Representen a Catalunya el prototipus de bosc centreeuropeu, amant de climes plujosos i temperats. És un arbre que pot arribar a atènyer grans dimensions, que presenta un tronc recte, i amb l'escorça llisa de color gris clar. En general té una capçada força oberta, que dóna a les fagedes un aspecte molt ombrívol durant l'estiu. El fruit és la faja, i constitueix un important recurs alimentari per a la fauna vertebrada, principalment pel senglar, però també per un bon nombre de rosegadors. Antigament s'havia explotat la seva fusta que era considerada de gran qualitat, també s'havia explotat per a llenya i en forma de carbó. El faig, és un dels arbres forestals per excel·lència, que requereix un clima humit, raó per la qual és una de les espècies característiques de l'estatge montà superior al Berguedà. Representen a Catalunya el prototipus de bosc centreeuropeu, amant de climes plujosos i temperats. És un arbre que pot arribar a atènyer grans dimensions, que presenta un tronc recte, i amb l'escorça llisa de color gris clar. En general té una capçada força oberta, que dóna a les fagedes un aspecte molt ombrívol durant l'estiu. El fruit és la faja, i constitueix un important recurs alimentari per a la fauna vertebrada, principalment pel senglar, però també per un bon nombre de rosegadors. Antigament s'havia explotat la seva fusta que era considerada de gran qualitat, també s'havia explotat per a llenya i en forma de carbó.
  • 8.
    • Flors:
      • Genciana (Gentiana acaulis subsp. alpina)
      • És una espècie pròpia dels prats i pastures de l'estatge alpí, tal com totes les gencianes que fan aparició a Catalunya, on pot arribar a ser molt abundant. Es tracta d'una petita planta, que presenta una roseta basal de petites fulles al mig de la qual hi apareix, entre abril i agost, una única flor de color blau viu.
    • Orella d'ós (Ramonda myconi)
      • - És una herba perenne, que no presenta una tija pròpiament, si no que les fulles es disposen en roseta basal. Aquestes són d'ovades a ròmbiques i es troben recobertes sobretot al revers per una pilositat brunenca. Al mig de la roseta hi surt una tija que porta de una a sis flors de color violeta i amb el centre taronja. Floreix entre els mesos de maig i agost. És una espècie característica de les escletxes en ambients de roques calcinals ombrejades, de l'estatge montà. Aquesta espècie té la peculiaritat que és l'únic representant de les gesneriàcies a Catalunya. Aquesta família es troba àmpliament distribuïda per les zones tropicals, i a Catalunya és considerada relictual, formant part d'una flora termòfila anterior al quaternari, i en gran part extingida.
  • 9. Boles
    • Aquests són alguns dels bolets verinosos i comestibles:
    • Verinosos:
      • Cortinaris (Cortinarius orellanus)
      • Hi ha diferents espècies dins del grup dels cortinaris que són molt tòxics, concretament Cortinariua orellanus, és una espècie que pot resultar mortal. Aquest fong micorrizogen viu associat a planifolis i també a coníferes, en ambients termòfils, especialment amb alzines, castanyers i faigs, en sòls silícics. Afortunadament, són poc abundants i difícils de confondre amb cap bolet comestible d'ús habitual. Els símptomes que produeixen, es poden evidenciar entre 2 i 17 dies des del moment de la ingestió, i acaba comportant la destrucció de la funció renal de manera irreversible en la majoria dels casos. Els principals símptomes són cansament, set intensa amb sequedat de boca i llavis, sensació de cremor a la llengua, pèrdua de la gana, mal de cap i trastorns renals i hepàtics.
  • 10.
    • -Reig bord (Amanita muscaria)
    • Caracteritzat per un gran barret, amb la cutícula de color vermell viu, recobert de restes de vel en forma de granulacions blanques o groguenques, que formen cercles més o menys concèntrics. És un bolet estès àmpliament pels boscos de la muntanya mitjana i l'alta muntanya, així ho mostra la gran quantitat de noms populars ab què és conegut: reig bord, reig de fageda, reig vermell, matamosques, reig de foll, oriol foll, reig tinyós, etc. Aquest fong micorrizogen viu en tota mena de boscos, en sòls silícics. Fructifica a finals d'estiu i a la tardor. La toxicitat que presenta no el fa mortal, tot i que provoca trastorns digestius (diarrea, vòmits, sequedat de boca), i transtorns de tipus nerviós (deliri, excitació, al·lucinacions, confusió mental).
    -Farinera borda (Amanita phalloides) Es un fong micorrizogen que habita en tota mena de boscos, en sòls preferentment silícics, tant a la terra baixa com a la muntanya mitjana. Té la forma típica de les amanites, amb anell al voltant del peu i una volva que embolcalla la base. El seu color més característic és el verd olivaci, tot i que se'n poden trobar exemplars esgrogueïts. Les làmines són blanques amb reflexos verdosos i el peu blanc. Es pot arribar a confondre amb algunes puagres o cuàlberes de color verd, que es diferencien per no tenir ni anell ni volva. La volva pot quedar tapada per la fullaraca i no resultar visible al primer cop d'ull. Per això, en el cas de les amanites i altres bolets que s'hi poden confondre, cal arrencar-los sencers ja que l'existència de volva i l'aspecte d'aquesta són característiques molt importants per a la correcta identificació de les espècies. És una espècie amb toxicitat elevada, força abundant en els nostres boscos, no es rar doncs que sigui el bolet que provoca un major nombre d'intoxicacions mortals a Catalunya.
  • 11.
    • Comestibles:
      • Rovelló (Lactarius deliciosus)
      • Aquesta espècie la podem trobar distribuïda a moltes de les pinedes del Berguedà, on viu associats a les diferents espècies de pins, des d'ambients propis de la terra baixa mediterrània, fins a les pinedes montanes de pi negre, en tota mena de sòls. És, de ben segur, un dels bolets més populars a Catalunya, on fructifica des de finals d'estiu fins que arriben els primers freds de l'hivern, essent en general abundant. Es caracteritza pel color taronja de la cutícula i del làtex, que és abundant i caracteritza aquest gènere. No cal dir que és un dels bolets més apreciats per a conservar, per fer a la brasa i pels platillos.
      • - Fredolíc (Tricholoma terreum, T. portentosum)
      • Sota el nom de fredolíc, fredeluc o negrito hi trobem diferents espècies del mateix gènere. El seu nom popular n'indica l'aparició tardana, a finals de tardor i a principis d'hivern, en els boscos de pins, sovint entre la pinassa mig podrida entre la qual despunta el seu barret gris, gairebé negre, de 4 a 8 cm, amb una mamella central, a sota del qual, porta làmines d'un blanc brut, grisenc. Es tracta de fongs micorrizògens, que viuen associats normalment a coníferes en tot tipus de sòls. Algunes espècies habiten des d'ambients mediterranis, com pinedes de pi blanc, fins a pinedes d'alta muntanya, on fructifiquen a la tardor i fins ben entrat l'hivern. Altres espècies són més pròpies de boscos montans de pins o avets. En general apareixen de forma gregària, essent ambdues espècies bastant comunes, i considerades un bon comestible. Tradicionalment es cuinen amb truites, sopes, o guisats amb llegums, patates i carn.

×