Your SlideShare is downloading. ×
Nümero 17
Nümero 17
Nümero 17
Nümero 17
Nümero 17
Nümero 17
Nümero 17
Nümero 17
Nümero 17
Nümero 17
Nümero 17
Nümero 17
Nümero 17
Nümero 17
Nümero 17
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Nümero 17

607

Published on

Published in: Travel, Entertainment & Humor
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
607
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net Punt de trobada Viladecans 17 Any 2 15 de desembre 2008 Publicació independent d’informació i opinió Després de la Fira de Nadal: dinamitzar el centre El darrer cap de setmana de novembre va tenir lloc la Fira de Nadal pels carrers del centre de Viladecans, en un ampli recorregut que anava des de Salvador Baroné a la Plaça de la Vila, i que, malgrat la pluja, va fer sortir molta gent al carrer, a exercitar aquesta activitat tan sana que és caminar i badar, i de passada, també, de tant en tant, comprar. És un bon invent, aquesta Fira. Segurament que milloraria si el que és pròpiament “mercat medieval” estigués agrupat i recreés una mica més l’ambient medieval. Ja s’intenta, però amb una mica més d’esforç organitzatiu, la Plaça de la Vila i el seu entorn més proper podria tenir més personalitat “d’època”. Però en tot cas, és un bon invent. I com que és un bon invent, de seguida ve al cap de pensar si aquest bon invent no podria funcionar més vegades. S’ha comentat molt, que tot el que és el centre històric de Vilade- cans és un lloc massa mort. És cert que des de l’administració s’han fet alguns esforços per dinamitzar-lo, alhora que també és cert que no és una cosa que depengui només de l’ad- ministració. Però el fet és que al nostre centre històric hi falten comerços, bars, restaurants, espais culturals, centres d’activitats que atreguin la gent. Estem segurs que, si allà s’hi pro- moguessin més sovint activitats com les de la Fira, que acostumessin la gent a acostar-s’hi més, si espais com la Torre Modolell i la Torre del Baró deixessin de ser edificis d’oficines i passessin a ser llocs amb activitats de cara a la gent, i si la Plaça de la Vila fos alguna cosa més que un lloc de pas (simplement: que en alguna banda de la plaça hi hagués un plànol de la ciutat i algunes informacions tant municipals com d’entitats ciutadanes), podria ser un estímul per a donar vida a aquest espai central de la ciutat que ara està tan desaprofitat. I Viladecans tindria més atractiu. Sumari Equip de redacció Anna Besora 2 De la Pineda de Viladecans a la Fageda d’En Jordà. Jordi M. Carmen Castellano Maria Comas Mazón Encarnació Garcia Josep Ginjaume 3 Universos blocaires. Mercè Solé Josep Lligadas 4 El moment de l’acció. Toni Mora Víctor J. Martínez Miguel de la Rubia 5 Al servei de la paraula: Manuel Tosca. Salvador Obiols Mercè Solé 6 Amanecer del 2009 con los saharauis. Rosa Mercader La distribució d’aquest butlletí es fa 7 Nou conveni de col·laboració, ara l’Àrea Bicing. Eulogi per correu electrònic. Si no desit- López geu rebre’l només cal que ens ho 8 Mori el Pla Local d’Habitatge. Ricard Caba comuniqueu. I si voleu que li envi- em a un amic o amiga vostres, feu- 9 Concursos enganyosos. Maria Comas nos arribar la seva adreça. Gràcies. 10 L’educació pública de tots i totes. Miguel de la Rubia Si voleu enviar articles per publi- car, tingueu en compte que han 11 Viladecans celebra els Drets Humans. Mercè Solé d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. 12 Les nostres entitats: El Club Beisbol Viladecans. Jordi Amat El nostre correu electrònic: 13 Conèixer Viladecans: Gavà, la vila privilegiada. Víctor J. puntviladecans@telefonica.net Martínez El nostre bloc: 14 El personatge: Una passejada pel barri de Sales amb en http://puntviladecans.blogspot.com Mohammadi. Josep Ginjaume
  • 2. De la Pineda de Viladecans a la Fageda d’En Jordà S i a Olot hi ha la Fageda d’En Jordà, al Montseny els cas- tanyers i els avets de Cam- pins, a Viladecans tenim la pretació de la zona, amb un equip teressant de diners per al municipi, Pineda i les maresmes del Remolar de monitors, que rebrien sense cap que es podrien invertir en el mante- i les Filipines. La comparació, tot i dubte milers i milers d’estudiants niment de la zona. que alguns la trobin desmesurada, de secundària i post-secundària de no és així. La qüestió és creure’s Barcelona, àrea metropolitana i de Què proposa l’equip de go- que la zona litoral de Viladecans més enllà. Els monitors descobririen vern de Viladecans? és realment original, única a l’àrea a aquests estudiants els valors de El projecte que s’ha donat a conèixer metropolitana, i a Catalunya. I això la zona: una pineda que és capaç de per a la zona, però, no va en aquesta lamentablement l’equip de govern sobreviure a primera línia de mar, línia. Un projecte molt intervenci- no ho creu, segons es dedueix del amb una història i una funció, unes onista promogut per l’ajuntament projecte que vol desenvolupar en dunes amb una vegetació autòctona, (equip de govern) i la diputació de aquesta zona. uns aiguamolls, amb zones declara- Barcelona, proposen la creació d’un des IBA (Important Bird Area, per la passeig marítim entre la Pineda i les Però, què tenim al litoral de Vila- Unió Europea), ZEPA (Zona Especi- dunes, trencant aquesta continuïtat decans? Hi ha un ecosistema conti- al de Protecció d’Aus) i Xarxa Natu- única, la rehabilitació d’antigues edi- nu únic de dunes-pineda, i que així ra 2000 (Unió Europea), i un equipa- ficacions per a uns usos no definits, hauria de seguir. La pineda de Vila- ment científic de primer ordre com però que tot apunta que podrien ser decans és la darrera que queda ín- és el CRAM. I tot en un entorn sense restaurants, i que per tant, l’accés a la tegra a l’àrea metropolitana, i de les restaurants, xiringuitos, habitatges... pineda es pogués fer en molts trams poques al litoral mediterrani espa- a deu minuts de la plaça d’Espanya en cotxe privat. L’accés rodat per nyol. Una pineda densa de pi blanc, de la ciutat del costat, Barcelona. l’interior de la Pineda segons sem- amb copes denses que fan una om- Fins i tot, i a l’estil de la Fageda d’En bla serà permès en alguns trams. En bra compacta. Pins tombats per la Jordà, podrien oferir-se passeigs en definitiva, es pretén seguir el passeig marinada, el vent que des de març a tartana sota la pineda, pels camins marítim de Gavà, amb la diferència octubre bufa diàriament amb força. ja existents, i no permetre l’accés en que no hi haurà noves construccions Una pineda a primera línia de mar, cotxe. Estic convençut que un pro- d’habitatges sota la pineda (bàsi- de tres quilòmetres i mig de llarg, i jecte educatiu d’aquesta mena seria cament perquè no es pot, pel soroll uns 200 o 300 metres d’ample, a to- autosuficient i comportaria beneficis dels avions...). car d’un plegat de dunes amb una per al municipi, com ho són d’al- vegetació i fauna pròpies. Uns pins En definitiva, un projecte típic dels tres projectes molt més modestos plantats pels pagesos de Viladecans anys 60, 70 i 80 del segle passat. Un en pobles molt més petits, com per fa un centenar d’anys, per evitar que model caduc, arcaic, i sense innova- exemple l’observatori meteorològic el vent i la sal marina afectés els con- ció. Un projecte elaborat per una ad- de Pujalt, reconegut amb un premi reus més pròxims al litoral. I tot ple- ministració local que no es creu els de la Unió Europea a la innovació en gat a tocar de la zona protegida del valors que tenim al nostre litoral, i l’àmbit rural. Remolar-Filipines, on s’instal·larà que ho veu més com una nosa que el CRAM (Centre de Recuperació A més a més de promoure l’educa- com un valor. d’Animals Marins), i una zona que ció ambiental de la zona, recuperant no té res a envejar als aiguamolls de i reparant aquelles zones més mal- En resum... l’Empordà (excepte que cada 45 se- meses de la Pineda, a nivell mundial existeix un turisme de qualitat, que El nostre litoral és únic, singular, i gons passa un avió a pocs centenars mou molts diners, relacionat direc- així hauria de ser. Si volem anar a de metres). tament amb l’observació d’aus, en pendre unes copes, a la disco, o als pubs, podem anar a Playafels. Si vo- Quin projecte s’hauria de de- zones d’espacial protecció. Una zona com aquesta, declarada com dèiem lem patinar, passejar més tranquil- senvolupar en aquesta zona? lament, podem anar a Gavà-Mar. Si IBA, ZEPA, Xarxa Natura 2000, ben Som al segle XXI, i lamentablement a prop de Barcelona ciutat i de l’ae- volem gaudir d’una natura litoral a Viladecans encara no hem entès roport, podria convertir-se en un pol única, gairebé verge, podem anar que el desenvolupament d’una zona interessant per a aquest turisme de encara a la platja de Viladecans. no cal que porti totxo associat. En qualitat i gran poder adquisitiu, que Hauríem de ser conscients d’això, i aquesta zona potser s’escauria un podria de ben segur, si es promocio- com a bons viladecanencs i viladeca- projecte d’educació ambiental, com nès la zona com cal i s’intervingués nenques, no ens hauria d’escandalit- els que hi ha a la Fageda d’En Jordà. en la línia d’una recuperació i màxi- zar que la nostra platja és diferent. Hi hauria d’haver un centre d’inter- ma protecció, comportar una font in- Jordi Mazón Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 2
  • 3. U n blog és una mena de diari, penjat a in- ternet, gratuït, molt Universos blocaires fàcil de fer i de con- un cop d’ull al blog o blogs que en àmbits polítics o religiosos. O sultar i que permet l’intercanvi més t’interessen. Acabes fent rela- simplement permet una reacció d’opinions i de comentaris. Hi ció amb gent de tot arreu a qui se- immediata de vegades poc repo- ha blogs de tota mena i de tot co- gurament mai no hauries conegut sada. No sempre incita a la refle- lor. N’hi ha de literaris, de polí- d’una altra manera. I t’obliga a fer xió, sinó que provoca una respos- tics, de religiosos, de comarcals, tot el possible per expressar-te de ta visceral. És certament una altra de tot el que vulgueu. Alguns manera que la gent que no és de forma de comunicar-se. s’agrupen per afinitats, formant la teva corda et pugui entendre. Us poso –i els vinculo també al “blogosferes”, de manera que és Ho aconsegueixes més o menys, blog del Punt de Trobada– uns més fàcil conèixer-ne de nous, però l’esforç com a mínim t’ajuda quants blogs viladecanencs. Si en reflexionar conjuntament sobre a adonar-te que de vegades vivim coneixeu algun altre, ens envieu alguns temes, etc. També hi ha en mons compartimentats. un correu i també l’afegirem. blogs que més que centrar-se en el mitjà escrit, ofereixen imatges Hi ha gent que hi escriu coses En fi, material per distreure’s, no o música. N’hi ha de totalment molt personals, d’altres marquen en falta. Estaria bé també que el públics i n’hi ha de restringits més distància o alguns fan només Portal de Viladecans o l’Ajunta- a la nostra penya És una eina, d’altaveu d’allò que els interessa: ment promoguessin un portal doncs, molt flexible. les seves obres literàries, les seves on es trobessin fàcilment tots creences polítiques... aquests blogs. I que s’hi afegissin Un blog, com generalment tot allò que circula per internet, requereix Com a part integrant d’internet entitats, instituts, etc. Pot ser una un cert dinamisme: constància, té el problema que la mateixa lli- manera de debatre i de compartir vaja, per anar-hi escrivint. De fet, bertat d’acció i agilitat que per- idees. Mentrestant, mirarem que la consulta en blogs es converteix met de vegades es converteix en el nostre blog ofereixi un llistat en una mena de ritual: engegues l’insult més groller sovint des de dels col·legues viladecanencs (i l’ordinador, mires el correu, i fas l’anonimat. Sobretot es dóna això viladecanenques). Mercè Solé Blogs d’entitats i associacions Biblioteca de Viladecans: http://bibliotecadeviladecans.blogspot.com Club de baile deportivo Totball de Viladecans: http://totball.wordpress.com L’Agulla:http://punxo.blogspot.com Noticias del Club Ciclista Viladecans:http://ccviladecans.blogspot.com Parròquia de Santa Maria Magdalena: mariamagdalenaviladecans.blogspot.com Rugby Sales Viladecans: http://rugbysalesviladecans.blogspot.com Salvem Oliveretes: http://salvemoliveretes.blogspot.com i, és clar, el de la nostra publicació: http://puntviladecans..blogspot.com Blogs polítics David Chacón (Ciutadans): http://david-chacon.blogspot.com JERC Viladecans: http://jercviladecans.bloc.cat Eulogi López (CiU): Bloc d’Eulogi López: http://eulogilopez.blogspot.com Bàrbara Lligadas (ERC): Una finestra al món de la Bàrbara: http://babs.bloc.cat Josep Lligadas i Mercè Solé (ICV): El mosquit i el camell: http://mosquiticamell.blogspot.com Gisela Navarro (PSC): Cachitos de Gi: http://giselfust.blogspot.com Francesc Roca (PSC): Opinió personal sobre l’activitat política: http://francesc.roca.gavaciutat.cat/blog/vlogger.html Blogs personals Annie: Ens veiem pel poble!: http://kumbeta.blogspot.com Marc: Filosofia, frikisme i d’altres: http://filosofreak-cat.blogspot.com Miguel Franco: El mundo de Mike: http://theworldofmax.blogspot.com Josep Ginjaume: Gin: http://gin.bloc.cat Sergio Ojeda: Ojucles: http://sergioojedaucles.blogspot.com Insignias verdiblancas: http://coleccionismobetico.blogspot.com Mare Nostrum: http://baix-resistencia.blogspot.com Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 3
  • 4. El moment de l’acció E l que ens vèiem que Nosaltres ho tenim clar. Recent- arribaria ja és aquí. ment he estat elegit Secretari Encara que alguns i al- general de les Comissions Obre- gunes van pensar que res del Baix Llobregat i al nostre amagant-la amb eufemismes Programa d’acció, aprovat unà- enfonsarien la realitat i la dis- nimement al Congrés, hem plan- fressarien, són temps ja de crisi. tejat línies d’acció ben clares per I el 2009 serà pitjor. fer útil el sindicat més que mai A la comarca la presència del sec- en aquesta època de crisi. L’acti- tor de l’automoció és fonamental visme i la reflexió com a binomi per al desenvolupament econò- parella de la negociació i la mobi- mic actual. Milers de treballadors lització està al nostre ADN però i treballadores desenvolupen la ara serà temps de posar tota la seva activitat laboral en aquest carn a la graella i cridar ben fort sector econòmic i per tant milers a les empreses i els bancs perquè de famílies fan dependre les se- creguin en la societat que els en i ves economies domèstiques d’ell. donin contingut real a la parau- Són gent de totes les edats i són la responsabilitat adjectivada de gent habitants de tots els muni- social. cipis del Baix Llobregat, molts i Ara és l’hora de fer activisme moltes d’ells i elles no han treba- social partint de la consciència llat mai en altres sectors i veuen de classe però tenint a la vegada amb incertesa i preocupació com un objectiu clar a les persones. determinats polítics fan depen- La ciutadania és també la nos- dre de desideràtums futurs com tra referència principal i com a el cotxe elèctric la solució als pro- agent social a la comarca, CCOO blemes d’ara. A l’assemblea de ho tenim sempre present. L’abast treballadors i treballadores de d’aquesta crisi és molt superior al Nissan celebrada al Prat el pas- que podem arribar a albirar i de- sat 24 de novembre ho deixàvem pèn de nosaltres que després tot molt clar, la unitat dels treballa- no quedi igual, és hora de refun- dors i treballadores, la unitat sin- dar el sistema econòmic amb una dical, serà la resposta contundent gran S de social i no tornar a pri- a l’especulació dels poderosos i vatitzar beneficis volent después les ineficiències dels que han de socialitzar les pèrdues. decidir. Es l’hora de foragitar els mer- No només el sector de l’automo- caders del temple amb coratge i ció ja pateix la crisi, sectors com posar per davant la justícia social la química, la construcció (evi- per reequilibrar aquesta societat. dentment después dels pelotazos Però si volem canvis ens haurem i els diners fàcils, dels pirates i de moure, no quedar-nos als “so- els especuladors), ja tenen moltes fàs acomodaticis” i trencar con- empreses amb procés de regula- ceptes com els que ens han inten- ció o tancament. És previsible que tat fer creure amb el resum que el sector del comerç i l’hostaleria la història s’havia acabat. Ans al es ressenti amb la constricció del contrari, com deia el poeta: Tot consum a les properes dates fes- està per fer i tot és possible! tives. Toni Mora Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 4
  • 5. Al servei de la paraula M ANUEL TOSCA I AMELLA, admi- rat escriptor, poeta i lingüista, l’u de novembre va lliurar la seva àni- ma a Déu. Tots els que el coneixíem l’estimàvem i admiràvem, tant per la seva vàlua humana, com per la seva llarga i sòlida trajectòria literària. La seva vida va estar entregada al servei de l’impuls de la cultura i de la llengua catalana, d’una forma seriosa i destacada. Ho demostra el llegat que ens ha deixat com a artista creador i com a lexicòleg: “Tot fent camí” (1978), “Entre el caliu i la flama” (1989), “Sala de miralls” (2000) “Triada” (2001) ”El Nadal Foto A.M.C. Canal i les Nadales” (2002), “Credere in Deum” (2005). El llibre d’assaig “Viatge per la memòria”(1994), “Segon viatge per la memòria” (1997). Coautor del “Diccionari Pràctic i Contemplatiu de la Llengua Catalana” (2002). Era membre d’Honor de l’Asso- ciació d’Escriptors en Llengua Catalana. Havia for- mat part durant cinc anys del Seminari d’Investi- Darrera carta (Tríada-XLI) gació Poètica de Barcelona. En el decurs de la seva carrera literària havia estat àmpliament reconegut en certàmens literaris i li havien estat atorgats més Voldria que fessis de cinquanta guardons, entre ells tres títols de Mes- una bandera de pau, tre en Art Poètica, o Gai Saber. Actualment estava voldria que fessis treballant en la preparació de tres llibres de poesia, un de narrativa curta i un breu tractat de correcció una sendera d’amor, de barbarismes. voldria que fessis A Viladecans va ser fundador del Grup Literari El un benigne clar de lluna, Caliu, a través de qual va fer una tasca important voldria que fessis pel desenvolupament i difusió de la poesia i la llen- un clam de justícia, gua catalana, a través d’un mestratge, que va esti- mular a diferents viladecanencs, entre els quals em voldria que fessis compto, a interessar-nos pel difícil art de la versifi- un bell crit de germanor, cació i a estimar la poesia i a ser fidels seguidors de voldria que fessis les seves ensenyances i els seus consells. un afany de llibertat, És just que la nostra ciutat li expressi el reconeixe- ment que es mereix, en forma d’homenatge pòstum, voldria que fessis i també ho seria posar el seu nom a un centre cultu- uns versos plens de records. ral, d’ensenyament, un espai de la via pública.... Voldria que fessis Manuel Tosca i Amella estarà present en la memò- tot això i molt més ria i en el cor d’aquells que ens mantindrem fidels amb les meves cendres. a les seves ensenyances i als seus consells. Gràcies mestre. Manuel Tosca i Amella Salvador Obiols Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 5
  • 6. Amanecer del 2009 con los saharauis (del 28 de diciembre de 2008 al 3 de enero de 2009) Un encuentro solidario por la paz y la amistad en el desierto A l cumplirse 33 años mida y bebida con las familias, del abandono por participando en charlas... en de- parte de España del finitiva, celebrando cerca de ellos Pueblo Saharaui, que- la despedida del año. remos hacer un viaje solidario y Será un fin de año distinto, un reafirmar nuestro apoyo y cariño encuentro de asociaciones, comi- para estar cerca de ellos en estas tés de solidaridad, ONG, institu- fechas tan significativas. ciones y organismos que defien- Mientras una parte del mundo den la causa de la independencia se prepara para celebrar el fin de del Sáhara Occidental, junto con año, el pueblo saharaui continúa artistas, escritores, intelectuales, esperando que el año 2009 sea músicos... que quieran demostrar mejor y más justo que el anterior, su apoyo a los saharauis. Gracias en el que han continuado vivien- a tu participación, haremos que do y sufriendo en campamentos esa noche los Campamentos sean de refugiados y en las zonas ocu- el centro de la solidaridad y la padas por Marruecos, igual que fiesta de Nochevieja se convierta en los últimos 33 años. La lucha en un acto de reivindicación de por hacer valer su derecho sobre los derechos de un pueblo que una tierra que les fue arrebatada lucha esforzadamente por regre- en 1975, la paciencia y la resis- sar a su tierra. tencia, la fe en la justicia y la con- Nos encontramos en un momen- fianza en su razón, es lo que ha to delicado en aplicación del Plan hecho que los saharauis, a pesar de Paz, auspiciado por la ONU, a de las promesas reiteradamente causa de los constantes obstácu- incumplidas, hayan sido capaces los marroquíes. Debemos llamar de vivir todo este tiempo en una la atención del mundo acerca de de las zonas mas inhóspitas del la represión que sufren los saha- planeta. rauis en el territorio que ocupa La responsabilidad directa del el ejército marroquí, y la inde- Estado español, de la que el Sá- fensión de la población civil, que hara Occidental fue provincia, está a merced de colonos y mili- no se puede seguir ocultando tares con una presencia de fuer- por más tiempo. El sentimiento zas de la ONU insuficiente. de vergüenza colectiva hacia ese No más olvido de la Comuni- pueblo hermano que aún conser- dad Internacional. Paz y jus- va el castellano como lengua, nos ticia para los saharauis hace manifestar de modo claro y rotundo nuestra solidaridad. ¡ 33 años bastan ! Por ello hemos organizado un viaje para esta fecha tan seña- REFERÉNDUM LIBRE, lada, durante el cual podremos SÁHARA INDEPENDIENTE comprobar de cerca como vive Rosa Mercader el pueblo saharaui, alojándonos en sus jaimas, compartiendo co- Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 6
  • 7. Nou conveni de col·laboració, ara l’Àrea Bicing M algrat que encara ratina, etc.) diu que Viladecans té Viladecans necessita millorar la no s’ha suprimit una orografia adient per a aquest circulació, el trànsit pels carrers l’impracticable mitjà de transport. de la ciutat, els embussos cons- carril bici del car- Viladecans no és Barcelona tants. rer Àngel Arañó (autèntic ho- (61.718 habitants enfront de Necessita augmentar la freqüèn- menatge a la inutilitat), el nostre 1.595.110 habitants segons la Di- cia de pas dels autobusos inte- Ajuntament ens sorprèn, encara putació el 01.01.2007). riors (VB), necessita reactivar la que poques coses ens poden sor- línea 83. A Barcelona, la idea del servei de prendre ja, amb el nou conveni Bicing ha estat tot un encert, però Necessita solucionar de forma de col·laboració amb l’Entitat a la vegada està donant molts definitiva el paviment de la Ram- Metropolitana del Transport problemes. Problemes que Barce- bla Modolell. (EMT) per a la implantació del lona pel fet de ser la ciutat que és, Necessita millorar substancial- servei públic de bicicletes Area està solucionant a poc a poc. ment la neteja i il·luminació dels Bicing en Viladecans. seus carrers, places, parcs, jar- dins. Necessita més seguretat, més presència de la Policia Municipal als barris. Necessita de manera urgent am- pliar les zones d’aparcament. Necessita l’estació de Renfe que es mereixen els seus ciutadans (senzilla, sense luxes, però sense passar fred ni mullar-se). Necessita asfaltar multitud de carrers, especialment l’Avinguda Generalitat (l’artèria principal), així com les voreres i els passos de vianants. Necessita el tercer CAP. Necessita, etc, etc. Hem de prioritzar les nostres necessitats, els assumptes i pro- Els ciutadans –ens diuen– dispo- blemes pendents de resoldre, els Viladecans (o Sant Boi, o Gavà, saran de 200 bicicletes repartides d’ahir i els d’avui. etc.), no és Barcelona. en 25 estacions que connectaran I desprès, quan ja s’hagin resolt la ciutat, inclosa l’estació de Ren- No hauríem d’intentar imitar les els temes pendents, quan ens ha- fe. grans ciutats. guem posat al dia, podrem dei- Diu el Sr. Alcalde que aquest ser- Hem de millorar la qualitat de xar volar la imaginació i plantejar vei facilitarà la mobilitat soste- vida dels nostres ciutadans, i per nous reptes, nous objectius per al nible en la ciutat. Encara més, el fer-ho haurem de fixar-nos en futur. president de EMT (gran coneixe- iniciatives d’èxit en altres muni- dor de la ciutat, especialment de cipis, però en municipis amb ca- Eulogi López les zones de Roureda, Montser- racterístiques similars al nostre. Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 7
  • 8. Mori el Pla Local d’Habitatge de Viladecans A partir del dijous dia 4 de desembre estan penjats a la pàgina web de l’ajuntament els dos volums que configuren el Pla Local d’Habitatge de Vi- ladecans (PLH). Link: http://www.aj-viladecans. es/Plantilles/presentacions/_ JNJtGAWc42Z9wgs6IngUNqL- QeE7hjokx46CqKDULgEk. El document fa una anàlisi molt àmplia de la realitat del parc d’habitatges i del creixement pre- vist a Viladecans. Però al mateix temps està ple de contradiccions. Comença analitzant la realitat de Viladecans, en habitatges actu- alment són 23.062, amb una po- blació de 64.570 habitants, i con- templa que hi caben un total de 33.252 habitatges. Segons sembla, Però la contradicció està al llegir el Pla de Llevant a Oliveretes.. si la mitjana és de 2,8 a 3 habitants que a Viladecans hi ha un parc Per tant, el pla d’habitatge de Vi- per habitatges, Viladecans pot ar- d’habitatges buits de 1.194 habi- ladecans hauria de començar per ribar als 100.000 habitants. tatges, a mes de 1.000 pisos nous acabar de conjuntar el casc urbà i Una gran aposta del document construïts sense vendre, 900 pi- no urbanitzar Oliveretes. Comen- són els pisos de protecció ofi- sos de segona mà a la venda, 200 çant si calgués, segons el PLH, cial. Com que la llei marca que habitatges posats a llogar sense pel que es planteja en deu actu- s’ha de tenir un mínim del 15% llogar. O sigui, un total de 3.300 acions dins el casc urbà, d’inici- d’habitatges de protecció, calcu- pisos suposadament per a ser ativa pública, possibilitant fer-hi len que han d’haver-hi uns 5.000 ocupats. 1.585 habitatges dels quals 790 habitatges protegits a Viladecans. A més, en l’estudi sociològic diu serien de protecció, i augmentar Tenint en compte que ja n’hi ha que Viladecans es pot qualificar la població fins el 2019 en uns 1.600, s’ha de preveure construir- com a ciutat madura amb “un 4.000 habitants, uns 360 per any, ne uns 3.500 mes. alentiment del creixement per ex- i anar fent... Concretament, el PLH fa una pansió i intensificació del creixe- Tot això sense comptar amb les projecció a dotze anys vista pro- ment pel propi desenvolupament noves construccions d’iniciativa jectant un escenari de creixement urbà, el qual segueix suposant un privada dins el casc urbà, quan i preveu la construcció de 4.883 creixement demogràfic però més per exemple, una casa vella es habitatges, dels quals 2.143 seran pautat i amb major possibilitat converteix en un pis de diversos protegits, en dotze actuacions d’absorció per l’organisme urbà.” habitatges. diferents, destacant els 2.649 a Per això és estrany que es plani- Viladecans pot transformar-se Oliveretes, tot i que el pla parcial fiqui un creixement de 800 habi- d’una altre manera. Cal frenar nomes n’encomana 2.377. tants per any, quan hauria de ser aquesta fal.lera constructiva/ Igualment, preveu que l’any 2019 només de 100 a 300, com a creixe- destructiva que tenen els nostres Viladecans arribi a una pobla- ment natural de Viladecans. Això governants. ció de 72.997 habitants i un parc evidencia que no cal desenvolu- par projectes tant faraònics com Ricard Caba d’habitatges de 27.338. Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 8
  • 9. Per una Festa Major amb més personalitat El dilluns 19 de gener Concursos a les 7 de la tarda enganyosos Viladecans Punt de Trobada organitza una taula rodona per parlar de com fer que la nostra Festa Major sigui un T ot esmorzant, poso la moment de trobada ciutadana amb més vitalitat. tele per informar-me de les notícies del dia, que com sempre són Hi direm la nostra, molt alarmants: empreses que i convidarem els representants dels grups municipals deixen un munt d’aturats, que a dir-hi la seva. la crisi no començarà a remetre fins a l’any 2010, etc., etc. Amb aquest panorama em de- Reserveu-vos la data. primeixo i decideixo buscar un El lloc ja l’indicarem oportunament. canal de TV que m’alegri una mica el dia, i en compto quatre que m’ofereixen molts diners: només he de trucar a un núme- ro de telèfon 905... per endevi- ans? nar uns jocs que són molt fàcils. a Viladec fi lls viuen r-ho? e els teus punt de fe A la pantalla hi veig una pila Fa poc qu ar o són a ? de bitllets que cada cop n’hi ha Acaben d ’arrib rlen català castell à? No pa més, i la presentadora animant No parlen escola? nya? Els costar à l’ s a Catalu ? perquè truquis i puguis endur- les escole r ncionen uin troba te tots aquests diners i pal.liar S aps com fu dificultats que pug r les una mica la crisi. Et fan po estudiar? s de l’esco la? Apago la tele indignada. Com Fins on podrà res pa res i mare ió amb alt es presten algunes televisions Tens relac a fer aquesta mena de progra- mes? Perquè el que fan és jugar amb la innocència d’algunes persones que s’ho creuen. En sé d’algun que li han vingut més de 400 € a la factura de telèfon, i M de premis res de res. oltes preguntes. I moltes novetats per a les persones Aconsello que per no caure en que acaben d’arribar a Viladecans. Per això Càritas, la temptació de fer aquestes que manté contacte amb moltes dones estrangeres trucades se sol.liciti a telefònica que han vingut a treballar a la nostra ciutat, orga- que et donin de baixa d’aquests nitza una xerrada el dimarts, 13 de gener, a les 7 de la tarda, als números 806 o 905 i així us evi- seus locals (Av. Roureda, 44). Parlarem amb ells i amb Maria tareu disgustos. Bargalló, una mestra que treballa a la comarca. La xerrada és oberta a tothom, vol tenir un caire molt participatiu i iniciar així Maria Comas Oriol un espai de diàleg i de convivència per a persones immigrades. Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 9
  • 10. L’educació pública de tots i totes E l passat mes de novem- AJEC i MRP. És gratificant veure bre començava la “an- la quantitat d’associacions, tant dadura” de la LEC (Llei de pares i mares d’alumnes com d’educació de Catalu- d’altres fins i tot de altres llocs de nya). Aquest projecte comença- l’Estat Espanyol, que s’han adhe- va sense acord entre el govern i rit a aquest manifest demostrant la comunitat educativa, i sense d’aquesta manera que es preocu- acord entre les forces que com- pen cada dia per aconseguir una ponen el Govern d’ Entesa. educació pública, gratuïta i de Entitats pertanyents al món edu- qualitat. catiu van presentar al Parlament Per altre banda, és important de Catalunya un manifest (que a destacar positivament el com- sota reproduïm) amb una sèrie de portament de les AMPAS de tres requisits que hauria de complir centres de Viladecans, la de l’IES aquesta llei i que proposen nego- Sales i les dels CEIP Pau Casals i ciar amb la Conselleria. Aquest Marta Mata, que s’han adherit a manifest ha estat impulsat per la aquest manifest. FAPAC, la FAPAES, CCOO, UGT, Miguel de la Rubia MANIFEST Solucions per a l’educació, ja! Aquesta llei necessita millorar. Portem al Parlament l’educació real Demanem al Parlament de Catalunya que, abans de prendre cap decisió sobre el Projecte de llei d’educació de Catalunya i sobre el pressupost del Departament d’Educació per al 2009, tingui en consideració la situació general de l’educació al nostre país i conegui els problemes reals que pateix. A més, demanem que tingui en compte les consideracions següents, que també subscrivim. • Defensem un servei públic educatiu, laic, democràtic i participatiu i de qualitat, que garanteixi el caràcter públic i gratuït de l’educació, definit com un dret de ciutadania i en què tots els centres que siguin finançats amb fons públics garanteixin condicions d’igualtat i equitat per atendre tot l’alumnat. • L’educació de Catalunya no pot permetre’s uns pressupostos regressius. El compromís establert en el Pacte Nacional per a l’Educació d’arribar al 6% del PIB ha de ser recollit per la llei i assumit pel Parlament. Per garantir la cohesió social i el desenvolupament econòmic, l’educació ha de ser una prioritat i s’ha d’avançar en la seva gratuïtat i en la seva millora. • La Llei d’educació de Catalunya ha de trencar la dualització del sistema educatiu i evitar la segre- gació de l’alumnat. • L’educació pública s’ha de sustentar en els valors democràtics, de respecte, solidaritat, i de lliure pensament, en què totes les opcions religioses i ideològiques es puguin expressar de forma lliure i responsable. AJEC - CCOO - FAPAC - FAPAES - MRP - UGT Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 10
  • 11. Viladecans celebra el 60è. aniversari de la proclamació dels Drets Humans V a ser un acte emotiu que es va fer el dia 10 de desembre, en què es complia el 60è. aniversari de la proclamació d’uns drets que, com es va recordar en el mateix acte, són trepit- jats cada dia a tot el món. La commemoració va consistir en una taula rodona en què van participar un representant d’Amnistia Internacional (Alfonso López), Nancy Fiallo i Sultana Jaya, dues dones que, l’una a Colòmbia i l’altra amb el poble Saha- rià han patit greus amenaces que han arribat fins a l’agressió física, per la seva defensa de la pau i de la llibertat dels seus pobles. Després de la taula rodona es va fer una lec- tura pública de tots els articles dels Drets Hu- mans amb exemples concrets de la reiterada vulneració que, en països rics i en països po- bres, se’n fa. Van llegir alumnes d’ensenyament secundari de la ciutat, membres de la xarxa Parlar per Conviure i de diverses entitats, i els regidors municipals presents a l’acte. A la biblioteca podreu trobar encara una expo- sició sobre el tema. Mercè Solé Teniu alguna foto, octaveta, retall de diari, o altre material del tipus que sigui referent a la vaga de la Roca dels anys 1976-1977? Estem recollint tot el material possible d’aquell esdeveniment per poder-lo exposar perquè tothom el pugui conèixer. Poseu-vos en contacte amb el Grup Tres Torres a través del correu electrònic trestorresviladecans@telefonica.net o trucant al número 652 947 107 (Jaume Lligadas). En farem una còpia i us ho tornarem. Perquè és la història de tots, i no s’ha de perdre! Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 11
  • 12. les nostres entitats El Club Beisbol Viladecans nil i Cadet. D’aquestes categories sortiran els jugadors que més endavant donaran vint anys d’èxits al club. L’any 1979 marca l’inici de la pràctica del Softbol entre les dones, que es proclamen campiones nacionals jú- nior el 1986 i campions de Lliga Nacional en 1992. El 1982, per primera vegada, l’equip masculí del Club Beisbol Viladecans es proclama Campió Nacional d’Espanya categoria sènior; i Campió de la Copa del Rei, supremacia que ha continuat aconseguint con- secutivament en divuit ocasions fins el dia d’avui. E Igualment Igualment ha resultat Campió de la Lliga l Club Beisbol Viladecans va ser fundat Nacional Sènior Divisió d’Honor durant 14 ocasions el 1945, i en els primers anys es va de- consecutives des de la seva instauració el 1986. dicar a portar a terme partits amistosos i realitzar activitats de promoció, que El 1987 va tenir lloc la inauguració del Camp Mu- van contribuir a la difusió d’aquest esport entre nicipal de Beisbol de Viladecans on, amb les instal- les poblacions properes a Barcelona, i a fomentar lacions amb grades cobertes d’aforament per a una forta tradició local que s’ha consolidat a tra- 1.500 espectadors, s’han desenvolupat importants vés dels anys fins a l’actualitat. competicions nacionals i internacionals amb els Jocs Olímpics del 1992, Copes Intercontinentals del La seva participació en competicions oficials es va 1991 i 1997 i Copes d’Europa del 1989, 1994, 1998. iniciar a partir del 1954 amb la integració d’un equip de 2a categoria, que va aconseguir el seu primer re- El 2001 es guanya la dinovena Copa del Rei conse- sultat destacat el 1957 en proclamar-se Campió del cutiva, i la quarta posició a la Copa d’Europa Poll-A Trofeu “Radio Ciudad de Barcelona” a Nettuno, Itàlia. El 2002 es va obtenir el vint-i-unè campionat de Lliga Nacional. El 1970, pel 25 aniversari de la fundació del Club, ja es treballa seriosament amb les categories inferiors, En l’actualitat el Club Beisbol Viladecans té una Es- participant en competicions de les categories infan- cola Municipal i equips de Beisbol a les categories til, juvenil i primera divisió. d’Aleví, Infantil, Cadet, Júnior i Sènior A i B; a més a més d’equips de Softbol de Júnior i Sènior. Presidents del Club Béisbol Viladecans Josep Gusi Zaidin, 1945-1946. Fundador Josep Padrós Gribé, 1947-1950 Julià Bonich Pallarès, 1950-1955 Carles Gusi Zaidin, 1955-1964 Ignasi Alavedra Casas, 1964-1974 Josep Mazón Hernández, 1976-1977 Josep Ballester Sarabia, 1978-1987 Andreu Comellas Doñate, 1988-1995 Jordi Amat Saval, 1995-2003 El 1974 el beisbol català entrà en una profunda crisi Jose Julio Cano Ridruejo, 2003- Fins l’actualitat. fins a prop del final de la dècada. En aquest temps es Pràcticament, fins als anys 60, no es crea la figura produeix la desaparició de clubs històrics com Pica- estatutària de president. Per això les persones que dero, Pops de Lloret de Mar, Alacrans, Universitaris, pertanyen a períodes anteriors podríem dir que fe- Dinámicos Siemens. El Club Beisbol Viladecans va ien de president. ser un dels pocs clubs, no sense problemes, que so- breviu els difícils anys d’aquest esport a Espanya. Per contactar: C.B. Viladecans Apartat de Correus 33 – Tel. i fax 936372588 Fruit d’aquesta constància el 1976 arriben els èxits al http://www.beisbolviladecans.com Campionat Nacional d’Espanya a les categories Juve- Jordi Amat Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 12
  • 13. conèixer viladecans Els nostres veïns IV. Gavà, la vila privilegiada E n el nostre trajecte visitant les poblacions veïnes de Viladecans, ens aturem avui a la vila de Gavà. Per la seva ubicació podem afirmar que es tracta d’una vila privilegiada, ja que en el seu territori podem gaudir d’un paisatge forestal, d’un nucli urbà amb encant i d’una de les platges amb més renom de Catalunya. D’aquí que sigui certa la dita gavanenca “De tot tenim a Gavà: Platja, muntanya i pla”. De la seva història en tenim prou vestigis i documents com per a fer un estudi, gairebé sense interrupcions, des dels primers pobladors de l’era neolítica (vora l’any 6000 a.C) fins a l’actualitat. I van ser aquells primers habitants qui deixaren a la vila una de les millors herències que es troben en el Baix Llobregat. Les mines de variscita situades a Can Tintoré. Lloc de residència, posteriorment, dels ibers, romans i visigots, el nom de Gavà apareix documentat per pri- mer cop durant l’època medieval, cap a l’any 1000. I fou durant aquesta etapa quan Gavà assolí un lloc de domini sobre les poblacions de les rodalies. El Castell de l’Eramprunyà seria el lloc escollit per establir-se les famílies que posseïen i controlaven el territori fins el segle XVI. Els Condal i posteriorment els March. A partir del segle XVII el nucli urbà es va anar conso- lidant al voltant de l’església de Sant Pere. D’aquesta època encara es conserven diverses vivendes que es poden contemplar passejant pel casc antic. Paral·lelament, però, com a la resta del delta, tot un conjunt de masos van continuar la seva existència do- nant lloc, més endavant, a la creació de petits nuclis, actualment barris de Gavà com Can Tintorer, La Sentiu o Bruguers. D’aquest últim, situat a la part més munta- nyosa, en destaquen construccions com la seva ermita construïda al segle XIII. La seva ubicació fa de la petita església un lloc amb un encant especial, des del qual, quan el temps ho permet, es poden iniciar diverses ru- tes a peu molt recomanables i que al proper número de la nostra trobada continuarem descobrint. Víctor J. Martínez Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 13
  • 14. El personatge Una passejada pel barri de Sales amb en Mohammadi D imecres al vespre, saltres, al Punt de Trobada hem ens trobem en un bar volgut veure el barri de Sales des regentat per homes d’una altra perspectiva, en con- d’origen magrebí cret a través dels ulls d’un jove just al bell mig del barri de Sa- botiguer que va arribar a la ciutat les, a la plaça de la Diversitat. fa pocs anys. El nostre guia es diu Està ple a vessar, ha acabat la Mohammadi El Kourachi, té una jornada i sempre deu venir de trentena d’anys i és pare de dues gust fer-la petar amb els amics i criatures. Va néixer a la regió de compatriotes abans d’anar a so- Nador, una ciutat al nord-est del par i dormir. Això sí, no es veu Marroc. De fet, és amazigh (ber- ni una dona, tot i que ben pen- ber en la versió despectiva) com sat això no es pas exclusiu dels la gran majoria de marroquines magrebins. A la televisió algun i marroquins que han vingut a canal àrab d’esports i a les mans viure a Catalunya. Una cultura un te amb menta ben calent. El mil·lenària, amb llengua pròpia rebombori és ensordidor. (el tamazigh), que s’estén per di- El nom de la plaça sembla ade- versos països del Magreb fins al quat: és l’àgora i el principal lloc Sàhara i que és anterior a la is- de pas d’un barri que ha tingut lamització dels països nord-afri- des de fa bastants anys una im- cans. Quasi res, vaja. portant presència de població En Mohammadi va creuar l’Estret marroquina. Força abans de l’au- a principis dels anys 2000. Fugia ge del totxo i el ciment, la nostra de la misèria a la recerca d’un fu- vila ja era reclam per a les famílies tur millor. El trajecte el va fer en del nord d’Àfrica, que trobaven i patera, arriscant la vida entre forts Mohammadi El Kourachi, en una replantada encara troben, tot i que en menor corrents marítims, després d’ha- a sant Ramon mesura, possibilitats de treball a ver estat a punt de morir asfixi- les explotacions agràries del Del- at en un camió frigorífic mentre indústria, on aprofita per apren- ta. Això ha estat així principal- esperava d’amagat que arribés la dre a parlar castellà. Tot això fins ment perquè els autòctons hem nit per pujar a la barcassa. Quan que decideix muntar el seu propi renunciat a treballar el camp: ja ho explica sembla un guió de pel- negoci: se sent còmode, amb em- se sap, ajupir l’esquena és poc lícula, però malauradament tots penta i té una clientela pròxima. agraït. Parlem d’un barri que viu sabem que és una història mas- Li preguntem per què de vega- estigmatitzat precisament per la sa real, massa vegades repetida des sembla que la comunicació presència d’aquestes persones amb finals molt més dramàtics. entre uns i altres sigui tan difí- d’orígens, costums i maneres de La seva història és la d’un jove cil, per què tanta distància en fer diferents als de la gran majo- indocumentat que supera mil tan pocs metres. Per a ell, gran ria. Una percepció que, val a dir- obstacles i històries rocamboles- part de la raó passa pel fet que ho, és més pròpia dels forans que ques per arribar a Barcelona. Un la majoria de persones que arri- dels propis veïns. cop aquí alterna diverses feines, ben del Marroc són analfabetes, Precisament per trencar possibles compta amb l’ajut de compatri- viuen un xoc cultural importan- barreres i conèixer millor altres otes ja instal·lats i aconsegueix tíssim quan trepitgen Europa, la realitats que conviuen amb no- una feina com a assalariat a la majoria han d’aprendre de la nit Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 14
  • 15. vi, així com n’hi ha que rebutgen tot allò que sigui diferent al seu món habitual. En tot cas, la lec- tura positiva passa (un cop més) per les generacions futures i per l’escola, on famílies i mainada de tots colors es barregen amb una franquesa i unes sinergies molt constructives, que permeten pen- sar en temps millors. Quan li preguntem pel nivell de convivència al barri de Sales ens respon que com sempre tot és millorable, però percep un acostament progressiu entre els veïns originaris del Marroc i els veïns de tota la vida o que fa més temps que van arribar al barri. La prova més evident la trobem amb l’entorn veïnal més proper a La Plaça de la Diversitat al barri de Sales la seva botiga, on després d’uns inicis més complicats, amb algu- al dia les nostres rutines, els nos- diametralment oposats als nos- nes actituds poc receptives, s’ha tres costums i sistemes de funci- tres i això es nota quan s’emigra passat a una situació més norma- onament occidentals, que poden d’un país a l’altre. En Mohamma- litzada en què una gran part dels semblar-nos elementals, però que di denota que com a tot arreu hi seus clients són autòctons i el cli- no ho són tant a les seves regions ha compatriotes i autòctons que ma d’entesa i bon veïnatge no té d’origen. Els seus índexs de de- s’obren i tenen una actitud posi- res a envejar al d’altres parts de senvolupament i de pobresa són tiva de convivència i d’intercan- la ciutat. Josep Ginjaume Us desitgem un molt bon Nadal i un solidari 2009! Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 15

×