SociolingüíStica

553 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
553
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
7
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

SociolingüíStica

  1. 1. Sociolingüística
  2. 2. Suposant que la situació actual no sigui diglòssica, per què afirmam que encara no hem assolit la normalització lingüística? <ul><li>La normalització consisteix sobretot en l'elaboració i la implantació de normes d'ús lingüístic que </li></ul><ul><li>tenen per objectiu incidir en tots els àmbits de la vida d'una societat. Abasta dues vessants: la </li></ul><ul><li>lingüístico-cultural i la sòcio-política. En aquest segon aspecte necessita la implicació de les forces </li></ul><ul><li>polítiques i que s'exerceixi un cert grau de sobirania. La normalització sol tenir diverses fases de </li></ul><ul><li>Planificació. </li></ul><ul><li>Fases </li></ul><ul><li>- Planificació del corpus </li></ul><ul><li>La planificació del corpus és una intervenció prescriptiva en les formes del llenguatge. Pot suposar </li></ul><ul><li>crear noves paraules o expressions, modificar-ne d'antigues o triar una forma preferent entre diverses </li></ul><ul><li>alternatives. La planificació del corpus vol desenvolupar els recursos d'una llengua perquè es </li></ul><ul><li>converteixi en una eina eficaç i ajustada a les necessitats d'una llengua moderna, amb la terminologia </li></ul><ul><li>necessària per poder ser utilitzada en tots els àmbits. La planificació del corpus sovint està lligada a </li></ul><ul><li>l'estandardització d'una llengua, i suposa la preparació d'una normativa ortogràfica i gramatical i la </li></ul><ul><li>creació d'un diccionari que serveixi com a guia dels parlants i els escriptors d'una comunitat lingüística. </li></ul><ul><li>També formen part de la planificació del corpus els esforços de purificació i d'exclusió de les formes </li></ul><ul><li>estrangeres, les reformes ortogràfiques i la introducció de nous sistemes d'escriptura. </li></ul><ul><li>- Planificació de l'estatus </li></ul><ul><li>La planificació de l'estatus intenta delimitar la funció de les llengües en una comunitat lingüística, cosa </li></ul><ul><li>que implica definir-ne l'estatus, convertint una llengua en llengua oficial. Sovint, això suposa elevar </li></ul><ul><li>una llengua de categoria i promoure'n l'ús; aquest és un dels aspectes més polèmics i que troben més </li></ul><ul><li>resistències de la planificació lingüística. </li></ul>
  3. 3. <ul><li>- Planificació de l'adquisició </li></ul><ul><li>La planificació d'adquisició es relaciona directament amb l'extensió de la llengua. La planificació de </li></ul><ul><li>l'adquisició inclou l'ensenyament i l'aprenentatge de llengües, tant de nacionals com estrangeres com </li></ul><ul><li>segones llengües. Implica esforços per influir en el número d'usuaris i la distribució de llengües i </li></ul><ul><li>literatures. Mentre que la planificació d'adquisició la dirigeixen normalment els governs nacionals, </li></ul><ul><li>regionals o municipals de la zona, cossos com el British Council, Alliance Française, Instituto </li></ul><ul><li>Cervantes, Goethe-Institut, Società Dante Alighieri, Instituto Camões, i últimament l'Institut Confuci </li></ul><ul><li>també són internacionalment molt actius en la promoció de l'educació en les seves respectives </li></ul><ul><li>llengües. </li></ul><ul><li>- Planificació lingüística internacional </li></ul><ul><li>Hi ha hagut nombrosos esforços per crear i promoure la planificació lingüística a nivell internacional. </li></ul><ul><li>La ciencia de planificació lingüística internacional s'anomena Interlingüística. El terme fa referència a </li></ul><ul><li>la recerca de possibilitats d'optimitzar la comunicació internacional, normalment hi prenen part els </li></ul><ul><li>IALS( international auxiliary languages), que són les Sigles que fan referència a les llengües artificals o </li></ul><ul><li>planificades per facilitar la comunicació internacional com l'Esperanto, l'Ido, i la Interlingua </li></ul><ul><li>El 13 de febrer passat el Butlletí Oficial de la Província (BOP) de Barcelona va publicar l'aprovació </li></ul><ul><li>definitiva del Reglament d'ús de la llengua catalana a l'Ajuntament de Barcelona, en la redacció del </li></ul><ul><li>qual hi ha participat el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona. </li></ul><ul><li>L'Ajuntament de Barcelona. </li></ul><ul><li>El reglament d'ús reconeix el català, la llengua pròpia de Catalunya, com a llengua vehicular de </li></ul><ul><li>l'Ajuntament de Barcelona, al mateix temps que garanteix els drets individuals de totes les persones. </li></ul><ul><li>El reglament estableix l'ús en l'organització municipal, en la relació de l'Ajuntament amb els </li></ul><ul><li>administrats, en la relació amb altres institucions, en els avisos, publicacions i activitats públiques, en </li></ul><ul><li>la publicitat, en la selecció i provisió i la formació del personal. </li></ul><ul><li>El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Carles Martí, va dir que &quot;s'ha acordat una proposta que s'adapta perfectament a la realitat plural de la societat de Barcelona&quot;, i, alhora, va defensar el reglament com un nou pas endavant en l'impuls social del català. </li></ul>
  4. 4. Que és una interllengua? Quien paper realitza en la societat d'avui? <ul><li>El terme de interllengua es proposat per Selkiner en l'any 1969, en la seva </li></ul><ul><li>publicacio Languages Transfer. Va crear aquest terme per parlar d'un sistema de </li></ul><ul><li>llenguatge no matern ni produit per l'aprenentatge d'una altra llengua. </li></ul><ul><li>La interllengua es la varietat del qui aprèn una segona llengua o llengua estrangera </li></ul><ul><li>i que es caracteritza per un cert grau d'errors i d'interferències, fruit del procés </li></ul><ul><li>d'aprenentatge. Es a dir la interllengua no es la lengua materna i tampoc es la </li></ul><ul><li>llengua que estas estudiant, es un codig linguistic que severix a les persones per </li></ul><ul><li>aconseguir els seus objectius comunicatius on hi ha frases correctes i d'altres </li></ul><ul><li>incorrectes. A les Illes Balears la llengua que s'apren es el catala, perque es la </li></ul><ul><li>segona llengua de les illes. Pero tambe s'apren l'angles, ques s'ha convertit en la </li></ul><ul><li>interllengua d'europa. La interllengua serveix per comunicar-nos, per fer negocis </li></ul><ul><li>amb altres paisos,.. </li></ul>
  5. 5. Quien és la interllengua més estesa al llarg del món? Per qué? <ul><li>La interllengua mes estesa al llarg del mon es </li></ul><ul><li>l'angles. Les reuinos del politics sempre es fan en </li></ul><ul><li>angles i hi ha traductors per als que no entenen </li></ul><ul><li>l'angles. L'angles no es la llengua amb mes parlants </li></ul><ul><li>del mon, el xines mandarin te molts mes parlantas </li></ul><ul><li>i el castella tambe, pero s'ha elegit com interllengua </li></ul><ul><li>perque els Estats Units de America son la major </li></ul><ul><li>potencia economica i militar del mon. </li></ul>
  6. 6. És inevitable la prolificació del coneixement de l'anglès al nostre continent? Per què? <ul><li>Jo penso que l'angles ja no es deixara d'enseñar a les </li></ul><ul><li>escoles perques es la llengua mes necessaria avui en dia. </li></ul><ul><li>Tambe penso que cada vegada la gent fara mes cursos </li></ul><ul><li>d'aprenetatge de l'angles perque la gent cada vegada esta </li></ul><ul><li>mes preparada per als llocs de treball i per tenir en un </li></ul><ul><li>futur un bon treball haura falta l'angles. </li></ul><ul><li>No penso que l'angles en un futur sira la l'unica llengua al </li></ul><ul><li>mon pero si que penso q tot el mon sabra parlar aquesta </li></ul><ul><li>llengua a part de la seva propia . </li></ul>
  7. 7. Quin seria el vostre model lingüístic ideal per a la futura Europa unida? <ul><li>A nosaltres ens agrada aquest model linguistic que </li></ul><ul><li>hi ha ara, perques es un model que permet la </li></ul><ul><li>convivencia de totes les llengues i aixo fa q no </li></ul><ul><li>desapareguin i aixi poder arribar a coneixer alguna </li></ul><ul><li>altra llengua si volsm, pero al mateix temps,si saps </li></ul><ul><li>l'angles, pots anar per tot el mon sense preocupar </li></ul><ul><li>te per la comunicacio. L'unica cosa que cambiariem seria </li></ul><ul><li>que la llengua internacional hauria de ser el castella. </li></ul>
  8. 8. FI Adrián Barroso i Xavi Núñez

×