Your SlideShare is downloading. ×
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN

4,195
views

Published on

Característiques de l'agricultura, la ramaderia i pescal al món.

Característiques de l'agricultura, la ramaderia i pescal al món.

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
4,195
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
15
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1.
    • IES PRIORAT
    • Falset
    • Presentació realitzada per:
    • Berta Fernández Abelló
    • 3r d’ESO/C
  • 2. Agricultura, ramaderia i pesca
  • 3. Sector primari
    • Compren l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’explotació forestal.
    • Actualment, el 39% de la població mundial treballa en aquest sector, però hi ha grans diferències entre les diverses sones de la Terra.
  • 4. Les activitats agràries
    • Les activitats agràries (agricultura i ramaderia) hi ocupen
    • un lloc molt important, perquè l’alimentació de la població
    • en depèn en gran mesura.
    • L’agricultura està condicionada pel medi físic:
    • El clima
    • El relleu
    • El sòl
  • 5. Els paisatges agraris
    • Són els paistatges modificats amb la finalitat d’obtenir
    • productes de la natura.
    • Es caracteritzen per:
    • Parcel·les (obertes i tancades)
    • Sistemes de conreu (policonreu i monoconreu, regadiu i secà, extensiva i intensiva)
    • El poblament (dispers i concentrat)
  • 6. Parcel·les
    • Camps oberts: Sense tanques, de poca extensió i regulars.
    • Camps closos: Amb marges, grans i irregulars.
  • 7. Policonreu i monoconreu
    • Policonreu: Moltes parcel·les on s’hi conreen espècies diferents.
    • Monoconreu: Especialització d’un sol producte.
  • 8. Regadiu i secà
    • Regadiu: L’aigua s’extreu d’algun embassament per portar-la als camps.
    • Secà: Només reben aigua de la pluja.
  • 9. Extensiva i intensiva
    • Intensiva: La quantitat més gran de productes en molt poc espai.
    • Extensiva: En un gran espai es conrea una gran quantitat de productes a baix preu.
  • 10. Poblament
    • Dispers: Els habitatges són allunyats uns dels altres.
    • Concentrat: Els habitatges estan agrupats.
  • 11. Agricultura de subsistència
    • Només produeix el necessàri per viure i és per
    • l’autoconsum.
    • Utilitzen molt poques eines o les mans per treballar la
    • terra.
    • El rendiment de la terra és molt baix.
    • N’hi ha de tres tipus:
    • Itinerant per cremació.
    • Extensiva de secà.
    • Irrigada de l’arròs.
  • 12.  
  • 13. Itinerant per cremació
    • Es practica a l’Àfrica, Amèrica del Sud i algunes zones d’Àsia.
    • Els camps s’obtenen cremant boscos o la sabana.
    • Al cap de pocs anys han de deixar la terra i anar a buscar un nou lloc.
  • 14. Extensiva de secà
    • Es fa a les zones seques d’Àfrica.
    • Combinen l’agricultura amb la ramaderia perquè el sòl sigui més fèrtil gràcies als adobs.
    • Es permanent i fan servir la rotació triennal.
  • 15. Irrigada de l’arròs
    • Es practica a l’Àsia monsònica.
    • Gràcies al clima i a les pluges es pot conrear l’arròs que permet alimentar moltes persones i no empobreix el sòl.
    • S’obtenen dos collites, una a l’hivern i l’altra a l’estiu.
  • 16. Agricultura de mercat
    • Està orientada a la venda de productes.
    • Va començar a la Revolució Industrial.
    • Les millores de les tècniques van fer que s’obtinguessin excedents.
    • Es practica als països desenvolupats.
    • L’objectiu és augmentar les vendes i reduir costos.
    • S’aconsegueix mitjançant: la mecanització del camp, la especialització agrària i la ràpida comercialització dels productes.
    • L’agricultura mediterrània i la d’especulació són de mercat.
  • 17. Mecanització del camp
    • És la utilització de màquines per fer la feina i permet:
    • Estalviar mà d’obra.
    • Augmentar la producció.
    • Disminuir els preus dels productes agrícoles.
  • 18. Especialització de la producció agrària
    • És la especialització en un producte i permet:
    • Augmentar la producció.
    • Millor comercialització.
  • 19. Ràpida comercialització dels productes agràris
    • Amb els mitjans de transport moderns es permet:
    • Fer una comercialització més ràpida.
    • Utilitzar transports segons els productes.
  • 20. Tipus d’agriculura: Mediterània
    • En principi era tradicional, però ha hagut d’adaptar-se a
    • l’agricultura de mercat amb noves tècniques i millores
    • (irrigació, adobs, espècies d’altres llocs…)
    • Se’n diferencien tres tipus:
    • Secà
    • Regadiu
    • Hivernacle
  • 21. Agricultura d’especulació
    • Té com a objectiu obtenir grans beneficis al mercat. N’hi
    • ha de dos tipus:
    • Especialitzada (blat, blat de moro, cotó…)
    • Plantació (cafè, canya de sucre, cacau, te…)
  • 22. La ramaderia
    • N’hi ha de dos tipus:
    • La tradicional.
    • La de mercat.
  • 23. Ramaderia tradicional
    • Complementa l’agricultura i el bestiar treballa el camp.
    • Són petits ramats de cabres o ovelles pel l’autoconsum.
    • A les zones molt seques hi ha la ramaderia de subsistència on els pastors són nòmades i es desplacen periòdicament.
  • 24. Ramaderia de mercat
    • L’objectiu és vendre la producció al mercat i obtenir el
    • màxim benefici. N’hi ha de dos tipus:
    • Intensiva: Molts exemplars en un espai reduit. Són estabulats o semiestabulats.
  • 25.
    • Extensiva: es practica a llocs que disposen de molt terreny de pastures.
    • Aquestes grans extensions poden alimentar ramats molt nombrosos de vedells, com passa a l’oest dels Estats Units, a la Pampa argentina o d’ovelles que crien a Austràlia o a la República de Sud-àfrica.
  • 26. La pesca
    • Es basa en l’aprofitament dels animals que viuen al mar.
    • N’hi ha dos tipus:
    • La tradicional.
    • La industrial.
  • 27. Pesca tradicional
    • S’utilitza la força humana o estris senzills (canyes,
    • arpons, xarxes…)
    • Es practica en regions poc desenvolupades i és per
    • l’autoconsum.
  • 28. Pesca industrial
    • Té com a objectiu obtenir un gran nombre de captures.
    • Necessita recursos econòmics, tecnologia avançada i
    • ports on es pugui deembarcar. N’hi ha de dos tipus:
    • Costanera
    • Pesca d’altura o gran pesca
  • 29. On es pesca?
    • Plataforma continental extensa: Les aigües són poc profundes (Mar del Nord, Mar de Japó).
    • Contacte entre corrents freds i calents: Hi ha moltes espècies de peixos (Terranova).
    • Costa on a prop hi ha un corrent fred: Hi ha molt plàcton i, per tant, moltes espècies que mengen plàcton o que mengen peixos que mengen plàcton (Califòrnia, Xile)
  • 30. Els problemes de la pesca
    • Hi ha tres problemes importants:
    • La sobrepesca
    • La falta de caladors
    • Contaminació de les aigües
  • 31. Per evitar la sobrepesca i fer una explotació sostenible :
    • Per evitar la sobrepesca s’ han proposat: Usar xarxes de
    • malla ampla, dimensions mínimes de les espècies,
    • temporades on no es pot pescar, limitació de capacitat de
    • les flotes.
  • 32. Aigües jurisdiccionals
    • Les Nacions Unides va decidir que cada país podia tenir
    • aigües pròpies per aprofitar-ne els recursos.
    • Aquestes aigües ocupen 200 milles (370 km) des de la
    • costa.
    • Els països van haver d’abandonar els seus caladors
    • habituals o van haver de fer tractats amb altres països.
  • 33. Altres altrenatives sostenibles
    • Els oceans constitueixen una reserva alimentaria
    • important, però no il·limitada. Per això hi ha alternatives
    • com la cria artificial de peixos, és a dir, la aqüicultura.