PWP: La Restauració Monàrquica (1875- 1898)

2,629 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,629
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
474
Actions
Shares
0
Downloads
51
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

PWP: La Restauració Monàrquica (1875- 1898)

  1. 1. UNITAT 7 : L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898) <ul><li>7.1 El sistema polític de la Restauració </li></ul><ul><li>7.2 La vida política i l’alternança en el poder </li></ul><ul><li>7.3 Les forces polítiques marginades del sistema </li></ul><ul><li>7.4 La guerra de Cuba </li></ul><ul><li>7.5 Les conseqüències del 1898 </li></ul>HISTÒRIA IES Serra de Marina
  2. 5. 7.1 El sistema polític de la Restauració <ul><li>L’artífex de la Restauració monàrquica fou Antonio Cánovas del Castillo (antic unionista ). </li></ul><ul><li>Les bases del sistema es fixaren en la nova Constitució de 1876 . És un text moderat: </li></ul><ul><li>- Sobirania compartida. </li></ul><ul><li>- Dues cambres. </li></ul><ul><li>- Confessionalitat catòlica. </li></ul><ul><li>- Molts drets només eren reconeguts teòricament, perquè després no van ser regulats. </li></ul><ul><li>- El sufragi va ser censatari fins el 1890 (dret de vot per a grans propietaris i homes amb títols acadèmics). </li></ul><ul><li>- La legalització de tots els partits no es va produir fins el 1881. Els sindicats eren tolerats durant els períodes de govern del Partit Liberal. </li></ul>HISTÒRIA INS Serra de Marina
  3. 6. <ul><li>L’estabilitat del sistema es va basar en: </li></ul><ul><li>- L’alternança en el poder de dos partits “dinàstics”, el Conservador ( Partit Liberal Conservador ), liderat per Antonio Cánovas del Castillo, i el Liberal ( Partit Liberal Fusionista ), liderat per Práxedes Mateo Sagasta . </li></ul><ul><li>- La preemin è nç i a de la monarquia*. </li></ul><ul><li>- La supremacia del poder civil sobre el militar. </li></ul><ul><li>- També l’afavorí la fi de les guerres carlina i cubana. </li></ul><ul><li>El bipartidisme es va mantenir especialment entre el període 1876-1917. Característiques: </li></ul><ul><li>- Ambdós partits estaven constituïts pels sectors econòmicament més poderosos (més terratinents entre els conservadors, més professionals entre els liberals), i coincidien ideològicament en allò fonamental: monarquia, propietat, centralisme, etc. </li></ul><ul><li>*Consultar el document: El paper de la monarquia (pàg.148) </li></ul>HISTÒRIA INS Serra de Marina
  4. 8. <ul><li>- S’alternaven regularment en el govern (el “torn pacífic”)*. Quan un es desgastava al poder, el rei cridava el cap de l’opositor i es convocaven eleccions. El frau electoral assegurava el triomf del partit convocant. </li></ul><ul><li>La falsedat democràtica del sistema s’evidencia en la corrupció: </li></ul><ul><li>- Falsificació de les actes electorals i manipulació del cens ( tupinades ). </li></ul><ul><li>- Compra de vots. </li></ul><ul><li>- Caciquisme : exercici de pressions de tota mena sobre els electors per part del poderosos (cacics) de cada districte electoral seguint les directrius dels Governadors Civils (els districtes eren uninominals, d’un únic escó). Especialment efectiu en el medi rural. </li></ul><ul><li>*Consultar Doc 1, 2, 3, 4 i 5 (pàg. 156). </li></ul>HISTÒRIA INS Serra de Marina 7.2 La vida política i l’alternança en el poder
  5. 12. <ul><li>Tot i així, i malgrat l’apatia electoral, alguns candidats d’altres partits van obtenir escons en el Parlament. </li></ul><ul><li>La força dels partits Liberal i Conservador fou escassa a Catalunya malgrat les simpaties de l’empresariat envers la Restauració. La veu conservadora s’expressava a El Diari de Barcelona , i la liberal a La Vanguardia . </li></ul><ul><li>Alfons XII va morir el 1885, però les característiques del sistema es van mantenir en nomenar-se regent la seva dona, embarassada. </li></ul>HISTÒRIA INS Serra de Marina Alfons XII Sagasta Cánovas del Castillo
  6. 13. 7.3 Les forces polítiques marginades del sistema <ul><li>Els republicans*, molt fragmentats en diferents corrents, disposaren d’una ampla base popular. El 1893 es creà una aliança republicana, que aplegava federals, centralistes i progressistes. El 1903 fructificaria en la Unió Republicana . </li></ul><ul><li>El moviment obrer (socialistes i anarquistes). </li></ul><ul><li>El carlisme va mantenir certa presència. Atreia sectors incapaços d’adaptar-se als canvis: industrialització, urbanització, modernització, i laicització. </li></ul><ul><li>Els nacionalismes basc i català: </li></ul><ul><li>- El primer, inspirat per Sabino Arana , va néixer com a conseqüència de l’abolició dels furs bascos després de la derrota carlina del 1876. </li></ul><ul><li>El segon prengué força quan els governs començaren a aplicar polítiques lliurecanvistes, i en defensa de la identitat del país en el marc de l’Estat </li></ul><ul><li>*Consultar document: La influència del republicanisme a Catalunya (pàg. 154) </li></ul>
  7. 15. <ul><li>7.4 Les guerres d’independència de Cuba </li></ul><ul><li>Les reformes autonomistes compromeses a la Pau de Zanjón (1878) mai no es posaren en pràctica del tot. </li></ul><ul><li>L’aranzel de 1891 va reforçar el caràcter de Cuba com a mercat reservat per als productes espanyols, quan els cubans benestants ja tenien uns interessos econòmics més lligats als Estats Units (principal consumidor del seu sucre, cafè i tabac)*. </li></ul><ul><li>L’any 1892, José Martí fundà el Partit Revolucionari Cubà , i inicià una nova insurrecció el 1895, d’ample suport a l’illa, amb Antonio Maceo i Máximo Gómez . </li></ul>HISTÒRIA INS Serra de Marina
  8. 16. <ul><li>No reeixiren ni la dura resposta militar espanyola (general Martínez Campos, primer, i Weyler , després), ni l’estratègia conciliadora (autonomia política i econòmica) impulsada pels liberals a partir del 1897. </li></ul><ul><li>A Filipines, la insurrecció començà el 1896 i fou contundentment sufocada en un primer moment. </li></ul><ul><li>Els Estats Units van intervenir en favor d’ambdues causes utilitzant com a excusa l’explosió, atribuïda als espanyols però mai aclarida, del seu cuirassat Maine mentre estava ancorat al port de l’Havana. </li></ul><ul><li>La marina espanyola no va tenir res a fer davant la moderna armada nord-americana. </li></ul><ul><li>*Consultar document: La guerra de Cuba (1895-1898) pàg. 159 </li></ul>HISTÒRIA INS Serra de Marina
  9. 17. <ul><li>El desembre de 1898 se signà la Pau de París , segons la qual Puerto Rico, Filipines i l’illa de Guam passaven a ser colònia dels Estats Units, i Cuba accedia a una independència fictícia sota la tutela del nord-americans. </li></ul><ul><li>La burgesia catalana va donar suport inicialment a la política de guerra per defensar els seus interessos. Les classes populars es mostraren antimilitaristes, amb un contundent rebuig del sistema de quintes. Els continus fracassos governamentals facilitaren un progressiu reforçament de les forces polítiques catalanistes*. </li></ul><ul><li>*Consultar document: La Unió catalanista i la guerra de Cuba (pàg.161) i </li></ul><ul><li>http ://www.eldesastredel98.com </li></ul>HISTÒRIA INS Serra de Marina José Martí Maine Soldat espanyol
  10. 24. 7.5 Les conseqüències del 1898 <ul><li>El “desastre” del 1898 va abocar tot l’Estat espanyol -víctima d’una crisi política i econòmica permanent, de l’agitació social, de l’endarreriment i de la corrupció institucionalitzada- a una sensació de desmoralització col·lectiva. Els efectes econòmics, tanmateix, no van ser especialment greus. </li></ul><ul><li>Un grup d’intel·lectuals, la Generació del 98 , va expressar aquest desencís en la seva obra. </li></ul><ul><li>Políticament, va sorgir el moviment regeneracionista , que defensava la modernització d’Espanya amb l’aplicació de reformes concretes per damunt dels plantejaments partidistes (el seu principal ideòleg fou Joaquín Costa ). </li></ul>HISTÒRIA INS Serra de Marina
  11. 25. <ul><li>El 1899, el catalanista Manuel Duran i Bas va incorporar-se a un govern presidit pel conservador Silvela i amb la presència d’un regeneracionista destacat, el general Polavieja *. </li></ul><ul><li>Un decret que establia l’augment dels impostos va desencadenar una forta protesta a Barcelona (el Tancament de Caixes ) i una severa crisi de govern. </li></ul><ul><li>Els projectes reformistes van fracassar, i, en el cas de Catalunya, van frustrar les expectatives de col·laboració amb les forces polítiques estatals. La burgesia catalana va retrobar-se amb els sectors catalanistes que defensaven la creació de partits propis. </li></ul><ul><li>Consulta document 2 de J. Maragall: Oda a Espanya, 1898 (pàg.166) </li></ul>HISTÒRIA INS Serra de Marina Silvela

×