SociolingüíStica
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

SociolingüíStica

on

  • 716 views

 

Statistics

Views

Total Views
716
Views on SlideShare
711
Embed Views
5

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

1 Embed 5

http://www.slideshare.net 5

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

SociolingüíStica SociolingüíStica Presentation Transcript

  • Sociolingüística
  • Suposant que la situació actual no sigui diglòssica, per què afirmam que encara no hem assolit la normalització lingüística?
    • La normalització consisteix sobretot en l'elaboració i la implantació de normes d'ús lingüístic que
    • tenen per objectiu incidir en tots els àmbits de la vida d'una societat. Abasta dues vessants: la
    • lingüístico-cultural i la sòcio-política. En aquest segon aspecte necessita la implicació de les forces
    • polítiques i que s'exerceixi un cert grau de sobirania. La normalització sol tenir diverses fases de
    • Planificació.
    • Fases
    • - Planificació del corpus
    • La planificació del corpus és una intervenció prescriptiva en les formes del llenguatge. Pot suposar
    • crear noves paraules o expressions, modificar-ne d'antigues o triar una forma preferent entre diverses
    • alternatives. La planificació del corpus vol desenvolupar els recursos d'una llengua perquè es
    • converteixi en una eina eficaç i ajustada a les necessitats d'una llengua moderna, amb la terminologia
    • necessària per poder ser utilitzada en tots els àmbits. La planificació del corpus sovint està lligada a
    • l'estandardització d'una llengua, i suposa la preparació d'una normativa ortogràfica i gramatical i la
    • creació d'un diccionari que serveixi com a guia dels parlants i els escriptors d'una comunitat lingüística.
    • També formen part de la planificació del corpus els esforços de purificació i d'exclusió de les formes
    • estrangeres, les reformes ortogràfiques i la introducció de nous sistemes d'escriptura.
    • - Planificació de l'estatus
    • La planificació de l'estatus intenta delimitar la funció de les llengües en una comunitat lingüística, cosa
    • que implica definir-ne l'estatus, convertint una llengua en llengua oficial. Sovint, això suposa elevar
    • una llengua de categoria i promoure'n l'ús; aquest és un dels aspectes més polèmics i que troben més
    • resistències de la planificació lingüística.
    • - Planificació de l'adquisició
    • La planificació d'adquisició es relaciona directament amb l'extensió de la llengua. La planificació de
    • l'adquisició inclou l'ensenyament i l'aprenentatge de llengües, tant de nacionals com estrangeres com
    • segones llengües. Implica esforços per influir en el número d'usuaris i la distribució de llengües i
    • literatures. Mentre que la planificació d'adquisició la dirigeixen normalment els governs nacionals,
    • regionals o municipals de la zona, cossos com el British Council, Alliance Française, Instituto
    • Cervantes, Goethe-Institut, Società Dante Alighieri, Instituto Camões, i últimament l'Institut Confuci
    • també són internacionalment molt actius en la promoció de l'educació en les seves respectives
    • llengües.
    • - Planificació lingüística internacional
    • Hi ha hagut nombrosos esforços per crear i promoure la planificació lingüística a nivell internacional.
    • La ciencia de planificació lingüística internacional s'anomena Interlingüística. El terme fa referència a
    • la recerca de possibilitats d'optimitzar la comunicació internacional, normalment hi prenen part els
    • IALS( international auxiliary languages), que són les Sigles que fan referència a les llengües artificals o
    • planificades per facilitar la comunicació internacional com l'Esperanto, l'Ido, i la Interlingua
    • El 13 de febrer passat el Butlletí Oficial de la Província (BOP) de Barcelona va publicar l'aprovació
    • definitiva del Reglament d'ús de la llengua catalana a l'Ajuntament de Barcelona, en la redacció del
    • qual hi ha participat el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona.
    • L'Ajuntament de Barcelona.
    • El reglament d'ús reconeix el català, la llengua pròpia de Catalunya, com a llengua vehicular de
    • l'Ajuntament de Barcelona, al mateix temps que garanteix els drets individuals de totes les persones.
    • El reglament estableix l'ús en l'organització municipal, en la relació de l'Ajuntament amb els
    • administrats, en la relació amb altres institucions, en els avisos, publicacions i activitats públiques, en
    • la publicitat, en la selecció i provisió i la formació del personal.
    • El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Carles Martí, va dir que "s'ha acordat una proposta que s'adapta perfectament a la realitat plural de la societat de Barcelona", i, alhora, va defensar el reglament com un nou pas endavant en l'impuls social del català.
  • Que és una interllengua? Quien paper realitza en la societat d'avui?
    • El terme de interllengua es proposat per Selkiner en l'any 1969, en la seva
    • publicacio Languages Transfer. Va crear aquest terme per parlar d'un sistema de
    • llenguatge no matern ni produit per l'aprenentatge d'una altra llengua.
    • La interllengua es la varietat del qui aprèn una segona llengua o llengua estrangera
    • i que es caracteritza per un cert grau d'errors i d'interferències, fruit del procés
    • d'aprenentatge. Es a dir la interllengua no es la lengua materna i tampoc es la
    • llengua que estas estudiant, es un codig linguistic que severix a les persones per
    • aconseguir els seus objectius comunicatius on hi ha frases correctes i d'altres
    • incorrectes. A les Illes Balears la llengua que s'apren es el catala, perque es la
    • segona llengua de les illes. Pero tambe s'apren l'angles, ques s'ha convertit en la
    • interllengua d'europa. La interllengua serveix per comunicar-nos, per fer negocis
    • amb altres paisos,..
  • Quien és la interllengua més estesa al llarg del món? Per qué?
    • La interllengua mes estesa al llarg del mon es
    • l'angles. Les reuinos del politics sempre es fan en
    • angles i hi ha traductors per als que no entenen
    • l'angles. L'angles no es la llengua amb mes parlants
    • del mon, el xines mandarin te molts mes parlantas
    • i el castella tambe, pero s'ha elegit com interllengua
    • perque els Estats Units de America son la major
    • potencia economica i militar del mon.
  • És inevitable la prolificació del coneixement de l'anglès al nostre continent? Per què?
    • Jo penso que l'angles ja no es deixara d'enseñar a les
    • escoles perques es la llengua mes necessaria avui en dia.
    • Tambe penso que cada vegada la gent fara mes cursos
    • d'aprenetatge de l'angles perque la gent cada vegada esta
    • mes preparada per als llocs de treball i per tenir en un
    • futur un bon treball haura falta l'angles.
    • No penso que l'angles en un futur sira la l'unica llengua al
    • mon pero si que penso q tot el mon sabra parlar aquesta
    • llengua a part de la seva propia .
  • Quin seria el vostre model lingüístic ideal per a la futura Europa unida?
    • A nosaltres ens agrada aquest model linguistic que
    • hi ha ara, perques es un model que permet la
    • convivencia de totes les llengues i aixo fa q no
    • desapareguin i aixi poder arribar a coneixer alguna
    • altra llengua si volsm, pero al mateix temps,si saps
    • l'angles, pots anar per tot el mon sense preocupar
    • te per la comunicacio. L'unica cosa que cambiariem seria
    • que la llengua internacional hauria de ser el castella.
  • FI Adrián Barroso i Xavi Núñez