Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
356
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1.  
  • 2. Projecte de recerca Daniel Garcia Brillithe Carranza Yeray Benito
  • 3.
    • Hem dividit el treball en parts, amb l’intenció d’ordenar-los cronologicament.
    • L’ origen dels noms dels carrers.
    • 2. La investigació des de l’Ajuntament.
    • 3. Les normes ortogràfiques.
    • 4. El nomenclàtor del 1934.
    • 5. Els anys del franquisme.
    • 6. El primer nomenclàtor franquista. Any 1943.
    • 7. La transició i la democràcia.
    • 8. L’evolució de Barcelona.
    • 9. Enquestes
  • 4.
    • Als temps antics, els carrers no tenien un nom oficial. Amb el temps es pensà en retolar els carrers i així, el 1770 es varen posar a les parets, unes rajoles esmaltades que duien els noms.
  • 5.
    • La Comissió de Foment de l'Ajuntament que féu un primer intent de classificació i estudi dels carrers i encarregà el 1917 "la redacció de breus llegendes explicatives del significat dels noms dels carrers de la Ciutat" als escriptors Ramon Nonat Comas i Pitxot i Josep Roca i Roca. El treball es va concloure amb un total de 2186 fulls.
  • 6.
    • Per a l'ortografia dels noms comuns s'han seguit les regles gramaticals de l'idioma català. Pel que fa als noms propis (prenoms, no cognoms) han estat escrits en l'idioma propi del país d'origen del personatge, excepte en el cas que es tracti de papes, reis o famílies reials.
  • 7.
    • Es tractava doncs de normalitzar al nomenclàtor des d’un punt de vista lingüístic, rectificant errors lexicogràfics i anant cap a la denominació en català de tots els carrers de Barcelona.
    • Això fou una realitat en el nomenclàtor editat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1934, publicat a la Gaseta municipal el 30 d’abril i aprovat al Juny.
    L’Alcalde Pich i Pon va decretar que en els carrers que porten noms d’alguna personalitat, s’indiqués la seva activitat més excusada i les dades de naixement i mort
  • 8.
    • Les decisions oficial sobre els canvis de noms de carrers van començar-se a prendre a partir de la reunió de la Comissió Municipal Permanent del 25 de Febrer. El treball va durar deu dies. Es van anul·lar tots els carrers fets pels Ajuntaments Republicans, fossin acceptables per al nou règim o no.
  • 9.
    • El primer nomenclàtor de 1943, publicat pel servei del Pla de la Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona, presenta respecte al de 1934 canvis fonamentals.
    Amb l’edició del nomenclàtor de 1943 es tanca un període de canvis, i es deixa establert el que de fet, amb poques variacions més, seran noms que tindran els carrers de la ciutat sota el franquisme.
  • 10.
    • Tres foren les decisions importants de l’ alcalde Joaquim Viola pel que fa als noms dels carrers de Barcelona, en l’etapa d transició del franquisme a la democràcia que li vas tocar presidir. Retolar bilingües tots els carrers de la Barcelona vella, accedir a la pressió popular dels veïns de Sant Andreu perquè el carrer de l’Orden recobrés el nom d’Ignasi Iglesias i retornar el nom de Pau Casals a l’Avinguda que fou batejada per la República amb aquest mateix nom i a la qual el 1939 rebatejaren amb el nom de General Goded.
  • 11.
    • Amb el pas dels anys a Barcelona s’han anat annexionant, i modificant els barris que cada cop a fet que sigui una ciutat més gran. La divisió de barris oficials va ser proposada a finals del 2006 per l’Ajuntament de Barcelona i aprovada pel consistori barceloní a principis de l’any 2007. La divisió es va fer en deu districtes.
    Ciutat vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les cort, Sarrià-Sant Gervasi s, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.
  • 12. Només amb la primera pregunta podem observar, que molt poca gent te coneixements sobre la història del carrer on viuen. L’únic 6% dels resultats afirmava que coneixia mínimament aquesta informació
  • 13. Aquest gràfic demostra el poc interés que té la gent sobre aquest tema.
  • 14. El 80% va respondre que sí que en tenia coneixements sobre aquest fest, però encara n’hi havia gent que no ho sabia o que dubtava.
  • 15. a) Perquè han crescut els carrers. b) Per qüestió de moda. c) Pel creixement demogràfic. d) Per qüestions polítiques. Més de la meitat dels enquestats creien que els carrers han canviat per qüestions polítiques amb un 55%. Segurament, qui no sabia qué respondre va escollir l’opció B.
  • 16. a) Li va posar un home molt famós. b) Prové del cognoms dels reis. c) Es tracta d’un nom donat per recordar la importància del cognoms de la família reial. d) Perquè antigament, els reis, tenien un palau d’estiu en aquesta avinguda. Una pregunta que vam creure interesant va ser aquesta, ja que el nostre centre està situat en l’Avinguda Borbó.
  • 17. a) Un nomenclàtor és una relació de totes les unitats poblacionals inferiors al municipi (nuclis de població, aldees, parròquies, caserius, vil·les, barris, etc) b) Un nomenclàtor són totes les unitats d’un municipi. c) Un nomenclàtor és un document on es posen tots els nombres dels carrers. Una definició bàsica inclosa en el nostre treball es la definició d’un nomenclàtor on hi havia gent que dubtava entre la A i la C.
  • 18.
    • Perquè en antigament els carrers no tenien nom, i els carrers no estaven del tot organitzats.
    • b) Perquè la gent és pogués orientar millor.
    • c) Perquè al Govern li va venir de gana.
    • d) Per qüestions recaudatories.
    Les enquestes acaben amb aquesta última pregunta on el 65% dels enquestats deien que era per ajudar l’orientació de la gent. La opció A també era correcta, encara que poca gent la va seleccionar.
  • 19. Aquest treball ha estat bastant bé, ens ha servit per saber que els noms dels carrers no es posaven tan fàcilment, sinó que tenien un proses i de llarga duració.