Presentació Plataforma Aire Net

790 views
719 views

Published on

Published in: Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
790
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
49
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Presentació Plataforma Aire Net

  1. 1. PLATAFORMA AIRE NET
  2. 2. NO INCINERACIÓ DE RESIDUS A LA SANSON <ul><li>Conveni d’Estocolm: </li></ul><ul><li>Les cimenteres que incineren residus s´inclouen entre les quatre fonts més importants d’emissió de DIOXINES. </li></ul><ul><li>El major perill de les </li></ul><ul><li>DIOXINES </li></ul><ul><li>deriva de la seva capacitat per a incorporar-se a la cadena alimentària, al final de la qual estem els humans. </li></ul><ul><li>En l´informe de la USEPA (Agència per a la Protecció del Medi Ambient d´Estats Units) de setembre del 1994 es reconeix que les DIOXINES produeixen CÀNCER en humans. </li></ul>
  3. 3. NO INCINERACIÓ DE RESIDUS A LA SANSON <ul><li>Quins residus volen cremar a la cimentera de Sant Feliu de Llobregat?? </li></ul><ul><li>Li diuen biomassa però en realitat cremaran: </li></ul><ul><li>LLOTS DE DEPURADORA </li></ul><ul><li>FARINES CÀRNIES </li></ul><ul><li>RESTES PODA </li></ul><ul><li>(Els pneumàtics també són biomassa!) </li></ul>
  4. 4. NO INCINERACIÓ DE RESIDUS A LA SANSON <ul><li>LLOTS DE DEPURADORA </li></ul><ul><li>PARTICULARITATS DELS FANGS </li></ul><ul><li>CABALS : </li></ul><ul><li>VARIACIÓ SEGONS ÈPOCA DE L’ANY I DIA DE LA SETMANA. </li></ul><ul><li>CARACTERÍSTIQUES FÍSICO-QUÍMIQUES : </li></ul><ul><li>VARIACIÓ SEGONS ÈPOCA DE L’ANY, DIA DE LA SETMANA I HORA DEL DIA. </li></ul>
  5. 5. NO INCINERACIÓ DE RESIDUS A LA SANSON <ul><li>LLOTS DE DEPURADORA </li></ul><ul><li>ELS CONEIXEMENTS SOBRE ELS FANGS, EN GENERAL, SÓN ESCASSOS. </li></ul><ul><li>VARIABILITAT DEL FANG: </li></ul><ul><li>CADA FANG PRESENTA COMPORTAMENT DIFERENT. </li></ul><ul><li>LES ANALÍTIQUES DELS FANGS SÓN LENTES. </li></ul><ul><li>LA PREDICCIÓ DEL COMPORTAMENT DEL FANG A L’ASSECATGE SEMPRE ÉS DIFÍCIL. </li></ul>
  6. 6. NO INCINERACIÓ DE RESIDUS A LA SANSON <ul><li>Els LLOTS DE DEPURADORA </li></ul><ul><li>contenen  </li></ul><ul><li>METALLS PESANTS </li></ul><ul><li>en concentracions variables segons l'època de l'any, dia de la setmana i hora del dia </li></ul><ul><li>Aquests són uns tòxics molt perillosos per a la salut humana i alguns arriben a ser considerats AGENTS CANCERÍGENS. </li></ul><ul><li>A més a més, alguns d’aquests, com el PLOM, poden actuar com a DISRUPTORS ENDOCRINS, és a dir, en introduir-se al cos humà, modifiquen el sistema hormonal, generant tota una multitud de problemes de salut. </li></ul>
  7. 7. NO INCINERACIÓ DE RESIDUS A LA SANSON <ul><li>Entre els efectes dels metalls pesants presents en els llots de depuradora cal destacar: </li></ul><ul><li>El Tal·li: És tòxic per ingestió, inhalació i absorció cutània. En els humans afecta fonamentalment el sistema nerviós i genera sensibilitat cutània. És bioacumulatiu.  </li></ul><ul><li>El Cadmi: Persisteix en el medi ambient amb potencial tòxic i bioacumulatiu. També produeix toxicitat respiratòria amb bronquitis, bronquiolitis i emfisema. Diversos estudis han evidenciat un augment en el risc de patir càncer de pulmó després de l'exposició respiratòria. El Cadmi està catalogat com a probable agent cancerigen humà. </li></ul>
  8. 8. NO INCINERACIÓ DE RESIDUS A LA SANSON <ul><li>El Plom: És un metall molt tòxic. Té un gran potencial de bioacumulació i roman durant molt de temps contaminant el medi ambient. Se'l considera un possible disruptor endocrí. Hi ha dades que suggereixen un major risc de càncer pulmonar, renal i d'estómac. El Plom està considerat un possible agent cancerigen humà. </li></ul><ul><li>El Mercuri: És una substància molt tòxica, bioacumulable i amb gran persistència mediambiental.  Està considerat un possible agent cancerigen humà. </li></ul>
  9. 9. NO INCINERACIÓ DE RESIDUS A LA SANSON <ul><li>Dioxines i furans: Són compostos químics que es generen en els processos de combustió, aquesta generació es pot veure incrementada amb la incineració o co-incineració de residus. Diversos estudis els han assenyalat com a causants de: </li></ul><ul><li>Càncer. </li></ul><ul><li>Alteracions neurològiques, hepàtiques i immunològiques. </li></ul><ul><li>Disfuncions hormonals. </li></ul><ul><li>Esterilitat. </li></ul><ul><li>Endometriosis. </li></ul><ul><li>I alteracions cutànies, entre d'altres. </li></ul>
  10. 10. NO INCINERACIÓ DE RESIDUS A LA SANSON <ul><li>Situació actual: </li></ul><ul><li>Moratòria de 18 mesos a la crema de residus </li></ul><ul><li>Realitat: </li></ul><ul><li>La cimentera està adequant les seves instal·lacions per a cremar residus d’aquí a 18 mesos!!! </li></ul>
  11. 11. NO INCINERACIÓ DE RESIDUS A LA SANSON <ul><li>LA INCINERACIÓ DE RESIDUS </li></ul><ul><li>en una cimentera que està situada al Parc de Collserola, </li></ul><ul><li>a 200 metres de la població, no és la solució a la problemàtica de la gran generació de residus i exigim que s'apliqui el </li></ul><ul><li>PRINCIPI DE PRECAUCIÓ I PREVENCIÓ </li></ul><ul><li>Sant Feliu de Llobregat està dins la </li></ul><ul><li>“ Zona d’Especial Protecció de l’Aire” </li></ul><ul><li>degut als altíssims nivells de Partícules (PM10) i NOx. </li></ul>
  12. 12. NO INCINERACIÓ DE RESIDUS A LA SANSON <ul><li>Quan es van realitzar les proves d'incineració amb llots de depuradora a la Sanson </li></ul><ul><li>durant el període juliol - desembre 2005 </li></ul><ul><li>les gràfiques mostraven: </li></ul><ul><li>Un increment del NOx, que es duplicava </li></ul><ul><li>El NOx és un gas que provoca: </li></ul><ul><li>Irritacions del sistema respiratori </li></ul><ul><li>Reducció de la funció pulmonar </li></ul><ul><li>Agreujament de les al·lèrgies respiratòries i de l'asma </li></ul><ul><li>Lesiona les cèl·lules mucoses que cobreixen l'interior dels pulmons </li></ul><ul><li>I empitjora les malalties respiratòries cròniques afectant sobretot els nens. </li></ul>
  13. 13. NO INCINERACIÓ DE RESIDUS A LA SANSON <ul><li>Els resultats de SO 2 no es podien comparar per error del laboratori en l'anàlisi del blanc </li></ul><ul><li>El SO 2 produeix: </li></ul><ul><li>Irritacions oculars i de les vies respiratòries: rinitis, sinusitis, faringitis, laringitis, bronquitis agudes i cròniques i bronquiolitis.  </li></ul><ul><li>També actua com un factor que predisposa al desenvolupament d’asma i d’altres al·lèrgies respiratòries. </li></ul>
  14. 14. NO INCINERACIÓ DE RESIDUS A LA SANSON <ul><li>Els valors de les emissions de PARTÍCULES augmentaven sobretot durant el mes de setembre: </li></ul><ul><li>Davant d'aquest contaminant: Els grups de major risc serien la població pediàtrica, que està especialment exposada per 2 motius: Pel fet que respiren un 50% més d'aire per Kg de pes que els adults i per tenir un sistema respiratori immadur i, per tant, més vulnerable. </li></ul><ul><li>Aquestes originen irritacions, inflamacions i infeccions de les vies respiratòries, que provoquen absentisme escolar. </li></ul><ul><li>També tenen efectes a mig i llarg termini. S’hipoteca d'aquesta manera la futura capacitat i desenvolupament pulmonar, i les possibilitats de patir asma augmenten. </li></ul><ul><li>També afecta les persones amb malalties respiratòries i cardíaques cròniques. </li></ul>
  15. 15. NO INCINERACIÓ DE RESIDUS A LA SANSON <ul><li>Què opinen els científics? </li></ul><ul><li>Entrevista feta pel periodista Javier Peñalba a Eduard Rodríguez-Farré </li></ul><ul><li>Membre del Comitè Científic de la UE </li></ul><ul><li>El experto en toxicología opina que las incineradoras </li></ul><ul><li>generan elementos que dañan la salud de las personas. </li></ul><ul><li>JAVIER PEÑALBA (14 de diciembre de 2004) </li></ul><ul><li>El experto Eduard Rodríguez-Farré </li></ul><ul><li>Nació el 26 de febrero de 1941, en Argeles-sur-Mer (Francia). </li></ul><ul><li>Director, entre 1985 y 2000 del Departamento de Toxicología y Farmacología del CSIC. Es vicedirector del Instituto de Investigación Biomédica de Barcelona, CSIC. (Currículum) </li></ul><ul><li>Eduard Rodríguez-Farré, miembro del Comité Científico de la Dirección General de Salud de la Unión Europea, afirma que las plantas incineradoras de basura están en plena fase de recesión. Rodríguez-Farré ofrece hoy una conferencia dentro del Simposium Incineración y Salud que se desarrolla en Donostia, en la sede del Colegio de Médicos de Gipuzkoa. </li></ul>
  16. 16. NO INCINERACIÓ DE RESIDUS A LA SANSON <ul><li>¿Las incineradoras perjudican la salud? </li></ul><ul><li>Toda planta de incineración, ya sea cementera o química, por muy moderna que sea, tiene un grave problema: emite contaminantes; dioxinas y furanos , a parte de otros residuos. Estos elementos pertenecen a la relación de los doce contaminantes orgánicos persistentes que en el Convenio de Estocolmo , que fue ratificado por España, fueron prohibidos . En consecuencia, son productos a erradicar, sustancias que no deben producirse, porque no se generan de otra forma más que por incineración. </li></ul><ul><li>¿Cuáles son los principales problemas que genera en la salud? </li></ul><ul><li>Hasta hace diez años se hablaba de que generaban cáncer. Es cierto que son agentes carcinógenos, pero muy especiales . El problema es que actúan modificando la expresión de los genes y esto genera toda una multitud de problemas de salud. </li></ul>
  17. 17. NO INCINERACIÓ DE RESIDUS A LA SANSON <ul><li> ¿Las consecuencias se percibirían a largo o a corto plazo? </li></ul><ul><li>Siempre, a largo plazo . Las dioxinas y los furanos, por altas que sean las dosis, no pueden matar a un animal inmediatamente. Ni siquiera la que se considera dosis letal actúa de manera fulminante, sino que lo hace a los treinta días como mínimo. Las dioxinas se van depositando en vegetales y en los alimentos y lentamente penetran en el organismo. </li></ul><ul><li>¿Los filtros no los eliminan? </li></ul><ul><li>La tecnología ha mejorado en este sentido. Desde mediados de los años noventa, la cantidad de dioxina está descendiendo. Esto se debe a dos causas, una a que la tecnología más sucia se está desplazando a Marruecos, y, otra, a la implantación de mejores filtros. A pesar de todo, ni las mejores tecnologías funcionan a la perfección; siempre se emite algo. Las emisiones detectadas en incineradoras que se han considerado tecnológicamente avanzadas, después de un tiempo acaban emitiendo cantidades detectables . </li></ul>
  18. 18. NO INCINERACIÓ DE RESIDUS A LA SANSON <ul><li> ¿Qué sectores de la población se verían más afectados? </li></ul><ul><li>Es evidente que alrededor de estas instalaciones, las posibilidades de contaminación son mayores . Sin embargo, las dioxinas se expanden enormemente, hasta el punto de que se encuentran incluso en los polos Norte y Sur. Hay personas que tienen más posibilidades de padecer manifestaciones clínicas. El problema no es tanto el cáncer que genera, sino la disrupción endocrina. Actúan modificando el sistema hormonal humano. Y es en los niños donde está el punto más vulnerable . La sensibilidad de un adulto no es la misma que la de un niño o un feto. Las dioxinas se acumulan en la grasa. Las madres lactantes las eliminan a través de la leche, con lo que los niños, en casi toda Europa, reciben mayores cantidades de las admisibles. </li></ul><ul><li>¿Existe al respecto un criterio unánime en la comunidad científica? </li></ul><ul><li>Los efectos están demostrados , tanto en experimentación animal como en estudios epidemiológicos. </li></ul><ul><li>¿Por qué cree entonces que las autoridades políticas han apostado por esta solución? </li></ul><ul><li>Tendría que preguntárselo a ellos. En principio, es una tecnología que no debería ser utilizada . Habrían de recurrir a otros métodos. No soy experto en ello. </li></ul>
  19. 19. NO INCINERACIÓ DE RESIDUS A LA SANSON <ul><li> Es usted asesor en Medicina del Gobierno de Cataluña. ¿Cuál es la postura del Ejecutivo catalán respecto a las incineradoras? </li></ul><ul><li>El Gobierno catalán, antes de que en la UE y en España se estableciesen criterios en este sentido, fue el primero en elaborar un decreto que fijó el máximo admisible de emisiones de 0,1 nanogramos por metro cúbico. Incluso creó comisiones de seguimiento. Pero a partir de un momento dejaron de convocarlas porque lo que se estaba emitiendo superaba lo razonable . El proceso quedó paralizado. La ley existió pero no se aplicó. Actualmente, las incineradoras están en recesión. </li></ul><ul><li>¿También están en recesión en otros países europeos? </li></ul><ul><li>La dinámica en Europa es la restricción . Lo que ocurre es que de un país a otro varía enormemente. Los que suscribieron el Convenio de Estocolmo se comprometieron a eliminar la generación de dioxinas y furanos . Algunos estados, como Alemania y Holanda, han sido muy restrictivos. Otros han mejorado la tecnología y algunos las han desplazado a países del tercer mundo. Éstos, como son pobres, no protestan. </li></ul>
  20. 20. NO INCINERACIÓ DE RESIDUS A LA SANSON <ul><li>Vine a la Conferència del </li></ul><ul><li>Dr. JOSEP FERRIS I TORTAJADA </li></ul><ul><li>Oncòleg Pediàtric de l'Hospital Infantil de La Fe de València </li></ul><ul><li>Dissabte 14 de juny a les 19h </li></ul><ul><li>a La Unió Coral de Sant Feliu de Llobregat </li></ul><ul><li>Passeig Bertrand, 13. Davant Estació Renfe </li></ul><ul><li>INFORMA’T </li></ul><ul><li>A tu també t’afecta!!!!! </li></ul>
  21. 21. NO INCINERACIÓ DE RESIDUS A LA SANSON <ul><li>Currículum Vitae del Dr. Josep Ferris i Tortajada </li></ul><ul><li>Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de València ,1966-1972. </li></ul><ul><li>Especialista MIR en Pediatria amb dedicació exclusiva en Oncologia Pediàtrica fins a l’any 2000, des de llavors també es dedica a la Salut Mediambiental Pediàtrica. </li></ul><ul><li>Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de València ,1985. </li></ul><ul><li>Director de diverses tesis doctorals. </li></ul><ul><li>Professor de tercer cicle en diverses Universitats Espanyoles (Univ. Autònoma de Madrid, Univ. València, Univ. Alacant). </li></ul><ul><li>Metge Especialista i Consultor de la Unitat d’Oncologia Pediàtrica de l’Hospital Infantil Universitari La Fe. </li></ul><ul><li>Fundador i coordinador de la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de l’Hospital Materno-Infantil Universitari La Fe ( Pediatric Environmental Health Speciality Unit - PEHSU ). </li></ul><ul><li>Membre fundador del Comitè de Salut Mediambiental de l’Associació Espanyola de Pediatria. </li></ul><ul><li>Autor de més de 200 articles en revistes nacionals, internacionals i de diversos llibres de divulgació científica biosanitària. </li></ul><ul><li>Les principals línies d’investigació professional són: </li></ul><ul><ul><li>Estudi del neuroblastoma. </li></ul></ul><ul><ul><li>Avaluació de l’estat de salut dels supervivents de càncer infantil. </li></ul></ul><ul><ul><li>Prevenció del càncer. </li></ul></ul><ul><ul><li>Factors de risc dels càncers pediàtrics. </li></ul></ul><ul><ul><li>Salut mediambiental pediàtrica. </li></ul></ul><ul><ul><li>Tumors neonatals. </li></ul></ul><ul><ul><li>Medi ambient i càncer pediàtric. </li></ul></ul><ul><ul><li>Salut ambiental escolar. </li></ul></ul><ul><ul><li>Abordatge integral del tabaquisme. </li></ul></ul><ul><ul><li>Meconi i exposició fetal a tòxics transplacentaris. </li></ul></ul>
  22. 22. NO INCINERACIÓ DE RESIDUS A LA SANSON
  23. 23. La nostra SALUT i la dels nostres fills està en joc!!!!!! Aquesta lluita és de tots!!!!! NO INCINERACIÓ DE RESIDUS A LA CIMENTERA SANSON DE SANT FELIU DE LLOBREGAT

×