La construcció filosòfica de la ciutadania

LA CONSTRUCCIÓ FILOSÒFICA DE LA CIUTADANIA

Origen del concepte de ciutadania
Definició de ciutadà al diccionari: Habitant de les ciutats antigues o estats moderns com a subjecte de drets polítics i que intervé en el govern del país.
La ciutadania té doncs aquestes característiques:
La pertinença a una comunitat política que s’estableix permanentment a un territori.
El gaudi efectiu d’uns drets que han de ser protegits per la ciutat.
La possibilitat de participar en les tasques de govern de la ciutat.

La ciutadania en l’antiguitat grecollatina
“Ciutadà” prové del llatí civis (Civitas=Ciutat).
A Roma el terme Civisestava reservat per als homes, no esclaus, majors d’edat, de pares romans... La resta no eren considerats ciutadans.
A Grècia s’utilitzava el terme Politésper referir-se al ciutadà (també reunia els anteriors requisits).

La tradició política en la democràcia grega
Cada ciutat era un estat independent.
Ser ciutadà: participar en la política, assistir a l’Assamblea, prendre part en debats...
L’edat mínima per ser admès com a ciutadà eren trenta anys.
Tres principis sobre l’Assamblea:
Isonomia: tot ciutadà té els mateixos drets i deures.
Isegoria: tot ciutadà té el mateix dret a la paraula.
Koinonía: aconseguir el bé públic i no centrar-se en el bé particular.

La tradició jurídica a l’antiga Roma
Ciutadania: reconeixement legal d’algunes persones com a membres de la república (i més tard l’Imperi).
El ciutadà gaudia de la protecció jurídica atorgada per les lleis i les institucions.
El civiss’entén com un títol jurídic que permet reclamar certs drets.

Limitacions de la ciutadania antiga
Era una ciutadania excloent: els nens, les dones, els esclaus i els estrangers no eren considerats ciutadans.
Només es considerava lliures i iguals als “ciutadans”, no a tots els éssers humans.
Els drets individuals no estaven suficientment protegits davant de possibles abusos de les autoritats.

La doble arrel de la ciutadania moderna
La tradició de la participació política a través de la deliberació (origen grec). Forma part de la moderna idea republicana de ciutadania.
La tradició de la protecció legal dels drets de la persona (origen romà). Forma part de la versió liberal de la ciutadania.

Ciutadania moderna
Ciutadania i Estat
Nacionalitat: l’estatut legal pel qual una persona pertany a un estat que hagi estat reconegut pel dret internacional, i s’hi adscriu.
El “dret de sòl”: és ciutadà qui neix en el territori nacional.
El “dret de sang”: té prioritat la nacionalitat dels pares.
La nacionalitat es pot canviar si es desitja.

Ciutadania i inclusió en l’Estat
Habermas planteja 3 maneres d’entendre la relació entre els ciutadans i l’Estat:
Liberal: manté una separació entre drets civils(garantides a tot els ciutadans) i polítics(exercits pels ciutadans del grup etnicocultural).
Republicana: tots els ciutadans tenen drets polítics. És la millor garantia d’integració social.
Comunitarista: reclama més atenció als vincles ètnics i culturals compartits dins de cada poble els quals són la base de la solidaritat necessària perquè existeixi l’Estat.

Ciutadania i drets humans
Drets civils: drets individuals que intenten frenar els possibles abusos de l’Estat i mantenir la llibertat del ciutadà.
Drets polítics: per exemple el dret d’associació política, el sufragi universal, els drets de la dona a votar i a ocupar càrrecs públics, l’abolició de l’esclavitud...
Drets socials, econòmics i culturals: per exemple el dret a l’educació, a l’associació sindical, a la vaga, a les garanties de seguretat i higiene en el treball, l’assegurança de malaltia i contra accidents laborals, les pensions per a la vellesa...

Ciutadania social
Thomas H. Marshall defineix la ciutadania com el conjunt de drets i deures que vinculen l’individu a la plena pertinença a una societat.
La ciutadania social inclou els drets socials (treball, habitatge...) la protecció dels quals ve garantida per l’Estat nacional o estat social de dret.
Només pot sentir-se part d’una societat qui sap que aquesta societat es preocupa activament per la seva supervivència.

Dimensions de la ciutadania contemporànea
Principals dimensions de la ciutadania:
Política: Igualtat de drets civils i polítics, respecte pels drets dels altres i participació en la vida política.
Social: Igualtat d’accés oportunitats i prestacions i ús responsable d’aquestes.
Econòmica: Equitat en les relacions laborals, responsabilitat personal i corporativa, consum responsable.
Civil: Ètica professional, participació en l’opinió pública.
Intercultural: Respecte, solidaritat, diàleg, voluntariat amb immigrants.
Cosmopolita: Solidaritat internacional, equitat mundial, voluntariat a l’ONU, en ONG.

Justícia i pertinença
En el concepte de ciutadania conflueixen:
El costat racional, el d’una societat que ha de ser justa perquè els membres perceben la legitimitat.
El costat sentimental representat pels llaços de pertinença.
Té dos tipus d’implicacions:
El reconeixement de la ciutadania o la responsabilitat que té cada societat respecte a la seva població per assegurar que realment reconeix com a ciutadans les persones amb certs requisits. Té un aspecte real i un de legal.
L’exercici de la ciutadania es referix a la responsabilitat que correspon a cada persona en una societat quan exerceix com a ciutadà. Remet a l’exercici dels deures cívics i del voluntariat.

Ciutadania econòmica
A més de ciutadans polítics som ciutadans econòmics.
Això implica prendre’s seriosament una ètica empresarial i un estímul a la responsabilitat social de les empreses, a més d’exercir la nostra ciutadania com a consumidors i participar en les decisions econòmiques.

Ciutadania civil
La participació de les persones en tot tipus d’associacions és la millor escola de civilitat. És on aprenem a participar i a interessar-nos per les qüestions públiques.
Exemples: el voluntariat que s’organitza des de la gratuïtat i la generositat dels ciutadans per promoure la solidaritat, les professions(que fan un servei a la societat), l’opinió pública crítica que neix gràcies al debat entre ciutadans...

Ciutadania intercultural
Les societats contemporànies es van obrint a una nova dimensió de la ciutadania: l’ètica intercultural.
Consisteix a no acontentar-se a assimilar les cultures relegades a la triomfant ni acceptar la coexistència dels grups culturals en guetos separats. Busca un diàleg entre cultures per que respectin les seves diferències.

Ciutadania cosmopolita
Consisteix en què construïm un món on tothom es consideri ciutadà de ple dret en qualsevol lloc del planeta.
Cal estendre la ciutadania social de mode universal.
Cal universalitzar els drets humans apostant per una globalització ètica, per una mundialització de la solidaritat i la justícia.

La construcció filosòfica de la ciutadania

by Javier on Jun 02, 2010

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

1 Embed 8

Statistics

La construcció filosòfica de la ciutadania — Presentation Transcript