CURIOSITATS CURIOSITATS CURIOSITATS CURIOSITATS CURIOSITATS CURIOSITATS
            DE QUÍMICA QUÍMICA QUÍMICA QUÍMICA QUÍ...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

F:\Curs 2009\Curs Oficial 2009 2010\QuíMica 1r\Curiositats Curiositats Curiositats Curiositats Curiositats Curiositats

318 views

Published on

noticies d'interès de química

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
318
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

F:\Curs 2009\Curs Oficial 2009 2010\QuíMica 1r\Curiositats Curiositats Curiositats Curiositats Curiositats Curiositats

  1. 1. CURIOSITATS CURIOSITATS CURIOSITATS CURIOSITATS CURIOSITATS CURIOSITATS DE QUÍMICA QUÍMICA QUÍMICA QUÍMICA QUÍMICA QUÍMICA QUÍMICA Un nou combustible Actualment s’està investigant una manera d’emmagatzemar hidrogen de forma simple i segura, usant un hidrur, per ser utilitzat com a combustible de vehicles. El titani metàl·lic absorbeix hidrogen a altes pressions, formant hidrur de titani (TiH2), compost amb una densitat d’hidrogen doble, el doble de la que té el H2 líquid. Quan s’escalfa d’hidrur sòlid s’allibera lentament l’hidrogen molecular, que pot ser usat com a combustible pel vehicle quan és cremat amb l’oxigen de l’aire. L’aigua oxigenada El peròxid d’hidrogen és un producte que resulta del metabolisme oxidatiu dels éssers vius. Aquesta substància és eliminada per l’enzim catalasa, que catalitza una reacció que produeix aigua i oxigen: 2H2O2 → catalasa → 2H2O + O2 L’activitat catalítica d’aquest enzim és molt elevada, i això fa que s’utilitzi en microbiologia com a prova per distingir entre microorganismes diferents, ja que la presencia de catalasa en la mostra es posa de manifest per l’aparició immediata de bombolles d’oxigen. La duresa de l’aigua Parlem d’una aigua dura quan aquesta té una concentració elevada d’ions Ca2+ o Mg2+. Diem que, en contraposició, una aigua es tova quan la concentració d’aquests ions és baixa. L’origen d’aquest concepte té relació amb la baixa efectivitat dels sabons en les aigües dures. (Els ions formen amb el sabó un precipitat insoluble i això disminueix la quantitat de sabó en l’aigua i la seva efectivitat). Quan s’escalfa l’aigua dura els ions Ca2+ i Mg2+ precipiten en forma de carbonats i formen uns dipòsits de color clar que malmeten els aparells per on passen. Com saber si ets fumador... La nostra saliva conté l’ió tiocianat (SCN-) en concentracions molt baixes, però es pot detectar fent servir Fe3+ ja que dona una coloració vermella característica. La funció del tiocianat en la saliva és protegir les dents de l’atac de bacteris. Amb l’acció de l’enzim lactoperoxidasa, reacciona amb l’aigua produït pels bacteris de la boca i dona com a resultat hipotiocianit aquest pot entrar en les cèl·lules bacterianes i disminuir la seva velocitat de creixement. La concentració de tiocianat en la boca pot arribar a ser tres vegades més gran en les persones fumadores, respecte de les no fumadores. Podem esbrinar si una persona es fumadora o no mirant la concentració de tiocianat en saliva. (Si la concentració d’aquest ió en la saliva és superior a 1500μmol/L la persona es fumadora) La constant d’Avogadro? En els països germànics no se’n diu constant d’Avogadro sinó constant de Loschmidt, ja que va ser el químic Johann Joseph Loschmidt qui en va determinar el valor. En 1865 va determinar que en 1 cm3 de gas ideal hi havia 2’69*1019 àtoms. Mes endavant, utilitzant el principi d’Avogadro calculà l’anomenat nombre d’Avogadro El gel L’aigua líquida presenta una densitat superior a la del gel (0’915 g/cm3), de manera que el gel sura en l’aigua. Aquesta propietat permet que els llacs i rius no es congelin completament i preservin una part de la vida, el gel queda amunt i actua com aïllant i impedeix que la vida es congeli. Els altres compostos binaris semblants a l’aigua no presenten aquesta propietat i per això en un planeta aliè no es considera la possibilitat de existir vida fins que no mes descobreix restes d’aigua. Els estats de la matèria tres o.....cinc! Els tres estats de la matèria tradicional són els que tenen interès químic els altres dos: el plasma i el condensat de Böse-Einstein, per les seves especials característiques pertanyen al camp de la física. El plasma: A temperatures del voltant d’1*105K els àtoms han perdut els electrons i es converteixen en ions positius; aquesta espècie de sopa és el plasma ( com es troba en el Sol) . En la Terra el podem obtenir de forma breu en descàrregues elèctriques d’alt voltatge, els raigs de tempesta i aurores boreals... El cinquè estat. És conegut com a condensat de Böse-Einstein ja que va ser predit pels dos científics en 1925, però va ser en 1995 quan Carl Wieman i Eric Cornell van observar aquest estat de la matèria refredant 2000 àtoms de rubidi 87 prop del zero absolut, 170nK. A aquesta temperatura els àtoms es comporten com a superfluids i segueixen lleis diferents de les del món macroscòpic.

×