Narcís Oller i Joan Maragall.

NARCÍS OLLER. . Pàg. 164, núm. 10 i 11. Pàg 179, núm. 1,4,5,6,7,9 10. Saïd, el rpotagonista de Mar i cel, mostra un característica típica dels personatges guimeranians: el mestissatge, és a dir, el fet de pertànyer a dos mons diferents i alhora oposats, la qual cosa fa del protagonista un individu marginat (Saïd és un morisc valencià expulsat del seu país que, per sobreviure, es dedica a la pirarteria). - Llegeix aquest fragment del primer acte en què Saïd dóna a conèixer el seu mestissatge (comparacions...). Busca el significat del mont hurí. Esbrina si hi ha cap element biogràfic de Guimerà que hagi pogut influir en l’aparició de personatges d’origen mestís en la seva obra. Mon pare era moresc, amor sentia A una noia cristiana, i s’uní amb ella Fingint sa conversió; dels dos vaig nàixer. Apar un Jesuset, la mare em deia. Sembla que hurí d’hermós, feia monpara. [...] Aquestes són les elements ortogràfics que ha pogut influir. 11. Observa les característiques temàtiques i formals d’aquest fragment de Maria Rosa i compara-les amb les del text anterior. Per què podem titllar Maria Rosa de drama realista? QUIRZE: I tota, que la tens. Perquè callessis va prendre un cabàs, i a la carretera!I amb penes i treballs, i ajudant-la en Marçal , ve fer tres dies; i mira’t, encara no els hem cobrat, i de metges i aixorops ja ens costa ... que no ho sé pas, lo ens costa... Sort que ja s’ha posat bona, la obra.[...] Perquè té un presencia de problemes socials; ‘ encara no els hem cobrat’ seria un exemple. Perquè hi ha personatges trets de la realitat; ‘ i de metges i aixarops...’ I per últim perquè utilitza la prosa i un llenguatge col·loquial. 1.Llegeix el text i consulta en el diccionari el significat d’aquestes paraules: brancal, saca, traginer , musc, enlluernar, cautelós Brancal; Cadascun dels costats d’un portal, quan és de pedra. Saca; Sac gros. Traginer; Persona que transporta mercaderies d’un lloc a l’altre. Musc; De color fosc, especialment morat. Enlluernar; Fascina, algú i alguna cosa, amb el seu esclat. Cautelós; Prudència davant un perill poblable. 4.Resumeix el text tenint en compte aquestes preguntes: -Quan començava a treballar l’Oleguer i de quina manera? -Com reaccionava davant l’interès dels pagesos? - Es posava el brancal de la porta, i, recolzat a les saques de mostra, esperava compradors. -Prenien una mostra de blat dins el palmell, la sospesaven, la gronxaven, la pasaven a raig fet d’una mà a l’altre. 5.Formula les idees del text a partir de la respostes a la qüestions anteriors. Indica quines línies ocupa cada idea. Són pagesos que treballen amb el blat,i estan esperant a compradors que vinguin a comprar. 6. Enuncia el tema d’aquest fragment de L’Escanyapobres. Narcís Oller en questa novel·la representa la avarícia. I el protagonista de la novel·la tipifica un actitud anticapitalista i tancada al progrés que no te cabuda en la societat moderna. 9. Cap a la part final del text , el narrador empra dues comparacions. Digues quines són i analitza-les amb l’ajut d’aquest quadre. TERME REAL 1)S’aturaven pagesos, prenien una mostra de blat... 2)Si agradats de la mercaderia llançaven la vista enlluernada... TERME IMAGINARI ... la gronxaven, la bufaven, se la passaven a raig fet dats de la mercaderia llançaven la vista enlluernada... ... no trigava ni un segon a eixir l’amo, del seu amagatall, dreturer i cautelós, com l’aranya de l’albenc. JOAN MARAGALL. Pg 202 es 10, 11 En un del cants de temática vitalista, Maragall empra el tòpic clàssic del carpe diem. Digues a quin poema ens estem referint i esmeta el vers(o versos) en què apareix. Cant de maig Cant de l’alegria ‘’Els tres cants de guerra’’ són clarament regeneracionistes. Justifica aquesta afirmació i analitza el marc històric en què es van escriure. Perquè reflexionen la decadència d’Espanya com a nació. POEMAS EN LA MORT D'UN JOVE Te'n vas anar amb aquell ponent dolcíssim... Caigueres, lluitador, al marxar a la lluita. Somreies a la força dels teus muscles i glaties per guerres i corones, i tot de cop t'has esllanguit per terra amb els ulls admirats... Ai, la Mort, i que n'ets d'embellidora! Aquell teu primer vel, quan el llançares damunt de l'hèroe en flor, tots somriguérem sota els plors estroncats, que una serena va començar a regnar en el pit i el rostre del moribund. L'alè anava i venia suaument emperesit, fins que esperàrem... I no tornà... Llavores esclataven més alts els plors al Cel... Ell ja no hi era... Pro a fora, al camp, era un ponent dolcíssim... Tracta sobre una persona que ha mort, i dona ha entendre que era una persona que lluità amb guerres, i que en el seu ‘enterrament’ van haver molts plors... DESPRÉS DE LA TEMPESTAT Quan s'esqueixen els núvols sobre el cel la ciutat surt rient de la tempesta, regalant d'aigua lluminosa arreu, remorejant de nou en sons de festa. Recomença el remor en la ciutat i en el rostre dels homes l'alegria: els núvols sobre el cel s'han esqueixat, la tenebrosa nit torna a ser dia. Cadascú alça els ulls per si retroba la gran blavor del cel, tan oblidada! Beneita sies, tempestat passada, perquè fas alçar els ulls a la llum nova! Explica que portes molt temps amb tempestad i que feia molt de temps que no veien el cel tan blau.

Narcís Oller i Joan Maragall.

by guest84de50 on Feb 27, 2010

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

1 Embed 1

Statistics

Narcís Oller i Joan Maragall. — Document Transcript