LA CATALUNYA MEDIEVAL En temps de  Carlemany , els francs crearen les marques, una de les quals serà la  Marca Hispànica ....
El comte Guifré el Pelós (878-897)  va ser nomenat pel rei franc comte dels comtats de la Cerdanya i Urgell, així com dels...
Carles el Calb, rei de França, havia cridat a Guifré perquè l’ajudés a lluitar contra els  normands . El comte va acudir-h...
Durant el segle X, el principi hereditari es va imposar a la majoria dels comtats. primerament es va instaurar el  cogover...
Expedició d’Al-Mansur a Barcelona El  5 de maig del 985  sortia de Còrdova una expedició dels sarraïns en direcció a Barce...
Catalunya durant el segle XI Es va començar a manifestar  l’hegemonia del comtat de Barcelona  per sobre de la resta de co...
Amb el fill del Cap d’Estopes,  Ramon Berenguer III , la  situació es va redreçar i l’hegemonia del comtat de Barcelona to...
La formació de la Corona d’Aragó L’any 1134 va morir el rei d’Aragó  Alfons I el Bataller . Va morir sense descendència di...
Els vassalls – nobles del difunt rei d’Aragó no van acceptar aquest testament. Per aquesta raó, van demanar al germà d’Alf...
Peronella havia de casar-se, també, per assegurar la descendència per al regne d’Aragó. Els nobles i consellers de Ramir, ...
Ramon Berenguer IVrt. va ajudar als aragonesos en la seva lluita contra els musulmans, i a més va reconquerir el camp de T...
Segle XIII El fill de Peronella i Ramon Berenguer IVrt., Alfons II  anomenat  el Cast , va ser el primer rei de la Corona ...
b.- Al sud de la Gàl·lia, i en territoris que eren vassalls dels comtes de Barcelona, es va desenvolupar una  heretgia , c...
El Papa,  Inocenci III  va formar un gran exèrcit per anar contra aquesta heretgia. El rei Pere el Catòlic es va trobar am...
JAUME Ir. EL CONQUERIDOR (1208-1276) Quan el seu pare va morir a  Muret,  tenia cinc anys. Després d’uns anys amb probleme...
Tractat d ’Almizra : Signat amb el rei de Castella,  Alfons X el Savi ,  l’any  1244 . Segons aquest tractat, el regne Múr...
Expansió per la Mediterrània La Corona d’Aragó, com a conseqüència dels tractats signats per Jaume I, dins  de la Penínsul...
Els almogàres van ajudar als bizantins i van vèncer els turcs a l’Àsia Menor . Mes tard, el seu cap  Roger de Flor   (1268...
Segle XIV Un tret important del segle XIV a Europa va ésser la gran crisi demogràfica, provocada per l’anomenada pesta neg...
 
 
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

7catalunya

931

Published on

Published in: Business
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
931
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

7catalunya

  1. 1. LA CATALUNYA MEDIEVAL En temps de Carlemany , els francs crearen les marques, una de les quals serà la Marca Hispànica . Els francs conqueriren Girona (785) i més tard, el fill de Carlemany, Lluís el Piadós , ocupà Barcelona (801) La línia divisòria entre els francs i els musulmans quedà marcada al riu Llobregat i un dels seus afluents, el Cardener . Serà el territori conegut més tard com la Catalunya Vella. Carlemany va organitzar aquest territori de la mateixa manera que el seu regne:dividit en comtats , governats per comtes i es convertien en vassalls seus i li juraven fidelitat. La Catalunya Vella depenia del regne franc .
  2. 2. El comte Guifré el Pelós (878-897) va ser nomenat pel rei franc comte dels comtats de la Cerdanya i Urgell, així com dels de Barcelona, Girona i Besalú. Una obra fonamental del comte fou la repoblació de la zona central de Catalunya. Una gran part del territori català quedava sota la seva influència. La repoblació la portaven a terme famílies de camperols que ocupaven terres ermes i les posaven en explotació. Al cap de trenta anys de conrear-les ininterrompudament n’esdevenien propietaris: és el contracte d’ aprisió . L’església també hi va participar, i es van fundar monestirs per atraure als camperols. Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses en són uns exemples. A més d’aquesta acció socio-política, la figura del comte Guifré està mitificada per la llegenda de la senyera catalana .
  3. 3. Carles el Calb, rei de França, havia cridat a Guifré perquè l’ajudés a lluitar contra els normands . El comte va acudir-hi, es comportà com un valent i va ser ferit a la batalla. “ El rei va visitar el comte a la seva tenda i, volent premiar l’heroisme, li va dir que li donaria amb la pròpia mà les armes o divises nobiliàries que tantes vegades Guifré li havia de- manat. I mullant els quatre dits de la mà dreta en la sang de les ferides els passà per l’escut de Guifré. L’escut restà senyalat amb quatre ratlles vermelles. Carles digué al comte que aquelles se- rien, d’aleshores endavant les seves armes i les dels seus descendents.” ................................................................................................................................ Guifré va deixar en herència els seus territoris als seus fills, sense demanar autorit- zació al seu senyor. Aquest fet, s’ha considerat com l’inici del procés cap a la futura independència, malgrat que, legalment, depenien els comtes catalans del rei franc.
  4. 4. Durant el segle X, el principi hereditari es va imposar a la majoria dels comtats. primerament es va instaurar el cogovern o condomini , segons el qual TOTS els fills del pare heretaven el comtat. Això no va ser gaire eficaç ja que va generar problemes entre germans. Per aquesta raó es va substituir per l’herència de primogenitura . Borrell II (947-992) Durant el govern d’aquest comte es va produir un canvi important en la política del comtat de Barcelona. Borrell volia portar a terme una política pacifista amb els sarraïns. Però, a causa de la bel·ligerància del primer ministre del califa de Còrdova, Al-Mansur , que va realitzar nombroses ràtzies per territoris cris-tians, aquesta política no va arribar a bon terme.
  5. 5. Expedició d’Al-Mansur a Barcelona El 5 de maig del 985 sortia de Còrdova una expedició dels sarraïns en direcció a Barcelona. Per la costa arribaren fins el Penedès. Més tard anaren al Vallès i per Montcada atacaren Barcelona ( 1 de juliol ). Fins el 6 de juliol la ciutat va resistir, però aquest mateix dia fou assaltada i saquejada. El comte Borrell va demanar al seu senyor, el rei franc, Lotari, ajut militar. Però, aquest rei va morir i el seu successor, Hug Capet , no li va tra- metre l’ajut demanat. El rei franc va demanar al comte Borrell que li renovés el jurament de fide- litat. El comte s’hi va negar, ja que el rei franc no havia realitzat una de les obligacions dels senyors: ajudar i defensar als vassalls. En realitat, es trencaven els lligams efectius entre el rei franc i el comte barceloní, si bé aquesta inde-pendència no serà reconeguda legalment fins el segle XIII ( tractat de Corbeil del 1258 )
  6. 6. Catalunya durant el segle XI Es va començar a manifestar l’hegemonia del comtat de Barcelona per sobre de la resta de comtats. És el moment de Ramon Berenguer I. Aquest comte per aconseguir no tenir problemes amb els seus vassalls ( barons ). Va fer pactes amb ells a canvi de certes concessions econòmiques. La qual cosa va provo- car que fos acceptat com a cap de la jerarquia feudal i que el comtat de Barcelona fos reconegut com a senyor dels demés comtats. Comtats com el del Rosselló, Empúries. Girona, Cerdanya...es varen fer vassalls del de Barcelona. Amb els seus successors, Ramon Berenguer II,Cap d’Estopes , i el seu germà Berenguer Ramon II, el Fratricida , va haver-hi problemes entre ells fins el punt que el Fratricida matà al Cap d’Estopes.
  7. 7. Amb el fill del Cap d’Estopes, Ramon Berenguer III , la situació es va redreçar i l’hegemonia del comtat de Barcelona tornà a ésser efectiva. A més aquest comte va començar la influència catalana vers al sud de la Gàl·lia arreu del casament del comte amb la princesa Dolça de Provença. Com a hereu de totes les terres del comtat de Barcelona i els seus vassalls, fou el seu fill Ramon Berenguer IV .
  8. 8. La formació de la Corona d’Aragó L’any 1134 va morir el rei d’Aragó Alfons I el Bataller . Va morir sense descendència directa i va fer un testament que va provocar una forta crisi en aquest regne. Deixava tot el petit regne d’Aragó a les ordres militars del Temple Hospital Sant Sepulcre
  9. 9. Els vassalls – nobles del difunt rei d’Aragó no van acceptar aquest testament. Per aquesta raó, van demanar al germà d’Alfons, Ramir , que era bisbe de Barbas- tre, que acceptés de ser nomenat rei d’Aragó... Un cop renuncià els seus càrrecs eclesiàstics, i el Papa ho acceptà, les ordres militars foren compensades per no fer complir el testament d’Alfons. Va ser proclamat rei. Al començament del seu regnat va tenir problemes amb els reis de Navarra i Castella, que també volien aconseguir el regne d’Aragó per a ells. Un cop tornat a Aragó, es va apressar a casar-se ja que era necessari tenir des- cendència per el seu regne. Ho va fer amb Agnès de Poitiers (1135), amb la qual tingué una filla: Peronella . Fins i tot, Ramir va fugir a Catalunya per obtenir ajut dels comtes catalans i, especialment, del comte de Barcelona, per al seu regne.
  10. 10. Peronella havia de casar-se, també, per assegurar la descendència per al regne d’Aragó. Els nobles i consellers de Ramir, van elegir el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona com a marit de Peronella... L’11 d’agost de 1137 , es va signar a Barbastre l’ esponsalici pel qual Ramir va donar al comte de Barcelona la seva filla com a muller i, amb ella, el regne d’Aragó...Peronella tenia poc més d’un any i el comte més de vint... Tota decisió del regne d’Aragó havia d’estar amb el consentiment del comte.. El rei Ramir, després, es retirà al monestir de Sant Pere el Vell d’Osca, encara que va conservar el títol de rei fins que la seva filla fou major d’edat. El matrimoni es va celebrar a la ciutat de Lleida , l’any 1150. S’havia creat la corona catalano – aragonesa, en la qual tant el regne d’Aragó com el comtat de Barce- lona mantingueren les seves lleis i institucions prò- pies... S’havia format la Corona d’Aragó.
  11. 11. Ramon Berenguer IVrt. va ajudar als aragonesos en la seva lluita contra els musulmans, i a més va reconquerir el camp de Tarragona i la zona interior de Catalunya. L’anomenada Catalunya Nova va ésser reconquerida. Ramon Berenguer va fer tractes, també, amb Castella: es van repartir les terres que podien reconquerir cada regne ( Castella i la Corona d’Aragó ) Es va fer el tractat de Tudillén , segons el qual a la Corona d’Aragó li corresponia reconquerir els territoris dels regnes musulmans de València, Dènia i Múrcia. ( aquesta reconquesta es va fer més tard...) LA CORONA D’ARAGÓ DURANT ELS SEGLES XIII i XIV Es pot definir: Segle XIII: època d’expansió Segle XIV: època de crisi
  12. 12. Segle XIII El fill de Peronella i Ramon Berenguer IVrt., Alfons II anomenat el Cast , va ser el primer rei de la Corona d’Aragó: heretava el regne d’Aragó per part de mare i els comtats catalans per part de pare. Amb el seu fill, Pere Ir. el Catòlic , la Corona d’Aragó porta a terme: a.- Política de col·laboració amb Castella. b.- Projecció vers l'Occitània. a.- Va ajudar al rei de Castella en la lluita contra els musulmans i va participar en la batalla de les Navas de Tolosa (1212), on una coalició de regnes de la Península (Castella, la Corona d’Aragó i Navarra) van tenir una brillant victòria. Navas de Tolosa
  13. 13. b.- Al sud de la Gàl·lia, i en territoris que eren vassalls dels comtes de Barcelona, es va desenvolupar una heretgia , cada cop més important i amb influència so- bre la gent d’aquella zona: eren els càtars o albigesos .
  14. 14. El Papa, Inocenci III va formar un gran exèrcit per anar contra aquesta heretgia. El rei Pere el Catòlic es va trobar amb un problema feudal: <ul><li>Per un cantó ell era catòlic. </li></ul><ul><li>Els càtars estaven dins del seu territori i el rei tenia l’obligació de defensar-los, com a vassalls... </li></ul>Finalment, ell, va ajudar els seus vassalls, la qual cosa provocà que s’enfrontés amb les tropes catòliques. Fou derrotat i mort a la batalla de Muret (1213)
  15. 15. JAUME Ir. EL CONQUERIDOR (1208-1276) Quan el seu pare va morir a Muret, tenia cinc anys. Després d’uns anys amb problemes, ja que la noblesa volia més poder, a la seva majoria d’edat afermà la seva autoritat sobre la noblesa. Va començar una gran activitat expansiva i la història el coneix com el Conqueridor . Va conquerir Mallorca (1229) i, més tard, va iniciar la de València (1232-1245) i, finalment, Múrcia (1264-1266). Políticament, el rei Jaume va realitzar dos tractats importants: - El tractat d’Almizra ( 1244 ) - El tractat de Corbeil ( 1258 )
  16. 16. Tractat d ’Almizra : Signat amb el rei de Castella, Alfons X el Savi , l’any 1244 . Segons aquest tractat, el regne Múrcia quedava reservat per a Castella. El Conqueridor, però, va ocupar Múrcia i el va cedir al rei castellà per ser fidel a les condicions del tractat signades. El Tractat de Corbeil , signat amb el rei de França, Lluís IX , l’any 1258. Segons aquest tractat, el rei francès renunciava als drets legals que podia tenir sobre els comtats catalans i, a canvi, el rei Jaume li cedia certs territoris occitans.
  17. 17. Expansió per la Mediterrània La Corona d’Aragó, com a conseqüència dels tractats signats per Jaume I, dins de la Península i al sud de la Gàl·lia, només podia expansionar-se vers la Medi- terrània. El fill de Jaume I, Pere el Gran (1276-85), va conquerir l’illa de Sicília , després de casar-se amb la princesa Constança de Sicília. Pere el Gran reclamava els drets a ésser rei de l’illa (el Papa no el va reco- nèixer). És el moment en que un exèrcit comandat per Roger de Llúria (1250 ?- 1305) el va ajudar: eren els almogàvers (aquests eren mercenaris...). Més tard, Jaume II va començar la conquesta de Sardenya . Expedició dels almogàvers a Grècia L’emperador bizantí, Andrònic II (1295 – 1320), va demanar ajut als almogà- vers per lluitar contra els turcs que assetjaven l’imperi bizantí i, en concret, la seva capital, Constantinoble.
  18. 18. Els almogàres van ajudar als bizantins i van vèncer els turcs a l’Àsia Menor . Mes tard, el seu cap Roger de Flor (1268 – 1305) fou assassinat per uns nobles bizantins, fet que va provocar una reacció violenta per part dels almo- gàvers per venjar al seu cap. Aquesta situació es coneix com la venjança ca- talana. Més tard, es van constituir els ducats d’Atenes i Neopàtria , que es mantin- gueren sota el poder almogàver fins a la fi del segle.
  19. 19. Segle XIV Un tret important del segle XIV a Europa va ésser la gran crisi demogràfica, provocada per l’anomenada pesta negra. A Catalunya, des de l’any 1333 (anomenat com lo mal any primer ) van haver-hi moments de fams i epidèmies. El segle XIII va ésser una època de creixement demogràfic . Però la poca preparació tècnica en el camp no podia donar els fruits necessaris per donar aliments per a tothom. Això va provocar la presència de fams i la manca de defenses en els cossos per a superar les possibles malalties, ja que estaven mal alimentats. .L’aparició de la pesta negra va provocar una disminució nota- ble de la població dins del territori català durant el segle XIV.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×