El llenguatge dels nous mitjans de comunicació

953 views

Published on

El llenguatge dels nous mitjans de comunicació.
First chapter main keys.

Published in: Education, Technology, Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
953
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
16
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El llenguatge dels nous mitjans de comunicació

  1. 1. El llenguatge dels nous mitjans de comunicació Què són els nous mitjans ? Lev Manovich
  2. 2. Nous mitjans – Cultura visual <ul><li>NOUS MEDIA – noves formes culturals que de penen dels ordinadors digitals per a la seva distribució: </li></ul><ul><li>CD-ROM i DVD-ROM, llocs web, jocs d’ordinador i aplicacions d’hipertext i hipermèdia. </li></ul>
  3. 3. <ul><li>Dècada dels anys vint – es desenvolupen totes les tècniques clau de la comunicació visual moderna. </li></ul><ul><li>Efectivitat de les tècniques iniciades per l’avantguarda moderna – la cultura visual de masses és només una evolució del que ja està inventat. </li></ul><ul><li>Anys 90 – La revolució informàtica no aporta cap novetat significativa respecte a les tècniques de comunicació. </li></ul><ul><li>Pel que fa als llenguatges culturals, els nous media són encara media antics. </li></ul>
  4. 4. <ul><li>Forma cultural més important del segle XX : </li></ul><ul><li>El CINEMA </li></ul><ul><li>Molts dels principis bàsics que suposadament són específics dels nous mitjans els podem trobar ja en el cinema. </li></ul>
  5. 5. Evolució dels mitjans de masses <ul><li>1800 – J.M. Jacquard – Teler amb fitxes de paper perforades. 1839 – Daguerrotip – Louis Daguerre. </li></ul><ul><li>1833 – Màquina analítica – Charles Babbage. </li></ul><ul><li>1890 – Fotografies en moviment. Evolució del cinema. </li></ul><ul><li>1890 – Màquines de tabulació electrònica – Herman Hollerith. </li></ul><ul><li>1936 - Màquina universal – Alan Turing. </li></ul><ul><li>1938 - Primer ordinador digital – Konrad Zuse. Utilitza descartes de pel.lícula cinematogràfica de 35 mm com a cinta perforada pel funcionament de l’ordinador. </li></ul><ul><li>En certa manera el cinema esdevé un esclau de l’ordinador. </li></ul><ul><li> </li></ul><ul><li> </li></ul>
  6. 6. <ul><li>Tots els mitjans actuals es tradueixen a dades numèriques a les quals accedim amb l’ordinador. </li></ul><ul><li>ELS MITJANS ES CONVERTEIXEN EN NOUS MITJANS </li></ul><ul><li>Ordinador = processador de mitjans. </li></ul><ul><li>L’ordinador deixa de ser únicament un mecanisme de control o un dispositiu de comunicacions. </li></ul>
  7. 7. Diferències bàsiques entre els vells i els nous mitjans <ul><li>Representació Numèrica . Els objectes dels nous mitjans es componen de codi digital. Els mitjans esdevenen programables. </li></ul><ul><li>Digitalització. </li></ul><ul><li>Vells mitjans – combinació de codificació continua i discreta. Van sorgir de la revolució industrial. Cadena de muntatge. </li></ul><ul><li>Nous mitjans – adaptació de l’individu en lloc de l’estandarització massiva. Societat postindustrial. </li></ul><ul><li>Ex: el Software. </li></ul><ul><li>Modularitat . Estructura fractal dels nous mitjans. Un objecte dels nous mitjans consta de parts independents, cadascuna de les quals es compon d’altres parts més petites, i així successivament. </li></ul><ul><li>Ex: la World Wide Web. </li></ul>
  8. 8. <ul><li>Automatització . Automatitzar les operacions de creació, manipulació i d’accés als mitjans. </li></ul><ul><li>Ex: programes d’edició d’imatges. </li></ul><ul><li>Automatització de “baix nivell” de la creació mediàtica. </li></ul><ul><li>Automatització “d’alt nivell”. Intel.ligència artificial. </li></ul><ul><li>Variabilitat . Poden existir varies versions d’un mateix objecte. </li></ul><ul><li>Vells mitjans – copies idèntiques de l’original. </li></ul><ul><li>Nous mitjans – diverses versions diferents de l’original. Lògica de la distribució postindustrial. Producció i entrega quasi immediata a petició de l’usuari. </li></ul><ul><li>Ex: la Web 2.0. </li></ul>
  9. 9. <ul><li>Aspectes particulars del principi de variabilitat: </li></ul><ul><li>1. Base de dades com a forma cultural. </li></ul><ul><li>2. Separació contingut – interfície. </li></ul><ul><li>3. Adaptació automàtica per a cada usuari de la composició del mitjà. </li></ul><ul><li>4. Interactivitat basada en un menú. </li></ul><ul><li>5. L’hipermedia. </li></ul><ul><li>6. Actualitzacions periòdiques de software i llocs web. </li></ul><ul><li>7. Escalabilitat. Versions diferents de l’objecte amb diferents nivells de detall. Metàfora d’un mapa. </li></ul>
  10. 10. <ul><li>Nous mitjans - elements individuals sempre conserven la seva identitat individual (modularitat) i els podem trobar conectats entre si en més d’un objecte. </li></ul><ul><li>Vells mitjans – elements fixats a una única estructura, perden la seva identitat. </li></ul><ul><li>TOTS SOM ÚNICS – Els objectes dels nous mitjans garanteixen que els pensaments i els desitjos dels usuaris són únics, i no estan programats amb anterioritat. </li></ul><ul><li>Representació de les dades com a variables per part de l’ordinador. Així l’usuari les pot modificar amb total llibertat. </li></ul>
  11. 11. <ul><li>Transcodificació . Conversió dels mitjans en dades organitzades i estructurades per un ordinador. </li></ul><ul><li>Ex: el xat. </li></ul><ul><li>“ Capa cultural” (la historia, la composició, el punt de vista, etc). </li></ul><ul><li>“ Capa informàtica” (el llenguatge informàtic, la estructura de les dades, etc). </li></ul><ul><li>Aquestes dues capes s’enriqueixen mutuament, creant una NOVA CULTURA DE L’ORDINADOR. </li></ul><ul><li>Els nous mitjans són vells mitjans que han estat digitalitzats. </li></ul><ul><li>Característica pròpia dels nous mitjans: LA PROGRAMABILITAT </li></ul>
  12. 12. Anàlisi de les suposades diferències entre els nous i els vells mitjans <ul><li>1. Nous mitjans – representació digital del mitjans analògics . </li></ul><ul><li>Segons Manovich, el cinema ja es basava en el mostreig, en aquest cas el mostreig del temps. </li></ul><ul><li>2. Els suports digitals comparteixen el mateix codi digital i són representats per mitjà d’una sola màquina. </li></ul><ul><li>Manovich esmenta que el cinema ja combinava imatges en moviment, so i text. </li></ul><ul><li>3. Els nous mitjans permeten l’accés aleatori. </li></ul><ul><li>En aquest cas Manovich posa com a exemple alguns aparells cinematogràfics del segle XIX, per demostrar que el temps ja estava preparat per a la seva manipulació. </li></ul>
  13. 13. <ul><li>4. La digitalització comporta una pèrdua d’informació. </li></ul><ul><li>Manovich recalca que, el que és realment important, és la quantitat d’informació de la imatge que pot ser útil al usuari. </li></ul><ul><li>5. Copia indiscriminada dels mitjans digitals sense pèrdua de qualitat. </li></ul><ul><li>L’autor desmenteix categòricament aquesta afirmació i assegura que es degraden molt més les copies d’imatges digitals que les de les fotografies tradicionals. </li></ul><ul><li>6. A diferència dels vells mitjans els nous mitjans són interactius. </li></ul><ul><li>Manovich posa en dubte el propi significat d’interactivitat i demostra amb exemples, com l’el.lipsi cinematogràfica o narrativa, que la interactivitat ja existia amb els vells mitjans. </li></ul>
  14. 14. Conclusions <ul><li>Desig modern d’exterioritzar la ment. L’hipervincle és el punt de partida dels mitjans interactius. Amb el nous mitjans, els processos mentals de reflexió i d’associació s’exterioritzen. Anteriorment, amb els vells mitjans, aquesta reflexió mental era a nivell privat, no es feia pública. </li></ul><ul><li>Amb la interectivitat dels mitjans informàtics, l’usuari segueix un camí. Un camí pensat i marcat com a possible pel dissenyador del nou mitjà. </li></ul>

×