Lingüística – Universitat de Barcelona
Repertoris de comunicació institucional
GENERALITAT DE CATALUNYA
2004-2009
INFO
CATALUNYA
Butlletí del Govern de la Generalitat de Catalunya
Periodicitat: mensual Mida: foli
n 1 Juny de 2004 n 2 Octubre de 2004 n 3 Gener de 2005 n 4 Maig de 2004
n 5 Juny de 2004 n 6 Desembre de 2005 n 7 Maig de 2006 n 8 Juliol de 2006

n 9 Setembre de 2006 suplement Des.2006 n 10 Març de 2007 n 11 Juny de 2007
n 12 Octubre de 2007 n 13 Desembre de 2007 suplement Nov. 2007 n 14 Març de 2008
n 15 Juliol de 2008 n 16 Setembre de 2008 n 17 desembre de 2008 n 18 Març de 2009
esp Camp Tarragona esp Regió Metropol esp Girona
esp Terres de l’Ebre esp Alt Pirienu i Aran
esp Lleida esp. Comarques Centrals
n 19 Juny de 2009 n 20 Setembre de 2009

Pla d’habitatge Bon estiu!
Info 42.000 habitatges en quatre anys
i mesures de xoc per garantir l’accés
a l’habitatge. Pàg. 9
Informació i serveis sobre salut,
incendis, seguretat, viatges
i activitats de lleure. Pàg. 18
Catalunya Informació d’interès ciutadà. Núm. 1 Juny’04
Com pots participar
en el nou
Estatut
Pressupost 2004,
a què es destinen
els nostres diners?

3
sumari Notícies 4, Pressupostos 10, El nou Estatut 12,
Especial Fòrum 16, Bon estiu! 18, Directori 23
Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat
de Catalunya
Disseny: Jardí+Utensil
Fotografies de la coberta: Thomas Vilhelm i PhotoDisc
Fotografies de l’interior: Jordi Bedmar (pàg. 3), Dani Codina (pàg.
4 i 8), Tony Stone (pàg. 5, 6 i 18), PhotoDisc (pàg. 5, 7 i 22), Miguel
Raurich (pàg. 7), INCASOL (pàg. 9), Fòrum Barcelona/Pasqual
Górriz/Hilde Kappes/Mori Building Co., Ltd./Shuhei Kaihara/NASA/
Appelbaum Associates/Joan A. Roca de Viñals/Xavier M. Miró (pàg.
16 i 17), Txema Salvans (pàg. 19) i Ernest Costa (pàg. 20 i 21).
Infografia pàg. 10 i 11: Jaume Serra
Il·lustració pàg. 12-14: Allan Sanders
Fotomecànica: Aura Color Digital
Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat
(EADOP)
Imprès en paper ecològic
Una nova eina de comunicació
DL: B-33095-2004.
Adreça web: www.gencat.net
InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per
la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix
gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, o si no la Heus aquí un govern que fa el que ha de fer, governar. És a dir,
voleu rebre, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: acomplir el seu programa i els seus compromisos: elabora propostes,
info_catalunya@gencat.net, esmentant el codi numèric que hi ha a
sobre del nom de la persona destinatària. les debat, les discuteix tant com cal i, finalment, les tira endavant.
I n’informa els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya.
Això és el que ha procurat —i crec que ha aconseguit— de fer el
Govern de Catalunya ens aquests primers mesos, que també ho són
d’una nova etapa per al nostre país. En aquesta nova publicació, que
ara teniu a les mans, trobareu un reflex informatiu i explicatiu del
que estem fent i que farem d’ara endavant.
Voldria que trobéssiu en l’InfoCatalunya una eina de comunicació
mútua que us convida a la participació. El Govern de Catalunya
vol que la ciutadania conegui l’acció de govern i que pugui valorar-
la i jutjar-la. Compto amb la col·laboració de tots i totes per
aconseguir-ho.
Pasqual Maragall i Mira
President de la Generalitat de Catalunya

16 17
notí
Llei de millora de barris Barri del Raval a Barcelona.
cies
InfoCatalunya
Pla integral contra
la violència de gènere
La Generalitat presentarà el mes d’octubre
vinent una llei i un pla integral contra
la violència de gènere. Mentrestant s’ha
creat una comissió interdepartamental
que garanteix l’aplicació de polítiques
315
transversals per reduir la violència contra
les dones.
En aquest mateix sentit, Televisió de
Catalunya, amb la col·laboració de l’Institut
Català de la Dona, ha dedicat la quarta
edició de La Setmana de TV3 a la violència
milions d’euros contra les dones amb programes especials
dirigits a sensibilitzar la població. La
per finançar obres campanya televisiva portava per títol “On hi
i serveis municipals ha violència, no hi pot haver silenci”.
Alt Pirineu i Aran
495 actuacions
Inversió urbana, social degradació d’edificis, equipaments,
carrers i places públiques o mobiliari
Ajudes a l’agricultura
Girona
646 actuacions i econòmica a favor urbà. Al mateix temps es proposa
incrementar la diversitat demogràfica
El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha obert la convocatòria d’ajuts
per al foment d’actuacions de desenvolupament del medi rural per a l’any 2004.
Lleida
Catalunya central
557 actuacions
de la convivència entre generacions i entre col·lectius
diversos, per evitar que aquestes
Pel Govern de la Generalitat és d’interès potenciar totes aquelles iniciatives que
tinguin per objectiu el desenvolupament del medi rural i la seva influència en
E
472 actuacions
zones es despoblin, s’envelleixin, es l’economia i el medi natural. L’import d’aquests ajuts és de més de 400.000¤ i
Barcelona l Parlament de Catalunya ha aprovat per converteixin en zones marginades es complementen amb els que s’atorguen per incorporar els equips agrícoles a
579 actuacions
Tarragona unanimitat un dels primers projectes de llei o en llocs sense provisió de serveis, les noves tecnologies, uns 800.000¤. Podeu consultar la web del Departament:
430 actuacions
de la legislatura, la Llei de millora de barris, perquè han tingut un creixement www.gencat.net/drap.
Terres de l’Ebre àrees urbanes i viles que requereixen atenció massa ràpid. La llei incideix en
159 actuacions aquests aspectes i altres que milloren
especial. La llei regula la rehabilitació de diversos
El Govern ha augmentat el 48% barris de tot Catalunya per evitar-ne la degradació.
les condicions econòmiques i socials
dels seus habitants, com tenir plans
Les sancions per riscos
els fons que es destinen en el Pla La nova llei presentada pel presentar els municipis respectius. de desenvolupament local. laborals a favor
únic d’obres i serveis de Catalunya
(PUOSC) per al període 2004-2007.
Departament de Política Territorial
i Obres Públiques vol millorar la
La contribució de la Generalitat
s’establirà en cada cas concret i
Les mesures que s’hi han previst
són, entre d’altres, les reformes
de la prevenció
El Pla ajuda els ajuntaments a qualitat de vida i solucionar d’arrel representarà, com a mínim, el 50% i urbanístiques, la sostenibilitat Els diners de les sancions, fins ara, entraven a la caixa
finançar projectes urbanístics les problemàtiques que poden com a màxim, el 75% del pressupost urbana mitjançant programes de comuna de la Generalitat i no anaven dirigits de
i de serveis i està gestionat pel generar conflictes socials als barris global del projecte. reciclatge de residus i neteja, millores manera exclusiva a la prevenció de riscos.
Departament de Governació i en processos de degradació. Així, crea Per als projectes que s’iniciïn en els 4 en les voreres i en l’accessibilitat, El Govern ha decidit destinar la recaptació de
Administracions Públiques. Fins un fons per finançar intervencions anys propers es planteja una inversió creació de zones verdes, dotació les sancions per incompliment de la Llei de
al 2007 es finançaran més de 3.000 dirigides a evitar i superar, de de 600 milions d’euros. D’aquests, d’equipaments socials, reforçament riscos laborals al programa de prevenció.
actuacions municipals com ara nous manera efectiva, aquests processos 376 es faran efectius entre l’any 2005 de la seguretat ciutadana, millora L’objectiu és reinvertir els fons recaptats en
equipaments culturals, enllumenats que es donen en nuclis antics, i el 2008 (248 la Generalitat i 128 els de l’atenció social, foment de la la millora de la seguretat. D’altra banda, la
públics, abastament d’aigües, àrees d’expansió urbana i polígons ajuntaments). participació i mesures per evitar Generalitat demanarà al Govern central el
accessos, pavimentació de carrers i d’habitatge. Es tracta doncs, de resoldre qüestions la discriminació de sexe en l’ús de traspàs de la totalitat d’efectius destinats a
clavegueram, entre d’altres. Els projectes d’intervenció els han de urbanístiques urgents com ara la l’espai urbà i els equipaments. la Inspecció de Treball.

18 19
EL GOVERN DE LA
notícies 154.000 GENERALITAT VOL
TARIFES D’ADSL
InfoCatalunya famílies • Fom
patron
entar
la par
als, sin ticipació de MÉS BARATES
Reformes
ja han demanat
dicals, le
admin
istracio associa s organitzac
sistem
a form
ns loca
ls en e
cions e
m
ions A Catalunya tenim una de les tarifes
l desen presarials i
a la formació • Crea
r seta
atiu.
nta no
volupa
ment d
d’ADSL més cares d’Europa. A l’Estat
ajuts per
superio us cicle el
espanyol paguem entre 45,24 i 174,57
professional • Con r. s form
cedir n atius d
oves b e grau euros mensuals segons el tipus de
pràctic eques mitjà
a en c i ajuts i
a infants
El Departament d’Educació • Fom entres per a f connexió, mentre que a França els
17
entar de tre ormac
admin la col· ball d’a ió
vol facilitar l’accés a la istracio laboració d ltres p
aïsos. preus van dels 14,90 als 24,90 euros,
Més de forma ns loca ’empre
tius. ls perq ses i
formació professional i • Crea
r una x
uè imp
arteix
i a països com Bèlgica, Itàlia o
arxa d in cicle
millorar-ne la qualitat amb profes
sional. e cent
res int
s Alemanya tenen preus més reduïts
• Esta egrals
un seguit d’actuacions: que pe
blir un
nou sis de for
mació per connexions més potents. Des de la
rmeti tema d
• Acre h em
ditar le oraris més f atriculació p
Generalitat es pressionarà el Govern
s com lexible er crè
mitjan
çant l’ petèn s. dits central perquè aconsegueixi una
• Conv experiè cies profess
estudis
alidar
els cic ncia la
boral.
ionals
adquir rebaixa de les tarifes dels operadors,
les for ides
• Millo univer
rar els sitaris
matiu
s de g sota el criteri que el dret a connectar-
. rau su
impar equipa perior se a la xarxa ha de ser considerat un
teixen ments i els
• Exig forma dels ce
ir la fo ció pro ntres dret universal.
rmació fessio que
profes perma nal.
sorat. nent i
específ
ica de
l
LEGALITZACIÓ
milions d’usuaris MACBA i Picasso, d’interès nacional DE L’ADOPCIÓ
a les biblioteques D’INFANTS PER
Les biblioteques del Sistema de
El Govern de la Generalitat ha iniciat el procés per declarar museus d’interès A LES PARELLES
nacional el Museu Picasso i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona
Lectura Pública de Catalunya
van rebre l’any passat un total de
(MACBA). HOMOSEXUALS
El Departament de Cultura creu que cal donar als béns culturals el valor i la
17.285.687 d’usuaris, el 16,6% més que Els departaments de Justícia i de
consideració de béns d’interès general que els correspon.
el 2002, segons les dades de la Direcció Benestar i Família han elaborat un
El Museu Picasso aplega des del 1960 un fons de més de 3.600 obres que
General de Promoció i Cooperació avantprojecte de llei que permet que
integren la seva col·lecció permanent i que el situen com un punt de
Cultural. En total es van rebre les parelles homosexuals adoptin
referència mundial per conèixer l’obra de l’artista, en especial per les obres de
17.285.687 de visites, i 4.331.266 usuaris infants. Aquest avantprojecte els
joventut, ja que el Museu en té la col·lecció més important del món.
van fer ús del servei de préstec. possibilita l’adopció conjunta de
EL MACBA va néixer el 1960 a la cúpula del cinema Coliseum de Barcelona,
menors amb qui no hi hagi cap tipus
impulsat per l’Associació d’Artistes Actuals. El 1995 se’n va inaugurar la nova
El Departament de Benestar i Família l’1 de gener de 2001 i el 31 de desembre de vincle i, d’altra banda, fa possible
seu, a la plaça dels Àngels de Barcelona, en un edifici obra de l’arquitecte
El català és la llengua ha rebut prop de 154.000 sol·licituds
d’ajuts a les famílies amb infants,
de 2004.
• Famílies nombroses o monoparentals
Richard Meier. Es tracta de l’únic museu de l’Estat espanyol centrat en el
que un dels membres de la parella
pugui adoptar el fill o la filla de l’altre
habitual del 50,1% corresponents a la convocatòria amb infants nascuts entre l’1 de gener
període postmodern i lidera el concepte de model de museu del segle XXI. La
i, fins i tot, ser-ne tutor.
seva col·lecció és única arreu de l’Estat.
de la població, 2004, tot i que el termini està obert
fins a final d’any Es preveu que, en
.
de 1998 i el 31 de desembre de 2004.
• Famílies amb nens o nenes en Interior del MACBA
Es modificarà, a més, el Codi de
successions per equiparar els drets
segons l’estudi realitzat l’any 2003
total, se’n beneficiïn 250.841 unitats acolliment permanent, preadoptiu o successoris dels menors amb els de
per l’Institut de Sociolingüística
familiars, el 13,38% més que l’any en adopció en dates homologables. les parelles heterosexuals.
catalana en col·laboració
passat. L’ajut consisteix en una única La proposició d’aquesta llei reflecteix
amb l’Institut d’Estadística de
prestació econòmica de 550 € per a Com es pot demanar el fet que es considera millor per als
Catalunya.
les famílies amb infants menors de Empleneu el formulari, que podeu infants que visquin en una llar idònia
El 40,8% declara que parla en català
tres anys, i de 625 € per a les famílies descarregar de la web: www.gencat.net que no en un centre d’acolliment;
amb els pares i el 51,6% declara que
nombroses o monoparentals amb /benestar/03-06/, i lliureu-lo, juntament alhora, que situa Catalunya com un
parla en català amb els fills; és a dir,
infants menors de sis anys. Unes amb la documentació demanada, a dels països europeus capdavanters en
en una generació ha augmentat en
40.000 famílies ja han rebut els les dependències del Departament de matèria d’adopcions.
10,8 punts la transmissió del català
pagaments corresponents a aquests Benestar i Família o a qualsevol dels
de pares a fills.
ajuts durant el mes de juny . registres públics acreditats.
També es pot fer per telèfon 012 o en
Cens lingüístic 2001 ús del català
Qui hi té dret línia (www.cat365.net)
L’entén 8.872.202 94,5 %
Totes les famílies que compleixen els Si ja vàreu rebre l’ajut l’any 2003, i
El sap parlar 4.630.640 74,5 %
requisits independentment del nivell encara esteu en situació de renovar-
El sap llegir 4.621.404 74,4 %
de renda: lo, rebreu al domicili un imprès de
El sap escriure 3.093.223 49,8 %
• Famílies amb infants nascuts entre sol·licitud amb les instruccions.

20 21
notícies Creació de
Algunes de les promocions d’habitatges construïts per
l’Institut Català del Sòl
1. Sant Just Desvern, Can Modolell: 45 habitatges de
42.000
lloguer per a joves.
2. Lleida, Illa Cavallers-Rosari: 44 habitatges de protecció
oficial.
InfoCatalunya 3. L’Hospitalet de Llobregat, Gornal 5: 69 habitatges de
protecció oficial.
habitatges protegits
SALUT APROVA UN NOVES PRIMER ANY DE en quatre anys
PLA DE XOC PER SUBDELEGACIONS FUNCIONAMENT
AUGMENTAR EL Governació ha obert noves DE LES OFICINES
PERSONAL subdelegacions a la Catalunya central
i als Pirineus amb l’objectiu d’apropar
D’ESCOLARITZACIÓ
ALS CENTRES l’Administració a la ciutadania i El Departament d’Educació ha
SANITARIS facilitar el desenvolupament de
zones amb relacions històriques,
valorat positivament el funcionament
de les dotze oficines municipals 2
El Departament de Salut ha començat econòmiques i socials. d’escolarització creades aquest any
un Pla de xoc que ha d’augmentar el per informar les famílies de l’oferta
38% el nombre de professionals en educativa de la seva ciutat i facilitar la
equips d’atenció primària. El Pla té un preinscripció. Amb aquest nou servei,
calendari d’un any i quedarà enllestit a que requereix la sol·licitud prèvia
mitjan del 2005. dels municipis, s’ha volgut fer més
L’objectiu és arribar a un metge de transparent la selecció d’alumnat per
capçalera per cada 1.500 habitants part de les escoles i afavorir la cohesió
i garantir visites de deu minuts, de social i la integració d’immigrants.
mitjana. També s’atorgarà un paper
rellevant a la infermeria i als auxiliars
Les escoles públiques catalanes
acolliran prop de 25.000 alumnes més Pla català per al dret de l’habitatge 1 3
d’infermeria. El cost total de la mesura el nou curs, tot i que les sol·licituds
A
s’ha previst en 12.305.200 euros anuals. rebudes durant el període de plicar mesures fiscals i legals Principals mesures per facilitar l’accés a l’habitatge
Paral·lelament a aquest programa, la preinscripció s’han tancat amb un per obtenir més habitatge • Construir 21.000 habitatges de protecció en règim de venda i 21.000 en
Generalitat invertirà 106,81 milions EL COMERÇ OBRIRÀ increment de 20.792 alumnes, als quals protegit, crear-ne 42.000 règim de lloguer (10.500 de promoció directa per part de la Generalitat),
d’euros anuals de mitjana fins al
2007. Aquests diners es destinaran
VUIT DIES FESTIUS cal afegir els d’última hora. Durant
el procés de preinscripció s’han
en quatre anys i col·laborar en la
rehabilitació de 40.000 són els principals
amb prioritat per als joves, la gent gran i altres col·lectius específics.
• Recuperar la figura de l’habitatge a preu taxat.
a construir vint-i-quatre centres En l’Avantprojecte de llei d’horaris rebut 193.069 sol·licituds en educació objectius del Pla català per al dret de • Aplicar la quota solidària d’habitatge protegit. Els promotors privats
d’atenció primària (CAP), i a millorar comercials, el Govern de la infantil, 370.988 en educació primària i l’habitatge 2004-2007 que ha presentat limitaran el preu d’un percentatge dels habitatges de règim lliure per
i modernitzar vuit hospitals i catorze Generalitat ha limitat l’horari 259.607 en secundària. el Departament de Medi Ambient i destinar-los a sectors socials amb rendes baixes.
centres d’atenció primària de l’Institut d’obertura a 72 hores setmanals, 12 Habitatge. El Pla té una inversió de • Promoure desgravacions fiscals per lloguers de fins a 600€, a càrrec de
Català de la Salut (ICS). Les actuacions hores diàries i només 8 dies festius 100 milions d’euros anuals fins al 2007. la Generalitat per a famílies amb ingressos inferiors a 2,5 vegades el
Més del
90%
de millora consisteixen a remodelar per any L’objectiu d’aquesta llei es
. Aquesta quantitat és a banda de la salari mínim interprofessional (SMI).
els edificis, invertir en equipament preservar el model comercial català, prevista a la Llei de millora de barris • Augmentar els fons per complement dels lloguers dels sectors socials
sanitari i en les instal·lacions, amb caracteritzat per l’equilibri entre i a l’esforç inversor de les empreses amb ingressos per sota d’1,5 vegades l’SMI i rendes de lloguer que
prioritat per als serveis d’urgències i petits comerços i grans superfícies. públiques de promoció d’habitatges suposin més del 30% dels seus ingressos. L’objectiu és resoldre
els quiròfans. INCASOL i ADIGSA. La fita de 42.000 problemes de pagament de l’habitatge i prevenir situacions de risc de
habitatges socials per a tot el territori desnonament d’un total de 10.000 famílies.
1 234
Fases del Pla de xoc de l’alumnat ha estat admès català és una de les respostes que dóna • Crear estímuls fiscals i convenis per donar sortida al lloguer
al centre escollit per les el Govern al greu problema social que d’habitatge buit.
seves famílies en primera planteja l’accés a l’habitatge. El Pla, • Fomentar habitatges tutelats amb serveis i en règim de lloguer per a la
Maig de 2004 Setembre de 2004 Principi de 2005 Mitjan 2005 opció. que ja ha estat presentat a diversos gent gran i per a altres col·lectius específics, com ara disminuïts físics o
Incorporació de Adequació del Millora dels serveis Revisió de les En el cas dels alumnes d’educació ajuntaments i representants dels psíquics o dones víctimes de maltractaments.
129 metges de nombre de personal de suport a l’atenció necessitats dels infantil (P-3), s’hi han admès el promotors públics, privats i cooperatius, • Elaborar el nou Pla de rehabilitació per restaurar 40.000 habitatges.
família, 23 pediatres d’infermeria, zeladors primària: atenció serveis d’urgències i 90,86% (57.450 alumnes). Pel que fa a no és però, l’única eina prevista. Medi • Dissenyar programes específics de rehabilitació amb objectius
i 30 auxiliars i assistents socials als sociosanitària. emergències. l’ESO, s’ha arribat al 93,72% (37.555 Ambient i Habitatge presentarà abans socials i territorials: ascensors per millorar l’accessibilitat,
administratius. centres de salut. alumnes). El 100% de l’alumnat ha de sis mesos la nova Llei d’habitatge adaptació d’habitatges a persones amb problemes de mobilitat,
tingut garantida la plaça escolar a que ampliarà i regularà aquest dret en habitatges en zones de muntanya, i edificis en risc.
qualsevol curs del sistema educatiu. el futur.

10 11
Pressupostos 2004 El projecte de pressupost de la Generalitat Les previsions d’ingressos s’han xifrat en
per al 2004 és un pressupost de transició que
apunta les primeres mesures per arribar a l’equilibri pressupostari
l’any 2008. Els comptes reflecteixen les prioritats del programa de 17,660,3 milions ¤
govern: polítiques socials (salut, benestar i família); educació, cultura i les despeses en
i universitats; habitatge i barris; infraestructures, territori i medi
ambient; seguretat i competitivitat.
18,513,9 milions ¤
Podeu consultar tots els detalls al web
www.gencat.net
Els comptes clars
D’on vénen els diners? Cap a on van? Què es pot fer amb Mesures correctores
Impostos Successions
% sobre el total
2,8 Polítiques
Departaments
Salut
% sobre el total
34,8%
els números vermells? per al 2004
recaptats per Patrimoni 1,7 socials
la Generalitat Educació 18,0%
25,1% Transmissions patrimonials i AJD 14,5 39,7%
Benestar i Família 4,9%
Joc 2,0
2003 2004 2005 2006 2007 2008 Aplicar l’impost sobre determinats hidrocarburs
Energia 1,0 Política Territorial
0,0% per finançar sanitat
Transport 1,5 i Obres Públiques 4,6%
-0,14%
Hidrocarburs per finançar la sanitat 1,3
Grans establiments comercials
Altres
0,1
0,2
DURSI*
Interior
Justícia
4,0%
3,4%
2,8%
-0,58%
-0,28%
-0,42%
+64,9 milions ¤
Reprogramar els compromisos plurianuals ja
Impostos 33% de l’IRPF 21,0 -0,86% compromesos
Treball i Indústria 2,2%
recaptats
-200 milions ¤
33% de l’IVA 16,9
per l’Estat Presidència 1,9%
a Catalunya 40% dels impostos sobre tabac i alcohol 3,0
Educació, Medi ambient i Habitatge 1,3%
45,3% 40% dels impostos sobre hidrocarburs 4,4
universitats Agricultura, Ram. i Pesca 1,2%
Ingressos Altres ingressos propis 0,6 i cultura Resultat no financer / PIB Catalunya Reduïr les despeses protocol·làries i de publicitat
no tributaris Fons de suficiència Governació i Adm. Públiques 1,2%
23%
-31 milions ¤
12,3
29,7% Transferències de l’Estat 15,4 Cultura 1,0% L’informe economicofinancer sobre els comptes
de la Generalitat a 31 de desembre de 2003 va
Transferències de la UE 0,7 Comerç, Consum detectar un dèficit de 1.177 milions d’euros, que
i Turisme 0,6% cal absorbir abans del 2008. S’ha previst una
Economia i Finances 0,4% reducció progressiva per arribar a quadrar els Crear un grup de treball per adoptar mesures
Seguretat i
competitivitat comptes en aquesta data. Malgrat que el 98% de urgents de racionalització i finançament de la
Relacions
la despesa corrent del 2004 ja estava compromesa sanitat
11,4% Institucionals
i Participació 0,1% per les actuacions del Govern anterior, en aquest
exercici ja s’aconsegueix reduir en un 30% els Limitar a un 30% del sou, les dietes dels alts càrrecs
Política territorial
Òrgans autònoms números vermells. Això suposa un esforç d’estalvi per assistir a consells d’administració
i medi ambient
Parlament, CAC per part de tots els departaments, que permetra
8,3% i altres 0,4% alhora anar reduint aquest dèficit i augmentar les
inversions.
Altres Altres
17,6% Altres despeses 6,3%
Participació dels ens locals
als ingressos de l’Estat 11,0%
*Universitats, Recerca i Societat de la Informació

12 13
el nou estatut
InfoCatalunya
Un nou
Estatut
per a la
Catalunya Tots sabem que un bon sistema sanitari públic és bàsic per al nostre
benestar, tant pel que fa a l’atenció com pel que fa a la investigació.
Per això és important, entre altres coses, poder tenir més autogovern i millor
Vull que a l’escola els meus fills aprenguin la nostra realitat com a nació,
la nostra llengua, la nostra història i la nostra cultura. També vull que
coneguin els valors vers les persones i les diferents cultures.
Cada dia escolto les notícies que han estat rebudes, seleccionades
i explicades en català. M’agradaria que el català fos present a tots
els mitjans de comunicació.
d’avui
finançament. Ens permetrà decidir sobre la sanitat que volem. Facilitar el coneixement i l’educació contribueix a consolidar i fer avançar el país. L’Estatut garanteix un sistema de mitjans públics que difonen la llengua i la
L’Estatut regula i administra el sistema educatiu a Catalunya. cultura pròpies de Catalunya. Cal avançar en tots els àmbits de la comunicació
per consolidar els trets d’aquesta identitat col·lectiva.
D
es de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia l’any 1979, L’Estatut de la participació Com es reformarà?
Catalunya ha canviat molt. Han passat vint-i-cinc anys i la L’Estatut de l’any 1979 va ser el resultat d’una àmplia La iniciativa de reformar l’Estatut ha estat del
nostra societat té nous reptes i noves necessitats. Cal adaptar mobilització ciutadana. Encara que la situació política Parlament de Catalunya i ha rebut el suport del Govern
l’Estatut a la Catalunya del segle XXI. Els ciutadans i les ciutadanes d’avui en dia és diferent, el suport popular continua de la Generalitat. El Parlament ha constituït una
essent tan important o més que fa vint-i-cinc anys. Per Ponència, formada per tots els grups parlamentaris,
tenen l’oportunitat històrica de participar en l’elaboració d’un nou aquest motiu el Govern de la Generalitat ha posat en que serà l’encarregada de redactar el nou l’Estatut.
text estatutari, suggerint, proposant o reivindicant les qüestions que marxa un procés participatiu que té per objectiu recollir Prop de seixanta entitats i associacions catalanes ja
siguin d’interès per al conjunt de persones que vivim a Catalunya. La els suggeriments i les reflexions de la ciutadania sobre la han comparegut al Parlament per fer arribar les seves
implantació de les noves tecnologies, la globalització, la immigració, reforma de l’Estatut. propostes a la Ponència.
Una de les reflexions que inicien el debat és constatar Paral·lelament, el Govern de la Generalitat ha iniciat
la configuració d’una nova Europa, són alguns dels reptes a què que l’actual nivell d’autogovern no és suficient per una campanya de difusió, amb l’objectiu d’informar els
l’actual Estatut no pot donar resposta. També cal tenir en compte que acomplir les expectatives i les aspiracions de la societat ciutadans i les ciutadanes i promoure la participació
hi ha una nova generació de ciutadans i ciutadanes que el 1979 eren catalana, com tampoc no ho és per reconèixer Catalunya en la redacció del nou Estatut. Per això s’ha posat a
com a comunitat nacional i Espanya com a realitat l’abast de tothom diversos instruments i així poder
menors d’edat o no havien nascut i d’altres que han arribat de fora de plurinacional. En aquest sentit, les institucions catalanes recollir els suggeriments i les reflexions dels ciutadans.
Catalunya, que també tenen dret a opinar i participar. necessiten millores i transformacions per convertir-se Posteriorment, tota la informació que es reculli es farà
Si l’Estatut del 1979, va permetre la recuperació de les institucions en instruments més efectius d’autogovern. La capacitat arribar a la Ponència parlamentària.
democràtiques, el del 2005 ha de recuperar la participació política de d’autogovern també s’exerceix a la Unió Europea i, per
tant, també volem ser presents en les seves estructures de
la ciutadania. Ha de ser l’Estatut de la gent. treball i en els seus processos de decisió.

14 15
el nou estatut Parla, proposa, critica... participa!
L’Estatut és de tothom. Tots i totes tenim alguna cosa per Web: www.gencat.net/nouestatut
dir, ja sigui individualment o col·lectivament, perquè En aquest espai telemàtic disposeu d’informació sobre
afectarà totes les persones que vivim a Catalunya. l’Estatut actual i sobre els anteriors. També hi trobareu un
El procés de debat iniciat permetrà, a tothom que ho fòrum de debat, un espai per adreçar preguntes al Govern i
vulgui, dir-hi la seva. Durant els propers mesos a través la possibilitat de dialogar sobre l’Estatut amb responsables
de diversos mitjans es podran fer arribar propostes polítics.
i suggeriments que es traslladaran a la Ponència
parlamentària encarregada de redactar el nou Estatut. Festatut, un espectacle participatiu
Al mes de juliol, s’engegarà un espectacle d’arts de carrer
Xerrades i tallers que durant l’estiu recorrerà una vintena de poblacions
En molts municipis s’estan organitzant xerrades i tallers d’arreu de Catalunya. És una activitat de dos dies, on es
participatius per informar la ciutadania del perquè de la combina el vessat lúdic amb el participatiu. Mitjançant
reforma, com es farà i de quina manera s’hi pot participar. diversos tallers al carrer i un espectacle, els ciutadans i les
Molins de Rei, Sta. Cristina d’Aro, Sant Celoni, Manresa ciutadanes podran fer les seves aportacions al nou Estatut.
o Ripoll són algunes de les ciutats on ja s’ha començat a
treballar. Per la seva banda, les universitats organitzaran, Bus de l’Estatut
a principi del curs vinent, un seguit de conferències i Durant tres mesos serà un element vertebrador del
debats per fer les seves pròpies aportacions. territori, ja que farà arribar informació sobre l’Estatut a les
poblacions catalanes i hi recollirà les aportacions ciutadanes.
Pactes amb la societat civil organitzada
Els agents socials han iniciat diferents processos de Materials didàctics per a les escoles
participació, amb l’assessorament de la Direcció General L’Estatut és cosa de tothom, per això a l’inici del nou curs
de Participació Ciutadana. Aquests processos estan escolar, les escoles tindran materials didàctics, que serviran
orientats a produir documents on es recullin opinions i per a què els infants i els joves també facin seu el nou Estatut.
expectatives a l’entorn del nou Estatut.
Setmana de l’Estatut
Fòrums temàtics Al mes d’octubre, tindrà lloc la Setmana de l’Estatut, amb
Des de Catalunya, les administracions coneixen millor les necessitats de Vull formar part d’aquest país amb els mateixos drets i deures que les Al voltant de temes com el medi ambient i la immigració, la col·laboració dels ens locals. S’hi farà un debat públic a
mobilitat de la ciutadania. Si tenim més competències en transports i persones que hi han nascut. entre d’altres, durant els propers mesos s’organitzaran cada una de les demarcacions catalanes amb la presència de
comunicacions ens serà més fàcil desplaçar-nos. L’Estatut del 79 no podia preveure els canvis socials que han esdevingut els
jornades d’un dia per informar i debatre de manera membres del Govern de la Generalitat.
L’Estatut indica les nostres competències com a país, és a dir, allò que podem darrers anys. L’autogovern també significa nous drets col·lectius i individuals que
decidir al nostre territori. Les necessitats en transports no són les mateixes que ens facin ser un exemple de convivència. monogràfica aspectes concrets de la reforma de l’Estatut.
teníem l’any 1979. Hem crescut en població i les prioritats han canviat. Informeu-vos al 012 de les activitats previstes
5
Autogovern Finançament Drets i competències Unió Europea Per correu,
Cal més autogovern per fer front a les Nous temps i nous reptes signifiquen El nou Estatut hauria d’incloure Catalunya avui forma part d’Europa avui mateix
noves realitats? Caldrà incorporar-hi un nou sistema econòmic per drets i competències que permetin i Europa serveix de referència per
aspectes nous com ara la immigració, afrontar-los amb garanties. Cal als ciutadans aconseguir nivells més entendre el que passa a Catalunya.
l’encaix de les noves tecnologies de establir un sistema just que faci alts de progrés i benestar. Per tant, el Davant d’aquesta nova situació, com
la informació i la comunicació o efectiu l’autogovern i alhora que nou Estatut hauria de fer referència ha de ser l’encaix entre Catalunya i la
l’acció exterior? Amb quin grau s’han sigui solidari amb la resta de l’Estat. a aspectes com ara el medi ambient, Unió Europea? Com podem influir en
d’exercir aquestes competències? el benestar social, la possibilitat les decisions que s’hi prenguin?
També seria bo reflexionar sobre dels ciutadans i les ciutadanes de
propostes
aspectes simbòlics, com el nombre
de mandats a la presidència de la
Llengua participar en les decisions públiques,
el marc laboral català o la igualtat
per iniciar Generalitat, l’organització territorial,
el paper dels treballadors i les
El procés de normalització continua
obert. La llengua és, a banda d’un
efectiva entre homes i dones.
el debat treballadores i de l’empresariat o la element d’identitat i especificitat, un
relació amb la resta de l’Estat. instrument d’integració cultural. El
català ha de tenir el reconeixement Juntament amb aquesta revista
que es mereix a Catalunya, a l’Estat heu rebut un qüestionari on
Espanyol i a la Unió Europea. podeu fer les vostres aportacions
i trametre-les gratuïtament a
l’apartat de correus número 273 FD
08080 de Barcelona.

16
Ja heu anat al Fòrum?
1 Exposició Veus. L’objectiu d’aquesta exposició és
celebrar el fet de la comunicació humana en relació
amb la diversitat lingüística i cultural. Centre de
Convencions Internacional de Barcelona fins al 26 de
setembre.
2 Edifici Fòrum. Dissenyat pels arquitectes Herzog i De
Meuron, és ja una icona distintiva del nou paisatge
urbà de Barcelona a l’àrea del Besòs. Presideix un
recinte de 30 hectàrees disseminades per parcs, carrers,
auditoris, una zona de banys i el nou port de Sant
3
Adrià.
3 Habitar el món. Aquesta exposició planteja les
relacions entre l’espai i l’ésser humà en tres
àmbits: territori, ciutat i hàbitat (humanitat, societat
i individu). Moll Miradors, a la zona del Port, fins al 26
de setembre.
4 Cabaret. Cabaret és una carpa dissenyada al Port en
un espai circular, fresc i tancat de cafè-concert que
a les nits acull el millor cabaret internacional. Fins
a mitjan de juliol hi trobareu Unlabelled, l’espectacle
de Hilde Kappes, una autèntica show-woman que 1
crea noves melodies amb el piano i fa música a partir
2 4
d’objectes residuals.
5 Ciutats, cantonades. Al Centre de Convencions, a la
zona d’accés del recinte Fòrum, els punts de cruïlla
i cantonada ens fan reflexionar sobre el contrast,
el consens i el conflicte, sobre la coincidència en la
diferència i, en definitiva, sobre la urbanitat. Centre de
5 7
Convencions Internacional de Barcelona, zona d’accés,
8
fins al 26 de setembre.
6 Placa fotovoltaica. És una instal·lació ben visible
del recinte Fòrum i un símbol del que ha de ser la
cultura de la sostenibilitat a les ciutats.
7 L’Arbre de la Memòria. És un dels espectacles
permanents, situat a la zona del Parc dels Auditoris.
Es tracta d’un manifest sobre la sostenibilitat i la
defensa del medi ambient. L’arbre, símbol de vida i
fertilitat, es converteix en una estructura plena de
màgia. Al final de l’espectacle, un membre d’una entitat
ciutadana planta un arbre típic de la Mediterrània i
6
expressa un desig que es penja a l’Arbre de la Memòria.
8 Els guerrers de Xi’an. Situada al Moll del Parc, a
la zona del Port del recinte, l’exposició pretén
apropar al públic una completa mostra d’art funerari
xinès, basada en les troballes de les excavacions de les
tombes de Qinshihuang i de Yangling. Són mostres de
descobriments arqueològics recents i d’incalculable
valor històric, testimoni de dos dels períodes
fonamentals de formació i consolidació de l’imperi
xinès, el de les dinasties Qin i Han.

18 19
Estiu 2004 La Generalitat ha posat en marxa diversos Control de les aigües litorals. Medi ambient fa
serveis per a aquest estiu. Tant si marxeu a fora inspeccions visuals per avaluar l’aspecte de
com si us quedeu a Catalunya, és molt important que tingueu en l’aigua, la sorra i els accessos. Un cop a la
compte algunes recomanacions en relació amb la seguretat i la setmana es prenen mostres de l’aigua de les
salut. La prevenció i l’actuació davant dels incendis, la precaució platges i s’analitzen. Durant la temporada d’estiu,
a les zones de bany i la vigilància dels efectes de la calor extrema, del 15 de juny al 15 de setembre, aquestes accions
són algunes de les informacions útils que trobareu en aquest espai. es coordinen amb les embarcacions de neteja que
recullen els sòlids flotants.
bon estiu! Primer, la salut
Els departaments de Salut i Benestar i Família
han posat en marxa el Pla d’atenció i prevenció
per a les situacions de calor extrema, un cop
comprovats els efectes devastadors que poden
provocar les altes temperatures, especialment
entre la gent més vulnerable, com són els
majors de 75 anys. L’estiu del 2003, els efectes
de la calor van provocar algunes morts entre
aquests col·lectius més febles, malgrat que
les avaluacions inicials es van centrar només
en les defuncions atribuïdes a cops de calor,
un aspecte molt concret i poc indicatiu. Les
situacions de calor extrema a pesar que són
poc freqüents poden tenir conseqüències
molt greus. L’aïllament social de determinats
grups, especialment en l’àmbit urbà, dificulta,
a més, la prevenció i la detecció de necessitats
d’atenció urgent.
Les recomanacions generals, quan s’enfilen
els termòmetres, són les d’estar-se en zones
fresques, evitar el sol directe, beure aigua amb
freqüència, limitar l’exercici físic i portar roba Gaudir del sol amb precaució
lleugera. La radiació solar és més agressiva i potencialment més
Cada centre de salut a Catalunya ha cancerígena entre les 12 del matí i les 4 de la tarda. Els factors
elaborat un pla d’actuació amb mesures que de protecció s’han d’aplicar mitja hora abans d’exposar-se al sol
garanteixen suport suficient a les persones i després del bany És recomanable augmentar progressivament
.
grans i fràgils. Els serveis sanitaris hi fa un l’exposició, començant per 10 minuts i evitant les hores del migdia,
seguiment diari de les temperatures i difonen especialment en els infants.
Seguretat a les platges recomanacions generals i preventives. En cas
Recordeu que la bandera verda d’alerta per una pujada sostinguda de temperatures necessaris segons la zona, l’època de l’any, el tipus i
vol dir que l’estat de la mar és s’activaran recursos d’emergència, sanitaris i de la durada del viatge. No ho deixeu per al final ja que
adequat per gaudir de les activitats protecció civil, entre d’altres. algunes mesures s’han de fer amb antelació suficient
de platja, mentre que la bandera perquè tinguin efecte.
groga s’utilitza per demanar Viatjar amb salut
precaució i, per tant, en aquesta Si viatgeu a l’estranger, és important que us informin Seguretat a les piscines
situació, no ens hem de banyar a sobre el sistema local d’assistència sanitària i dels Pel que fa als socorristes, les piscines d’ús públic amb
la vora de les roques ni allunyar- acords que té l’Estat espanyol amb els països on aneu. És una superfície de làmina d’aigua superior als 200 m2
nos mar endins; especialment la recomanable contractar una polissa d’assegurança que han de disposar, durant l’horari de bany establert, d’un
mainada. Si el que hi ha és bandera cobreixi despeses per malaltia o accident. Alguns països servei de salvament i socorrista d’acord amb el nombre
vermella, no ens podem banyar ni exigeixen un certificat internacional de vacunació per de persones que s’hi banyin, el nombre i la visibilitat
practicar cap activitat a l’aigua, tal d’evitar que els viatgers o els immigrants introduexin dels vasos que les formen i les activitats que s’hi duguin
ja sigui per les condicions de les malalties al seu territori. Normalment, però, hi ha a terme. Per a piscines d’ús públic de dimensions
onades i el vent, o per la presència més riscos dels que s’estableixen. Als centres de més petites, la normativa estableix diferents graus de
d’elements contaminants. vacunacions internacionals de Catalunya ús faran una vigilància en funció del tipus d’instal·lació i de l’ús que
valoració sobre les vacunes o els tractaments preventius se’n faci.

20 21
Estiu 2004 Actuar contra el foc no és només
preparar una campanya per a la
temporada d’estiu, inclou també tot un seguit
d’activitats i normatives que volen protegir el medi
natural i reduir-hi els riscos durant tot l’any És tan
.
important estar preparats per extingir els incendis
com conèixer en quines condicions es produeixen, per
tal de prevenir-los i evitar-los.
Actuacions per a la prevenció d’incendis
Protegim
1. Pinedes de pi roig , el Berguedà
2. Fageda, el Rosselló
3. Sotabosc de pineda de pinyoners, el Baix Empordà
• Subvencionar la neteja forestal de 83.200 ha 4. Incendi forestal controlat, la Cerdanya
públiques.
el patrimoni, 5. Rètols cremats pel foc, entre el Bages i el Solsonès
6. Càdec cremat que rebrota, el Baix Empordà
• Cremar de manera controlada 1.200 ha.
aturem el foc
• Atorgar ajuts per al manteniment d’infrastructures:
tallafocs, neteges de camins o perímetres prioritaris
de protecció (PPP).
• Redactar els plans bàsics dels PPP que no s’han
elaborat. Ara, un 43% de la superfície forestal en té.
• Oferir formació, tot l’any, als efectius que actuen en
l’extinció del foc.
• Oferir formació pedagògica a escoles i entitats.
• Investigar les pautes de comportament del foc.
Campanya Estiu 2004
1 2 4
• Elaboració d’un mapa diari de risc segons les
condicions meteorològiques i ambientals.
Què cal fer?
No es pot encendre cap mena de foc a menys de 500 metres
• 4.249 efectius permanents i 1.382 reforços per al 2004 d’una zona forestal. No deixeu escombraries ni deixalles
abandonades, ni llenceu cigarretes. A les urbanitzacions,
• 412 agents rurals desplegats durant 24h no es pot fer foc si no és en una barbacoa d’obra amb
mataguspires. Si veieu foc, telefoneu al 112.
• 33 agrupacions de defensa forestal en 640 municipis Si us trobeu enmig d’un incendi forestal, allunyeu-vos
del front pels costats. La zona ja cremada és mes segura
• 400 voluntaris de medi ambient però caldria tapar-se tota la pell abans d’entrar-hi i, si és
• 178 parcs de bombers amb 681 vehicles
possible, amb roba mullada i amb un mocador mullat a la
cara per respirar. Si aneu a peu, és millor no abandonar 5
el camí i estirar-se de bocaterrosa per respirar. Si aneu en
• Punts i torres de guaita: 85 amb 170 places cotxe, atureu-vos i, amb tota la pell coberta, estireu-vos al
terra del vehicle amb les finestres tancades. És millor que
• Mitjans aeris: 20 helicopters, 6 avions, 2 hidroavions. us hi quedeu.
Si el foc crema en una urbanització, les autoritats us
informaran de si heu d’evacuar els habitatges o no sortir
de casa. Si us heu de tancar a casa, feu-ho hermèticament,
desconnecteu els subministraments de gas, buta, etc.,
ompliu banyeres i piques d‘aigua, mulleu-vos la roba (que
us tapi tot el cos) i desconnecteu l’obertura automàtica del
garatge. Amb aquestes mesures és més segur quedar-se a
casa que intentar travessar una línia de foc. 3 6

22
Estiu 2004 Protegim el litoral. El Pla director urbanístic
del sistema costaner preveu la classificació
definitiva de 24.500 hectàrees del litoral com a no
urbanitzables. Des del mes de febrer, s’han rebut
les aportacions dels ajuntaments i ara s’obre
un nou període d’informació pública. Política
Territorial i Obres Públiques preveu aprovar-lo
definitivament després de l’estiu.
Consells per viatjar i gaudir Pla per millorar la senyalització a les carreteres
Aquest pla té per objectiu potenciar la
seguretat viària i la qualitat de la conducció i
suposa una acció de xoc, ja que preveu la
instal·lació de 10.000 nous plafons en unes
1.000 cruïlles. Amb aquesta mesura es vol
informar els conductors d’una forma més
entenedora i completa de les destinacions de
la via. Els plafons són d’alumini, un material
que incrementa la seguretat passiva en
cas d’accident, i s’han col·locat a
2,20 metres d’altura per
guanyar visibilitat.
Altres caracte-
rístiques de la nova
senyalització són que el
cos de lletra s’ha adaptat a
la velocitat mitjana de la via,
que els rètols no inclouen
més de 3 mencions i que
aquests es mantenen durant
tot el trajecte comprès per a
cada indicació.
E
l Servei Català del Trànsit vol recordar que cal Lleure per a joves
prendre precaucions si utilitzem el vehicle en els La Guia d’activitats d’estiu 2004 recull les activitats
desplaçaments. La normativa actual no permet d’estiu organitzades per entitats d’educació en el lleure
parlar pel telèfon mòbil durant la conducció si no és amb un i d’educació no formal, censades per la Secretaria
equip de mans lliures homologat, hi ha l’obligació de portar General de Joventut. Aquestes activitats són de
l’armilla reflectant d’emergència també homologada i els caràcter educatiu i van des de campaments, colònies
cinturons de seguretat, inclosos els dels seients posteriors, i casals, fins a estades a l’estranger, rutes i camps de
sempre cordats. Aquest estiu es posa en marxa una nova treball.
campanya de trànsit per concienciar els conductors dels Per la seva banda, la Secretaria de Joventut ha
riscos de la velocitat. organitzat el programa “l’Estiu és teu” per a nois
i noies de 8 a 17 anys, perquè puguin divertir-se i
Drets dels consumidors aprendre d’una manera diferent a la Xarxa d’Albergs
Si us desplaceu a l’estranger, estudieu la contractació de Catalunya. Sis activitats diferents i un ampli ventall
d’assegurances de cancel·lació de viatge, de robatori i de de torns, sota la direcció de professors especialitzats i
sanitat. En el contracte amb l’agència de viatges han de monitors de lleure, perquè els nois i les noies puguin
constar totes les dades del viatge escollit (preu, transport, perfeccionar idiomes, practicar esports, ampliar
hotels, trasllats, excursions...). En cas d’incidències, el coneixement musical i introduir-se en el món de
recolliu el màxim nombre de proves i de documentació la informàtica i les comunicacions. A més de les
(contracte, factures, catàleg, fotografies...) per reclamar els publicacions específiques d’aquestes activitats, també
drets corresponents. El Departament de Comerç, Consum i s’edita una publicació amb el títol “Anem preparats”,
Turisme ha editat la targeta “Consumidors a Europa” per que inclou recomanacions sobre qualitat i seguretat
informar els consumidors dels seus drets a la Unió Europea. en relació amb les diverses activitats. Podeu ampliar
La trobareu als aeroports catalans i a les agències de viatges. informació a la web: www.gencat.net/presidencia.

23
Aquests telèfons us serviran
adreces pràctiques
per obtenir informació
immediata, i les adreces
web, per aprofundir més en
la consulta. Podeu retallar la
pàgina per tenir-la a mà.
Informació telefònica general
Telèfon d’atenció ciutadana Tramitació de denúncies Línea d’atenció a les dones en
A Catalunya: 012 Qualsevol comissaria de Mossos situació de violència
Fora de Catalunya: 902 400 012 d’Esquadra, Policia Local, Telèfon: 900 900 120 (gratuït i
Estranger: 00 34 902 400 012 Guàrdia Civil i Policia Nacional. confidencial)
Telèfon d’emergències dels www.gencat.net/icdona/
Mossos d’Esquadra: 088 violenciaindex.htm
Denúncies per Internet:
www.gencat.net/mossos
i per aquest estiu...
Vacances Foc
Consells sobre consum durant les Emergències 112
vacances Si veus foc, telefona al 112
www.icconsum.org
Mapa de risc
www.gencat.net/mediamb/incendis/maparisc.htm
Informació meteorològica
Sistema d’informació
Sanitat
meteorològica per telèfon
807 012 012 Sanitat respon
www.meteocat.com 902 111 444
www.sanitatrespon.com
24 hores, 365 dies
Transports
Informació sobre el transport Centre d’Atenció al Client dels
públic Ferrocarrils de la Generalitat de
www.mobilitat.org Catalunya
Telèfon: 93 205 15 15
Servei Català de Trànsit www.fgc.net
Telèfon: 93 567 40 00
Platges
www.gencat.net/transit Oficina d’informació de RENFE
Informació de l’estat de platges Telèfon: 902 24 02 02
mediambient.gencat.net/aca Aeroport de Barcelona www.renfe.es
www.gencat.net/turistex_nou Telèfon: 93 298 38 38 (contest.
automàtic) Eurolínies marítimes Baleària
www.aena.es Telèfon: 902 16 01 80
Turisme
www.balearia.com
www.gencat.net/probert Aeroport de Reus
www.gencat.net/turistex_nou Telèfon: 977 77 98 32 L. M. Companyia
www.aena.es Trasmediterrània
Telèfon: 902 45 46 45
Aeroport Girona-Costa Brava www.trasmediterranea.es
Telèfon: 972 18 66 00
www.aena.es
Aeroport de Sabadell
Telèfon: 93 728 21 00
www.aena.es

Pla de govern La salut en xifres
Info Els compromisos amb la gent per
als propers anys i les 10 mesures
més importants per al 2005. Pàg. 16
Quant costa el sistema sanitari
català i quines són les principals
despeses del pressupost públic. Pàg. 18
Catalunya Informació d’interès ciutadà. Núm. 2 Octubre’04
Educació!
La principal assignatura

3
sumari Notícies 4, Educació 10, Pla de Govern 16,
Xifres de sanitat 18, Fòrum 20,
Entrevista 22, Directori 23
Edició i redacció: Departament de la Presidència
de la Generalitat de Catalunya
Disseny: Jardí+Utensil
Fotografies de la coberta: Txema Salvans i Photodisc
Fotografies de l’interior: Thomas Vilhelm (pàg. 3), Iconica (pàg. 4),
Pacte nacional per
Magnum i Getty Images (pàg. 6), Stockbyte i Getty Images (pàg. 7),
Rubén Moreno i Photodisc (pàg. 8), AENA (pàg. 9), Txema Salvans
una educació de primera
(pàg. 10-15), Pepe Navarro (pàg. 16-17), Pepe Encinas (pàg. 20 i 21),
Thomas Vilhelm (pàg. 22). L’educació és la primera prioritat del nostre Govern i volem que ho sigui
Infografia: Jaume Serra (pàg. 5 i 18-19)
també de tot el país, de tots els seus ciutadans i ciutadanes, perquè sobre la
Fotomecànica: Aura Color Digital seva base podem bastir una Catalunya més justa i cohesionada. I amb més
Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat
(EADOP) creixement econòmic, perquè sense educació és impossible el progrés. I el
Imprès en paper ecològic
DL: B-33095-2004. progrés de Catalunya ha de ser accessible a tothom; per això tothom ha de
Adreça web: www.gencat.net
tenir al seu abast una educació de qualitat.
InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per Catalunya creix per l’increment de la natalitat i perquè és reclam de
la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix
gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, població nouvinguda d’altres països. És una bona notícia que exigeix que ens
o si no la voleu rebre, telefoneu al 012 o adreceu-vos a:
info_catalunya@gencat.net, esmentant el codi numèric que hi ha a preocupem d’escolaritzar tots els nois i les noies en condicions de qualitat
sobre del nom de la persona destinatària. per garantir el principi d’equitat. Ara bé, això no ha d’estar renyit amb
mesures que aportin qualitat al sistema educatiu, des de l’educació infantil,
a l’educació obligatòria, on implantem mesures per millorar els nivells de
competència, fins a la formació professional, que ens farà tenir més i millor
treball, més i millor ocupació.
Per tot això hem proposat un Pacte per l’Educació, un ampli acord social
en què ens sentim tots compromesos i que ens porti l’estabilitat i la
tranquil·litat necessàries per educar bé els nostres infants i joves. Un acord
amb les famílies, amb els ajuntaments, amb el professorat, amb totes les
escoles concertades i públiques i amb el conjunt de la comunitat educativa.
En aquest número d’InfoCatalunya trobareu informació àmplia de com
volem treballar per l’educació: l’assignatura més important aquest curs 2004-
2005. Perquè volem per a Catalunya una educació de primera.
Pasqual Maragall i Mira
President de la Generalitat de Catalunya

6 7
A Catalunya s’ha produït un
notícies augment sostingut dels embarassos
en dones menors de 18 anys, que
ha passat d’una taxa del 4,0 per mil
de dones d’entre 14 i 17 anys (1990),
InfoCatalunya al 9,8 per mil de dones del mateix
grup (2003). El Departament de
Salut, conjuntament amb altres
departaments de la Generalitat,
societats científiques i professionals,
estan portant a terme actuacions per
Els ajuts de La signatura evitar els embarassos no desitjats.
Van des de l’educació afectiva i
electrònica, sexual a l’escola, a l’anticoncepció
300¤
augmenten a
una eina per millorar
els serveis públics
El Govern de la Generalitat,
conjuntament amb Localret i a través
l’Administració central, en gestions
com ara la declaració de la renda.
HOMES I DONES,
AVANÇANT DES
DE LA DIFERÈNCIA
El V Pla d’Acció i Desenvolupament
de les Polítiques de Dones a
Mesures per
evitar els
embarassos
d’emergència. En una primera fase,
als centres d’atenció continuada, als
centres del programa de salut sexual
i reproductiva, i a les urgències
hospitalàries es facilita un fàrmac
per evitar l’embaràs després d’una
360¤
del Consorci per a l’Administració Per obtenir-lo, cal: Catalunya 2005-2007 preveu més de relació sense mètodes anticonceptius.
Oberta de Catalunya, està avançant 500 actuacions que s’impulsaran, de no desijats Cal prendre les pastilles al més
per millorar l’atenció ciutadana a 1 Anar al web de l’Agència Catalana forma coordinada i transversal, des aviat possible i abans de les 72 hores
través de la xarxa i, concretament, de Certificació-CatCert, www.idcat.net de tots els departaments del Govern. posteriors a la relació. S’aconsegueix
per posar a l’abast de tohom un i emplenar un formulari amb les Aquest Pla conté mesures per fer de una reducció en la taxa d’embarassos
Els ajuts del Govern de la Generalitat conjunt de tràmits que es podran dades de la persona que vol la la vida quotidiana l’eix fonamental del 95%, si s’administra en les
per complementar les pensions de fer per Internet de forma segura identificació digital. Un cop registrada, de totes les polítiques per tal de primeres 24 hores; del 85%, entre
viduïtat més baixes s’han apujat per mitjançant l’ús de l’identificador la persona sol·licitant serà informada construir una societat que situï per les 25 i les 48 hores, i del 58%, si
segona vegada aquest any Així, doncs,
. digital i de la signatura electrònica de les oficines on pot identificar-se davant de tot la vida de les persones. s’administra entre les 49 i les 72
passen de 300 euros anuals a 360 euros, dels ciutadans. L’idCAT és un personalment. Així, promou un canvi cultural en hores següents al coit de risc. Més
per un augment del 20%, amb efecte identificador digital avançat el pacte social entre les dones i els informació, als centres de salut i al
retroactiu des del mes de gener. El que assegura la integritat de 2 El ciutadà o ciutadana ha d’anar a homes i un nou model d’organització telèfon Sanitat Respon: 902 111 444.
Departament de Benestar i Família les transaccions electròniques l’oficina escollida i, una vegada validada que tingui en compte les necessitats,
destina globalment aquest any 43,6 garantint la identitat de les persones. la seva identitat, l’entitat de registre formes de ser i expectatives de
milions d’euros a aquest pagament, la
qual cosa significa un increment de
Serveix per relacionar-se amb
les administracions públiques
generà el certificat digital. dones i homes.
Un dels objectius és avançar
Consells per a l’ús de
quasi el 35% respecte al 2003. En total, catalanes, amb la mateixa validesa 3 Accedint novament a la pàgina web, i millorar la participació i la línies telefòniques de
el 2004, rebran ajuts complementaris
123.000 persones, unes 8.600 més que
jurídica que en una tramitació
presencial, i fer gestions i consultes
es podrà descarregar l’idCAT. A partir
d’aquest moment, ja el podrà utilitzar
representació femenina, garantint,
per exemple, un mínim del 50%
tarifació addicional
l’any anterior. administratives sense desplaçaments. tantes vegades com desitgi durant un de dones en les llistes electorals. Fixeu-vos en els prefixos 803,
També permetrà la relació amb període de validesa de 3 anys. També pretén fer de la Generalitat 806, 807 i 907 i en la xifra que ve
una institució exemplar pel que fa a continuació: 0 i 1, més barat, 8
a la implementació de les polítiques i 9, més car. Desconfieu davant
de dones. Un altra mesura és la d’anuncis que difonen aquests
La cultura catalana, d’augmentar els ajuts als ajuntaments
per tal que les polítiques de dones
serveis sense que el responsable
s’identifiqui. La connexió màxima
convidada internacional puguin esdevenir una realitat.
El Pla inclou el Programa per a
és de 30 minuts: 8, en el cas de
serveis destinats a menors, i 5, en
l’abordatge integral de les violències el cas de concursos. Passat aquest
La cultura catalana és la cultural catalana tindrà un contra les dones 2005-2007, que, temps, la comunicació s’ha de tallar
convidada d’honor de la Fira aparador internacional a la ciutat entre altres, preveu el desplegament automàticament.
Internacional del Llibre de llatinoamericana. La literatura d’una xarxa d’atenció integral per Comproveu la factura del telèfon, les
Guadalajara (Mèxic) el 2004. La serà l’eix central del programa. a les situacions de violència, amb trucades hi han d’estar desglossades
Fira del Llibre de Frankfurt, la Autors com Quim Monzó, Enrique atenció urgent, suport econòmic, i amb durada i cost econòmic.
més important del món, també Vila-Matas, Enric Cassasses o accés a l’habitatge i a la formació Per reclamar, primer cal fer-ho
ha anunciat que l’acollirà com Carles Ruiz Zafón, entre altres, hi ocupacional. Totes les actuacions a l’empresa i, en cas de desacord,
a convidada d’honor en una seran presents. També hi tindran es duran a terme en col·laboració us podeu adreçar a l’Oficina
propera edició, el 2006 o 2007. lloc un homenatge al desaparegut amb els ens locals, tenint en compte d’Informació al Consumidor. Si
Entre el 27 de novembre i Manolo Vázquez Montalbán i una l’experiència de la xarxa associativa reclameu, per evitar el tall de línia,
el 5 de desembre, la creació retrospectiva d’Antoni Tàpies. dels diversos col·lectius de dones. pagueu la resta de la factura.

4 5
notí 72,5 milions d’euros
cies en millores a la xarxa viària
InfoCatalunya
Prioritat,
Relleu al atendre la
Departament salut mental
de Comerç, Un dels principals problemes de salut a El Pla potencia la formació, l’avaluació
Turisme i Consum Europa en els anys vinents serà la salut
mental. Es calcula que més d’una quarta
de la qualitat i la recerca.
El model d’atenció psiquiàtrica que es
part de la població presenta al llarg de cerca per als ciutadans de Catalunya
Josep Huguet i Biosca va
la vida algun trastorn mental, cosa que és l’atenció integral. Per aquest motiu, el
prendre possessió del càrrec de incrementa la demanda sociosanitària Govern de la Generalitat ha constituït un
conseller de Comerç, Turisme i per la pèrdua de qualitat de vida de comitè per a l’elaboració del Pla d’atenció
Consum després que l’anterior les persones que pateixen directament integral a les persones amb problemes
titular, Pere Esteve, presentés la malaltia i de les seves famílies. de salut mental que haurà de considerar
el cessament per raons de salut. L’estratègia de l’oficina europea de tots els factors, tant els biològics,
Com a nou conseller, Huguet ha l’Organització Mundial de la Salut per com els psicològics i els socials. També
a l’any 2010 es dirigeix precisament a incorporarà els aspectes de promoció,
apostat pel diàleg amb tots els
promoure la salut mental. El Pla director prevenció, realització de tractaments
sectors i ha expressat la voluntat de salut mental i addicions prioritza la especialitzats, rehabilitació i reinserció,
de continuar les polítiques promoció i la prevenció, la integració tant social com laboral. Igualment, vol
engegades pel seu antecessor de la salut mental a la xarxa sanitària donar suport a les famílies i sensibilitzar
i d’aplicar les línies definides general, l’atenció comunitària i la millora la societat sobre els drets de les persones
a l’acord del Tinell, com són de l’atenció a la població infantil i juvenil. que pateixen una malaltia mental.
l’aposta per un model comercial
equilibrat, la internacionalització
de les empreses catalanes,
la promoció d’un turisme de
La vacuna de la grip, cròniques metabòliques, disfuncions renals,
hemoglobinopaties o immunosupressió.
qualitat i la defensa dels drets abans del desembre • Infants i adolescents (de 6 mesos a 18
anys) tractats durant un llarg temps amb àcid
del consumidor.
La campanya de vacunació antigripal 2004-2005 acetilsalicílic.
Josep Huguet i Biosca va néixer
a Manresa (El Bages) el 8 de març
ja s’ha posat en marxa als centres d’atenció • Dones que estan en el segon o tercer
primària i durarà fins al 30 de novembre. Va trimestre de l’embaràs.
de 1951. És enginyer industrial adreçada a: • Persones que poden transmetre la grip
per l’Escola d’Enginyers • Persones de 60 anys o més. a grups d’alt risc, com ara personal mèdic,
Superiors de Terrassa, i llicenciat • Persones internades en institucions d’infermeria i altres treballadors i treballadores
en història per la Universitat tancades, com ara residències geriàtriques, de residències geriàtriques o cuidadors de
Autònoma de Barcelona. Des del centres de malalts crònics, mentals, etc. malalts crònics, a més dels que mantenen
1995, ha estat diputat d’Esquerra • Persones adultes i infants amb malalties contactes domiciliaris amb persones d’alt risc.
pulmonars o cardiovasculars cròniques, l’asma La grip arriba generalment entre els mesos de
Republicana de Catalunya desembre i gener. S’estima que cada any afecta
inclosa.
al Parlament de Catalunya i
portaveu d’aquest grup entre el
• Persones adultes i infants que han estat entre el 10 i el 20% de la població i que causa el
sotmesos a vigilància mèdica o hospitalització 25% dels processos febrils aguts. La campanya vol
1999 i el 2004. durant l’any anterior a causa de malalties reduir la mortalitat entre els més grans de 60 anys.

8 9
criticar o de reivindicar i ho han fet,
notícies majoritàriament, a través del web de
l’Estatut (www.gencat.net/nouestatut).
Unes 5.000 persones han participat en
Aeroport a Lleida, millores al de Girona
i tercera pista al de Barcelona
els actes del Bus de l’Estatut i més de
InfoCatalunya 5.000 han enviat les seves propostes
per correu a l’adreça postal 273 FD,
mentre que un miler de ciutadans i
ciutadanes han participat en xerrades
i tallers sobre el nou text estatutari.
L’EUROREGIÓ
Totes les propostes recollides a una estructura per
MÉS DE 100.000
través del procés de participació es
traslladaran en les properes setmanes
a l’acollida social
PERSONES a la Ponència Parlamentària i econòmica
encarregada de l’elaboració de
I UN CENTENAR l’Estatut. De l’anàlisi de les primeres El Govern de la Generalitat ha aprovat
D’ENTITATS aportacions, es pot concloure que
el nou Estatut haurà d’incorporar
la creació del Programa per a l’impuls
i la creació de l’Euroregió Pirineus-
JA S’HAN FET drets (referents al benestar, la Mediterrània. Amb aquest acord el
SEU L’ESTATUT igualtat, l’autodeterminació i l’ús
i la promoció de la llengua), un
Govern dóna un impuls institucional
a la creació d’aquest organisme de
El procés de participació millor sistema de finançament i cooperació regional. El programa té
ciutadana culmina amb més competències (immigració, la funció de promoure les relacions
la Setmana de l’Estatut i la infraestructures, relacions exteriors i institucionals, culturals i econòmiques
celebració del 25è aniversari seleccions esportives). entre els països i les regions que
integren aquest territori, per articular
de l’Estatut del 1979.
Recta final de la campanya un espai que pugui afrontar millor
Amb la Setmana de l’Estatut, que té els reptes socials i econòmics en el
Més de 75.000 visites al web de lloc del 18 al 29 d’octubre, el procés marc de la globalització i en el nou
l’Estatut, 5.000 qüestionaris sobre de participació arriba a la recta final marc europeu. L’Euroregió Pirineus-
com ha de ser el nou text estatutari, amb un cicle de debats arreu del Mediterrània, de la qual ja han
desenes de documents d’ONG, territori amb els quals s’ha volgut acceptat formar part Catalunya,
sindicats, col·legis professionals, implicar tots els sectors. Aquesta Aragó, les Illes Balears, i les regions
E
municipis i universitats, entre altres, recta final està, a més, marcada per franceses de Languedoc-Roussillon l futur aeroport de Lleida, Enllaços intercontinentals a l’aeroport de Barcelona
amb opinions i reclamacions sobre la la commemoració dels 25 anys de i Midi-Pyrénées, és un potent pol que està previst instal·lar-lo La Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de
reforma estatutària. Aquesta és, fins a l’Estatut de 1979. El 27 d’octubre, d’atracció econòmica, innovació i a Alguaire, serà un aeroport Comerç han acordat, a través d’un conveni, posar en marxa una estratègia
l’octubre, la resposta de la ciutadania el Govern aplega al Palau de la turisme del sud d’Europa. Aquesta d’aviació regional, que facilitarà comuna per a la captació i la promoció de noves rutes internacionals per a
a la campanya de participació que ha Generalitat els redactors d’aquest unió significa aconseguir noves l’accés al transport aeri des d’aquesta l’aeroport de Barcelona.
posat en marxa el Govern. Milers de text per recordar junts l’aprovació inversions i compartir recursos en infraestructura a qualsevol altre S‘han dut a terme diversos estudis que identifiquen rutes aèries
persones han aprofitat l’oportunitat en referèndum, ja fa 25 anys, de comunicacions, infraestructures, aeroport d’abast regional europeu. intercontinentals viables a curt termini, per exemple els enllaços directes
d’informar-se, de parlar, d’opinar, de l’Estatut de Catalunya. recerca, innovació, cultura, medi Pel que fa a Girona, Generalitat, amb Nova York, Filadèlfia, Buenos Aires, São Paulo, Montreal o Dubai.
ambient, turisme i patrimoni. AENA i l’Ajuntament de Vilobí L’aeroport de Barcelona serà present al fòrum de desenvolupament de
La conjuntura actual pot facilitar la d’Onyar han signat un conveni per rutes aèries Routes 2004.
creació d’aquesta euroregió ja que s’ha millorar el servei als usuaris davant del
iniciat el procés de descentralització creixement del trànsit de passatgers a Rutes aèries des de Barcelona
a França i, alhora, el govern espanyol l’Aeroport Girona-Costa Brava, amb Es poden classificar els enllaços identificats en tres categories:
ha expressat la seva disposició més aparcament, serveis de retirada
1 2 3
Enllaaços Enll ços
laços Enllaços estratègi
llaços estratè
aços estratègics
perquè les comunitats autònomes i custòdia de vehicles i sistemes de
intercontinentals
rcontinental
tine poteencialment (subjecte a la
ubjecte
participin a la Unió Europea. El dia 29 senyalització i informació sobre
viab (1a f
bles 1a fase) viab (2a fase)
bles se) maduració del me
aduracióió mercat)
m
d’octubre, a Barcelona, se celebra la transport públic.
Nova York (Newark)
a rk (Newa
(N Miaami Jap
pó
reunió fundacional, on els presidents Finalment, l’aeroport de Barcelona
Filad a
dèlfia Mon eal
ntreal Mèèxic
de Catalunya, Pasqual Maragall; ja disposa d’una tercera pista i ara
Buenos Aires
nos Aires/São Paulo Quito/Gua
to/Guayaquil Xin
na
d’Aragó, Marcel.lí Iglesias, i de les s’hi començarà a construir la nova
Duba ai/Bahrain Lima/Bogotà/Caracas
a/Bogotà/Carac Índ
dia
Illes Balears, Jaume Matas, juntament terminal. Amb aquesta pista, de 2.660
amb el president de la regió francesa metres de llarg, la xifra d’enlairaments
de Midi-Pyrénées, Martin Malvy i el, i aterraments s’incrementarà força. A Segons els estudis, les companyies aèries internacionals perceben
del Consell Regional del Languedoc- més, farà possible, un cop enllestida la Catalunya bàsicament com a regió turística. L’aeroport de Barcelona ha
Roussillon, Georges Frêche, signaran nova terminal el 2007, que l’aeroport es de competir amb Madrid, Amsterdam, Frankfurt o Londres. Malgrat tot, té
la declaració fundacional de faci càrrec dels 40 milions de passatgers una bona situació geogràfica per captar el trànsit del sud d’Europa que va
l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. anuals previstos per al 2015. a l’oest (Amèrica) i el de la península que va a l’est (Orient Mitjà i Àsia).

10 11
Educació 2004-05 Inversió en centres del Departament d’Educació
Entrada en funcionament 2004
Modalitats Import (*) %
Nova construcció 74,450 30,5 %
Rehabilitació i grans ampliacions 93,090 38,1 %
Actuacions de millora 33,570 13,8 %
Equipaments escolars 36,880 15,1 %
Altres actuacions 6,043 2,5 %
Total 244,033 100 %
(*) Dades en milions d’euros.
Reforç de professionals centres públics i concertats de Catalunya i que s’aplicarà
i més inversió de manera gradual fins al curs 2007-2008. L’objectiu és a-
propar els serveis de salut als centres docents i en particu-
Una de les respostes més immediates a la demanda lar als adolescents que hi estudien, per tal de promoure-hi
educativa és la de reforçar el nombre de professionals a actituds i hàbits saludables i detectar-hi problemes al més
les aules. Per aquest motiu, aquest curs comença amb un aviat possible, posant especial atenció a la salut mental.
increment net de 2.200 professors i professores; 1.300, a Durant el curs escolar 2004-2005 el programa es
primària, i 900, a secundària. També s’han afegit entre 30 desenvolupa al Prat de Llobregat, Viladecans, Mataró,
i 40 places d’auxiliars d’educació infantil, 14 educadors Granollers ciutat i Franqueses, Santa Coloma de
socials i 20 psicopedagogs i unitats de suport a l’educació Gramenet, el Baix Empordà, Barcelona ciutat (Ciutat
especial (USEE) en 25 centres públics. A més, es garanteix Vella), Girona ciutat, Reus, Lleida ciutat, Tarragona
la dotació d’assistents socials en tots els equips. ciutat, Cornellà de Llobregat i Igualada. El curs 2005-
Pel que fa a equipaments, la construcció i l’ampliació de 2006 el programa s’ampliarà als centres de l’Hospitalet
centres escolars i instituts es concreta en 28 nous centres de Llobregat, el Garraf, Mollet ciutat i la Llagosta,
d’ensenyament infantil i primària, 9 instituts de secun- Blanes, Calella, Osona, Cerdanya, Sabadell ciutat i
dària i 57 grans ampliacions, al mateix temps que s’han
dut a terme 632 obres de reparació i millora amb una
inversió global de 33,5 milions d’euros. La inauguració de
noves instal·lacions i l’ampliació de centres s’han realit-
zat majoritàriament a Barcelona comarques (26), Vallès
occidental (16), Lleida (14) i Tarragona (13), si bé a totes
les demarcacions se n’han produït segons les necessitats.
El nombre de prefabricats amb què ha començat el curs
2004-2005 és 503 mòduls, 24 menys que el curs anterior.
Totes aquestes actuacions es veuran reforçades amb el
nou Pla de construccions escolars vigent fins al 2007,
que preveu una inversió de 1.500 milions d’euros, i que
es concreta en 204 centres de nova construcció, 79 subs-
titucions d’espais, 229 grans ampliacions i 136 reformes
d’adequació i rehabilitació.
educació de qualitat!
75 milions diaris de les antigues pessetes
per al transport escolar
Un total de 82 milions d’euros és la quantitat aprovada
pels convenis subscrits entre el Departament d’Educació
La millora de la qualitat del sistema educatiu s’afronta aquest i els consells comarcals per a la gestió dels serveis de
menjador, transport escolar i altres prestacions. Aquesta
curs des de tres àmbits: el reforç de personal i equipaments, el xifra és el 10,25 % més alta que el curs passat, que va ser
programa d’acollida d’escolars nouvinguts i els plans d’innovació de 74 milions d’euros. Amb aquestes beques, s’asseguren
educativa. Mentrestant, el Departament d’Educació està seguint de les condicions mínimes necessàries perquè els nens i les
prop la reforma de la llei educativa que prepara el Ministeri un cop nenes segueixen correctament els horaris lectius.
aturada l’aplicació de la LOCE. Per primera vegada, l’educació és
una prioritat pel Govern de Catalunya i també pel Govern de l’Estat La salut, matèria educativa
L’aula, espai de convivència. Els centres docents són el marc
espanyol i, per tant, hi ha una oportunitat històrica per augmentar La preocupació per les condicions de l’entorn educatiu ha
idoni per fomentar una societat basada en la justícia, el diàleg
significativament la qualitat formativa de tota una generació. fet posar en marxa el programa “Salut i escola” que va di-
i la convivència.
rigit a 125.000 estudiants de tercer i quart cicle d’ESO dels

12 13
Educació 2004-05 Origen geogràfic de l’alumnat estranger
RS Curs 2003-2004
ELLS ESCOLA
ELECCIO NS ALS CONS vembre tenen
0 de no
el 3 l Amèrica Central i del Sud 47,4 %
Entre el 23 i ns per a la renovació de Magrib 27,2 %
io
lloc les elecc rs dels centres docents Unió Europea 6,0 %
consells esc ola i!
Participeu-h Europa no comunitària 9,1 %
públics i concertats. Àsia i Oceania 5,7 %
Àfrica subsahariana 4,1 %
Amèrica del Nord 0,5 %
cadascun del sectors que integren els consells. Hi ha dues Un espai per a la igualtat
convocatòries, una per als centres públics i una altra, per
als concertats. En tots dos casos el consell ha de quedar
d’oportunitats
constituït abans del 15 de desembre. Més informació:
Pla per a la llengua i la cohesió social
www.gencat.net/ense
Les projeccions demogràfiques preveuen que durant
aquest curs el nombre d’estudiants de nacionalitat es-
Acollida d’estudiants nouvinguts
trangera en educació infantil, primària i secundària a
El curs ha començat amb 1.074.000 alumnes, a diferèn- Catalunya se situarà als voltants del 10%, un percentatge
cia del 1.036.000 alumnes de l’inici del curs passat. Això semblant al dels països de la Unió Europea. És evident que
significa que hi ha hagut un increment de 38.000 alumnes, la immigració és un dels grans reptes que cal afrontar per
22.000 dels quals són nouvinguts. És a dir, 6 de cada 10 tal d’aconseguir un país sense exclusió social, acollidor
alumnes nous provenen d’altres països. i obert al món. En aquest sentit, l’escola, en ser un dels
En previsió de l’augment per l’efecte de la matrícula viva primers espais de contacte entre la societat catalana i
(el alumnes que van arribant durant el curs), la incorpo- l’immigrant, esdevé el marc idoni per potenciar els fona-
ració de professorat no s’atura en la xifra de 2.200 sinó,
que s’anirà incrementant en els mesos vinents segons les
necessitats. Per facilitar la integració i la cohesió dels
alumnes que es van incorporant, es disposa de diverses
eines entre les quals destaquen les aules d’acollida i el
Pla per a la llengua i la cohesió social, que s’aplica per
primer cop.
Aules especials per a la integració
L’aula d’acollida és el lloc d’atenció immediata de
l’alumnat estranger, que prové sovint de sistemes for-
matius i realitats culturals diferents i que, molts cops,
s’incorpora a meitat de curs. Es tracta de dotar els cen-
Acollir i aprendre dels nouvinguts. El nou Pla per a la llengua i la cohesió social vol consolidar el català com tres del personal i els equipaments necessaris per tal
a eix vertebrador d’un model plurilingüe i intercultural amb finalitat d’integració perquè involucra a tothom que aquests alumnes adquireixin els coneixements i les
capacitats que afavoreixin la seva progressiva incorpo-
ració a les aules ordinàries. Hi haurà 699 aules d’acollida:
Terrassa ciutat. Al llarg dels cursos 2006-2007 i 2007-2008 Participeu en les eleccions 599 en centres públics i 100 en concertats, per atendre els
s’implantarà a tot el territori català.
El projecte el duen a terme principalment profession-
dels consells escolars escolars immigrants allà on cal i trencar la tendència a la
concentració dels nous alumnes en els centres públics. La
als d’infermeria en col·laboració amb els professionals Entre el 23 i el 30 de novembre tenen lloc les eleccions distribució per territoris és la següent:
educatius. El programa fa èmfasi en l’orientació dels per renovar els consells escolars dels centres docents
adolescents sobre sexualitat, la contracepció i les malal- sostinguts amb diners públics. Els consells participen
ties de transmissió sexual. En salut mental i consum de en la gestió i el control dels centres i són l’instrument Barcelona-ciutat 109
drogues i alcohol, es treballen els vincles i les relacions per garantir que la veu i l’opinió de la comunitat Barcelona-comarques 151
amb les amistats, els educadors i les famílies, mitjançant educativa (professorat, alumnes, mares i pares, personal Baix Llobregat-Anoia 59
conceptes com l’autoestima, l’autoimatge corporal i la d’administració i serveis, administració i institucions) Vallès Occidental 54
tolerància a la frustració. El programa inclou també la es tinguin en compte. Per aquest motiu, el Departament Girona 78 Més recursos i instruments. El Govern posarà en marxa
promoció d’un sentit crític davant les pressions a favor d’Educació demana la participació activa de totes i tots Lleida 47 plans d’innovació que garanteixin l’accés a les eines
del consum, i vol augmentar la percepció del risc de les els implicats. L’educació necessita el compromís de tota Tarragona 72 pedagògiques més avaçandes, sense descuidar l’atenció
drogues. S’hi promou, a més, l’aprenentatge d’hàbits ali- la comunitat i aquesta és una eina clau per fer-lo efectiu. Terres de l’Ebre 29 a la diversitat.
mentaris saludables i la pràctica d’activitat física. El procés electoral renovarà la meitat dels membres de

14 15
Les demandes de la Generalitat i innovadora per afavorir la igualtat, el progrés i la cohesió social.
La futura LOCE s’ha començat a debatre i des de Catalunya es vol | 6 Assolir la competència en llengües estrangeres i en l’ús de les
participar activament en la seva elaboració. Els objectius de la tecnologies de la informació i la comunicació. | 7 Impulsar la gestió
Generalitat per a la nova norma educativa es poden concretar en: autònoma, participativa, democràtica i responsable dels centres
1 Reduir el fracàs escolar. | 2 Millorar el rendiment de tot l’alumnat educatius. | 8 Crear una xarxa educativa d’utilitat pública de qualitat
i incrementar la població amb estudis postobligatoris (batxillerat i i compromesa socialment i educativa amb els reptes del segle XXI.| 9
formació professional).| 3 Incrementar les places escolars públiques Disposar d’un professorat laboralment reconegut, professionalment
de 0-3 anys.| 4 Garantir la gratuïtat de l’educació infantil de 3-6 anys qualificat i socialment compromès. | 10 Tenir una formació profes-
en els centres sostinguts amb fons públics i plantejar la conveniència sional adaptada a les necessitats del teixit empresarial i que satisfaci
d’establir-ne l’obligatorietat. | 5 Promoure una educació de qualitat les necessitats educatives d’una societat globalitzada.
ments d’una cultura democràtica basada en la justícia, el
diàleg i la convivència.
Per aquest motiu, el Departament d’Educació dóna un nou
impuls al Pla d’actuació per a l’alumnat de nacionalitat
estrangera (PAANE). El Pla preveu invertir més de 35
milions d’euros per aconseguir els objectius de consolidar
la llengua catalana a l’escola, fomentar l’educació inter-
cultural i promoure la igualtat d’oportunitats.
El nou pla es diferencia de l’anterior perquè adopta
una visió més global. Mentre que abans se centrava en
l’aprenentatge del català, aquest any, a més, es presta aten-
ció a altres aspectes com ara l’acolliment dels alumnes,
tant a l’escola com a l’entorn, i els aspectes emocionals
de relació i convivència. De la mateixa manera que el
coneixement de la llengua permet les relacions person-
als, aquestes relacions són les que ajuden els alumnes de
nacionalitat estrangera a millorar la inserció al país i el
coneixement del català.
De fet el nou pla es dirigeix a tots els alumnes del país i no
tan sols als de nacionalitat estrangera. Cal destacar que la
presència i la convivència a les aules d’alumnes de països
molt diversos és un enriquiment per al sistema educatiu,
ja que permet a l’alumnat prendre consciència tant de la
diversitat cultural com dels valors comuns que compar-
tim. En definitiva, el Pla vol consolidar el català, llengua
vehicular del sistema educatiu, com a eix vertebrador
d’un projecte educatiu plurilingüe i intercultural, amb
una finalitat de cohesió social.
Innovació educativa
El curs ha començat amb 76 nous cicles formatius de
formació professional que es poden fer compatibles amb
la vida laboral, i que ja han registrat 4.000 matricula-
cions noves. D’altra banda, s’han posat en marxa 90 aules
obertes per al tractament de la diversitat de l’alumnat en
instituts i s’han iniciat, de manera experimental, incorpo-
racions d’integradors socials en alguns centres.
Durant aquest curs, es presentaran públicament els pro-
grames d’innovació educativa que començaran a implan-
tar-se a partir del proper any escolar, entre els quals cal
destacar: el Pla contra el fracàs escolar i per a la millora
del rendiment escolar, el Pla per a l’ús de les tecnologies
L’educació és cosa de tots i totes. Va molt més enllà de les hores lectives i demana la participació i el compromís de la informació i la comunicació als centres educatius, L’entorn també compta. Fomentar els hàbits saludables
de tots els agents socials. Tant dels directament implicats en els consells socials (professionals, pares, mares, el Programa d’aprenentatge de llengües estrangeres i el en l’alimentació, l’activitat física i les relacions socials
institucions i administracions) com del conjunt de la societat que treballa per fer un país millor i més Programa de biblioteques escolars i d’estímul a la lectura, són objectius del model educatiu que es posa en marxa
competitiu internacionalment. entre altres. aquest curs.

16 17
pla de govern
InfoCatalunya
Els
compromisos
amb la gent
9.000 habitatges nous, 4.000 dels l’any 2007 la referència europea de Un operador públic per estendre
quals seran de lloguer. El Pla pel dues places públiques d’atenció la banda ampla. Bona part de
dret a l’habitatge 2004-2007 preveu, residencial per cada cent persones de Catalunya està mancada de les
entre altres accions, la construcció més de 65 anys. infraestructures necessàries que
d’aquest nombre d’habitatges per fan possible el desenvolupament
l’any vinent. Incrementar el parc Desplegament dels Mossos tecnològic i això suposa una hipoteca
d’habitatge públic i fomentar la d’Esquadra a Barcelona. La policia per al futur. El Govern crearà
cultura del lloguer són elements de la Generalitat es desplega l’any vinent, conjuntament amb el
clau per frenar la pujada del cost de finalment a la capital de Catalunya, món local, una empresa que serà
l’habitatge i avançar perquè tothom amb una comissaria a cada districte. l’encarregada de construir una
hi tingui accés. Això implicarà una inversió en xarxa de banda ampla que acceleri
equipaments de 140 milions d’euros l’acostament dels serveis tecnològics
Més recursos per construir i i una despesa de 96 milions d’euros. avançats arreu de Catalunya.
rehabilitar escoles. La població És una mesura que vol contribuir a la
escolar torna a créixer a Catalunya. millora de la seguretat ciutadana. Consolidació de Catalunya com a
Calen més escoles i rehabilitar, en referent biomèdic internacional.
molts casos, els edificis que ja hi 145 actuacions urgents a les L’any vinent el Govern propiciarà
ha per millorar i adequar l’entorn conques fluvials catalanes, des de la creació d’un agrupament
educatiu. El Pla de construccions la Costa Brava fins a l’Ebre. estratègic dels diferents organismes,
escolars té un cost previst de 416 Amb aquestes actuacions, el Govern institucions i empreses de prestigi
milions d’euros per al 2004-2005. vol incrementar els recursos hídrics en el sector biomèdic i sanitari a
i millorar-ne la gestió, impulsant Catalunya. L’objectiu és crear un pol
l Pla de govern 2004-2007 és el conjunt d’accions que
E emprendrà el Govern en aquesta legislatura amb un
calendari associat a cadascuna d’elles. El Pla és un
instrument de concreció política amb més de 1.500 mesures,
Més professionals a l’atenció
primària. Al final de l’any 2005, el
38% dels centres d’atenció primària,
d’on faci més falta, hauran vist
incrementada la seva plantilla
una nova cultura de l’aigua que no
malmeti la riquesa natural del país
per a les futures generacions.
Millores en la difusió del català
de recerca i desenvolupament que
acabi consolidant una “bioregió”
competitiva internacionalment.
Línia fèrria d’ample internacional
que no existia fins ara, i que vol coordinar transversalment de metges i pediatres. L’atenció al món amb la refundació de des del port de Barcelona fins a
les iniciatives dels diversos departaments de la Generalitat. primària, la que és més a prop de l’Institut Ramon Llull. Concreta- la frontera francesa. L’any 2005
Respon a la voluntat de fer àgil i transparent la gestió política. la ciutadania, rebrà més recursos ment es plantegen dos objectius per s’impulsarà de manera decisiva
perquè sigui més àgil i eficient. a aquesta institució. Per una banda, aquesta obra que ha d’estar enllestida
En podeu consultar tots els detalls al web: www.gencat.net/ establir acords de col·laboració amb l’any 2009. Aquesta connexió ha de
pladegovern. En el debat de política general al Parlament, 1.500 noves places residencials institucions de tots els països de potenciar definitivament el Port de
el president de la Generalitat en va destacar les deu mesures per a la gent gran. Aquesta actuació parla catalana, i, per una altra banda, Barcelona, però també incrementar el
suposa una inversió de 80 milions instaurar càtedres Ramon Llull de transport ferroviari de mercaderies,
més rellevants que es portaran a terme el 2005. Són aquestes: d’euros en un sol any i s’emmarca llengua catalana a deu universitats que té molt menys impacte ambiental
en un objectiu ambiciós: assolir espanyoles. que el transport per carretera.

18 19
Els recursos econòmics de la sanitat
El model sanitari català s’ha caracteritzat sempre pel seu alt nivell de qualitat i per donar accés universal en l'assistència
a totes les persones, sigui quin sigui el seu origen. Arrossega doncs, un cert desequilibri entre els recursos disponibles
i l'increment de la població. Actualment, prop de 7 milions de persones tenen la targeta sanitària individual (TSI) i,
per tant, tenen dret als serveis sanitaris de la xarxa pública catalana. A aquest increment poblacional cal afegir-hi, a
més, l'envelliment de la població i la incorporació de les noves tecnologies.
Com es distribueix el pressupost
A la vista del pressupost, ja s’han posat en marxa algunes accions per
6.926.191 persones són la població el 100% del finançament ve dels impostos millorar l’eficiència del sistema. Per una banda, dotar de més recursos a
l’assistència primària, la qual cosa implica millorar l’ús que fem de l’atenció
de referència pel sistema sanitari Des de l’any 2000, la sanitat es finança pels impostos i no per especialitzada (hospitalària, salut mental i sociosanitària). Per una altra,
les cotitzacions a la Seguretat Social, que van íntegrament la despesa en farmàcia, que suposa gairebé el 25% del total, s’anirà reduint
a les pensions. Per tant, és des de la caixa comuna de l’Estat amb un seguit de mesures entre les quals destaquen l’augment de la
que s’ha de plantejar la principal solució del seu finançament. prescripció i dispensació de medicaments genèrics.
REFERÈNCIES PRESSUPOST SANITARI
Impostos any 2003
Cotitzacions
5.489,98 milions
Evolució dels percentatges sobre el total del finançament any 2004
72,8 79,2 85,1 94,4 97,3 100 6.501,75 milions +15%
el 17,3%,
1.212.083 persones,
són majors de 65 anys Esperança de
vida en néixer
homes
d’aquestes: 76,5 anys Salut mental
són homes dones
2,80%
el 41,03% 83,2 anys Atenció
497.354 sociosanitària Farmàcia
2,95% 24,03%
són dones
el 57,97%
702.662 Atenció primària
21,09%
Atenció
Taxa de natalitat. Per mil. 27,2 hospitalària Altres
20,8 47,28% 1,85%
9,5 14,9
Taxa de defuncions. Per mil. 5,6 2,7
1989 1995 1996 1997 1998 2000
8,9 anys
Creixement de la població immigrant. Per mantenir aquests nivells d’atenció i qualitat, cal millorar
2002 el sistema de finançament de la sanitat en general.
També s’ha constituït un grup de treball per a la racionalització
5,05% i el finançament de la despesa sanitària amb experts
reconeguts en aquest àmbit. Aquest grup té l'encàrrec del
2003 Govern d'analitzar i proposar mesures correctores que
permetin racionalitzar la despesa, mantenint l'eficiència i la
qualitat dels serveis. Està previst que presentin els primers
5,73% documents per gener.

20
El compromís del Fòrum
El Fòrum ens ha deixat el Compromís de Barcelona,
una declaració de ciutadans i ciutadanes per a un
desenvolupament just, humà i sostenible. El document
proposa el diàleg i la negociació com a eina de
construcció del món, demana que es reconegui la
diversitat cultural com a patrimoni de la humanitat
i defensa un model econòmic més just i solidari.
Per aconseguir-ho, es proposa apropar el govern a
la ciutadania. En aquesta línia es mou l’Agenda de
Barcelona per al Desenvolupament, un document
redactat per un destacat grup d’economistes que
discuteix els límits de la política econòmica neoliberal.
L’Agenda posa en dubte les receptes econòmiques
clàssiques per als països en desenvolupament i demana
que aquests països puguin participar en el disseny de
la política econòmica mundial. Per una altra banda,
el Fòrum ha recuperat un extens territori degradat
de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, integrant una
depuradora, una central tèrmica i altres instal·lacions
tradicionalment incòmodes en l’entramat urbà de les
ciutats. La pèrgola fotovoltaica és un dels exemples
de l’aplicació de la sostenibilitat. El Fòrum tindrà
continuïtat a Monterrey l’any 2007.

2
22
Entrevista Bones pràctiques. Les polítiques no només s’impulsen
des dels governs. Els ciutadans i les ciutadanes són,
sens dubte, els que més treballen en el dia a dia que fa
avançar el país. En molts casos, a més, és un treball actiu
que fa que s’impliquin en millores col·lectives. Aquest
és el cas de l’Associació de Mares i Pares de l’escola
Dolors Monserdà Santapau. El seu projecte per als llibres
escolars, que també es porta a terme en altres escoles, és
una via per educar, reutilitzar i estalviar.
i pregunteu a l’Ester, en Jorge, la Cristina, la Lali projecte. Tanmateix, les xifres són per engrescar-s’hi. Fins
S o en Narcís què han fet per vacances, us diran
que esborrar ratlles i notes en els llibres dels seus
fills. No han estat els únics, perquè els pares i les mares
a aquest curs els llibres costaven a les famílies entre 68 i
160 euros, segons el curs, i ara paguen una “tarifa plana”.
S’han establert dues quotes: les famílies amb infants de
dels 500 alumnes del CEIP Dolors Monserdà Santapau, P3 a P5 paguen 12 euros l’any, i els que tenen fills i filles
a Barcelona, s’han proposat reutilitzar tots els llibres entre primer i sisè, 40 euros. Un cop els números fets,
escolars. En altres escoles es reciclen d’un curs a l’altre calia saber quins llibres es farien servir el curs següent.
alguns llibres de text, d’alguna matèria o d’algun curs. Després van començar a recollir els llibres, un per un.
Però els cinc pares de la comissió de llibres de l’associació Aleshores es van fer una idea de quins llibres eren
de mares i pares d’aquest centre es van proposar un aprofitables, i quins no ho eren, per fer-ne la comanda.
projecte ambiciós. El van batejar Projecte Libris, i és un Van calcular que, perquè el projecte funcionés, cada any
pla de socialització que abasta tots els llibres, tant els de s’havien de reutilitzar dues terceres parts dels llibres, i
text, com els d’ús i els de lectura. que cada llibre havia de tenir una vida útil de quatre anys,
Una iniciativa tan “agressiva” no hauria estat possible els de text, i de sis anys, els de lectura.
sense una comissió de pares i mares ben avinguts i una Quan van tenir tots els llibres, en van fer lots que
bona disposició de la direcció del centre. Finalment, la barrejaven llibres nous i vells. A cada llibre hi va una
resta de pares i mares també van estar d’acord amb el etiqueta, un ex libris, que indica el nom del nen o nena
projecte per deixar a l’escola els llibres comprats, i així que posseeix el lot aquell curs. Als nens i les nenes els fa
es va decidir en assemblea. El dia de Sant Jordi s’havia molta gràcia saber de qui va ser el llibre el curs anterior, i
explicat el Projecte Libris a tothom. Els cinc pares van és una manera que es responsabilitzin de “llegar” el llibre
muntar una parada de llibres presidida per la mascota del en bon estat. El Projecte dóna més anys de vida als llibres.
projecte, un llibre que camina. El lema del projecte Libris No és una vida eterna, sinó d’uns quatre anys, sempre que
és “Educar, reutilitzar i estalviar”, per aquest ordre. Tot no hi hagi canvis de plans d’estudis pel mig, però almenys
i que l’estalvi és important, no és l’objectiu prioritari del és una vida més llarga i no cal comprar-los tots cada any .

23
Aquests telèfons us serviran
per obtenir informació
immediata, i les adreces
web, per aprofundir més en
la consulta. Podeu retallar la
adreces pràctiques
pàgina per tenir-la a mà.
Informació telefònica general
Telèfon d’atenció ciutadana Telèfon d’emergències
A Catalunya: 012 112
Fora de Catalunya: 902 400 012 www.gencat.net/interior
Estranger: 00 34 902 400 012
i per aquesta
tardor...
Estatut
Participació en el nou Estatut
www.gencat.net/nouestatut
Cultura, fires internacionals
Institut Ramon Llull
www.llull.net
Consum
Institut Català del Consum
www.icconsum.org/
Polítiques per a les dones
Institut Català de la Dona
www.gencat.net/icd
Educació
www.gencat.net/ense
www.gencat.net/dursi
Signatura electrònica
www.idcat.net
Pla de govern
www.gencat.net/pladegovern
Pla de recerca
i innovació de Catalunya
www.pricatalunya.net

Llei de barris Pressupostos 2005
Info
Primers ajuts per a la 12.525 milions d’euros per polítiques
rehabilitació integral d’àrees socials. La inversió per habitant
Catalunya
en tretze municipis. Pàg. 10 creix el 65%. Pàg. 12
Informació d’interès ciutadà. Núm. 3 Gener ’05
Habitatge,
posem la primera pedra

3
sumari Notícies 4
Llei de barris 10
Pla d’habitatge 12
Pressupostos 2005 18
Professionals i centres de salut 20
Bones pràctiques 22
Directori 23
Una nova política d’habitatge
al servei dels ciutadans
L’any 2005 és decisiu per Catalunya perquè és l’any del nou Estatut
d’Autonomia, que serà l’instrument jurídic i polític més important per
millorar les polítiques de benestar del Govern de la Generalitat i les
estratègies que defineixin què i com serà el nostre país d’aquí a 25 anys.
Però el Govern de la Generalitat treballa, molt especialment, per oferir
respostes immediates a les necessitats quotidianes dels ciutadans en el camp
dels serveis i les polítiques públiques.
Una de les principals és la política d’habitatge, que impulsem a través del
Pla Català pel Dret a l’Habitatge 2004-2007 i que presentem en aquest tercer
número de l’InfoCatalunya.
El Pla vol fer més fàcil l’accés a l’habitatge, incrementant l’oferta de lloguer
Julia i Alejandro mostren una promoció d’habitatges assequible i millorant la qualitat del parc d’habitatges de Catalunya. És així
de protecció oficial a Barcelona.
Fotografia de la coberta: Mariano Herrera com donarem resposta a una preocupació compartida per bona part de la
societat catalana.
No serà pas fàcil. Però podeu estar segurs que el govern de la Generalitat,
juntament amb els ajuntaments i les forces socials i econòmiques, treballa
perquè el conjunt de la ciutadania pugui exercir el dret a l’habitatge en les
millors condicions possibles.
Edició i redacció: Departament de la Presidència
de la Generalitat de Catalunya
Consell de Redacció: Ramon García-Bragado, Enric Marín,
Marta Continente, Joan Montraveta, Jaume Cleries, Cristina Ribas,
Pere Arcas, amb la col.laboració dels serveis de premsa de tots
els departaments de la Generalitat de Catalunya
Disseny: Jardí+Utensil
Fotografies de l’interior: Arxiu MNAC (pàg. 5),
Mariano Herrera (pàg. 7 i 22), Pepe Navarro (pàg. 10-11),
Txema Salvans (pàg. 12-17).
Pasqual Maragall i Mira
Infografia: Jaume Serra (pàg. 5 i 18-21) President de la Generalitat de Catalunya
Agències: Photodisc i Iberimage
Fotomecànica: Aura Color Digital
Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial
de la Generalitat (EADOP)
Imprès en paper ecològic
DL: B-33095-2004
Adreça web: www.gencat.net
InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per
la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix
gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu
al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu
rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre
del nom de la persona destinatària.

4 5
notícies Catalunya es
EL NOU MNAC,
1.000 ANYS
InfoCatalunya retroba amb D’ART CATALÀ
Mèxic a la Fira
Internacional
del Llibre de
Guadalajara
CONVOCADES
3.680
NOVES PLACES
Mèxic i Catalunya han tingut una
relació molt propera, especialment
per l’acolliment que aquest país va
donar als prop de 5.000 republicans
catalans que s’hi van exiliar. Durant
la dictadura, la cultura catalana
i el premi ArpaFIL a l’arquitecte
Oriol Bohigas així com l’homenatge
al desaparegut Manuel Vázquez-
Montalbán. Entre les activitats
que van mostrar la força creativa
catalana destaquen les exposicions
DE MESTRES va continuar existint en bona part
gràcies als escriptors exilats a Mèxic,
de Dalí i Miquel Barceló i la
diversitat de les actuacions
El Departament entre els quals hi havia Avel·lí musicals amb interprets com El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha obert de nou les portes, i
Artís-Gener, Pere Calders, Josep Lluís Llach, Miquel Poveda, Ojos
d’Educació ha Carner i Anna Murià. Aquest any de Brujo o els DJ del SonarClub.
mostra ja totes les seves col·leccions al Palau Nacional de Montjuïc rehabilitat per
l’arquitecta italiana Gae Aulenti. Fins ara, els períodes artístics exposats al Palau
convocat 3.680 places les cultures mexicana i catalana Arran de la Fira s’incrementarà
Nacional eren els del romànic i el gòtic, a més de la col·lecció del llegat de Francesc
d’oposicions de mestres s’han retrobat a la Fira Internacional
del Llibre de Guadalajara (FIL), la
la difusió de la cultura catanana a
Mèxic amb els següents acords: Cambó. Al nou MNAC s’hi poden veure, també, obres del renaixement i el barroc,
i professors per al més important d’Hispanoamèrica.
1 Celebració a Guadalajara del Dia
els segles XIX i XX, la col·lecció de fotografia, la de numismàtica, la de dibuixos i
proper curs 2005-2006. L’elecció de Catalunya com a país del Llibre (Sant Jordi). | 2 Creació del gravats, així com la col·lecció Thyssen-Bornemisza de pintura europea del segle XIII
convidat a la FIL ha portat creadors Centre d’Estudis Catalans i d’un lectorat al XVIII i la col·lecció de pintura catalana de Carmen Thyssen-Bornemisza.
La convocatòria es culturals a Mèxic: escriptors, de llengua catalana a la Universitat de
Guadalajara. | 3 Acord entre la Universitat
concreta en 1.950 editors, artistes plàstics, companyies de Guadalajara i la Universitat Oberta Romànic segles XI a XIII Dibuixos i gravats segles XVI a XX
teatrals, músics i arquitectes s’han de Catalunya per impulsar projectes La col·lecció del MNAC de pintura mural romànica Cal assenyalar, per la qualitat de la col·lecció i per la
per a infantil i desplaçat fins a Guadalajara per d’educació virtual. | 4 Encàrrecs de és de les més importants en l’àmbit internacional. importància que van tenir per l’art català, els cartells
Destaquen els murals provinents de les esglésies de modernistes, entre els quals hi ha els de Ramon Casas,
primària i 1.730 per a mostrar la contemporaneïtat i la
biblioteques mexicanes a editorials
catalanes per ampliar els seus catàlegs Sant Climent i de Santa Maria de Taüll. que poden veure’s en aquest espai expositiu.
secundària i abasta diversitat cultural catalana. Cal bibliogràfics. | 5 Creació del premi Juan
Rulfo de literatura catalana a partir del Gòtic segles XIII a XV
destacar el premi de Literatura Gabinet Numismàtic
totes les especialitats, Llatinoamericana i del Carib a
2005. | 6 Publicació de cinc llibres dedicats
a la literatura catalana per part de
És un dels períodes més destacats de l’art català, que
coincideix amb el moment de màxim esplendor polític de Catalunya segles IV aC a XXI
circumstància que no l’escriptor barceloní Juan Goytisolo l’editorial Fondo de Cultura Económica. i econòmic de la Corona d’Aragó. Cal remarcar la Més de 130.000 peces, entre monedes, medalles i
paper moneda, formen la col·lecció de numismàtica.
importància dels retaules pictòrics, la pintura mural i la
es produïa des de fa pintura sobre taula. Entre els autors destaquen Bernat Destaquen les primeres monedes de plata fabricades
a la península ibèrica, a Empúries, i les monedes
molts cursos. Un altre Radars fixos, Martorell, Jaume Huguet i Bartolomé Bermejo.
Renaixement
Col·lecció de fotografia
segles XIX i XX
emeses a Catalunya.
dels compromisos del menys accidents i barroc
La fotografia ocupa un espai propi dins del
MNAC per tal de reflectir l’evolució d’aquest art
Departament és el de Des del mes passat hi ha 21
segles XVI a XVIII
El MNAC disposa d’una àmplia
des del seu naixement -vinculat a experiències
científiques i tècniques- fins a les avantguardes
reduir del 20% al 4% el nous radars fixos degudament mostra de pintura catalana,
espanyola i europea d’aquest
històriques, el fotoperiodisme de la Guerra Civil i les
senyalitzats a les carreteres noves avantguardes de la postguerra amb autors com
nombre de professors catalanes. És una mesura del
període. Autors com Ayne Català-Roca, Colita, Oriol Maspons, Xavier Miserachs o
Bru, Pere Fernàndez, Joan de
interins en els pròxims Pla integral contra la velocitat Burgunya, El Greco i Francisco
Leopoldo Pomés, entre altres.
tres anys i millorar la excessiva iniciat pel Servei Català radars en els trams on es registren de Zurbarán permeten seguir Col·lecció Thyssen-Bornemisza
l’evolució artística a Catalunya. segles XIII a XVIII
del Trànsit, que té per objectiu més accidents per excés de velocitat
seva estabilitat laboral. reduir el 15% en tres anys el persegueix la prevenció d’accidents Art dels segles XIX i XX
La col·lecció està formada per obres de la Siena gòtica,
del tardogòtic de Florència, del Qºuatroccento italià,
Aquest objectiu suposa nombre de persones mortes o i no té un objectiu sancionador. La Catalunya industrial va resultar un bon marc per a
la creació artística, especialment, al final del segle XIX
pintura centreeuropea i del segle d’or espanyol. Entre
les obres sobresurten la “Madonna” de Fra Angelico i
ferides greus a la carretera. On són? AP-2: Les Borges Blanques. | A-2: Col·lecció de pintura catalana
un important esforç Segons càlculs de la Unió Tàrrega. | N-II: Pont de Molins. | N-240: Vallmoll.
quan es produeix l’explosió creativa del Modernisme. El
MNAC compta amb pintures modernistes de Ramon
“La Immaculada Concepció” de Francisco de Zurbarán.
de Carmen Thyssen-Bornemisza
pressupostari en un Europea, reduir en 9 quilòmetres | C-31: Viladecans, El Prat de Llobregat, Montgat
i Alella. | C-32: Viladecans, Gavà i Sant Boi de Casas, Santiago Russinyol i Isidre Nonell, però també
mobiliari amb dissenyat per Gaudí, Puig i Cadafalch i
Col·lecció Cambó segles XIV a XIX
Formada per obres de pintura renaixentista i barroca
segles XIX i XX
Formada per una vintena d’obres de gran qualitat,
per hora la velocitat mitjana
context de creixement comporta una reducció del 30%
Llobregat. | C-17: Parets del Vallès, La Llagosta
i Tagamanent. | C-35: Caldes de Malavella. | C-25: Domènech i Montaner, així com peces de joiera de Lluis de les escoles espanyola, italiana, holandesa, flamenca, com “La catedral dels pobres” i “L’Abim” de Joaquim
Arbúcies i Vilobí d’Onyar. | C-14: Reus i Bassella. Masriera. També hi ha pintura i escultura noucentista i francesa i alemanya. Hi ha autors com Tiziano, Rubens, Mir, “Le Paon Blanc” d’Anglada Camarassa o “Interior
de la població escolar. dels accidents. La col·locació de | C-58: Sant Quirze del Vallès. | T-11: Reus. de les primeres avantguardes del segle XX. Tiepolo, Zurbarán i Goya, entre altres. a l’aire lliure” de Ramon Casas, entre altres.

6 7
notícies
InfoCatalunya
SANITAT
RESPON
902 111 444
240.000 FAMÍLIES
ES BENEFICIARAN
DELS AJUTS
PER INFANTS
Unes 240.000 famílies i uns 275.000
infants es beneficiaran enguany dels ajuts
del Departament de Benestar i Família a REFORÇ DE
les famílies amb infants a càrrec de 0 a 6
anys. Totes les famílies amb fills i filles de LES URGÈNCIES
0 a 3 anys que ho sol·licitin rebran 575 €
per infant, i les famílies nombroses o SANITÀRIES PER
monoparentals amb infants de 0 a 6 anys,
650 € per fill o filla. D’altra banda, les LA PASSA DE GRIP
famílies en situació de feblesa econòmica
també es podran acollir a una prestació
de 3.200 € per part, adopció o acolliment El Departament de Salut ha reforçat de necessitar atenció mèdica fora de
múltiple de tres o més infants si els els mecanismes del Pla integral l’horari del seu centre, acudeixin o
ingressos familiars no superen els 23.000 € d’urgències de Catalunya (PIUC) contactin amb els serveis d’atenció
anuals, i de 2.400 € quan els ingressos a l’atenció primària prioritzant primària continuada.
oscil·lin entre 23.000 € i 37.509,38 €. les visites espontànies sobre les Per conèixer quin és el centre
Aquestes ajudes són complementàries programades. El Departament d’atenció primària (CAP) més proper
Catalunya aposta per la recerca
amb totes les prestacions per a famílies recorda que totes aquelles persones al seu domicili poden adreçar-
amb infants a càrrec. El Departament de que es puguin veure afectades per un se al telèfon permanent Sanitat
Benestar i Família ha creat un nou ajut quadre gripal amb febre consultin Respon al 902 111 444 o al web del
universal per part, adopció o acolliment
múltiple, del qual es podran beneficiar al
voltant de 1.370 famílies. Els ajuts es faran
el seu metge de capçalera i, en cas Departament: www.gencat.net/salut
biomèdica amb noves instal·lacions
M
efectius per mitjà d’un únic pagament en
l’any de naixement o de formalització de Més agilitat en els tràmits per sol·licitar la alalties com la diabetis, l’Alzheimer, Barcelona (carrer del Dr. Aiguader, 80) i estarà enllestit
renda mínima d’inserció
l’acolliment o adopció dels infants i varien el Parkinson o els trastorns cardíacs a final del 2005. Mentrestant, els investigadors treballen
en funció del nombre d’infants. És a dir, es podrien arribar a curar algun dia. en unes dependències provisionals. El Centre, gestionat
seran de 650 € per família amb dos fills, Les expectatives per al tractament i finançat a parts iguals per la Generalitat de Catalunya
de 1.000 € per família amb tres fills i de El Departament de Benestar i tràmits i el seguiment de qualsevol d’aquestes afeccions se centren a arribar a controlar i l’Institut de Salut Carles III compta fins al 2007 amb un
1.200 € per família amb quatre o més fills. Família està ultimant el projecte sol·licitud sense cap document la transformació de les cèl·lules mare en teixits pressupost total de 18 milions d’euros.
Es poden sol·licitar tots els ajuts a partir d’informatització dels tràmits en suport paper. A mitjà termini, de l’organisme mitjançant el cultiu en laboratori. La iniciativa és un exemple de l’impuls que s’està donant
de l’ú de febrer a les oficines de Benestar de sol·licitud i de gestió dels aquest sistema s’implantarà a tots Per aquest motiu, els principals centres de recerca a la biomedicina a Catalunya. Des del Govern s’ha
i Família, per Internet a www.cat365.net
expedients de les persones i els serveis socials de Catalunya. biomèdica del món han iniciat projectes d’investigació promogut la constitució de la Bioregió, un agrupament
o per telèfon al 902 01 23 45.
famílies que s’acullen a la renda L’aplicació redueix dràsticament en l’anomenada medicina regenerativa o enginyeria estratègic que facilitarà la recerca de diferents agents
mínima d’inserció (RMI). La RMI el temps de la tramitació, és més de teixits humans. Catalunya no vol quedar enrere públics (universitats, hospitals i centres de recerca)
és una prestació social d’aquest transparent i millora la gestió per aconseguir curar algun dia aquestes malalties, i privats (laboratoris farmacèutics o empreses de
Departament i del de Treball i qualitativa del programa. Hores que tenen un fort impacte en la qualitat de vida de les tecnologies sanitàries i biotecnologies) en el sector
Indústria, la finalitat de la qual és el d’ara, s’estan portant a terme persones. La Generalitat ha posat en marxa a Barcelona, biomèdic i sanitari. L’objectiu és crear un pol de recerca
restabliment de l’autonomia de les sessions formatives per a tots els juntament amb el Ministeri de Sanitat, el Centre i desenvolupament que consolidi Catalunya com una
persones que es troben en situació professionals de serveis socials i en d’Investigació en Medicina Regenerativa, el qual està bioregió competitiva internacionalment. Un altre
de pobresa, que es tramita sempre a breu s’aplicarà a Sabadell, Lleida, dirigit pel doctor Juan Carlos Izpisua, professor del Salk exemple és el compromís del Govern per finançar amb
través dels serveis socials d’atenció Girona, Santa Coloma de Gramenet, Institute de Califòrnia i considerat un dels principals 28 milions d’euros un projecte sobre metàstasi dirigit pel
primària. Aquest projecte, pioner Badalona, Barcelona i L’Hospitalet especialistes en biologia del desenvolupament. L’edifici reconegut científic Joan Massagué a l’Institut de Recerca
a l’Estat, permet efectuar tots els de Llobregat. del centre estarà ubicat al Parc de Recerca Biomèdica de Biomèdica dins del Parc Científic de Barcelona.

8 9
notícies COMPRAR BÉ
CONEGUEM ELS NOSTRES DRETS
InfoCatalunya
Incentius
per a joves Per garantir els drets dels consumidors
i usuaris s’ha creat l’Agència Catalana
agricultors del Consum (ACC), que té per objectius
impulsar reformes legals, coordinar el
Els joves que vulguin crear la sistema d’arbitratge a Catalunya, reforçar
seva primera instal·lació agrícola la capacitat inspectora i formar els
disposaran de més ajuts durant el consumidors en el consum responsable.
2005. El Departament d’Agricultura, En aquest sentit, l’ACC proposa el següent:
Ramaderia i Pesca ha incrementat
els ajuts de 15.000 € a 20.000 €. A
més, si la persona jove que crea la
nova explotació agrícola és una
RECOMANACIONS SOBRE LA GARANTIA
DELS BÉNS DE CONSUM ELS PAISATGES
dona l’ajut s’incrementa el 10%, i
un valor afegit que cal preservar
si es tracta d’una instal·lació en
una zona de muntanya s’atorga un 1 En el moment de la compra hem d’estar segurs que el bé que comprem
té les característiques que ens interessen per a l’ús que en volem fer.
P
ajut complementari d’un altre 10%. aís de mar, planes i muntanyes, visual, ambiental, cultural, social
Amb aquests ajuts es vol aconseguir
rejovenir el camp català.
2 Hem d’assegurar-nos que la factura o el tiquet de compra contenen la
referència concreta del bé que comprem, i els hem de conservar.
de pobles petits i mitjans,
de grans ciutats i espais
o històric, així com dels objectius
de qualitat que hauran d’assolir.
En aquest sentit, també s’està
avançant en la constitució del Fons
Català de Terres, que estarà format
3 Hem de conservar els documents que especifiquen les característiques
o que han motivat la compra del bé (catàlegs, instruccions, publicitat).
industrials, Catalunya té una gran
diversitat paisatgística. Els paisatges
catalans, tant els naturals com els
En aquest sentit, cal assenyalar que
la Convenció Europea del Paisatge
el defineix com “qualsevol part del
per explotacions agrícoles comprades
per la Generalitat a persones que
4 La publicitat és vinculant: podem exigir-ne el compliment.
rurals o els urbans i periurbans,
formen les diferents identitats
territori, tal i com és percebut per
les poblacions” i considera que ho
vulguin deixar el treball al camp,
per oferir-les a joves agricultors o
altres que vulguin ampliar les seves
5 En cas que el preu de compra inclogui la instal·lació, hem de demanar
que aquest fet s’especifiqui clarament a la factura.
catalanes: ribagorçans, lleidetans,
osonencs, empordanesos, barcelonins,
del Priorat... tots tenen els seus
poden ser, tant els espais naturals
com els agrícoles, els urbans o els
periurbans, independentment de si es
explotacions per fer-les més rendibles.
6 En cas que detectem algun problema en el bé, hem de dirigir-nos al
comerç on el vam adquirir i aportar la factura o el tiquet de compra.
Si ens resulta impossible o ens suposa una càrrega excessiva adreçar-nos
referents visuals on es pot llegir
part de la relació que les comunitats
troben ben conservats o abandonats.
Els catàlegs de paisatge que s’elaborin
mantenen amb el territori. Classificar s’incorporaran a la planificació
al venedor i si la manca de conformitat és deguda a l’origen o idoneïtat
i catalogar, preservar, recuperar i territorial i, a l’hora de redactar els
del producte d’acord amb la seva naturalesa i finalitat, podem reclamar
valorar aquests espais són algunes plans territorials parcials, s’haurà
directament al fabricant o productor la substitució o reparació del bé.
de les tasques de les quals s’ocuparà de tenir en compte el valor que
7 Abans de comprar un bé de segona mà, hem d’analitzar-ne l’estat i la
descripció que en fa el venedor . La garantia es podrà pactar amb el
venedor però mai no podrà ser inferior a un any.
l’Observatori Català del Paisatge,
un organisme nou format pel
Departament de Política Territorial
tenen determinats espais per a les
comunitats. L’Observatori també
durà a terme actuacions de
i Obres Públiques juntament amb c i recuperació de paisatges
8 En tots els casos, durant els sis mesos posteriors al lliurament del bé,
si detectem una manca de conformitat, es presumeix que ja hi era en
el moment de la compra. Després d’aquest termini, l’hem de demostrar.
les universitats públiques catalanes,
les diputacions provincials, les
degradats a fi i efecte de donar
exemple i sensibilitzar els ciutadans
organitzacions de municipis, al voltant de la necessitat de preservar
9 En cas que detectem una manca de conformitat del bé, hem d’assegurar-
nos que ja hi era en el moment de la compra i que no deriva de l’ús que
n’hem fet, i l’hem de comunicar al venedor com més aviat millor.
els col·legis professionals i les
fundacions dedicades al paisatge.
Per al procés de catalogació dels
aquest patrimoni, no tan sols pel seu
valor cultural, ambiental o social
sinó, també per tractar-se d’un
p catalans caldrà la implicació important factor de desenvolupament
10 En cas de béns irrepetibles o béns de segona mà, no en podem exigir la
substitució, però podem optar per reparar-los si és possible, per una
rebaixa del preu o pel retorn dels diners, segons la magnitud de la mancança.
directa dels habitants en la definició
dels espais de la seva localitat que
econòmic i de creació de llocs de
treball relacionats amb el lleure
consideren atractius pel seu valor i el turisme.

10 11
Llei de barris
Badalona
Santa Coloma de Gramenet
Salt
Balaguer
Primers ajuts per a
la rehabilitació
integral de barris
La propera convocatòria s’obrirà el febrer d’aquest any
L
Barcelona Reus
a Generalitat ha resolt subvencionar tretze projectes, tal com preveu la
Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció
especial, aprovada pel Parlament de Catalunya el mes de maig de 2004. QUÈ ES FARÀ A CADA LLOC?
En aquesta primera convocatòria d’ajuts els diferents ajuntaments havien Balaguer Regenerar-hi integralment el centre històric, gràcies a l’alliberament de sòl per a la construcció dels
presentat 66 projectes. Els criteris d’avaluació per seleccionar els beneficiaris nous jutjats i l’aparcament del carrer Minerva, i urbanitzar-hi les places de M. Marín i Comptes d’Urgell. | Badalona
han tingut en compte la problemàtica urbanística, els dèficits d’equipaments, i Santa Coloma de Gramenet Actuar en el carrer de Circumval·lació i en els que hi conflueixen per crear un eix
vertebrador dels barris fronterers de la Serra d’en Mena. | Barcelona Dotar de recursos els barris de Santa Caterina
les característiques demogràfiques, els problemes socials, com l’atur o el i Sant Pere per a la seva recuperació econòmica, social i urbanística, a partir de la seva situació d’origen, les noves
nombre de persones amb pensions assistencials, i els dèficits socials i urbans, realitats socials i el llarg període d’obres que ha sofert per alliberar espai públic i renovar el mercat central.
| L’Hospitalet de Llobregat Regenerar Collblanc-La Torrasa, amb la urbanització del parc de la Marquesa i de la plaça
com la falta de transport públic o el percentatge de població en risc d’exclusió. Sènia i la rehabilitació com a equipament de la Casa de la Torrassa. | Lleida Intervenir a la Mariola amb la creació d’un
També s’ha respectat el criteri d’equitat territorial. La inversió total d’aquesta nou espai verd al cor del barri, la construcció d’un centre cultural i la reurbanització dels carrers. | Manlleu Regenerar
el barri de l’Erm amb la construcció d’un nou centre cívic, l’arranjament del mercat i la construcció d’un aparcament.
primera convocatòria arriba als 198 milions d’euros, el 50% dels quals l’aporta la | Manresa Intervenir integralment al nucli antic, l’àrea de les muralles i l’entorn dels nous jutjats amb actuacions
Generalitat i la resta, els ajuntaments beneficiaris. diverses que fixen la reurbanització dels carrers i espais públics. També millorar-hi la comunicació amb el barri
Els projectes que no hagin estat escollits en aquesta convocatòria, així com altres d’Escodines. | Olot Regenerar-hi la vila vella i l’Eixample de l’Alou amb actuacions a la plaça Campdenmàs, la plaça
Palau, la plaça Santa Magdalena, la plaça Esglaiers i l’Illa del Carme. | Reus Millorar-hi integralment el barri del Carme
que no s’hagin presentat, podran acollir-se a les següents que s’aniran realitzant amb intervencions a l’edifici del Vapor Vell, els antics rentadors i els voltants de la plaça de la Patacada. | Barcelona
al llarg d’aquesta legislatura. Es preveu que la propera convocatòria s’obri el mes Reforçar-hi la identitat del barri de Roquetes al voltant del carrer Aiguablava amb una nova àrea d’activitats que farà de
nexe amb Trinitat Nova, Prosperitat i Verdum. | Salt Fer-hi una millora general de l’eixample urbà Salt Setanta gràcies
de febrer del 2005, i la següent un any després. En cada una s’adjudicaran ajuts a a la creació o ampliació dels equipaments culturals i socials, així com dels espais públics. | Terrassa Regenerar-hi el
un nombre de projectes similar a l’actual. Districte II mitjançant la renovació urbana dels barris de Ca n’Anglada, Montserrat, Torressana i Vilardell.

12 13
Pla d’habitatge
HABITATGE S
PROTEGITS
per LLOGAR
i per VENDRE
re
Per tal d’incrementar el nomb
per
d’habitatges protegits, ja sigui
un
llogar o per comprar, s’atorgaran
blics
seguit d’ajuts als promotors pú
i privats. olts
signat m
Fig. 1. Ja s’han ajuntaments
ls
s amb e
conveni uir pisos
str
per con
CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES DE
1 PROTECCIÓ OFICIAL EN RÈGIM
ESPECIAL ADREÇAT A LES FAMÍ
LIES
I, A MÉS, AJUTS PER A
AMB RENDES MÉS BAIXES LA SOSTENIBILITAT I LA
venda
Ajut Entre el 10% i el 15% del preu de ial durant MOBILITAT INTERIOR
ofic
Condicions El pis serà de protecció t termini Per tal de reduir els consums d’aigua
i energia,
d’aques
90 anys. Qualsevol venda abans facilitar la recollida selectiva d’es
combraries
registre únic de
s’haurà de tramitar a través del i fer accessibles els habitatges
a les persones
revaloració amb mobilitat reduïda, s’atorg
sol·licitud, que garantirà una aran ajuts en la
no especulativa. construcció tant d’habitatges pro
tegits com de la
nova modalitat de preu concer
tat.
DE
CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES
Com fer possible el dret a
2 PROTECCIÓ OFICIAL PER LLOGA
R
1 INTRODUCCIÓ DE PARÀMETRES
DE SOSTENIBILITAT
Elements que es poden acollir als
l’habitatge
Ajut Entre 2.000 i 12.000 € per pis ajuts
Mecanismes d’estalvi d’aigua,
uer més sistemes d’energia
Condicions Mantenir el règim de llog renovable per a l’aigua calenta
, espais per a la
de 25 anys. recollida selectiva d’escombra
ries i doble vidre a
les portes i finestres orientades
lo a
Ajut suplementari en cas de llogar- habitatge
al nord.
Ajut 1.500 € per habitatge
famílies amb rendes bai xes 8.000 ¤ per
bitatge:
Condicions Superfície màxima de l’ha
E
l Govern acaba de posar en marxa importants mesures per facilitar l’accés
a l’habitatge. En primer lloc, s’ha modificat la Llei d’urbanisme perquè
70 m2. Mantenir el règim de llog
de 30 anys.
uer un mínim
2PERRSON CCIÓRDE PAITINERARIS DE
INTRODU
LES PE
FACILITA ELS
RÀMETRES
ES AMB DISCAPACITATS
els promotors públics i privats facin més habitatges assequibles. A més,
COMPRA DE SÒL PER CREAR EN LA MOBILITAT
mitjançant el Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007, desplegat en els decrets
454/2004 i 455/2004, s’han establert una sèrie d’incentius que permetran, entre 3 PATRIMONI I CONSTRUIR-HI
HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICI
AL
Paràmetres que cal complir
Disposar al rebedor, la sala d’es
tar, la cuina i
altres, construir 42.000 habitatges protegits, la meitat dels quals seran de lloguer. almenys en un dor mitori i un
bany de l’habitatge
d’un espai lliure en què s’inscri
Aquest any l’Incasol ja construeix 4.000 habitatges que superen amb escreix els ge
Ajut Entre 2.000 € i 2.850 € per habitat ser gui un cercle d’1,2
de m de diàmetre. Els passadisso
1.000 anuals que es feien fins ara. D’altra banda, la nova figura d’habitatge de preu Condicions Els beneficiaris hauran una amplada mínima d’1 m i les
s hauran de tenir
lics, cooperatives i
concertat permet posar al mercat cases i pisos a uns preus raonables, a mig camí administracions i operadors púb Ajut 1.000 € per habitatge
portes de 0,8 m.
fundacions.
entre els de protecció i els de preu lliure. També s’impulsa el lloguer social per a
persones amb dificultats i s’incrementen els ajuts a la rehabilitació.

14 15
Pla d’habitatge VULL VOLEM
REFORMAR REHABILITAR
HABITATGE DE P el meu PIS L’EDIFICI
R
per COMPRAR SE EU CONCERTAT,
NSE OFEGAR-SE Aquests ajuts es destinen a
particulars que necessitin fer
Ajuts dirigits als propietaris i les
L’elevat preu de l’hab comunitats. També tenen com a
itatge en el mercat lli refor mes per augmentar la qualitat i finalitat millorar la qualitat i la
que la majoria de la ure ha comportat la
societat hi accedeixi impossibilitat la seguretat de pisos o cases. seguretat dels edificis.
els col·lectius amb m en els darrers anys.
enys recursos han vi No només
de compra: parelles st limitat l’accés a un
joves, professionals, habitatge
es troben en aquesta comerciants i assala 1 Per assolir el mínim d’habitabilitat de 1 Resolució de patologies estructurals que
problemàtica, sense riats també l’habitatge
públiques, tot i dispos poder accedir a les pr afecten l’estabilitat i la seguretat
ar de situacions econ omocions Ajut 40% del cost Màxim 8.400 € Ajut 50% del cost Màxim 7.000 €
Per fer front a aquest òmiques més saneja
a situació el Departa des.
proposa la nova mod ment de Medi Ambien 2 Per adequar-lo a les normatives vigents
alitat d’habitatge de t i Habitatge 2 Solució de deficiències constructives que
preu concertat. d’instal·lacions de sanejament, aigua, gas i afecten l’habitabilitat
electricitat Ajut 25% del cost Màxim 2.000 €
HABITATGE DE PREU Ajut 25% del cost Màxim 700 €
CONCERTAT PER A PE
AMB INGRESSOS NO RS
SUPERIORS ALS 2.993 ONES O FAMÍLIES 3 Per adaptar l’interior a persones amb
3 Reparació d’elements perillosos per als
,25 € MENSUALS ocupants i per als vianants
mobilitat reduïda Ajut 25% del cost Màxim 800 €
Beneficiaris Persones o Ajut 40% del cost Màxim 7.200 €
famílies amb ingress
inferiors als 2.993,25 os Preus màxims del habit 4 Instal·lació o millora de les xarxes de
€ al mes.
Ajuts Accés a préstecs pr atge s 4 Per millorar-ne l’aïllament tèrmic i/o
efe
Zona 1 Barcelona ciu
tat: 2.300 €/m2 sanejament, aigua, electricitat i gas
Ajuts als promotors 5% rencials. Zona 2 L’Hospitalet de
Llobregat, Sant Cuga
acústic Ajut 35% del cost Màxim 1.400 € Ajut 40% del cost Màxim 2.600 €
del preu de venda en t del Vallès,
habitatges situats a Sant Joan Despí, Sant
les zones 1, 2 i 3 quan Just Desver n i Sitge
seu origen en sòl prov tinguin el Zona 3 Un conjunt de s: 2.120 €/m2 5 Instal·lar un ascensor
inent del mercat lliur 41 municipis entre els
del preu de venda qu e i 5% hi ha Badalona, Matar quals Ajut 45% del cost Màxim 5.500 €
an es tracti d’un habit ó, Sabadell, Santa Co
lliure existent. atge Gramenet i Terrassa loma de
: 1.950 €/m2
Zona 4 Un conjunt de
77 municipis, entre els
6 Instal·lar un ascensor i crear un trajecte
Girona, Lleida, Manr
esa, Reus i Tarragon
quals hi ha lliure de barreres arquitectòniques
Zona 5 Un conjunt de
151 municipis: 1.350
a: 1.500 €/m2 Ajut 60% del cost Màxim 5.700 €
Zona 6 Resta de Catal €/m2
unya: 1.200 €/m2
7 Suprimir les barreres arquitectòniques fins
a l’ascensor existent
Ajut 25% del cost Màxim 200 €
8 Millorar l’aïllament tèrmic i/o acústic
Ajut 35% del cost Màxim 2.000 €
9 Instal·lar sistemes d’energies renovables
per aigua calenta sanitària i electricitat
Ajut 35% del cost Màxim 1.500 €
Fig. 4. Els ajuts tenen per
l parc
objectiu millorar l’estat de
d’habitatges de Catalunya
DIFICIS
E SALUT DELS E ci (TEDI),
EL TE ST Dtació d’habitatges de Catalunya (2004-2007) crea el ervació l’edifi ificis
Test de
E L TEDI, dels ed
del Pla de rehabili larà l’estat de cons
ests El decret regulador alsevol ajut que assen
ya isat pels
per aqu atori per accedir a qu superior i serà superv
Els ajuts tors infor me tècnic oblig tècnic o un arquitecte
n promo bitatge.
un quitecte
Fig. 2. ser elaborat per un ar de Medi Ambient i Ha
ges b eneficie res idencials. Haurà de a cà rrec del Departament nservació del parc
habitat ssionals. El cost anirà b certesa l’estat de co
pectius col·legis profe edificis i conèixer am ions de rehabilitació.
adors Fig. 3. res
evenir els problemes
en els
s precisió les actuac
i compr Pisos n
ous a B L’o bjectiu del TEDI és pr tal de poder definir amb mé rehabilitació i
arcelon o d’una localitat, per promotors d’obres de
a d’h abitatges d’un barri ents, comu nitats de propietaris,
l·licitat per ajuntam
El TEDI podrà ser so mal estat.
s d’edificis en
llogaters d’habitatge

17
Pla d’habitatge
HABITATGE
SOCIAL
SENSE EXCLUSIÓ
Per tal de garantir el dret
c
fonamental de disposar d’un llo
per viure, s’impulsa el lloguer
social i es creen ajuts per als
col·lectius amb més dificultats. nts
orta
t s imp cupats
a aju eso
. Hi h r pisos d
1 XARXA DE MEDIACIÓ
PER AL LLOGUER SOCIAL
Fi g. 5 rma
efo
per r r-los en l
i pos
a
logu
er
re que famílies amb
L’objectiu de la xarxa és per met
a un habitatge de lloguer.
rendes baixes puguin accedir
ar en lloguer un
Els propietaris que vulguin pos
ns. El Departament de
habitatge tindran contraprestacio
és de l’empresa pública
Medi Ambient i Habitatge, a trav
tionar la xarxa i de vetllar
ADIGSA, s’encarregarà de ges
per part dels llogaters.
pel correcte ús dels habitatges
ingressos
Beneficiaris Unitats familiars amb Condicions
s l’IPREM
ponderats inferiors a 2,7 vegade
ecció de l’ús que fan de
El Departament farà una insp
tracions i operadors
l’habitatge Propietaris Adminis
, fundacions i entitats sense
públics, empreses, particulars
afany de lucre Contraprestacio
ns Ajut de 6.000 € per
garantirà el cobrament
posar al dia l’habitatge. Aval que
nt del pis durant 2 anys
del lloguer i el bon mantenime
tingui cèdula
Característiques de l’habitatge Que bitatge: 120 m2
ima de l’ha
d’habitabilitat. Superfície màx
Fig. 6. L’accés a l’h
abitatge
CESSIÓ D’HABITATGES
2
social és l’única op
ció per a
DESOCUPATS A ADIGSA determinades pers
ones
rà de reformar-los
Aquesta empresa pública s’ocupa
na renda mensual per al
i posar-los en lloguer a canvi d’u
propietari.
LTATS
AJUTS A PERSONES AMB DIFICU
3 PER PAGAR EL LLOGUER AN?
ON? QUestes mesures e a
s
inferior sa2 Totes aqu a de for
marx
m
en
Beneficiaris Persones amb ingressos a 35 anys,
vegades l’IPREM i que siguin
jove s fins po saran en Els ajuts es pod
ata. s de
majors de 65 anys, llars monoparentals
, dones afectades
immedi a partir del me 012
r l
demana s infor mació, a
usvàlids, afectats per
per la violència domèstica, min
igrants amb menys de 5 é
assetjament immobiliari i imm
. Ajuts Fins febrer. M encat.net
anys de residència a Catalunya .g
a 2.880 € anuals en funció dels
ingressos familiars i i a www
de les rendes del lloguer.

18 19
Pressupostos 2005 de la Generalitat PREVISIÓ D’INGRESSOS
NO FINANCERS
PREVISIÓ DE DESPESES
NO FINANCERES
DÈFICIT
Els pressupostos del 2005 consoliden el canvi d’orientació iniciat l’any 2004, però encara tenen restriccions importants, 650
perquè l’evolució dels ingressos depèn en part de l’actual model de finançament i, també, perquè han de complir amb el
Pla de sanejament per reduir el dèficit acumulat. No obstant això, els nous pressupostos augmenten significativament
les inversions i les despeses en els àmbits de polítiques socials, seguretat i justícia, infraestructures i competitivitat.
Prop del 60% de la despesa total del 2005 es destina a finalitats socials: 12.525 milions d’euros.
20.102,2 20.706,6
milions d’euros milions d’euros
milions d’euros
Sanejament del dèficit
L’any 2003 el dèficit arribava als 1.177
Prioritats en la despesa Creix la inversió milions d’euros (0,86% del PIB). S’ha
previst que no superi els 650 milions
En els pressupostos del 2005 la inversió d’euros el 2005 (0,41% del PIB), amb
Polítiques socials Infraestructures Millora de la competitivitat Seguretat i justícia representa el 16,91% del total de la l’objectiu d’assolir l’equilibri
despesa. Des de l’any 1996 aquest pressupostari el 2008.
12.525 milions d’euros.
900 milions d’euros 10 milions d’euros 1.552 percentatge mai no havia superat el
13,5%. La inversió pública se situarà 2003 2004 2005 2006 2007 2008
per a la línia 9 del metro. per a les infraestructures firals de Nous mossos d’esquadra.
en el 2,83% del PIB de Catalunya i 0%
Catalunya.
78 148,7 milions d’euros Desplegament dels mossos d’esquadra significarà 669 euros per habitant.
0,0
centres educatius nous. per al transport metropolità 900 milions d’euros a Barcelona i creació de 10 àrees
bàsiques policials. -0,14%
(contracte-programa de l’ATM), d’increment de l’activitat creditícia
3.600 el 57,6% més que l’any anterior. consolidada de l’ICF.
252
mestres i professors més. 137 -0,28%
462
68,2 milions d’euros 160 milions d’euros Efectius nous al cos de bombers.
19 per al PUOSC, el que significa per a polítiques actives d’ocupació i per
Convocatòria de 137 places més. -0,41%
650
centres d’atenció primària. un increment del 46,2%. fomentar l’economia social i l’autoocupació.
23 -0,57%
598 milions d’euros 16 milions d’euros 2,3 milions d’euros Òrgans judicials nous i millora dels
mitjans de què disposen els actuals.
854
per a l’atenció a les persones en situació d’increment per al Fons de Cooperació per millorar l’eficiència energètica i per
de dependència, per a la integració de Local de Catalunya destinat als impulsar energies renovables. -0,86%
persones amb discapacitat i per a la lluita ajuntaments. 7 1.177
contra la pobresa. 605,7 milions d’euros Licitacions per a edificis nous
2005
230 milions d’euros
Dèficit en termes SEC en % sobre el PIB
i ampliació d’un dels existents,
669
per al finançament ordinari de les i en milions d’euros
36 milions d’euros d’inversió per part de l’Agència Catalana universitats públiques.
dins de l’execució del Pla de
renovació d’equipaments
per a cooperació amb el món local, per de l’Aigua, el que significa un increment
judicials.
a transport adaptat i per a serveis socials
d’atenció primària, domiciliària i
del 90% respecte de l’exercici 2004.
108 milions d’euros euros
per a la Direcció General de Recerca.
teleassistència. 25 milions d’euros Increment del 38%. +65,1%
per al programa de remodelació de barris
46% a càrrec de l’INCASOL, com a primera Impuls de la regió biomèdica
de creixement del pressupost de la part de l’aportació prevista pel Govern. en l’àmbit europeu.
Secretaria d’Habitatge. Fort impuls
al Pla de l’habitatge.
Inversió pública per habitant
any 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004
inversió 238 230 211 220 250 282 342 365 405
euros euros euros euros euros euros euros euros euros
variació -17,4% -2,9% - 7,6% +5,4% +14,6% +14,6% +23,8% +10,3% +10,8%
respecte a
l’any anterior

Persones, centres i serveis per a la salut
96.498 professionals treballen als centres del sistema sanitari
d’utilització pública de Catalunya
Xarxa actual de centres sanitaris d’utilització pública de Catalunya
Com es distribueixen aquestes persones segons el lloc on treballen
Centres de la xarxa
hospitàlaria
53.846
56%
Girona
Lleida 44
Centres sociosanitaris 30 Centre 9
17.455 6
6
112
12
12
1
18% 4 18
Barcelonès
Costa de Nord i
Ponent Maresme
36
6
Tarragona 9
Barcelona 2
ciutat
34 67 54
5 10 13
Terres de
7 16 19 REFERÈNCIES
l’Ebre Centres d’atenció primària (CAP)
2 5 6
Hospitals
Centres sociosanitaris
Centres de salut mental Centres psiquiàtrics d’internament
3.676 24
3
4% 2
Centres d’atenció primària 283 milions d’euros d’inversió i més personal per al 2005
21.521 290 contractes més a l’atenció primària (ICS) Obres i equipaments
22% Noves contractacions Distribució per regions sanitàries dels En projecte Nous i Millores en
reformes equipaments
metges de família i pediatres contractats
2004
Aquests professionals fan possible que CADA HORA es facin: Metges de família Pediatres Atenció
Metges de família 109
Girona 5 1
primària 76 50 10
Pediatres 24
260 64 13.259 377 1.365 57 Centre 13 4
Transports Altes d’hospitalització Receptes Urgències Consultes externes Intervencions als Auxiliars administratius 30 Barcelonès Nord i Maresme 16 4 Hospitals 24 31 6
sanitaris convencional hospitalàries hospitalàries hospitals de dia COST ANUAL 12.305.200 euros Barcelona Ciutat 23 4
Lleida 5 1
211 219 95 12 4.779 1.191 2005 (principi d’any) Tarragona / Terres de l’Ebre 6 2
Salut mental 1 1
Sol·licituds als Sol·licituds d’interconsulta Sol·licituds de Intervencions Visites d’atenció Sessions
laboratoris Infermeria 127 Costa de Ponent 41 8
entre atenció primària i raigs X d’atenció de cirurgia major primària d’oxigenoteràpia
d’atenció primària atenció especialitzada primària ambulatòria COST ANUAL 5.892.986 euros TOTAL 109 24 Sociosanitaris 3 4

22
Bones pràctiques
Internet no té edat
Joves per a la Integració i la Solidaritat és una associació juvenil
de l’Hospitalet de Llobregat que desenvolupa un extens programa
de treball amb la gent gran. Així poden acompanyar els avis que ho
necessiten a fer tràmits i gestions administratives, i també coordinar
activitats de formació, com el curs d’introducció a l’ordinador i a la
navegació per Internet, entre altres. Aquesta activitat ha permès que
persones a punt de jubilar-se hagin entrat en contacte amb el correu
electrònic, el processador de textos o els editors de pàgines web.
L
’Agustín i la Marga ja tenen correu electrònic. d’entre 50 i 65 anys, “perquè és un col·lectiu força
Aquest fet pot resultar intranscendent per a moltes nombrós al barri i que no disposa de programes formatius
persones, però entre les que s’han jubilat o estan a i culturals específics, ja que no són ni a l’atur, ni en actiu,
punt de fer-ho no és tan habitual. “La por a l’ordinador” ni jubilats”. Però, davant del gran nombre de sol·licituds
és el que, fins ara, havia privat la Marga d’entrar a rebudes, es van decidir a obrir el curs a totes les persones
Internet. La Marga és una mestressa de casa jubilada del interessades de més de 50 anys, independentment de la
barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat, que seva situació laboral. El programa de formació aprofita
abans de casar-se havia treballat de teixidora. “Ara puc la infraestructura de l’aula de la xarxa Òmnia. Aquesta
escriure’m per correu electrònic amb la meva filla que xarxa està formada per 113 punts d’accés a Internet
viu a París”, manifesta orgullosa. La mateixa utilitat té on treballen dinamitzadors d’aula, encarregats de la
per a l’Agustín, un xef canari a qui falten cinc anys per formació. El principal objectiu de la xarxa Òmnia, que
jubilar-se i amb amics a Veneçuela i la Xina. “És normal està finançada pel Departament de Benestar i Família,
l’interès pel correu electrònic. Aquest és un barri amb és fer accessibles les tecnologies i evitar la divisió de
molta població immigrant, tant d’altres comunitats la societat entre persones amb aquests coneixements i
espanyoles com d’altres països”, explica la Mila Serrano, persones sense, el que s’anomena analfabetisme digital.
dinamitzadora del punt Òmnia Joves per a la Integració i Redactar una carta per ser publicada en un diari i enviar-
la Solidaritat (JIS) en què l’Agustín i la Marga, amb onze la per correu electrònic ha estat una de les pràctiques
alumnes més, tots ells de més de 50 anys, s’han introduït que la Mila ha encarregat als seus alumnes. D’aquesta
a l’ordinador i a la navegació per Internet. Per la Yolanda manera, la Marga i l’Agustín han après a utilitzar el
Otero, tècnica de JIS, “el nostre treball consisteix a processador de text i el navegador d’Internet. Cara al
‘tapar’ els buits que deixa l’Administració amb els seus 2005, la Mila es mostra contenta per l’arribada de nous
programes”. Pel que fa al programa de formació en ordinadors més ràpids i potents amb què podrà formar
l’ordinador i Internet, la tècnica de JIS assenyala que nous alumnes en edició en vídeo, retoc fotogràfic, disseny
originalment anava adreçat a persones prejubilades de planes web i ús del programari lliure.

23
Aquests telèfons us serviran
adreces pràctiques
per obtenir informació
immediata, i les adreces
web, per aprofundir més en
la consulta. Podeu retallar la
pàgina per tenir-la a mà.
Telèfon d’atenció ciutadana Telèfon d’emergències
012 112
Fora de Catalunya: 902 400 012 www.gencat.net/interior
Estranger: 00 34 902 400 012
www.gencat.net
i per aquest hivern...
Cultura Observatori del paisatge
Museu Nacional d’Art de http://www.gencat.net/ptop/novetatpaisatge.htm
Catalunya (MNAC)
http://www.mnac.es/
Institut Català del Consum
Mobilitat http://www.icconsum.org/
http://www.gencat.net/
mobilitat Consultes meteorològiques
http://www.meteocat.net
Pla per al dret a l’habitatge 2004-2007
http://www.gencat.net/habitatge
Llei de barris
http://www.gencat.net/ptop/ciutat/barris
Turisme
Salut
http://www.gencat.net/turistex_nou/
http://www.gencat.net/salut/ http://www.gencat.net/probert
http://www.catski.net
http://www.pirineus.info/
Institut Ramon Llull
http://www.llull.com Ajuts per a famílies amb infants
http://www.gencat.net/benestar
Pressupostos de la Generalitat 2005
http://www.gencat.net/economia/
progecon/pressupost/pre_2005.htm
Nous projectes de recerca
Compartir cotxe http://www.gencat.net/dursi
Catalunya carsharing
http://www. Ajuts a l’agricultura
catalunyacarsharing.com/ http://www.gencat.net/darp

Catalunya coopera amb les víctimes del tsunami
La reacció immediata de la societat civil de Acció contra la Fam Mans Unides
Catalunya per ajudar les zones del sud- Telèfon 91 391 53 00 Telèfon 93 487 78 78
est asiàtic afectades pel sisme marítim ha
Creu Roja Càritas
estat històrica. Les importants donacions
Telèfon 902 222 292 Telèfon 902 33 99 99
de particulars i d’empreses permeten a les
organitzacions humanitàries desenvolupar la Farmacèutics Mundi Metges del Món
seva difícil tasca amb la màxima eficàcia. Telèfon 902 01 17 17 Telèfon 902 286 286
D’altra banda, les aportacions de les Metges sense Fronteres Medicus Mundi
administracions catalanes ja han sobrepassat Telèfon 902 303 065 Telèfon 943 40 47 40
el milió d’euros. També s’han coordinat equips
mèdics per actuar en la zona afectada i s’ha Intermón-Oxfam Unicef
enviat material i equipaments. A l’ajut oficial Telèfon 902 30 33 Telèfon 902 255 505
han participat la Generalitat de Catalunya, Ajuda en Acció Fundació Intervida
les diputacions, molts municipis, els consells Telèfon 902 402 404 Telèfon 902 191 919
comarcals i altres entitats municipals.
Agència Espanyola de Cooperació Enllaç solidari
El Govern fa una crida a no abaixar la guàrdia Internacional (AECI) Telèfon 93 476 29 09
i a mantenir la solidaritat per afrontar la fase de Telèfons 91 583 81 00/02/03
reconstrucció, una vegada superat el moment Save The Children
inicial d’emergència. Si voleu fer aportacions, Fons Català de Cooperació al Telèfon 90 013 224
consulteu el llistat d’organitzacions que estan Desenvolupament
Fundació Vicenç Ferrer
treballant a la zona. Telèfon 93 412 26 02
Telèfon 902 22 29 29
ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions
Entrepobles
Unides per als Refugiats)
Telèfon 93 268 49 13
Telèfon: 902 218 218
Per canalitzar els vostres ajuts:
telèfon d’atenció ciutadana 012 i www.gencat.net/tsunami

Incendis Aigua
Info
Enguany el risc d’incendis Més aigua i de millor qualitat.
és molt elevat. Prevenir-los Nou cànon per fomentar-ne l’estalvi
Catalunya
és cosa de tots. Pàg. 22 i recuperar els rius. Pàg. 14
Informació d’interès ciutadà. Núm. 4 Maig ’05
Acord estratègic
per a l’economia catalana

5
sumari Notícies 4
Energia eòlica 12
Millores a les carreteres 13
Nou cànon de l’aigua 14
Acord estratègic per a l’economia 17
Subvencions i ajuts de la Generalitat 21
Tots contra el foc 22
Fem competitiva
l’economia de Catalunya
El Govern de Catalunya es proposa garantir el màxim benestar a tots els
ciutadans i ciutadanes. La millor garantia per poder oferir alts nivells de
benestar és proporcionar un creixement econòmic sostingut i sostenible.
Tanmateix, dir que volem creixement econòmic és dir molt i no dir res a la
vegada. L’important és saber identificar els reptes i dissenyar les polítiques
adequades perquè el creixement sigui una realitat concreta per als ciutadans.
Això és justament el que fa l’Acord estratègic per a la internacionalització, la
qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana que van signar
el 16 de febrer les conselleries d’Economia i Finances, de Treball i Indústria
i de Comerç, Consum i Turisme, juntament amb CCOO, UGT, Foment del
Treball, PIMEC-SEFES i FEPIME, després d’un intens any de treball.
El Pacte per a la competitivitat estableix línies d’actuació per
L’Acord estableix que el repte més important que té l’economia catalana
aconseguir una economia sostenible i de qualitat, tant per a les és transformar el nostre model de competitivitat. Estem immersos en un
empreses com per als treballadors.
procés de canvi ocasionat per fenòmens comuns a totes les economies
desenvolupades com a conseqüència d’un món més obert, més global i més
competitiu. El nostre model, basat en els baixos costos laborals, el poc valor
afegit i el treball precari i poc especialitzat, s’ha de transformar si volem
ser competitius en el context internacional. Com que som menys competitius
en costos, ho hem de ser més en tots els altres vessants. Hem d’avançar cap
a un model de creixement basat en el coneixement i la innovació. I aquesta
Edició i redacció: Departament de la Presidència
de la Generalitat de Catalunya voluntat és un repte que compartim amb tot Europa en el seu conjunt i en
Consell de Redacció: Ramon García-Bragado, Enric Marín,
Marta Continente, Joan Montraveta, Jaume Cleries, Cristina Ribas, el qual es basa l’estratègia de Lisboa.
Pere Arcas, amb la col.laboració dels serveis de premsa de tots
els departaments de la Generalitat de Catalunya
Amb més de vuitanta mesures específiques, l’Acord és un compendi
Disseny: Jardí+Utensil de la política econòmica que el Govern ja està duent a terme en aquesta
Fotografia de la coberta: Txema Salvans (cortesia de Renault)
Fotografies de l’interior: Mariano Herrera (pàg. 3, Texsa, SA, 5, 17-19, legislatura.
Texsa, SA i Topre, 22 i 23), Txema Salvans (pàg. 6 i 7), Oriol Sardà
(pàg. 10), Ramon Margalef Mir (pàg. 10), Ernest Costa (pàg. 22 i 23)
També vull destacar la manera com s’ha arribat a aquest acord, perquè
Infografia: Jaume Serra (pàg. 13, 15 i 16) reflecteix la voluntat del Govern de Catalunya de comptar amb la
Agències: Getty Images, Iberimage, Jordi Todó/Tavisa, Magnum,
Photonica, Sincronia/Francesc Muntada col·laboració i el consens de tots els agents econòmics i socials.
La fotografia que apareixia a la pàgina 5 de la revista del mes de
gener de 2005 és de Joan Colom (Premio Nacional de Fotografía, L’Acord es proposa un objectiu a mitjà i a llarg termini. Avui hem de
Ministerio de Cultura) posar les bases necessàries per tenir demà la Catalunya que tots volem.
Fotomecànica: Aura Color Digital Una Catalunya més oberta, més dinàmica, més innovadora, més competitiva.
Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial
de la Generalitat (EADOP) En definitiva, una Catalunya més pròspera.
Imprès en paper ecològic
DL: B-XXXXXX-2005
Adreça web: www.gencat.net
InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per
la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix
gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu
al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu
rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre
del nom de la persona destinatària.
Pasqual Maragall i Mira
President de la Generalitat de Catalunya

4 5
notí
Catalunya CarSharing: la nova Carmel
forma de tenir cotxe. Les persones
que recorren menys de 15.000
Mesures sobre
cies
quilòmetres a l’any en cotxe ja no
tenen la necessitat de comprar-ne
un i assumir totes les despeses que
l’obra pública
comporta. Ara poden compartir-lo
gràcies a Catalunya CarSharing.
InfoCatalunya
A través d’una petita quota mensual, l’associat pot reservar un cotxe cada
vegada que el necessiti, i pagar per les hores que l’utilitza i pels quilòmetres
que fa. El combustible està inclòs en el preu. Tot el procés està informatitzat i
funciona per Internet i telèfon, amb una tarja de tipus crèdit, de manera que
la utilització del servei resulta extraordinàriament senzilla i fàcil per al client.
Hi ha diferents models de vehicle, des de petits utilitaris fins a monovolums
familiars, que es poden recollir i deixar en diversos aparcaments de la ciutat.
A més de l’estalvi que genera a l’economia particular dels usuaris, compartir el
cotxe implica un plantejament de futur i ofereix avantatges per a la societat i el El Govern ha adoptat diverses mesures després de
medi ambient. l’enfonsament produït al barri del Carmel de Barcelona
Si voleu apuntar-vos a la nova forma de tenir cotxe: com a conseqüència de les obres d’ampliació del túnel de
www.catalunyacarsharing.com la línia 5 del metro.
En l’àmbit legislatiu, treballa en un projecte de llei
regulador de l’obra pública de Catalunya i en un altre
Claude Levi-Strauss
Any del Llibre i la Lectura per a tothom
de modificació de la Llei de la Sindicatura de Comptes,
de manera que aquesta potenciï el seguiment i la
fiscalització dels contractes administratius del sector Premi Internacional Catalunya 2005
públic. També es presentarà un projecte de llei dedicat
Durant tot aquest any es duran a que es duran a terme a 29 localitats ara el guió, els dietaris i les noves
a l’àmbit ferroviari i un altre per a la creació
terme activitats per fomentar la
lectura, recuperar la història de
la literatura catalana i investigar
de Catalunya, les Illes Balears i
Andorra. Entre els actes previstos
destaquen les cinc trobades de
tecnologies. També cal esmentar els
centenaris de Xavier Benguerel i Joan
Coromines, el cicle de conferències
de l’Institut de Geologia i Geofísica de Catalunya.
A hores d’ara es manté la qualitat i la intensitat dels
E l 13 de maig, a París, el president de la Generalitat
de Catalunya, Pasqual Maragall, va lliurar el Premi
Internacional Catalunya 2005 a l’antropòleg francès Claude
serveis d’atenció a les persones afectades, amb qui
els nous camins de la creació en creadors en llengua catalana, que analitza la relació entre les Levi-Strauss.
s’ha arribat a un acord pel que fa a la seguretat dels
català. Seran més de 50 activitats centrades en els nous camins com novel·les de cavalleria Tirant lo El guardó l’atorga anualment la Generalitat amb l’objectiu de
habitatges, la garantia del seu valor patrimonial i les
Blanc i El Quixot o la potenciació reconèixer les persones que amb el seu treball creador han
indemnitzacions pels perjudicis de tota mena.
del programa Itineraris de Lectura, contribuït decisivament a desenvolupar els valors culturals,
... i a les escoles, el puntedu que aproparà més de 50 escriptors
Algunes d’aquestes persones ja han tornat a casa seva.
Les obres de la línia 5 del metro es reiniciaran quan
científics o humans arreu del món.
catalans a escoles de primària i Claude Levi-Strauss és un dels últims grans pensadors vius
Per la seva banda, el Departament d’Educació posarà en marxa el curs vinent el se’n pugui garantir totalment la viabilitat i la seguretat.
secundària. del segle XX. Té 97 anys, i per aquest motiu és la primera
programa de promoció de la lectura i de la comprensió lectora puntedu, que té En aquest sentit, ja s’ha adjudicat l’elaboració del
Consulteu el programa! vegada que el president de la Generalitat lliura el guardó fora
com a objectiu reformular el paper de les biblioteques escolars. Un total de 300 projecte modificat de la línia 5 pel tram Horta – Vall
http://cultura.gencat.net/anyllibre2005 de Catalunya.
centres educatius tindran el curs vinent un puntedu, un espai d’aprenentatge i Hebron, que inclou la redacció dels informes geològics
El jurat ha atorgat el Premi a l’antropòleg en atenció a la
coneixement on es troba informació en diferents suports (documents impresos, i geotècnics, a l’empresa Catalana d’Enginyeria, SA,
seva obra teòrica, que ha contribuït a introduir una nova
audiovisuals, multimèdia, etc.), organitzats en espais de lectura, narració, consulta per un import de 188.500 €.
òptica en la comprensió de la realitat. La seva aportació a
temàtica i cerca d’informació. En paral·lel, s’han adjudicat els treballs de geotècnia per
la antropologia, que a partir d’ell ha quedat marcada per la
La utilització del puntedu permet la incorporació de noves metodologies en el a aquest projecte modificat a l’empresa EuroGeotècnica,
concepció estructuralista, ha estat definitiva per a l’anàlisi
desenvolupament de les àrees del currículum, la millora de les competències de per 55.303 €. Aquests treballs inclouen la realització
dels mites i per arribar a l’actual concepte de cultura. El seu
lectura, escriptura i cerca i gestió de la informació, així com autonomia per a la d’una cartografia geològica actualitzada de la zona.
pensament, marcat per la psicoanàlisi i el marxisme, també
construcció del propi coneixement mitjançant l’ús de diverses fonts d’informació. El Govern també prepara un pla per a la reforma
ha influït profundament la filosofia, les ciències socials, la
La convocatòria per a la posada en marxa dels 300 puntedu preveu 12 zones integral del barri del Carmel. D’altra banda, s’ha creat
història i la política.
prioritàries: Alt Empordà, Vallès Occidental (Sabadell), Barcelona (Sant Andreu una comissió d’investigació parlamentària sobre el
Segons el jurat, Levi-Strauss, juntament amb el guardonat de
i Sants-Montjuïc), Hospitalet de Llobregat, Baix Llobregat (el Prat de Llobregat i cas i s’ha iniciat el procés de remodelació de l’empresa
Pàgina del la primera edició del Premi, el filòsof Karl Popper, són dues
Sant Vicenç dels Horts), Garraf, Baix Penedès, Alt Camp, Ribera d’Ebre i Segrià. Tirant lo Blanc, pública GISA.
de Joanot Martorell
figures cabdals de la història del pensament del segle XX.

6 7
notícies Doblar el nombre de places a les llars d’infants el 2008
El Departament d’Educació ha presentat el Mapa de llars d’infants, que
InfoCatalunya preveu la creació de 30.000 noves places d’educació infantil en els propers
3 anys en col·laboració amb els ajuntaments. El projecte preveu un ajut
de 5.000 € per cada plaça de titularitat pública que es creï i una subvenció
de 1.800 € anuals per alumne d’escola bressol pública per fer front a les
despeses generals. L’objectiu és doblar el nombre de places d’educació
infantil i passar d’una oferta actual de 29.381 places de titularitat pública
a les gairebé 60.000 el 2008. L’educació dels menors de tres anys és
important per adquirir capacitats d’aprenentatge útils per a les etapes
formatives següents, però també ho és per a les mares i pares, en permetre
conciliar la vida familiar i la laboral i, alhora, per a la societat i l’economia
catalanes, perquè permet incrementar la taxa d’activitat femenina.
Congrés del Món Rural
El paper
de l’agricultura
en la societat
del coneixement
L ’increment de població mundial condiciona de forma
determinant la funció que l’agricultura i la ramaderia
tenen com a subministradors d’aliments per garantir
en què participaran tots els departaments del Govern
i les institucions, empreses i organitzacions del camp
català. Durant un any, es tracta de reflexionar i elaborar
l’estabilitat social i l’equilibri del planeta. D’altra banda, propostes per fer front a reptes com el dèficit de serveis
en un món globalitzat i en plena societat del coneixement, públics a les poblacions agrícoles, les exigències
el paper del sector agrari també passa per la conservació ambientals, la modernització de les explotacions
i el manteniment del paisatge i del territori. En aquest agràries, la seguretat alimentària, l’agricultura
context, quin ha de ser el paper de l’agricultura del futur? ecològica o el turisme rural, com a oportunitats per al
A aquesta pregunta vol donar resposta el Congrés del desenvolupament i la diversificació econòmica del camp.
Món Rural de Catalunya, un espai de diàleg impulsat Participeu-hi!
pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i http://www.congresmonrural.com/
Expedient a les empreses de telefonia
L’Agència Catalana de Consum (ACC) principals motius en són el cobrament
ha decidit actuar d’ofici i ha obert de factures per serveis no prestats,
expedient sancionador a totes les la publicitat enganyosa, la dificultat
empreses de telefonia que han estat per donar-se de baixa i els retards
objecte de reclamació i en les quals en les altes del servei. El 24% de les
s’han detectat infraccions. reclamacions a aquestes companyies
L’ACC ha rebut més de 8.700 correspon a serveis d’Internet o
reclamacions durant l’any 2004 connexions a línies ADSL. Les sancions
en relació amb la contractació de poden arribar a 600.000 euros per
serveis i productes de telefonia. Els expedient.

8 9
notícies VIOLÈNCIES
CONTRA
InfoCatalunya
LES DONES,
MÉS RECURSOS
PER LLUITAR-HI
Convocats els premis
Catalunya d’educació
Mestres, professores i professors,
centres docents i institucions
dedicades a la construcció d’una
escola catalana de qualitat poden
aspirar a un dels premis Catalunya
d’Educació 2005 que atorga la
Desenvolupament
Generalitat. Aquests guardons són
el reconeixement social i públic de
ordenat, eficient
la tasca diària de persones i d’equips
que s’han significat pel seu servei a
i sostenible del Pirineu
l’educació i els seus valors.
Els premis tenen una dotació El Govern de la Generalitat ha posat a exposició pública com ara centres turístics esportius, de salut o científics,
econòmica de 12.000 € per a mestres La violència d’alguns homes contra les seves parelles l’avantprojecte del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran. per tal que el Pirineu visqui del turisme i no de les
i per a centres docents i de 6.000 € o exparelles és un dels problemes més greus de la Una vegada aprovat, el Pla territorial marcarà com ha plusvàlues del sòl.
per a institucions. Els candidats han societat catalana. El Govern ha aprovat el V Pla de ser el desenvolupament de la zona i ha de servir de El Pla defineix de manera clara els espais naturals que
de ser presentats per associacions guia als plans urbanístics municipals i directors futurs. s’han de protegir, els espais de connexió entre aquests
i institucions educatives (consells
d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones La proposta passa per tres eixos: el creixement urbà, i, a més, àrees d’alt valor agrícola. Finalment, aposta
escolars, AMPA, associacions a Catalunya (2005-2007), amb un pressupost previst la protecció de l’espai natural i les infrastructures de per les infrastructures, tant per les connexions externes
d’alumnes, etc.) mitjançant una per al 2005 de 35,5 M€. Un dels eixos del Pla proposa mobilitat i comunicació. com internes, entre les quals destaquen: l’eix viari cap a
comunicació adreçada a la consellera 395 iniciatives per assolir un model d’intervenció que El Pla proposa un reequilibri territorial entre totes les Aran i el pas per la Cerdanya del transeuropeu E-9, l’eix
d’Educació, abans del 30 de juny . petites ciutats del Pirineu. Allà on sigui possible, els occidental i les comunicacions transversals, la millora de
L’acte de lliurament del premis
compti amb la implicació de tots els departaments de pobles i les ciutats creixeran, mentre que allà on s’ha la xarxa viària local, la potenciació de la xarxa ferroviària
tindrà lloc el proper mes de novembre la Generalitat i es coordini amb els ajuntaments, les esgotat el sòl s’apostarà per la reforma urbana interna. i l’aeroport regional de l’Alt Pirineu i d’Andorra.
en un acte solemne al Palau de la diputacions i els agents socials. Ben aviat es posarà D’aquesta manera es cerca un creixement controlat i Des del passat 23 d’abril i durant un període de 4 mesos,
Música Catalana. en funcionament una nova casa d’acollida, la sisena. en igualtats de condicions de tots els nuclis urbans. El institucions i ciutadania poden presentar les propostes
Podeu consultar més detalls sobre les Pla també preveu la creació d’una xarxa per compartir i els suggeriments sobre l’avantprojecte que considerin
bases a:
També s’obrirà el primer centre d’atenció integral de serveis i transports públics. D’altra banda, aposta per oportuns.
www.gencat.net/educacio/premiscat Catalunya, dels set previstos fins al 2008. una ordenació del turisme mitjançant noves propostes, http://www.gencat.net/ptop/ptcat

10 11
notícies Nou premi d’ecologia
Ramon Margalef
Pla del tèxtil
InfoCatalunya Disseny i nous materials per donar valor als
productes. El sector tèxtil català és un dels
més afectats pel fenomen de la deslocalització
empresarial i per l’entrada de productes tèxtils
fabricats en altres països. Per fer front a aquest
repte cal incrementar el valor afegit dels teixits i la confecció de
Banda ampla les empreses catalanes. És a dir, l’estratègia no passa per reduir
els costos laborals, sinó per centrar-se a incrementar el valor del
a tot el territori producte, de manera que els consumidors l’adquireixin per la
C atalunya disposarà
d’un operador públic
de telecomunicacions que
qualitat i no pel preu. En aquest sentit, operacions com les de
disseny, distribució i transferència tecnològica esdevenen els
s’encarregarà de dotar d’una xarxa àmbits en què es pot afegir valor al producte. Amb aquest objectiu,
de banda ampla tot el territori el Departament de Treball i Indústria invertirà aquest any més
nacional per tal de garantir d’11 M€ en el Pla del tèxtil 2005. Les dues partides més importants,
la plena connexió a Internet.
Aquesta empresa pública estarà amb 3 M€ cadascuna, seran, d’una banda, per a ajuts a empreses
constituïda per la Generalitat i els amb projecte de recerca, desenvolupament i innovació i, d’altra
ajuntaments catalans, agrupats banda, per a la formació dels treballadors i treballadores afectats
en el consorci Localret i és, amb per expedients de regulació d’ocupació.
233,8 M€, la principal inversió del
Pla director d’infraestructures
de telecomunicacions del
Departament d’Universitats,
Recerca i Societat de la Informació.
El Pla s’ha proposat aconseguir
que el 2008 el 100% de les llars
tinguin accés a Internet amb banda
ampla de com a mínim 2 Mb i que
el 80% arribi als 10 Mb, i també
que el 90% de les empreses de
més de 10 treballadors disposin de
connexions de 100 Mb. L’objectiu és
enfortir el sector de les tecnologies
de la informació i la comunicació
(TIC) a Catalunya i evitar la
fractura digital, tant social com
El Govern ha tindrà una periodicitat anual i la
territorial i per això es completarà
acordat crear el seva dotació serà de 100.000 €.
amb el Pla director de serveis i
premi Ramon El pensament de Ramon Margalef
continguts.
Margalef (Barcelona, 1919 - 2004) ha estat
d’Ecologia decisiu per a la creació de la ciència
i Ciències ecològica moderna, en interpretar
Ambientals per els sistemes naturals en termes de
reconèixer una trajectòria científica la teoria de la informació. A partir
o un descobriment en el camp de dels seus estudis inicials sobre
l’ecologia que hagi significat una el plàncton va desenvolupar el
fita en el pensament científic o en concepte universal de biodiversitat,
el desenvolupament d’instruments que estableix que tots els sistemes
teòrics per millorar la gestió dels són dependents uns dels altres i que
recursos naturals terrestres o tots estan compostos de matèria,
marins. Els candidats poden ser energia i informació, una part de
persones, empreses, col·lectius o la qual és comuna a tots els éssers
institucions de tot el món. El premi vius.

12
Energies Al 2007, electricitat eòlica per a 850.000 famílies
Al final del 2007, Catalunya tindrà instal·lada una
potència de 1.500 Mw d’energia eòlica, és a dir, una quantitat
suficient per al consum de 850.000 llars, després de l’acord al qual
ha arribat el Departament de Treball i Indústria amb els municipis
on es preveu la construcció dels parcs eòlics, els promotors
d’aquestes instal·lacions, les companyies elèctriques i Xarxa
Elèctrica Espanyola, l’empresa encarregada de la distribució
d’electricitat. Els nous parcs compliran les tres condicions
bàsiques per al seu funcionament: estar situats en àrees on
bufa el vent, d’acord amb el mapa eòlic de Catalunya elaborat
pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, minimitzar en
la mesura del possible l’impacte ambiental i paisatgístic de la
instal·lació i disposar d’una connexió a la xarxa elèctrica d’alta
tensió per a la distribució de la producció que s’hi generi.
Un sector innovador que crea ocupació té una gran capacitat d’exportació de recerca i desenvolupament i
de qualitat i d’internacionalització a causa de oportunitats de negoci molt diverses,
A més de millorar la qualitat de la demanda creixent a tot el món des de la producció d’hidrogen per a
l’electricitat en reduir les emissions d’aerogeneradors. A Catalunya la seva posterior conversió en piles
de CO2 i no generar residus nuclears, el Pla de recerca i innovació 2005- de combustible fins a l’arquitectura
l’energia eòlica és important 2008, elaborat pels departaments paisatgística per integrar els
industrialment per tractar-se d’Universitats, Recerca i Societat de molins en els espais en què
d’un sector d’alta tecnologia i la Informació i Treball i Indústria, s’ubiquen, passant per la recerca en
valor afegit, que inverteix molt en considera la recerca en energies aerodinàmica, en nous materials o en
recerca i desenvolupament, que crea renovables una línia estratègica. programes de gestió informatitzada,
ocupació estable i de qualitat i que L’energia eòlica permet programes entre moltes altres aplicacions.

13
Més de 100 intervencions
a les carreteres catalanes
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques du a terme més REFERÈNCIES
d’un centenar d’obres a les carreteres catalanes. Entre les actuacions cal
Noves vies, enllaços i rotondes
destacar la nova carretera Vic – Olot, en què s’està realitzant el tram entre
Millores en la seguretat de les vies
Torelló i la Vall d’en Bas, la ronda nord de Granollers i la cobertura de la
Gran Via en ambdós extrems, a l’Hospitalet del Llobregat i a Barcelona. Millores en els traçats i paviments de les vies
Beret
Salardú
Vielha Alòs d’Isil
Esterri d’Àneu
Sort Puigcerdà La Jonquera Cantallops
La Seu
d’Urgell Baget Albanyà Llers Palau
Saverdera Cadaqués
Tunel del Camprodon Oix
Cadí Sant Joan de Figueres
La Pobla Sant Pau de Seguries Roses
les Abadesses Túnel de Collabós
de Segur Castelló
Tremp Coll de Ripoll Coll de Besalú d’Empúries
Isona Nargó Cercs Olot
La Vall Coubet L’Escala
d’en Bas Banyoles
Benavent Pont de Berga
Oliana la Codina Sant Jordi Desvalls
de Tremp Sta. Coloma
Folquer Torelló de Farners
Solsona
Vic
GIRONA
Sant Martí La Bisbal
Artesa de Ponts Sapresa
Segre Puig-reig
Malla Espinelves Cassà de
Avinyó la Selva
Arbúcies
Artés Viladrau Sils Platja d’Aro
Albesa Balaguer Agramunt Sant Salvador
Torre Serona de Guardiola Sant Quirze Tagamanent Massanes Vidreres Sta. Cristina d’Aro
Els Prats de Rei Manresa
Arcs Safaja Gualba
Cervera Castellfollit Sant Celoni Lloret de Mar
Sta. Perpetua
LLEIDA Tarrega Copons
del Boix
de la Moguda Canovelles
Arenys de Munt
Mollerussa Castellbell
Terrassa Granollers
Albatàrrec
Les Borges Santa Esparreguera Lliçà de Argentona
Blanques Belltall Coloma de Abrera Vall Vilassar de Mar
Solivella Queralt Montgat
L’Espluga BARCELONA Sant Adrià del Besòs
Juncosa de Francolí
La Granadella Montblac Vilafranca del Sant Boi Cornellà
Poblet Penedès
Cornudella Prades Begues
de Montsant Valls Canyelles
Flix La Pobla de Aeroport
Ascó Vilaplana Mafumet El Vendrell
La Fatarella Castelldefels
Reus Perafort Vilanova
Batea Maspujols i la Geltrú
Garcia
Vila-seca Sant Pere de Ribes
Móra d’Ebre
TARRAGONA
Gandesa Ginestar
Benifallet L’objectiu: seguretat a la carretera
La millora de la seguretat viària és una demanda social
que el Govern s’esforça a satisfer. D’una banda, a través
Tortosa
del Departament d’Interior, incrementant els controls de
L’Aldea velocitat i d’alcoholèmia. De l’altra, des del Departament
Amposta
de Política Territorial i Obres Públiques, millorant els
traçats i la pavimentació de les vies, les senyalitzacions,
les interseccions, els accessos i altres elements viaris.
Entre les actuacions que es duen a terme per millorar
la seguretat a la carretera destaquen la supressió del
pas a nivell a Sant Jordi Desvalls —emmarcat en el
Pla de supressió de passos a nivell a Catalunya— i la
construcció de les galeries de servei i d’evacuació dels
túnels del Cadí i de Collabós.

14 15
Aigua
Més aigua i de millor qualitat. El subministrament d’aigua
a l’àrea metropolitana de Barcelona estarà garantit durant
els pròxims anys, un cop engegades les 14 noves actuacions
previstes pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de l’Agència
Catalana de l’Aigua (ACA). Aquestes actuacions, que substitueixen l’antic Pla
hidrològic nacional, també permetran una millora notable de la qualitat de
l’aigua, tant de sabor i olor com pel que fa als seus requeriments sanitaris.
Per què es necessita més aigua?
Per garantir la continuïtat del
Al cap de 30 anys… La recuperació dels rius
catalans i dels ecosistemes
subministrament d’aigua potable d’alta la llúdriga torna al Besòs! fluvials està d’enhorabona.
qualitat, fins i tot en els períodes de sequera. Tècnics del Departament de
Per descarregar la pressió que reben els rius Medi Ambient i Habitatge
Ter i Llobregat. han detectat la presència
de la llúdriga a la conca
Per què cal millorar l’aigua? del riu Besòs. Aquest
Per millorar l’olor i el sabor de l’aigua petit mamífer s’alimenta
potable domèstica. gairebé exclusivament de
Per reduir la salinitat de l’aigua potable peixos, per la qual cosa la
procedent del riu Llobregat. seva presència en un riu
està considerada com un
bon indicador de la salut
d’un ecosistema fluvial. La
llúdriga havia desaparegut
de pràcticament tots els rius
catalans al final dels anys
80, però des d’aleshores
s’està recuperant i ja n’hi
ha poblacions en rius com el
Llobregat i la Tordera. Ara,
al cap de 30 anys ha tornat
al Besòs.
Com s’assoliran aquests objectius?
Més aigua Les dessaladores: aigua inesgotable i cada dia més barata
Nova dessaladora del Prat de Llobregat,
60 hm3, 242 M€ Dades per cada m3 d’aigua
Ampliació de la dessaladora de la Tordera,
20 hm3, 29 M€ 1970
Consum 22 kWh
Més bona energètic 2001 3,7 kWh 18,3 kWh menys
Nou filtre a l’estació d’aigua potable
d’Abrera per reduir la salinitat, 53 M€
Mescla de l’aigua dessalada amb la Preu de
1970 2,1 euros
potabilitzada
l’aigua 2001 48 cèntims d’euro 1,62 euros menys
Més ben transportada
Desdoblament de la canalització
Ter – Barcelona, 105 M€
Connexió de la xarxa de l’àrea Les dessaladores són instal·lacions cada vegada més de l’aigua obtinguda, que és d’una gran qualitat.
Metropolitana de Barcelona amb la utilitzades per proveir d’aigua potable els països i les Actualment a Catalunya ja funciona una planta
dessaladora del Prat de Llobregat, 29 M€ regions amb pocs recursos hídrics. A les Canàries, per dessaladora d’aigua de mar a Blanes, que garanteix
Connexió de la xarxa central de Barcelona exemple, el 27% de l’aigua domèstica procedeix del un abastament de qualitat a la població de la zona
amb el Maresme Nord, 46 M€ mar. Es tracta d’una tecnologia amb més de 30 anys amb una mínima afectació del medi. Ara es preveu
d’experiència que ha evolucionat molt en els darrers construir una nova dessaladora al Prat de Llobregat que
i altres intervencions, amb un anys. Especialment s’estan millorant les tècniques pel permetrà abastir principalment l’àrea metropolitana de
pressupost total de 895 M€ que fa a la reducció del consum energètic i del cost final Barcelona.

16
Garantir l’accés a l’aigua i de pagament l’estalvi
Quins són els nous trams fomentar-ne del cànon?
El nou cànon de l’aigua s’ha modificat amb l’objectiu de
promoure un consum més responsable i sostenible de
l’aigua domèstica i industrial. Així, en l’àmbit domèstic
el consum eficient es premia amb un preu baix, mentre
que l’excés de consum té un cost més elevat.
1r 2n 3r
TRAM TRAM TRAM
Garantir Consum: Consum: Consum:
l’accés fins a 10 m3 de 10 a 18 m3 més de 18 m3
a l’aigua Preu per m3: Preu per m3: Preu per m3:
i fomentar-ne 0,3167 euros 0,6456 euros 1,2912 euros
Accés universal a l’aigua. Per a un consum més elevat Per a consums molt elevats.
l’estalvi Consum de 3 m3 per persona s’estableix un preu una mica Preu quatre vegades superior
més 1 m3 per habitatge. superior al del primer tram. al preu bàsic.
Per què cal fer un
ús responsable de
l’aigua?
Per estalviar-ne:
Catalunya, com a país
mediterrani, no té
excedents d’aigua i no pagareu
pot malmetre-la.
3,17
Per recuperar els rius: euros
són ecosistemes molt
rics en flora i fauna,
bàsics en la migració
d’algunes aus.
pagareu
si consumiu 11,6
10 m3 euros
al mes
Es compta sempre un
mínim de tres persones
per llar.
Les famílies o unitats
de convivència de
més de tres persones
que ho sol·licitin
obtindran 3 m3 si consumiu
addicionals al mes al
preu del primer tram.
18 m3 si consumiu pagareu
Recordeu: un metre
cúbic és igual a 1.000
al mes
(equivalent a 200 litres
19 m3 24,5
litres d’aigua. per persona i dia) al mes euros

19
Acord estratègic
per a l’economia catalana
Els departaments d’Economia i Finances,
Treball i Indústria i Comerç, Turisme i Consum,
conjuntament amb les organitzacions empresarials
Foment del Treball, Fepime i Pimec i els sindicats
CCOO i UGT, han signat l’Acord estratègic per
a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació
i la competitivitat de l’economia catalana.
L’Acord parteix d’un diagnòstic compartit sobre
els problemes actuals de l’economia catalana
i proposa un seguit de mesures per tal de fomentar
un creixement econòmic sostenible i de qualitat,
tant per a les empreses com per als treballadors.

20 21
Prioritats de l’Acord estratègic per a la
Acord estratègic internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la
competitivitat de l’economia catalana
per a l’economia catalana
Millora de les condicions bàsiques de la competitivitat
t
competitivita Increment de la inversió en R+D+I fins a arribar al 5% del PIB el 2008
per millorar la
8 lín ies de treball Intensificació de la transferència tecnològica
Lluita contra el fracàs escolar
itat
lització, la qual
Augment de la presència de l’anglès i les tecnologies de la informació i la
la internaciona
tratègic per a catalana s’ha
comunicació a l’escola
L’Acord es t de l’economia
la competitivita les Creació de dotze centres integrats de formació professional
de l’ocupació i la Generalitat,
b el consens de Construcció de 500 km d’autovies lliures de peatge, 300 dels quals els
i s’ha signat am ganitzacions
elaborat les principals or haurà de construir la Generalitat
empresarials i les que es basa
organitzacions ies de treball en
Desplegament de la Llei de la mobilitat i creació de les autoritats de
sindicals del país. Les lín l’aprenentatge de l’anglès. Els percentatges
mobilitat de Girona, Lleida i Tarragona
ts:
són les següen
Pla d’accessibilitat amb transport públic dels treballadors als polígons
d’estudiants d’anglès, tant a primària com a industrials
t, energètiques, secundària, són més alts que els de Catalunya.
es de transpor Potenciació del transport públic ferroviari
• Infraestructur tals Objectiu: Curs 2006-07, els instituts de secundària
acions i ambien Millora de la capacitat i la qualitat de la xarxa elèctrica
de telecomunic d’ocupació començaran a impartir assignatures obligatòries Desplegament d’infraestructures de telecomunicacions als polígons
lítiques actives
• Educació i po en anglès. industrials
• R+D+i Curs 2007-08, l’anglès serà una nova assignatura Finançament de l’activitat empresarial
als
• Polítiques soci a la formació professional.
Política de sòl industrial
• Polítiq ues laborals onòmica Fins al 2008, es crearan 3.000 noves places d’anglès
de l’activitat ec Internacionalització
• Finançament ctivitat empres
arial a les escoles oficials d’idiomes.
afavoridor de l’a catalana Atracció d’inversions estrangeres
• Entorn de l’economia
intern acionalització Foment de les exportacions i la projecció internacional de les empreses
• Foment de la Millorar la mobilitat: xarxa d’autovies catalanes
Cal connectar amb vies ràpides i d’alta capacitat Desenvolupament d’un pla estratègic de turisme i creació de l’Observatori
les ciutats catalanes que no formen part de l’àrea del Turisme de Catalunya
metropolitana per tal de fomentar l’equilibri
Millora de la qualitat de l’ocupació i cohesió social
territorial. Atenció personalitzada als aturats des del Servei d’Ocupació de Catalunya
Situació actual: La majoria de les vies ràpides i d’alta Polítiques actives d’ocupació per tal de recol·locar les persones que perden
capacitat que hi ha a Catalunya són de peatge i tenen feina per deslocalització empresarial
l’origen, la destinació o travessen l’àrea metropolitana Creació del Consell Català del Diàleg Social i Participació per millorar les
de Barcelona. Hi ha poques vies ràpides que connectin relacions laborals a les empreses
dues ciutats catalanes no metropolitanes: l’Eix Mesures per facilitar la contractació en origen dels immigrants i per
facilitar l’acolliment dels que ja són a Catalunya
Transversal, que connecta Lleida amb Girona, n’és
Nou model de competitivitat sostenible i responsable
la més recent i ha quedat petita quant a capacitat. Pla de govern per a la prevenció dels riscos laborals
E l document de l’Acord parteix d’una diagnosi comuna
sobre els problemes actuals de l’economia catalana
i el desig de redreçar la situació. En un món global, on
sol·licituds són poques si comparem Espanya amb Europa.
Objectiu: Abandonar el “que inventin els altres”. Per
aconseguir-ho: cal arribar al 5% del PIB en recerca,
Objectiu: Construir 500 quilòmetres nous de vies
ràpides lliures de peatge, 300 dels quals els haurà de
construir la Generalitat. La inversió serà d’uns 1.100
Millora dels serveis d’atenció a les persones en situació de dependència
Pla d’inclusió social
cada dia es mouen, persones, mercaderies i informació, desenvolupament i innovació el 2008. milions d’euros. Es volen crear set eixos: Vic- Ripoll,
Catalunya ha de competir amb ocupació de qualitat Vilanova i la Geltrú- Vilafranca del Penedès- Manresa,
i produccions i serveis de més valor afegit, tant en Assignatura pendent: el fracàs escolar Reus- Alcover, Berga- Bagà, Amposta- Lleida i el
Per fomentar l’a
els sectors tradicionals com en noves ocupacions. Som en un món global i en una societat basada en desdoblament de l’Eix Transversal. ctivitat empres
de finançamen arial és necess
Un augment de la productivitat, una millora de l’educació el coneixement. El talent de les persones és, doncs, t. Així, es creara ari disposar
empreses més n noves figures
i la garantia de la cohesió social són la clau d’aquest la nova matèria primera. Reincorporació dels desocupats competitives i per fomentar
préstecs partic internacionalit
nou model. Per assolir aquest objectiu l’Acord estratègic Situació actual: Espanya és un dels països d’Europa amb Una de cada deu persones que vol treballar a Catalunya ipatius, crèdits zades, com ara
capital risc, etc. a petites i mitj
proposa 86 mesures en tres grans àmbits: competitivitat, el percentatge més alt de fracàs escolar en educació no té feina. L’atur és, en primer lloc, un problema anes empreses
,
internacionalització i polítiques d’ocupació. secundària. A Catalunya, només el 40% dels estudiants personal que afecta la confiança i l’autoestima dels
de batxillerat assoleix el graduat. qui s’hi troben. Cal donar una atenció personalitzada
Comencem a inventar Objectiu: Obrir els centres educatius públics per fer-hi i fugir del tractament fred de les xifres. No són
Les economies més avançades d’Europa són les que activitats complementàries i de reforç per tal de reduir números, sinó futurs treballadors i treballadores.
dediquen més recursos a la recerca, el desenvolupament el fracàs escolar. El curs vinent s’iniciaran activitats en Situació actual: El Servei d’Ocupació de Catalunya
i la innovació de nous productes i processos. 500 centres i el 2007 hi haurà activitats en més de 1.000. (SOC) té, entre altres tasques, l’obligació de posar en
Situació actual: Ara per ara, Catalunya hi dedica l’1,27% contacte les empreses amb les persones desocupades.
del producte interior brut (PIB), xifra per sota de la Fer de l’anglès la tercera llengua Sovint aquesta tasca no es pot dur a terme per manca
mitjana de la Unió Europea dels 25 estats membres, que Una Catalunya “glocal” (global i local), que sigui capaç de personal a les oficines del SOC.
hi dediquen l’1,95%, i lluny dels percentatges d’Alemanya de mantenir la nostra identitat, especialment Objectiu: Durant el 2005 es contractaran 292 tècnics
(2,5%) i Finlàndia (3,5%). la llengua, i, alhora, oberta al món. nous per a les oficines del SOC per tal de poder donar
Catalunya és la comunitat autònoma en què hi ha més Situació actual: Països com Suècia, Dinamarca, una atenció més personalitzada als aturats i agilitzar
sol·licituds d’enregistrament de patents noves, però les Finlàndia i Holanda s’han pres molt seriosament així la seva reincorporació al mercat de treball.

13
preneu nota
Per a més informació: www.gencat.net
Subvencions i ajuts
Entre les moltes subvencions i ajuts Ajuts per a disseny de pàgines web Ajuts a l’art i el pensament contemporani
que té establerts la Generalitat, Fins al 29 de setembre les petites Fins al 15 d’octubre es poden
es destaquen a continuació tres empreses i les petites organitzacions presentar sol·licituds de subvenció
exemples d’àmbits ben diferents. empresarials poden sol·licitar ajuts per a projectes de producció
per a disseny, creació o reforma i creació, i també de recerca i
Indemnitzacions als presos polítics de la del seu web, així com per a les experimentació artística i de
dictadura traduccions, fotografies, reserves pensament contemporani. Els
Les persones o els familiars de les de domini i els primers dotze mesos projectes poden ser de qualsevol
persones que van estar empresonades d’allotjament. L’ajut pot anar des disciplina artística: arquitectura i
per motius polítics durant la dels 300 € fins als 2.000 €, depenent disseny, arts escèniques, arts visuals,
dictadura franquista a Catalunya de les prestacions electròniques que noves tecnologies, música i art sonor,
i que no van poder-se acollir a les inclogui el web. pensament crític, nous moviments
indemnitzacions que el Govern culturals i nous llenguatges artístics
central va aprovar els anys 1990 i i textuals.
1992, poden demanar la indemnització
aprovada per la Generalitat.
Generalitat
ubvencions de la la llengua cata
lana i ajuts
Quadre-res um d’ajuts i s ns esportives i esport esco
lar, promoció de
atòries de l’I nstitut Català
de la
lítics. Ajut s per a federacio es periodí stiques. Convoc na i Brus sel·les.
ns a expresos po cions a empres seus de Barcelo
Indemnitzacio a i DVD. Subven Pro Europa a les
Presidència i subt itulació de cinem àctiques al Patronat Català la Declaració Ún
ica
per al doblatge de Joventut. Pr rances. Accés a
cr etaria General rames d’a ctuació. Assegu
Dona i de la Se tari, plans i prog
rari i agroalimen i subvencions als
oleïcultors.
sociacions, aten
ció
de la pesca, ag s públiques i as
ricultura Ajuts al sector
nformació de les declaracions cions a entitat
Ag
Agrària i al Sist
ema d’i ts. Subven ncies.
an i discapacita drogodependè
famílies, gent gr i persones amb
econòmiq ues d’ajut a les gran, violèn cia domèstica ent d’activitats
de
a Prestacions tenció a la gent per al finançam
Be nestar i Famíli nt res i serveis d’a des sense afany de lucre
i orientació, ce a entitats priva
de subvencions atre.
r a la sol·licitud s a l’any 2005. arts visuals i te
Salut Inform
ació pe
pel VIH/sida co
rresponent ucció editorial,
infecció fusió de la literatura, prod
prevenció de la là, promoció i di les concertade
s.
iovisual en cata catalana a esco
ts al món de l’aud aprenentat ge de la llengua
bvencions i aju antil, acollida i
Cultura Su es d’educació inf
, creació de plac
uts a les AMPA
Educació Aj i Premi a la inv
estigació. re d’organitzac
ions no
la investigació ncionaris, regist
uts i beques a nal, oferta de formació de fu lunya.
Justícia Aj l’ajut internacio d’obres i serveis
de cata
la cooperació i s per al Pla únic icipals, reducció
Subvencions a ment. Sol·licitud de residus mun
Go vernació ls d’ajut al desenvolupa ra ambi ental, prevenció
governamenta ramaderes, millo
tiva, dejeccions
d’habitatges , recollida selec rmació...
Medi Ambien
t Promoció oral, cursos i fo
igües residuals.
.. ació, inserció lab
d’a ctes de recerca i innov
i Habitatge ment local, proje
r al desenvolupa l’àmbit local.
Subvencions pe i participació en
Treball i Indústria ma mem orial democràtic
ns per al Progra
Ajuts i subvencio
Relacions In stitucionals .
i Participació les universitats
i i la docència a
recerca, l’estud
ques i ajuts a la
Recerca i Be
Universitats,
informació
Societat de la
(DURSI)

22 23
Tots contra el foc
La sequera que afecta Catalunya des de la tardor passada comporta
un gravíssim risc d’incendis forestals per a aquest estiu. Des de 1967
no havia plogut tan poc a Catalunya.
Durant tot l’any 2004 es van registrar a
Catalunya 551 incendis que van cremar una
superfície de més de 2.000 ha. L’estadística
mostra que fins al mes de març d’enguany ja
portàvem 271 focs, amb un nombre d’hectàrees
arrasades superior a 900. És a dir, en un
sol trimestre de temps fred s’ha cremat la
meitat de superfície que en tot l’any passat.
Ens trobem, doncs, davant d’una situació
excepcional.
Recordem que tan sols el 8% dels incendis
tenen el seu origen en causes naturals
(llamps) i que la major part comencen com
a conseqüència de negligències. Les cremes
agrícoles o de pastures i altres feines forestals
provoquen el 18% dels incendis i gairebé
un 9% dels focs els encenen sense saber-ho
fumadors poc curosos.
Així doncs, aquesta temporada de calor cal
que tots estiguem alerta per evitar al màxim
la destrucció dels nostres boscos. Us recordem
que és absolutament prohibit fer foc al bosc
per a qualsevol activitat (excepte amb una La tasca dels bombers voluntaris
autorització municipal prèvia). No valen
“Els pobles petits hem de ser capaços d’autoprotegir-nos”,
excuses de cap tipus davant la possibilitat que
recorda Carles Pérez, caporal del Parc de Bombers
una excursió o un dinar al camp acabin en un
Voluntaris d’Arenys de Mar, un dels molts que formen
desastre ecològic i econòmic.
part de la Xarxa de Bombers. Al Maresme hi ha cinc
parcs de bombers, dos dels quals estan integrats per
professionals, i els altres tres, per voluntaris. “Però
la formació és la mateixa”, assenyala el caporal dels
Si veieu qualsevol tipus Bombers d’Arenys, que comanda un equip de 35
de foc al camp truqueu persones que dediquen part del seu temps lliure al
immediatament al salvament de persones, i a tasques d’extinció de focs i
112
treballs de prevenció. L’any passat van fer 723 sortides,
la meitat de les quals van ser per urgències i l’altra
meitat, tasques ja programades.
El treball de bomber “és vocacional, sacrificat i
disciplinat, i si una persona no compleix amb els
seus deures, se la fa fora”, indica el caporal. Cal una
formació específica, com la dels professionals, a
l’Escola de Bombers de Catalunya, abans de poder-
se integrar en un parc. Des del moment en què una
persona sol·licita ser bomber voluntari fins que fa la
primera sortida poden passar tres o quatre anys. “La
majoria dels voluntaris són persones d’Arenys de Mar
i d’Arenys de Munt i poblacions del voltant”, explica
Carles Pérez. Els bombers voluntaris d’Arenys de Mar
s’han guanyat una merescuda fama gràcies a la seva
experiència de més de vint anys.

Esport Educació
Info
Gran xarxa de 600 instal·lacions Més docents, més escoles
noves per apropar l’esport a i molts programes d’innovació
Catalunya
tothom. Pàg. 18 per a aquest curs. Pàg. 14
Informació d’interès ciutadà. Núm. 5 Octubre ’05
De
Girona
a
Lleida
l’Eix Transversal Ferroviari
Vic Girona
Mollerussa Cervera
Manresa Aeroport
Lleida Tàrrega Martorell
Igualada Barcelona

3
sumari Notícies 4
L’Eix Transversal Ferroviari 10
Tenir cura del territori 12
Més escola i més educació 14
Esport per a tothom! 18
Aigua, situació crítica 20
Una nova consciència de l’energia 23
L’Eix Transversal Ferroviari
Aquest número de l’InfoCatalunya presenta el projecte del primer gran
ferrocarril del segle XXI: l’Eix Transversal Ferroviari, una infraestructura
estratègica pel futur de Catalunya, que enllaçarà Lleida-Mollerussa-
Tàrrega-Cervera-Igualada-Manresa-Vic-Aeroport de Girona i Girona. L’Eix
Transversal millorarà, i molt, la connexió entre la Catalunya interior i
Europa, a través d’una doble via de passatgers i mercaderies, i facilitarà
la mobilitat segura i competitiva d’un milió i mig de ciutadans i ciutadanes.
L’impuls de les infraestructures és una aposta per la modernització i el
creixement econòmic. Però també ho és per la reforma social i l’equilibri
territorial. Amb l’Eix Transversal Ferroviari i les inversions que la
Generalitat està duent a terme a la xarxa viària, ferroviària, portuària
i aeroportuària, Catalunya disposarà d’un sistema de ciutats amb les
mateixes possibilitats d’accés als mercats, als equipaments i als serveis,
L’Eix Transversal Ferroviari crearà una comunicació directa entre
que irradiarà dinamisme i oportunitats.
nuclis urbans amb gran capacitat de desenvolupament i afavorirà Aquesta és la nostra idea de la Catalunya en xarxa. Aquest és el nostre
l’equilibri territorial de Catalunya.
compromís, el compromís d’un Govern que comença a desplegar tota la
seva capacitat d’acció amb la Catalunya del futur. Una Catalunya que l’Eix
Transversal Ferroviari farà més eficient, més equilibrada i més oberta
a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània i a la Europa de la innovació.
Edició i redacció: Departament de la Presidència
de la Generalitat de Catalunya
Consell de Redacció: Ramon García-Bragado, Enric Marín,
Marta Continente, Joan Montraveta, Jaume Cleries, Cristina Ribas,
Pere Arcas, amb la col.laboració dels serveis de premsa de tots
els departaments de la Generalitat de Catalunya
Disseny: Jardí+Utensil
Fotografia de la coberta: Mariano Herrera
Fotografies de l’interior: Mariano Herrera (pàg. 3 i 11),
Ernest Costa (pàg. 12)
Pasqual Maragall i Mira
Il·lustracions: Miguel Gallardo (pàg. 14, 15, 16 i 17) President de la Generalitat de Catalunya
Infografia: Jaume Serra (pàg. 18 i 19)
Agències: Getty Images, Iberimage
Fotomecànica: Aura Color Digital
Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial
de la Generalitat (EADOP)
Imprès en paper ecològic
DL: B-33095-2004
Adreça web: www.gencat.net
InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per
la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix
gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu
al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu
rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre
del nom de la persona destinatària.

4 5
notí 70 aparells mesuraran
les radiacions de les antenes
cies de telefonia
El Departament d’Universitats, Recerca i Societat
de la Informació (DURSI) desplegarà una xarxa
de control per mesurar la radiació de les estacions
InfoCatalunya
base de telefonia mòbil. L’objectiu és vetllar per
la qualitat ambiental i poder informar-ne a la
ciutadania. El sistema de monitorització de ràdio
freqüència (SMRF) està format per 70 monitors
que recolliran les dades de forma contínua i remota.
Ha entrat en funcionament aquest estiu i tindrà
caràcter permanent. El DURSI i Localret han
Més polígons
signat un conveni que permetrà a 61 municipis industrials amb
catalans disposar d’aquestes dades. La inversió
inicial per comprar, instal·lar i calibrar els transport públic
monitors ha ascendit a 400.000 €. Per la seva banda,
el Departament de Medi Ambient i Habitatge El juny passat va entrar
aportarà 90.000 € més per al manteniment i els costos en servei una nova
d’operació de la xarxa. xarxa d’autobusos que
uneix les poblacions de
Tractament Montmeló, Parets del
de les xarxes Vallès, Montornès, les
d’aigua contaminades Franqueses del Vallès,
per nitrats El nou Pla de rehabilitació 2006 Vallromanes i Rubí amb
els polígons industrials
El Departament de Medi Ambient
i Habitatge, per mitjà de l’Agència
del Departament de Salut arribarà de la zona. La creació de
Catalana de l’Aigua (ACA), ha
impulsat un programa de tractament a tot el territori tres línies i l’ampliació
i adaptació de tres més
de les aigües subterrànies afectades
per nitrats. Aquesta actuació té
beneficiaran els gairebé
el suport dels departaments de
El Departament de Salut ha presentat el nou 20.000 treballadors de
Salut i Governació. Els controls del Pla de rehabilitació 2006. L’import econòmic les empreses ubicades
Departament de Salut es fan a xarxes previst per desenvolupar-lo, de quasi 48 M€, als polígons d’aquests
d’abastament a tot Catalunya. En s’ha incrementat el 60% respecte al 2004. Els municipis. La iniciativa
l’actualitat, 130 xarxes estan afectades
de manera constant per nivells de
processos que més es beneficiaran d’aquest forma part del programa
nitrats que superen la legislació vigent. augment pressupostari seran els de rehabilitació pilot de mobilitat per a
Durant el període 2005-2006 es tractaran domiciliària (136%) i de logopèdia (150%). 22 polígons industrials
62 xarxes de subministrament, i a mitjà La principal novetat del nou Pla de rehabilitació que està impulsant la
o llarg termini s’actuarà a 64 més. Les
71 restants són xarxes d’abastament
és que s’estendrà a tot el territori. A més, Generalitat aquest 2005
privades. L’ACA estudia aplicar inclou nous serveis, com ara la rehabilitació i que durant la primera
diferents tractaments a les aigües de sòl pelvià per tractar la incontinència meitat de l’any ja s’ha
subterrànies que permetran en alguns urinària i l’atenció domiciliària per a concretat en 15 plans de
casos recuperar els aqüífers i en altres
potabilitzar les aigües contaminades
malalties respiratòries cròniques i malalties mobilitat i 13 noves línies
per nitrats. neuromusculars amb grau elevat de discapacitat. d’autobús.

6 7
notícies El Pla d’equipaments culturals
InfoCatalunya implica una inversió de 72 M€
El Departament de Cultura ha elaborat el Pla El Pla pretén garantir la igualtat d’oportunitats en
de xoc d’equipaments culturals 2005-2007, l’accés a la cultura amb una xarxa d’equipaments
que preveu més de 140 actuacions a tot Catalunya. de qualitat. També vol contribuir a donar
Dotat amb 72 M€, servirà per construir impuls a la producció local i a dinamitzar
i rehabilitar: econòmicament els sectors empresarials de la
cultura. Els ajuntaments que vulguin renovar els
Espais d’art 5 | Ateneus 60 | Teatres i auditoris 25 seus equipaments podran optar a subvencions de
Sales polivalents 29 | Arxius comarcals 14 fins al 50% dels costos de l’obra mitjançant una
Centres de creació artística 10 convocatòria pública d’ajuts.
Més equipaments
penitenciaris
El Govern ha acordat la construcció
de nous centres penitenciaris tenint
en compte l’evolució de la població
reclusa dels darrers anys i les seves
característiques. La diferència entre
el nombre de places disponibles i les
que es necessiten és cada cop més
gran i, per aquest motiu, s’han posat
en marxa tant mesures urgents com
la planificació de nous equipaments
fins al 2010. D’aquesta manera es vol
adequar la funció penitenciària amb
els seus objectius de rehabilitació
i reinserció social, amb millors 140 M€ per als
serveis socials dels
condicions de treball per als
professionals i els interns.
Mesures urgents
El 2007 començaran a ser operatius
ajuntaments
els tres centres que es troben
actualment en fase d’execució: Brians El Departament de Benestar i Família destinarà
II, Joves Quatre Camins i Lledoners. durant els propers quatre anys quasi 140 M€ a
A més, el Departament de Justícia finançar els serveis socials d’atenció primària dels
està estudiant el conveni actual amb
l’Ajuntament per instal·lar un centre ajuntaments catalans de més de 20.000 habitants
de preventius a l’àrea de Barcelona. (90 M€) i els dels consells comarcals (50 M€). Aquests
serveis tenen l’objectiu d’afavorir la integració de
Ubicació dels nous centres (2010) persones, grups i famílies en risc d’exclusió o amb
Centres tancats (de compliment):
Figueres (Alt Empordà), Sant Llorenç manca d’autonomia. L’acord té especial rellevància
d’Ortons (Alt Penedès)*, Tàrrega perquè es prolongarà fins a l’any 2008, la qual cosa
(Urgell), el Catllar (Tarragonès) garanteix una estabilitat en la cooperació més enllà
Centres oberts: Girona, Tarragona, del mandat actual. Aquesta ha estat una llarga Teatre Bartrina, Reus
Barcelona 1, Barcelona 2, Barcelona 3
*Centre per a dones
reivindicació de les administracions locals.

8 9
notícies Més indemnitzacions
per a expresos polítics
InfoCatalunya
Fòrum de la
Innovació
2005
S í a la creativitat, sí a les idees,
sí a l’empresa, aquest és el lema
de Fòrum de la Innovació 2005, que
organitza el Centre d’Innovació
i Desenvolupament Empresarial
(CIDEM) del Departament de
Treball i Indústria i que tindrà
lloc a Barcelona el dies 25 i 26
d’octubre. L’edició d’aquest any
aposta, com a millor opció de futur,
Ben aviat,
per una innovació de caràcter
humanista, que es basa en les
persones i en la seva creativitat.
la recepta electrònica
Per això, al Fòrum participaran el
psiquiatra Luis Rojas Marcos, el
publicista Joan Campany (autor
de “l’Efecte ZP”), la cineasta Isabel
Coixet, la biòloga Anna Veiga i la
La recepta electrònica consisteix, fonamentalment, en el següent:
cuinera Carme Ruscalleda, entre el metge prescriu el medicament a través d'un programa informàtic
altres. Tots explicaran les seves per via d'internet; per la seva banda, els farmacèutics accedeixen
vivències al públic assistent amb a la recepta utilitzant el número de la targeta sanitària individual
l’objectiu d’analitzar, descobrir
i compartir experiències sobre
(TSI) del pacient i dispensen el medicament. Aquest sistema permet
temes com la tecnologia, la El Govern ha acordat incloure excombatents i víctimes de la Guerra. millorar l’atenció al ciutadà pel fet que li subministra un pla de
creativitat, l’estratègia, la inversió el període de la Guerra Civil En el termini d’un any totes les medicació, li redueix les visites al metge per renovació de receptes
i el finançament, el disseny, els dins els criteris de concessió sol·licituds presentades dins del i li garanteix que dosis, envasos i mesures, així com la durada del
recursos i les oportunitats. d’indemnitzacions als expresos termini (més de 37.000) seran
Com a novetat d’aquesta edició, polítics del franquisme. Es calcula revisades amb aquest nou criteri,
tractament, són correctes. D’altra banda, aquest mètode permetrà
en el Fòrum s’aplicarà una nova que unes 5.000 persones que van i es preveu que unes 5.000 de les més control sobre la despesa pública en medicaments.
tecnologia que permet avaluar i patir la Guerra Civil amb privació que havien estat desestimades ara A partir de final d'aquest any començarà a implantar-se la recepta
millorar el servei al visitant. Es de llibertat, sigui a les presons, siguin positives. Això no implica, electrònica dins de la primera fase del programa del Departament
tracta de l’RFID, un sistema que ja en camps de concentració o en però, que s’obri cap nou període de
s’aplica en l’àmbit industrial i que, batallons disciplinaris, es podran presentació.
de Salut de la Generalitat. Es durà a terme en dues zones de les
a través d’un xip, recull informació beneficiar d’aquests nous ajuts, Els ajuts es calculen en funció del Terres de l'Ebre. Cadascuna d'aquestes zones té entre 12.000 i 20.000
dels visitants (nivell d’audiència que fins ara eren només per a temps acreditat de privació de habitants, un nombre d'oficines de farmàcia que oscil·la entre
d’una ponència, fluxos de empresonats a partir de l’1 d’abril llibertat i poden arribar a un màxim quatre i deu, un centre d'atenció primària (CAP) i un hospital de
circulació, preferències, necessitats, de 1939. Aquesta ampliació ha estat de 6.010 € (tres anys). Amb aquesta
etc.). Per a més informació: una reivindicació reiterada per part ampliació, l’import total d’aquest
referència. Així doncs, aquesta primera fase implicarà una vintena
http://www.cidem.com/cidem/cat/ de moltes associacions d’expresos, ajuts pujarà gairebé a 46 M€. de farmàcies i uns 40.000 usuaris.

10 11
El futur
Eix Transversal Ferroviari
L
’Eix Transversal Ferroviari (ETF) Lleida – Mollerussa – Tàrrega Igualada – Manresa – Vic
El tram entre Lleida i Mollerussa fins a Tàrrega inclou una nova estació de En aquest tram hi ha dues estacions de passatgers: Igualada (enllaç amb FGC)
parteix d’una nova concepció de viatgers a Mollerussa. El nou eix s’inicia a l’oest de Lleida i passa per l’exterior de i Manresa (enllaç amb FGC i RENFE). El ramal a Castellbisbal permetrà enllaçar
les comunicacions i del model les poblacions, mentre que el corredor de la línia actual s’utilitza per a l’entrada amb la línia Madrid-Barcelona-França i accedir al port i a l’aeroport
de viatgers a la població de Mollerussa. A més, es preveu remodelar la línia actual de Barcelona.
territorial del país, que contraposa entre Lleida i Mollerussa per establir-hi un tren-tramvia, que podrà continuar
la transversalitat a la centralitat i el cap a Tàrrega i Cervera i, fins i tot, arribar a Calaf i Manresa. El tren-tramvia és
sistema en malla al de nusos, amb un nou concepte de servei experimentat amb èxit en altres països europeus que
es comporta com a tren per fora de les poblacions i com a tramvia pel centre
l’objectiu d’afavorir el reequilibri
na
d’aquestes.
iro
territorial. El nou traçat crea una nova
na e G
comunicació contínua i directa entre
d
a
ss
rt
comarques.
a
a
a
a
ru
ad
s
po
eg
er
re
da
le
Les àrees que travessa el traçat de l’ETF
al
ro
rv
rr
an
ro
ol
ei
u
c
Ae
Tà
Ce
Ig
Vi
Gi
M
M
Ll
tenen nuclis amb gran capacitat de
desenvolupament. Són ciutats mitjanes,
la majoria capitals de comarca. Es
preveu que en l’horitzó del 2026 a les
comarques situades al llarg del corredor
transversal s’hi concentraran 1,5
milions d’habitants. Barcelona
L’Eix s’emmarca en una política general de Tàrrega – Cervera – Igualada Vic – Aeroport de Girona – Girona
desenvolupament sostenible que es proposa fer créixer Aquest tram té dues noves estacions de viatgers remodelades, una a Tàrrega i Aquesta és una de les zones més accidentades, que requereix molts túnels
el transport públic el 120%, i només el 60% el vehicle l’altra a Cervera. A més, es preveu la construcció d’una important terminal de i viaductes. A l’estació de Vic es podrà intercanviar amb la línia de RENFE
privat. Més concretament, l’objectiu és que el transport mercaderies a la capital de l’Urgell. Barcelona-Puigcerdà-La Tour de Carol. A l’aeroport de Girona hi haurà una
ferroviari passi de perdre l’1,3% a créixer el 6% anual, estació de viatgers i un intercanviador amb la línia d’alta velocitat.
mentre que el transport per carretera tingui el 2,7%
d’increment per any per comptes del 4,9% actual.
,
La creació de la nova línia de tren comportarà: Velocitats Mínima /Normal Màxima
Noves estacions de viatgers Mollerussa, Tàrrega, Cervera,
Igualada, Manresa, Vic,
Viatgers 160 km/ h 250 km/ h
- Una nova línia de mercaderies Aeroport Girona
- Una nova línia d’alta velocitat per a passatgers Mercaderies 100 km/ h 120 km/ h
- La renovació de la línia ferroviària actual per a serveis Intercanviadors de viatgers • Igualada amb línia Barcelona-
Igualada de FGC
locals
• Manresa amb línia Barcelona-
Manresa de FGC i línia Renfe
A una velocitat de servei de 180 km/h els temps
El nou Eix Transversal unirà, en 233 km de recorregut, • Vic amb línia Barcelona- de viatge estimats són:
Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada, Manresa, Puigcerdà de Renfe
Temps (min)
Vic i Girona, i enllaçarà amb la línia d’alta velocitat fins a
la frontera francesa. A més, el ramal Manresa-Martorell Longitud total 360 km Lleida-Girona 90
enllaçarà amb l’eix prelitoral, la Regió Metropolitana i
Viaductes 31 km Lleida-Manresa 50
el port de Barcelona. La línia té set noves estacions de
passatgers i diverses terminals de càrrega. Manresa-Vic 20
Túnels 84 km
Per definir el traçat s’han estudiat 49 alternatives Vic-Girona 20
diferents i 1.791 km de recorregut, tenint en compte Total túnels i viaductes 115 km
criteris ambientals, funcionals (temps del recorregut i Igualada-
Pressupost total 6.500 M€
viatgers), econòmics i geològics. La longitud de via total, Manresa- 40
amb ramals i derivacions arriba als 360 km, amb 115 km Pressupost per km 18 M€ Barcelona
de túnels i viaductes. L’amplada de via serà l’europea.

12 13
Tenir cura del
territori E
l Govern català ha engegat tot un seguit Zones on els plans
de plans que tenen per objectiu delimitar territorials estan en
fase de redacció i
el que es pot fer en el territori i protegir participació ciutadana
espais d’interès natural, evitant la construcció
desmesurada. Aquesta és una tasca complexa i molt Terres de l’Ebre
lenta, ja que requereix estudis molt aprofundits i la el Baix Ebre, el
recerca del consens amb les administracions locals i Montsià, la Ribera
la població. d’Ebre i la Terra Alta
L’Alt Pirineu - Vall d’Aran i l’Empordà són els Comarques centrals
territoris on s’han iniciat recentment dos plans l’Anoia, el Bages,
territorials que busquen, en línies generals, el Osona, el Berguedà i
desenvolupament ordenat, eficient i sostenible del el Solsonès
territori. Defineixen nuclis urbans com a centres Plana de Lleida
de serveis, limiten la dispersió, regulen les segones el Segrià, la Noguera,
residències, protegeixen el paisatge i el patrimoni el Pla d’Urgell, la
ambiental, cultural i econòmic, així com el sòl Segarra, les Garrigues
i l’Urgell
agrícola, i diferencien entre activitat turística i
immobiliària. Finalment, milloren l’accessibilitat i Comarques
les comunicacions. gironines
A més d’aquest dos plans, a moltes zones de l’Alt Empordà, el Baix
Empordà, el Gironès,
Catalunya s’estan duent a terme iniciatives la Selva, el Pla de
semblants, que han de passar les fases d’estudi, l’Estany, la Garrotxa i
redacció, participació, etc., fins a ser finalment el Ripollès
aplicades. L’objectiu del Govern és aprovar tots els
Camp de Tarragona
plans que falten en el termini més curt possible. el Baix Penedès, el
D’altra banda, el Govern ha posat en marxa diferents Tarragonès, l’Alt
plans directors, com ara el de protecció del sistema Camp, el Baix Camp,
costaner i el que protegeix de manera definitiva el Priorat i la Conca
de Barberà
l’espai natural de Gallecs (Vallès Oriental).
Regió metropolitana
Què són els plans territorials? de Barcelona
el Barcelonès, el
Els plans territorials són les eines que defineixen però no les pot dividir (per exemple, Terres de Baix Llobregat, el
els objectius d’equilibri territorial d’interès l’Ebre, comarques centrals, àrea metropolitana de Garraf, l’Alt Penedès,
general per a Catalunya i, a la vegada, serveixen Barcelona i altres).
el Vallès Oriental, el
d’orientació i guia a les diferents administracions Plans comarcals de muntanya | L’àmbit
per les actuacions que es poden fer sobre el dels plans són les comarques de muntanya
Vallès Occidental i el
territori, tant a títol privat com públic. L’objectiu que per les seves característiques naturals i Maresme
d’interès general és que tots els ciutadans de socioeconòmiques necessiten plans específics
Catalunya tinguin uns nivells de qualitat de vida (per exemple, Pallars Sobirà, Solsonès, Ripollès i
semblants, independentment de l’àmbit territorial altres).
on visquin, equilibrant les seves necessitats Plans directors | Concreten les directrius, el que
socioeconòmiques. es pot fer i no es pot fer al territori, d’acord amb
el pla territorial general. Poden ser territorials
Tenint com a referència el PLA TERRITORIAL (per exemple, Delta de l’Ebre, Maresme i
GENERAL DE CATALUNYA, els plans es Empordà) o urbanístics (per exemple, el sistema
divideixen en territorials parcials, comarcals de costaner o les activitats turístiques i industrials
muntanya, directors i sectorials. del Camp de Tarragona).
Plans sectorials | Són els plans d’incidència
Plans territorials parcials | Són els instruments territorial que elaboren els departaments de
per definir els objectius d’equilibri d’una part la Generalitat en àmbits temàtics de la seva
del territori. L’àmbit dels plans és, com a mínim, competència (per exemple, carreteres, habitatge i
d’extensió comarcal i pot agrupar comarques, sòl, sòl industrial, xarxa d’heliports i altres).

14 15
Més escola i
més educació
Noves escoles i més Millorar la qualitat
docents per a més educativa: programes
alumnes d’innovació a
En aquest curs escolar 2005-2006 es posen en
748 centres
funcionament a Catalunya 67 centres docents nous. La
inversió per a infraestructures escolars es concreta (a més Un total de 748 centres docents inicien aquest curs
dels nous centres) en 185 projectes en fase de redacció, 32 programes d’innovació educativa per tal de millorar
obres licitades i pendents d’adjudicació, 71 obres iniciades la qualitat del sistema i adequar-lo progressivament a
i 82 obres en fase d’execució. En conjunt, doncs, són l’evolució educativa i social. Enguany s’ofereixen vuit
370 les actuacions que estan en curs, que sumen una programes d’innovació educativa, cinc dels quals són
inversió de 520 M€. La posada en funcionament dels 67 nous. Més de 1.000 mestres i professors han participat en
centres docents nous permet retirar 112 mòduls dels que els corresponents cursos de formació. Aquests programes
ara hi ha. tenen un pressupost de 10 M€ per al curs 2005-2006.
Aquest volum d’actuacions coincideix amb un creixement
molt important de l’alumnat de 3 a 18 anys. Per al curs
2005-2006 es preveu un increment de 29.000 alumnes,
fins a arribar a una població escolar que supera el
milió d’alumnes. Aquest creixement -i la mobilitat de la
població- ha obligat a instal·lar 92 mòduls provisionals
per poder atendre la demanda d’escolarització. No obstant
això, tan sols 21.000 alumnes faran classe en mòduls, és a
dir, un 3,44% del total.
Les grans xifres de l’educació a Catalunya
Alumnes escola pública 677.580
Alumnes escola privada 423.488
Total alumnes 1.101.068
Pla experimental de llengües estrangeres
Centres públics 2.571
Centres privats i concertats 1.408 Un dels programes més destacats pel curs serà un
Total centres 3.979 pla experimental dedicat a l’impuls de les llengües
estrangeres. Hi estan adscrits 100 centres docents
Professorat escola pública 54.857 (70 de primària i 30 de secundària).
El primer objectiu és que els escolars integrin al més
Noves escoles, més aviat possible la llengua estrangera, sobretot a nivell oral.
Pressupost 2005 3.903 M¤
alumnes, més professors L’aprenentatge comença als quatre anys. Més endavant,
i més programes els alumnes estudiaran algunes matèries en llengua
estrangera (per exemple, matemàtiques en anglès). També
d’innovació educativa Per fer front a l’augment d’escoles i l’increment
es tendirà a integrar els ensenyaments audiovisuals i de
d’alumnes i per fer més eficaç el sistema, aquest curs
per a la millora de la s’incorporen més de 2.000 professionals docents nous. les tecnologies de la informació i la comunicació a l’aula
qualitat del sistema D’altra banda, el Departament d’Educació ha potenciat de llengua estrangera. El Pla es completa amb activitats
educatiu català i la lluita la convocatòria de places de mestres i professors. En les d’immersió, estades a l’estranger, concursos, formació i
equipaments destinats tant a alumnes com a docents.
contra el fracàs escolar oposicions d’enguany s’han convocat un total de 3.680
La implantació d’aquest pla té un pressupost total
places, 1.950 de les quals corresponen al cos de mestres i
conformen l’inici del 1.730, al cos de professors d’ensenyament secundari. Com de 5,6 M€ i comporta la incorporació enguany de 100
curs escolar 2005-2006. a referència recordem que l’any 2004 se’n van convocar especialistes més a l’educació primària. Cada un dels
950, 460 el 2003 i 612 l’any 2002. centres adscrits rep, a més, una dotació de 2.000 €.

16 17
Calendari escolar 2005-2006
1 de setembre Inici de les activitats del professorat de tots els centres docents no universitaris.
12 de setembre Inici de les classes als centres docents públics i privats de parvulari, educació
Altres novetats
primària, educació especial, ensenyaments secundaris, professionals i de règim especial.
19 de setembre Inici de les classes dels cicles formatius de grau superior i als centres i aules
de formació de persones adultes.
22 de desembre / 8 de gener Vacances de Nadal.
8 d’abril / 17 d’abril Vacances de Setmana Santa.
22 de juny Acaben les classes a tots els centres. Subvencions per al servei Un miler de centres tenen aula d’acollida
30 de juny Acaben les activitats del professorat programades als centres.
d’acollida matinal de les AMPA El Departament d’Educació posa en marxa aquest curs 302
Dies festius 2005: 12 d’octubre ; 1 de novembre (Tots Sants); 6 de desembre (dia de la
Aquest curs el Departament d’Educació destina 1 M€ a aules d’acollida noves als centres educatius de primària,
Constitució); 8 de desembre (la Immaculada).
2006: els que determini la disposició corresponent del Departament de Treball i Indústria. A més, subvencionar les associacions de mares i pares d’alumnes secundària i concertats. D’aquesta manera, el nombre
cada centre podrà establir tres dies festius no consecutius de lliure disposició que s’hauran de (AMPA) per a l’organització del servei d’acollida total d’aules d’acollida és de 951. L’aula d’acollida és un
preveure en la programació general del centre.
matinal de nens i nenes escolaritzats en centres docents recurs orientat a la integració de l’alumnat nouvingut,
d’educació infantil i d’educació primària sufragats amb pensat per donar resposta a les seves necessitats
“Bon rotllo” per evitar el bullying fons públics. L’objectiu és facilitar la conciliació de emocionals, lingüístiques i curriculars, i alhora millorar
Programes d’innovació la vida familiar i la laboral, posant a disposició de les la qualitat global del centre. Una aula d’acollida implica
El Departament d’Educació posa en marxa una unitat Programa Centres famílies uns espais, unes activitats i uns professionals un tutor o tutora d’acollida, un equipament informàtic
per assessorar els centres docents davant de situacions de responsables dels infants durant el temps previ a (quatre ordinadors, una impressora, etc.) i una dotació
conflictivitat. Aquesta unitat, anomenada Punt de Suport a la Biblioteques escolars i gust per la lectura (puntedu) 286 l’inici de l’activitat escolar. L’acollida matinal es troba econòmica de 1.200 € per a altres materials. Els criteris
Convivència Escolar, està formada per experts de la Inspecció Promoció de la lectura i la comprensió lectora. Informació particularment estesa en centres d’educació infantil i per implantar una aula d’acollida són el nombre de
Educativa i de la Direcció General d’Ordenació i Innovació en diferents suports (documents impresos, audiovisuals, educació primària i sovint són associacions de mares i nouvinguts al centre i una situació socioeconòmica de
multimèdia, etc.). Espais de lectura, narració, consulta
Educativa, així com de l’Assessoria Jurídica del Departament temàtica i cerca d’informació.
pares d’alumnes qui l’organitzen. l’alumnat poc favorable.
d’Educació. L’objectiu de la unitat és orientar els centres
docents sobre què cal fer en situacions de conflicte, de manera Coeducació i igualtat de gènere Sensibilització de la 18
que disposin de tots els elements per gestionar-los de la millor comunitat educativa en la perspectiva de gènere. Garantia Comença la concertació de P-4
manera possible. d’una oferta educativa adequada a les necessitats de Aquest curs, el Departament d’Educació inicia la
les dones i a la igualtat d’oportunitats en l’orientació
En aquest sentit, el Programa de convivència i mediació professional. Promoció de projectes de prevenció d’actituds
concertació del segon curs d’educació infantil (P-4), en
escolar, que segueixen enguany 114 centres, té per objectiu abusives entre la població jove. compliment del calendari d’aplicació de la progressiva
contribuir a resoldre els conflictes de convivència de manera gratuïtat d’aquesta etapa educativa. El Govern concerta
pacífica, desenvolupant la capacitat de diàleg i millorant les Educació per a la ciutadania Desenvolupament de valors 47 922 unitats de P-4 de centres docents privats, amb un total
habilitats comunicatives dins dels centres docents. democràtics, consciència ciutadana i actituds i conductes de 1.226 mestres, el que suposa una inversió de 45,8 M€. El
respectuoses i compromeses en la seva defensa.
També s’engega una campanya de sensibilització als centres curs passat ja es va iniciar l’aplicació progressiva de la
docents adreçada a l’alumnat. Sota el lema “Bon rotllo a Educació en comunicació audiovisual Aprenentatge del 45 gratuïtat a l’educació infantil amb la concertació del curs
l’escola/institut”, la iniciativa tracta d’evitar les pràctiques llenguatge audiovisual en altres àrees (llengua, educació de P-3. Per al curs actual, a més de l’inici del concert de
de bullying o assetjament d’alumnes per part dels seus visual i plàstica i ciències socials). Desenvolupament de bons P-4, s’amplia el nombre d’unitats concertades de P-3 i es
companys. Paral·lelament, el professorat disposa d’uns hàbits per a un consum responsable dels mitjans. destinen 13 M€ a la subvenció de 750 unitats de tercer curs
protocols per orientar-se en la resolució dels diferents tipus de Educació ambiental Posada en marxa de projectes de 90 d’educació infantil (P-5).
conflicte. reducció, reutilització i reciclatge de materials; tractament
dels residus escolars; creació d’espais verds escolars (jardins,
patis, horts); ús d’energies alternatives; nova cultura de
Formació pro
fe ssional l’aigua, i realització d’accions solidàries per a la sostenibilitat.
Inici del Programa de reutilització de
S’amplia l’ofe 114 llibres de text
rt
formació profe a de 76 cicles de
Convivència i mediació escolar Dirigit a professorat,
alumnes i pares i mares. Potenciació d’habilitats socials en
El curs s’inicia ssional l’alumnat per la mediació en la resolució de conflictes. Fins El Departament d’Educació i les federacions d’AMPA
amb 76 cicles format ara s’han format en aquest àmbit uns 1.700 professors i han signat l’acord per posar en marxa el programa
professional: 40 ius més de form
de grau mitjà i ació professores, 900 alumnes i un centenar de pares i mares. cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres
tradueix en 2.28 36 de grau supe
0 places noves rior. Això es de text, que pot significar un estalvi a les famílies
Catalunya. La no de formació pr Salut a l’escola Incorporació de professionals de la salut 28
va oferta per al ofessional a to catalanes de fins al 85% d’aquests cost. El programa
noves, sinó la im curs no consid t en l’escola per prevenir i solucionar problemes dels i les
plantació de ci era titulacions preveu que aquesta despesa passi dels 1.700 € actuals de
fins ara no s’im cles formatius adolescents relacionats amb la sexualitat, l’alimentació, la
partien. en 63 centres on higiene, les malalties, la SIDA o les drogodependències. mitjana per cada fill o filla als 250 €.
Els cicles form
atius que creixe
n més són els de
37 M€ en ajuts individuals de menjador En aquest curs s’inicia de forma experimental la primera
socioculturals serveis Llengües estrangeres Aprenentatge de la llengua 100
i a la comunita Aquest curs el Departament d’Educació destina fase del programa. El Departament d’Educació inverteix
més), els de co t (13 més), els estrangera a l’educació infantil. Reforç de la llengua oral a
merç i màrquet d’informàtica (1
i serveis a la pr ing (8 més) i el 2 l’educació primària. Ensenyament de continguts de diverses 37 M€ a ajuts individuals de menjador per als alumnes més de 2 M€ en la convocatòria per a 522 centres, que
oducció (6 més s de mantenim
s’imparteixen 11 ). Actualment ent matèries en llengua estrangera. matriculats en centres docents catalans. Aquests ajuts impliquen uns 113.000 alumnes. Fins al curs 2007-2008, és
6 títols del catà a Catalunya
professional. D leg estatal de fo s’atorgen als alumnes que estan obligats a desplaçar- a dir, fins a l’entrada en vigor dels nous currículums de la
’altra banda, la rmació Altres 20 se per anar a classe i en concepte de beques, tenint en Llei orgànica d’educació (LOE), el programa experimental
professors i pr plantilla docent
ofessores, fins s’amplia en 33
estudiaran FP a un total de 4. 0 compte la seva renda familiar, el nombre de membres que donarà als centres els ajuts següents: 1.875 € per línia
084. Aquest cu
públics i privat
uns 70.000 alum
s.
nes, repartits en
370 centres
rs Total 748 integren la unitat familiar i, si s’escau, les disminucions autoritzada d’educació primària i 3.000 € per línia
psíquiques o físiques que els puguin afectar. autoritzada d’ESO.

18 19
Esport per a tothom! INVERSIÓ
Les inversions necessàries superaran els 970 milions
d’euros fins al 2011. Els fons provindran del Consell
En els anys vinents 600.000 usuaris catalans es beneficiaran de les noves infraestructures que preveu Català de l’Esport, els ajuntaments, les diputacions i
construir el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC). Piscines altres agents privats. Es preveu que, com a resultat,
cobertes, pavellons esportius, gimnasos, pistes d’atletisme i poliesportives aniran apareixent en 41 es creïn més de 1.600 llocs de treball nous.
comarques de tot el territori fins a completar una gran xarxa d’equipaments esportius.
El PIEC, una iniciativa molt ambiciosa que preveu grans desenvolupaments, no hagués estat possible
sense l’acord del Govern amb totes les institucions catalanes implicades d’una forma o d’una altra D’on ve?
en el tema de l’esport: diputacions, ajuntaments, federacions esportives i consells escolars. PRIMERA ETAPA
170 milions 145 milions
35% 30%
ETAPES DEL PLA INSTAL·LACIONS Ajuntaments i Altres agents
En una primera fase es preveu la construcció d’unes 300 instal·lacions El Pla té per objectiu aconseguir que tots els ciutadans diputacions privats
entre el 2005 i el 2008, així com la millora de les que ja hi ha. de Catalunya tinguin accés a la pràctica de l’esport,
La segona fase acabarà el 2011 i es preveu tenir enllestits almenys situant de forma estratègica els equipaments per
uns altres 300 equipaments. compensar les mancances actuals. Per exemple, tothom
Total inversió
tindrà una piscina coberta a menys de 20 km, hi haurà primera etapa
Total
1a
almenys una pista d’atletisme per comarca, tots els
Període Instal·lacions
que es construiran
Pressupost
milions d’euros
pobles de més de 2.000 habitants tindran un pavelló, Instal·lacions que 485
2005 etcètera. es construiran milions d’euros
2008 304 485 604
etapa
Quantes se’n construiran i a on
2a Període
2009
2011
Instal·lacions
que es construiran
300
Pressupost
milions d’euros
485
Tipus d’instal·lació On es construiran Quantes se’n construiran 170 milions
35%
etapa Pista poliesportiva Municipis amb escola 53 Consell Català de l’Esport
TIPUS DE XARXA Pavelló poliesportiu Municipis de més de 2.000 habitants 129
A
D’interès nacional
Equipaments de gran envergadura
per a l’esport d’alta competició. Gimnàs Municipis amb institut de secundària 198
B
Com es distribueix?
Bàsica
Poliesportius, sales, pavellons, camps
Camp poliesportiu Municipis de més de 1.000 habitants 91 TOTAL DE LA INVERSIÓ
esportius, piscines cobertes i camps
d’atletisme.
Piscina coberta A menys de 20 km 85 194 milions 637 milions
C
Complementària 20% 66%
Per atendre demandes més Xarxa Xarxa bàsica
específiques en llocs determinats
o d’un equipament concret.
Pista d’atletisme A cada comarca 48 complementària
Total inversió
fins al 2011
Normativa tècnica per a la construcció
970
i el condicionament dels equipaments milions d’euros
El Pla incorpora per primera vegada una
normativa tècnica per a la construcció i
el condicionament dels equipaments.
L’objectiu és augmentar-ne la seguretat
i la funcionalitat, així com tenir en compte
140 milions
les implicacions ambientals i el concepte 14%
de desenvolupament sostenible. Condicionament de les que hi ha

20 21
Aigua, situació crítica
L’aigua és un recurs escàs. D’això encara ens n’adonem més en una situació
de manca de pluja com la que es viu enguany La meteorologia ens indica que
.
ens trobem en la pitjor sequera dels darrers 60 anys (abans no hi havia registres
meteorològics), i a més ara es consumeix molta més aigua que mai.
! Què podem fer per
estalviar aigua?
Si prenem mesures podem
estalviar fins al 40% del
P consum d’aigua domèstica.
er fer front a aquesta situació la Generalitat de
Catalunya va aprovar, el 17 maig, un decret de
sequera amb mesures restrictives dels usos de
l’aigua no prioritaris (usos recreatius, neteja de carrers,
reg de jardins, reg agrícola i de camps de golf, usos
hidroelèctrics) amb l’objectiu de preservar l’aigua per a
l’ús domèstic. Aquesta normativa estableix que: 6 a 15 litres 500 litres / mes
Cada cop que buidem el WC fem Una gota cada dos segons
1 No es destinarà
aigua potable
a les fonts
2 Només
s’utilitzarà
aigua potable en la
3 Diferents
nivells de
restricció d’aigua
servir entre 6 i 15 litres d’aigua
Si instal·lem un sistema de buidatge
representa 500 litres al mes i
6.000 litres l’any; un fil d’aigua
regulat, reduirem el consum a la són 3.000 litres al mes i 36.000
ornamentals. neteja de carrers potable destinada
meitat. Mai s’ha d’utilitzar el WC com litres l’any
per mantenir al reg agrícola i al
a paperera. Si reparem una aixeta que degota
les condicions reg dels camps de
estalviarem fins a 30 litres al dia.
higièniques i golf.
La instal·lació d’economitzadors i
sanitàries adients
airejadors senzills a totes les aixetes pot
i el reg de jardins
públics es reduirà 60 a 90 litres reduir el consum de la casa a la meitat.
al mínim.
Una rentadora consumeix entre
60 i 90 litres i un rentavaixelles,
Gràcies a aquestes mesures, que no incideixen en el
consum domèstic, fins a final d’agost s’havien estalviat
entre 18 i 30 400 litres
Si esperem a tenir la rentadora i
45 hm3 a Catalunya, que signifiquen 43 dies d’abastament el rentavaixelles a plena capacitat Un jardí de 100 m2 consumeix
per a ús de boca. No obstant això, els efectes de la sequera abans de posar-los en funcionament 400 litres d’aigua cada cop que el
persisteixen i els nivells dels embassaments es redueixen estalviarem aigua i energia elèctrica. reguem
dia a dia. Si segueix aquesta tendència s’hauran Hem de procurar usar programes Si reguem al matí ben d’hora o
?
non de l’aigua
d’aplicar restriccions als usos domèstics. Això és el que d’estalvi sempre que sigui possible. al vespre reduirem l’evaporació.
calcular el cà a es publicava un article
A l’hora de comprar-ne un de nou, Estalviarem molta aigua si plantem
preveu el decret d’emergència, l’objectiu del qual és
Com st escollir-ne un de baix consum ens vegetació mediterrània autòctona.
mero de la revi la forma de ca
lcular-lo regular el repartiment dels darrers recursos dels
En el darrer nú l’aigua. Ja que era embassaments quan estiguin per sota del 20% de la
farà estalviar aigua i electricitat. Els sistemes de reg gota a gota i els
sobre el nou cànon de ntinuació apareix la man programadors estalvien molta aigua i
era errònia, a co ul és per facturació seva capacitat.
que s’explicava càlc són excel·lents per a les plantes.
els números. El isquin tres pers
ones.
correcta de fer bitatge on conv
El decret d’emergència va acompanyat d’un pla de
mensu al i per un ha preu de pr imer tram de contingència on s’estableixen les mesures de caràcter 150 litres
de facturació a
Hi ha un mínim estructural que ens permetran no ser tan vulnerables
6m3/mes. davant les èpoques de sequera. Aquestes mesures estan Omplir la banyera representa 350 litres
almenys 200 litres; dutxar-se,
m3 encaminades a generar nous recursos, a millorar la
CAS 1 Si consumiu 10 = 3,17 € disponibilitat i la qualitat dels recursos existents, a
només 50 Hem de rentar el cotxe al túnel
1r. tram: 10 m3 x 0,3167 Instal·lar un airejador en el capçal de rentat o amb una esponja i
permetre’n la reutilització i a millorar l’eficiència de de la dutxa estalvia el 50% d’aigua. una galleda, en lloc de fer-ho amb
Total: 3,17 € les xarxes. Algunes de les actuacions previstes en el pla Els monocomandaments son més mànega
m3 de contingència ja estan en marxa (construcció de la eficaços que les aixetes normals. Això permet estalviar fins a 350
CAS 2 Si consumiu 18 = 3,1670 € dessaladora del Llobregat i ampliació de la dessaladora de litres d’aigua cada rentada.
m3 x 0,3167
1r. tram: 10 3 48 € la Tordera, recuperació d’aqüífers contaminats, sistemes
x 0,6456 = 5,16
2n. tram: 8 m de tractament d’aigües residuals que permetin reutilitzar
Total: 8,33 € aigua per a usos que no siguin de boca). 10 litres / min
Hem de ser conscients, ara més que mai, que no hem de Quan ens rentem les mans o les Mai no hem d’abocar productes
3
CAS 3 Si co
nsumiu 19 m malbaratar ni una gota d’aigua. Això ens ajudarà a allargar dents podem arribar a consumir químics (desembussadors,
= 3,1670 €
3 x 0,3167 els recursos disponibles i a endarrerir el moment en què, fins a 10 litres d’aigua per minut aiguarràs, pintures i similars,
1r. tram: 10 m 3 48 €
x 0,6456 = 5,16 si els embassaments i aqüífers no es recuperen, s’hagin Si quan rentem els plats a mà, ens detergents amb fosfats) ni olis de
2n. tram: 8 m 3 x 1,2912 = 1,29 12 € netegem les dents, ens ensabonem cap tipus a l’aigüera
d’aplicar restriccions als usos domèstics. Cal prendre
3r. tram: 1 m les mans o ens afaitem no deixem Això dificulta enormement el procés
consciència de la gravetat de la situació actual i fer tots
Total: 9,62 € plegats un darrer esforç estalviant tota l’aigua
córrer l’aigua inútilment podrem de depuració a les plantes d’aigües
estalviar-ne fins al 75%. residuals.
que puguem.

22
Bones pràctiques La Generalitat aposta pel comerç just i solidari
El comerç just i solidari és una forma alternativa de
comerç que busca establir unes relacions més equitatives
entre els productors dels països pobres i els consumidors
dels països rics. El Govern iniciarà tot un seguit de
mesures per tal de promoure’l a Catalunya.
S
egons un estudi recent de l’Agència Catalana del català s’adherirà al que es coneix com “contractació
Consum (ACC), el 65,5% dels catalans sap què és pública ètica” per garantir que les empreses que
el comerç just, mentre que el 34,5% no n’ha sentit subministren productes a l’Administració compleixen les
a parlar mai. En canvi, només un de cada quatre n’ha normes socials, ètiques i ecològiques.
comprat algun producte durant el darrer any . Els productes que més s’associen amb el comerç just i
Els que el coneixen fan una valoració positiva de la solidari són els alimentaris. El més conegut és el cafè,
qualitat dels productes de comerç just i de la finalitat seguit del cacau, la xocolata, els tèxtils i l’artesania. La
solidària que persegueixen. Per això, la immensa majoria ciutadania valora per damunt de tot que en l’elaboració
–el 71,7%– creu que és necessari impulsar aquest tipus de i comercialització d’aquests béns es respectin els drets
comerç a Catalunya i el 68,3% opina que la responsabilitat humans i laborals, que s’eradiqui l’explotació infantil i
d’aquesta tasca de promoció ha de recaure en la que s’asseguri que els treballadors obtenen retribucions
Generalitat. dignes. Gairebé el 40% dels enquestats està disposat a
En resposta a la demanda de la societat catalana, pagar més per comprar productes de comerç just i només
l’ACC emprendrà un seguit d’accions per difondre l’11% menciona els preus elevats com a inconvenient
el coneixement del comerç just i sensibilitzar els a l’hora d’animar-se a comprar-los. A més, els catalans
consumidors amb els principis solidaris que defensa, reclamen més informació i etiquetes que identifiquin els
que es concretaran en díptics, campanyes informatives productes que es fabriquen respectant els drets laborals
als mitjans de comunicació i xerrades. A més, el Govern dels productors.

23
Una nova consciència de l’energia
Tot el que ens envolta funciona gràcies a l’energia: Si tothom apagués els
electrodomèstics per l’interruptor
la ràdio, l’ascensor, el cotxe, el metro, l’ordinador, el i no els deixés en stand-by es
microones... L’energia és imprescindible i ens garanteix reduirien 50.000 tones d’emissions
el progrés i el benestar. Però per crear aquesta energia de gasos d’efecte hivernacle:
equivaldria a plantar tota la
és necessari cremar combustibles fòssils (petroli o comarca del Barcelonès de bosc
gas). Actualment, el 85% de l’energia consumida a
Si tots els habitatges de Catalunya
Catalunya té aquest origen, el que provoca una gran fessin servir fluorescents i
quantitat d’emissions de CO2, principal responsable de la bombetes de baix consum
s’aconseguiria un estalvi de
contaminació atmosfèrica. O sigui que com més energia 600.000 MWh l’any, equivalents a
utilitzem més contaminem. El consum energètic dibuixa la càrrega de petroli del Prestige
un panorama insostenible a curt termini, a causa de les
seves conseqüències econòmiques i sobre el medi ambient.
Davant d’aquesta realitat, l’única
solució és que tots adquirim una COM ESTALVIAR ENERGIA A CASA?
nova consciència de l’energia
1 Evitar tenir llums encesos inútilment i aprofitar al
per aprendre a valorar-la i a
màxim la llum natural; 2 Instal·lar bombetes de
estalviar-la, tant en el nostre àmbit
baix consum (gasten 5 vegades menys i duren
particular com en l’exercici de 10 vegades més); 3 Mantenir netes les bombetes
les nostres feines i en els nostres i les pantalles per aprofitar millor la llum; 4 Pintar
desplaçaments. Si fem un bon ús les parets amb colors clars per augmentar la
de l’energia, no només veurem lluminositat; 5 Instal·lar termòstats o programadors
reduïdes les factures d’electricitat per regular la temperatura; 6 Revisar i mantenir
o de gas, sinó que també periòdicament els sistemes de climatització;
contribuirem a millorar el medi 7 Buscar la temperatura adient a l’estació de l’any
ambient. (20˚C a l’hivern i uns 25˚C a l’estiu); 8 Apagar el
pilot de la caldera quan no som a casa o a la nit;
3a Setmana de l’Energia 9 Fer rentadores i rentavaixelles quan estiguin a plena
càrrega; 10 No tenir oberta la porta de la nevera
Per difondre nous coneixements
inútilment; 11 Comprar aparells domèstics amb
i consells per consumir menys etiqueta A (verda), que gasten un 50% menys;
energia i per reflexionar sobre 12 Apagar els aparells domèstics per l’interruptor
la necessitat comuna d’un model i no deixar-los en stand-by; 13 Uns 3 m2 de
energètic més sostenible, l’Institut captadors solars basten per l’aigua calenta i la
Català de l’Energia (ICAEN) calefacció que necessita una família; 14 Aplicar
organitza del 17 al 23 d’octubre sistemes d’aïllament (finestres, portes, sostres).
la tercera edició de la Setmana
de l’Energia. En el programa
d’activitats cada dia de la setmana COM ESTALVIAR ENERGIA EN ELS
està dedicat a un tema: l’energia DESPLAÇAMENTS?
a casa, a l’escola, a la feina, en els 1 Utilitzar sempre el transport públic; 2 Compartir
transports, les energies renovables cotxe quan es pugui; 3 Anar caminant o en
i la compra d’aparells eficients. bicicleta; 4 Consumir biodièsel; 5 Portar la pressió
Aquest any hi col·laboren més de correcta a les rodes; 6 Conduir suaument, evitant
frenades i accelerades brusques; 7 Respectar la
150 entitats i s’han organitzat unes
velocitat que marquen les normes de trànsit; 8 No
100 accions per tot el territori de sobrecarregar el vehicle i no portar la baca si no
Catalunya. Prop de 320.000 escolars es necessita; 9 Efectuar un manteniment periòdic
rebran un fulletó informatiu i més del cotxe; 10 Aturar el motor en les parades
de 57.000 empresaris del comerç superiors a dos minuts; 11 Circular amb les
tindran informació amb consells finestres tancades; 12 Comprar vehicles eficients,
pràctics per estalviar energia. menys contaminants.

Info
Cata
Per lalunya
Suplement Salut teva
Info
Suple
salut
ment
de la
revist
a Info
Catalun
ya Nú
Tots els centres de salut i els hospitals de
m. 6
Desemb
re’05
Catalunya
a
la xarxa sanitària pública de Catalunya Tots
el
salut s centre
de la i els hosp de
xa
s
it
públic rxa sani als
a de tà
Cons Cata ria
el lunya
salut ls bàsics
per a de
Fem tothom
un
servei bon ús
s de de
salut ls
PLA
INT
D’URGÈ EGRAL
DE CAT NCIES
PIUC
ALUNYA
2005-2
006
Informació d’interès ciutadà. Núm. 6 Desembre ’05
Abans de res,
salut

3
sumari Notícies 4
Renovació de la xarxa de salut de Catalunya 8
Edificis sanitaris més eficients i sostenibles 14
La xarxa de salut per regions sanitàries 16
Pressupostos de la Generalitat 2006 22
Per a un país socialment més
avançat: nou pla d’inversions
en equipaments de salut
Aquest número de l’InfoCatalunya presenta el Pla d’inversions en
equipaments de salut per als anys vinents, que constitueix un dels eixos
estratègics del projecte de reforma social del Govern.
Darrera els equipaments de salut hi ha nous reptes associats a la mobilitat
de la població i als canvis demogràfics que Catalunya està experimentant.
Però també la voluntat de garantir més proximitat de la ciutadania als
centres sanitaris i estendre els serveis d’atenció a les persones dependents.
Es tracta d’un projecte ambiciós. Però no hi ha cap dubte que ens acosta a
La renovació de la xarxa de salut proporcionarà una qualitat
la construcció d’una Catalunya de ciutadans i ciutadanes amb els mateixos
assistencial molt alta i, a més, igual per a tots els ciutadans drets i deures, amb la consciència de viure en el millor país possible i de
i ciutadanes de Catalunya.
poder-ho fer en qualsevol punt del territori. Ens acosta a la Catalunya dels set
milions. Aquest és el nostre objectiu. I aquest és el motiu pel qual avui podem
afirmar que aquest Govern és el Govern de la ciutadania i el progrés social.
Edició i redacció: Departament de la Presidència
de la Generalitat de Catalunya
Consell de Redacció: Ramon García-Bragado, Enric Marín,
Marta Continente, Jordi Menèndez, Jaume Cleries, Cristina Ribas,
Pere Arcas, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots
els departaments de la Generalitat de Catalunya
Coordinació editorial: Fede Montagud
Disseny: Jardí+Utensil Pasqual Maragall i Mira
Continguts tema Salut: Hores Extraordinàries
Fotografia de la coberta: Txema Salvans
President de la Generalitat de Catalunya
Fotografies de l’interior: Mariano Herrera (pàg.4),
Txema Salvans (pàg. 8, 10 i 12)
Infografia: Josep Pulido (pàg. 14 i 15)
Agències: Getty Images
Fotomecànica: Aura Color Digital
Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial
de la Generalitat (EADOP)
Imprès en paper ecològic
DL: B-33095-2004
Adreça web: www.gencat.net
InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per
la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix
gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu
al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu
rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre
del nom de la persona destinatària.

4
notí
cies Preguntes i respostes
sobre la grip aviària
InfoCatalunya
Per tal de donar resposta a la creixent Són virus que no solen passar d’una
preocupació de la ciutadania per les espècie animal a una altra, però,
repercussions de la grip aviària o en rares ocasions, poden creuar
grip del pollastre, el Departament aquesta barrera d’espècie i infectar
de Salut ha preparat un web amb un els humans. El virus viatja ara cap a
seguit de preguntes i respostes sobre occident mitjançant les rutes de les
aquesta malaltia. D’aquesta manera, aus migratòries. Encara que ja ha
s’ofereixen dades i aclariments a arribat a Europa, això no hauria de
les qüestions més habituals sobre la crear una situació de pànic.
grip avària, amb diversos enllaços La grip és abans de res una malaltia
informatius i de servei. animal, que requereix una resposta
La grip aviària és una malaltia de l’àmbit veterinari.
contagiosa en animals, causada per
uns virus que normalment afecten Per a més informació:
aus i, menys habitualment, porcs. www.gencat.net/temes/cat/salut.htm
Desplegament dels Mossos
Nou telèfon
d’Esquadra a Barcelona
d’emergències dels
Mossos d’Esquadra La Policia de la Generalitat, els
088
Mossos d’Esquadra, va desplegar-se
a la ciutat de Barcelona el passat 1 de
novembre. En total són 2.614 efectius
repartits en 10 noves comissaries, una
per districte, ubicades a Ciutat Vella,
Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, les
Corts, Nou Barris, Sant Andreu, Sant
Martí, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant
Gervasi. Els mossos disposen de 538
vehicles: 356 turismes, 40 furgonetes i
142 motocicletes. Paral·lelament, s’han
establert mecanismes de col·laboració
entre la Policia Autonòmica i la Guàrdia
Urbana de Barcelona, perquè ambdós
cossos comparteixin informació.
Així, s’han creat diversos òrgans de
coordinació, com és el cas d’una sala
conjunta de comandament i una oficina
permanent conjunta.

5
Adjudicats ajuts per
a la millora de 17 barris
El Departament de Política Territorial i Obres
Públiques ha adjudicat a 17 projectes de diferents
municipis catalans els ajuts de la segona convocatòria
de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles
que requereixen atenció especial.
( )
Els projectes seleccionats
Municipi i barri Pressupost Subvenció
Barcelona, Poble Sec 17,0 8,5
Berga, Nucli antic 13,1 6,6
Canovelles, Barriada nova 3,0 1,5
Aquests ajuts sumen un total de Cornellà de Llobregat, Sant Ildefons 16,6 8,3
99 M€, que es destinen a cofinançar
els projectes seleccionats fins a un Figueres, Marca de l’Ham 5,5 2,7
50% del pressupost. Amb el 50% Girona, Santa Eugènia - Can Gibert del Pla 14,6 7,3
restant, aportat pels respectius
ajuntaments, la inversió global puja
Mataró, Cerdanyola 7,5 3,8
a 198 M€. Montcada i Reixac, La Ribera 9,7 4,8
El desembre de 2004 es van adjudicar Prat de Llobregat, Sant Cosme 11,9 5,9
els ajuts de la primera convocatòria
a 13 barris de Catalunya. És a dir Ripoll, Barri vell 4,8 2,4
que en total ja s’han concedit ajuts Sabadell, Parc fluvial riu Ripoll 18,0 9,0
a 30 barris.
La Llei de barris respon a una de Sant Boi de Llobregat, Casablanca 13,3 6,7
les prioritats del Govern: la millora Santa Perpètua de M., Can Folguera (1a fase) 5,2 2,6
de les condicions de vida de tots els
Solsona, Nucli antic 11,6 5,8
ciutadans, especialment dels que
resideixen en els entorns urbans Tarragona, Campclari 15,0 7,5
més fràgils. En aquesta segona Tortosa, Casc antic 18,9 9,4
convocatòria d’ajuts s’havien
recollit un total de 77 projectes. Els Vic, Barris sud 12,3 6,2
criteris d’avaluació per determinar Total 198 99
els barris beneficiaris han estat
la problemàtica urbanística i els econòmiques més patents, com Els projectes que no han resultat
dèficits d’equipaments i serveis ara la taxa d’atur, el nombre de escollits en aquesta convocatòria
de la zona. També s’han valorat les persones beneficiàries de pensions podran tornar-hi a optar a la
característiques demogràfiques assistencials o el percentatge de següent, que es preveu que es
i les problemàtiques socials i població en risc d’exclusió. convoqui a principi de l’any 2006.

6
notí
notícies El nou web gencat.net
de la Generalitat de Catalunya
cies
InfoCatalunya
El nou web gencat.net comença una nova etapa amb
la voluntat de millorar els serveis que s’ofereixen des
d’aquest canal. Així, s’ha afavorit la navegabilitat
distribuint els continguts i els serveis d’una manera
més entenedora. El projecte ha estat desenvolupat
des de la Direcció General d’Atenció Ciutadana
amb la col·laboració de tots els departaments i
diversos organismes de la Generalitat. Les principals
funcionalitats que s’hi han incorporat són:
Un nou cercador per àmbits, que estructura els
resultats en quatre pestanyes (continguts, serveis,
organismes i DOGC) i un cercador de persones dins
Ajuts a 100 municipis l’organigrama de la Generalitat.
per a la redacció dels Una nova estructura per temes, que respon a
seus plans urbanístics classificacions més lògiques per a l’usuari, a més de la
El Departament de Política utilitat de webs A-Z, on s’han indexat més de 250 webs.
Territorial i Obres Públiques El meu gencat, un apartat per satisfer l’internauta
destinarà prop de 3 M€ a 100 actual, que cada cop navega menys i s’estima més
municipis de tot Catalunya per
finançar la redacció de plans
subscriure’s a serveis que li permeten rebre només
d’ordenació urbanística municipal, el que li interessa.
programes d’actuació urbanística
municipal i plans urbanístics
derivats d’iniciativa pública.
Aquestes subvencions tenen per
objectiu ajudar els municipis a
actualitzar els seus planejaments
urbanístics i adaptar-los a l’actual
normativa, tot garantint un
desenvolupament sostenible. Els
ajuts inclouen la redacció de catàlegs
de masies i cases rurals en sòl no
urbanitzable. En paral·lel, aquesta
iniciativa pretén fer més clar i més
consistent l’ordenament jurídic
urbanístic català. Així mateix, el
Departament ja ha encarregat a
12 equips d’arquitectes la redacció
dels plans d’ordenació urbanística
municipal de 61 poblacions.
Les subvencions es poden concedir
pels imports màxims sol·licitats
o per un import parcial, en funció
de les peticions i les puntuacions
assolides pels ajuntaments en els
criteris d’avaluació. El límit de la
subvenció és de 50.000 €, per evitar El nou gencat.net està encara en fase proves.
la concentració de quanties en pocs Us animem a utilitzar-lo i a donar-nos-en la vostra opinió.
municipis.

7
Campanya
d’acolliment
familiar per
a 217 infants
“Necessito una família” és el nom
de la campanya que el Departament
de Benestar i Família va iniciar el
passat 2 de novembre per aconseguir
l’acolliment de 217 infants. A dia
d’avui, unes 250 persones s’han
interessat sobre la proposta. Per
atendre totes aquestes peticions,
l’Institut Català per l’Acolliment 7.345 M€ per a les
i l’Adopció (ICAA) ha programat
sessions informatives. Paral·lelament,
carreteres catalanes
s’ha posat en funcionament l’Escola de
El Departament de Política Territorial
Famílies Acollidores, per tal d’oferir
i Obres Públiques i el Ministeri de
un espai de coneixement i compartir
Foment han signat un conveni per fer
experiències.
en els set anys vinents més quilòmetres
L’acolliment atorga la guarda d’un
d’autovies, així com desdoblaments
nen, una nena o un grup de germans
i millores a les carreteres catalanes.
a una família per tal de tenir-ne cura
A més, han acordat intercanviar la
temporalment, mentre la família
titularitat de l’eix Pirinenc entre Ripoll
biològica resol els seus problemes.
i Olot i el traspàs de diversos trams de
Els acollidors han de tenir en compte
carreteres de l’Estat a la Generalitat. El
que aquests infants poden tenir
Ministeri iniciarà obres o licitacions en
alguna deficiència, i solen presentar
unes 60 actuacions prioritàries, entre les
trastorns afectius i necessitar suport
quals cal remarcar l’autovia A-14 entre
psicològic i educatiu. Per tant, les
Lleida i Alfarràs, l’A-2 entre Tordera i la
famílies disposades a acollir un infant
frontera francesa, l’A-22 entre Lleida i
han de tenir una situació personal i
Osca, l’A-26 entre Figueres i Besalú, l’A-
sociofamiliar que els ho permeti.
27 entre Tarragona i Lleida, l’A-7 entre el
límit de província de Castelló i Abrera,
i la B-40 entre Abrera i Terrassa. Per la
seva banda, la Generalitat iniciarà 66
actuacions, entre elles el desdoblament
de l’eix Transversal, la construcció
de l’eix del Llobregat, l’eix Diagonal,
l’anella de les Gavarres, l’eix Vic-Ripoll,
Vilanova-Vilafranca, Reus-Alcover o
l’autovia de la Conreria.

14
Centres de salut
més eficients i sostenibles
Edificis més eficients Plaques tèrmiques que
i respectuosos amb escalfen l’aigua sanitària
el medi ambient
Instal·lació d’energia solar tèrmica a tots El sistema de gestió
els CAP i hospitals de nova construcció. automatitzada (BMS)
Nou CAP Roger de Flor (Barcelona), optimitza les instal·lacions
representant de l’Estat espanyol al en funció de les condicions
programa pilot europeu SARA per al internes i externes de l’edifici
desenvolupament sostenible.
Desenvolupament, amb el Departament
de Medi Ambient i Habitatge, de noves Plaques fotovoltaiques
solucions de sostenibilitat. que generen electricitat
Iniciatives de sostenibilitat
Aprofitament dels recursos naturals,
aigua i sol
• Sistemes per aprofitar l’aigua de pluja
• Aixetes reductores de cabal
• Instal·lació de plaques solars
Edificis més eficients amb un major estalvi
energètic
• Instal·lació de nous sistemes
de climatització més eficients
• Sistemes de control lumínic
• Arquitectura al servei de la sostenibilitat
• Sistemes de gestió energètica
Utilització de materials respectuosos amb
el medi ambient
A la part més exterior de
• No-utilització de materials contaminants
• Utilització de materials reciclables
l’edifici s’ubiquen les consultes
• Utilització de materials respectuosos
amb el medi ambient durant el cicle
de fabricació
La ventilació de l’edifici
a través del pati permet
disminuir el consum d’aire
condicionat
La divisió de l’edifici en zones segons l’ús i la utilització del
vidre permeten un millor aprofitament de la llum natural, com
és el cas del vestíbul i de les sales d’espera i consulta.
El nou CAP Roger de Flor és un banc de proves per als nous
sistemes aplicats. Un cop confirmada la seva eficàcia es
podran generalitzar a la resta d’edificis.

15
Aigua de pluja
Lamel·les que s’obren
i es tanquen per regular
la ventilació del pati.
Sondes connectades als
fluorescents i al controlador
d’intensitat lumínica
permeten regular la
il·luminació
Els panells radiants del
sistema de climatització
asseguren una temperatura
de confort de 20-22 ºC
amb un rendiment un 25%
més alt que el sistema de
convecció.
A la part interior s’ubiquen
les sales d’espera per
aprofitar la il·luminació
i la ventilació del pati
Aigua de les piques
A l’aparcament hi ha un
dipòsit de 15 m3 que
emmagatzemarà l’aigua
de pluja i de les piques
per reutilitzar-la per a les
cisternes dels inodors

16
1
41,3 M¤
12 actuacions
Alt Pirineu i Aran
Hospital Transfronterer de Puigcerdà
Inversió: 30,6 M€
Inici d’obres: 2006
Finalització: 2008
Espitau dera Val d’Aran (1)
1,7 M¤ reformes
Sant Hospital de la Seu d’Urgell (2)
3 M¤ reformes
Hospital Comarcal del Pallars (Tremp) (3)
0,6 M¤ reformes
2 3
1 2
151,7 M¤
62 actuacions
Lleida
Parc social i sanitari de Tàrrega
Espais assistencials: 5.694 m2 3
Espais sociosanitaris: 9.478 m2
Superfície total: 15.172 m2
Parc social i sanitari de Tàrrega
Hospital de proximitat de Tàrrega (3) (amb ampliació del CAP)
Inversió: 10,1 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008
Centre Sociosanitari de Tàrrega
Inversió: 15,3 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008
Nou edifici de l’Hospital Arnau de Vilanova
Inversió: 42 M¤ - Inici d’obres: 2008
Finalització: 2010 - Altres reformes: 91,1 M¤
Hospital de proximitat de Balaguer (1)
(amb ampliació d’urgències del CAP)
Inversió: 6 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2007
Unitat d’hospitalització de l’Hospital
de Santa Maria de Lleida (2)
Inversió: 4,7 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008

17
1
190,4 M¤
73 actuacions
Camp de Tarragona
Hospital del Vendrell (1)
2 Inversió: 31,2 M€
Finalització: 2005
Nou hospital Sant Joan de Reus
Inversió: 75 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2009
Hospital Joan XXIII (Tarragona)
Inversió: 20,8 M¤. Reforma de les urgències, laboratori,
TAC, entorn, cuina, unitats d’hospitalització, aparcament…
Hospital de proximitat de Cambrils
Pius Hospital (Valls)
Inversió: 3,1 M¤. Reforma de les urgències, bloc quirúrgic…
Centre Sociosanitari Francolí (Tarragona) (2)
Inversió: 10 M¤ - Inauguració: 2005
Salut mental. Unitat d’hospitalització d’aguts (Reus)
Inversió: 2,7 M¤
1
52,9 M¤
57 actuacions
Terres de l’Ebre
Hospital de proximitat d’Amposta (1)
Inversió: 9 M€
Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (2)
Inversió: 16,3 M¤. Nou edifici per a salut mental i radioteràpia, heliport,
ampliació de Radiologia, nova UCI, nou bloc obstètric, bloc quirúrgic…
Unitat Polivalent de salut mental d’Amposta (3)
Inversió: 1,9 M¤ - Inauguració: 2005
2 3

18
1
435,4 M¤
90 actuacions
Girona
Nou edifici de l’Hospital Universitari
Dr. Josep Trueta (Girona)
Inversió: 220 M€
Inici d’obres: 2007 - Finalització: 2010
Nou Hospital d’Olot Parc Hospitalari Martí i Julià
Inversió: 59,5 M¤ - Inici d’obres: 2006 -
2
(Salt) (1)
Finalització: 2009
Hospital de Sta. Caterina
Hospital de Blanes Inversió: 47,6 M¤
Inversió: 1,6 M¤. Urgències
Salut mental. Hospitalització
Hospital de Campdevànol d’aguts
Inversió: 4,4 M¤. Remodelació Inversió: 0,9 M¤
Hospital de Figueres Transtorns mentals severs
Inversió: 9,1 M¤. Ampliació i remodelació Inversió: 7,3 M¤
Hospital de Palamós (2) Psicogeriàtric
Inversió: 9 M¤. Ampliació i reforma Inversió: 10,9 M¤ - Inici d’obres: 2006
Centre Sociosanitari - Finalització: 2008
de Palamós
Inversió: 3 M¤ - Inauguració: 2005
1
178,9 M¤
32 actuacions
Catalunya central
Nou Hospital d’Igualada
Inversió: 57 M€
Finalització: 2007
Althaia · Edifici Sant Joan de Déu (Manresa)
Inversió: 69 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008 (fase I), 2010 (fase II)
Consorci Hospitalari de Vic 2
Inversió: 14,9 M¤. Remodelacions de consultes externes, laboratori, UCI…
Hospital de Sant Bernabé (Berga) (2)
Inversió: 3 M¤. Ampliació i millora d’accessos, instal·lacions…
Centre Sociosanitari de Manlleu (1)
Inversió: 9,5 M¤ - Finalització: 2006
CAP Taradell
Inversió: 0,5 M¤ - Finalització: 2005

19
Barcelona
1
2.252,5 M¤
473 actuacions
Barcelonès
Nou Hospital de Centre Fòrum de l’Hospital
Sant Pau (BCN) (1) del Mar (IMAS) (4)
Inversió: 293,4 M¤- Finalització: 2007 Inversió: 43,9 M¤
Nou Hospital de l’Esperit Sant Centre sociosanitari
(Santa Coloma de Gramenet) (trasllat 252 llits)
Inversió: 48,4 M¤ - Finalització: 2006 Finalització: 2006
2
Hospital Vall d’Hebron (BCN) Internament comunitari
Inversió: 182,9 M¤ de salut mental (40 llits)
Finalització: 2005
Urgències, bloc quirúrgic Centre geriàtric (150 llits)
i UCI de l’àrea general (2) Inici d’obres: 2006
Inversió: 36 M¤ - Inici d’obres:
Finalització: 2007
2005 - Finalització: 2009
Unitat de Càncer de Mama Parc Sanitari Pere Virgili
Inversió: 3,7 M¤ - Inici d’obres: Places sociosanitàries
2005 - Finalització: 2007 (128 llits) Inversió: 6,2 M¤ - Inici
Hospital Universitari de d’obres: 2006 - Finalització: 2008
Bellvitge (l’Hospitalet Llar-Residència (45 llits)
de Llobregat) (3) Inversió: 2 M¤ - Inici d’obres: 2006
Inversió: 153,4 M¤. Ampliació, Finalització: 2008
consultes externes, seguretat, UCI, Places sociosanitàries
bloc quirúrgic, urgències... edifici Xaloc (143 llits)
Inversió: 6,8 M¤ - Inici d’obres:
3
Hospital del Mar
2006 - Finalització: 2007
Inversió: 42 M¤. Remodelació integral
Nous equipaments
Inici d’obres: 2006 Finalització: 2009
psiquiàtrics (120 llits)
Hospital Duran i Reynals Inversió: 6,4 M¤ - Inici d’obres:
(l’Hospitalet de Llobregat) 2006 - Finalització: 2008
Inversió: 15,8 M¤. Consultes, façana, Altres
cuines, laboratori, banc de sang... Inversió: 71,7 M¤. Urbanització,
Hospital Germans Trias i Pujol dependències de serveis diversos,
(Badalona) cafeteria...
Inversió: 67 M¤. Heliport, consultes Centre Polivalent de salut
externes, hospital de dia, urgències, mental de l’Hospitalet de Ll.
rehabilitació, bloc quirúrgic... Inversió: 12,6 M¤ - Inici d’obres: 2008
Hospital Municipal de Badalona Finalització: 2009
Inversió: 4,6 M¤ - Inici d’obres: 2005 Hospital de dia per a
Finalització: 2006 adolescents de l’Hospitalet 4
Cotxeres de Borbó (BCN) de Llobregat
(250 llits sociosanitaris) Inversió: 2,8 M¤ - Inici d’obres: 2008
Inversió: 14,7 M¤ - Inici d’obres: 2006 Finalització: 2009
Finalització: 2007 Centre Sociosanitari Hospital
Casernes de Sant Andreu (BCN) Duran i Reynals
(centre sociosanitari) (l’Hospitalet de Ll.)
Inversió: 16,8 M¤ - Inici d’obres: 2007 Inversió: 6,9 M¤ - Finalització: 2006
Finalització: 2008

20
Barcelona
1
Alt Penedès,
Baix Llobregat
i Garraf
Nou Hospital del Baix Llobregat
(Sant Joan Despí)
Inversió: 66,1 M¤ - Inici d’obres: 2005
Finalització: 2008 2
Nou Hospital de Sant Boi de Ll. (1)
Inversió: 70 M¤ - Inici d’obres: 2006
Finalització: 2009
Hospital Sant Joan de Déu Unitat d’hospitalització de
d’Esplugues de Llobregat subaguts (Sant Boi de Llobregat)
Inversió: 45,2 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Inversió: 0,7 M¤ - Finalització: 2007
Finalització: 2011
Centre Sociosanitari Sant Jordi
Hospital de Viladecans (Cornellà) (4)
Inversió: 43 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Inversió: 3,5 M¤
Finalització: 2010
Centre Sociosanitari Viladecans
Hospital Sant Joan de Déu de Inversió: 5,5 M¤ - Finalització: 2007
Martorell
Inversió: 14,5 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Centre Mèdic sociosanitari Molins 3
Finalització: 2009 de Rei (2)
Inversió: 8,7 M¤ - Finalització: 2005
Hospital Comarcal de l'Alt Penedès
(Vilafranca del Penedès) Centre Sociosanitari Vilafranca del
Inversió: 2,4 M¤. Remodelació i laboratori Penedès (3)
del CLI Inversió: 9 M¤ - Finalització: 2005
Hospital de proximitat (Vilanova i
la Geltrú)
Inversió: 16 M¤ - Inici d’obres: 2007 -
Finalització: 2009
Unitat d’Alta Dependència
Psiquiàtrica (Martorell)
Inversió: 2,5 M¤ - Finalització: 2007
Unitat d’Alta Seguretat (Sant Boi
de Llobregat) 4
Inversió: 3,9 M¤

21
1
Vallès Occidental,
Vallès Oriental
i Maresme
Nou Hospital de Mollet
Inversió: 66,2 M€
Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2009
Hospital General de Granollers (2) Hospital de Mataró (3)
Inversió: 38 M¤ (edifici d’atenció Inversió: 5,2 M¤ (hospital de dia d’adults i
ambulatòria) llits d'ingrés de salut mental)
Inici d’obres: 2005 - Finalització: 2008 Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2007
2 Hospital de Terrassa (1) Nou Centre de Salut Mental a
Inversió: 44,3 M¤ - Finalització: 2010
Mataró
Nou Hospital de Cerdanyola- Inversió: 5,5 M¤ (adults, infantil i juvenil,
Ripollet-Montcada hospital de dia infantil i juvenil)
Inversió: 70 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2007
Finalització: 2009
Nova Unitat d’Alta Dependència
Consorci Hospitalari del Parc Taulí Psiquiàtrica (Granollers)
(Sabadell) Inversió: 0,8 M¤ - Inici d’obres: 2007 -
Nou edifici Santa Fe Finalització: 2008
Inversió: 38,1 M¤ - Inici d’obres: 2005 -
Unitat d’hospitalització de
Finalització: 2008
subaguts (Granollers)
Nou Hospital de Rubí-Sant Cugat Inversió: 0,9 M¤ - Inici d’obres: 2007 -
Inversió: 70 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Finalització: 2008
Finalització: 2010
Centre Sociosanitari de Sant
Nova Policlínica de Granollers
Celoni
Inversió: 16,8 M¤ - Inici d’obres: 2006 -
Inversió: 3 M¤ (remodelació) - Inici d’obres:
Finalització: 2008
2006 - Finalització: 2008
Hospital de Sant Celoni
Inversió: 5 M¤ (ampliació)
Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008
3

22
Els pressupostos de la Generalitat per a l’any vinent
Pressupostos consoliden l’orientació iniciada l’any 2004 i confirmada
2006
el 2005: sosteniment de l’esforç inversor, clara orientació
a les polítiques socials i decidit impuls a la millora de la
competitivitat (en compliment de l’Acord Estratègic), a
l’equilibri territorial i a les polítiques mediambientals.
De fet, més de la meitat de les despeses es destinen a
partides de caràcter social. Aquest informe mostra quines
principals eixos són les prioritats del Govern, clarament reflectides en els
presspostos del 2006.
Recerca, Ocupació Suport financer
desenvolupament i relacions laborals als ens locals
i innovació 392,9 M¤ 2.798,5 M¤
194,5 M¤ Foment de l’ocupació 2.524,3 M€ de participació dels ens locals
en els ingressos de l’Estat (15% d’increment)
R+D i Innovació de forma directa
Foment de 186,2 M€ al programa de suport financer
de la Generalitat als ens locals (37,1%
Polítiques l’activitat d’increment del Fons de Cooperació Local)
per a sectors empresarial i 88 M€ al programa de suport a obres i
serveis dels ens locals (20,6% d’increment
productius internacionalització dels recursos destinats al PUOSC)
212,8 M¤ 56 M¤
33,5 M€ per a l’ordenació i la promoció 45,7 M€ per a la internacionalització, la Medi ambient
comercials promoció i el foment del comerç exterior 921 M¤
58,8 M€ per al turisme 10,3 M€ per al foment de l’activitat
42,2 M€ per a la indústria empresarial 604 M€ a la política de cicle de l’aigua
78,3 M€ per a l’agricultura, la ramaderia 317 M€ a la política d’actuacions ambientals
i la pesca
Energia
Telecomunicacions 27,8 M¤ Transport
16,9 M€ per al control i eficiència energètica 2.862,9 M¤
299,7 M¤ 6,6 M€ per a les infraestructures
1.433,3 M€ en infraestructures ferroviàries
Infraestructures de telecomunicacions energètiques
844,3 M€ en suport al transport públic
4,2 M€ per al foment de les energies
de viatgers
renovables
511 M€ en carreteres
56,8 M€ en logística i altres actuacions
Equilibri
territorial i
sostenibilitat
ambiental
Millora de les condicions
de competitivitat
Total pressupost
2006: 29.689,5 M¤
(increment del 12%)

23
Cultura Justícia
247,6 M¤ 693,1 M¤
147,1 M€ per al suport a la creació, 7 centres de justícia juvenil
la promoció i la difusió culturals 545 òrgans judicials
73,1 M€ per a la protecció, la producció 14 centres penitenciaris
i la conservació del patrimoni cultural
13.638 professionals (2006)
27,4 M€ per a equipaments culturals
Habitatge i barris Polítiques
393,5 M¤ específiques
333,5 M€ per a habitatge 178,8 M¤
Educació
60 M€ per a barris i nuclis antics 36,8 M€ per als serveis a la joventut
11,3 M€ per al suport directe
a les polítiques de dones
4.998 M¤ 27,1 M€ per a la promoció
(16,8% del pressupost consolidat) de la llengua catalana
4.034 M€ a educació general 103,6 M€ per a esports i educació física
104 M€a serveis complementaris
(transport escolar, menjadors, llibres de text)
830 M€a educació universitària
2.652 centres públics d’educació general
732 centres privats concertats
7 universitats públiques
1 universitat no presencial
Salut
63.996 docents previstos
pel curs 06-07 en centres públics
13.294 professors universitaris
7.948,7 M¤
(26,8% del pressupost consolidat)
Seguretat 8 hospitals de l’ICS en funcionament
i protecció civil 54 hospitals concertats
799,5 M¤ 348 equips d’atenció primària
Benestar
149 parcs de bombers
60 comissaries
40.869 professionals a l’ICS (2006)
i solidaritat
3.090 vehicles 1.221,5 M¤
13.837 mossos d’esquadra (2006) 428,1 M€ per a l’atenció a la gent gran
2.952 bombers (2006) amb dependència (54.000 beneficiaris
del programa “Viure en família” 17.600
places en residències)
307,2 M€ per a l’atenció a les famílies,
a la infància i a l’adolescència (323.000
beneficiaris dels ajuts a famílies amb infants
a càrrec)
253,6 M€ per a l’atenció a les persones
amb discapacitats
45,6 M€ per a pensions i prestacions
assistencials (80.000 beneficiaris d’ajuts
complementaris per al cònjuge supervivent)
44,3 M€ per a serveis d’atenció primària
i ajut domiciliari
Polítiques socials

8
Renovació de la xarxa
de salut de Catalunya

9
La salut és l’element de la vida que més apreciem i valorem els
ciutadans. Tots desitgem disposar d’un sistema sanitari modern,
eficaç i de la màxima qualitat. Per tant, les polítiques destinades
a millorar-lo constitueixen una de les màximes prioritats del
Govern de la Generalitat. L’objectiu és garantir una elevada
qualitat assistencial que, a més, sigui la mateixa per a tots els
ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Per aconseguir-ho s’han de crear noves instal·lacions En total es faran 232 obres noves i 567 reformes i
amb els equipaments més moderns i s’han de situar en ampliacions de centres ja existents. Això inclou 178
el territori de tal manera que tothom tingui les mateixes nous centres de salut per a l’atenció primària, 14
oportunitats d’assistència sanitària. Per aplicar aquest grans hospitals de nova planta, 17 nous centres de
model de proximitat també s’han de tenir en compte els salut mental i 18 centres d’atenció sociosanitària.
canvis que es produiran en la demografia, les previsions També es faran reformes en profunditat a 10 dels
de situacions de dependència i les noves tecnologies hospitals existents actualment i a la majoria de
que s’aniran aplicant a la medicina. No oblidem centres d’atenció primària. Totes les obres noves i
que actualment a Catalunya hi ha 7.105.000 targetes reformes dels centres de salut aplicaran criteris i
sanitàries individuals – TSI, i és possible que en 10 anys normatives d’eficiència energètica i de sostenibilitat.
aquest número arribi als vuit milions. En aquest pla general es posaran en marxa, a més,
Per tot això, la Generalitat ha posat en marxa un gran pla dos conceptes nous de centre sanitari: els “hospitals
d’inversions en totes les línies assistencials de la xarxa de proximitat” i els “centres d’urgències d’atenció
de salut de Catalunya, al qual es destinaran recursos primària – CUAP”.
per valor de més de 3.300 M€. L’horitzó previst es situa a Aquesta edició de l’InfoCatalunya està dedicada a
l’any 2012, encara que la major part d’actuacions estaran explicar com aquesta gran renovació del sistema de
enllestides en un període de quatre anys. salut ens beneficiarà a cadascun de nosaltres.
Una inversió creixent
a tot el territori
3.303,1 M¤ 799 actuacions
Alt Pirineu i Aran: 41,3 M¤ 567
3 obra nova, 9 reforma 1.662
Girona: 435,4 M¤
38 obra nova, 52 reforma
232
Catalunya central: 178,9 M¤ 1.641,1
14 obra nova, 18 reforma
Lleida: 151,7 M¤ Centres nous
12 obra nova, 50 reforma
Reformes
Barcelona: 2.252,5 M¤
128 obra nova, 345 reforma
3.303,1 M¤
Camp de Tarragona: 190,4 M¤
22 obra nova, 51 reforma
799 actuacions Inclou actuacions iniciades abans de 2004
Acabades En execució Per iniciar
Terres de l’Ebre: 52,9 M¤ Obra Re- Obra Re- Obra Re- M¤
15 obra nova, 42 reforma nova forma nova forma nova forma
Primària 16 32 17 27 145 140 545,9
Hospitalària 2 81 5 100 12 177 2.492,9
Salut 6 2 2 1 9 4 68,6
mental
Socio- 4 1 6 1 8 1 195,7
sanitària
Total 28 116 30 129 174 322 3.303,1

10
Una atenció primària
de proximitat

11
Centres d’Urgències d’Atenció Primària
Els CUAP es creen per descongestionar
els serveis d’urgències dels hospitals,
i alhora han de millorar la capacitat
diagnòstica, resolutiva i de qualitat
de l’atenció primària. Disposaran
de punts d’assistència urgent dotats
d’equipament tecnològic avançat,
radiologia digitalitzada i elements per a
la realització de proves analítiques.
En una primera fase es posaran en marxa
17 CUAP i en la segona, 21 més.
178 centres nous
per a l’atenció primària
Alt Pirineu i Aran
2003: 9 CAP i 84 CL
2004-10: 2 CAP Girona
2003: 46 CAP i 183 CL
Catalunya central 2004-10: 14 CAP i 14 CL
2003: 43 CAP i 113 CL
2004-10: 11 CAP i 1 CL
Lleida
2003: 23 CAP i 190 CL
2004-10: 8 CAP i 1 CL
Barcelona
2003: 219 CAP i 87 CL
2004-10: 83 CAP i 12 CL
Camp de Tarragona
2003: 33 CAP i 126 CL
2004-10: 9 CAP i 9 CL
Terres de l’Ebre
2003: 24 CAP i 52 CL
2004-10: 5 CAP i 9 CL
CAP: centres de salut de l’atenció primària
CL: consultoris locals
545,9 M¤ 377 actuacions
303,2 199
242,7 178
Centres nous
Reformes

12
Més atenció
a la salut mental
i sociosanitària
Alt Pirineu i Aran
Girona
4 centres SM: 9,8 M¤
Catalunya central 2 centres AS: 13,9 M¤
1 centre AS: 9,5 M¤
Lleida
2 centres AS: 16,3 M¤
Barcelona
Camp de Tarragona
11 centres SM: 42,1 M¤
12 centres AS: 95,6 M¤
17 centres nous
1 centres SM: 2,7 M¤
1 centre AS: 10 M¤
de salut mental
56,5 M¤
Terres de l’Ebre
1 centre SM: 1,9 M¤
18 centres nous
sociosanitaris
SM: salut mental AS: atenció sociosanitària 145,3 M¤
Salut mental Atenció sociosanitària
68,6 M¤ 24 actuacions 195,7 M¤ 21 actuacions
56,5 17 145,3 18
7 50,4
12,1
3
Centres nous
Reformes

13
La xarxa
hospitalària,
14 hospitals nous
renovada + 5 de proximitat
Grans reformes Altres reformes Hospitals de proximitat
Hospital Arnau de Vilanova (Lleida) Hospital de Blanes Amposta
Hospital Vall d’Hebron (Barcelona) Hospital de Campdevànol Balaguer
Hospital de Bellvitge (l’Hospitalet de Ll.) Hospital Joan XXIII (Tarragona) Cambrils
Hospital de Granollers Hospital Sant Joan de Déu (Martorell) Tàrrega
Hospital del Mar (Barcelona) Hospital de Vic Vilanova i la Geltrú
Althaia-Sant Joan de Déu (Manresa)
Parc Taulí (Sabadell)
Hospital St. Joan de Déu (Esplugues de Ll.)
Hospital de Terrassa
Hospital de Viladecans
Hospital Transfronterer
(Puigcerdà), 2008
Hospital d’Olot, 2009
Hospital de Santa Caterina (Salt), acabat
Hospital Doctor Josep Trueta (Girona), 2010
Hospital d’Igualada, 2007
Hospital de Mollet, 2009
Hospital de Cerdanyola-Ripollet-Montcada, 2009
Hospital de l’Esperit Sant (Santa Coloma de Gramenet), 2006
Hospital de Rubí-Sant Cugat, 2010
Hospital de Sant Pau (Barcelona), 2007
Hospital de Sant Boi, 2009
Hospital del Baix Llobregat (Sant Joan Despí), 2008
Hospital del Vendrell, acabat
Hospital de Reus, 2009
mitat?
de proxi e proximitat i més
ospitals
Xarxa hospitalària ón els h er oferir una atenció siqnitsàriue no impliquinlitantsingré
ad s
uè s
a u
Q p rg ue
q
les espec
ia
2.492,9 M¤ 377 actuacions Són cen
cialitzats
tres esp
e ns quirú
tzar inte
rvencio
ació. A m
és de ue els de
ls
ran reali spitalitz pacitat q s
tiva. Pod llits d’ho b més ca s 24 hore
resolu o tenen ncies am nuada le
ri , ja que n n serv ei d’urgè aten ció conti ves c omple-
hospitala aran d’u amb una e i de pro
s, dispos rimària, la imatg splaça-
mèdique lut de l’atenció p diagnò stic per que ev itaran de ollir
centr es de sa d’un servei de trocard iografia), itat p odran ac
rà el suport xem ple, elec pitals de proxim spital de dia per
1.158,2 358 que tind es (per e . Els hos m un ho
s bàsiqu hospitals i, així co
mentàrie s a altres modiàlis ontinuat.
necessari ió i l’he control c
ments in habilitac
1.334,7
erveis c om la re ing rés ni un
també s pliquin l’
19 que no im
a tra ctaments
Centres nous
Reformes

Pacte per a l’educació Documents confiscats
A què es destinaran els 1.194 L’exposició sobre els papers
Info M¤ de l’acord històric amb la
comunitat educativa. Pàg. 10
confiscats a Catalunya al final de la
guerra civil viatja pel país. Pàg. 18
Catalunya
a Informació d’interès ciutadà. Núm. 7 Maig ’06
El nou
Estatut
ja és aquí

3
sumari Notícies 4
Pacte nacional per a l’educació 10
El nou Estatut ja és aquí 12
Exposició sobre els papers confiscats a Catalunya 18
Línia orbital ferroviària 20
Subvencions i ajuts que atorga la Generalitat 22
Ara toca conèixer el nou Estatut.
Ara la ciutadania tindrà la paraula.
Ara sí, Catalunya és ben a prop de tenir el nou Estatut. La reforma
promoguda pel Parlament de Catalunya n’ha completat la tramitació.
Ha estat un procés llarg i laboriós que ha arribat a la seva culminació
amb l’esforç i la determinació de partits i agents socials. El resultat ha
aconseguit recollir i expressar el pluralisme de la societat catalana, sense
renunciar a l’exigència i l’ambició del nostre poble.
El nou Estatut significa un salt endavant en l’autonomia de Catalunya.
Sense precedents. Reconeix la nostra identitat nacional i proclama
un conjunt molt ampli i posat al dia dels drets i deures dels ciutadans
i ciutadanes. Aprofundeix la qualitat democràtica de les nostres
La ciutadania de Catalunya ha de pronunciar-se en referèndum
institucions i de les nostres regles de comportament polític. I
sobre el text del nou Estatut. especialment ens dota de competències més àmplies i d’un millor
finançament perquè Catalunya disposi de més recursos per poder créixer
i millorar com a país.
En definitiva, un Estatut molt superior al que vam aprovar el 1979 que
esdevé un instrument de futur imprescindible per al progrés social de
Catalunya. Una eina útil i necessària.
Ben aviat només restarà que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya
es pronunciïn. És el moment de conèixer el nou text i de poder expressar
Edició i redacció: Departament de la Presidència
de la Generalitat de Catalunya ben lliurement l’opinió que ens mereix la nova llei fonamental del nostre
Consell de Redacció: Ramon García-Bragado, Enric Marín,
Marta Continente, Jordi Menèndez, Jaume Cleries, Cristina Ribas, autogovern.
Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots
els departaments de la Generalitat de Catalunya
Com a president de la Generalitat, us demano que participeu activament
Coordinació editorial: Fede Montagud en aquest moment decisiu i feu sentir la vostra veu. Ara Catalunya tindrà
Disseny: Jardí+Utensil
Fotografia de la coberta: Thomas Vilhelm la paraula.
Fotografies de l’interior: Thomas Vilhelm (pàg. 3), Mariano Herrera
(pàg. 9), Thomas Vilhelm (pàg. 12) i Departament de Cultura (pàg.
18).
Il·ustracions: Patrick Thomas (pàgs. 15 – 17)
Agències: Getty Images i Photo Disc.
Fotomecànica: Aura Color Digital
Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial
de la Generalitat (EADOP)
Imprès en paper ecològic
DL: B-33095-2004
Adreça web: www.gencat.cat Pasqual Maragall
InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per
President de la Generalitat de Catalunya
la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix
gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu
al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu
rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre
del nom de la persona destinatària.

4
notí
cies
InfoCatalunya
Molts més recursos
per als municipis
A través del Pla únic d’obres i serveis (PUOSC), principal eina de cooperació
econòmica amb els municipis del país, el Govern destina als ajuntaments
445 M€ per al quadrienni 2004-2007, el 47,8% més que el quadrienni anterior.
Amb aquests recursos s’ajuda els ajuntaments a dur a terme en el seu territori
obres i infraestructures, prioritzant-ne les d’interès col·lectiu i social.
A més d’això, els municipis rebran el 2006 més de 80 M€ de la Generalitat a
través del Fons de Cooperació Local de Catalunya, el que suposa un increment
superior al 37% respecte de l’any passat. Aquest Fons és la forma de
participació dels ajuntaments en els ingressos de la Generalitat. Els recursos
transferits als municipis no tenen cap condició i serveixen per dotar els ens
locals de l’autonomia financera i els mitjans necessaris per a l’exercici de les
seves competències.
l Pla de renovació de calderes El pla “Renova’t” té un pressupost
E i escalfadors domèstics a
Catalunya que impulsa el
Departament de Treball i Indústria
de 2,1 M€ aportat a parts iguals per
la Generalitat, els instal·ladors i les
empreses subministradores de gas.
amb el nom de “Renova’t” ja ha L’objectiu és millorar l’eficiència
substituït més de 1.200 aparells. El energètica de prop de 12.000
Renova’t! Pla permet als particulars rebre un
ajut econòmic si canvien la caldera o
l’escalfador de gas, de deu o més anys
habitatges. Amb les noves
instal·lacions, es calcula que una
família pot estalviar fins a 80 €
Subvencions per d’antiguitat, en el seu habitatge. Per l’any, és a dir, el 15% del consum de
renovar calderes rebre l’ajut és condició indispensable
que l’aparell substituït sigui eliminat
calefacció i aigua calenta.
Fins ara s’han substituït 1.055
i escalfadors del mercat. Les subvencions són de
150 € per als usuaris que canviïn
calderes i 210 escalfadors domèstics.
Això significa que encara hi ha
les calderes i de 60 € per als que pressupost per a subvencions. Per a
substitueixin els escalfadors de gas. més informació, truqueu al 012.

5
Aturem
els accidents!
Les mesures que el Govern ha anat posant
en marxa per prevenir els accidents de
carretera comencen a donar resultats.
El control de la velocitat i de la
conducció sota l’efecte de l’alcohol,
les campanyes educatives i les
recomanacions, així com la
instal·lació de la xarxa de
radars fixos i mòbils, entre
altres mesures, han tingut
efectes positius en la
sinistralitat.
Les dades
d’accidentalitat viària
l’any 2005 registren
un reducció del
8% del nombre de
morts i del 7,2% del
nombre d’accidents
mortals a la xarxa
viària interurbana
catalana respecte
a l’any anterior,
i confirmen la
tendència a la
baixa que es registra
a Catalunya des de
l’any 2000.
Evolució de
l’accidentalitat
a Catalunya
622
545 553 513
435
400
104
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
19 ABRIL
MORTS

6
notícies NOVES INVERSIONS
InfoCatalunya
A CATALUNYA
PER CADA MILIÓ D’EUROS DE DESPESA S’HAN
OBTINGUT 88 M€ D’INVERSIÓ PRIVADA.
El Departament de a Barcelona, que ha contractat 200
Treball i Indústria a treballadors. A més, a Barcelona
través de l’Agència també s’han instal·lat altres
Catalana d’Inversions empreses, com Colt Telecom, que ha
S’obre un període (ACI) ha possibilitat la implantació donat treball a 250 persones, i Sanofi-
indefinit perquè a Catalunya de 48 nous projectes
industrials en dos anys. Això
Aventis, que ha creat 150 llocs nous.
L’Agència Catalana d’Inversions es
els expresos ha comportat la creació i el va crear l’abril de 2004 per promoure
polítics demanin manteniment de gairebé 5.000 llocs
de treball i un volum d’inversió de
la implantació a Catalunya de
noves activitats empresarials
indemnitzacions més de 247 M€. estratègiques i per donar suport
Dels projectes desenvolupats a a les polítiques del Govern en
E
l Govern ha impulsat Catalunya, al 56% són industrials matèria de localització exterior de
l’obertura d’un nou període i el 44% són empreses de serveis, les empreses catalanes. Té oficines
sense termini perquè els de les quals un 13% corresponen exteriors a Madrid, Tòquio i Nova
expresos polítics de la guerra civil a centres de recerca. Entre els York. Fins ara, per cada milió
i el franquisme puguin presentar projectes destaquen: Atento, empresa d’euros de despesa real de l’Agència
sol·licituds per rebre indemnitzacions instal·lada a Lleida i que ha creat s’han obtingut 88 M€ d’inversió
des de l’1 de gener passat. Poden 500 llocs de treball, i CEI Network, privada a Catalunya.
acollir-se a aquesta ampliació del
període d’indemnitzacions les
persones que no s’havien acollit a
les anteriors convocatòries, ara ja
tancades, perquè no es van assabentar
a temps de l’existència dels ajuts.
La primera convocatòria va obrir-se
l’agost del 2000 i es va allargar fins
el maig del 2002, fruit de la voluntat
d’ampliar les indemnitzacions
concedides pel Govern central als
expresos polítics del franquisme.
Poc després, es va fer una reobertura
excepcional del període fins a mitjan
2003 per una ampliació del límit d’edat
dels sol·licitants. La nova ampliació
del termini ha estat qualificada ara
de “justícia històrica” pel Govern, Campus
que atén així la reivindicació de les
associacions d’expresos, exinternats
i excombatents en el sentit que quedi
universitari
regulat per llei que la presentació
de sol·licituds no estarà subjecta a
virtual
termini. Poden presentar sol·licituds El Departament d’Universitats, Recerca i En el termini de 18 mesos les universitats
els expresos polítics del franquisme i Societat de la Informació i les universitats hauran desenvolupat aquesta iniciativa,
de la guerra civil i, en cas que siguin catalanes han acordat crear un campus que pretén arribar a ser una referència
morts, les seves vídues o vidus i els virtual per impartir ensenyament internacional en l’àmbit de l’aprenentatge
fills amb disminució. Si inicialment hi universitari en línia i semipresencial. virtual. CAMPUS podrà admetre fins a
havia el requisit que els sol·licitants Aquest projecte s’anomena CAMPUS i es 10.000 usuaris connectats simultàniament
havien de tenir més de 65 anys el 31 basa en el programari lliure. El seu objectiu i disposarà d’aplicacions accessibles
de desembre del 2000, actualment les és facilitar la transmissió i compartició de via PDA i telèfon mòbil. D’altra banda,
indemnitzacions s’han ampliat als coneixement a través de les tecnologies de permetrà un alt grau de personalització en
menors d’aquesta edat. la informació i comunicació. funcionalitats, idiomes, logotips i colors.

7
Cap a la producció ecològica i integrada
Gairebé 100.000 hectàres més sostenibles
U
n dels objectius del Govern en matèria • Els productes vegetals ecològics són productes cultivats
d’agricultura i seguretat alimentària és sense adobs ni pesticides de síntesi química (fungicides,
estendre els models de producció més insecticides o herbicides) i, per tant, sense cap residu
respectuosos amb el medi i amb més garanties per d’aquestes substàncies.
aconseguir uns productes saludables. En aquest sentit, • Els productes animals ecològics provenen d’una
ha estat cabdal la tasca formativa cap al sector, que, ramaderia que proporciona unes condicions de vida
d’altra banda, ha respost molt positivament: les xifres dignes al bestiar i als ramats, amb respecte per les
d’alumnes en cursos gairebé tripliquen les de l’any 2003. seves necessitats biològiques i de comportament.
Actualment a Catalunya hi ha gairebé 97.000 hectàrees L’alimentació d’aquest bestiar es realitza amb productes
de terra destinades a aquests tipus de producció. ecològics.
D’aquestes, unes 50.000 es destinen a conreus (40.344 de • La producció integrada és un sistema agrícola
producció integrada i 9.379 de cultius ecològic) i la resta de producció d’aliments de qualitat, mitjançant
a pastures, prats, farratges, matolls i bosc. mètodes respectuosos amb la salut humana i el medi
Els cultius ecològics a Catalunya han passat de 5.758 ambient, destinada a obtenir productes d’alta qualitat,
hectàrees l’any 2001 a 9.379 hectàrees l’any 2005, la qual minimitzar l’ús de productes agroquímics, optimitzar
cosa significa un increment del 63% en quatre anys. els mètodes de producció i disminuir els residus. La
Alguns conceptes bàsics sobre aquest tipus de producció producció integrada permet l’ús d’alguns productes
són els següents: agroquímics de síntesi, que prèviament uns comitès
• La producció agrària ecològica és un sistema per d’experts professionals han definit.
obtenir productes agraris i alimentaris que es basa en la
utilització d’un conjunt de productes i tècniques el més Per tant, aquests sistemes de producció es diferencien
naturals possibles, que exclou tot allò que pot malmetre de la producció tradicional pel fet que obliguen tant
la qualitat del producte final o el medi ambient. Aquest els agricultors i ramaders com els elaboradors dels
sistema comprèn totes les activitats de producció, seus productes a realitzar tot un seguit de pràctiques
elaboració, manipulació i comercialització de productes, encaminades a la protecció del medi ambient i la millora
tant d’origen vegetal com animal. de la qualitat dels productes agroalimentaris.

8
notícies
InfoCatalunya
Una capsa per reduir
els accidents laborals
Els accidents mortals a la feina s’han reduït el 41,1% durant
el darrer any D’altra banda, l’índex general de sinistralitat no
.
ha deixat de baixar, fins al punt que, per primera vegada en els
últims 8 anys, la incidència de la sinistralitat a Catalunya és
inferior a la del conjunt de l’Estat.
No obstant això, el Departament de Treball i Indústria ha
posat en marxa una iniciativa per continuar reduint el nombre
d’accidents. Prop de 5.000 empreses que han patit accidents
—això representa el 2% del total de companyies catalanes, ja
que el 81% no n’ha tingut cap— estan rebent una comunicació
personalitzada amb l’objectiu de que s’esforcin en el compliment
de la normativa. La comunicació va acompanyada d’una capsa.
A dins hi ha una lupa, que serveix per llegir el lema: “La seva
empresa no té un petit problema, la seva empresa té un gran
problema”. La capsa inclou també, en suport electrònic, el
Manual per a la identificació i avaluació dels riscos laborals.

9
Renovació
dels vehicles
de prevenció
d’incendis
En els últims dos anys el Govern ha
modernitzat la flota de vehicles destinats a
la lluita contra els incendis. Gràcies a un
pla especial s’han renovat els vehicles que
tenien més de 15 anys d’antiguitat. Així,
la mitjana d’antiguitat dels vehicles l’any
2003 era de 10,3 anys, mentre que l’actual
se situa en 7,7 anys.
Per aconseguir un nivell suficient
d’eficàcia, el 2004 es varen arrendar
58 vehicles autobomba nous i tres
autoescales per un import total de 24 M€.
Per consolidar una flota moderna i amb
alta capacitat d’operació, durant l’any
2005 s’han adquirit per rènting 102 grans
vehicles operatius i auxiliars i 76 vehicles
lleugers (5 turismes i 71 tot terreny) per un
import global de 43,8 M€.

10
Educació
Cap a l’escola del futur
Pacte nacional
per a l’educació
El Departament d’Educació i les principals organitzacions que formen la comunitat
educativa (famílies, centres, mestres i professors, estudiants i ajuntaments) van
signar el 20 de març el Pacte nacional per a l’educació, que posa les bases de l’escola
del futur a Catalunya. És un acord històric que enforteix la qualitat del sistema
educatiu i aporta innovacions pedagògiques i organitzatives fonamentals,
al mateix temps que garanteix la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.
El pacte preveu diverses mesures que s’aniran aplicant progressivament i que
suposaran un volum d’inversions i despeses públiques de 1.194 M€ en els propers
quatre anys. De forma sintètica, en aquest informe s’expliquen les més destacades.
A primària, 30 hores setmanals de llibres de text pretén facilitar, mitjançant el sistema de
A partir de l’1 de setembre de 2006, l’horari passarà de 25 préstec, llibres de text i material didàctic de diferents àrees,
a 30 hores setmanals a les escoles públiques d’educació matèries i assignatures per als diferents nivells educatius.
primària de municipis que siguin capital de comarca o
amb més de 10.000 habitants. El curs següent la mesura Suport a les AMPA
s’estendrà a la resta d’escoles de Catalunya. La sisena hora El Govern impulsarà el reconeixement de les AMPA com a
diària es dedicarà a habilitats que afavoreixen l’assoliment associacions d’utilitat pública i promourà mesures fiscals i
de les competències bàsiques. de suport a la seva tasca.
Més ajuts a les famílies Els ajuntaments també hi participen
En tres anys, el nombre de centres beneficiaris dels ajuts El Pacte avança en la coresponsabilitat educativa amb els
per a l’acollida matinal passarà dels 502 actuals a 750 ajuntaments. L’objectiu és impulsar i ampliar les oficines
centres amb aquest servei. Pel que fa a les beques per als municipals d’escolarització i les taules de planificació i
menjadors, s’incrementaran el 50% respecte a les de l’any promoure els plans educatius d’entorn que contribueixen a
passat. A més, rebran ajuts els alumnes de 3 a 6 anys que fer efectiva la igualtat d’oportunitats entre els alumnes en
tinguin germans a educació primària en el mateix centre. l’accés a les activitats educatives que s’organitzen més enllà
També s’impulsaran les associacions estudiantils i altres de l’horari lectiu.
projectes participatius.
Transició entre l’escola i el treball
L’1 de setembre, l’escola oberta El Departament d’Educació i els ajuntaments faciliten
El Departament promourà que els centres puguin la relació entre els centres que imparteixen formació
romandre oberts des de l’1 de setembre fins al 30 de juny professional i el teixit empresarial local. També es
i, si escau, durant el mes de juliol, perquè professionals coordinen per a l’elaboració dels programes de transició
degudament qualificats puguin dur a terme activitats entre l’escola i el treball, el desplegament dels quals
socioeducatives de qualitat. correspon als ajuntaments.
Més docents Servei públic educatiu
Es contractaran 4.600 mestres més en els dos pròxims Sis cursos per equiparar centres concertats i públics.
cursos per a un total de 1.668 centres públics d’infantil i Un dels objectius del Pacte és equiparar l’horari i el
primària. L’objectiu és permetre l’organització de la sisena calendari i garantir la gratuïtat dels ensenyaments
hora amb les màximes garanties de qualitat. obligatoris en tots els centres educatius de Catalunya.
Aquest procés es durà a terme en sis cursos. Mentrestant
Reutilitzar els llibres es farà un estudi sobre els costos de la plaça escolar i
La implantació del Programa cooperatiu de reutilització els concertats podran seguir cobrant aportacions de les

11
famílies. La incorporació dels concertats al sistema gratuït
es farà mitjançant contractes-programa que tindran en Pacte nacional per a l’educació
compte tots el factors necessaris per establir les dotacions Pressupost total 1.194 M€
econòmiques.
Família i educació
Més recursos per als centres amb Beques menjador 100,4 M€
alumnes amb situació desfavorida Acollida matinal 5,7 M€
Es dotarà amb ajuts econòmics els centres concertats Finançament AMPA 2,2 M€
que, a partir d’un determinat percentatge, escolaritzin Reutilització llibres 40,7 M€
alumnes en situació socioeconòmica desfavorida en les Ampliació calendari (setembre i juny) 16,4 M€
etapes educatives obligatòries i en el segon cicle d’educació Ajuts associacions estudiantils 0,1 M€
infantil.
Ajuntaments
Centres educatius: més autonomia Convenis ampliació calendari
(setembre i juny) 11,4 M€
i més recursos Convenis activitats extraescolars 5,0 M€
S’augmentaran les dotacions als centres per al
Oficines municipals d’escolarització
funcionament ordinari, la millora de la qualitat educativa,
i taules de planificació 4,2 M€
el desplegament de la seva autonomia i la promoció dels Programes de transició escola-treball 15,1 M€
programes d’innovació educativa, amb l’objectiu de Plans educatius d’entorn 36,0 M€
millorar el rendiment de l’alumnat.
Centres concertats
Millora dels serveis educatius Contractes programa i altres ajuts
El Departament d’Educació, d’acord amb els agents socials, a centres concertats 94,0 M€
integrarà els actuals serveis educatius (assessorament
psicopedagògic, centres de recursos pedagògics, assessors Centres públics i docents
de llengua i cohesió social, etc.) en un mateix àmbit 4.600 mestres més 248,3 M€
territorial amb la finalitat d’assegurar una atenció Alumnes amb germans a primària 1,5 M€
eficaç. A més, es revisaran les corresponents plantilles de Formació permanent docents 37,6 M€
professionals i les seves funcions. Salut i riscos laborals docents 51,4 M€
Homologació condicions del
professorat de concertats 65,8 M€
Nous perfils professionals a l’educació Increment tutories i atenció
El Govern i els agents socials creuen que la millora
a les famílies 251,0 M€
de l’atenció educativa i la prevenció del fracàs escolar Nous perfils professionals a l’educació 62,0 M€
necessiten la col·laboració d’altres professionals de Increment dotacions centres 18,0 M€
l’educació, com ara tècnics superiors d’educació infantil, Desplegament autonomia centres 80,1 M€
vetlladors i educadors i tècnics superiors en integració Programes d’innovació educativa 6,3 M€
social. Millora serveis inspecció 6,7 M€
Millora serveis educatius 38,0 M€
Formació permanent dels docents Serveis educatius integrats 0,6 M€
El Pacte preveu més formació permanent per al professorat
i altres professionals de l’educació. A més, s’establiran
acords de col·laboració amb els titulars dels centres
concertats.
Salut laboral i homologació
de condicions retributives
Es promouran polítiques de salut i riscos laborals dels
professionals de l’educació i es continuarà el procés
d’homologació de les condicions laborals i d’analogia
retributiva del professorat dels centres concertats.
Més tutories i més atenció a les famílies
S’incrementarà la dedicació a tasques de tutoria, orientació
de l’alumnat i atenció a les famílies, així com a la recerca
i la innovació educatives. També augmentarà el suport
i la tutorització del professorat que s’incorpora de nou
al sistema i es donarà més reconeixement a l’assumpció
de responsabilitats organitzatives als centres (direcció,
coordinació i altres).

12
Estatut 2006

13
L’Estatut del futur
Una cop aprovat al Congrés dels Diputats, el nou Estatut entra en la darrera etapa de la
tramitació: el Senat el votarà i correspondrà a la ciutadania ratificar-lo en referèndum.
L’Estatut de 2006 recull aspiracions nacionals i atorga més autogovern a Catalunya,
un nou finançament i més competències a la Generalitat, i amplia nous drets amb
l’objectiu de contribuir al progrés, el benestar i la igualtat entre les persones. És l’eina
bàsica que ha de permetre treballar per la cohesió social, per una sanitat i per una
educació públiques i de qualitat i per fer les infraestructures que Catalunya necessita,
en el marc d’un desenvolupament sostenible i respectuós amb el medi ambient.
De què tracta? Quines novetats incorpora?
D’acord amb el que va aprovar el Enforteix els instruments per a
Parlament de Catalunya, es reconeix la dinamització de l’economia
Catalunya com a nació. catalana amb l’objectiu de fer-la més
Estableix el repartiment del poder competitiva.
polític entre el Govern català i el Govern Incorpora responsabilitats sobre
espanyol: en quins àmbits Catalunya immigració i tecnologies de la
exerceix l’autogovern (competències) i informació, entre altres.
quins recursos té (finançament). Estableix el paper de Catalunya a la
Defineix les institucions catalanes: Unió Europea.
el Parlament, la Presidència de la Per primera vegada tracta de
Generalitat i el Govern, així com altres sostenibilitat i de medi ambient,
institucions pròpies. d’igualtat de gènere, de l’emancipació
Amplia els drets socials, laborals, dels joves, de la conciliació de la vida
ambientals, civils, lingüístics, polítics laboral amb la vida personal, dels nous
i administratius de les persones que tipus de famílies...
viuen a Catalunya. Reconeix els ens locals com a ens
El Tribunal Superior de Justícia de bàsics de l’organització territorial de
Catalunya serà l’última instància Catalunya i se’n garanteix l’autonomia.
judicial. D’altra banda, es crearà el Es crea el Consell de Governs Locals,
Consell de Justícia de Catalunya, òrgan com a òrgan de representació dels
desconcentrat del Consell General del municipis i les vegueries.
Poder Judicial.
Podeu consultar el text complet del nou Estatut: http://www.gencat.cat/nouestatut

14
Estatut 2006
L’Estatut
PR EÀMBUL L’Estatut de 1979 va ser
(...) , una diversitat
el de la recuperació de les
un país ric en territoris i gents forteix per als institucions democràtiques.
— Catalunya és l’enriqueix des de fa segles i l’en El nou Estatut és, a més,
que la defineix i l’Estatut de la gent. Per
temps venidors. nes primera vegada tracta dels
iures per a perso
una comunit at de persones ll ts diverses, amb un infants, dels joves, de la gent
— Catalunya ésú pot viure i expressar identita te per la dignitat gran, de les dones o de les
lliures on cadasc ís comunitari basat en el respec persones amb discapacitat.
decidit comprom les persones.
de cadascuna de configurat
n s i ciutadanes hai amb
e tots els ciutada lor Dones
— L’aportació d gradora, amb l’esforç com a va que continuen “Art. 19.1 Totes les dones tenen dret
una societat inte dora i emprenedora, uns valors al lliure desenvolupament de llur
capacitat innovaprogrés. personalitat i capacitat personal,
im pulsant-ne el stitució,
i a viure amb dignitat, seguretat
ya es fona menta en la Con marc i autonomia, lliures d’explotació,
— L’autogo vern de Catalun del poble català, que, en el na
maltractaments i de tota mena de
rets històrics coneixement d’u
i també en els d origen en aquest Estatut al re ol desenvolupar
discriminació.”
d’aquella, donende la Generalitat. Catalunya v at que reconeix i Viure amb dignitat
posició singular tat política en el marc d’un Est spanya. “Art. 20.1 Totes les persones tenen dret
la seva personali t d’identitats dels pobles d’E a rebre un tractament adequat del dolor
respecta la diversita lat
i cures pal·liatives integrals i a viure amb
va de Cata lunya ha subratl dels dignitat el procés de llur mort.”
cívica i associati gua i la cultura catalanes,
— La tradició tància de la llen cohesió social, Educació
se mpre la impor del saber, de la formació, de la e drets, i avui, “Art. 21.2 Les mares i els pares tenen
d
drets i els deures, ent sostenible i de la igualtat . garantit, d’acord amb els principis
d el desenvolupamla igualtat entre dones i homes establerts per l’article 37.4, el dret que
especia lment, de cció
els assisteix per tal que llurs fills i filles
artic ipa en la constructius de rebin la formació religiosa i moral que
itjà de l’Estat, p s obje
atalunya, per m la Unió Europea, els valors i el
vagi d’acord amb llurs conviccions a
—C ic de les escoles de titularitat pública, en
del projecte políteix. les quals l’ensenyament és laic.”
la qual compart el seu
manista, aferma
la seva tradició hu ruir un ordre mundial Serveis socials
—C atalunya, des deels pobles per a const “Art. 24.3 Les persones o les famílies
comprom ís amb tots que es troben en situació de pobresa
tenen dret a accedir a una renda
pacífic i just. t i la voluntat garantida de ciutadania que els
el sentimen
Cata lunya, recollint init Catalunya com a asseguri els mínims d’una vida
El Parlament de de Catalunya, ha def La Constit ució digna, d’acord amb les condicions
de la ciutadanianera àmpliament majoritària. nacional de que legalment s’estableixen.”
naci ó d’una ma nei x la realitat
rticle segon, reco
espanyola, en l’aa nacionalitat.
Catalunya com
Els articles que aquí apareixen
corresponen al text aprovat pel Ple
del Congrés el 30 de març de 2006 i
presentat al Senat.
(...)
xt del preàmbul.
Extracte del te

15
de les persones
Habitatge Persones amb discapacitat Gent gran
“Art. 26 Les persones que no disposen dels “Art. 40.5 Els poders públics han de “Art. 40.6 Els poders públics han de
recursos suficients tenen dret a accedir a garantir la protecció jurídica de les garantir la protecció de les persones
un habitatge digne, per a la qual cosa els persones amb discapacitats i han de grans perquè puguin portar una vida
poders públics han d’establir per llei un promoure’n la integració social, econòmica digna i independent i participar en la vida
sistema de mesures que garanteixi aquest i laboral. També han d’adoptar les mesures social i cultural. També han de procurar
dret, amb les condicions que determinen necessàries per a suplir o complementar el la plena integració de les persones grans
les lleis.” suport de llur entorn familiar directe.” en la societat per mitjà de polítiques
públiques basades en el principi de
Llengua solidaritat intergeneracional.”
“Art. 32 Totes les persones tenen dret a no
ésser discriminades per raons lingüístiques. Igualtat
Els actes jurídics fets en qualsevol de les “Art. 40.8 Els poders públics han
dues llengües oficials tenen, pel que fa a la de promoure la igualtat de totes les
llengua, validesa i eficàcia plenes.” persones amb independència de l’origen,
la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió,
Joves la condició social o l’orientació sexual,
“Art. 40.4 Els poders públics han de i també han de promoure l’eradicació
promoure polítiques públiques que del racisme, de l’antisemitisme, de la
afavoreixin l’emancipació dels joves, xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol
facilitant-los l’accés al món laboral i a altra expressió que atempti contra la
l’habitatge per tal que puguin desenvolupar igualtat i la dignitat de les persones.”
llur propi projecte de vida i participar en
igualtat de drets i deures en la vida social i
cultural.”
Incorpora un nou sistema de finançament
Estableix una Assegura
nova cistella d’impostos. mecanismes de solidaritat
IRPF: la Generalitat passa a gestionar del 33% al 50%. que garanteixin a tothom el mateix nivell de serveis
IVA: la Generalitat passa a gestionar del 35% al 50%. bàsics, sense que això signifiqui cap pèrdua de posicions
de Catalunya en l’ordenació de comunitats autònomes
Impostos especials (hidrocarburs, tabac, alcohol, cervesa, segons renda per càpita.
vi i productes intermitjos): la Generalitat passa a
gestionar del 40% al 58%. Garanteix que durant 7 anys
Crea l’Estat invertirà
l’Agència Tributària a Catalunya en
de Catalunya per gestionar tots els tributs propis de la
Generalitat i els estatals cedits totalment o parcialment.
infraestructures,
tant com Catalunya contribueix
S’estableix el compromís de crear, en 2 anys, un consorci
a la riquesa d’Espanya.
paritari per gestionar altres tributs estatals recaptats a
Catalunya.

17
SALUT (ARTICLE 162)
Consolida el model sanitari
de Catalunya i aprofundeix en
competències sanitàries de la
Generalitat, com la salut en el treball,
la salut esportiva o la regulació de les
activitats industrials que puguin tenir AGRICULTURA (ARTICLE 116)
impacte en la salut, entre d’altres. 1 La Generalitat serà la responsable de
la seguretat alimentària a Catalunya,
i regularà el control dels productes
alimentaris i del seu procés de
producció.
2 Tindrà el control sobre llavors i
planters.
MEDI AMBIENT (ARTICLE 144)
1 La Generalitat decidirà sobre la TRANSPORT (ARTICLE 169)
protecció dels recursos naturals del La Generalitat regularà el transport
medi ambient marí. ferroviari de rodalies i regionals de
2 Regularà la prevenció, la gestió i el Renfe, és a dir, decidirà els horaris, la
trasllat dels residus, com per exemple, freqüència de pas dels trens i en podrà
els nuclears, amb independència d’on planificar les línies.
s’hagin produït.
3 Establirà els nivells de protecció de
tots els espais naturals, com els parcs COMERÇ (ARTICLE 121)
nacionals. La Generalitat regularà els horaris dels
comerços catalans.
LLENGUA (ARTICLE 6)
El Govern haurà de garantir el dret de IMMIGRACIÓ (ARTICLE 138)
totes les persones a utilitzar les dues 1 La Generalitat assumirà el règim
llengües oficials (el català i el castellà). de primera acollida de les persones
Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya immigrades, és a dir, s’encarregarà de la
tindran el dret i el deure de conèixer-les. seva integració social i econòmica.
2 Participarà en la determinació del
contingent de treballadors estrangers.
3 Atorgarà el permís de treball a les
persones estrangeres.

18
La confiscació documental
va seguir el ritme de l’ocupació
de Catalunya per l’exèrcit
de Franco. Els serveis de
Recuperación de Documentos
registraven seus i domicilis
de persones i entitats afectes
a la Generalitat de Catalunya
i a la República. La seva
actuació va ser especialment
la
sistemàtica a Barcelona. La finalitat de
requisa er a disposar
militar
d’informació
de l’ene mic, elabora
agand
la contraprop
epara
i, sobretot, pr
la depuració.
nfisc
El material co
en
es va convertir
la font d’info rmac
.
dels repressors
Les dades re collid
fit
a es resumien en
i en inform es de
ari
Calend
maig
Lleida >
a > juny
Ampost tembre
Manr esa > se
o ctubre
Girona > embre
na > nov
Tarrago
Exposició itinerant dels
documents confiscats
a Catalunya
E
l 31 de gener de 2006 els documents confiscats a ha rebut més de 30.000 visitants explica com es va efectuar
la Generalitat al final de la guerra civil arriben la confiscació dels documents i l’ús que el franquisme en va
a Catalunya. Els 507 lligalls de documentació fer. Ara, l’exposició comença un recorregut que la portarà
són dipositats a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant a les principals ciutats catalanes, i més endavant arribarà a
Cugat del Vallès, on s’ha creat el Centre Documental de la altres municipis que així ho han sol·licitat.
Memòria Històrica. Paral·lelament, el Departament de Cultura i l’Arxiu
Entre el 5 de febrer i el 12 de març, l’exposició “El retorn Nacional de Catalunya han editat a manera de catàleg
dels papers confiscats a Catalunya”, al Palau Moja de un recull significatiu de documents que, amb els seus
Barcelona, ha mostrat 119 documents, alguns originals i comentaris, il·lustren la riquesa i significació del fons
altres reproduccions de papers de particulars i d’entitats retornat. A més, s’està preparant un dossier amb materials
que retornaran a Catalunya més endavant. La mostra, que didàctics adreçat al públic escolar.

19
Salut
Baixen les llistes
d’espera per a
intervencions
quirúrgiques
L
es llistes d’espera per operar-se 12 proves diagnòstiques tinguin un
als hospitals de Catalunya han temps d’espera màxim de 90 dies. Entre
experimentat una reducció de aquestes proves hi ha les mamografies,
gairebé el 12% en els darrers les ecografies ginecològiques,
dos anys, el que equival a dir que a les les endoscòpies, les ressonàncies
llistes hi ha 8.000 persones menys. En el magnètiques i les TC.
mateix període, el temps mitjà d’espera Per als estudis de son (polisomnogrames)
també s’ha reduït el 20%. es preveu que el temps d’espera sigui
Actualment, el Servei Català de la Salut de 120 dies. Per aconseguir-ho aquest
garanteix un temps d’espera de menys de any s’augmentarà en 8 M€ la compra
sis mesos, des del moment que s’entra a la d’equipaments i materials destinats a
llista d’espera, per 16 tipus d’intervenció proves diagnòstiques i intervencions
quirúrgica. Entre aquests hi ha les quirúrgiques. A més, ja està en marxa
cataractes, les varius, les pròtesis de el programa de diagnòstic ràpid de tres
maluc, les artroscòpies, les hèrnies, les tipus de càncer: pulmó, mama i còlon.
operacions de còlon i de pròstata, la Finalment, una altra mesura a aplicar
vasectomia i la circumcisió. També es durant el 2006 és l’establiment del nou
preveu que en acabar aquest any el temps registre de llistes d’espera per primera
màxim d’espera per ser intervingut de visita de consulta externa d’especialitats.
pròtesi de genoll no superi els 12 mesos. L’objectiu del nou sistema és aconseguir
D’altra banda, el Departament de Salut un temps màxim d’espera de 90 dies per a
té com a objectiu que a final d’any una primera visita.

20
El més dest
Estacions de
acat
viatgers
Noves estacio 25
ns de viatger
Intercanviado s 8
rs (amb Renfe
Longitud i FGC) 11
Via nova 106 km
Velocitat pun 55 km
ta
Velocitat com 120 km/h
ercial
Temps de rec 60 km/h
orregut
Demanda prim 105 minuts
er any
Demanda anu 8 milions de v
al consolidad iatgers
Pressupost a
16 milions de
viatgers
1.227 M¤
TRAM ESTACIONS QUE HI HA ESTACIONS NOVES KM TRAÇAT MINUTS
DE RECORREGUT
Vilanova Vilanova i la G. Roquetes, 18 55% túnel 19
i la G. — Vilafranca del P. Hospital St. Camil
Vilafranca Canyelles
del P.
Vilafranca Vilafranca del P., Lavern/ 27,6 50% túnel 19
del P. — Subirats, Sant Sadurní
Martorell d’Anoia, Gelida, Martorell
Martorell Martorell/Villa, Terrassa Can Boada 16,5 11
— Terrassa Castellbisbal
Terrassa — Terrassa, Sabadell nord, Terrassa Can Boada 14,9 9
Sabadell Sabadell centre,
Sabadell sud
Sabadell — Sabadell sud, Barberà Santa Perpètua 23,5 23
Granollers del V., Mollet del V, de Mogoda
Montmeló o Parets del V.,
Granollers
Granollers Granollers, Mataró La Roda del V., 21 19
— Mataró Argentona, 50% túnels
Mataró centre

21
Línia orbital
El Departament de Política Territorial i Obres Mataró
Públiques ha presentat l’estudi de traçat de
la futura línia orbital ferroviària, un projecte
clau per a la mobilitat metropolitana. La nova
línia unirà Vilanova i la Geltrú amb Mataró,
passant per Martorell, Terrassa, Sabadell i
Granollers. La longitud del traçat serà de 106
Granollers
km, 55 dels quals seran de nova construcció.
Tindrà 25 estacions, vuit de les quals seran
noves (quatre subterrànies). A més hi haurà
nou intercanviadors amb Renfe i dos amb els
Ferrocarrils de la Generalitat.
El Projecte de la línia orbital ferroviària
és el resultat òptim de l’estudi de diferents Sabadell
alternatives que segueix criteris ambientals,
funcionals, econòmics i geològics. La
previsió apunta que es recorri la línia en
aproximadament 105 minuts a una velocitat
de 120 km/h.
La Línia Orbital neix amb l’objectiu fonamental Terrassa Barcelona
de servir de comunicació en xarxa entre les
múltiples poblacions intermèdies situades
entre les ciutats que connecta, i no tant de
comunicació directa entre els seus extrems.
Beneficiarà unes 870.000 persones, és a dir el
20% de la població metropolitana. La demanda
Martorell
prevista és de 8 milions de viatges el primer
any que augmentarà fins als 16 milions de
,
viatges un cop s’hagi consolidat el servei.
Aquest projecte significa una importantíssima
aposta pel ferrocarril com a medi de
desenvolupament social i econòmic i ha de Vilafranca
contribuir a dinamitzar la mobilitat de l’àrea del Penedès
metropolitana, prioritzant el transport públic
respecte del privat. Ara per ara, el 55% dels
viatges d’entrada i sortida de Barcelona es fan
en cotxe i el 32%, en tren.
El Govern ha incorporat el projecte en el
Pla d’infraestructures del transport de Vilanova
Catalunya 2006-2016. i la Geltrú
20_21_orbital.indd 21 26/4/06 12:26:47

22
Subvencions i ajuts
de la Generalitat
Busqueu suport econòmic per a l’escolarització
del vostre fill? Voleu dirigir un llargmetratge i
no sabeu com finançar-lo? Penseu fer reformes
a la vostra llar i voleu saber si podeu sol·licitar
un ajut? La Generalitat de Catalunya ofereix
diferents prestacions econòmiques per cobrir
principals eixos
les necessitats de la ciutadania. Comproveu
si podeu ser beneficiaris de les que actualment
estan vigents.
Benestar social,
societat i família
La Generalitat proporciona ajuts a famílies en
Educació i formació
Beques i ajuts adreçats a alumnes i a AMPA
situació d’urgència social i a persones amb
Els alumnes poden optar a ajuts per a l’atenció de necessitats educatives especials,
discapacitat o amb dependència. També hi
servei de menjador, desplaçament, reutilització de llibres, etc. Les associacions de
ha subvencions a ens locals i a entitats sense
mares i pares d’alumnes (AMPA) poden sol·licitar subvencions per finançar el servei
ànim de lucre per a activitats de voluntariat,
d’acolliment matinal.
participació ciutadana, associacionisme juvenil,
promoció de la igualtat d’oportunitats per a les Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca
dones i integració dels immigrants. Beques i ajuts per a estudiants universitaris, pre i postdoctorals, i a la recerca. Ajuts
de mobilitat en el marc del programa europeu Erasmus. També es concedeixen
Prestacions econòmiques per a les famílies
premis CIRIT per fomentar l’esperit científic del jovent, dirigits tant als alumnes
amb filles o fills a càrrec
com als centres d’ensenyament secundari que presentin programes de recerca.
Prestació universal per a totes les famílies
residents a Catalunya amb infants menors de
tres anys, i menors de sis anys en el cas de les
famílies nombroses o famílies monoparentals.
Agricultura, ramaderia i pesca
Així mateix, es concedeixen ajuts per part, El suport del Govern es concreta en ajuts per a la formació dels professionals,
adopció o acolliment múltiple i per a famílies la millora del medi rural o la promoció de productes agroalimentaris i pesquers
en situació d'especial vulnerabilitat amb part, de qualitat. A més, se subvencionen programes sanitaris destinats als animals de
adopció o acolliment múltiple de tres o més granja, projectes de regulació dels mercats o per al sanejament de plantacions
infants. citrícoles. En situacions excepcionals, com gelades o incendis forestals, també
s’estableixen ajuts.
Indemnitzacions a expresos polítics
S’hi poden acollir totes les persones que van
patir repressió i reclusió en la lluita per les
llibertats durant la guerra civil i la postguerra.
La convocatòria per presentar noves sol·licituds
Comerç, consum i alimentació
és oberta des de l’1 de gener de 2006. Hi ha subvencions a les empreses per a l’elaboració de determinats productes
alimentaris i per al foment de l’exportació i de la competitivitat. La Generalitat també
Programa ‘Noces d’Or’
té ajuts per a organitzacions de defensa dels drets dels consumidors i usuaris.
S'adreça a totes aquelles parelles que han
complert 50 anys de matrimoni o convivència. Pla de renovació de calderes i escalfadors domèstics
Se’ls ofereixen quatre dies en un hotel de la Es promou la renovació de calderes i escalfadors de més de deu anys d’antiguitat.
costa catalana. No hi ha un termini limitat per Es una acció concertada entre la Generalitat i la iniciativa privada. Es bonifica la
fer la sol·licitud. substitució de l’escalfador amb 60 € i la de la caldera amb 150 €.

23
Medi ambient i
Habitatge, urbanisme
Ajuts per a la rehabilitació d’habitatges
Salut recursos naturals
La Generalitat concedeix beques de recerca sobre
Per realitzar obres en edificis construïts abans S’estableixen ajuts per al finançament
tractament de malalties i sobre serveis sanitaris,
de 1980, excepte en programes d’accessibilitat d’actuacions en els espais naturals protegits
així com subvencions per a activitats de prevenció
i sostenibilitat, i destinats a habitatge habitual i de Catalunya per al 2006, destinats tant
de la sida, de drogodependències, entre altres.
permanent. a ens locals com a propietaris, masovers o
Finançament de medicaments titulars d’explotacions forestals i agràries. De
Ajuts per a la millora de barris, àrees urbanes
El Servei Català de la Salut finança els la mateixa manera, es subvenciona la gestió
i viles que requereixen una atenció especial
medicaments aprovats, receptats a través de la forestal sostenible.
(convocatòries periòdiques)
Sanitat Pública: el 60% en el cas dels treballadors Per una altra banda, el Departament de Política
Poden demanar aquests ajuts els ajuntaments
actius, el 90% en el cas de determinades Territorial i Obres Públiques subvenciona
catalans directament o bé a través d'associació o
especialitats farmacèutiques millores en la comunicació dels municipis de
col·laboració amb altres municipis o ens locals que
i el 100% en el cas dels pensionistes i altres muntanya amb la xarxa general de carreteres.
presentin un projecte d'intervenció integral.
beneficiaris, i dels medicaments prescrits durant
l'hospitalització.
Ajuts als alumnes que pateixen una malaltia
Turisme
Economia, finances, prolongada Els estudiants de turisme es poden presentar
Els alumnes que en edat d'escolaritat obligatòria als premis que s’atorguen als millors projectes
empresa i indústria pateixen una malaltia prolongada que els de final de carrera en aquesta diplomatura.
S’atorguen crèdits, préstecs, ajuts i subvencions impedeix assistir a classe poden sol·licitar rebre
atenció educativa a casa. Hi ha, a més, subvencions cada any per
per donar suport a la indústria i les empreses a la creació d’empreses d’oferta turística
catalanes. N’hi ha per a creació d’empreses, complementària o per a la modernització i
projectes d’autoempresa per persones a l’atur, ampliació d’establiments d’allotjament amb
desenvolupament econòmic, millora de la
competitivitat i la innovació empresarials, foment
Cultura, llengua l’objectiu de guanyar en la qualitat dels serveis.
També es preveuen ajuts per a oferta turística
de cooperatives i organitzacions empresarials, etc. i mitjans de bàsica a les properes convocatòries.
comunicació
Treball Les subvencions són per realitzar projectes d’arts
plàstiques o visuals, literatura, espectacles, etc. Transports
Les prestacions econòmiques van des de la renda També se n’ofereixen per a activitats de difusió de
mínima d’inserció a les subvencions per a la
creació de llocs de treball, passant per accions
de formació i d’orientació ocupacional o per a la
la cultura i la llengua catalanes, de recuperació de
la memòria històrica, de restauració i conservació
del patrimoni artístic, així com per a mitjans de
i mobilitat
integració laboral de persones amb disminució, Ajuts per al foment d'activitats de formació
comunicació en català. en el sector del transport i la logística
immigrants o col·lectius especials. També
s’ofereixen préstecs per a inversions en prevenció Programa específic per fomentar la formació,
de riscos laborals. l’associacionisme i la professionalització del
Seguretat civil i sector del transport i la logística.
Ajuts al sector del taxi per a l'adquisició
emergències d'equips de seguretat GPS-GPRS en
connexió amb els centres d'emergències
Ajuts als ens locals en situacions excepcionals,
Per millorar la seguretat personal dels
d’urgència o catàstrofe
012
professionals del taxi es finança una part
Subvencions per a l'execució d'obres per dotar
del cost d’equips de localització de vehicles
de subministrament d'energia elèctrica i de
via satèl·lit GPS i de transmissió
gas indrets de l'àmbit rural de Catalunya. Les
de dades mitjançant la telefonia mòbil GPRS.
sol·licituds d'ajuts es presentaran sense que sigui
Informa’t
Aquests equips emeten alarmes als centres
necessària una convocatòria prèvia.
d'emergències 112 de Catalunya.
Trucant al 012 Justícia, dret Aquestes convocatòries es convoquen
anualment. Cal verificar els períodes de
Hi ha ajudes per als opositors i opositores a jutge, vigència en cada cas.
Consultant el web fiscal i secretari judicial, entre altres.
gencat.cat Ajuts per a l'acolliment de menors infractors
La Direcció General de Justícia Juvenil subscriu
Ciència i tecnologia
concerts i convenis de col·laboració amb entitats El Govern contribueix al finançament de
privades sense ànim de lucre, per finançar projectes de recerca i de divulgació de la ciència,
l'estada i la formació dels menors infractors que així com al de programes per a l’accés a les
no poden ser atesos en els centres de menors del noves tecnologies i per millorar la capacitat
Departament de Justícia. d’innovació de les empreses.

Espais culturals Memorial Democràtic
Subvencions per a teatres, Una institució dedicada a
Info espais d’art i sales polivalents
a 222 poblacions. Pàg. 12
recuperar i preservar la nostra
memòria històrica. Pàg. 16
Catalunya
a Informació d’interès ciutadà. Núm. 8 Juliol ’06
Catalunya
rehabilita els
seus barris

3
sumari Notícies 4
Es rehabiliten 17 barris més a Catalunya 10
Pla d’equipaments culturals 12
Memorial Democràtic 16
Què es pot fer en una biblioteca? 18
No juguem amb foc 20
Subvencions i ajuts de la Generalitat 23
Revitalització
dels barris de Catalunya
El Govern de Catalunya ha treballat intensament a partir del seu compromís
amb la proximitat i la ciutadania. Estem fent possible una aliança estratègica
entre la Generalitat i els governs locals, amb l’objectiu de situar les persones
com a motor i subjecte de les polítiques. Catalunya ha d’enfortir la seva
capacitat d’integració social allà on és més necessari: a les escoles, als
centres de salut i als barris.
La Llei de barris s’ha convertit en una de les realitats potents i sòlides del
Govern de Catalunya, bàsicament per tres motius. Primer: perquè és una llei
innovadora que, d’ara endavant, formarà part de l’agenda pública del nostre
país. Segon: perquè demostra que la nostra voluntat d’acostar les institucions
a la ciutadania es basava en una profunda convicció política i social. I tercer
La rehabilitació del barri de l’Erm i del mercat, a Manlleu,
motiu: perquè fa efectiu un compromís col·lectiu per la convivència, la
és una de les primeres intervencions impulsades per la Llei de barris. millora dels serveis públics i la creació de noves oportunitats econòmiques.
El nou centre cívic Frederica Montseny és l’edifici més emblemàtic
de la nova àrea regenerada. És així que hem assolit, en tres anys, els objectius marcats
per a tota la legislatura.
No és que el Govern de la Generalitat doni suport a “barris amb problemes”.
El Govern dóna suport a barris amb projectes compartits, amb alternatives
engrescadores i amb voluntat de progressar des d’un municipalisme sòlid
i democràtic. La força d’aquest programa, que ha convertit una llei en 46
polítiques singulars, és la força de la ciutadania i de la proximitat que les
Edició i redacció: Departament de la Presidència
de la Generalitat de Catalunya impregna.
Consell de Redacció: Ramon García-Bragado, Ramon Font,
Marta Continente, Jordi Menéndez, Jaume Cleries, Neus Tomàs, La Llei de barris és de llarg recorregut, perquè a través de la seva
Cristina Ribas i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis
de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya
transversalitat vol abastar tot Catalunya. Aquests dos anys hem fet
Coordinació editorial: Fede Montagud molta feina. Una feina que, amb les eines que ens dóna l’Estatut que
Disseny: Jardí+Utensil
Fotografia de la coberta: Mariano Herrera acabem de referendar, podrem seguir amb més intensitat, amb nous
Fotografies de l’interior: Mariano Herrera (pàg. 3 i pàg. 14 i 15,
fotos 2, 3, 5 i 6), Lourdes Moya / Intress (pàg. 4), Unitat
projectes i amb més recursos. Aquest és el camí del progrés a la
d’audiovisuals de l’Hospital Universitari de Bellvitge (pàg. 5), Catalunya d’avui, a la Catalunya que acaba de donar-se a si mateixa
Arxiu del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (pàg. 9),
Josep Maria Roca (pàg. 13), Cristina Diestro i Lluís Casals un gran Estatut.
(pàg. 14 i 15, fotos 1 i 4), Eva Guillamet (pàg. 16), Jordi Miralles
(pàg. 18, foto 1), Tama Mercader (pàg. 18, foto 2), A. Ruiz En aquest número de l’Info Catalunya trobareu les xifres bàsiques de la
(pàg. 18, foto 3), Rosa Feliu (pàg. 18, foto 4), Jordi Oset (pàg. 19),
Bombers de la Generalitat (pàg. 20 i 21)
transformació més important dels darrers anys, des del punt de vista
urbà i social, als principals centres històrics i barris de moltes ciutats
Fotomecànica: Aura Color Digital
Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de Catalunya.
de la Generalitat (EADOP)
Imprès en paper ecològic
DL: B-33095-2004
Adreça web: www.gencat.cat
InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per
la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix
gratuïtament a totes les llars. L’enviament es realitza de forma
aleatòria entre les persones residents a cada domicili.
Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a:
info_catalunya@gencat.cat. Si no la voleu rebre, a més, haureu
d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona
destinatària.
Pasqual Maragall i Mira
President de la Generalitat de Catalunya

4 5
notí L’Eix Transversal
serà una autovia
cies de doble carril
InfoCatalunya
La Generalitat preveu desdoblar l’actual una calçada amb dos carrils de 3,5 metres
calçada de l’Eix Transversal per tal de per sentit, més un carril addicional en els
formar una autovia de dos carrils per a trams de pujada per avançar els vehicles
cada sentit de la circulació. El projecte pesants. Els vorals exteriors tindran 2,5
ja ha estat presentat i els estudis de metres i els vorals interiors, 1,5 metres
viabilitat i d’impacte ambiental ja són d’amplada. Els dos sentits estaran
a la fase d’informació pública. separats per una mitjana d’entre 5 i 8
Des que va entrar en servei el 1997, el metres. Una gran part de la carretera
trànsit a l’Eix Transversal no ha deixat de actual serà una de les calçades de la
créixer. Actualment registra una intensitat futura autovia. La majoria de viaductes
d’entre 8.000 i 17.000 vehicles diaris, amb i túnels d’ara es desdoblaran amb altres
un alt percentatge de vehicles pesants de simètrics i en paral·lel.
(entre el 20% i el 30%, segons els trams). Les obres suposaran una inversió de
El desdoblament millorarà la fluïdesa i 690 M€. Es preveu licitar els treballs
la seguretat del trànsit, i potenciarà les abans de final d’any. Les obres podrien
connexions intercomarcals i les de llarg començar el segon semestre de l’any
Ja funcionen les noves
recorregut (Lleida – Girona – França). vinent i podrien estar acabades en un
La nova autovia estarà formada per termini de quatre anys.
Enguany es destinen consultes externes de
76 M€
a crear places
l’Hospital de Bellvitge
Des de final d’abril ja està en marxa zones diferenciades, una d’exploració,
de llars d’infants el nou edifici de consultes externes de una de consulta i informació i una de
l’Hospital Universitari de Bellvitge. suport. D’aquesta manera s’aconsegueix
La creació de places escolars per a nens i nenes de 0 a 3
anys es finançarà amb més de 76 M€ durant l’any 2006.
Té un total de 14.361 m2 i està distribuït optimitzar l’atenció als pacients.
L’objectiu és aconseguir tenir 60.000 places l’any 2008, de manera racional en quatre plantes, El nou edifici de consultes externes
el doble de les que hi havia l’any 2004. per tal que la relació entre l’espai i de l’Hospital Universitari de Bellvitge,
Ja són 283 els ajuntaments de Catalunya que s’han els usuaris sigui el més coherent que ha comportat una inversió de 17 M€,
compromès, mitjançant acords presos en plens
municipals, a crear 24.000 places fins a l’any 2008.
i confortable possible. és la culminació de la primera fase de
Per tant, les places previstes pels ens locals ja A l’interior, a més de dues cafeteries, millora global del centre. Actualment
representen gairebé un 80% del total. hi ha 136 noves consultes, el doble de les ja ha començat la construcció d’un nou
Recordem que el Departament d’Educació assumeix que tenia el centre. Aquests despatxos edifici de 50.000 m² que inclourà el bloc
fins a 5.000 € de la inversió per cada plaça nova de
titularitat pública que es creï. A més, ha incrementat
s’organitzen en 14 mòduls, cada un dels quirúrgic (amb 30 quiròfans i 80 llits
en 700 €, fins als 1.800 €, les subvencions per quals està gestionat per un centre de per a malalts crítics), els serveis de
al manteniment i funcionament de les places noves programació específic per tal de guanyar farmàcia i esterilització i un nou servei
i les ja existents. eficàcia. Tots els despatxos tenen tres d’urgències.

6 7
notícies Catalunya,
capdavantera en adopcions
InfoCatalunya
Les xifres referides a adopcions al nostre país
Ajuts al joves demostren que, pel que fa a l’adopció, Catalunya
continua sent capdavantera respecte a altres territoris
per pagar de l’Estat i a altres països europeus.
el lloguer Durant l’any 2005, a Catalunya es varen adoptar 1.532 dedicats a aquests temes continuen la seva tasca per
La Generalitat concedeix ajuts per menors. D’aquests, 121 eren infants nascuts aquí i 1.411 tal de facilitar els tràmits d’adopció amb les màximes
pagar el lloguer als joves que es procedien de l’adopció internacional. Això demostra que garanties. Amb aquest objectiu, durant el 2005 es van
vulguin emancipar i decideixin a Catalunya hi ha un alt interès per aquest tema i que dur a terme viatges a Bolívia, el Nepal, l’Índia, Rússia,
viure de manera independent fora superem amplament les estadístiques d’altres comunitats Etiòpia i Ucraïna. Recentment s’han establert relacions
del domicili dels seus pares. Els ajuts autònomes. Per exemple, pel que fa al nombre d’adopcions per facilitar l’adopció des de tres nous països: Sri Lanka,
poden ser per a persones soles, per a internacionals, la Comunitat de Madrid va tramitar 841 República del Congo i República Democràtica del Congo.
parelles, o per a llogaters d’habitatges adopcions en el mateix període i la d’Andalusia en va fer El perfil de les famílies que sol·liciten adopcions continua
compartits. Aconseguir-los requereix 647. També pel que fa a altres països europeus, en relació en la mateixa línia d’anys anteriors. Majoritàriament es
complir una sèrie de requisits. amb el total de població, les xifres de Catalunya són molt tracta de parelles sense fills, d’entre 35 i 45 anys, tot i que
elevades: França, 4.136 adopcions internacionals; Itàlia, continua el lleuger increment del nombre de persones
1 No tenir més de 35 anys.
2 La unitat de convivència ha de tenir uns Establiments contra la 2.848; Suècia, 1.083; Dinamarca, 586.
Durant l’any 2005, la Xina s’ha consolidat com a principal
país de procedència dels menors (622 infants); segueixen
soles que sol·liciten una adopció.
D’altra banda, el nombre d’infants en acolliment familiar
va passar de 538 a 589 entre el 2004 i el 2005. En el mateix
violència de gènere
ingressos bruts anuals inferiors Rússia (441), Etiòpia (107) i Ucraïna (67), així com el Nepal període, les famílies acollidores varen augmentar de 380
a 2,5 vegades l’IPREM del 2005 (29) i Colòmbia (29). Els organismes de la Generalitat a 420.
(que depèn de la zona on és l’habitatge
i del nombre de persones que hi conviuen).
La comarca del Tarragonès acollirà un centre
3 Tenir uns ingressos mínims anuals d’intervenció especialitzada (CIE) per a dones Xina
de 5.500 €.
víctimes de violència de gènere i els seus fills i 622
4 Ser titular d’un contracte de lloguer filles. Un CIE és un servei públic especialitzat des Territori (habitants) Adopcions Ràtio
supervisat per les borses d’habitatge jove, d’on s’ofereix informació, atenció i recuperació internacionals 2005 Rússia
la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social
a totes les dones i els seus fills i filles afectats per
o les seves entitats col·laboradores. 441
5 Pagar un lloguer mensual mínim de 90 €.
situacions de violència de gènere. L’objectiu és
facilitar la reparació del dany patit i proporcionar
Catalunya (7.000.000) 1.411 20
una atenció de qualitat. Etiòpia
6 No ser fill ni nét del propietari del pis.
Els CIE es basen en un nou model integral d’atenció
Com. Madrid (6.000.000) 841 14 107
L’import de la subvenció és variable i aborden la lluita contra la violència de gènere
i es calcula en funció del lloc on
està situat l’habitatge, el nombre
amb recursos específics. Tenen com a objectiu la Suècia (8.900.000) 1.083 12,2 Ucraïna
completa recuperació de les afectades en tots els
d’ocupants i altres paràmetres que
s’han d’aplicar a cada cas específic. àmbits de la seva vida. Dinamarca (5.400.000) 586 11 67
Com a màxim pot arribar als 2.800 € Aquest serà el segon centre d’aquestes
l’any, és a dir, a 240 € mensuals. Les
noves sol·licituds es poden presentar
característiques a Catalunya, després del CIE
de Salt (Gironès), que va començar a funcionar
Andalusia (7.850.000) 647 8,2 Nepal
29
abans del 31 d’octubre a qualsevol
de les oficines que la Borsa Jove
d’Habitatge té arreu de Catalunya.
el passat mes de setembre.
L’objectiu del Govern és la posada en funcionament
França (60.000.000) 4.136 7 Colòmbia
El 012 disposa de tota la informació, d’un total de set centres d’aquest tipus arreu del
que també es pot consultar a:
país en el termini més breu possible.
Itàlia (57.500.000) 2.848 5 29
www.gencat.cat/joventut

8 9
notícies Es subvenciona Parc de Recerca
InfoCatalunya la compra Biomèdica de Barcelona:
d’electrodomèstics el futur ja és a Catalunya
eficients
El 012, més El Departament de Treball i Indústria
barat a partir destina enguany 72,6 M€ per aplicar les
primeres 140 mesures del Pla de l’energia
d’aquest estiu de Catalunya. Entre aquestes mesures, les
accions d’estalvi i eficiència energètica
El telèfon d’Atenció Ciutadana són prioritàries per al Govern i en conjunt
de la Generalitat 012 reduirà rebran gairebé 49 M€. Molt probablement,
significativament el cost de la la mesura que afecta més directament
trucada en canviar a una nova els consumidors és el nou pla Renova’t
45º
tarifació per segons, que permetrà d’electrodomèstics. L’objectiu és
als ciutadans estalviar-se, segons substituir uns 90.000 aparells per altres de
la durada de la trucada, fins al 50% més eficients, de classe A o superior, a les
del que pagaven fins ara. llars de Catalunya durant el 2006. Es busca
En la nova tarifació, que entrarà eliminar frigorífics, congeladors, aparells
en vigor a partir d’aquest estiu, frigorífics combinats (combis), assecadores,
el ciutadà assumirà menys del 20% rentadores i rentavaixelles antiquats que
del cost i la Generalitat finançarà gasten molta energia. El potencial d’estalvi
el 80% restant. El telèfon 012, que del pla Renova’t serà l’equivalent d’unes
els ciutadans puntuen amb un 85.000 tones de petroli anuals.
notable alt segons una enquesta El nou pla té un pressupost de 10,5 M€ i
recent, és un servei obert les permetrà als ciutadans que canviïn els seus
24 hores del dia i els 365 dies de aparells rebre una subvenció d’entre 85 €
l’any L’evolució del servei durant
. i 185 € per aparell. Per evitar tràmits, gràcies
els darrers dos anys registra un a un acord amb els distribuïdors, aquestes
significatiu augment de trucades quantitats les descomptarà el venedor
de la vora del 19%. La millora de directament de la factura en el moment
la qualitat del 012 es fa palesa en de comprar l’electrodomèstic eficient. Després de quatre anys d’obres, el passat mes de maig va seran presents el Centre de Medicina Regenerativa de
un estudi recent encarregat per Els electrodomèstics de classe A poden ser inaugurat oficialment el Parc de Recerca Biomèdica Barcelona, dirigit per Juan Carlos Izpisúa, i el seu banc
la Direcció d’Atenció Ciutadana, arribar a estalviar un 40% de l’energia. de Barcelona (PRBB), un edifici singular que ha costat de línies cel·lulars, dirigit per Anna Veiga; el Centre
segons el qual la majoria d’usuaris Si una família substituís tots els seus 100 M€ i que acollirà a un miler d’investigadors i tècnics de Recerca en Epidemiologia Ambiental, dirigit per
són dones d’entre 25 i 44 anys aparells convencionals pels de la classe A, de 30 països en el seus 50.000 m2 de superfície. Aquest Josep Maria Antó; el Centre de Regulació Genòmica,
que usen el català com a llengua aconseguiria un estalvi energètic anual projecte enforteix la bioregió de Catalunya i vol tenir dirigit per Miguel Beato; el departament de Ciències
habitual i amb un nivell mig-alt de 400 kWh, el que equivaldria a uns 50 el lideratge de la biomedicina del sud d’Europa. La Experimentals i de la Salut de la UPF, dirigit per
d’estudis. L’estudi indica que euros, el 12% de la despesa energètica construcció i explotació de l’edifici del PRBB és una Fernando Giráldez; l’Institut Municipal d’Investigació
la majoria dels usuaris del 012 de cada any . iniciativa conjunta de la Generalitat, l’Ajuntament de Mèdica; el Centre Nacional de Genotipat; l’Institut
valoren molt positivament el servei Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. Nacional de Bioinformàtica i el Laboratori Antidopatge
rebut i que en una escala de 0 a 10 Subvenció per aparell electrodomèstic El PRBB acollirà prop de 80 equips de recerca que ja de Catalunya, entre altres. La transferència immediata
el 012 rep una nota mitjana de 8,1. són capdavanters en els seus respectius terrenys i que de dades i resultats entre els diferents grups de recerca
Frigorífics 85 € acumulen experiència i molts resultats interessants. ha de dinamitzar moltes de les línies d’investigació.
Les especialitats més avançades es donaran cita en El singular edifici del PRBB està folrat de panells de fusta
Congeladors 185 € un mateix edifici: informàtica biomèdica, biologia i la seva coberta són plaques solars. A dins, a més de
Aparells frigorífics combinats (combis) 85 € cel·lular, farmacologia clínica, genètica humana, despatxos i laboratoris, hi ha un auditori penjant per 250
biologia evolutiva o salut pública. Entre tots aquest persones, un gran aparcament i, el més sorprenent, un
Rentadores convencionals i bitèrmiques 85 € grups aconseguiran que el PRBB es constitueixi en un espai de 3.000 m2 dedicat a la cria i el manteniment dels
Assecadores 150 € dels principals nuclis d’Europa en l’àmbit de les ciències ratolins i peixos zebra que serveixen per a la recerca. A
Rentavaixelles convencionals i bitèrmics 85 € biomèdiques, obrint un camí a Catalunya i a Espanya
cap a la societat del coneixement. Al PRBB hi
més, l’edifici té una connexió directa amb l’Hospital del
Mar per poder-hi dur a terme projectes aplicats.

10 11
Tercera convocatòria de Llei de barris Barris en rehablitació: 46
Municipi i barri Pressupost Subvenció M¤
M¤
Banyoles, la Farga 7,4 3,7
Es rehabiliten Barcelona, Torre 18,04 9,02 Inversió total: 600 M€
Baró-Ciutat Meridiana
17 barris més Barcelona, Trinitat Vella
Cambrils,
17,4
11,8
8,7
5,9
arreu de
nucli antic de la vila
Figueres (Marca de l’Ham)
Ripoll (barri vell)
Cardona, nucli antic 6,4 3,2
Olot (nucli històric) Girona (Sta. Eugènia -
Berga (nucli antic)
Can Gibert del Pla)
Catalunya
Cervera, nucli històric 8,7 4,3 Banyoles (la Farga)
Manlleu (barri de l’Erm)
Granollers, Congost 6,9 3,4 Solsona (nucli antic)
Vic (Barris Sud) Salt (Salt Setanta)
L’Hospitalet de Ll., 17,8 8,9 Cardona (nucli antic)
La Generalitat ha adjudicat a 17 projectes de 16 Florida-Pubilla Cases Balaguer (centre històric) Granollers (Congost)
Manresa (nucli antic)
municipis els ajuts de la tercera convocatòria Igualada, Sant Agustí 7,3 3,6 Lleida (nucli antic, la Mariola) Canovelles (barriada nova)
Sta. Perpètua
de M. (Can Folguera)
de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i Lleida, nucli antic 16,8 8,4
Cervera (nucli històric) Terrassa (Ca n’Anglada)
Igualada (St. Agustí) Mataró (Cerdanyola)
viles que requereixen una atenció especial. Els Montcada i Reixac (la Ribera)
Martorell, la Vila Vella 12,6 6,3 Sta. Margarida de Montbui (St. Maure) Martorell
ajuts arriben a 99 M€ i cobreixen fins a un 50% (Vila Vella) Sta. Coloma de Gr. (Serra d’en Mena)
del pressupost dels projectes seleccionats. Els Rubí, el Pinar 6,6 3,3 Badalona (Serra d’en Mena)
Valls (barri antic) Barcelona (Torre Baró - Ciutat
respectius ajuntaments aporten l’altre 50%; per Sant Feliu de Llobregat, 10,8 5,4 Vilanova i la G. (nucli antic) Meridiana, Trinitat Vella,
tant, el volum d’inversió global serà de 198 M€. Can Calders - la Salut Reus (barri del Carme) Sta. Caterina, Roquetes, Poble-sec)
L’anomenada Llei de barris té per objectiu Sta. Margarida de Montbui, 10,7 5,3 Tarragona (Camp Clar) L’Hospitalet de Ll. (Florida-Pubilla
Sant Maure Cambrils (nucli antic) Cases, Collblanc-Torrassa)
promoure la rehabilitació global de barris per Cornellà de Ll. (St. Ildefons)
Sta. Perpètua de Mogoda, 8,5 4,2
evitar-ne la degradació i millorar les condicions Can Folguera fase II El Prat de Ll. (St. Cosme)
dels ciutadans residents en aquestes àrees, Valls, barri antic 15,2 7,6
Tortosa (nucli antic) St. Boi de Ll. (Casablanca)
afavorint, d’aquesta manera, la cohesió social. St. Feliu de Ll. (Can Calders-la Salut)
Per això va establir un fons a disposició dels Vilanova i la Geltrú, nucli antic 14,4 7,2 Sabadell (Parc riu Ripoll)
ajuntaments per projectes d’intervenció integral Rubí (el Pinar)
Total 17 198 99
que tinguin com a objectiu la millora urbanística,
social i econòmica de barris. En aquesta
Banyoles La Farga Cervera Nucli històric Granollers Congost L’Hospitalet de Llobregat Igualada Sant Agustí
convocatòria, un total de 57 municipis havien
remès els seus projectes.
Les noves Reurbanització dels carrers del Urbanització al voltant del carrer Reforma integral de la plaça de Florida-Pubilla Cases Reurbanització de places i carrers
rehabilitacions
barri per millorar la connectivitat Major i creació d’equipaments que la Llibertat i altres actuacions de Millora de la qualitat de l’entorn com el del Portal. Adequació de Cal
Des del 2004 fins avui s’han dut a terme tres amb la trama urbana del centre de en potenciïn la centralitat, com la renovació i rehabilitació de la densa urbà. Increment de l’accessibilitat. Maco i de l’antiga fàbrica cotonera
convocatòries de la Llei de barris, una per any
En total, la Generalitat cofinança en aquests
. una per una Banyoles,. Ampliació el centre cívic.
Urbanització de la plaça de la Pau.
Casa Moixó Millora de les condicions
residencials. Impuls a una oferta
àrea urbana per trencar l’aïllament
territorial. Rehabilitació dels
Ampliació de les zones verdes
(destaca la reforma de l’eix cívic
com a espais polivalents. Recuperació
de l’eix comercial del carrer Sant
Subvencions per a la rehabilitació comercial pròpia, aprofitant l’entorn edificis. Programes per fomentar la Tomàs Giménez). Agustí.
moments 46 reformes integrals de barris d’arreu dels elements comuns dels patrimonial i cultural de l’àrea. convivència i el desenvolupament
de Catalunya i aporta la meitat dels quasi 600 M€ habitatges. econòmic.
d’inversió total. Això representa haver assolit en
tres anys l’objectiu que es va marcar la Llei de
Barcelona Torre Baró - Barcelona Trinitat Vella Lleida Nucli antic Martorell La Vila Vella Rubí El Pinar Sant Feliu de Llobregat
barris per a tota la legislatura.
Ciutat Meridiana Construcció d’una biblioteca al carrer Eliminació de barreres Adequació del Portal de l’Anoia, Construcció d’un centre cívic i Can Calders-la Salut
Actualment, els 30 projectes beneficiaris de la Urbanització de l’avinguda Escolapi Galícia, del centre cívic de Trinitat arquitectòniques. Provisió de la plaça de les Hores i de l’entorn urbanització de l’espai públic situat Creació del passeig de la Riera
primera i la segona convocatòries estan ja en Cancer i de l’avinguda Vallbona. Vella i d’una passera sobre l’avinguda d’equipaments, com l’espai del pont del Diable. Rehabilitació entre els blocs construïts els anys de la Salut com a eix lúdic i
marxa. Els ajuntaments han tramitat els seus Construcció del nou espai cívic i casal Meridiana per tal de pal·liar d’ús cultural al Seminari i la i dotació d’equipaments (Casa Par, 60, per tal de millorar la qualitat cultural. Creació d’un equipament
de barri a la plaça dels Eucaliptus. l’aïllament del barri de la resta rehabilitació i adaptació a nous usos la Caserna i la Casa Mestres). Impuls urbanística del barri. multifuncional i expropiació i
projectes, s’han creat els comitès d’avaluació i de la ciutat. del Convent de Santa Teresa. de programes mediambientals,
Priorització dels espais lliures i enderroc de locals en planta
seguiment i s’han iniciat les diferents obres de d’equipaments. Habilitació d’un gran eix socials i de dinamització del comerç. baixa per ampliar la plaça de les
millora en edificis, carrers i places. A més d’això, per a vianants. Rehabilitació residencial Roses i urbanitzar-la.
altres departaments de la Generalitat han acordat i millora de l’estructura viària.
sumar-se als projectes en curs, atès que a les àrees Cambrils Nucli antic de la vila Cardona Nucli antic Santa Margarida de Montbui Santa Perpètua de Mogoda Valls Barri antic Vilanova i la Geltrú
urbanes amb necessitats especials sovint hi fan Reurbanització de tots els carrers Millora de l’entorn de la plaça del Sant Maure Can Folguera fase II Urbanització dels principals carrers. Nucli antic
falta actuacions que van més enllà del vessant i rehabilitació del patrimoni Vall, de la plaça de la Fira de Dalt i Urbanització i enjardinament del Actuacions destinades a convertir Actuacions de millora a les places Recuperar la funció residencial
urbanístic. Així, actualment es desenvolupen històric. Millora de les condicions del Portal de Graells. Consolidació de Passeig i del Parc del Torrent Torres i el barri perifèric en nova del Blat i del Pati. Construcció de la del barri, reafirmar el seu caràcter
d’habitabilitat. Dotació de nous l’àrea d’equipaments de cal Badia. creació d’un centre cultural a la mateixa àrea de centralitat. Obertura urbana biblioteca a l’antiga fàbrica de Can de nucli històric i revaloritzar
programes complementaris als municipis equipaments (centre cívic La Creus i formació d’un espai lliure al
zona. Intervenció en els elements del barri al Parc Central. el seu patrimoni. Adequació de
beneficiaris de la Llei de barris per tal de millorar Muralla). comuns de l’anomenat Bloc dels Cures. carrer Sant Francesc per recuperar l’espai cultural polivalent la Sala
l’atenció sanitària, vetllar per la integració Transformació del tram principal de la la muralla medieval. i reurbanització dels eixos bàsics
laboral dels col·lectius en risc d’exclusió carretera de Valls en bulevard. del nucli antic.
o facilitar la integració dels nouvinguts.

12 13
Pla d’equipaments culturals 2005 - 2007
Subvencions per a teatres,
espais d’art i sales de 222 poblacions
Tots sabem que la cultura és un bé essencial en les auditoris, espais d’art o sales polivalents. L’import de
societats i que, quasi invariablement, un major nivell la subvenció pot arribar en molts casos fins al 50% del
cultural i de formació comporta un grau superior de cost i les obres s’han de dur a terme abans d’acabar l’any
riquesa i de benestar. Si això és així, cal entendre la 2007. El Govern ha destinat un total de 49 M€ a aquestes
cultura com un servei públic i cal garantir-hi l’accés a subvencions, és a dir, que el PEC comportarà, sumant-hi
tots els ciutadans, sigui quina sigui la part de Catalunya l’aportació que hauran de fer les administracions locals,
on visquin. Perquè això es verifiqui calen dues coses una inversió mínima en equipaments culturals superior
fonamentals: construir xarxes de distribució de productes als 100 M€ en dos anys.
culturals i tenir suficients espais arreu de Catalunya on Un cop acabat el procés d’estudi i la selecció de propostes,
Teatres- Espais d’art Sales Totals
aquests productes puguin ser representats i consumits. han estat 232 els projectes escollits per a ser subvencionats, Auditoris polivalents
El Pla d’equipaments culturals 2005-2007 (PEC) és un que corresponen a iniciatives de 222 ajuntaments d’arreu
programa d’inversions que es proposa dotar els municipis de Catalunya. En total hi ha 159 sales polivalents, 60 Barcelona 41 8 63 112
de Catalunya dels equipaments necessaris per garantir teatres – auditoris i 13 espais d’arts visuals. Com ja hem
una programació cultural estable i de qualitat, garantint, dit, en alguns casos es tracta d’obres totalment noves i, Girona 7 1 31 39
així, la igualtat d’oportunitats en l’accés a la cultura. en altres, de projectes de reforma, de dotació d’equipament
De passada, el PEC procura també contribuir a l’equilibri escenotècnic i de millora de les condicions de seguretat
Lleida 5 1 36 42
territorial en matèria cultural, i tracta, a més, d’establir i d’accessibilitat dels locals. De fet, quasi un terç de les
uns criteris comuns pel que fa a les característiques i els intervencions són obres de nova planta.
Tarragona 7 1 15 23
usos de les infraestructures culturals, amb l’objectiu de El PEC consolidarà en poc temps una xarxa Terres de l’Ebre 0 2 14 16
racionalitzar la distribució dels recursos existents. d’equipaments que permetrà crear i fidelitzar públics,
Fonamentalment, el PEC s’ha instrumentat a través garantir programacions estables en tot el territori i Totals 60 13 159 232
d’una convocatòria pública de subvencions als dinamitzar econòmicament els sectors empresarials
ajuntaments que desitgen construir o rehabilitar teatres, de la cultura. Actuacions de construcció, rehabilitació o millora d’equipaments culturals fins al 2007
Es preveu Poblacions que
han obtingut les
Poblacions que
han obtingut les
Molins de Rei
Montcada i Reixac
Tremp
Valls
Poblacions que
han obtingut les
Bagà
Batea
Castellet i la Gornal
Castellfollit de Riubregós
Jonquera, la
Juncosa
Palau d’Angesola, el
Pallejà
St. Jordi Desvalls
St. Julià de Cerdanyola
Vilanova del Camí
Vilaplana
que a la fi subvencions per subvencions per a Olesa de Montserrat Vendrell subvencions per a Bellpuig Castelló d’Empúries Juneda Planes d’Hostoles, les St. Julià de Vilatorta Vilobí del Penedès
Olot Vielha e Mijaran Bellver de Cerdanya Castellolí Linyola Pobla de Segur, la St. Pere de Torelló Vilobí d’Onyar
del 2007 a espais d’art teatres-auditoris
Parets del Vallès Vilafranca del Penedès
sales polivalents
Benissanet Celrà Lladurs Porqueres Sta. Cristina d’Aro Vinaixa
s’hauran Amposta Banyoles
Pineda de Mar
Prat de Llobregat, el
Vilanova i la Geltrú
Vilassar de Mar Abrera
Besalú
Bescanó
Centelles
Cistella
Llagosta, la
Llançà
Prats de Lluçanès
Premià de Dalt
Sarrià de Ter
Saus
acabat el Cerdanyola del Vallès
Granollers
Barberà del Vallès
Barcelona
Premià de Mar Agramunt
Agullana
Blancafort Clariana de Cardener Lliçà d’Amunt Preses, les Secuita, la
Ripollet Bordills Corbins Llorenç del Penedès Puigdàlber Sénia, la
80% de les Hospitalet de Llobregat, l’ Berga Roses Alamús, els Botarell Cornellà de Terri Lluçà Rasquera Seròs
Prat de Llobregat, el Bisbal de l’Empordà, la Albatàrrec
actuacions Reus Borges Blanques, les
Rubí
Sabadell Alcanar
Cabanyes
Cabrils
Cruïlles, Monells
i St. Sadurní de l’Heura
Maçanet de la Selva
Maials
Riudellots de la Selva
Riudoms
Solsona
Soriguera
Ripoll Calafell Salt Aldea Cadaqués Figaró-Montmany Mas de Barberans Roca del Vallès Sudanell
Ripollet Cambrils St. Andreu de la Barca Almenar Calaf Foixà Masó Roda de Barà Tarrés
Sabadell Canovelles St. Boi de Llobregat Almoster Caldes de Malavella Folgueroles Masquefa Roda de Ter Torà
St. Boi de Llobregat Castellar del Vallès St. Celoni Alpicat Calldetenes Fornells de la Selva Moià Roquetes Tornabous
Tàrrega Castelldefels St. Cugat del Vallès Ametlla de Mar, l’ Camarasa Fortià Monistrol de Montserrat Sales de Llierca Torre de Cabdella, la
Torelló Figueres St. Joan Despí Ametlla del Vallès, l’ Camarles Garrigàs Montesquiu Sallent Torre de l’Espanyol, la
Tortosa Franqueses del Vallès, les St. Pere de Ribes Arboç, l’ Canet de Mar Gelida Montgat Sant Cugat Torrebesses
Gavà Sta. Coloma de Gramenet Arbúcies Canonja Golmes Montmeló Sesgarrigues Torregrossa
Igualada Sta. Perpètua de Mogoda Arenys de Mar Capellades Granada, la Mont-roig del Camp St. Esteve Sesrovires Torrelles de Foix
Malgrat de Mar Sort Arenys de Munt Cardedeu Granadella, la Móra la Nova St. Feliu Sasserra Torres de Segre
Manlleu Tarragona Artés Cardona Granja d’Escarp, la Morell, el St. Fruitós de Bages Torroja del Priorat
Manresa Tàrrega Artesa de Lleida Carme Gurb Òdena St. Gregori Ullastrell
Martorell Terrassa Artesa de Segre Casserres Horta de St. Joan Olèrdola St. Hipòlit de Voltregà Vall de Cardós
Masnou Torredembarra Avià Castellbell i el Vilar Hostalric Olvan St. Jaume d’Enveja Vallromanes
Mataró Tossa de Mar Avinyó Castellbisbal Ivars d’Urgell Pacs del Penedès St. Joan de Vilatorrada Vilabella, la

14 15
Què se subvenciona?
Teatre-auditori
Destinat a les arts escèniques i la música,
específicament pensat per a representacions
on la veu i el moviment en són els elements
fonamentals: òpera, teatre musical, teatre
de text, dansa, etc., o bé dedicat a les
representacions de música simfònica,
de cambra, solistes, etc.
Espai d’art 4
Destinat a la difusió i al foment de les
arts visuals: pintura, escultura, videoart,
fotografia, etc.
Sala polivalent
Destinada a la difusió cultural, amb
característiques polifuncionals. Permet
fer la majoria de representacions d’arts
escèniques i música, així com altres activitats
socials i culturals. 2
Podien demanar subvenció per a un
teatre-auditori o un espai d’art els municipis
de més de 15.000 habitants i les capitals de
comarca, encara que tinguin menys població.
Els municipis de menys de 15.000 habitants
podien accedir a la subvenció per a una sala
polivalent.
L’import de les subvencions pot arribar
fins al 50% del cost.
1 i 4 Auditori de Viladecans
5
2, 3 i 6 Sala polivalent de la Llagosta
5 Espai d’art de Sant Boi de Llobregat
1 3 6

16 17
Recuperem
1 Participació en la commemoració
de l’alliberament dels camps nazis. Exposició de cartells
2 Conveni per censar els llocs
de la II República
la memòria històrica
emblemàtics de la lluita antifranquista
a Lleida.
Museu d’Història de Catalunya, fins a l’11 de setembre
3 Homenatge als deportats als
El Memorial Democràtic està concebut com un observatori dels camps nazis i commemoració del seu L’exposició “República! Cartells i cartellistes (1931-
valors de la democràcia i un motor d’iniciatives destinades a alliberament. 1939)” és un retrat dels anys de la II República i la
mantenir la memòria històrica. Ha de ser l’eina del Govern per 4 Exposició itinerant: la maternitat guerra a través de 130 cartells originals que s’exposen
transmetre a les noves generacions els fonaments històrics del nostre d’Elna, bressol dels exiliats. junts per primer cop. Estan dividits en dos grans blocs:
“La República en pau” i “Guerra i revolució”, i a més,
sistema de llibertats i garanties socials. 5 Homenatge als represaliats pel
franquisme per la seva orientació sexual. ordenats cronològicament per capítols (“La proclamació
de la República”, “L’Estatut de Núria”, “La sublevació
Trenta anys després de l’acabament pel Govern el passat mes de març, El Memorial disposarà d’un fons 6 Col·laboració activa amb les persones,
grups i associacions que des de la
militar”, “Les consignes mobilitzadores”, etc.).
del règim franquista, al nostre preveu que el Memorial serà la de bases de dades d’informació, Als anys 30, el cartellisme, molt més que la ràdio i la
país encara no hi ha cap institució institució que desplegarà les un banc de dades audiovisuals, societat civil treballen per recuperar
governamental dedicada a la polítiques públiques adreçades a la un inventari d’elements i llocs la memòria democràtica. premsa, era la principal via de transmissió de consignes
recuperació de la memòria històrica recuperació, la commemoració i el significatius de les lluites Per commemorar el 75è aniversari polítiques, culturals i publicitàries. Els cartells varen ser
dels qui varen treballar per la foment de la memòria democràtica. democràtiques, així com una de la proclamació de la II República, l’eina de totes les tendències polítiques, que van utilitzar
democràcia i les llibertats, tal com La seva creació parteix de la biblioteca especialitzada. A més, el Memorial va organitzar el passat per transmetre de manera efectiva a milers de ciutadans
tenen altres estats amb més tradició constatació que un dels dèficits de la un dels seus objectius és localitzar 4 de maig un gran acte-espectacle els seus missatges. La seva força comunicativa era el
democràtica. transició a la democràcia va ser la i senyalitzar llocs emblemàtics institucional que va ser celebrat al millor mitjà de propaganda institucional i ideològica
A Catalunya i a Espanya, l’actual institucionalització de la desmemòria de la guerra civil, la repressió Teatre Nacional de Catalunya. A més,
sistema democràtic té l’origen en i l’oblit de la tradició democràtica i franquista i la lluita antifranquista. i amb el mateix objectiu, fins a l’11
en aquella època d’intensa activitat política i social.
l’antifranquisme, però la transició dels seus protagonistes. El Memorial El Memorial es defineix com una de setembre es pot visitar al Museu Molts dels cartells de l’exposició són obres d’autors
es va produir en un context presidit serà l’eina del Govern per fomentar àgora i un observatori dels valors d’Història de Catalunya l’exposició de referència (Ricard Opisso, Carles Fontseré, Martí Bas
per institucions i polítics clarament el coneixement de la repressió de democràtics i també promou “República! Cartells i cartellistes i altres) i reflecteixen les noves corrents artístiques
vinculats a la dictadura. Encara que la dictadura, de l’exili i de la l’organització de cursos, seminaris, (1931-1939)”. d’una dècada esperançadora que va resultar decisiva
els resultats polítics van ser positius, deportació, dels valors i les accions exposicions i altres actes. Ara, el Memorial prepara el col·loqui per a la història del segle xx.
la contrapartida sovint ha estat l’oblit de l’antifranquisme i, per tant, de Mentre n’avança la tramitació internacional “Polítiques públiques
de la memòria d’aquells ciutadans totes les tradicions de la cultura parlamentària, el Programa de la memòria”, que es
i entitats que van treballar per democràtica. L’objectiu és recuperar per al Memorial, que depèn desenvoluparà a Barcelona entre
recuperar les llibertats arrabassades la memòria democràtica i difondre a del Departament de Relacions el dies 24 i 27 d’octubre d’enguany .
per la dictadura franquista. les generacions presents i futures els Institucionals i Participació, D’altra banda, i amb motiu del 70è
El Projecte de llei de creació del fonaments del sistema de llibertats ja ha posat en marxa un seguit aniversari de l’esclat de la Guerra
Memorial Democràtic, aprovat de què gaudeix la societat. d’iniciatives i projectes: Civil, aquest any 2006 el Memorial
Democràtic produirà, conjuntament
amb l’Arxiu Nacional de Catalunya,
l’exposició “La Guerra Civil a
Catalunya: testimonis i vivències”,
que pretén rememorar aquest
període mitjançant documentació
és: t/drep
er-ne m encat.ca
Per sab Democràtic: www.g de la memòria”: pública i privada conservada a
l s
Memoria públique l’Arxiu. L’exposició s’inaugurarà
olítiques t
C ol·loqui “P aldemocratic.ne a la tardor i visitarà diversos punts
www .memori
de Catalunya fins a tancar el seu
recorregut al Palau Robert de
Barcelona un any més tard.
Un altre projecte previst és una
exposició-homenatge a Olimpíada
Popular de 1936, alternativa a
l’organitzada per l’Alemanya
hitleriana i que, prevista pel
19 de juliol de 1936, va ser impedida
per l’aixecament de l’exèrcit rebel
un dia abans. Es tracta, per tant, de
la commemoració d’un esdeveniment
que no va poder ser.

18
Què es pot fer en una 324 Biblioteques públiques (11 bibliobusos)
biblioteca? 18.323.452
13,7
Visites (2005)
Milions de documents prestats (2005)
1.815.981 Carnets de biblioteca (26% de la població)
Les 324 biblioteques públiques de Catalunya (onze de les
quals són bibliobusos) són fruit de la cooperació entre
les administracions locals i la Generalitat. Durant l’any
passat van rebre un total de 18.323.452 visites, xifra que
suposa un increment del 3,5% respecte al 2004. Pel que fa
al servei de préstec a domicili, el darrer any es van prestar
13,7 milions de documents, un 10% més que l’anterior.
El balanç de l’any 2005 sobre els usuaris de les
biblioteques públiques també reflecteix que el 26% de la
població catalana (1.815.981 persones) disposa de carnet
de biblioteca. Això demostra que anar a la biblioteca avui
en dia s’ha convertit en una activitat més interessant 1 2
que fa uns anys.
Què es pot fer en una biblioteca? Doncs, primer de
tot, llegir. I a més, navegar per Internet (pràcticament
totes disposen d’accés a la xarxa), agafar documents en
diferents suports (llibre, CD, DVD, CD-ROM), visionar
pel·lícules, participar en activitats de promoció de la
lectura, escoltar música, veure exposicions... Avui en dia
moltes biblioteques tenen auditori o sala d’exposicions
i durant tot l’any programen conferències, tallers, cursos,
xerrades, cicles i concerts.
Les biblioteques són espais d’aprenentatge i les que s’han ves
gurar no
veu inau
obert els últims anys són un bon exemple del dinamisme l’any es pre Caste lló
3 ’acabar Tortosa,
4
d’aquests equipaments culturals. Des de 2004 fins a finals Abans d liques a: es i Riell
s,
ques púb oià, Bigu à,
bibliote
, Salt, Ju
neda, M ipòlit d e Voltreg
de juny de 2006, s’han inaugurat 14 biblioteques que mpúries a, Sant H liobús
d’E Gandes n bib
, Falset, ixí com u
han tingut ajuts directes o indirectes de la Generalitat: Calonge ervelló, a llars
arina) i C s dels Pa
Barcelona (Bon Pastor), Sant Andreu de Llavaneres, Barcelon
a (M marque
p er les co
orregut
El Pont de Suert, Sant Boi de Llobregat, Torrelles de amb rec a.
i l’Alta Ribagorç
Llobregat, Tordera, el Vendrell, Granollers (Roca Umbert),
Barcelona (Jaume Fuster), Alcarràs, Terrassa (Districte
VI), Sabadell (la Serra), Sabadell (els Safareigs) i Alcarràs.
En aquest segle, anomenat del coneixement, la biblioteca
es concep com un conjunt d’espais i de serveis que
utilitzen usuaris de diferents orígens i amb interessos
culturals i professionals diversos. Hi ha espais per a la
lectura i per a l’estudi, així com espais específics per
a nens i adults. Una biblioteca és una via d’accés a la
informació, a la formació i al coneixement.
En resum, les biblioteques d’ara ja són les del futur.
Ofereixen un gran ventall d’activitats culturals, sense
perdre la seva funció central: l’estímul de la lectura.
Les biblioteques porten als llibres, i els llibres porten
a les biblioteques.
Per saber com es pot obtenir el carnet de biblioteques cal trucar al 012.
1 Biblioteca central Xavier Amorós, Reus 2 Biblioteca pública de Lleida
3 Bibiotèca Generau de Vielha 4 Biblioteca pública Octavi Viader i Margarit, St. Feliu de Guíxols
5 Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer, St. Boi de Llobregat
5

19
El Carnet jove compleix 20 anys
Una macrofesta a Port Aventura amb 30.000 assistents
va servir per celebrar l’esdeveniment. Segons un
estudi recent, els 400.000 titulars de Carnet jove de
Catalunya valoren amb nota molt alta aquest servei
i prioritzen donar suport a projectes solidaris.
Ja fa 20 anys que els joves de Catalunya gaudeixen dels joves. Un estudi aprofundit elaborat el primer trimestre
avantatges que proporciona ser titular del Carnet jove. d’enguany ha posat de manifest que l’índex de penetració
Per celebrar l’efemèride, el dies 13 i 14 de maig es va del Carnet jove en la joventut catalana és molt elevat: 35%
organitzar una macrofesta a Port Aventura, que amb (25,6% en el còmput global Carnet jove i +25), amb un
aquest motiu va ampliar els seus horaris habituals. gran equilibri entre les diferents comarques
L’èxit va ser rotund: 30.000 persones en dos dies. i demarcacions.
Amb una entrada testimonial de 5 els assistents tenien La nota global del servei ha estat molt alta (8,02 punts
accés a les atraccions i els espectacles propis del parc sobre 10). Els enquestats han valorat amb la nota més
(Dragon Khan, Hurakan Condor...) i, a més, a un extens alta el suport que es dóna a projectes de solidaritat (8,39
programa d’actes especials, ambientats en les seves punts), seguit per l’accessibilitat operativa mitjançant la
cinc àrees temàtiques. Van destacar-hi l’espai Hip-hop i xarxa de punts d’expedició i de renovació automàtica (8,04
l’Aloha Tahití, aquest últim convertit en un escenari urbà punts). En general, els avantatges més utilitzats i millor
gràcies al break dance i els grafitis. valorats són els relacionats amb la cultura (museus,
La música va tenir un paper molt destacat: l’escenari de cinemes, teatre...), el turisme (allotjament, transport...)
nous grups, el triple concert nocturn a càrrec de Sidonie, i els serveis relacionats amb l’oci i el lleure.
Lax’n’Busto i Fundación Toni Manero, i les propostes El Carnet jove està homologat a Europa a través de
de l’escenari Connecta’t. Tampoc hi van faltar diverses l’Associació Europea del Carnet Jove (més de 4 milions
actuacions de dansa, teatre i clown. El cinema hi va ser de titulars), que té el suport del Consell d’Europa i
present amb la preestrena de Bajo las aguas tranquilas, l’objectiu principal de la qual és facilitar la mobilitat
de Brian Yuzna. A més, com no podia ser altrament, els cultural entre els joves europeus dels més de 40 països i
DJ van omplir l’ambient de Port Aventura de manera organitzacions que la integren. Recentment, l’Associació
ininterrompuda. El Carnet jove i +25 és un servei molt Europea ha escollit la candidatura de Barcelona com
valorat pels seus usuaris, que avui en dia ja són 400.000 a seu per a la seva conferència anual del 2007.

20 21
No juguem amb foc En cas d’incendi truca:
Amb l’estiu arriba l’època de les vacances, de la platja
i la muntanya, de les festes majors... Però també és
l’època en què a Catalunya, país mediterrani, el risc
d’incendis forestals és més elevat.
El risc d’incendis ve determinat per Fa unes dècades, el nostre paisatge Els anys 80 la zona forestal és de bosc
factors geogràfics i socioeconòmics. tenia moltes menys urbanitzacions i jove i la intensitat amb què cremen
Geogràficament, Catalunya es troba a edificacions envoltades de bosc, el que els incendis supera la capacitat
la vessant est de la Península Ibèrica, els Bombers anomenen la interfase d’extinció.
raó per la qual ens afecten vents secs, urbana. Allà, el risc d’ignició Els anys 90 molts incendis es
especialment als extrems del país. d’incendis és molt alt i la propagació propaguen per capçades i cremen,
Normalment, en els incendis forestals molt fàcil. A més, normalment sobretot, massa arbrada. Són incendis
que es produeixen en aquests punts el aquests focs afecten també béns i inabastables per a qualsevol sistema
vent hi juga un paper fonamental. Les persones. D’altra banda, el bosc ha d’extinció, amb flames d’entre
freqüents tempestes seques també esdevingut una àrea d’esbarjo per als 30 i 60 m, que generen focus
són un factor d’alt risc d’incendi. Els habitants de les zones urbanes, que secundaris a centenars de metres
llamps comencen el 12% dels focs; per volem gaudir-lo just en el moment de distància.
exemple, en els darrers cinc anys, a de més risc: l’estiu. En el moment actual la majoria dels
Catalunya n’han encès 574. Per tant, hem de preveure les incendis a Catalunya es propaguen
Però també hi ha factors conseqüències que la nostra activitat per l’interior de les urbanitzacions.
socioeconòmics que augmenten comportarà per al bosc i cal que Això obliga els Bombers a prioritzar
el risc d’incendi a Catalunya, que, extremem les mesures de prevenció. la protecció de persones i de béns.
per cert, té una superfície forestal Segons els Bombers, al llarg dels anys Ara gairebé mai es parla de “focs
equivalent al 68% del seu territori els incendis forestals a Catalunya forestals”, sinó “d’emergències per
(amb Cantàbria, les dues zones de han anat evolucionant, i se’n poden foc forestal”.
la Península Ibèrica que en tenen establir diferents etapes:
més). El canvi de la vida rural
per la vida urbana i l’abandó de
Durant els anys 60 el món rural es
despobla en benefici de les ciutats ! Una ràpida detecció d’un foc,
pot evitar un gran incendi
l’explotació dels boscos han creat i desapareixen els mosaics de conreus forestal.
molts espais en què s’acumula que evitaven la propagació dels Actueu sempre amb previsió
vegetació morta i més seca, que incendis. La zona forestal passa i feu cas de les indicacions
dóna força i continuïtat als incendis. del 30% al 68% del territori. de les autoritats.
Més auxiliars i més mitjans
A l’estiu és quan els Bombers han de realitzar més serveis
per extingir incendis forestals. Per tant, la Generalitat
n’incrementa la dotació habitual, que aquest any serà
de més de 6.000 persones. Els Bombers es reforçaran
amb els anomenats auxiliars forestals, que fan tasques
de suport als parcs de Bombers i als controls de les
diferents regions d’emergències. A més, durant l’època
estival els Bombers tindran un seguit de mitjans aeris
(helicòpters de comandament, helicòpters bombarders,
avions de vigilància i atac, etc.), que s’incorporaran per
donar suport als efectius terrestres en la lluita contra els
incendis forestals.

22
El Govern regularà
les teràpies naturals
En un termini no gaire llarg, la pràctica de les teràpies i tècniques manuals i el criteri homeopàtic.
denominades teràpies naturals estarà més regulada Actualment, les pràctiques mèdiques convencionals
del que ho està avui en dia, gràcies a un nou decret estan totalment regulades per la sanitat i només els
que actualment es troba en fase de tramitació. metges titulats poden efectuar diagnòstics i receptar i
Està previst que el decret inclogui un registre de aplicar tractaments als malalts. No passa el mateix amb
professionals i de centres de formació autoritzats. les teràpies i tractaments dits “naturals”, en les quals
Al voltant del 30% dels ciutadans de Catalunya els títols professionals no sempre estan homologats.
han fet ús alguna vegada de les teràpies naturals, El nou decret establirà quins requisits tècnics i
percentatge que ens iguala a països com Alemanya administratius han de complir els centres per tal
o el Regne Unit. D’altra banda, segons un estudi del d’obtenir l’autorització necessària per obrir. També
Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, el 67% dels indicarà quina capacitació professional han d’assolir
pacients crònics utilitzen aquesta mena de teràpies. els qui vulguin dur a terme aquest tipus de pràctiques
Generalment els usuaris tenen un nivell educatiu o i on i com s’impartirà la corresponent formació.
econòmic alt i tenen por als efectes secundaris de les Finalment, el decret establirà el règim de control
teràpies convencionals. i sancionador per tal de garantir que es compleix
Les teràpies que es volen regular són l’acupuntura la normativa i que la salut de les persones queda
i les teràpies orientals afins, el criteri naturista, les protegida.

23
Subvencions Habitatge,
urbanisme
i ajuts de la Ajuts per a propietaris que posin
en lloguer habitatges desocupats
La Direcció General d’Habitatge promou
Generalitat ajuts per a propietaris que disposin
d’habitatges buits perquè els puguin
reformar amb l’objectiu de destinar-los
al lloguer.
Info Catalunya publica regularment
una selecció de les subvencions vigents.
Ajuts al lloguer per a joves de menys
de 35 anys
Benestar social, societat i família
S’ofereix suport econòmic a l’acolliment Cultura,
Aquesta línia d’ajuts està destinada a
joves de fins a 35 anys amb dificultats
residencial, centre de dia i habitatge
tutelat per a la gent gran. També hi ha
llengua i
per pagar el lloguer. El termini de prestacions econòmiques per accedir a mitjans de
presentació finalitza el 31 d’octubre
de 2006, pel que fa a nous contractes
un servei d’acolliment residencial o de
centre de dia, amb caràcter temporal, comunicació
obtinguts per les borses integrades destinat a gent gran discapacitada. Concerts en directe
en la Xarxa de mediació o que estiguin Hi ha, a més, ajudes d’atenció social Les subvencions són per organitzar
convingudes amb la Secretaria General per a persones amb disminució. activitats de música en viu de caràcter
de Joventut. professional i per a actes de difusió
exterior de la literatura catalana i
d’assaig i pensament en català que
tinguin lloc fora del domini lingüístic.
Comerç, Edició de partitures
S’ofereixen ajuts per editar partitures
consum de compositors catalans. Es destinen
a les empreses editores en català o
i alimentació aranès, per tal de garantir la producció
Campanya de renovació i diversificació editorials en aquestes
d’electrodomèstics llengües.
Hi ha vigent una línia de subvencions
per substituir electrodomèstics per tal
de promocionar-ne els de la classe A
o superior (que consumeixen menys).
La subvenció s’aplica com a descompte
en el moment de la compra.
Educació Programa de préstecs preferents
subvencionats per als universitaris
i formació La finalitat del programa és facilitar
els recursos econòmics als estudiants
Ajuts per finançar estades en centres
de recerca i/o transferència de universitaris de primer, segon i
coneixement del Quebec tercer cicle que necessiten ingressos
L’ Agència de Gestió d’Ajuts suplementaris per afavorir la vocació
Universitaris i de Recerca atorga ajuts i la mobilitat, millorar el rendiment
per finançar estades en centres de acadèmic, fer possible la continuïtat
recerca i/o transferència de coneixement en els estudis i impulsar l’aprofundiment
Per a més informació sobre del Quebec, per al perfeccionament i la capacitació en les noves tecnologies
aquests i altres ajuts i subvencions i la formació en aquesta matèria del de la informació i la comunicació.
de la Generalitat, entreu a personal investigador i de gestió.
www.gencat.cat, o truqueu al 012.

Més ajuts socials Emancipació dels joves
Info
Nova Llei de prestacions Com es poden obtenir els nous
socials i més ajuts per a les crèdits per a formació, habitatge
Catalunya
a
famílies. Pàg. 16 i creació d’empreses. Pàg. 22
Informació d’interès ciutadà. Núm. 9 Setembre ‘06
Curs 2006-2007
connectats
al coneixement

3
sumari Notícies 4
Comença el curs escolar 10
Nous ajuts i prestacions socials 16
La Televisió Digital Terrestre 18
Crèdits per a l’emancipació dels joves 22
El Pacte Nacional
per a l’Educació
El nou curs escolar s’inicia a aixopluc del Pacte Nacional per a l’Educació
acordat entre l’administració i representants de la comunitat educativa, del
món local i dels agents econòmics i socials del país. Tots ells han manifestat
la voluntat d’assumir les responsabilitats educatives que els pertoquen.
Cal assenyalar especialment l’esforç realitzat per tots els signants per fer
compatibles els legítims interessos de part amb l’interès general.
Amb el Pacte es demostra d’una manera pràctica i plausible que l’educació
és una prioritat del conjunt de la societat catalana. El Pacte expressa la
determinació de fer que l’educació torni a ser un element de referència per
als nostres joves i per a les seves famílies.
Per això ningú no en pot restar al marge, perquè l’educació és molt més que
Un nou curs comença i al mateix temps s’engega una etapa històrica
la simple instrucció escolar i perquè el dret a l’educació s’ha d’eixamplar fins
de l’ensenyament a Catalunya, en iniciar-se l’aplicació de les mesures a concernir totes les edats de la vida.
que estableix el Pacte Nacional per a l’Educació.
El Pacte expressa voluntats i mobilitza recursos. És una eina de treball.
Ara l’hem de saber utilitzar en el nou marc institucional que ens facilita el
nou Estatut. Ara ens toca treballar de valent per aconseguir objectius tan
ambiciosos com disminuir substancialment el fracàs escolar, integrar tots els
alumnes nouvinguts, donar un salt de qualitat cap a l’excel·lència o generar
contínuament oportunitats educatives.
En el curs que ara comença la majoria de les mesures acordades en el
Edició i redacció: Departament de la Presidència
de la Generalitat de Catalunya Pacte es posen en funcionament: la sisena hora, les noves llars d’infants,
Consell de Redacció: Ramon García-Bragado, Ramon Font,
Marta Continente, Jordi Menéndez, Neus Tomàs, Cristina Ribas l’ampliació de les aules d’acollida, els contractes - programa amb els centres
i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa
de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya
concertats i l’accés a internet per a totes les aules de Catalunya. El Govern
Coordinació editorial: Fede Montagud de la Generalitat ratifica una vegada més el seu compromís amb l’educació.
Disseny: Jardí+Utensil
Fotografia de la coberta: iStockphoto
Fotografies de l’interior: J. M. Sagarra (pàg. 6),
GettyImages (pàg. 7), iStockphoto (pàg. 9, 10, 11, 12, 14),
Mauricio Salinas (pàg. 11, 12 i 13) i Txema Salvans (pàg. 11)
Fotomecànica: Aura Color Digital
Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial
de la Generalitat (EADOP)
Imprès en paper ecològic
DL: B-33095-2004 Pasqual Maragall i Mira
Adreça web: www.gencat.cat
President de la Generalitat de Catalunya
InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per
la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix
gratuïtament a totes les llars. L’enviament es realitza de forma
aleatòria entre les persones residents a cada domicili.
Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a:
info_catalunya@gencat.cat. Si no la voleu rebre, a més, haureu
d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona
destinatària.

4
notí Nova unitat mòbil per lluitar
contra el càncer de mama
cies essent programades a la Clínica de
Ponent i a l’Associació Espanyola contra
el Càncer.
La unitat, que s’ubica al costat dels
centres d’atenció primària o dels
InfoCatalunya consultoris municipals, funciona de
dilluns a divendres i en horari de matí
i tarda. Les dones reben una trucada
El Programa de detecció precoç del telefònica de la unitat mòbil per
càncer de mama va estrenar una unitat confirmar i/o adaptar el dia i l’hora de
mòbil el passat 24 de juliol a Cervera, la mamografia. Uns dies després reben
la capital de la Segarra. Aquesta unitat a casa els resultats. Les que necessiten
es compon d’un vehicle equipat amb un més estudis són programades per a
mamògraf digital de darrera generació, l’oficina tècnica del Servei de Diagnòstic
instal·lat i condicionat per practicar les per la Imatge de la Clínica de Ponent.
mamografies amb comoditat per a les A partir de Cervera, el nou vehicle
dones i els tècnics radiològics. seguirà ruta per Agramunt, Tàrrega,
L’objectiu d’aquest equipament és Bellpuig i Balaguer, on anirà cobrint
facilitar l’accessibilitat a la prova progressivament els municipis de totes
mamogràfica bianual a les dones de les comarques.
50 a 69 anys de la Regió Sanitària de El Departament de Salut dedica un
Lleida, que comprèn les comarques pressupost de 827.000 € a aquest
del Segrià, les Garrigues, la Noguera, programa a la Regió Sanitària de Lleida
la Segarra, l’Urgell i el Pla d’Urgell. En durant l’any 2006. El pressupost s’ha
total són unes 22.000 persones. Les incrementat en gairebé un 400% des
15.000 dones de la capital seguiran del 2003.
Programa per sanejar les
aigües residuals urbanes
El Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU), aprovat
pel Govern, té com a principal objectiu millorar la qualitat dels tractaments
i potenciar la reutilització d’aigües depurades i regenerades per afavorir
l’aprofitament dels recursos. És un pla complex i de llarga durada, que
preveu 1.785 actuacions de sanejament fins al 2014 i unes inversions de
gairebé 877 M€.
Aquestes actuacions consisteixen en construir noves connexions i nous
sistemes de sanejament, així com executar obres pendents ja previstes.
També inclouen moltes millores a les depuradores i els sistemes de
sanejament ja existents. A grans trets, el PSARU preveu construir unes
600 depuradores noves, així com tot un seguit d’actuacions per garantir la
preservació de les captacions d’aigua potable, el compliment dels objectius
de qualitat de l’aigua, la reducció de determinats compostos en el medi
hídric, el tractament dels fangs a les depuradores i l’eliminació d’aigües
blanques en les xarxes de sanejament.
Aquest programa és, a més, un instrument de planificació hidrològica que
té com a objecte la definició de totes les actuacions destinades a reduir la
contaminació originada per l’ús urbà de l’aigua i a fomentar la reutilització
dels recursos disponibles.

5
Desplegament dels Mossos
El dia 1 de novembre es produirà el desplegament dels
Mossos d’Esquadra al Vallès Occidental i a part del Baix
Desplegament dels Mossos d’Esquadra
Llobregat, exactament al cap d’un any d’haver-ho fet a la
ciutat de Barcelona.
Així doncs, a partir d’aquesta data i en aquestes
zones, la policia de la Generalitat es farà càrrec de les
competències en seguretat ciutadana i ordre públic, i
substituirà la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia,
que mantindran algunes competències, entre altres, la
d’estrangeria.
Per desenvolupar les seves tasques disposaran
d’instal·lacions de nova planta i de vehicles nous. Les
noves comissaries tracten d’apropar la tasca dels policies
als ciutadans i es posaran en marxa les següents: Anoia Any 2006
Any 2004
Barcelona
Baix Llobregat: Any 2005
Esplugues de Llobregat (donarà servei a St. Just Desvern) Camp de Tarragona
Cornellà de Llobregat Any 2007
El Prat de Llobregat
Terres de l’Ebre
Vallès Occidental: Any 2008
Sabadell (donarà servei a Castellar del Vallès, Gallifa,
Palau- Solità i Plegamans, Polinyà, Sant Llorenç Savall,
Sant Quirze del Vallès, Sentmenat) Desplegament actual dels Mossos
Terrassa (donarà servei a Matadepera, Rellinars,
Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls)
Rubí (donarà servei a Castellbisbal)
Cerdanyola (donarà servei a Badia del Vallès)
Sant Cugat del Vallès
Montcada i Reixac
Santa Perpètua de la Mogoda
Barberà del Vallès
Ripollet
El desplegament dels mossos a Catalunya acabarà
l’any 2008, quan assumeixin competències al Camp de
Tarragona i a les Terres de l’Ebre. Es calcula que en
aquell moment hi haurà 15.300 efectius a tot el territori.
idental
al Val lès Occ
gamentegat
Desple x Llobr
i al Bai
mossos
• Més d e 1.500 licials
300 ve hicles po
milió
• Més de més d’un
ervei a
• Es donarà s s
dan
de ciuta

6
notícies Memorial Democràtic
InfoCatalunya per recuperar la història
El Govern de la Generalitat, en una maternitat en condicions
a través del Programa per al gràcies a la feina de la senyora
Memorial Democràtic, impulsa una Eidenbenz. Fins al 17 de setembre
vuitantena d’activitats, exposicions, es podrà veure a la població d’Elna,
actes i projectes de recerca per després a la Jonquera fins al 15
commemorar el 70è aniversari d’octubre, a Vic fins a meitat de
de l’inici de la Guerra Civil. novembre, etc.
L’objectiu és recuperar la memòria
històrica de la nostra guerra i fer un “Els Jocs oblidats. L’Olimpíada
reconeixement implícit als homes i Popular del ‘36”
les dones que van lluitar en defensa Dedicada a l’Olimpíada Popular del
El Diari Oficial dels valors democràtics. ’36, organitzada com a alternativa
als Jocs Olímpics de Berlín del 1936
de la Generalitat Exposicions i expressió de la gran vitalitat de les
organitzacions esportives i obreres
es publicarà només “República! Cartells i cartellistes de Catalunya i de la resta d’Europa,
a Internet (1931-1939)”
Abasta tot el període republicà, la
i que va quedar truncada per l’esclat
de la Guerra Civil un dia abans que
El Diari Oficial de la Generalitat Guerra inclosa, amb una excel·lent s’inaugurés. Fins a l’1 d’octubre serà
selecció de cartells. Fins al setembre al Pati Gòtic de la seu del Consell
de Catalunya (DOGC) ben aviat
ha estat a Barcelona. Una versió Comarcal de Solsona.
serà accessible únicament per itinerant (amb reproduccions dels
internet i deixarà de ser publicat originals) i més reduïda es podrà “Els mapes de la Guerra Civil
en paper. La llei en tràmit dotarà visitar a la tardor a Marsella, Espanyola (1936-1939)”
de validesa jurídica la versió digital Martigues, Bellvitge i Montblanc. La Guerra Civil va donar lloc a la
del Diari Oficial, d’acord amb els producció d’una ingent cartografia
canvis socials i tecnològics produïts “La maternitat d’Elna, bressol de l’exili militar per dotar els exèrcits d’un
d’ençà que se’n va reprendre (1939-1944)” instrument indispensable: els
Centrada en la maternitat d’Elna, mapes. La mostra inclou mapes de
la publicació, l’any 1978.
la figura de la seva fundadora, tots dos bàndols i té la garantia de
El DOGC està disponible de forma Elisabeth Eidenbenz, i les mares i l’Institut Cartogràfic de Catalunya,
universal i gratuïta a internet, a els infants que hi van néixer. Moltes on es podrà veure a final d’any .
l’adreça electrònica www.gencat. dones refugiades a França després Posteriorment l’exposició serà
cat/dogc. L’any 1978 s’oficialitzava de la guerra van poder donar a llum itinerant durant el 2007.
la represa de la publicació del Diari
Oficial, aturada des de la supressió
de la Generalitat republicana.
Per tant, el DOGC torna a ser des
d’aleshores el mitjà de publicació
oficial de les lleis de Catalunya
i de les normes, les disposicions
de caràcter general, els acords,
les resolucions, els edictes, les
notificacions, els anuncis i els
altres actes del Govern i de
l’Administració de la Generalitat.
No obstant aquests canvis,
qualsevol ciutadà o ciutadana podrà
sol·licitar sempre que ho desitgi una
còpia en paper del DOGC.

7
Gespa
artificial per a
100 camps
esportius
a tot Catalunya
La Generalitat ha destinat 10 M€ a farcida de sorra i cautxú, que la FIFA
subvencionar la instal·lació de gespa i la UEFA han començat a homologar
artificial a 100 camps esportius de per disputar-hi les competicions.
Catalunya, per millorar les condicions La gespa artificial fa més segura
de la pràctica esportiva i optimitzar la la pràctica esportiva i garanteix la
utilització d’aquests espais. La mesura pràctica esportiva en qualsevol situació
beneficiarà uns 100.000 usuaris a tot el geogràfica i al llarg de tot l’any.
territori. Per rebre una subvenció, els camps
han de ser destinats al futbol, l’esport
Aquestes subvencions formen part amb més practicants federats a tot
del programa Camps Verds previst Catalunya, un total de 151.546, agrupats
en la primera etapa del Pla director en 1.424 clubs.
d’instal·lacions i equipaments esportius D’altra banda, han de tenir unes
de Catalunya (PIEC), que finalitza dimensions mínimes, els marges
el 2008 i que preveu la construcció inclosos, de 95 x 48 m, o han d’estar
d’equipaments esportius i el seu homologats per la Federació Catalana
condicionament. de Futbol. A més, s’haurà d’acreditar
La gespa artificial ofereix un aspecte i que els camps disposaran de vestidors,
unes condicions d’ús cada vegada més enllumenat, tanques i material esportiu.
semblants a la gespa natural, i simula les Les entitats destinatàries de les
condicions de l’alta competició, que són subvencions són els ajuntaments o altres
un referent per als usuaris. Actualment, ens públics, així com els clubs o les
es tendeix a la gespa de tercera associacions esportives sense ànim de
generació, una moqueta de polietilè lucre inscrites al Registre d’entitats.

8
notícies Metro directe de Barcelona
InfoCatalunya a l’aeroport del Prat
Barcelona quedarà finalment ben connectada amb l’aeroport a través
del metro gràcies al perllongament de l’L2 de metro des de la futura
estació de Foc Cisell fins a l’estació de Parc Logístic. Aquesta ampliació
connectarà l’L2 amb el ramal de l’aeroport de l’L9. Això permetrà triar,
des de l’aeroport, la línia 9 per desplaçar-se cap a la part de muntanya de
Dues noves delegacions Barcelona o la línia 2 per anar fins al centre de la ciutat.
Aquest nou projecte del Departament de Política Territorial i Obres
territorials del Govern Públiques, encara en fase d’estudi informatiu, preveu la construcció de
2,8 km de metro més i dues noves estacions de l’L2 (Fira-2 i Parc Logístic),
Tal com va aprovar el totes dues amb intercanviadors amb l’L9. Igualment, es preveuen unes
Govern en el seu dia, han cotxeres a l’estació de Parc Logístic que permetran estacionar els trens de
estat creades la Delegació l’L2 que no continuïn fins a l’aeroport. Recordem que ja estava aprovat el
perllongament de la línia 2 des de l’estació de Sant Antoni fins a l’estació
Territorial del Govern de Fira-2, al llarg de 5,2 km i amb cinc noves estacions.
de la Generalitat a la Amb aquesta ampliació, l’L2 connectarà també els dos recintes de la Fira
Catalunya Central i la de Barcelona (Fira 1 a plaça Espanya i Fira 2 a l’Hospitalet de Llobregat).
Delegació Territorial del Al mateix temps, el perllongament de l’L2 travessant la muntanya de
Montjuïc facilitarà l’accés a equipaments com les fonts de Montjuïc, el
Govern de la Generalitat MNAC, l’INEFC o l’Estadi Olímpic. En conjunt, es preveu que donarà
a l’Alt Pirineu i Aran. servei a més de 15,5 milions de passatgers anuals, uns 42.000 diaris.
Per executar aquest nou perllongament de l’L2, es farà servir una
Ambdues eren abans subdelegacions. tuneladora de 10,4 metres de diàmetre, amb el pou d’atac a l’estació de
A partir d’ara, la Delegació a la Parc Logístic. Primer s’excavarà en sentit Foc Cisell i després en direcció
Catalunya Central comprendrà les a Sant Antoni. El pou de sortida de la tuneladora està previst al carrer de
comarques de l’Anoia, el Bages, el Manso.
Berguedà, Osona i el Solsonès. D’altra L’execució de tot el tram Sant Antoni-Parc Logístic de l’L2 significarà,
banda, la Delegació a l’Alt Pirineu i ara, un termini d’obres de 54 mesos i una inversió total de 588 M€.
Aran inclourà el Val d’Aran, l’Alta
Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya,
el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Aeroport
En conseqüència, la Delegació L9 farà la volta per la part muntanya
Territorial del Govern a Barcelona
L2 travessarà pel centre
és competent a les comarques de l’Alt
Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès,
Garraf, Maresme, Vallès Occidental
i Vallès Oriental. Altrament, la
Delegació Territorial a Lleida inclou
les comarques de les Garrigues, la
Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra,
el Segrià i l’Urgell. Finalment, la
Delegació Territorial a Girona
passa a tenir les comarques de
l’Alt Empordà, Baix Empordà,
Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany,
Ripollès i la Selva. Aquests canvis
aprofundeixen la descentralització
de l’administració catalana, que
s’acosta encara més al territori. Ara
ja són set les delegacions territorials
del Govern, que es corresponen
amb el repartiment del territori en
vegueries.

9
Grans equipaments d’alta tecnologia per a la recerca
El sincrotró,
una font
de llum que
es diu Alba
Aquest estiu s’ha començat a construir
el Laboratori de Llum Sincrotró
d’última generació, una font de llum
que funcionarà el 2009 i que estarà
instal·lada al Centre Direccional de
Cerdanyola del Vallès.
Alba és el nom d’aquesta font de llum, que funciona
com un microscopi gegantí que permet descobrir els
secrets d’àtoms i partícules. El sincrotró és com un
canó d’electrons que emet un feix inicial que s’accelera Primers resultats
mitjançant un accelerador lineal. Posteriorment
aquest feix es transmet a un accelerador circular on
els electrons assoleixen alts nivells d’energia. Aquests
del supercomputador
electrons altament energètics són confinats en un gran
anell circular on roden en un entorn al buit mitjançant
barceloní Mare Nostrum
un camp magnètic durant diverses hores i produeixen El Mare Nostrum, un dels supercomputadors més
radiació en forma de raigs X. Aquesta radiació és potents del món, ha fet que en els primers mesos del
utilitzada per a investigacions en diversos camps: seu funcionament uns 70 projectes científics ja donin
biologia, química, física de la Terra, medi ambient, fruits. Des de complexes prediccions de la contaminació
indústria, ciència i enginyeria de materials, medicina i comparances de genomes, fins a una simulació del
o física teòrica. moviment de les sorres del Sàhara.
Encara que a Europa existeixen més de 10 fonts de En realitat, el Mare Nostrum consisteix en un conjunt
llum de sincrotró, només tres o quatre són de tercera d’ordinadors connectats en xarxa, que poden processar
generació i cap més estarà situada al sud de la línea 42 bilions d’operacions per segon. La seva importància
Paris-Trieste, excloent la font europea de Grenoble. radica tant en la potència de càlcul com en l’habilitat
El sincrotró Alba està gestionat pel consorci Cells dels processadors per intercanviar informació. Les seves
i finançat conjuntament per la Generalitat i l’Estat connexions es caracteritzen per una latència molt baixa
espanyol. (o sigui, el temps que triga a enviar informació d’un lloc
a un altre), que se situa al voltant de 4 microsegons i per
un gran ample de banda (4 Gigabits per segon).
El supercomputador és la pedra angular del Barcelona
Supercomputing Center, la instal·lació informàtica
més gran d’Espanya, ubicada a Barcelona gràcies a un
acord entre el Govern, el Ministeri d’Educació i Ciència,
l’empresa IBM i la Universitat Politècnica de Catalunya.
La seva presència a Catalunya permet atreure
investigadors d’arreu d’Europa i elevar l’activitat
científica al país.

10
L’ESCOLA CATALANA
DEL FUTUR
COMENÇA EL CURS ESCOLAR
S’inicia una etapa històrica de l’educació a Catalunya,
al activar-se les reformes previstes pel Pacte Nacional
per a l’Educació, signat el 20 de març.

11
Aquest curs s’engeguen tot un seguit de novetats
referides a horaris, programes d’ajuts, professorat
i centres docents. Fem-ne un repàs.
Sis hores Ajudes a les famílies
diàries a l’escola Llars d’infants
La principal mesura que preveu el Pacte és el que es
coneix com la sisena hora, és a dir, l’allargament de la Un total de 283 ajuntaments de Catalunya ja s’han
jornada escolar a primària en una hora cada dia. Així compromès, mitjançant acords presos en plens
doncs, els infants seran 30 hores setmanals a l’escola en municipals, a crear 24.000 places públiques de llars
comptes de 25. Aquesta hora suplementària es destina d’infants fins a l’any 2008. Per tant, les places ja
a desenvolupar habilitats que afavoreixen l’assoliment compromeses pels ajuntaments representen un 80% del
de les competències bàsiques (lectura, comunicació oral, total de les 30.000 que preveia el Mapa de llars d’infants
estratègia matemàtica i sensibilitat artística). 2004-08. A final del curs passat, d’aquestes 24.000 ja n’hi
La posada en marxa d’aquesta mesura ha estat un èxit. havia 6.652 de construïdes.
En aquest curs, un 80% del total d’alumnat d’educació
primària dels centres públics, quasi 200.000 alumnes, faran
la sisena hora. Els centres que enguany no la implanten,
Ajuts per llibres de text
ho faran el curs 2007-08. Aquest curs hi ha 895 centres educatius i prop de 200.000
alumnes que es beneficiaran dels ajuts de la Generalitat
referents al Programa cooperatiu per al foment de la
Més professorat reutilització de llibres de text. Amb la implantació
El nostre sistema educatiu incorpora aquest curs 2.827 progressiva d’aquest programa les famílies s’estalviaran,
nous mestres per afrontar la implantació de la sisena a partir del curs 2007-2008, fins al 85% del cost dels llibres
hora i l’augment de l’acció tutorial dels mestres. A més de text de tota l’educació obligatòria. Ara la despesa
d’això, també s’incorporen 2.448 docents més per fer front mitjana mínima actual per cada fill o filla és de 1.700 €,
a les necessitats d’escolarització, programes d’innovació que es reduiran a 250 € amb la implantació final del
educativa, aules d’acollida i nous perfils professionals, Programa. El Pacte Nacional per a l’Educació preveu
entre els quals destaquen els especialistes en anglès. 40 M€ per desenvolupar aquest Programa fins al 2009.
En total a les escoles hi ha 5.275 nous docents per al
curs 2006-07.
Centres oberts de l’1 de setembre
fins al 30 de juny
Alumnes d’infantil Durant la primera setmana de setembre, els ajuntaments
amb germans a primària i les associacions de pares i mares rebran ajuts per a la
La Generalitat subvenciona els centres que imparteixen la realització d’activitats ludicoeducatives.
sisena hora perquè atenguin l’alumnat d’educació infantil
amb germans a l’educació primària. Aquests ajuts es
destinen a l’atenció dels petits pel possible desfasament
d’horaris entre germans. El cost global d’aquesta mesura,
que beneficiarà uns 25.000 alumnes, és de més de 2 M€ per
aquest curs.

12
El Pacte Nacional per a l’Educació és un gran acord de
tots els agents del sector i les famílies, i senta les bases per
aconseguir una escola catalana moderna i que garanteixi
un ensenyament de la màxima qualitat per a tothom.
Cohesió social Més estudis
Ajuts per als centres concertats que professionals
escolaritzin alumnes amb necessitats
educatives específiques Augment de places d’FP
Es concedeixen ajuts per valor de 5 M€ als centres Aquest curs es posen en marxa 75 nous cicles formatius
concertats que escolaritzin alumnat amb necessitats als centres públics, 42 de grau mitjà i 33 de grau superior.
educatives específiques. La previsió és que 9.000 alumnes Això es tradueix en 2.250 noves places de formació
se’n puguin beneficiar. professional (FP) repartides pel territori. La nova oferta
no preveu noves titulacions, sinó la implantació de nous
cicles formatius en 66 centres on fins ara no s’impartien.
Contracte - programa amb centres
concertats
El Departament d’Educació i Universitats ha convocat un
Formació professional a distància
concurs públic per seleccionar un màxim de cinc centres L’oferta d’ensenyaments de formació professional a
educatius privats concertats interessats a subscriure, distància, que es va iniciar com a prova pilot el passat
amb caràcter experimental, un contracte - programa per mes de gener, s’amplia de les 328 places del curs passat
als ensenyaments obligatoris i el segon cicle d’educació a unes 3.600 places per al curs 2006-2007.
infantil. La Generalitat hi destina recursos amb l’objectiu
de garantir la gratuïtat de les activitats complementàries
als centres que s’hi acullin.
Aules d’acollida
La Generalitat posa en funcionament aquest curs 115
aules d’acollida més. Així, un total de 1.050 centres
docents ja compten amb aquest recurs orientat a la
integració de l’alumnat nouvingut.
Plans educatius d’entorn
Actualment hi ha 52 municipis que tenen en marxa un pla
educatiu d’entorn, iniciativa que pretén coordinar l’acció
Construccions
educativa més enllà de l’àmbit escolar. L’esforç del Govern de la Generalitat en inversions per a
infraestructures escolars es manté a un ritme molt elevat.
Actualment hi ha 106 projectes en fase de redacció, 32
obres licitades, 73 obres adjudicades i 137 obres en fase
d’execució. En conjunt, doncs, són 348 les actuacions que
estan en curs, que sumen un import de 661,9 M€.
Des de l’any 2004 i fins al maig de 2006, el Govern de la
Generalitat ha pres acords que comprometen obres per
un import de 872 M€, per tal de seguir millorant el nostre
sistema educatiu.

13
ric
lar histò
sc o
U n any e es n la sisena
hora
mn
00 0 alu 80%) fa
200. imària (
de pr doce
nts
nous juny
5. 275
obe rts al 30 de
e
ntres setembr
Ce de
de l’1 ar
ordin ans
er co rm
uts p entre ge
Aj ris
hora ants tats
rs d’inf cessi juts a
Més
lla b ne a
n es am eficien d’
alum ben
9 .000 fiques es ats
í
espec es concer
t llida
aula d’aco
centr enen
centr
es t plans
e n de
1.050 ispos
nici pis d rn
5 2 mutius d’ento
d’FP
educa s pl aces
0 nove s
2.25 centre ncia
distà s
a 66
es d’
FP a colar
plac es es
.600 uctur
3 ’infraestr
ob res d61,9 M€)
348 arxa (6
en m

14
Banda ampla a tots
els centres docents
Accés a internet per a totes Tècnicament, a les escoles, instituts i serveis educatius
es farà la instal·lació d’una infraestructura tecnològica
les aules de Catalunya de comunicacions mixta, per cable i sense fils. També es
garantirà un nivell de cobertura Wi-Fi (802.11.g) en tots els
“De l’aula d’ordinadors a l’ordinador a l’aula”, podria ser espais del centre, amb una banda de cobertura mínima de
l’eslògan del projecte Heura, que ha aprovat i impulsa 36 Mbps.
el Govern i que té com a principal objectiu fer arribar la El desplegament d’aquestes infraestructures és crucial
banda ampla a totes les aules ordinàries de les escoles, per fomentar la societat de la informació i del coneixement
instituts públics i serveis educatius de Catalunya. en l’àmbit educatiu, ja que ha de permetre l’accés a
Actualment totes les escoles estan connectades a una base d’objectes d’aprenentatge, emmagatzemada i
Internet, però generalment ho estan només a través d’una classificada segons el currículum acadèmic i seguint
aula d’informàtica per a tot el centre docent i no sempre els estàndards europeus, i també ha de permetre crear
amb l’amplada de banda desitjable. La informàtica i les comunitats educatives temàtiques i nous canals de
comunicacions dins les aules ordinàries obriran noves comunicació entre el professorat, l’alumnat i les famílies.
possibilitats de realitzar la tasca docent basades en l’ús A més de l’accés a la banda ampla, l’alumnat disposarà
de la xarxa, la informàtica i el llenguatge audiovisual. d’un espai digital personal, agenda, intranet, un cercador
lliure d’objectes (Merli), un directori (cercador dirigit) de
El projecte Heura consisteix a: recursos educatius, correu electrònic, enllaços, notícies
i un apartat de fòrums. Aquest entorn digital es podrà
1 Fer arribar la banda ampla a tots
els centres educatius de Catalunya.
combinar amb la utilització de sistemes externs de gestió,
blocs, imatges i podcast, entre altres.
El projecte Heura ha estat precedit d’una prova pilot a
2 Instal·lar punts de cable a totes
les aules de cada centre.
329 centres docents, actualment ja cablejats, i aprofita
l’experiència del conveni “Internet en la escuela”,
establert entre el Departament d’Educació, el Ministeri
3 Configurar una xarxa d’accés d’Educació i Ciència i l’empresa pública Red.es.
L’objectiu és dur a terme actuacions a tots els centres
a Internet sense cables (Wi-Fi) a cada públics i serveis educatius que depenen del Departament
un dels centres. d’Educació i Universitats en un període de dos anys.

15
Total de centres cablejats 2.300
Pressupost 47 M€
Projecte Heura Nombre de centres cablejats el 2008 i distribució en el territori
La inversió es desglossa
de la manera següent :
Barcelona Comarques I
Girona
7.350.000 €
Barcelona
Comarques II 268 Barcelona Comarques II
5.150.000 €
Lleida
253 Baix Llobregat-Anoia
Barcelona 6.125.000 €
220 Comarques I
Girona
Vallès
Occidental
307 6.000.000 €
204 Barcelona
Barcelona Ciutat
5.600.000 €
Ciutat Vallès Occidental
Tarragona
205 Baix 225 5.000.000 €
Llobregat Tarragona
238 3.900.000 €
Terres de l’Ebre Lleida
3.725.000 €
81 Terres de l’Ebre
1.750.000 €
Test a Manresa de tecnologia punta per als mòbils
Aquest última primavera, estudiants de l’Institut Lacetània de Manresa van Com funciona?
ser els protagonistes d’una prova pilot de tecnologia mòbil d’última generació, 1 S’enganxa una etiqueta a l’edifici amb un codi
l’eLens, desenvolupada pel Design Lab del MIT (Medialab del Massachusetts de barres amb informació sobre l’edifici.
Institute of Technology) en el context de la iniciativa Smart Cities (ciutats 2 S’escaneja l’etiqueta amb el mòbil (smartphone)
intel·ligents). L’eLens s’aplica a un dispositiu mòbil (telèfon o agenda) per proveir i es localitza l’edifici.
el ciutadà d’una informació immediata, contextualitzada i exacta sobre els serveis 3 A partir d’aquest moment, es pot escoltar
que la ciutat ofereix. El test que s’ha realitzat a Manresa ha volgut establir les la informació sobre l’edifici (any de construcció,
millors rutes arquitectòniques d’aquest municipi, donant tota la informació arquitectura, funció, serveis que ofereix, etc).
dels edificis seleccionats mitjançant els smartphones (telèfons intel·ligents). 4 També es poden escoltar els comentaris que hi han
El sistema en proves funciona, actualment, en àudio tot i que està prevista deixat altres usuaris.
la inclusió de fotografia, vídeo i altres elements multimèdia. 5 Finalment es poden afegir comentaris propis que rebran nous usuaris quan
iniciïn el procés escanejant, de nou, l’etiqueta.

16
Novetats en polítiques socials
Pugen els ajuts
per a les famílies
Durant els anys 2004 i 2005 es va Famílies beneficiàries d’ajuts
incrementar el 45% la quantia dels per infants a càrrec
296.000
ajuts a les famílies amb fills.
260.633
Per primer cop, l’ajuda especial a les famílies
247.188
nombroses es va estendre també a les famílies
222.950
monoparentals. L’any 2005, més de 260.000 unitats
familiars es varen beneficiar d’aquests ajuts, amb un
import total de 146,7 M€. Actualment consisteixen en
38.269
una prestació econòmica anual de 600 € per a cada
28.106
infant de menys de 3 anys i de 700 € per a les famílies
111.502
1.378
nombroses i monoparentals amb infants de menys de
6 anys. El pressupost d’enguany supera els 163 M€ i
beneficiarà uns 325.000 infants.
D’altra banda, unes 1.370 famílies amb infants bessons,
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
trigèmins o quadrigèmins es beneficien d’un ajut per
part, adopció o acolliment múltiple. Els ajuts són de
650 € per família amb bessons, de 1.000 € per família
amb tres fills i de 1.200 € per una parella amb quatre o
més fills. Aquests imports són molt més elevats en el cas
de famílies amb baix nivell d’ingressos. Finalment, l’any
2006 l’ajut a cada família que dugui a terme una
o més adopcions internacionals és de 2.300 €.
Una altra gran línia d’actuació és el suport a les
famílies que tenen una persona dependent al seu
càrrec, que es vehicula a través del programa Viure
en família. Les persones de més de 65 anys beneficiàries
d’aquest programa van augmentar des de les 5.777 de
l’any 2002, a 42.657 el 2005. De fet, el 2005 el Govern va
destinar 124 M€ a les prestacions econòmiques del
programa Viure en família, que és el triple del que
s’hi va destinar el 2003.
Import (en €) dels ajuts a
famílies amb infants a càrrec
Prestació 2003 2004 2005 2006
0-3 525 550 575 600
Nombroses 600 625 650 700
Monoparentals - 625 650 700

17
Més de 200.000 persones es beneficiaran
de la nova Llei de prestacions
Unes 208.000 persones que actualment col·lectiu del SOVI cobraran uns 60 € mensuals més.
viuen amb pensions clarament El grup més beneficiat immediatament serà el de les
persones que reben les pensions del FAS i de la LISMI,
insuficients es veuran beneficiades que ara passaran a cobrar 271 € més al mes.
per la Llei de prestacions socials que També uns 550 joves extutelats treuen profit d’aquesta
va aprovar el Parlament de Catalunya nova llei. Dels 240 € mensuals que cobraven fins ara,
al juliol, una normativa pionera l’any que ve passaran almenys a 607 € al mes. Podran
rebre l’ajut fins als 21 anys. A més, les famílies que
que pretén combatre la pobresa. acullin un menor tutelat rebran una prestació de com
Per primera vegada s’estableix un a mínim 320 €.
nivell de renda mínim per sota del Diverses ONG calculen que el 18,6% de la població
qual no es pot viure a Catalunya. catalana viu en la pobresa i que la Llei de prestacions
socials permetrà que en el 2010 el percentatge de
Per al 2006 aquest nou indicador de renda suficient (IRS), persones pobres hagi baixat al 14%, la mitjana de la
que ha estat consensuat amb els sindicats, s’ha fixat en Unió Europea.
509,8 € al mes (unes 85.000 pessetes), és a dir, un total de
7.137,2 € anuals. Increment mensual dels ajuts 2007
Les persones que rebran aquests ajuts de la Generalitat
són fonamentalment les que cobren pensions no Pensions no contributives
contributives perquè van treballar però no van cotitzar
els 15 anys requerits per la Seguretat Social, les persones
vídues i també les que cobren prestacions molt baixes,
+ 85-87 ¤
com ara, de l’antiga Assegurança obligatòria de vellesa SOVI
+ 60 ¤
i invalidesa (SOVI), del Fons d’assistència social (FAS)
o del Fons de la Llei d’integració social de minusvàlids
(LISMI).
Segons preveu la nova Llei, els ajuts s’han de pagar a
l’efecte de l’1 de gener de 2006 i aquests endarreriments
FAS I LISMI
s’hauran de fer efectius abans del 31 de desembre de 2007,
en paral·lel als pagaments de l’any en curs. Davant del + 271 ¤
fort impacte econòmic que implica aquesta llei per als
pressupostos de la Generalitat, la seva aplicació es farà Joves extutelats
de forma progressiva. Així, aquest primer any s’ha fixat
com a renda de referència per establir el dret a cobrar
complement i calcular-ne l’import, el 75% de l’índex de
+ 367 ¤
referència, o sigui, 5.352,9 € l’any (382,35 € al mes). Això
vol dir que tota persona que tingui uns ingressos per
sota d’aquest valor tindrà dret a un complement fins a
arribar a aquest mínim. L’objectiu és que aquest IRS
vagi augmentant progressivament en els anys vinents
fins a arribar al 100% l’any 2010.
Els que cobren pensions no contributives passaran
a cobrar entre 85 i 87 € més al mes. El membres del

18
Televisió Digital Terrestre
40 canals gratuïts
La Televisió Digital Terrestre (TDT) ja és aquí i té molts
avantatges: és una televisió nova, atractiva i accessible
a tothom. Un cop s’han completat els tres passos per
adaptar-s’hi, no cal pagar cap quota de subscripció per
veure els 40 canals que aviat tindrà. A Catalunya la TDT
es va desplegant per zones de manera progressiva.
A finals del 2009 estarà totalment implantada.
QUINS AVANTATGES TÉ LA TDT?
1 Més canals, d’entrada més del doble dels d’ara.
2 Millor qualitat de la imatge i del so.
3 Serveis interactius a través del nostre comandament
a distància.
QUANT COSTA LA TDT?
Una vegada fetes les adaptacions tècniques,
la recepció de la TDT en obert no té cap cost.
COM ES POT TENIR LA TDT?
Per accedir a la TDT hem de seguir tres passos molt
senzills:
1 Comprovar si tenim cobertura, és a dir, si rebem 3 Adquirir un receptor de TDT, que pot ser de diversos
el senyal digital terrestre en la nostra àrea. tipus:
La informació més completa i actualitzada la Descodificador o Set-Top-Box (STB), que és un aparell
proporcionen els instal·ladors habilitats per la que es connecta al nostre televisor analògic
Generalitat de Catalunya. convencional.
Televisor Digital Integrat, que és un televisor que ja
2 Adaptar la instal·lació de l’antena per rebre les incorpora el receptor digital i permet rebre la TDT,
emissions digitals. La TDT es rep a través de la a més de la TV analògica convencional.
mateixa antena de televisió convencional que tenim Targeta sintonitzadora de TDT per a ordinador, la qual
a casa. Per tant, no és necessari instal·lar una pot ser interna o es pot connectar a l’equip a través
nova antena, però si que s’han de dur a terme unes d’un port USB.
adaptacions. És important avisar un instal·lador En qualsevol dels tres casos cal exigir que el
habilitat per la Generalitat de Catalunya. dispositiu porti el segell DVB (Digital Video
Per a les d’antenes individuals, no cal cap adaptació Broadcasting), que garanteix la compatibilitat amb
específica. A les antenes col·lectives és necessari afegir la TDT, i que incorpori l’estàndard MHP (Multimedia
els nous mòduls amplificadors dels canals digitals. Home Platform), per accedir a serveis i continguts
En aquest cas els veïns s’hauran de dirigir al seu interactius.
president de comunitat o a l’administració de finques Com que n’hi ha de molts preus i amb diferents
perquè avisi un instal·lador degudament habilitat. característiques, es recomana, en tot cas, consultar
les característiques tècniques del receptor amb el
distribuïdor habitual.

19
TV ESTATAL
QUINS CANALS S’HI PODEN VEURE? ANALÒGICA DIGITAL
TERRESTRE
La TDT permet que hi hagi més canals. Actualment ja hi ha
TVE 2 5
més de 20 canals de programació, entre els de sempre i els
nous canals que només es poden veure en TDT. A Catalunya,
ben aviat podrem veure fins a 40 canals de TDT. ANTENA 3 1 3
TELE 5 1 3
20
d’àmbit 8 TV AUTONÒMICA CUATRO 1 3
estatal de locals*
ANALÒGICA DIGITAL VEO TV 0 2
12
d’auto- TVE 3
TERRESTRE
2 8 NET TV 0 2
nòmics
TD 8 1 4 LA SEXTA 1 2
TOTAL 3 12 TOTAL 6 20
* variaran en funció de les zones
QUÈ SÓN ELS SERVEIS INTERACTIUS?
Amb la TDT, el teleespectador troba també aplicacions i serveis inter-
actius a tots els canals. A través del comandament a distància i d’una
manera molt senzilla, pot:
• Obtenir informació (programació, notícies)
• Consultar estadístiques (per exemple, esportives, durant els partits
de futbol)
• Participar en concursos i enquestes
• Escoltar la ràdio amb qualitat de so digital
Ben aviat, la interactivitat permetrà que els ciutadans accedeixin
d’una manera directa a determinats serveis, com per exemple:
• Tràmits administratius
• Serveis mèdics (demanar hora, consultar llistes d’espera)
• Borses de treball
• Compres de tota mena
• Informació meteorològica o de la borsa
• Jocs i passatemps
IÓ acions
ATENC ladores
de telec
omunic
tenen la
s instal· de Catalunya
se mprese lita t r realit
zar
N omés le per la Genera qu ades pe er
des ció ade ilitats p
egistra l’au toritza ors hab r net
r
ència i stal·lad ca
compet s. Els in isposen d’un
tes ac tuacion nya d ors de
aques talu d er
t de Ca nstal·la ot consultar p
la Gen eralita eg istre d’i es p i/ict/
-se. El r ralitat .net/sts
per ac reditar la Gene www6.gencat
ions de : http://
unicac pi aquí
telecom munici als
ao princip
comarc a da dels s de
s detall les guie .tdt.cat
rm ació mé nsultar ww
na info odeu co ttp://w
Per a u m ercat, p de l web: h
rs en el les des
recepto TDT accessib
rs
recepto

20
Proposta d’ampliació
del Parc d’Aigüestortes
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha presentat la proposta
d’ampliació del Parc Natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici amb
què es pretén, a més de doblar el nombre d’hectàrees del parc, enfortir-ne la
protecció. El futur parc passaria d’incloure dos municipis a incloure’n vuit,
amb espais singulars com ara Colomers i Saboredo i els estanys de Capdella. El
perímetre exclou la part sud-est de la vall de Boí –Taüll i la vall Fosca i la vall de
Filià, on l’anterior govern va aprovar un projecte per fer-hi una estació d’esquí.
L’ampliació del parc doblarà la superfície actual, que és de 13.901 hectàrees, i
ha estat condicionada per la importància d’alguns dels hàbitats, com ara les
avetoses, els estanys d’alta muntanya i les torberes.
A més d’Espot i la Vall de Boí, que ja hi eren, els municipis següents també
tindran part del terme dins el parc natural: Alt Àneu, la Torre de Cabdella,
Naut Aran, Sort, Vielha e Mijaran i Vilaller. D’altra banda, les noves zones
que quedaran incloses en la zona perifèrica de protecció (ZPP) són: Solà
Espot, Gelada, planes de Son, riu Mulleres Taüll, Llessuí, Escobediesso, Nere,
Valarties, Aiguamòg, Ruda, Enviny, serra de Rei-Bony d’Arquer i la boca sud del
túnel de Vielha. En aquesta zona perifèrica els usos ramaders i turístics podran
continuar, però sota la regulació que determini Medi Ambient per tal de no
perjudicar els espais naturals.

21
Eleccions
al Parlament Parlament
L’integren 135 diputats/es,
de Catalunya
que es reparteixen per
circumscripcions de la
manera següent:
Tarragona
18
El dimecres 1 de novembre de 2006 se celebren Girona
17
Qui pot votar?
eleccions al Parlament de Catalunya. El
Parlament representa el poble de Catalunya
Barcelona
1 18 anys
Lleida
i per això és la institució més important de la
15 85
Generalitat. Està format per una sola cambra
2 Empadrona
t/ada
amb 135 diputats.
A les eleccions al Parlament de Catalunya poden a Catalunya
votar tots els ciutadans i ciutadanes majors 3 Inscrit/a
al cens
d’edat empadronats a qualsevol municipi de
Catalunya. Són majors d’edat totes les persones
electoral Sóc al cens ele
ctoral?
que ja tenen 18 anys o que els fan el mateix Es pot consult
dia de la votació. Per poder votar, a més, és ar
sempre: ajunta
me
consolats, dele nts,
necessari estar inscrit en el cens electoral. Les
delegacions provincials de l’Oficina del Cens gacions
Electoral tenen disponible el cens actualitzat provincials de
l’Oficina
de forma permanent. Es poden fer consultes del Cens Electo
sempre que es vulgui a través d’aquestes ral
Consulta els Del 14 al 21 d
oficines, dels ajuntaments i dels consolats. e setembre:
resultats a llistats exposa
Abans de qualsevol procés electoral els ts als
ajuntaments i els consolats exposen al públic
www.gencat.cat ajuntaments
les llistes del cens electoral durant vuit dies
(en aquesta ocasió, entre els dies 14 i 21 de
setembre).
ins al 22 d’octubre
Vot per correu f icili es rebrà e
l certificat
2
m Al do t amb les
b el DNI en sol·lic itat, juntamen nts partits,
resentar-se am de Correus
1
difere
P a paperetes dels ció i un sobre
qualsevol oficin ’octubre) ta
el sobre de vo ent de la mesa
d
(data límit 22 rtificat sid
adreçat al pre votar, a més d’un
ce
i sol·licitar un l cens on li correspon el procediment
e
d’inscripció en tenen els full explicatiu
d
ja
(a les oficines rats). que cal seguir
.
a
impresos prep
límit, 28
Correus (data bre per
4
Anar a
ta de vot, viar el so
ollir la papere bre de d’octubre) i en t (sense cap
3
Esc
el so correu certific
a
introduir-la en o i introduir-lo,
r-l
votació, tanca el certificat, en cost).
b
juntament am al president de
at
el sobre adreç
la mesa.

22
CRÈDITS PER A
L’EMANCIPACIÓ DELS JOVES
Per què els joves no s’independitzen Crèdits per crear empreses
abans? Per què es queden a casa dels
pares fins a edats tan avançades? Potser Cobertura
és que el món actual no els ho posa gaire Despeses derivades de la posada
fàcil per formar-se i per trobar habitatge en funcionament d’un projecte
i feines remunerades com cal? En empresarial de nova creació amb una
qualsevol cas, es tracta d’un problema antiguitat màxima d’un any o bé, amb
que afecta a la pràctica totalitat dels caràcter excepcional, d’ampliació de
joves i també a les seves famílies. l’àmbit de negoci
Per tal de facilitar l’emancipació dels
joves, el Govern ha aprovat un programa Límit màxim
de crèdits en unes condicions molt cal negociar-lo, segons el projecte
avantatjoses. S’han establert tres línies
de crèdit dedicades a l’habitatge, els Termini màxim
estudis i l’ocupació. Tots tres tipus cal negociar-ho, segons el projecte
són compatibles, és a dir, que es poden
demanar simultàniament. Carència màxima
Es tracta de crèdits concedits cal negociar-la, segons el projecte
per determinats bancs amb les
característiques habituals dels crèdits Sol·licitud
de mercat però amb les particularitats Servei de Creació d’Empreses
següents: de la Generalitat
• La Generalitat de Catalunya actua
com a avaladora del/de la jove davant
les entitats financeres, facilitant
l’accés a aquests crèdits.
• Els crèdits d’emancipació no
estan incrementats amb cap tipus
de comissió.
• Els interessos són més baixos
que els del mercat.
Tota la informació a:
www.gencat.cat/joventut
bàsi ques
Con dicions
Edat 35 anys talunya
e ntre 18 i ia mínima a Ca
c
Residèn
2 anys

23
Crèdits per a l’habitatge Crèdits per a la formació
Cobertura Cobertura
Despeses inicials per accedir a Despeses derivades d’una ampliació
un habitatge de compra o lloguer d’estudis de grau superior (màsters,
(fiances, mobiliari, comissions, etc.) postgraus i doctorats)
Límit màxim: 15.000 € Límit màxim: 30.000 €
Terminis: 5, 7 o 10 anys Termini màxim: 10 anys
Carència: 1 any Carència màxima: 5 anys
Sol·licitud: Xarxa de Borses Joves Sol·licitud: Agència de Gestió d’Ajuts
Universitaris i de Recerca (AGAUR)
L’Estatut de 2006 ja és vigent de la Generalitat a Brussel·les en delegació de la Generalitat davant la
Unió Europea. Catalunya esdevé així la primera comunitat autònoma de
El nou Estatut de Catalunya, que va ser aprovat en referèndum per l’Estat que disposa d’una delegació oficial davant la Unió Europea, com
la ciutadania el mes de juny, va entrar en vigor el 9 d’agost passat. El preveu expressament el seu Estatut d’autonomia.
Govern l’està començant a desplegar mitjançant successius decrets, el Podeu consultar el text complet de l’Estatut 2006 a:
primer dels quals estableix la reconversió de l’actual delegació del Govern www.gencat.cat/nouestatut
Voleu tenir el nou Estatut a casa vostra?
No us costarà res. Us el portarem a domicili. Vull rebre (sense cap cost) un exemplar del nou Estatut
(Primera edició oficial del text aprovat pels ciutadans de d’autonomia de Catalunya de 2006
Catalunya en el referèndum del 18 de juny. 160 planes, Nom i cognom ...........................................................................................
14,5 x 20,5 cm, amb il·lustració d’Antoni Tàpies a la coberta.) Carrer ........................................................................ Núm. .......................
És molt senzill: Codi postal ................. Població .............................................................
Truqueu al 012 i demaneu-lo.
O bé entreu al web www.gencat.cat/nouestatut Indiqueu en quina llengua el voleu:
i deixeu les vostres dades. Català
També el podeu demanar per correu. Castellà
Ompliu la butlleta amb les vostres dades i envieu-la a: Aranès
Direcció General d’Atenció Ciutadana Euskera
Apartat de Correus 235, 08080 Barcelona Gallec
D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de
dades de caràcter personal, us informem que les dades que voluntàriament ens
faciliteu mitjançant aquesta butlleta seran utilitzades amb l’única finalitat de
fer-vos arribar un exemplar de l’Estatut d’autonomia 2006 i que seran objecte
de protecció d’acord amb la dita Llei.

Índex
Una completa xarxa de salut
sempre al vostre servei 3
Per millorar la salut 4
Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran 6
Regió Sanitària Lleida 7
Alt Pirineu
Regió Sanitària Camp de Tarragona 9 i Aran
Regió Sanitària Terres de l’Ebre 12 Girona
Catalunya
Regió Sanitària Girona 13 Central
Regió Sanitària Catalunya Central 16 Lleida
Regió Sanitària Barcelona 19 Barcelona
Camp de
Tarragona
Els hospitals de la xarxa hospitalària
d’utilització pública de Catalunya 28 Terres
de l’Ebre
Adreces corporatives 30
Els centres estan ordenats, dins de cada regió
sanitària, per comarques, poblacions i nom
del centre, seguint l’ordre alfabètic.
Podeu fer-nos arribar els vostres comentaris
a centres@catsalut.net.
Sigles
CAC Centre d’atenció continuada
CAP Centre d’atenció primària
CUAP Centre d’urgències d’atenció primària
EAP Equip d’atenció primària
SOU Servei ordinari d’urgències
PIUC Pla integral d’urgències de Catalunya
XHUP Xarxa hospitalària d’utilització pública
Més informació
Podeu consultar aquesta informació amb dades
actualitzades al web www.gencat.cat/catsalut i al
telèfon 902 111 444 Sanitat Respon.
Informació tancada el 10 de novembre de 2006.

Una completa xarxa de salut
sempre al vostre servei
El sistema de salut del nostre país posa a disposició de tota la ciutadania un
conjunt de centres assistencials amb recursos i professionals per atendre-us
de la manera més adequada. A Catalunya, tothom té accés a aquests
recursos amb la targeta sanitària, que també serveix per assignar-vos el
vostre centre d’atenció primària (CAP) i els professionals que us hi atendran.
Els CAP i els consultoris locals
És al CAP on us heu d’adreçar en primer lloc quan activitats de
us cal atenció sanitària. Els més de 400 CAP de prevenció i de
Catalunya tenen uns horaris molt amplis i també hi millora de la salut
podeu sol·licitar una visita dels professionals (sessions
sanitaris al vostre domicili si el vostre estat de salut informatives,
no us permet anar al CAP. activitat física,
seguiment de
Als pobles més petits hi ha els consultoris locals,
malalties
amb uns horaris d’atenció que solen ser més
cròniques...).
reduïts.
Hi ha consultoris
En aquesta guia trobareu tots els CAP i
locals que
consultoris locals de Catalunya, més de 1.200
gairebé tenen les dimensions i els recursos d’un
centres amb uns professionals que us ajuden a tenir
CAP i d’altres que no fan horari continuat, per la
cura de la vostra salut. Aquests són els centres on
qual cosa no és aconsellable acudir-hi sense saber
us heu d’adreçar en primer lloc (en persona o
si estaran oberts o si us hi podran atendre. La major
trucant-hi) quan necessiteu ser atesos per un
part dels consultoris locals tenen un telèfon de
problema de salut imprevist.
contacte. En el cas dels consultoris sense telèfon,
Per les seves dimensions i horaris més reduïts, els truqueu al CAP de referència. En aquest sentit, la
consultoris locals poden estar vinculats a un CAP on informació d’aquesta guia recull per primera vegada
s’han de fer determinades gestions (demanar cita tots els consultoris locals i us permet disposar d’un
prèvia, programar visites als especialistes...), proves recull exhaustiu dels centres de salut.
(proves diagnòstiques, extraccions de sang...) o
Altres recursos per a l’atenció urgent
En aquesta guia també trobareu els centres més d’imprevist. La persona que us atendrà al telèfon us
pròxims que disposen d’atenció continuada per aconsellarà com actuar: us derivarà a un centre
poder cobrir les urgències fora de l’horari habitual sanitari, us enviarà un professional o posarà en
dels CAP i consultoris locals, sobretot a les nits i els marxa una ambulància o un altre transport sanitari
Pla integral d’urgències de Catalunya 2006-2007
dies festius. per traslladar-vos, si cal, a un hospital.
Recordeu que al telèfon 061 també us poden ajudar Adreceu-vos per iniciativa pròpia als serveis
a resoldre un problema de salut que es presenta d’urgències dels hospitals només si es tracta d’una
urgència rellevant. Molts problemes de salut, encara
que es presentin d’imprevist o siguin petites
urgències, poden ser atesos pels professionals de
l’atenció primària als CAP, als consultoris locals o als
centres d’atenció continuada. Fent un bon ús de les
urgències hospitalàries, aconseguirem que qui
necessiti una atenció immediata es trobi un servei
sense aglomeracions i pugui ser ben atès amb 3
rapidesa.

Un telèfon que us ajudarà les 24 hores: 902 111 444
El telèfon de Sanitat Respon 902 111 444 dóna • Consultes sobre medicaments.
informació en diferents idiomes sobre qualsevol • Mesures de prevenció (vacunacions, viatges a
qüestió relacionada amb la salut i els serveis països estrangers, consells de salut...).
sanitaris:
• Què cal si marxem fora de Catalunya.
• On anar en cas de malaltia.
I també, en molts centres, és el telèfon on cal trucar
• Tots els centres de salut, consultoris locals i altres per programar les visites al metge de capçalera, al
centres sanitaris de Catalunya. pediatre i a la infermera. En aquesta revista els
• Les farmàcies. trobareu ben indicats.
• Tràmits relacionats amb les prestacions i els
serveis sanitaris.
• Consells de salut.
Per millorar la salut
Compteu sempre amb els professionals de la salut
Moltes malalties o petits problemes de salut, com d’infermeria que us atén habitualment.
els refredats i la grip, es poden tractar sense Les farmàcies també són un punt de consulta
necessitat de visita mèdica si no hi ha altres sanitària on us aconsellaran, com també al telèfon
complicacions. Si teniu dubtes, sempre podeu trucar de Sanitat Respon 902 111 444.
al vostre centre i consultar el personal mèdic o
Prepareu-vos per a les malalties de l’hivern: refredats, grip i pneumònies
Per als refredats no hi ha cap vacuna amb • No hi ha cap medicament que curi la grip ni el
eficiència provada. Cal tractar els símptomes (mocs, refredat, però n’hi ha alguns, com ara el
nas tapat, mal de coll i de cap, tos, ulls plorosos) paracetamol, que ajuden a millorar el mal de cap,
per alleugerir-los. la febre i les altres molèsties. Els antibiòtics no
curen ni el refredat ni la grip.
La grip es caracteritza per febre, esgarrifances, mal
de cap, dolors musculars, prostració i tos intensa i • No fumeu.
persistent. Pot provocar diarrees, nàusees i vòmits • Estoveu les mucositats amb dutxes d’aigua calenta
(sobretot en nens). La vacuna de la grip es o amb sèrum fisiològic o aigua amb sal al nas.
recomana a les persones que tenen 60 anys o més, • Eviteu tossir i escurar-vos el coll, ja que irriteu més
les internades en institucions, els adults, joves i nens la gola. Per a la irritació de la gola van bé els
que pateixen malalties pulmonars, les persones amb caramels sense sucre.
malalties cardíaques cròniques, els diabètics, els • No deixeu de fer cap tractament dels que seguiu
malalts renals, les embarassades i els malalts de habitualment.
sida o d’altres immunodeficiències.
Les pneumònies o pulmonies són malalties
Per al refredats i la grip seguiu aquests consells: infeccioses causades per diferents bacteris que
• Renteu-vos sovint les mans. afecten els pulmons, i a diferència dels refredats el
seu diagnòstic i tractament han d’estar supervisats
• Feu servir mocadors d’un sol ús per mocar-vos i
per un metge. Per prevenir una part d’aquestes
per cobrir-vos la boca quan tossiu o esternudeu.
Guia de la salut
penumònies es disposa d’una vacuna, la qual no
Llenceu-los en una bossa i lligueu-la.
s’ha de repetir cada any. Es recomana que se’n
• Ventileu bé l’habitació. vacunin les persones que tinguin 60 anys o més i les
• Feu repòs. persones que pertanyen a grups de risc (persones
4
• Beveu molts líquids: aigua, sucs, brous o grans, les que tenen malalties pulmonars i
infusions. cardíaques cròniques, les que pateixen insuficiència
renal, diabetis i malalties que produeixen
immunodeficiències, com ara la sida, i els nens).

Adopteu un estil de vida saludable sense tabac, alcohol ni drogues
Amb les drogues i altres substàncies addictives i efectes i conseqüències negatius, alhora que se’ls
estimulants no hi ha consum sense risc. En els facilita l’adopció de conductes saludables i
joves, és important reforçar-los les actituds socials s’emfasitzen els beneficis individuals i socials de no
contràries al consum d’aquestes substàncies, consumir-ne.
oferint-los informació objectiva sobre els seus
Gaudiu d’una alimentació saludable des de la infància
Uns bons hàbits alimentaris des de la infància poden En l’alimentació de cada dia hauríeu de:
afavorir un òptim estat de salut, així com prevenir • Potenciar el consum de fruites, verdures i
trastorns i malalties en l’edat adulta (obesitat, hortalisses.
diabetis, hipertensió arterial, malalties
cardiovasculars...). L’alimentació ha • Incloure amb més freqüència llegums i fruita seca.
de ser ben variada i satisfactòria, • Prioritzar el consum de peix i moderar el de carns,
però sempre adequada a les amb l’ou com a alternativa.
necessitats de cadascú segons • Tenir en compte que els aliments com el pa, la
l’edat, la complexió o pasta, l’arròs i les patates són bàsics.
corpulència, el tipus i quantitat
• Preferir l’oli d’oliva tant per cuinar com per amanir.
d’activitat diària, etc. És
important el repartiment dels • Prioritzar l’aigua en comptes d’altres begudes.
àpats al llarg del dia (entre 3 i
5), amb especial atenció a
l’esmorzar.
Convertiu l’estil de vida actiu en un hàbit
La pràctica regular d’activitat física té molts efectes
positius: ajuda a controlar el pes, redueix el risc de
patir malalties cardiovasculars i diabetis en l’adult,
prevé l’osteoporosi i la pressió arterial alta, millora la
flexibilitat, el to muscular i la mobilitat de les
articulacions. També contribueix al benestar general
amb la millora de l’estat d’ànim, la disminució dels
símptomes d’ansietat i depressió, l’afavoriment de la
relaxació i el son. Trieu activitats que us agradin i
adapteu-les a la vostra edat, estat de salut i
característiques físiques.
Pla integral d’urgències de Catalunya 2006-2007
Atenció amb els medicaments La farmaciola de casa
Conserveu els medicaments de forma correcta: ben La farmaciola de casa ens ajuda per fer una primera
tancats, en el seu envàs original i en un lloc fresc, cura en els petits accidents domèstics i ens permet
sec i allunyat de la llum directa, o bé a la nevera si tenir a mà els medicaments per tractar símptomes
les instruccions així ho indiquen. I, sobretot, eviteu com la febre o el dolor. Cal tenir-la fora de l’abast
l’automedicació, vigileu la data de caducitat i no dels infants.
acumuleu medicaments.
5

Regió Sanitària
Alt Pirineu i Aran
Alt Urgell Alta Ribagorça Pallars Jussà Pallars Sobirà
• CAP Oliana • CAP El Pont de Suert • CAP Pobla de Segur • CAP Sort
■ Atenció continuada de ■ Atenció continuada de ■ Atenció continuada de ■ Atenció continuada de
l’EAP: 24 hores l’EAP: 24 hores l’EAP: 24 hores l’EAP: 24 hores
Girona, 8 Tel. 973 69 10 85 Mare Güell, 1 Tel. 973 62 01 63
25790 OLIANA Canaleta, s/n 25500 LA POBLA DE SEGUR Camí de la Cabanera, 1
Tel. 973 46 30 22 25520 EL PONT DE SUERT Tel. 973 68 13 23 25560 SORT
Tel. 973 69 11 59 Tel. 973 62 14 65
• Consultoris locals • Consultoris locals
Alinyà 973 37 00 87 • Consultoris locals Espui 973 66 30 70 • Consultoris locals
Coll de Nargó 973 38 35 52 Barruera 973 69 40 25 La Pobleta de Bellveí Ainet de Besan 973 62 43 34
Fígols 973 38 31 00 Boí 973 69 40 18 973 66 18 01 Alins 973 62 43 85
Ogern 973 46 27 79 Durro 973 69 40 18 Salàs de Pallars 973 67 60 30 Araós 973 62 43 88
Organyà 973 38 20 99 Erill la Vall 973 69 40 18 Senterada 973 66 17 79 Àreu 973 62 44 05
Peramola 973 47 02 72 Llesp 973 69 00 05 Espot 973 62 40 04
Tragó 973 38 70 45 Malpàs 973 69 00 05 Esterri d’Àneu 973 62 60 60
Senet 973 69 70 60 • CAP Tremp Gerri de la Sal 973 66 20 08
Taüll 973 69 40 18 ■ Atenció continuada de La Guingueta 973 62 65 55
• CAP La Seu d’Urgell Vilaller 973 69 70 60 l’EAP: 24 hores Lladorre 973 62 32 83
■ Atenció continuada de Pl. Casimir Torrent, 2 Llavorsí 973 62 21 52
l’EAP: 24 hores 25620 TREMP Peramea 973 66 20 40
Pg. Joan Brudieu, 8 Cerdanya Tel. 973 65 01 10 Rialp 973 62 14 56
25700 LA SEU D’URGELL Ribera de Cardós 973 62 32 65
Tel. 973 35 04 70 • CAP Bellver de Cerdanya • Consultoris locals Tavascan 973 62 31 51
■ Atenció continuada: Conques 973 66 43 96
Tírvia 973 62 20 74
• Consultoris locals 24 hores Figuerola d’Orcau 973 66 50 33
Adrall 973 38 70 60 Guàrdia de Tremp 973 65 17 95
Alàs 973 36 06 45
Av. Pere Sicart, 1 Isona 973 66 41 05
(Torre de Sant Josep) Val d’Aran
Arfa 973 38 70 45 Llimiana 973 65 07 73
Arsèguel 973 38 40 92
25720 BELLVER Orcau 973 66 40 08
DE CERDANYA • CAP Vielha
Bescaran 973 35 04 58 Palau de Noguera 973 65 00 05 ■ Atenció continuada de
Castellciutat 973 35 17 14
Tel. 973 51 03 15 Puigcercós 973 65 20 36 l’EAP: 24 hores
Estamariu 973 35 14 57 • Consultoris locals Sant Romà d’Abella 973 66 40 06 Tel. 973 64 14 09
Montan de Tost 973 38 71 05 Prats i Sansor 972 89 17 51 Sant Salvador de Toló
Montellà i Martinet 973 66 41 00
Espitau, s/n
Prullans 973 51 09 63
973 51 51 32 Suterranya 973 65 00 05
25530 VIELHA E MIJARAN
Montferrer 973 35 46 34 Talarn 973 65 08 12
Tel. 973 64 00 04
Noves de Segre 973 38 73 21 • CAP Puigcerdà Vilamitjana 973 65 26 26
973 64 00 06
La Parròquia d’Hortó ■ Atenció continuada:
• Consultoris locals
973 38 70 45 24 hores Arres 973 64 26 94
El Pla de Sant Tirs Pl. Santa Maria, 1 Arties 973 64 28 47
973 38 70 45 (Hospital de Puigcerdà) Bausen 973 64 82 29
Sorribes 973 37 03 01 17520 PUIGCERDÀ Es Bòrdes 973 64 20 39
Tuixén 973 37 00 39 Tel. 972 88 01 50 Bossòst 973 64 82 11
Canejan 973 64 82 29
• Consultoris locals
Les 973 64 82 29
Alp 972 89 03 81
Salardú 973 64 58 18
Bolvir 972 88 17 86
Vilamòs 973 64 82 29
Fontanals de Cerdanya
972 89 01 96
Ger 972 89 41 08
Guils de Cerdanya 972 88 17 86
Llívia 972 14 62 13
Meranges 972 88 17 86
Guia de la salut
6

Regió Sanitària
Lleida
• CAP Balaguer • Consultoris locals
Garrigues Segarra
■ Atenció continuada de Els Alamús 973 19 91 89
l’EAP: 24 hores Els Arcs 973 56 52 78
• CAP Les Borges Blanques • CAP Cervera
Àngel Guimerà, 22 Barbens 973 71 80 38
■ Atenció continuada de ■ Atenció continuada de
25600 BALAGUER Bell-lloc d’Urgell 973 71 72 00
l’EAP: 24 hores l’EAP: 24 hores
Tel. 973 44 77 14 Bellvís 973 71 61 29
Sant Pere, 63 Av. Duran i Sampere, s/n Castellnou de Seana
973 44 60 28
25400 LES BORGES 25200 CERVERA 973 33 71 67
Cita prèvia 902 111 444
BLANQUES Tel. 973 53 10 48 Fondarella 973 71 17 90
Tel. 973 14 20 29 • Consultoris locals 973 53 25 29 Golmés 973 60 15 01
973 14 20 33 Àger 973 45 50 13 Cita prèvia 902 111 444 Ivars d’Urgell 973 58 06 50
Cita prèvia 902 111 444 Agulló 973 45 50 13 Linyola 973 71 43 24
• Consultoris locals
L’Ametlla del Montsec Miralcamp 973 60 08 00
• Consultoris locals L’Ametlla de Segarra
973 45 50 13 El Palau d’Anglesola
L’Albagés 973 12 11 56 973 53 12 37
Les Avellanes 973 45 40 04 973 71 09 74
L’Albi 973 17 50 56 Bellmunt 649 013 511
Bellcaire d’Urgell 973 58 62 49 El Poal 973 56 56 60
Arbeca 973 16 03 75 Bellveí 607 190 443
Bellmunt d’Urgell Puiggròs 973 14 08 02
Castelldans 973 12 01 55 El Canós 607 190 443
Butsènit de Montgai Sidamon 973 56 00 28
Cervià de les Garrigues Castellnou d’Oluges
973 43 01 07 Torregrossa 973 17 03 56
973 17 81 24 607 418 731
Camarasa 973 42 03 41 Vallverd 973 58 04 29
El Cogul 973 12 03 67 Civit 649 013 511
Castelló de Farfanya Vilanova de Bellpuig
L’Espluga Calba 973 15 60 05 Concabella 607 190 443
973 42 81 33 973 32 43 53
La Floresta 973 14 22 74 Estaràs 973 55 63 88
Cubells 973 45 90 00 Vila-sana 973 71 00 43
Fulleda 973 15 61 92 Gramuntell 973 54 00 01
Foradada 973 40 00 95
Juneda 973 15 02 21 Granyena de Segarra
Gerb 973 44 60 99
Els Omellons 973 15 62 98 973 55 14 26
La Pobla de Cérvoles
Menàrguens 973 18 02 13
La Guàrdia Lada 616 412 352 Segrià
El Monestir de les Avellanes
973 17 60 28 Hostafrancs 607 190 443
973 43 80 06 • CAP Alcarràs
Tarrés 973 17 56 20 Ivorra 607 418 731
Montgai 973 43 01 07 ■ Atenció continuada de
El Vilosell 973 17 52 66 El Llor 607 190 443
Os de Balaguer 973 43 80 03 l’EAP: 24 hores
Vinaixa 973 17 54 97 Massoteres 973 55 14 26
Penelles 973 61 04 43 Davant, s/n
Montoliu de Segarra
La Ràpita 25180 ALCARRÀS
973 53 12 62
• CAP La Granadella Rubió 973 40 00 95
Les Oluges 607 418 731 Tel. 973 79 57 25
■ Atenció continuada de Sant Llorenç de Montgai 973 79 16 35
Sant Antolí i Vilanova
l’EAP: 24 hores Santa Linya 973 45 41 28
973 54 01 00 Cita prèvia 902 111 444
La Pobla, 74 La Sentiu de Sió 973 42 40 83
Sant Guim de Freixenet
25177 LA GRANADELLA Tartareu 973 45 41 67 • Consultoris locals
973 55 64 64
Tel. 973 13 32 07 Térmens 973 18 11 81 Soses 973 79 75 04
Sant Guim de la Plana
973 13 35 00 (urg.) La Torre de Fluvià 973 45 90 05 Torres de Segre 973 79 63 31
609 805 259
Cita prèvia 902 111 444 Torrelameu 973 19 06 97
Sant Ramon 973 52 41 45
Vallfogona de Balaguer
• Consultoris locals Sedó 607 190 443 • CAP Almacelles
973 43 23 60
Bellaguarda 973 12 40 46 Talavera 973 54 01 01 ■ Atenció continuada de
Vilamajor 973 45 50 13
Bovera 973 13 35 12 Tarroja de Segarra 973 52 01 00 l’EAP: 24 hores
Vilanova de la Sal 973 45 40 97
Granyena de les Garrigues Torrefeta 607 190 443 Melcior de Guàrdia, s/n
973 13 63 77 Vilagrasseta 616 412 352 25100 ALMACELLES
Juncosa 973 12 80 90 • CAP Ponts Tel. 973 74 20 20
Llardecans 973 13 02 88 ■ Atenció continuada de Cita prèvia 902 111 444
• CAP Guissona
El Soleràs 973 13 36 28 l’EAP: 24 hores
■ Atenció continuada de • Consultoris locals
Els Torms 973 12 81 13 Ctra. de Lleida, 3
Pla integral d’urgències de Catalunya 2006-2007
l’EAP: 24 hores Gimenells 973 74 82 49
25740 PONTS
Rambla dels Segadors, 57 El Pla de la Font 973 74 82 46
Tel. 973 46 10 00
25210 GUISSONA Raimat
Noguera Cita prèvia 902 111 444
Tel. 973 55 12 00 Sucs 973 74 84 15
• Consultoris locals Cita prèvia 902 111 444
• CAP Artesa de Segre
■ Atenció continuada de Cabanabona 973 46 00 48
• CAP Almenar
l’EAP: 24 hores Gualter 973 46 08 84
Pla d’Urgell ■ Atenció continuada de
Oliola 973 46 21 13
Àngel Guimerà, 6 l’EAP: 24 hores
Sanaüja 973 47 60 66
25730 ARTESA DE SEGRE • CAP Mollerussa Escoles, s/n
Vilanova de l’Aguda 973 46 09 27
Tel. 973 40 21 96 ■ Atenció continuada de 25126 ALMENAR
973 40 00 11 l’EAP: 24 hores Tel. 973 77 02 18
Cita prèvia 902 111 444 Ctra. de Miralcamp, s/n Cita prèvia 902 111 444
• Consultoris locals 25230 MOLLERUSSA • Consultoris locals 7
Alentorn 973 40 12 48 Tel. 973 71 11 64 Alfarràs 973 76 11 36
Alòs de Balaguer 973 40 12 48 973 71 10 71 Algerri 973 42 60 27
Baldomar 973 40 00 13 Cita prèvia 902 111 444 Alguaire 973 75 71 77
Vilanova de Meià 973 41 50 08 Ivars de Noguera 973 76 13 70

• CAP Balafià-Pardinyes- • CAP Eixample • CAP Santa Maria Les Pallargues 973 55 41 29
Secà de Sant Pere ■ De dilluns a divendres de ■ De dilluns a divendres de Pradell de Sió 973 39 08 31
■ De dilluns a divendres de 8 del matí a 8 del vespre i 8 del matí a 8 del vespre. Preixens 973 39 02 22
8 del matí a 8 del vespre i dissabtes de 9 del matí a 3 Fora d’aquest horari Puigverd d’Agramunt
dissabtes de 9 del matí a 3 de la tarda. Fora d’aquest l’atenció continuada es 973 39 10 68
de la tarda. Fora d’aquest horari l’atenció continuada realitza al CUAP Rambla Les Ventoses 973 39 23 76
horari l’atenció continuada es realitza al CUAP Rambla de Ferran
es realitza al CUAP Rambla de Ferran Av. Alcalde Rovira • CAP Bellpuig
de Ferran Balmes, 4 Roure, 44 ■ Atenció continuada de
Av. de l’Alcalde 25006 LLEIDA 25198 LLEIDA l’EAP: 24 hores
Recasens, s/n Tel. 973 28 09 57 Tel. 973 72 73 96
Diputació, s/n
25005 LLEIDA Cita prèvia 973 700 900 Cita prèvia 973 700 900
25250 BELLPUIG
Tel. 973 23 06 35 902 111 444 902 111 444
Tel. 973 33 71 57
Cita prèvia 973 700 900
■ EAP Lleida Rural Nord: Cita prèvia 902 111 444
902 111 444
• CAP Rambla de Ferran atenció continuada de
• Consultoris locals
■ De dilluns a divendres de l’EAP, 24 hores. De dilluns
Belianes 973 33 11 60
• CAP Bordeta-Magraners 8 del matí a 8 del vespre i a divendres, de 8 del
Llorenç de Rocafort 973 33 02 86
■ De dilluns a divendres de dissabtes de 8 del matí a 3 matí a 3 de la tarda en el
Maldà 973 33 11 22
8 del matí a 8 del vespre i de la tarda. Fora d’aquest seu consultori
Els Omells de na Gaia
dissabtes de 9 del matí a 3 horari l’atenció continuada
de la tarda. Fora d’aquest es realitza al CUAP Rambla • Consultoris locals 973 33 02 65
Albesa 973 18 60 08 Preixana 973 32 10 37
horari l’atenció continuada de Ferran
Alcoletge 973 19 60 40 Rocafort de Vallbona
es realitza al CUAP Rambla Rambla de Ferran, 44
Alpicat 973 73 61 04 973 33 01 32
de Ferran 25007 LLEIDA
Benavent de Segrià Rocallaura 973 33 11 83
D’en Boqué, s/n Tel. 973 72 53 80 Sant Martí de Maldà
973 77 75 80
25001 LLEIDA Cita prèvia 973 700 900 973 33 10 96
Corbins 973 19 10 06
Tel. 973 21 14 77 902 111 444 Seana 973 71 83 59
La Portella 973 18 62 20
973 21 20 13 Vallbona de les Monges
Rosselló 973 73 28 20
Cita prèvia 973 700 900 973 33 07 36
• Centre d’Urgències Torrefarrera 973 75 00 28
902 111 444
d’Atenció Primària. Torre-serona 973 75 03 47
CUAP Rambla de Ferran Vilanova de la Barca
• CAP Tàrrega
• CAP Cappont ■ De dilluns a divendres 973 19 12 03
■ Atenció continuada de
■ EAP Cappont: atenció de 7 de la tarda a 8 del Vilanova de Segrià
l’EAP: 24 hores
continuada de 8 del matí a matí; dissabtes de 3 de la 973 77 75 23
Salvador Espriu, s/n
8 del vespre (de dilluns tarda a 8 del matí i
25300 TÀRREGA
divendres) i de 8 del matí a diumenges i festius 24
• CAP Seròs Tel. 973 31 08 52
3 de la tarda (dissabtes). hores
■ Atenció continuada de 973 50 10 48
Fora d’aquest horari Rambla de Ferran, 44 l’EAP: 24 hores Cita prèvia 902 111 444
l’atenció continuada es 25007 LLEIDA
realitza al CUAP Rambla de Ricard Vinyes, 8
Tel. 973 22 15 16 • Consultoris locals
Ferran 25183 SERÒS
Altet 973 31 16 08
Tel. 973 78 03 28
Marquès de Leganés, s/n Anglesola 973 30 82 54
• CAP Ronda 1 Cita prèvia 902 111 444
25001 LLEIDA Castellserà 973 61 00 56
■ De dilluns a divendres de
Tel. 973 21 01 75 • Consultoris locals Ciutadilla 973 30 32 46
973 20 81 15 8 del matí a 8 del vespre i Claravalls 973 33 30 36
Aitona 973 79 46 36
Cita prèvia 973 700 900 dissabtes de 9 del matí a 3 La Figuerosa 973 31 16 08
Almatret 973 13 80 38
902 111 444 de la tarda. Fora d’aquest La Fuliola 973 57 06 97
La Granja d’Escarp 973 78 20 90
horari l’atenció continuada La Guàrdia 973 57 02 33
Maials 679 486 031
■ EAP Lleida Rural Sud: es realitza al CUAP Rambla
Massalcoreig 973 79 37 48 Guimerà 973 30 35 10
atenció continuada de de Ferran Mas de Bondia 973 34 80 46
l’EAP, 24 hores. Gran Passeig de Ronda, 30 Montornès de Segarra
Tel. 973 14 20 29 25003 LLEIDA Urgell 973 34 80 46
o 973 14 20 33 Tel. 973 28 15 67 Nalec 973 30 31 29
Cita prèvia 973 700 900 • CAP Agramunt Santa Maria de Montmagastrell
Consultoris locals
902 111 444 ■ Atenció continuada de 973 31 16 08
Albatàrrec 973 72 01 11
Alcanó 973 13 62 04 l’EAP: 24 hores El Talladell 973 31 16 08
Alfés 973 13 60 05 • CAP Ronda 2 Verge del Socor, s/n El Tarròs 973 57 02 33
Artesa de Lleida 973 16 72 91 ■ De dilluns a divendres de 25310 AGRAMUNT Tornabous 973 57 03 44
Aspa 973 12 20 77 8 del matí a 8 del vespre. Tel. 973 39 06 35 Verdú 973 34 81 22
Montoliu de Lleida 973 72 04 89 Fora d’aquest horari 973 39 20 20 Vilagrassa 973 50 03 74
Puigverd de Lleida 973 16 75 17 l’atenció continuada Cita prèvia 902 111 444
Sarroca de Lleida 973 12 60 20 es realitza al CUAP Rambla • Consultoris locals
Sudanell 973 25 82 14 de Ferran Bellver d’Ossó 973 39 07 90
Sunyer 973 13 61 55 Gran Passeig de Ronda, 52 Castellnou d’Ossó 973 39 20 90
Guia de la salut
Torrebesses 973 12 63 12 (baixos) La Donzell d’Urgell
25003 LLEIDA 973 39 00 57
Tel. 973 26 08 59 Mafet 973 39 00 57
Cita prèvia 973 700 900 Montclar 973 40 03 23
8 902 111 444 Montfalcó d’Ossó 973 39 07 90
Mont-roig
Ossó de Sió 973 39 07 90

Regió Sanitària
Camp de Tarragona
• CAP Vila-rodona • CAP Gimbernat • CAP Marià Fortuny
Alt Camp
■ Atenció continuada de ■ Atenció continuada de ■ Atenció continuada de
l’EAP: de 8 del matí a 10 l’EAP: 24 hores l’EAP: de 8 del matí a 9
• CAP Alcover
de la nit (tots els dies). Fora Pl. Ajuntament, 4 del vespre (de dilluns a
■ Atenció continuada de
d’aquest horari l’atenció 43850 CAMBRILS divendres) i de 8 del matí a
l’EAP: 24 hores
continuada es realitza Tel. 977 36 30 74 3 de la tarda (dissabtes).
Fonts del Glorieta, s/n mitjançant guàrdia Fora d’aquest horari
43460 ALCOVER localitzable: • Consultori local l’atenció continuada es
Tel. 977 76 06 90 tel. 977 63 87 10 Casa del Mar 977 36 01 75 realitza al CAC Ciutat de
• Consultoris locals Pl. Arbres, 7 Reus al CAP Sant Pere
El Milà 977 63 73 97 43814 VILA-RODONA • CAP L’Hospitalet Astorga, s/n
Mont-ral 977 76 01 49 Tel. 977 63 90 19 de l’Infant 43205 REUS
La Riba 977 87 63 62 ■ Atenció continuada de Tel. 977 77 68 02
• Consultoris locals
Vilaverd 977 87 60 70 l’EAP: 24 hores
Alió 977 60 38 59
Bràfim 977 62 01 05 Ctra. de Móra, 13-15 • CAP Sant Pere
• CAP Doctor Sarró Roset Cabra del Camp 977 63 12 92 43890 L’HOSPITALET DE ■ CAC Ciutat de Reus:
■ Atenció continuada de Figuerola del Camp L’INFANT 24 hores. Tel. 977 31 23 12
l’EAP: de 8 del matí a 8 del 977 63 12 88 Tel. 977 82 03 36 Camí de Riudoms, 53-55
vespre (de dilluns a La Joncosa de Montmell 977 82 04 62 43202 REUS
divendres) i de 9 del matí a 977 68 92 10 • Consultoris locals Tel. 977 77 85 11 (Reus 1)
5 de la tarda (dissabtes). Masllorenç 977 62 82 98 Masriudoms 977 82 40 37 977 77 85 12 (Reus 2)
Fora d’aquest horari Montferri 977 62 04 78 Vandellòs 977 82 40 21 Cita prèvia 977 77 85 05
l’atenció continuada Nulles 977 61 23 94
es realitza al Pius Hospital El Pla de Santa Maria
de Valls 977 63 12 69 • CAP Mont-roig del Camp • CAP Riudoms
Les Pobles 977 63 83 94 ■ Atenció continuada de ■ Atenció continuada de
Vallvera, 8
El Pont d’Armentera l’EAP: 24 hores l’EAP: 24 hores
43800 VALLS
Tel. 977 60 11 10 977 63 82 00 Dr. Segarra, 32 La Sardana, 3
Cita prèvia 902 111 444 Puigpelat 977 60 22 40 43300 MONT-ROIG 43330 RIUDOMS
Querol 977 63 82 88 DEL CAMP Tel. 977 85 04 40
• Consultoris locals Renau 977 62 05 32 Tel. 977 83 78 77
La Masó 977 63 75 41 • Consultoris locals
Rodonyà 977 62 82 74
Picamoixons (Valls) 977 60 38 13 • Consultoris locals Els Arcs 977 36 95 72
Santes Creus 977 63 83 10
Vallmoll 977 63 71 96 Colldejou 977 83 72 87 L’Argentera 977 83 40 70
Vilabella 977 62 03 47
Miami Platja 977 81 08 58 Botarell 977 82 61 30
Pratdip 977 56 61 91 Duesaigües 977 83 44 17
Vilanova d’Escornalbou Montbrió del Camp
Baix Camp
977 83 75 19 977 82 61 80
Riudecanyes 977 83 40 50
• CAP Les Borges
Vinyols 977 76 82 24
del Camp • CAP Llibertat
■ Atenció continuada de ■ Atenció continuada de
l’EAP: 24 hores l’EAP: de 8 del matí a 9 del • CAP La Selva del Camp
Av. Font de les Escales, s/n vespre (de dilluns a ■ Atenció continuada de
43350 LES BORGES divendres) i de 8 del matí a l’EAP: 24 hores
DEL CAMP 3 de la tarda (dissabtes). El Vilar, 2
Tel. 977 56 01 15 Fora d’aquest horari 43470 LA SELVA DEL CAMP
Cita prèvia 902 111 444 l’atenció continuada es Tel. 977 84 57 17
• Consultoris locals realitza al CAC Ciutat de
• Consultori local
Pla integral d’urgències de Catalunya 2006-2007
L’Aleixar 977 81 51 06
Reus al CAP Sant Pere
Almoster 977 85 56 46
Alforja 977 81 63 67 General Moragues, 52
Arbolí 977 81 60 14 43201 REUS
Maspujols 977 81 56 36 Tel. 977 32 84 19 (Reus 3)
Riudecols 977 56 03 55 977 77 29 58 (Reus 4)
Vilaplana 977 81 51 39 Cita prèvia 977 77 85 05
• Consultoris locals
Castellvell del Camp
977 85 57 44
Riera Miró 977 34 45 56
Sant Josep Obrer 977 77 49 80
9

Baix Penedès Conca de Barberà Priorat
• CAP L’Arboç • CAP Montblanc • CAP Cornudella
■ Atenció continuada de ■ Atenció continuada de ■ Atenció continuada de
l’EAP: 24 hores l’EAP: 24 hores l’EAP: de 8 del matí a 9 del
Pl. Catalunya, 1 Av. Jaume Llecha, s/n vespre (de dilluns a
43720 L’ARBOÇ 43400 MONTBLANC dissabte). Fora d’aquest
Tel. 977 67 15 88 Tel. 977 86 00 89 horari l’atenció continuada
Cita prèvia 902 111 444 es realitza mitjançant
• Consultoris locals guàrdia localitzable:
Banyeres del Penedès • Consultoris locals tel. 977 31 23 12
977 67 17 12 Barberà de la Conca
Comte de Rius, 10
Llorenç del Penedès 977 88 72 94
43360 CORNUDELLA DE
977 67 75 14 Belltall
MONTSANT
Sant Jaume dels Domenys Blancafort 977 89 20 88
Tel. 977 82 10 62
977 67 88 16 L’Espluga de Francolí
Cita prèvia 902 111 444
977 87 04 56
Forès 977 89 03 11 • Consultoris locals
• CAP Calafell Passanant 977 89 27 01 Capafonts 977 86 81 13
■ Atenció continuada de
Pira 977 88 72 57 Escaladei 977 82 71 12
l’EAP: 24 hores Rocafort de Queralt La Febró 977 86 83 33
Ctra. del Vendrell, s/n (al 977 89 80 04 La Morera de Montsant
costat de la Creu Roja) Sarral 977 89 01 26 977 82 71 12
43820 CALAFELL Solivella 977 89 21 01 Poboleda 977 82 70 37
Tel. 977 69 14 18 Vallclara 977 86 92 21 Prades 977 86 84 15
• Consultori local Vilanova de Prades Ulldemolins 977 56 15 53
Segur de Calafell 977 16 44 08 977 86 90 56
Vimbodí 977 87 83 86
• CAP Falset
• CAP Cunit ■ Atenció continuada de
(Pertany a la Regió Sanitària • CAP Santa Coloma l’EAP: 24 hores
Barcelona, pàg. 23) de Queralt Urbanització Tancat. Carrer
■ Atenció continuada de de les Torres, 1
• CAP El Vendrell l’EAP: 24 hores 43730 FALSET
■ Atenció continuada: de Segarra, s/n Tel. 977 83 12 88
8.30 del matí a 9 del vespre 43420 SANTA COLOMA Cita prèvia 902 111 444
(de dilluns a divendres). DE QUERALT
Tel. 977 88 07 78 • Consultoris locals
Fora d’aquest horari Bellmunt del Priorat
l’atenció continuada es • Consultoris locals 977 83 02 01
realitza a l’Hospital del Conesa 977 89 80 01 Cabacés 977 83 91 37
Vendrell Savallà del Comtat Capçanes 977 17 81 82
Transversal, s/n 977 88 01 37 La Figuera 977 82 51 77
43700 EL VENDRELL Vallfogona de Riucorb Gratallops 977 83 91 69
Tel. 977 66 77 03 977 88 00 00 Els Guiamets 977 41 30 58
977 66 77 12 El Lloar 977 82 50 54
• Consultoris locals Marçà 977 17 81 86
Albinyana 977 68 70 75 El Masroig 977 82 51 25
Bellvei 977 66 19 18 El Molar 977 82 51 79
La Bisbal del Penedès Porrera 977 82 80 38
977 68 87 24 Pradell de la Teixeta 977 82 80 04
Coma-ruga 977 68 35 86 La Torre de Fontaubella
Les Peces 977 68 76 98 977 83 03 89
Santa Oliva 977 67 95 50 Torroja del Priorat 977 83 93 49
La Vilella Alta 977 83 94 24
La Vilella Baixa 977 83 91 01
Guia de la salut
10

• CAP Jaume I • CAP Sant Pere i Sant Pau • CAP Torredembarra
Tarragonès
■ Atenció continuada: de 8 ■ Atenció continuada: de 8 ■ Atenció continuada de
del matí a 9 del vespre (de del matí a 8 del vespre (de l’EAP: 24 hores
• CAP Constantí
dilluns a divendres) i de 8 dilluns a divendres) i de 9 Onze de Setembre, s/n
■ Atenció continuada de
del matí a 3 de la tarda del matí a 3 de la tarda 43830 TORREDEMBARRA
l’EAP: 24 hores
(dissabtes). Fora d’aquest (dissabtes). Fora d’aquest Tel. 977 64 38 09
Horts, 6 horari l’atenció continuada horari l’atenció continuada
43120 CONSTANTÍ es realitza al CAC Ciutat de es realitza al CAC Ciutat de • Consultoris locals
Tel. 977 52 41 09 Tarragona, al CAP Muralles Tarragona, al CAP Muralles Altafulla 977 65 60 07
Cita prèvia 902 111 444 Ardenya 977 65 55 55
Jaume I, 45-49 Edifici del CAP (al costat
Bonastre 977 65 72 27
43005 TARRAGONA dels habitatges de la
Creixell 977 80 03 36
• CAP El Morell Tel. 977 24 72 11 Guàrdia Civil)
La Nou de Gaià 977 65 57 10
■ Atenció continuada de Cita prèvia 902 111 444 43007 TARRAGONA
La Pobla de Montornès
l’EAP: 24 hores Tel. 977 20 12 12
977 64 85 31
Av. Tarragona, s/n Cita prèvia 902 111 444
• CAP Muralles La Riera de Gaià 977 65 55 55
43760 EL MORELL ■ CAC Ciutat de Tarragona: Roda de Barà 977 65 75 14
Tel. 977 84 00 15 de 8 del vespre a 8 del • CAP Sant Salvador Salomó 977 62 90 11
977 84 23 36 matí (de dilluns a ■ Atenció continuada: de 8 Vespella de Gaià 977 64 90 69
• Consultoris locals divendres), de 3 de la tarda del matí a 12 de la nit (de
L’Argilaga 977 61 12 17 a 9 del matí (dissabtes) i 24 dilluns a divendres) i de 9
hores (diumenges i festius) del matí a 12 de la nit • CAP Vila-seca
Els Garidells 977 62 52 30
■ Atenció continuada de
Les Gunyoles 977 61 12 17 Escultor Verderol, s/n (dissabtes i diumenges).
Fora d’aquest horari l’EAP: 24 hores
Perafort 977 61 01 96 43002 TARRAGONA
Tel. 977 24 94 04 l’atenció continuada es Tarragona, 22
Puigdelfí 977 61 01 96
realitza al CAC Ciutat de 43480 VILA-SECA
El Rourell 977 84 05 02
Tarragona, al CAP Muralles Tel. 977 39 40 27
La Secuita 977 61 12 17
• CAP Nou Tàrraco Av. Sant Salvador, 114 bis 977 39 40 28
Vilallonga del Camp
■ Atenció continuada: de 8
977 84 23 28 43130 TARRAGONA • Consultoris locals
del matí a 9 del vespre (de Tel. 977 52 34 10
Vistabella 977 61 12 17 La Pineda 977 37 05 13
dilluns a divendres) i de 8 977 52 39 19 La Plana 977 39 04 36
del matí a 3 de la tarda
• CAP Salou (dissabtes). Fora d’aquest • Consultori local
■ Atenció continuada de horari l’atenció continuada Els Pallaresos 977 61 07 62
l’EAP: 24 hores es realitza al CAC Ciutat de
Carrilet, 12 Tarragona, al CAP Muralles
• CAP Torreforta-La Granja
43840 SALOU Dr. Mallafré i Guasch, s/n
■ Atenció continuada del
Tel. 977 38 31 04 (planta –1 de l’Hospital
SOU Torreforta: 24 hores
977 38 39 33 Sociosanitari Francolí)
43005 TARRAGONA La Gomera, 10
Tel. 977 22 18 71 43006 TARRAGONA
• CAP Bonavista Tel. 977 54 80 88
■ Atenció continuada de 977 54 15 70
l’EAP: de 8 del matí a 8 del • CAP Santa Tecla-Llevant
vespre (de dilluns a ■ Atenció continuada: de 8
divendres) i de 9 del matí a del matí a 8 del vespre (de
5 de la tarda (dissabtes). dilluns a divendres) i de 8
Fora d’aquest horari del matí a 3 de la tarda
l’atenció continuada es (dissabtes). Fora d’aquest
realitza al SOU Bonavista horari l’atenció continuada
d’aquest centre es realitza al CAC Ciutat de
Carrer 7, 36 Tarragona, al CAP Muralles
43100 TARRAGONA Joan Fuster i Ortells, s/n
Tel. 977 52 94 97 43007 TARRAGONA
Cita prèvia 902 111 444 Tel. 977 25 80 05
• Consultori local • Consultori local
La Canonja 977 55 66 78 El Catllar 977 65 36 75
Pla integral d’urgències de Catalunya 2006-2007
11

Regió Sanitària
Terres de l’Ebre
• CAP El Temple • CAP Sant Carles • CAP Móra d’Ebre
Baix Ebre
■ Atenció continuada de de la Ràpita Benet i Messeguer, s/n
l’EAP: 24 hores ■ Atenció continuada de 43740 MÓRA D’EBRE
• CAP L’Aldea
Tel. 977 51 07 51 l’EAP: 24 hores Tel. 977 40 13 02
■ Atenció continuada de
l’EAP: 24 hores Av. Generalitat, s/n (antiga Av. Constitució, 62 Atenció continuada al CAP
Pl. Carrilet) 43540 SANT CARLES Móra la Nova
Av. Catalunya, s/n
43500 TORTOSA DE LA RÀPITA
43896 L’ALDEA • Consultoris locals
Tel. 977 51 00 18 Tel. 977 74 16 67
Tel. 977 45 12 30 Benissanet 977 40 76 69
• Consultoris locals • Consultoris locals Garcia 977 40 27 16
• Consultoris locals
Bítem 977 59 67 64 Les Cases d’Alcanar Ginestar 977 40 92 97
L’Ampolla 977 46 06 01
Camp Redó 977 59 75 98 977 73 51 06 Miravet 977 40 70 84
Camarles 977 47 05 61
Tivenys 977 49 61 63 El Poblenou del Delta Rasquera 977 40 91 45
Els Lligallos 977 47 10 28
977 74 22 04 La Serra d’Almos 977 41 81 07
Tivissa 977 41 81 11
• CAP Xerta
• CAP L’Ametlla de Mar
Martí i Martí, s/n • CAP Sant Jaume d’Enveja
■ Atenció continuada de
43592 XERTA Pl. Francesc • CAP Móra la Nova
l’EAP: 24 hores
Tel. 977 47 38 16 Graupera, 89-91 ■ Atenció continuada de
Llibertat, 70 43877 SANT JAUME l’EAP: de 8 del matí a 8 del
43860 L’AMETLLA DE MAR D’ENVEJA vespre. Fora d’aquest
Tel. 977 49 35 14 Montsià Tel. 977 46 84 82 horari l’atenció continuada
es realitza mitjançant
• CAP Deltebre • CAP Alcanar guàrdia localitzable:
Pg. Lluís Companys, 1 • CAP Santa Bàrbara
■ Atenció continuada de tel. 977 40 17 02
43530 ALCANAR Mercè de Montserrat, s/n
l’EAP: 24 hores 43570 SANTA BÀRBARA Francesc Macià, 58
Esportiva, 164 Tel. 977 73 24 32 43770 MÓRA LA NOVA
Tel. 977 71 84 79
43580 DELTEBRE Tel. 977 40 26 07
Tel. 977 48 96 91 • CAE Amposta. Servei
d’Urgències del Montsià • CAP La Sénia
■ Atenció continuada: Pg. Clotada, 60 Terra Alta
• CAP El Perelló 43560 LA SÉNIA
Lluís Companys, 20 24 hores
Tel. 977 57 09 03 • CAP Batea
43519 EL PERELLÓ Jardí, 18 (cantonada amb
Jacint Verdaguer) Av. Terra Alta, 62
Tel. 977 49 02 13 43786 BATEA
43870 AMPOSTA • CAP Ulldecona
Tel. 977 70 00 50 ■ Atenció continuada de
Tel. 977 43 03 18
• CAP Roquetes 977 70 00 10 l’EAP: 24 hores
Pg. Canal, 11 Maestrat, 1 • CAP Gandesa
43520 ROQUETES 43550 ULLDECONA ■ Atenció continuada de
Tel. 977 58 86 52 • CAP Amposta
■ Atenció continuada de Tel. 977 72 08 54 l’EAP: 24 hores
l’EAP: de 8 del matí a 9 del • Consultoris locals Ctra. de Vilalba dels
• CAP Baix Ebre vespre (de dilluns a diven- Arcs, s/n
El Castell
Av. Colom, 16-20 dres). Fora d’aquest horari 43780 GANDESA
Sant Joan del Pas
43500 TORTOSA l’atenció continuada s’aten- Tel. 977 42 12 45
Els Valentins
Tel. 977 50 26 38 drà al CAE Amposta. Servei Les Ventalles • Consultoris locals
d’Urgències del Montsià
• Consultoris locals Arnes 977 43 57 25
Aldover 977 47 34 22 Av. Catalunya, 2 Bot 977 42 81 16
Alfara de Carles 977 45 50 92 43870 AMPOSTA Ribera d’Ebre Caseres 977 43 19 44
Benifallet 977 46 22 12 Tel. 977 70 28 90 Corbera d’Ebre 977 42 13 03
Jesús 977 50 32 11
977 70 48 77 • CAP Flix La Fatarella 977 41 37 60
Mas de Barberans 977 73 92 00 ■ Atenció continuada de El Pinell de Brai 977 42 63 29
• Consultoris locals
Paüls 977 49 23 94 Freginals 977 57 27 53
l’EAP: 24 hores La Pobla de Massaluca
El Raval de Crist 977 50 39 65 La Galera 977 71 87 88 Major, 76 977 43 97 24
Els Reguers 977 47 40 89 Godall 977 73 81 05 43750 FLIX Prat de Comte 977 42 83 44
Masdenverge 977 71 84 69 Tel. 977 41 22 08 Vilalba dels Arcs 977 43 80 25
Els Muntells 977 47 90 11 • Consultoris locals
Ascó 977 40 53 85 • CAP Horta de Sant Joan
Guia de la salut
La Bisbal de Falset 977 81 90 30 Av. Generalitat, 14
Margalef 977 81 91 67 43596 HORTA DE
La Palma d’Ebre 977 81 90 66 SANT JOAN
Riba-roja d’Ebre 977 41 60 52 Tel. 977 43 50 45
12 La Torre de l’Espanyol
977 40 53 75
Vinebre 977 40 58 07

Regió Sanitària
Girona
• CAP Ernest Lluch • CAP Peralada Lladó 972 55 35 68
Alt Empordà
■ Atenció continuada de ■ Atenció continuada de Llers 972 52 84 05
l’EAP: de 8 del matí a 8 del l’EAP: 24 hores Navata 972 55 35 31
• CAP Bàscara
vespre (de dilluns a Toló, 3-5 Ordis 972 52 62 01
■ Atenció continuada de
divendres). Fora d’aquest 17491 PERALADA Sant Llorenç de la Muga
l’EAP: 24 hores
horari l’atenció continuada Tel. 972 53 85 87 972 56 93 37
Pl. Catalunya, s/n es realitza a l’Hospital de Santa Llogaia d’Àlguema
17483 BÀSCARA Figueres • Consultoris locals 972 51 23 07
Tel. 972 56 06 28 Cabanes 972 51 00 67 Siurana 972 52 60 84
Tramuntana, 2
Cita prèvia 902 111 444 Espolla 972 56 38 15 Taravaus
17600 FIGUERES
Garriguella 972 55 24 65 Terrades 972 56 93 09
• Consultoris locals Tel. 972 67 76 31
Masarac 972 54 51 98 Vilafant 972 54 69 36
Camallera 972 79 41 40 Cita prèvia 902 111 444
Mollet de Peralada 972 54 51 97 Vilamalla 972 52 61 89
Garrigàs 972 56 82 77
• Consultoris locals Pedret i Marzà 972 55 27 41 Vilanant 972 54 60 03
Garrigoles
El Far d’Empordà 972 51 11 08 Rabós 972 56 34 94
Gaüses
Fortià 972 53 41 88 Sant Climent Sescebes
Palau de Santa Eulàlia
972 56 80 78
Marca de l’Ham 972 51 40 55 972 54 50 59 Baix Empordà
Riumors 972 53 42 72 Vilabertran 972 51 07 51
Pontós 972 56 02 28
Vila-sacra 972 50 56 53 Vilajuïga 972 53 04 14 • CAP La Bisbal d’Empordà
Sant Miquel de Fluvià
Vilamaniscle 972 53 17 69 ■ Atenció continuada de
972 56 83 22
Vilanova de la Muga l’EAP: 24 hores
Sant Mori 972 79 41 01 • CAP Doctor Subirós 972 67 81 35 Marcel Ralló, 10
Saus ■ Atenció continuada de
Vilarnadal 972 56 34 34 17100 LA BISBAL
Vilaür l’EAP: 24 hores
Vilopriu D’EMPORDÀ
Bosc de Trinxeria, 1
• Consultori local Portbou Tel. 972 64 38 08
17700 LA JONQUERA
■ Atenció continuada de Cita prèvia 902 077 972
• CAP Cadaqués Tel. 972 55 45 67
Cita prèvia 902 111 444 l’EAP: 24 hores • Consultoris locals
■ Atenció continuada de
l’EAP: 24 hores Pg. de la Sardana, 11 Corçà 972 63 05 63
• Consultoris locals 17497 PORTBOU
Nou, 6-10 Cruïlles 972 64 05 73
Agullana 972 53 54 91
Tel. 972 39 07 00 Foixà 972 76 92 14
17488 CADAQUÉS Biure 972 52 92 91
Tel. 972 25 88 07 Fonteta 972 64 26 60
Boadella d’Empordà
Monells 972 64 01 24
972 56 91 26 • CAP Roses
Palau-sator 972 63 42 59
Capmany 972 54 91 18 ■ Atenció continuada de
• CAP Dr. Moisès Broggi Parlavà 972 76 70 03
Cantallops 972 55 40 22 l’EAP: 24 hores
■ Atenció continuada de Peratallada 972 63 40 05
Darnius 972 53 55 63 Ctra. de Mas Oliva, 23
l’EAP: 24 hores Rupià 972 76 92 74
Les Escaules 972 56 92 11 17480 ROSES
Mossèn Salvador Jué i Sant Sadurní de l’Heura
Maçanet de Cabrenys Tel. 972 15 37 59
Pujolar, 1 972 64 05 41
972 54 42 58 Cita prèvia 902 111 444
17130 L’ESCALA Ultramort 972 76 91 61
Pont de Molins 972 52 92 50
Tel. 972 77 60 60 • Consultoris locals Ullastret 972 76 19 18
La Vajol 972 53 55 20
Castelló d’Empúries Vulpellac 972 64 55 46
• Consultoris locals
972 25 01 65
Albons 972 76 50 85
• CAP Llançà Empuriabrava 972 45 38 75
L’Armentera 972 52 02 06 • Consultori local
■ Atenció continuada de Palau-saverdera 972 55 20 98
Bellcaire d’Empordà Platja d’Aro
l’EAP: 24 hores Pau 972 55 25 05
972 76 50 05 ■ Atenció continuada de
Dolors Falcó, 16 l’EAP: 24 hores
Sant Pere Pescador
17490 LLANÇÀ
972 55 05 14 • CAP Vilafant Eurocenter, 55-61, illa 4a
Tel. 972 12 20 10
Torroella de Fluvià ■ Atenció continuada de 17250 CASTELL-PLATJA
Pla integral d’urgències de Catalunya 2006-2007
Cita prèvia 902 111 444
972 52 02 60 l’EAP: 24 hores D’ARO
Ventalló 972 79 30 53 • Consultoris locals Maria Torres, 89 Tel. 972 81 62 13
Viladamat 972 78 85 32 Colera 972 12 80 55 Urbanització Els Aspres
Vilamacolum 972 52 02 60 El Port de la Selva 972 38 71 01 17740 VILAFANT
La Selva de Mar 972 38 72 28 Tel. 972 51 43 49
Cita prèvia 902 111 444
• Consultoris locals
Albanyà 972 56 90 14
Avinyonet de Puigventós
972 54 61 34
Borrassà 972 52 50 37
Cistella 972 54 61 09
Espinavessa 13

• CAP Dr. Josep Alsina i • CAP Sant Joan • CAP Doctor Joan
Garrotxa
Bofill les Fonts Vilaplana
■ Atenció continuada de ■ Atenció continuada: de ■ Atenció continuada: de 8
• CAP Besalú
l’EAP: 24 hores 8.30 del matí a 9 del vespre del matí a 12 de la nit. Fora
■ Atenció continuada de
Àngel Guimerà, 6 (de dilluns a divendres) i de d’aquest horari l’atenció
l’EAP: 24 hores
17200 PALAFRUGELL 9 del matí a 2 de la tarda continuada es realitza al
Prat de la Riba, 9 (dissabtes). Fora d’aquest CAP Güell
Tel. 972 61 06 07
17850 BESALÚ horari l’atenció continuada
Cita prèvia 902 077 972 Modaguera Gran, 1
Tel. 972 59 05 73 es realitza a l’Hospital Sant 17007 GIRONA
• Consultoris locals Cita prèvia 902 111 444 Jaume d’Olot Tel. 972 22 76 36
Begur 972 62 20 25
• Consultoris locals Jaume Balmes, 1 Cita prèvia 972 18 26 50
Esclanyà 972 61 03 45
Argelaguer 972 68 76 06 17857 SANT JOAN
Mont-ras 972 30 15 09
LES FONTS
• Consultoris locals
Maià de Montcal 972 59 10 51
Pals 972 63 70 24 Canet d’Adri 972 42 82 80
Montagut 972 28 78 01 Tel. 972 29 08 36
Regencós 972 61 13 69 Sant Gregori 972 42 90 52
Sant Jaume de Llierca
Torrent 972 61 16 67 • Consultoris locals Sant Martí de Llémena
972 68 70 39
La Canya 972 29 20 89 972 44 31 55
Tortellà 972 68 75 56
Castellfollit de la Roca
• CAP Catalina Cargol 972 29 41 95
■ Atenció continuada: de 8 • CAP Güell
• CAP Garrotxa Oix 972 28 71 70
del matí a 9 del vespre (de ■ Centre d’especialitats i
■ Atenció continuada de
dilluns a divendres) i de 9 CAC Gironès: de 8 del
l’EAP: de 8 del matí a 8 de
del matí a 9 del vespre Gironès vespre a 8 del matí
la tarda (de dilluns a
(dissabtes i diumenges). (de dilluns a divendres) i 24
divendres). Fora d’aquest
Fora d’aquest horari • CAP Cassà de la Selva hores (dissabtes i festius)
horari l’atenció continuada
l’atenció continuada es ■ Atenció continuada de Mossèn Joan Pons, 6
es reali