Your SlideShare is downloading. ×
Gèneres periodístics ii
Gèneres periodístics ii
Gèneres periodístics ii
Gèneres periodístics ii
Gèneres periodístics ii
Gèneres periodístics ii
Gèneres periodístics ii
Gèneres periodístics ii
Gèneres periodístics ii
Gèneres periodístics ii
Gèneres periodístics ii
Gèneres periodístics ii
Gèneres periodístics ii
Gèneres periodístics ii
Gèneres periodístics ii
Gèneres periodístics ii
Gèneres periodístics ii
Gèneres periodístics ii
Gèneres periodístics ii
Gèneres periodístics ii
Gèneres periodístics ii
Gèneres periodístics ii
Gèneres periodístics ii
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Gèneres periodístics ii

14,685

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
14,685
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
31
Actions
Shares
0
Downloads
61
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. ELS GÈNERES PERIODÍSTICS II: OPINIÓ-VALORACIÓ-PROPAGANDÍSTIC
  • 2. GÈNERES PERIODÍSTICS INFORMACIÓ OPINIÓ VALORACIÓ NOTÍCIA INFORMACIÓ INFORME ARTICLE EDITORIAL CRÍTICA CARTES AL DIRECTOR REPORTATGE CRÒNICA ENTREVISTA
  • 3. EL REPORTATGE
    • El reportatge és el relat personal d'un esdeveniment d'actualitat. El periodista descriu l'ambient i els personatges i reelabora la informació i li dona la seva interpretació personal. Reviu un esdeveniment del qual no n’ha estat necessàriament testimoni.
    • És l'ampliació d'una notícia, es diferencia d'ella en que: la seva extensió és major, inclou dades complementàries.
    • Pel que fa al llenguatge, el periodista té més llibertat expressiva.
    • ESTRUCTURA:
    • Titular (habitualment cridaner)
    • Entradeta : no conté les 6W com la notícia, sinó que busca atrapar l'interès de lector utilitzant diferents fórmules: ironia, contrast, sorpresa ...
    • Cos : no ha de seguir l'ordre decreixent; pot combinar dades essencials amb dades complementàries, inserir cites i entrevistes ... Habitualment, el paràgraf final connecta amb la idea principal.
    Génere Informatiu mixt
  • 4. LA CRÒNICA
    • La crònica és la narració d'una notícia en què s'incorporen certs elements de valoració i interpretació, encara que aquests sempre tenen un caràcter secundari davant dels elements estrictament informatius.
    • És el gènere utilitzat per corresponsals i enviats especials
    • La narració del succés, detallat i comentat exigeix la presència del periodista en el lloc dels esdeveniments.
    • L'esdeveniment es viu, s'analitza i es sintetitza en un relat ordenat cronològicament.
    • L’ emissor és un periodista especialitzat en la matèria de la qual tracta la crònica. Admet la subjectivitat (incorpora la pròpia opinió del periodista). Missatge: Esdeveniments d'actualitat molt recent.
    • Els temes són molt variats: futbol, de guerra, esdeveniments (fires, casaments …).
    • Estructura : Es combinen els elements informatius amb la opinió d'una forma molt lliure.
    • Aspectes lingüístiques : llenguatge literari que exigeixen del receptor un coneixement previ del lèxic especialitzat relacionat amb l'esdeveniment narrat.
    Gènere informatiu mixt
  • 5.
    • 5/5/2010  CRÒNICA DES DE L’HAVANA
    • La ciutat també té set
    • Hugo L. Sánchez
    • Com que els mals no vénen sols, a les moltes penúries de l’Havana, se n’hi suma una de nova: l’escassetat d’aigua. És el segon període més sec en 48 anys. L’actual sequera s’arrossega des del 2008; és per això que els especialistes consideren que la situació és perillosa, ja que els embassaments i les conques hidrogràfiques no s’han recuperat amb les temporades plujoses, que van del maig al novembre i que han d’aportar el 80% de tota l’aigua que s’espera que entregui el cel. Tot i que l’abril ha portat més pluja de la que és habitual, sempre és molt poca i el director nacional de Conques Hidrogràfiques, Jorge Mario García, diu que la situació de l’Havana és la pitjor de tot el país, afectat en un 61%. Els embassaments acumulen només el 22,2% de la seva capacitat i les fonts de proveïment a la població, el 23,8%. Això ha provocat que a l’Havana, amb una població d’uns dos milions d’habitants, més de 30.000 persones estiguin avui sense aigua corrent. A aquestes, se n’hi sumen 30.000 més que, plogui o no, reben l’aigua només mitjançant carros cisterna o pipas , com se’ls coneix. Al crit de «¡Ha arribat la pipa !», tot el barri surt al carrer amb un cubell o amb el que sigui. Ni una gota d’aigua al mar, va dir Fidel Castro al començament de la Revolució. El país va passar de 19 preses abans del 1959 a les 239 actuals; de 41,6 milions de metres cúbics a més de 9.000 milions. Això ha permès que les coses no siguin pitjors. Però les sequeres solen comportar un avantatge polític inestimable. Sempre han anat com l’anell al dit als administradors del país que emmascaren així el fracàs en l’agricultura i, quan plou, recorren al bloqueig que els EUA mantenen contra l’illa fa mig segle. Però Cuba, segons estimacions oficials, manté ocioses més del 50% de les seves terres fèrtils i, per això, està forçada a importar al voltant del 70% dels aliments que consumeix. A més, el 50% de l’aigua que es bomba a Cuba no arriba mai al seu destí: es perd pel mal estat en què es troben les xarxes.
  • 6. ENTREVISTA
    • Objectiu: conèixer la personalitat de l'entrevistat. És habitual utilitzar un guió previ.
    • Reprodueix una conversa entre el periodista i un personatge.
    • Tipus: temàtica (sobre un assumpte d'actualitat) o de personalitat (sobre un personatge), de declaracions.
    • Estructura :
    • 1- Títol : és important que sigui suggeridor (pot ser el nom amb alguna característica pròpia de l’entrevistat.
    • 2- Introducció: - petita biografia de l’entrevistat
    • 3- Preguntes i respostes . Les preguntes de l’entrevistador portaran davant una inicial i estarà escrit amb un tipus de lletra (negreta), les respostes de l’entrevistat aniran també encapçalades per una altra inicial i amb un altre tipus de lletra (cursiva).
    • 4- Agraïments i comiat.
    • És interessant posar alguna fotografia de l’entrevistat així com la selecció de frases significatives amb un altre tipus de lletra i dins d’un requadre entre les preguntes i respostes.
    Gènere Informatiu mixt
  • 7.  
  • 8. ELS TEXTOS D'OPINIÓ
    • Característiques: 1- Llibertat expressiva
    • 2- Argumentació, exposició, narració, descripció ... 3- Estil personal 4- Recursos retòrics 5- Titulars cridaners
  • 9. EDITORIAL
    • És un article que explica, interpreta i valora un fet transcendent i representa l'opinió del diari.
    • Habitualment no va signat.
    • Està redactat amb llibertat expressiva, però amb claredat i concisió.
    • No utilitza la 1 ª persona ja que representa l'opinió col.lectiva del diari.
    • Estructura (no és fixa): barreja l'exposició i l'argumentació i pot deixar el clímax al final.
    Gènere d’opinió
  • 10. EDITORIAL: 'Un pacte educatiu que serà incomplet' L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals. Dilluns passat, a Tribuna Barcelona, el ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, va concretar la filosofia que ha animat el pacte per l’educació proposat pel Govern. Va afirmar que no calia que ningú renunciés a les seves conviccions i va assegurar que la firma del document era «compatible amb les diferències». És a dir, emmarcava el pacte, els seus 12 objectius, en un esforç col·lectiu per dotar d’estabilitat el sistema, amb la intenció final que l’educació estigués per sobre dels vaivens polítics i s’assentés com un sòlid actiu de futur, social i econòmic, més enllà de tendències ideològiques o d’interessos partidistes. Un pacte d’Estat en tota regla que buscava el màxim consens i que ara, tal com es preveia, ha resultat torpedinat per la negativa del PP, que ha renunciat a la proposta perquè ha considerat que «perpetuar l’actual model educatiu, fracassat, seria un frau a la població». Les raons esgrimides estan als antípodes del plantejament governamental, ja que es basen en conceptes molt lligats a una imatge uniformitzadora de l’educació (la garantia de l’ensenyament del castellà com a llengua vehicular, un currículum escolar vertebrador d’Espanya o un menyscapte general de les competències autonòmiques) que poc té a veure amb l’heterogènia realitat espanyola. Mentre el Govern aposta per un contingut que asseguri «objectius estables i sostenibles», amb una consciència política que va més enllà de les conjuntures, el PP accentua un perfil carregat d’immediatesa. La seva decisió planteja un futur difícil de gestionar, que ens allunya de totes totes d’un pacte d’Estat. No es tracta, amb el pacte ara diluït, de reformar el model sinó d’establir mecanismes adequats perquè qualsevol hipotètic canvi d’aquest compti, en el futur, amb una conformitat general que no provoqui trasbalsos innecessaris i perillosos en un univers tan sensible com l’educatiu. Amb el notable suport dels rectors de les universitats espanyoles, amb el previsible suport de les comunitats autònomes afins, també amb el probable vistiplau de la Generalitat, i encara pendent de les reaccions oficials de sindicats i associacions de pares, el pacte té suficient recorregut en l’intent d’incrementar l’eficàcia del sistema educatiu. Faltarà, això sí, i és una mala notícia, aquesta coresponsabilitat històrica que el ministre Gabilondo reclamava en la seva intervenció de dilluns.
  • 11. ARTICLE D’OPINIÓ
    • Expressa una opinió individual sobre un tema concret que no té per què ser d'actualitat.
    • L'emissor: signa sempre . Pot ser un periodista o un col.laborador extern.
    • L'autor té llibertat expressiva.
    • No té una estructura fixa:
    • - El titular és sempre cridaner (subjectiu) - Al cos de l'article: predominen l'exposició i l'argumentació, però pot adoptar altres estructures literàries com la narració ... Per la seva intenció divulgativa, el seu estil literari coincideix amb el gènere literari de l'assaig.
    • La columna és un article escrit per un col.laborador habitual del diari.
    Gènere d’opinió
  • 12.  
  • 13. LA CRÍTICA
    • Analitza esdeveniments culturals d'actualitat.
    • De vegades és difícil separar la crònica de la crítica , ja que tenen àmplies zones en comú, tant en els aspectes temàtics com estructurals i lingüístics. La intenció és idèntica: combina el informatiu, l'opinió i l'entreteniment.
    • Emissor : Una persona especialitzada en la matèria. Igual que la crònica, admet la subjectivitat. Missatge : Abasta tot tipus d'esdeveniment cultural, hi ha crítiques literàries, teatral, cinematogràfica, d'art, de ràdio i televisió. Estructura : Sol tenir una estructura definida: una fitxa inicial, amb totes les dades objectius (pel.lícula / director / actors; obra dramàtica / autor / director; llibre / autor / editorial etc) remarcats especialment (tipografia, requadres, o altres recursos) i després la crítica pròpiament dita.
    Gènere d’opinió/mixt
  • 14. Titular cridaner Valoracions negatives En El País En El País
  • 15. Fitxa tècnica EXPRESSIONS VALORATIVES : “esquitxen de sang "," oportunisme "," aprofitar "," treu conclusions fatalistes "," subratllar amb Fosforito "," forçats girs de guió "," fer llenya de l'arbre caigut "," sensacionalisme costumista "
  • 16. LA PUBLICITAT
    • Text persuasiu que pretén que algú faci alguna cosa. Aquesta necessitat es plasma tant en la imatge visual com en el text escrit.
    • S'anomena publicitat al conjunt de tècniques que intenten influir en el comportament de l'home, incitant-lo a consumir determinats productes
    Entreteniment
  • 17. CLASSES I TUPUS DE PUBLICITAT
    • La publicitat comercial : orientada a la venda de productes a la contractació de certs serveis.
    •   La publicitat institucional , dirigida a modificar les conductes o comportaments dels ciutadans.
    • La propaganda política , l'objectiu és que l'opinió pública assumeixi determinades idees polítiques i socials com a pròpies.
    Entreteniment
  • 18. MISSATGE PUBLICITARI
    • Constituït per signes de diversa naturalesa: lingüístics i no lingüístics, que varien segons el seu canal de transmissió, com es mostra en el quadre següent:
    Ràdio Premsa escrita Anunci de televisió Entreteniment Imatges Fons musical Efectes sonors No Lingüístic VISUAL ( Icònic ) AUDITIU Missatge escrit Missatge oral Lingüístic
  • 19. COMPONENTS DEL MISSATGE PUBLICITARI
    • Elements verbals , tant orals com escrits (missatge lingüístic).
    • Elements no verbals , especialment la imatge (missatge icònic) i el so.
    • En ambdós tipus de missatges es distingeixen un contingut denotatiu i uns continguts connotatius o simbòlics (la sensualitat, la joventut, etcètera).
    Entreteniment
  • 20. DISCURS PUBLICITARI
    • L'organització de l'anunci com a text lingüístic, respon a una estructuració en tres parts:
    • - Titular o encapçalament, - Cos o desenvolupament - Tancament o rúbrica.
    • El titular i el tancament solen ser més concises i cridaneres, ja que inclouen el toc d'atenció, la identificació del producte i l'eslògan.
    • El cos sol anar en lletra més petita per fer una descripció del producte.
    Entreteniment
  • 21. CARACTERÍSTIQUES DEL LLENGUATGE PUBLICITARI
    • Funció apel·lativa : s’utilitza la creativitat, la sorpresa, l'humor
    • Ús del llenguatge connotatiu .
    • El text breu i concís .
    • Diferents codis (premsa, ràdio i televisió).
    • Diferents registres idiomàtics.
    • L'eslògan : frase breu de fàcil memorització .
    Entreteniment
  • 22. RECURSOS
    • Recursos gràfics : combinacions gràfiques estrangeres.
    • Recursos fònics : la rima, la literació, onomatopeies ...
    • Recursos morfosintàctics : - Elipsi de verbs. - O. Imperatives o exhortatives. - O. Exclamatives i interrogatives. - Comparatius, superlatius, repeticions.
    • Recursos lèxic-semàntics :
    • - Prefix cultes. - Sufixos. - Paraules gregues i llatines (neologismes). - Tecnicismes. - Frases fetes i refranys.
    • Recursos retòrics
    • - Paral.lelismes. - Anàfora. - Sinestèsia. - Personificació. - Antítesi. - Metàfores. - Hipèrboles
    Entreteniment
  • 23. ENTRETENIMENTS
    • Tira còmica
    • Passatemps
    • Foto-notícies curioses
    • Horòscop
    • Efemèrides
    • Aniversaris, ...
    Entreteniment

×