A F R O D I T A
1.1  A T R I B U T S Afrodita era la deessa de la  bellesa , de l' amor , de la  sexualitat femenina . Els seus atributs s...
1.2  N A I X E M E N T Hesíode  ho va narrar així: “ els genitals foren duts pel mar durant un temps, i de la carn divina ...
Quan ja havia adoptat el cos de dona, la jove deessa fou conduida pels vents sobre una petxina fins a  Pafos  (a l'illa de...
El naixement d'Afrodita ha estat un tema habitual per artistes de tots els temps per a les seves obres: són les anomenades...
El naixement de Venus, de  Sandro Boticelli  (Galeria Uffici, Florència) La deessa apareix nua, com en moltes estàtues ant...
1.3  A M O R S Afrodita es va casar amb  Hefest , el déu esguerrat del foc i del ferro.  Zeus , pare adoptiu de la deessa,...
Com a deessa de l'amor, Afrodita havia de fer honor a aquest títol i va tenir una llarga llista d'amants; entre els seus a...
Adonis  va ser probablement el seu amant més cèlebre. La història d'Adonis és una de les més conegudes  Adonis va néixer d...
Afrodita i Adonis (Rubens) Persèfone (Rossetti) Afrodita va donar el petit Adonis a  Persèfone  perquè el cuidès, però qua...
La relació va durar fins que Adonis va ser mort per un  senglar  enviat per  Ares , antic amant d'Afrodita, gelós dels seu...
Fruits d'altres relacions Afrodita va donar a llum alguns fills il·lustres: amb Ares va ser mare d' Harmonia  i d' Himer  ...
1.4 AFRODITA A L'ART Afrodita ha estat la divinitat antiga més representada tant en l' art clàssic  com en l' art modern i...
Praxitel·les va ser un dels escultors grecs més prestigiosos. Quan els ciutadans de  Cos  li van encarregar una estàtua de...
Algunes obres inspirades en l'Afrodita de Cnidos: Venus rusa (Kustodiev) Banyista inspirada en Praxitel·les (Renoir)
La Venus Púdica (vergonyosa) que es tapa el cos de forma pudorosa. Venus púdiques trobades a Atenes i a Tunísia. Les estàt...
També són conegudes les representacions d'Afrodita portant la  poma d'or  que Paris li va concedir per ser la deessa més b...
Amor diví i amor profà (Tizià; Gal·leria Borghese, Roma).
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Afrodita

3,617 views
3,452 views

Published on

Published in: Travel, Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
3,617
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
11
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Afrodita

  1. 1. A F R O D I T A
  2. 2. 1.1 A T R I B U T S Afrodita era la deessa de la bellesa , de l' amor , de la sexualitat femenina . Els seus atributs són una closca de petxina , els coloms , i les flors . Com a deessa de l'amor els seus mites giren sempre al voltant de les aventures amoroses que va mantenir amb diversos déus i mortals, dels quals van néixer algunes divinitats i herois importants.
  3. 3. 1.2 N A I X E M E N T Hesíode ho va narrar així: “ els genitals foren duts pel mar durant un temps, i de la carn divina va sorgir una escuma blanca i amb ella va créixer una noia .” Afrodita va néixer de l' escuma de mar que es va formar allí on van caure els genitals d'Úranos quan Cronos el va castrar. Per això es creu que el nom d'Afrodita vol dir “ nascuda de l'escuma ” perquè “escuma”, en grec, és ἀφρός . Cronos castrant Úranos (Palau Vell, Florència) Úranos i Gea (mosaic). Museu de Nàpols.
  4. 4. Quan ja havia adoptat el cos de dona, la jove deessa fou conduida pels vents sobre una petxina fins a Pafos (a l'illa de Xipre ) D'aquesta manera Afrodita no va conéixer la infantesa i va viure sempre com una dona dessitjable. Naixement d'Afrodita, d'A. Bouguereau La roca del grec, a la platja de Pafos, on segons el mite va sortir Afrodita de les aigües.
  5. 5. El naixement d'Afrodita ha estat un tema habitual per artistes de tots els temps per a les seves obres: són les anomenades Venus Anadyomene “ que sorgeix ” Böcklin Duval Gerome La més coneguda de les quals és:
  6. 6. El naixement de Venus, de Sandro Boticelli (Galeria Uffici, Florència) La deessa apareix nua, com en moltes estàtues antigues en què el pintor es va inspirar. Als peus apareix una petxina. A lesquerra, els Zèfirs (vents de ponent), símbols de la passió sexual. A la dreta, una de les Hores (divinitats de les estacions) oferint un mantell a la dea.
  7. 7. 1.3 A M O R S Afrodita es va casar amb Hefest , el déu esguerrat del foc i del ferro. Zeus , pare adoptiu de la deessa, va concedir la mà d'Afrodita al déu a canvi que aquest alliberés a Hera del seu empresonament. Ni què dir que el matrimoni va resultar molt mogut
  8. 8. Com a deessa de l'amor, Afrodita havia de fer honor a aquest títol i va tenir una llarga llista d'amants; entre els seus amors més coneguts hi ha: Adonis ,el mortal més bell, la relació amb el qual va tenir un final tràgic. Ares , el déu de la guerra, que va ser el seu principal amant.
  9. 9. Adonis va ser probablement el seu amant més cèlebre. La història d'Adonis és una de les més conegudes Adonis va néixer dels amors incestuosos de la príncesa Mirra amb el seu pare, Tias, rei d'Assíria. Afrodita havia castigat Mirra per haver presumit de ser més bella que ella, i l'havia fet enamorar del pare. Estàtua d'Adonis al museu de Nàpols. Mirra es va unir amb el seu pare a les fosques . Quan aquest ho va descobrir la va perseguir per matar-la però Afrodita la va transformar en un arbre (l' arbre de la mirra ) d'on va néixer Adonis al cap d'un temps. Naixement d'Adonis (Picart)
  10. 10. Afrodita i Adonis (Rubens) Persèfone (Rossetti) Afrodita va donar el petit Adonis a Persèfone perquè el cuidès, però quan el noi es va convertir en un jove atractiu les dues deesses van barallar-se per ell. Finalment, Zeus, fent de jutge, va dictaminar que Adonis havia de passar una tercera part de l'any amb cada deessa, i un altre terç amb qui ell volguès. Adonis va decidir passar l'altre terç amb Afrodita, de manera que passava la major part de l'any amb ella.
  11. 11. La relació va durar fins que Adonis va ser mort per un senglar enviat per Ares , antic amant d'Afrodita, gelós dels seus amors. Adonis i el senglar (Thornvalsen) Mort d'Adonis (Giordano) Les gotes de sang que van caure al terra es van transformar enunes flors roges anomenades anemones .
  12. 12. Fruits d'altres relacions Afrodita va donar a llum alguns fills il·lustres: amb Ares va ser mare d' Harmonia i d' Himer (déu dels casaments); amb Hermes, ho va ser d' Hermafrodit ; amb Dionís, va parir les tres Gràcies i Príap (déu dels jardins) i amb l'heroi troià Anquises, va ser mare d' Eneas . Eneas fugint de Troia amb Anquises a les espatlles. Les tres Gràcies, tal com les va imaginar Rubens. Príap mostrant els seus atributs com a déu de la fertilitat
  13. 13. 1.4 AFRODITA A L'ART Afrodita ha estat la divinitat antiga més representada tant en l' art clàssic com en l' art modern i contemporani . Dues són les raons principals d'aquest fet: d'una banda, els pintors l'han usat com un símbol de l'amor ; d'altra banda ha servit de model universal del nu femení . Això últim ha estat influència de l'Afrodita de Cnidos de Praxitel·les.
  14. 14. Praxitel·les va ser un dels escultors grecs més prestigiosos. Quan els ciutadans de Cos li van encarregar una estàtua de la deessa, en va fer dues versions: una vestida i una altra despullada , a punt de banyar-se. Els de Cos van rebutjar l'estàtua nua, escandalitzats perquè en aquella època el un femení era estrany (només el cos masculí era repre-sentat sense roba). Els habitants de Cnidos van aprofitar i la van comprar. La figura va ser instalada al temple de la deessa a Cnidos on es va convertir en tota una atracció turística Així, gràcies a Praxitel·les, altres artistes van començar a representar noies despullades en pintura i escultura. Possible còpia de l'Afrodita de Cnidos (Roma) Possible còpia de l'Afrodita de Cnidos (Roma)
  15. 15. Algunes obres inspirades en l'Afrodita de Cnidos: Venus rusa (Kustodiev) Banyista inspirada en Praxitel·les (Renoir)
  16. 16. La Venus Púdica (vergonyosa) que es tapa el cos de forma pudorosa. Venus púdiques trobades a Atenes i a Tunísia. Les estàtues d'Afrodita inspirades en Praxitel·les són conegudes com Venus púdiques , perqué solen tapar-se castament les parts.
  17. 17. També són conegudes les representacions d'Afrodita portant la poma d'or que Paris li va concedir per ser la deessa més bella. La més coneguda és l' Afrodita de Melos . Cal destacar també l' Afrodita Cal·lipigos (literalment “ del cul bonic ”) trobada a Pompeia que ha estat objecte d'algunes còpies modernes. A l'esquerra Afrodita i la poma; a la dreta, l'Afrodita de Melos, també coneguda com Venus de Milo
  18. 18. Amor diví i amor profà (Tizià; Gal·leria Borghese, Roma).

×