Interpretar críticament informació provinent de diversos contextos que contingui tipus de nombres (naturals, enters, fraccionaris i decimals), relacionar-los i fer-los servir triant-ne la representació més adequada en cada cas.

1. ABANS DE COMENÇAR LA UNITAT... La història que expliquem ens trasllada a la Xina imperial, a un moment indeterminat entre els anys 618 i 907, durant la dinastia Tang, que va ser l’època daurada de les arts i les ciències a la Xina. Els avenços més notables tant en matemàtiques com en composicions poètiques corresponen a aquest període. En aquell temps, el sistema d’accés al funcionariat públic es feia, com actualment, per mitjà d’unes oposicions exhaustives que avaluaven els coneixements literaris i científics dels aspirants a mandarí. Aquestes havien de presentar un treball científic i una composició literària que mereixessin l’aprovació d’un tribunal de savis reunit amb aquesta finalitat. Un d’aquests treballs podria haver estat l’origen, no dels nombres negatius a la Xina, sinó de la manera d’escriure’ls, sobretot en tractats comptables o mercantils. Pel que podem saber dels nombres negatius, es van fer servir per primera vegada a l’Índia cap a l’any 600 i van ser «reinventats» per la Xina poc temps després. Tot i que es van utilitzar abans, l’ús generalitzat d’aquests nombres i la seva acceptació com a solució a problemes i equacions no va arribar a Europa fins al segle XVII.