La Catalunya autònoma

La Generalitat provisional i l'Estatut de Núria

A causa de la crisi economica i la contestació
soc...
Aquesta Generalitat provisional, presidida pel mateix Francesc Macià i
composta per un consell o govern, una assemblea de ...
Un dels principals punts de l'Estatut de Núria és que aquest defineix Catalunya
com un Estat dins la República Espanyola; ...
Aquest text en concret és dels primers debats parlamentaris que es van
celebrar entorn a la confecció de l’Estatut. Arran ...
pel qual eixa clàusula quedà modificada, definint-se Catalunya com una regió
autònoma dins l'estat espanyol. En addició, t...
Aquest text ens presenta alguns dels articles de l’Estatut d’Autonomia de 1932,
el qual és el primer estatut d'autonomia q...
competències exclusives, punt que fou retallat al de 1932, en el qual les
compartia amb l’Estat central.
L’article 8 de l’...
Fotografia: Dones donant suport a l'Estatut de Núria a Barcelona, agost del
1931.

Aquesta fotografia és un tipus de font ...
Aquest són els cinc primers
articles que formen el projecte
d'Estatut d'Autonomia de
Catalunya. L’hem extret del
llibre de...
Imatges




Fotografies referides al tema: Manifestació pro Estatut a la plaça de Sant
Jaume de Barcelona, el 24 d'Abril d...
Aquesta fotografia és posterior a l'anterior, de l'abril del 1932, quan és va
aprovar l'Estatut de Núria i Macià el va pre...
Personatge


Francesc Cambó i Batlle (Verges, Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 -
Buenos Aires, Argentina, 30 d'abril de...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

11.6 La Generalitat provisional i l'Estatut, I. Aguilera, A. Barrabino i G. Donaire

1,425

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,425
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
20
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

11.6 La Generalitat provisional i l'Estatut, I. Aguilera, A. Barrabino i G. Donaire

  1. 1. La Catalunya autònoma La Generalitat provisional i l'Estatut de Núria A causa de la crisi economica i la contestació social de les classes burgeses, obreres i estudiants, va acabar la dictadura de Primo de Rivera al gener de 1930. El moviment obrer creixia vertiginosament, tant a l'UGT com a la CNT i els partits republicans tenien cada vegada més afiliats. El 17 d'agost de 1930, es signa el Pacte de Sant Sebastià, en el que s'acorden una sèrie de mesures orientades a la instauració d'una república parlamentaria, en el que incloïa l'autonomia política de Catalunya dins l'anhelada República. Després que Berengues proposés unes eleccions generals que van ser negades, tothom convingué a fer unes eleccions municipals que atorguessin un marc constitucional. El resultats a les grans ciutats donava una victòria aclaparadora als partits republicans. Els resultats globals varen donar 29.953 regidors monàrquics i 8.855 de republicans. A Catalunya els resultats varen ser molt diferents a la resta d'Espanya: • Esquerra Republicana (i altres republicans): 3.219 regidors • Lliga Regionalista: 1.014 regidors • Monàrquics: 219 regidors • PSOE-Partit Radical: 114 regidors El govern espanyol, aclaparat per la reacció davant dels resultats, suggereix al rei que accepti el consell dels líders republicans i abandoni Madrid. Els representants dels partits signants del Pacte de Sant Sebastià van constituir un govern provisional de la República, que representaven la conjunció republicano-socialista i regionalista. Francesc Macià proclamà de manera unilateral la segona República a Catalunya el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la Segona República espanyola. Aquesta proclamació preocupà el govern provisional espanyol i el dia 17, Macià arribà a un pacte amb els representants del govern provisional espanyol, en virtut del qual la República catalana era rebatejada amb el nom més ambigu de Generalitat de Catalunya. 1
  2. 2. Aquesta Generalitat provisional, presidida pel mateix Francesc Macià i composta per un consell o govern, una assemblea de representants dels municipis (Diputació Provisional de la Generalitat) i uns comissaris que, en qualitat de delegats del govern, s'encarregaven dels serveis pertanyents a les suprimides Diputacions provincials de Girona, Tarragona i Lleida, mentre que s'establia la seu de la Generalitat al Palau de la plaça Sant Jaume. La proclamació de Francesc Macià de una Repùblica Catalana dins d'una suposada Federació Ibèrica, creava un greu problema ja que els acords de Sant Sebastià determinaven que fos la nova Constitució la que establis el nou tipus d'Estat i la situació de les diferents nacionalitats. El govern provisional va aconseguir que macià acceptés una futura decisió de les Corts a canvi d'un govern provisional autonòmic. Alcalà Zamora va viatjar a Barcelona el 21 d'abril per ratificar l'acord entre el govern de Catalunya i el de la República. Aquest govern provisional autonòmic, s'anomenará Generalitat, que tindrà com a tasca principal l'eleboració d'un Estatut d'Autonomia. ESTATUT D’AUTONOMIA 1932 L'estatut d'autonomia català de 1932, o també anomenat Estatut de Núria, és el primer estatut d'autonomia que s'havia redactat per Catalunya. De caire sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. Context històric Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, suposaren la victòria dels partits d'esquerres i la implantació de la República a Espanya. A Catalunya, el recentment format partit Esquerra Republicana de Catalunya, obtingué una victòria aclaparadora. Aquest fet conduí al seu lider, Francesc Macià, a la proclamació de la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques i la formació del Govern de la República Catalana, presidit per ell mateix. Transcorreguts 3 dies de govern, Macià rep la visita dels ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d'Olwer. Després d'una llarga negociació, el president acceptà la reconversió del Govern de Catalunya en el Govern de la Generalitat de Catalunya i la tramitació d'un estatut d'autonomia per a Catalunya. Francesc Macià 2
  3. 3. Un dels principals punts de l'Estatut de Núria és que aquest defineix Catalunya com un Estat dins la República Espanyola; aquesta pretensió no fou ben acceptada per la resta de l'estat espanyol, motiu pel qual eixa clàusula quedà modificada, definint-se Catalunya com una regió autònoma dins l'estat espanyol. En addició, també oferia la possibilitat d'una futura autodeterminació per al poble català. A banda, l'Estatut donava a la Generalitat una ampla llista d'atribucions fins llavors impensables, com foren el control de l'educació i la sanitat, i la creació d'un tribunal de justícia català. Els tràmits parlamentaris a les Corts espanyoles retallen el projecte inicial, tractant- lo d'ambiciós i excesivament pretenciós. Després d'un cop d'estat frustrat del general Sanjurjo, les Corts generals aprovaren l'estatut català, i ofereixen la seva ratificació per referèndum. Al referèndum, celebrat el 2 d'agost de 1931, hi participà al voltant d'un 75% de la població, i obtingué un 99% de vots a favor. A més, fou recolzat per més de 400.000 firmes de dones Catalanes (llavors sense dret a votar). D'aquesta manera, el primer estatut d'autonomia concedit a una regió espanyola fou aprovat per àmplia majoria popular. L'estatut de Núria tingué una vida relativament curta; fou vigent des de la seua aprovació fins que, després de la victòria de la CEDA en les eleccions generals de 1933, i els problemes posteriors que porten als Fets d'Octubre, fou tot seguit suspés; Més tard, quan succeí la victòria del Front Popular al febrer del 1936, l'Estatut es restablí fins a l'acabament de la Guerra Civil, quan fou derogat de forma final; el general Franco, en 1938, ja el va derogar en la zona que territorialment dominava de Catalunya. TEXTOS 3
  4. 4. Aquest text en concret és dels primers debats parlamentaris que es van celebrar entorn a la confecció de l’Estatut. Arran d’aquests debats sorgiren tres posicionaments: la del govern central, que era partidari de concedir a Catalunya una autonomia moderada; la dels parlamentaris catalans, que organitzaren un front comú reclamat una autonomia àmplia; i la posició dels de dretes, que defensaven una Espanya unitària. L’Estatut s’aprovà el 9 de setembre de 1932, i va durar fins la victòria de la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes) en les eleccions generals de 1933, i els problemes posteriors que porten als Fets d'Octubre, fou tot seguit suspès; Més tard, quan succeí la victòria del Front Popular al febrer del 1936, l'Estatut es restablí fins a l'acabament de la Guerra Civil, quan fou derogat de forma final; el general Franco, en 1938, ja el va derogar en la zona que territorialment dominava de Catalunya. El primer text a analitzar, “Azaña defensa la descentralització de l’Estat”, és una intervenció del president del Consell de Ministres en la sessió del Congrés de Diputats, Manuel Azaña, el 27 de maig de 1932, en referència a l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Aquests text forma part d’un dels primers debats parlamentaris que s’organitzaren per pactar l’Estatut. Aquest é un text en el qual es recull una intervenció per part de Manuel Azaña, president del Consell de Ministres en la sessió del Congrés de Diputats del dia 27 de maig de 1932, dedicada a la discussió de l’Estatut de Catalunya. En la intervenció, Manuel Azaña defensa un Estat dividit en autonomies. Exposa que tot i ser autònomes, les regions seguiran formant part d’Espanya, i no seran comunitats independents en cap cas. Nega també que les relacions entre les comunitats i l’Estat siguin les mateixes que es mantenen amb l’estranger. Afirma que les institucions autonòmiques no treballaran independentment perquè formen part de l’Estat espanyol, i que aquesta constitució de l’Estat beneficiarà a tots els espanyols; serà més democràtic. Ja a l’any 1932, Azaña defensava davant del Congrés dels Diputats la idea de autonomitzar el país, encara que finalment no es va dur a terme, fins l’any 1981, que Espanya va començar a ser dividida per autonomies. En aquella època es debatia sobre si Espanya hauria d’estar dividida en autonomies o no. La primera en demanar-ho va ser Catalunya, i els que estaven en contra temien que això fos el primer pas cap a la independència de Catalunya, i així la ruptura de l’Estat. El procés d’aprovació de l’Estatut de 1932 no va ser gens fàcil, degut a la divisió d’opinions dins del Congrés. Fora de Catalunya, alguns sectors especialment de dretes es posicionaren en contra de l’aprovació de l’Estatut perquè consideraven que posava en perill la unitat espanyola. Com per exemple el cop d’Estat del general Sanjurjo, el qual va influir en l’aprovació de l’Estatut a les Corts espanyoles. Un dels principals punts de l'Estatut de Núria és que aquest defineix Catalunya com un Estat dins la República Espanyola; aquesta pretensió no fou ben acceptada per la resta de l'estat espanyol, motiu 4
  5. 5. pel qual eixa clàusula quedà modificada, definint-se Catalunya com una regió autònoma dins l'estat espanyol. En addició, també oferia la possibilitat d'una futura autodeterminació per al poble català. Després d'un cop d'estat frustrat del general Sanjurjo, les Corts generals aprovaren l'estatut català, i ofereixen la seva ratificació per referèndum. Al referèndum, celebrat el 2 d'agost de 1931, hi participà al voltant d'un 75% del cos electoral, i obtingué un 99% de vots a favor. A més, fou recolzat per més de 400.000 firmes de dones Catalanes (llavors sense dret a votar). D'aquesta manera, el primer estatut d'autonomia concedit a una regió espanyola fou aprovat per àmplia majoria popular. Van organitzar campanyes en contra de l’Estatut i boicotejaren tots els productes catalans, entre d’altres coses. Amb aquests fets van demostrar que seria un procés llarg i dur. L’Estatut d’Autonomia de 1932 5
  6. 6. Aquest text ens presenta alguns dels articles de l’Estatut d’Autonomia de 1932, el qual és el primer estatut d'autonomia que s'ha redactat per Catalunya. De caire sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, suposaren la victòria dels partits d'esquerres i la implantació de la República a Espanya. A Catalunya, el recentment format partit Esquerra Republicana de Catalunya, obtingué una victòria aclaparadora. Aquest fet conduí al seu lider, Francesc Macià, a la proclamació de la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques i la formació del Govern de la República Catalana, presidit per ell mateix. Transcorreguts 3 dies de govern, Macià rep la visita dels ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d'Olwer. Després d'una llarga negociació, el president acceptà la reconversió del Govern de Catalunya en el Govern de la Generalitat de Catalunya i la tramitació d'un estatut d'autonomia per a Catalunya. Els articles de l’Estatut d’Autonomia de 1932 no són tant progressistes com els redactats abans en l’Estatut de Núria, censurats. Com per exemple a l’Estatut de Núria hi cabia la possibilitat de crear una federació de regions, i a l’Estatut d’autonomia això es va prohibir. A l’Estatut de Núria, Catalunya queda definida com un Estat autònom dins de la República espanyola, aquest punt, a l’Estatut de 1932 és així: “Regió autònoma dins de l’Estat espanyol, amb sobirania espanyola”. A l’Estatut de 1932, al contrari que en l’altre, el català i el castellà són la llengua oficial de Catalunya que establia l’estatut de Núria respecte a les llengües oficials. L’Estatut de Núria contempla que la Generalitat assumeix 6
  7. 7. competències exclusives, punt que fou retallat al de 1932, en el qual les compartia amb l’Estat central. L’article 8 de l’Estatut d’autonomia de 1932 diu que en matèria d’ordre públic, en relació a fets extraregionals d’immigració, emigració i assumptes estrangers qui actua és l’Estat. La Generalitat té la decisió en els tots els demés serveis de policia i ordre interior de Catalunya. Pel que fa a l’ensenyament, la Generalitat podrà crear i sostenir els centres d’ensenyament en tots els graus i ordres que cregui oportuns, per tant, se li atorga la potestat en matèria educativa. L’article 14 de l’Estatut d’autonomia diu que la Generalitat estarà formada pel Parlament, el qual exercirà funcions legislatives, i el Consell executiu. Finalment diu que el President de la Generalitat serà el representant de Catalunya. És important perquè així s’evita qualsevol manipulació i pressió a l’hora de votar. D’aquesta manera es garantitza una democràcia segura i absoluta. Aquesta caricatura va ser publicada en “El Be Negre” el 7 de juliol de 1931. Aquest tipus de font és iconogràfica secundaria perquè ha estat extreta d'una revista de la època. Un cop aprovat l'Estatut de Nuria, per les eleccions d'agost, Francesc Macià va presentar-lo a les Corts perquè li donesin l'aprovat. Però aquest Estatut era un projecte ambiciós i progresista, quan el govern de les Corts havia declarat amb el pacte de Sant Sebastià i la Constitució, que Espanya fos de carácter més unitari i conservadora. Malgrat els sector que hi estaven en contra, després d'un procés llarg i díficil, l'Estatut es va aprovar el 9 de setembre de 1932, encara que el projecte va ser retallat i modificat. En la imatge es pot veure un atleta fent una cursa d'obstacles, els obstacles no són parets, murs, claus punxeguts i tanques de filferro. El corredor representa l'Estatut de Núria, el qual Francesc Macià va presentar a les Corts, que és l'arribada, perquè li donessin l'aprovació. Els complicats obstacles representen el que es va haver de superar per aconseguir-ho. El missatge irònic de la caricatura és la dificultat que tenia l'Estatut d'arribar a ser aprovat, perquè la Constitució de 1931 i alguns sectors de dreta, van fer evident aquesta dificultat. Malgrat això, després d'un procés llarg i difícil, l'Estatut es va aprovar el 9 de setembre de 1932. 7
  8. 8. Fotografia: Dones donant suport a l'Estatut de Núria a Barcelona, agost del 1931. Aquesta fotografia és un tipus de font és iconogràfica primària. En aquesta fotografia es pot veure un grup de dones, una en primer pla escrivint sobre una taula, donant el seu vot a favor de l'Estatut de Nuria en les eleccions del 2 d'Agost del 1931. Les altres están assegudes darrere posant ordre. L'agost del 1931, Francesc Macià va presentar l'Estatut de Núria a les Corts per aconseguir que la República tingué un caràcter federal i que la sobirania regis en el poble. L'Estatut de Núria va ser aprovat per la votació popular que es va celebrar el dia 2 d'agost. Tot i que les dones en aquell moment no tenien dret de vot, Francesc Macià va permetre que votessin, i van expressar la seva adhesió en un document acompanyat per 400.000 signatures. L'Estatut de Núria es va aprovar pel 99% dels votants. 8
  9. 9. Aquest són els cinc primers articles que formen el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya. L’hem extret del llibre de text d’història, pàgina 252. L'Estatut de Núria és el primer estatut d'autonomia que s'ha redactat per Catalunya. L'Estatut d'Autonomia es va ser elaborat per la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu de definir el marc institucional de l'autonomia catalana. Els membres de la comissió es van reunir al santuari de Núria i van redactar l'avant projecte d'Estatut, que va ser lliurat al govern el 20 de juny de 1931. L'Estatut de Núria pretenia aconseguir que la República tingués un caràcter federal i que la sobirania regís en el poble de Catalunya, que es defineix com com “un Estat dins la República Espanyola”, tal com diuen els articles 1 i 2. Això no va ser ben acceptat per la resta de l'Estat espanyol, sobretot pels sectors de dreta que defensaven una Espanya unitària, per això es va modificar, definint Catalunya com una regió autònoma dins l'Estat. Declarava el català com a llengua oficial de Catalunya i oferia la possibilitat d'autodeterminació al poble català ja que la Generalitat assumia competències exclusives en els àmbits socials, públics i d'ensenyament, i la gestió dels impostos directes. El 2 d'agost, l'Estatut de Núria va ser aprovat per la votació popular. El 18 d'agost, Francesc Macià el va presentar a les Corts. Els tràmits parlamentaris a les Corts espanyoles retallen el projecte inicial, acusant-lo d'ambiciós i excessivament pretensiós, per això, L'Estatut d'Autonomia de 1932 presenta diferencies en comparació amb el de Núria. 9
  10. 10. Imatges Fotografies referides al tema: Manifestació pro Estatut a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, el 24 d'Abril de 1932. Aquesta imatge mostra una multitud de gent en una manifestació feta el 24 d'Abril de 1932 en la plaça de Sant Jaume de Barcelona, davant el palau de la Generalitat. El motiu de la manifestació és que reclamen l'aprovació de l'Estatut de Núria, tal i com es va redactar, sense els canvis i els retalls que patiria després, durant els debats del 6 de maig. Malgrat això l'Estatut d'autonomia va ser aprovat amb totes les modificacions, el 9 de setembre d'aquell any. L'autor de la fotografia és desconegut. Fotografia: Macià al Palau de la Generalitat en una manifestació a favor de l’Estatut , el 24 d’abril del 1932. Aquesta fotografia és un tipus de font és iconogràfica primària. Es pot veure la plaça del Palau de la Generalitat, on hi ha una munió de gent manifestan-se. També es veu un balcó amb homes veient la multitud i una bandera ondejant. Entre els homes, podem distingir a Françesc Macià, que sembla que dirijeixi unes paraules a la gent. 10
  11. 11. Aquesta fotografia és posterior a l'anterior, de l'abril del 1932, quan és va aprovar l'Estatut de Núria i Macià el va presentar a les Corts. La gent es manifesta per donar suport a l'Estatut de núria tal i com ells el van votar en les elecions del 2 d'agost. 11
  12. 12. Personatge Francesc Cambó i Batlle (Verges, Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, i ministre en diversos governs espanyols. Va ser alumne de l'IES Ramon Muntaner. Francesc Cambó va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. El 1901, va fundar la Lliga Regionalista de Catalunya, i fou elegit regidor a l'Ajuntament de Barcelona. Va ser elegit diputat per Barcelona el 1907, però va ser derrotat el 1910. Cambó va propugnar l'Estatut d'autonomia per resoldre el problema català, tot i que va acceptar la Mancomunitat com a solució de compromís. Després de la mort d'Enric Prat de la Riba, Cambó va esdevenir el principal líder de la Lliga Regionalista. Va arribar a ser ministre en dos governs espanyols conservadors: el 1918 va ser nomenat ministre de Foment, i el 1921 de Finances, en ambdós casos amb Antoni Maura com a president del govern. No va aconseguir l'acta de diputat en les eleccions de 1931, que van donar lloc a la Segona República Espanyola, i va marxar a l'estranger. Va entrar altre cop al parlament el 1933, però no el 1936. En esclatar la Guerra civil espanyola, es trobava a l'estranger. Inicialment, no estava a favor dels militars revoltats, però els va acabar ajudant, pel temor que s'establís una República d'esquerres si guanyaven la guerra els republicans. Després de la guerra, va viure a Suïssa, els Estats Units i l'Argentina, on va morir el 1947. Cambó també va fer de mecenes de nombroses activitats artístiques i culturals. Destaca la creació, el 1922, de la Fundació Bernat Metge, que ha traduït al català nombrosos textos clàssics grecs i llatins, i la Fundació Bíblica Catalana, que va traduir la Bíblia completa al català, a partir dels textos originals. 12

×