Your SlideShare is downloading. ×
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Butlletí InfoCatalunya (2004-9)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Butlletí InfoCatalunya (2004-9)

6,938

Published on

InfoCatalunya és una publicació trimestral de servei públic editada per la Direcció General d'Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. I està disponible en pdf i format …

InfoCatalunya és una publicació trimestral de servei públic editada per la Direcció General d'Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. I està disponible en pdf i format multimèdia al web http://www.gencat.cat/generalitat/ca....
Reproduïm els 20 números primers números, publicats entre juny de 2004 i setembre de 2009, així com dos suplements dedicats a la Salut (desembre de 2006 i novembre de 2007).

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
6,938
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Lingüística – Universitat de Barcelona Repertoris de comunicació institucional GENERALITAT DE CATALUNYA 2004-2009 INFO CATALUNYA Butlletí del Govern de la Generalitat de Catalunya Periodicitat: mensual Mida: foli n 1 Juny de 2004 n 2 Octubre de 2004 n 3 Gener de 2005 n 4 Maig de 2004 n 5 Juny de 2004 n 6 Desembre de 2005 n 7 Maig de 2006 n 8 Juliol de 2006
  • 2. n 9 Setembre de 2006 suplement Des.2006 n 10 Març de 2007 n 11 Juny de 2007 n 12 Octubre de 2007 n 13 Desembre de 2007 suplement Nov. 2007 n 14 Març de 2008 n 15 Juliol de 2008 n 16 Setembre de 2008 n 17 desembre de 2008 n 18 Març de 2009 esp Camp Tarragona esp Regió Metropol esp Girona esp Terres de l’Ebre esp Alt Pirienu i Aran esp Lleida esp. Comarques Centrals n 19 Juny de 2009 n 20 Setembre de 2009
  • 3. Pla d’habitatge Bon estiu! Info 42.000 habitatges en quatre anys i mesures de xoc per garantir l’accés a l’habitatge. Pàg. 9 Informació i serveis sobre salut, incendis, seguretat, viatges i activitats de lleure. Pàg. 18 Catalunya Informació d’interès ciutadà. Núm. 1 Juny’04 Com pots participar en el nou Estatut Pressupost 2004, a què es destinen els nostres diners?
  • 4. 3 sumari Notícies 4, Pressupostos 10, El nou Estatut 12, Especial Fòrum 16, Bon estiu! 18, Directori 23 Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Disseny: Jardí+Utensil Fotografies de la coberta: Thomas Vilhelm i PhotoDisc Fotografies de l’interior: Jordi Bedmar (pàg. 3), Dani Codina (pàg. 4 i 8), Tony Stone (pàg. 5, 6 i 18), PhotoDisc (pàg. 5, 7 i 22), Miguel Raurich (pàg. 7), INCASOL (pàg. 9), Fòrum Barcelona/Pasqual Górriz/Hilde Kappes/Mori Building Co., Ltd./Shuhei Kaihara/NASA/ Appelbaum Associates/Joan A. Roca de Viñals/Xavier M. Miró (pàg. 16 i 17), Txema Salvans (pàg. 19) i Ernest Costa (pàg. 20 i 21). Infografia pàg. 10 i 11: Jaume Serra Il·lustració pàg. 12-14: Allan Sanders Fotomecànica: Aura Color Digital Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) Imprès en paper ecològic Una nova eina de comunicació DL: B-33095-2004. Adreça web: www.gencat.net InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, o si no la Heus aquí un govern que fa el que ha de fer, governar. És a dir, voleu rebre, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: acomplir el seu programa i els seus compromisos: elabora propostes, info_catalunya@gencat.net, esmentant el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària. les debat, les discuteix tant com cal i, finalment, les tira endavant. I n’informa els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. Això és el que ha procurat —i crec que ha aconseguit— de fer el Govern de Catalunya ens aquests primers mesos, que també ho són d’una nova etapa per al nostre país. En aquesta nova publicació, que ara teniu a les mans, trobareu un reflex informatiu i explicatiu del que estem fent i que farem d’ara endavant. Voldria que trobéssiu en l’InfoCatalunya una eina de comunicació mútua que us convida a la participació. El Govern de Catalunya vol que la ciutadania conegui l’acció de govern i que pugui valorar- la i jutjar-la. Compto amb la col·laboració de tots i totes per aconseguir-ho. Pasqual Maragall i Mira President de la Generalitat de Catalunya
  • 5. 16 17 notí Llei de millora de barris Barri del Raval a Barcelona. cies InfoCatalunya Pla integral contra la violència de gènere La Generalitat presentarà el mes d’octubre vinent una llei i un pla integral contra la violència de gènere. Mentrestant s’ha creat una comissió interdepartamental que garanteix l’aplicació de polítiques 315 transversals per reduir la violència contra les dones. En aquest mateix sentit, Televisió de Catalunya, amb la col·laboració de l’Institut Català de la Dona, ha dedicat la quarta edició de La Setmana de TV3 a la violència milions d’euros contra les dones amb programes especials dirigits a sensibilitzar la població. La per finançar obres campanya televisiva portava per títol “On hi i serveis municipals ha violència, no hi pot haver silenci”. Alt Pirineu i Aran 495 actuacions Inversió urbana, social degradació d’edificis, equipaments, carrers i places públiques o mobiliari Ajudes a l’agricultura Girona 646 actuacions i econòmica a favor urbà. Al mateix temps es proposa incrementar la diversitat demogràfica El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha obert la convocatòria d’ajuts per al foment d’actuacions de desenvolupament del medi rural per a l’any 2004. Lleida Catalunya central 557 actuacions de la convivència entre generacions i entre col·lectius diversos, per evitar que aquestes Pel Govern de la Generalitat és d’interès potenciar totes aquelles iniciatives que tinguin per objectiu el desenvolupament del medi rural i la seva influència en E 472 actuacions zones es despoblin, s’envelleixin, es l’economia i el medi natural. L’import d’aquests ajuts és de més de 400.000¤ i Barcelona l Parlament de Catalunya ha aprovat per converteixin en zones marginades es complementen amb els que s’atorguen per incorporar els equips agrícoles a 579 actuacions Tarragona unanimitat un dels primers projectes de llei o en llocs sense provisió de serveis, les noves tecnologies, uns 800.000¤. Podeu consultar la web del Departament: 430 actuacions de la legislatura, la Llei de millora de barris, perquè han tingut un creixement www.gencat.net/drap. Terres de l’Ebre àrees urbanes i viles que requereixen atenció massa ràpid. La llei incideix en 159 actuacions aquests aspectes i altres que milloren especial. La llei regula la rehabilitació de diversos El Govern ha augmentat el 48% barris de tot Catalunya per evitar-ne la degradació. les condicions econòmiques i socials dels seus habitants, com tenir plans Les sancions per riscos els fons que es destinen en el Pla La nova llei presentada pel presentar els municipis respectius. de desenvolupament local. laborals a favor únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC) per al període 2004-2007. Departament de Política Territorial i Obres Públiques vol millorar la La contribució de la Generalitat s’establirà en cada cas concret i Les mesures que s’hi han previst són, entre d’altres, les reformes de la prevenció El Pla ajuda els ajuntaments a qualitat de vida i solucionar d’arrel representarà, com a mínim, el 50% i urbanístiques, la sostenibilitat Els diners de les sancions, fins ara, entraven a la caixa finançar projectes urbanístics les problemàtiques que poden com a màxim, el 75% del pressupost urbana mitjançant programes de comuna de la Generalitat i no anaven dirigits de i de serveis i està gestionat pel generar conflictes socials als barris global del projecte. reciclatge de residus i neteja, millores manera exclusiva a la prevenció de riscos. Departament de Governació i en processos de degradació. Així, crea Per als projectes que s’iniciïn en els 4 en les voreres i en l’accessibilitat, El Govern ha decidit destinar la recaptació de Administracions Públiques. Fins un fons per finançar intervencions anys propers es planteja una inversió creació de zones verdes, dotació les sancions per incompliment de la Llei de al 2007 es finançaran més de 3.000 dirigides a evitar i superar, de de 600 milions d’euros. D’aquests, d’equipaments socials, reforçament riscos laborals al programa de prevenció. actuacions municipals com ara nous manera efectiva, aquests processos 376 es faran efectius entre l’any 2005 de la seguretat ciutadana, millora L’objectiu és reinvertir els fons recaptats en equipaments culturals, enllumenats que es donen en nuclis antics, i el 2008 (248 la Generalitat i 128 els de l’atenció social, foment de la la millora de la seguretat. D’altra banda, la públics, abastament d’aigües, àrees d’expansió urbana i polígons ajuntaments). participació i mesures per evitar Generalitat demanarà al Govern central el accessos, pavimentació de carrers i d’habitatge. Es tracta doncs, de resoldre qüestions la discriminació de sexe en l’ús de traspàs de la totalitat d’efectius destinats a clavegueram, entre d’altres. Els projectes d’intervenció els han de urbanístiques urgents com ara la l’espai urbà i els equipaments. la Inspecció de Treball.
  • 6. 18 19 EL GOVERN DE LA notícies 154.000 GENERALITAT VOL TARIFES D’ADSL InfoCatalunya famílies • Fom patron entar la par als, sin ticipació de MÉS BARATES Reformes ja han demanat dicals, le admin istracio associa s organitzac sistem a form ns loca ls en e cions e m ions A Catalunya tenim una de les tarifes l desen presarials i a la formació • Crea r seta atiu. nta no volupa ment d d’ADSL més cares d’Europa. A l’Estat ajuts per superio us cicle el espanyol paguem entre 45,24 i 174,57 professional • Con r. s form cedir n atius d oves b e grau euros mensuals segons el tipus de pràctic eques mitjà a en c i ajuts i a infants El Departament d’Educació • Fom entres per a f connexió, mentre que a França els 17 entar de tre ormac admin la col· ball d’a ió vol facilitar l’accés a la istracio laboració d ltres p aïsos. preus van dels 14,90 als 24,90 euros, Més de forma ns loca ’empre tius. ls perq ses i formació professional i • Crea r una x uè imp arteix i a països com Bèlgica, Itàlia o arxa d in cicle millorar-ne la qualitat amb profes sional. e cent res int s Alemanya tenen preus més reduïts • Esta egrals un seguit d’actuacions: que pe blir un nou sis de for mació per connexions més potents. Des de la rmeti tema d • Acre h em ditar le oraris més f atriculació p Generalitat es pressionarà el Govern s com lexible er crè mitjan çant l’ petèn s. dits central perquè aconsegueixi una • Conv experiè cies profess estudis alidar els cic ncia la boral. ionals adquir rebaixa de les tarifes dels operadors, les for ides • Millo univer rar els sitaris matiu s de g sota el criteri que el dret a connectar- . rau su impar equipa perior se a la xarxa ha de ser considerat un teixen ments i els • Exig forma dels ce ir la fo ció pro ntres dret universal. rmació fessio que profes perma nal. sorat. nent i específ ica de l LEGALITZACIÓ milions d’usuaris MACBA i Picasso, d’interès nacional DE L’ADOPCIÓ a les biblioteques D’INFANTS PER Les biblioteques del Sistema de El Govern de la Generalitat ha iniciat el procés per declarar museus d’interès A LES PARELLES nacional el Museu Picasso i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona Lectura Pública de Catalunya van rebre l’any passat un total de (MACBA). HOMOSEXUALS El Departament de Cultura creu que cal donar als béns culturals el valor i la 17.285.687 d’usuaris, el 16,6% més que Els departaments de Justícia i de consideració de béns d’interès general que els correspon. el 2002, segons les dades de la Direcció Benestar i Família han elaborat un El Museu Picasso aplega des del 1960 un fons de més de 3.600 obres que General de Promoció i Cooperació avantprojecte de llei que permet que integren la seva col·lecció permanent i que el situen com un punt de Cultural. En total es van rebre les parelles homosexuals adoptin referència mundial per conèixer l’obra de l’artista, en especial per les obres de 17.285.687 de visites, i 4.331.266 usuaris infants. Aquest avantprojecte els joventut, ja que el Museu en té la col·lecció més important del món. van fer ús del servei de préstec. possibilita l’adopció conjunta de EL MACBA va néixer el 1960 a la cúpula del cinema Coliseum de Barcelona, menors amb qui no hi hagi cap tipus impulsat per l’Associació d’Artistes Actuals. El 1995 se’n va inaugurar la nova El Departament de Benestar i Família l’1 de gener de 2001 i el 31 de desembre de vincle i, d’altra banda, fa possible seu, a la plaça dels Àngels de Barcelona, en un edifici obra de l’arquitecte El català és la llengua ha rebut prop de 154.000 sol·licituds d’ajuts a les famílies amb infants, de 2004. • Famílies nombroses o monoparentals Richard Meier. Es tracta de l’únic museu de l’Estat espanyol centrat en el que un dels membres de la parella pugui adoptar el fill o la filla de l’altre habitual del 50,1% corresponents a la convocatòria amb infants nascuts entre l’1 de gener període postmodern i lidera el concepte de model de museu del segle XXI. La i, fins i tot, ser-ne tutor. seva col·lecció és única arreu de l’Estat. de la població, 2004, tot i que el termini està obert fins a final d’any Es preveu que, en . de 1998 i el 31 de desembre de 2004. • Famílies amb nens o nenes en Interior del MACBA Es modificarà, a més, el Codi de successions per equiparar els drets segons l’estudi realitzat l’any 2003 total, se’n beneficiïn 250.841 unitats acolliment permanent, preadoptiu o successoris dels menors amb els de per l’Institut de Sociolingüística familiars, el 13,38% més que l’any en adopció en dates homologables. les parelles heterosexuals. catalana en col·laboració passat. L’ajut consisteix en una única La proposició d’aquesta llei reflecteix amb l’Institut d’Estadística de prestació econòmica de 550 € per a Com es pot demanar el fet que es considera millor per als Catalunya. les famílies amb infants menors de Empleneu el formulari, que podeu infants que visquin en una llar idònia El 40,8% declara que parla en català tres anys, i de 625 € per a les famílies descarregar de la web: www.gencat.net que no en un centre d’acolliment; amb els pares i el 51,6% declara que nombroses o monoparentals amb /benestar/03-06/, i lliureu-lo, juntament alhora, que situa Catalunya com un parla en català amb els fills; és a dir, infants menors de sis anys. Unes amb la documentació demanada, a dels països europeus capdavanters en en una generació ha augmentat en 40.000 famílies ja han rebut els les dependències del Departament de matèria d’adopcions. 10,8 punts la transmissió del català pagaments corresponents a aquests Benestar i Família o a qualsevol dels de pares a fills. ajuts durant el mes de juny . registres públics acreditats. També es pot fer per telèfon 012 o en Cens lingüístic 2001 ús del català Qui hi té dret línia (www.cat365.net) L’entén 8.872.202 94,5 % Totes les famílies que compleixen els Si ja vàreu rebre l’ajut l’any 2003, i El sap parlar 4.630.640 74,5 % requisits independentment del nivell encara esteu en situació de renovar- El sap llegir 4.621.404 74,4 % de renda: lo, rebreu al domicili un imprès de El sap escriure 3.093.223 49,8 % • Famílies amb infants nascuts entre sol·licitud amb les instruccions.
  • 7. 20 21 notícies Creació de Algunes de les promocions d’habitatges construïts per l’Institut Català del Sòl 1. Sant Just Desvern, Can Modolell: 45 habitatges de 42.000 lloguer per a joves. 2. Lleida, Illa Cavallers-Rosari: 44 habitatges de protecció oficial. InfoCatalunya 3. L’Hospitalet de Llobregat, Gornal 5: 69 habitatges de protecció oficial. habitatges protegits SALUT APROVA UN NOVES PRIMER ANY DE en quatre anys PLA DE XOC PER SUBDELEGACIONS FUNCIONAMENT AUGMENTAR EL Governació ha obert noves DE LES OFICINES PERSONAL subdelegacions a la Catalunya central i als Pirineus amb l’objectiu d’apropar D’ESCOLARITZACIÓ ALS CENTRES l’Administració a la ciutadania i El Departament d’Educació ha SANITARIS facilitar el desenvolupament de zones amb relacions històriques, valorat positivament el funcionament de les dotze oficines municipals 2 El Departament de Salut ha començat econòmiques i socials. d’escolarització creades aquest any un Pla de xoc que ha d’augmentar el per informar les famílies de l’oferta 38% el nombre de professionals en educativa de la seva ciutat i facilitar la equips d’atenció primària. El Pla té un preinscripció. Amb aquest nou servei, calendari d’un any i quedarà enllestit a que requereix la sol·licitud prèvia mitjan del 2005. dels municipis, s’ha volgut fer més L’objectiu és arribar a un metge de transparent la selecció d’alumnat per capçalera per cada 1.500 habitants part de les escoles i afavorir la cohesió i garantir visites de deu minuts, de social i la integració d’immigrants. mitjana. També s’atorgarà un paper rellevant a la infermeria i als auxiliars Les escoles públiques catalanes acolliran prop de 25.000 alumnes més Pla català per al dret de l’habitatge 1 3 d’infermeria. El cost total de la mesura el nou curs, tot i que les sol·licituds A s’ha previst en 12.305.200 euros anuals. rebudes durant el període de plicar mesures fiscals i legals Principals mesures per facilitar l’accés a l’habitatge Paral·lelament a aquest programa, la preinscripció s’han tancat amb un per obtenir més habitatge • Construir 21.000 habitatges de protecció en règim de venda i 21.000 en Generalitat invertirà 106,81 milions EL COMERÇ OBRIRÀ increment de 20.792 alumnes, als quals protegit, crear-ne 42.000 règim de lloguer (10.500 de promoció directa per part de la Generalitat), d’euros anuals de mitjana fins al 2007. Aquests diners es destinaran VUIT DIES FESTIUS cal afegir els d’última hora. Durant el procés de preinscripció s’han en quatre anys i col·laborar en la rehabilitació de 40.000 són els principals amb prioritat per als joves, la gent gran i altres col·lectius específics. • Recuperar la figura de l’habitatge a preu taxat. a construir vint-i-quatre centres En l’Avantprojecte de llei d’horaris rebut 193.069 sol·licituds en educació objectius del Pla català per al dret de • Aplicar la quota solidària d’habitatge protegit. Els promotors privats d’atenció primària (CAP), i a millorar comercials, el Govern de la infantil, 370.988 en educació primària i l’habitatge 2004-2007 que ha presentat limitaran el preu d’un percentatge dels habitatges de règim lliure per i modernitzar vuit hospitals i catorze Generalitat ha limitat l’horari 259.607 en secundària. el Departament de Medi Ambient i destinar-los a sectors socials amb rendes baixes. centres d’atenció primària de l’Institut d’obertura a 72 hores setmanals, 12 Habitatge. El Pla té una inversió de • Promoure desgravacions fiscals per lloguers de fins a 600€, a càrrec de Català de la Salut (ICS). Les actuacions hores diàries i només 8 dies festius 100 milions d’euros anuals fins al 2007. la Generalitat per a famílies amb ingressos inferiors a 2,5 vegades el Més del 90% de millora consisteixen a remodelar per any L’objectiu d’aquesta llei es . Aquesta quantitat és a banda de la salari mínim interprofessional (SMI). els edificis, invertir en equipament preservar el model comercial català, prevista a la Llei de millora de barris • Augmentar els fons per complement dels lloguers dels sectors socials sanitari i en les instal·lacions, amb caracteritzat per l’equilibri entre i a l’esforç inversor de les empreses amb ingressos per sota d’1,5 vegades l’SMI i rendes de lloguer que prioritat per als serveis d’urgències i petits comerços i grans superfícies. públiques de promoció d’habitatges suposin més del 30% dels seus ingressos. L’objectiu és resoldre els quiròfans. INCASOL i ADIGSA. La fita de 42.000 problemes de pagament de l’habitatge i prevenir situacions de risc de habitatges socials per a tot el territori desnonament d’un total de 10.000 famílies. 1 234 Fases del Pla de xoc de l’alumnat ha estat admès català és una de les respostes que dóna • Crear estímuls fiscals i convenis per donar sortida al lloguer al centre escollit per les el Govern al greu problema social que d’habitatge buit. seves famílies en primera planteja l’accés a l’habitatge. El Pla, • Fomentar habitatges tutelats amb serveis i en règim de lloguer per a la Maig de 2004 Setembre de 2004 Principi de 2005 Mitjan 2005 opció. que ja ha estat presentat a diversos gent gran i per a altres col·lectius específics, com ara disminuïts físics o Incorporació de Adequació del Millora dels serveis Revisió de les En el cas dels alumnes d’educació ajuntaments i representants dels psíquics o dones víctimes de maltractaments. 129 metges de nombre de personal de suport a l’atenció necessitats dels infantil (P-3), s’hi han admès el promotors públics, privats i cooperatius, • Elaborar el nou Pla de rehabilitació per restaurar 40.000 habitatges. família, 23 pediatres d’infermeria, zeladors primària: atenció serveis d’urgències i 90,86% (57.450 alumnes). Pel que fa a no és però, l’única eina prevista. Medi • Dissenyar programes específics de rehabilitació amb objectius i 30 auxiliars i assistents socials als sociosanitària. emergències. l’ESO, s’ha arribat al 93,72% (37.555 Ambient i Habitatge presentarà abans socials i territorials: ascensors per millorar l’accessibilitat, administratius. centres de salut. alumnes). El 100% de l’alumnat ha de sis mesos la nova Llei d’habitatge adaptació d’habitatges a persones amb problemes de mobilitat, tingut garantida la plaça escolar a que ampliarà i regularà aquest dret en habitatges en zones de muntanya, i edificis en risc. qualsevol curs del sistema educatiu. el futur.
  • 8. 10 11 Pressupostos 2004 El projecte de pressupost de la Generalitat Les previsions d’ingressos s’han xifrat en per al 2004 és un pressupost de transició que apunta les primeres mesures per arribar a l’equilibri pressupostari l’any 2008. Els comptes reflecteixen les prioritats del programa de 17,660,3 milions ¤ govern: polítiques socials (salut, benestar i família); educació, cultura i les despeses en i universitats; habitatge i barris; infraestructures, territori i medi ambient; seguretat i competitivitat. 18,513,9 milions ¤ Podeu consultar tots els detalls al web www.gencat.net Els comptes clars D’on vénen els diners? Cap a on van? Què es pot fer amb Mesures correctores Impostos Successions % sobre el total 2,8 Polítiques Departaments Salut % sobre el total 34,8% els números vermells? per al 2004 recaptats per Patrimoni 1,7 socials la Generalitat Educació 18,0% 25,1% Transmissions patrimonials i AJD 14,5 39,7% Benestar i Família 4,9% Joc 2,0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Aplicar l’impost sobre determinats hidrocarburs Energia 1,0 Política Territorial 0,0% per finançar sanitat Transport 1,5 i Obres Públiques 4,6% -0,14% Hidrocarburs per finançar la sanitat 1,3 Grans establiments comercials Altres 0,1 0,2 DURSI* Interior Justícia 4,0% 3,4% 2,8% -0,58% -0,28% -0,42% +64,9 milions ¤ Reprogramar els compromisos plurianuals ja Impostos 33% de l’IRPF 21,0 -0,86% compromesos Treball i Indústria 2,2% recaptats -200 milions ¤ 33% de l’IVA 16,9 per l’Estat Presidència 1,9% a Catalunya 40% dels impostos sobre tabac i alcohol 3,0 Educació, Medi ambient i Habitatge 1,3% 45,3% 40% dels impostos sobre hidrocarburs 4,4 universitats Agricultura, Ram. i Pesca 1,2% Ingressos Altres ingressos propis 0,6 i cultura Resultat no financer / PIB Catalunya Reduïr les despeses protocol·làries i de publicitat no tributaris Fons de suficiència Governació i Adm. Públiques 1,2% 23% -31 milions ¤ 12,3 29,7% Transferències de l’Estat 15,4 Cultura 1,0% L’informe economicofinancer sobre els comptes de la Generalitat a 31 de desembre de 2003 va Transferències de la UE 0,7 Comerç, Consum detectar un dèficit de 1.177 milions d’euros, que i Turisme 0,6% cal absorbir abans del 2008. S’ha previst una Economia i Finances 0,4% reducció progressiva per arribar a quadrar els Crear un grup de treball per adoptar mesures Seguretat i competitivitat comptes en aquesta data. Malgrat que el 98% de urgents de racionalització i finançament de la Relacions la despesa corrent del 2004 ja estava compromesa sanitat 11,4% Institucionals i Participació 0,1% per les actuacions del Govern anterior, en aquest exercici ja s’aconsegueix reduir en un 30% els Limitar a un 30% del sou, les dietes dels alts càrrecs Política territorial Òrgans autònoms números vermells. Això suposa un esforç d’estalvi per assistir a consells d’administració i medi ambient Parlament, CAC per part de tots els departaments, que permetra 8,3% i altres 0,4% alhora anar reduint aquest dèficit i augmentar les inversions. Altres Altres 17,6% Altres despeses 6,3% Participació dels ens locals als ingressos de l’Estat 11,0% *Universitats, Recerca i Societat de la Informació
  • 9. 12 13 el nou estatut InfoCatalunya Un nou Estatut per a la Catalunya Tots sabem que un bon sistema sanitari públic és bàsic per al nostre benestar, tant pel que fa a l’atenció com pel que fa a la investigació. Per això és important, entre altres coses, poder tenir més autogovern i millor Vull que a l’escola els meus fills aprenguin la nostra realitat com a nació, la nostra llengua, la nostra història i la nostra cultura. També vull que coneguin els valors vers les persones i les diferents cultures. Cada dia escolto les notícies que han estat rebudes, seleccionades i explicades en català. M’agradaria que el català fos present a tots els mitjans de comunicació. d’avui finançament. Ens permetrà decidir sobre la sanitat que volem. Facilitar el coneixement i l’educació contribueix a consolidar i fer avançar el país. L’Estatut garanteix un sistema de mitjans públics que difonen la llengua i la L’Estatut regula i administra el sistema educatiu a Catalunya. cultura pròpies de Catalunya. Cal avançar en tots els àmbits de la comunicació per consolidar els trets d’aquesta identitat col·lectiva. D es de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia l’any 1979, L’Estatut de la participació Com es reformarà? Catalunya ha canviat molt. Han passat vint-i-cinc anys i la L’Estatut de l’any 1979 va ser el resultat d’una àmplia La iniciativa de reformar l’Estatut ha estat del nostra societat té nous reptes i noves necessitats. Cal adaptar mobilització ciutadana. Encara que la situació política Parlament de Catalunya i ha rebut el suport del Govern l’Estatut a la Catalunya del segle XXI. Els ciutadans i les ciutadanes d’avui en dia és diferent, el suport popular continua de la Generalitat. El Parlament ha constituït una essent tan important o més que fa vint-i-cinc anys. Per Ponència, formada per tots els grups parlamentaris, tenen l’oportunitat històrica de participar en l’elaboració d’un nou aquest motiu el Govern de la Generalitat ha posat en que serà l’encarregada de redactar el nou l’Estatut. text estatutari, suggerint, proposant o reivindicant les qüestions que marxa un procés participatiu que té per objectiu recollir Prop de seixanta entitats i associacions catalanes ja siguin d’interès per al conjunt de persones que vivim a Catalunya. La els suggeriments i les reflexions de la ciutadania sobre la han comparegut al Parlament per fer arribar les seves implantació de les noves tecnologies, la globalització, la immigració, reforma de l’Estatut. propostes a la Ponència. Una de les reflexions que inicien el debat és constatar Paral·lelament, el Govern de la Generalitat ha iniciat la configuració d’una nova Europa, són alguns dels reptes a què que l’actual nivell d’autogovern no és suficient per una campanya de difusió, amb l’objectiu d’informar els l’actual Estatut no pot donar resposta. També cal tenir en compte que acomplir les expectatives i les aspiracions de la societat ciutadans i les ciutadanes i promoure la participació hi ha una nova generació de ciutadans i ciutadanes que el 1979 eren catalana, com tampoc no ho és per reconèixer Catalunya en la redacció del nou Estatut. Per això s’ha posat a com a comunitat nacional i Espanya com a realitat l’abast de tothom diversos instruments i així poder menors d’edat o no havien nascut i d’altres que han arribat de fora de plurinacional. En aquest sentit, les institucions catalanes recollir els suggeriments i les reflexions dels ciutadans. Catalunya, que també tenen dret a opinar i participar. necessiten millores i transformacions per convertir-se Posteriorment, tota la informació que es reculli es farà Si l’Estatut del 1979, va permetre la recuperació de les institucions en instruments més efectius d’autogovern. La capacitat arribar a la Ponència parlamentària. democràtiques, el del 2005 ha de recuperar la participació política de d’autogovern també s’exerceix a la Unió Europea i, per tant, també volem ser presents en les seves estructures de la ciutadania. Ha de ser l’Estatut de la gent. treball i en els seus processos de decisió.
  • 10. 14 15 el nou estatut Parla, proposa, critica... participa! L’Estatut és de tothom. Tots i totes tenim alguna cosa per Web: www.gencat.net/nouestatut dir, ja sigui individualment o col·lectivament, perquè En aquest espai telemàtic disposeu d’informació sobre afectarà totes les persones que vivim a Catalunya. l’Estatut actual i sobre els anteriors. També hi trobareu un El procés de debat iniciat permetrà, a tothom que ho fòrum de debat, un espai per adreçar preguntes al Govern i vulgui, dir-hi la seva. Durant els propers mesos a través la possibilitat de dialogar sobre l’Estatut amb responsables de diversos mitjans es podran fer arribar propostes polítics. i suggeriments que es traslladaran a la Ponència parlamentària encarregada de redactar el nou Estatut. Festatut, un espectacle participatiu Al mes de juliol, s’engegarà un espectacle d’arts de carrer Xerrades i tallers que durant l’estiu recorrerà una vintena de poblacions En molts municipis s’estan organitzant xerrades i tallers d’arreu de Catalunya. És una activitat de dos dies, on es participatius per informar la ciutadania del perquè de la combina el vessat lúdic amb el participatiu. Mitjançant reforma, com es farà i de quina manera s’hi pot participar. diversos tallers al carrer i un espectacle, els ciutadans i les Molins de Rei, Sta. Cristina d’Aro, Sant Celoni, Manresa ciutadanes podran fer les seves aportacions al nou Estatut. o Ripoll són algunes de les ciutats on ja s’ha començat a treballar. Per la seva banda, les universitats organitzaran, Bus de l’Estatut a principi del curs vinent, un seguit de conferències i Durant tres mesos serà un element vertebrador del debats per fer les seves pròpies aportacions. territori, ja que farà arribar informació sobre l’Estatut a les poblacions catalanes i hi recollirà les aportacions ciutadanes. Pactes amb la societat civil organitzada Els agents socials han iniciat diferents processos de Materials didàctics per a les escoles participació, amb l’assessorament de la Direcció General L’Estatut és cosa de tothom, per això a l’inici del nou curs de Participació Ciutadana. Aquests processos estan escolar, les escoles tindran materials didàctics, que serviran orientats a produir documents on es recullin opinions i per a què els infants i els joves també facin seu el nou Estatut. expectatives a l’entorn del nou Estatut. Setmana de l’Estatut Fòrums temàtics Al mes d’octubre, tindrà lloc la Setmana de l’Estatut, amb Des de Catalunya, les administracions coneixen millor les necessitats de Vull formar part d’aquest país amb els mateixos drets i deures que les Al voltant de temes com el medi ambient i la immigració, la col·laboració dels ens locals. S’hi farà un debat públic a mobilitat de la ciutadania. Si tenim més competències en transports i persones que hi han nascut. entre d’altres, durant els propers mesos s’organitzaran cada una de les demarcacions catalanes amb la presència de comunicacions ens serà més fàcil desplaçar-nos. L’Estatut del 79 no podia preveure els canvis socials que han esdevingut els jornades d’un dia per informar i debatre de manera membres del Govern de la Generalitat. L’Estatut indica les nostres competències com a país, és a dir, allò que podem darrers anys. L’autogovern també significa nous drets col·lectius i individuals que decidir al nostre territori. Les necessitats en transports no són les mateixes que ens facin ser un exemple de convivència. monogràfica aspectes concrets de la reforma de l’Estatut. teníem l’any 1979. Hem crescut en població i les prioritats han canviat. Informeu-vos al 012 de les activitats previstes 5 Autogovern Finançament Drets i competències Unió Europea Per correu, Cal més autogovern per fer front a les Nous temps i nous reptes signifiquen El nou Estatut hauria d’incloure Catalunya avui forma part d’Europa avui mateix noves realitats? Caldrà incorporar-hi un nou sistema econòmic per drets i competències que permetin i Europa serveix de referència per aspectes nous com ara la immigració, afrontar-los amb garanties. Cal als ciutadans aconseguir nivells més entendre el que passa a Catalunya. l’encaix de les noves tecnologies de establir un sistema just que faci alts de progrés i benestar. Per tant, el Davant d’aquesta nova situació, com la informació i la comunicació o efectiu l’autogovern i alhora que nou Estatut hauria de fer referència ha de ser l’encaix entre Catalunya i la l’acció exterior? Amb quin grau s’han sigui solidari amb la resta de l’Estat. a aspectes com ara el medi ambient, Unió Europea? Com podem influir en d’exercir aquestes competències? el benestar social, la possibilitat les decisions que s’hi prenguin? També seria bo reflexionar sobre dels ciutadans i les ciutadanes de propostes aspectes simbòlics, com el nombre de mandats a la presidència de la Llengua participar en les decisions públiques, el marc laboral català o la igualtat per iniciar Generalitat, l’organització territorial, el paper dels treballadors i les El procés de normalització continua obert. La llengua és, a banda d’un efectiva entre homes i dones. el debat treballadores i de l’empresariat o la element d’identitat i especificitat, un relació amb la resta de l’Estat. instrument d’integració cultural. El català ha de tenir el reconeixement Juntament amb aquesta revista que es mereix a Catalunya, a l’Estat heu rebut un qüestionari on Espanyol i a la Unió Europea. podeu fer les vostres aportacions i trametre-les gratuïtament a l’apartat de correus número 273 FD 08080 de Barcelona.
  • 11. 16 Ja heu anat al Fòrum? 1 Exposició Veus. L’objectiu d’aquesta exposició és celebrar el fet de la comunicació humana en relació amb la diversitat lingüística i cultural. Centre de Convencions Internacional de Barcelona fins al 26 de setembre. 2 Edifici Fòrum. Dissenyat pels arquitectes Herzog i De Meuron, és ja una icona distintiva del nou paisatge urbà de Barcelona a l’àrea del Besòs. Presideix un recinte de 30 hectàrees disseminades per parcs, carrers, auditoris, una zona de banys i el nou port de Sant 3 Adrià. 3 Habitar el món. Aquesta exposició planteja les relacions entre l’espai i l’ésser humà en tres àmbits: territori, ciutat i hàbitat (humanitat, societat i individu). Moll Miradors, a la zona del Port, fins al 26 de setembre. 4 Cabaret. Cabaret és una carpa dissenyada al Port en un espai circular, fresc i tancat de cafè-concert que a les nits acull el millor cabaret internacional. Fins a mitjan de juliol hi trobareu Unlabelled, l’espectacle de Hilde Kappes, una autèntica show-woman que 1 crea noves melodies amb el piano i fa música a partir 2 4 d’objectes residuals. 5 Ciutats, cantonades. Al Centre de Convencions, a la zona d’accés del recinte Fòrum, els punts de cruïlla i cantonada ens fan reflexionar sobre el contrast, el consens i el conflicte, sobre la coincidència en la diferència i, en definitiva, sobre la urbanitat. Centre de 5 7 Convencions Internacional de Barcelona, zona d’accés, 8 fins al 26 de setembre. 6 Placa fotovoltaica. És una instal·lació ben visible del recinte Fòrum i un símbol del que ha de ser la cultura de la sostenibilitat a les ciutats. 7 L’Arbre de la Memòria. És un dels espectacles permanents, situat a la zona del Parc dels Auditoris. Es tracta d’un manifest sobre la sostenibilitat i la defensa del medi ambient. L’arbre, símbol de vida i fertilitat, es converteix en una estructura plena de màgia. Al final de l’espectacle, un membre d’una entitat ciutadana planta un arbre típic de la Mediterrània i 6 expressa un desig que es penja a l’Arbre de la Memòria. 8 Els guerrers de Xi’an. Situada al Moll del Parc, a la zona del Port del recinte, l’exposició pretén apropar al públic una completa mostra d’art funerari xinès, basada en les troballes de les excavacions de les tombes de Qinshihuang i de Yangling. Són mostres de descobriments arqueològics recents i d’incalculable valor històric, testimoni de dos dels períodes fonamentals de formació i consolidació de l’imperi xinès, el de les dinasties Qin i Han.
  • 12. 18 19 Estiu 2004 La Generalitat ha posat en marxa diversos Control de les aigües litorals. Medi ambient fa serveis per a aquest estiu. Tant si marxeu a fora inspeccions visuals per avaluar l’aspecte de com si us quedeu a Catalunya, és molt important que tingueu en l’aigua, la sorra i els accessos. Un cop a la compte algunes recomanacions en relació amb la seguretat i la setmana es prenen mostres de l’aigua de les salut. La prevenció i l’actuació davant dels incendis, la precaució platges i s’analitzen. Durant la temporada d’estiu, a les zones de bany i la vigilància dels efectes de la calor extrema, del 15 de juny al 15 de setembre, aquestes accions són algunes de les informacions útils que trobareu en aquest espai. es coordinen amb les embarcacions de neteja que recullen els sòlids flotants. bon estiu! Primer, la salut Els departaments de Salut i Benestar i Família han posat en marxa el Pla d’atenció i prevenció per a les situacions de calor extrema, un cop comprovats els efectes devastadors que poden provocar les altes temperatures, especialment entre la gent més vulnerable, com són els majors de 75 anys. L’estiu del 2003, els efectes de la calor van provocar algunes morts entre aquests col·lectius més febles, malgrat que les avaluacions inicials es van centrar només en les defuncions atribuïdes a cops de calor, un aspecte molt concret i poc indicatiu. Les situacions de calor extrema a pesar que són poc freqüents poden tenir conseqüències molt greus. L’aïllament social de determinats grups, especialment en l’àmbit urbà, dificulta, a més, la prevenció i la detecció de necessitats d’atenció urgent. Les recomanacions generals, quan s’enfilen els termòmetres, són les d’estar-se en zones fresques, evitar el sol directe, beure aigua amb freqüència, limitar l’exercici físic i portar roba Gaudir del sol amb precaució lleugera. La radiació solar és més agressiva i potencialment més Cada centre de salut a Catalunya ha cancerígena entre les 12 del matí i les 4 de la tarda. Els factors elaborat un pla d’actuació amb mesures que de protecció s’han d’aplicar mitja hora abans d’exposar-se al sol garanteixen suport suficient a les persones i després del bany És recomanable augmentar progressivament . grans i fràgils. Els serveis sanitaris hi fa un l’exposició, començant per 10 minuts i evitant les hores del migdia, seguiment diari de les temperatures i difonen especialment en els infants. Seguretat a les platges recomanacions generals i preventives. En cas Recordeu que la bandera verda d’alerta per una pujada sostinguda de temperatures necessaris segons la zona, l’època de l’any, el tipus i vol dir que l’estat de la mar és s’activaran recursos d’emergència, sanitaris i de la durada del viatge. No ho deixeu per al final ja que adequat per gaudir de les activitats protecció civil, entre d’altres. algunes mesures s’han de fer amb antelació suficient de platja, mentre que la bandera perquè tinguin efecte. groga s’utilitza per demanar Viatjar amb salut precaució i, per tant, en aquesta Si viatgeu a l’estranger, és important que us informin Seguretat a les piscines situació, no ens hem de banyar a sobre el sistema local d’assistència sanitària i dels Pel que fa als socorristes, les piscines d’ús públic amb la vora de les roques ni allunyar- acords que té l’Estat espanyol amb els països on aneu. És una superfície de làmina d’aigua superior als 200 m2 nos mar endins; especialment la recomanable contractar una polissa d’assegurança que han de disposar, durant l’horari de bany establert, d’un mainada. Si el que hi ha és bandera cobreixi despeses per malaltia o accident. Alguns països servei de salvament i socorrista d’acord amb el nombre vermella, no ens podem banyar ni exigeixen un certificat internacional de vacunació per de persones que s’hi banyin, el nombre i la visibilitat practicar cap activitat a l’aigua, tal d’evitar que els viatgers o els immigrants introduexin dels vasos que les formen i les activitats que s’hi duguin ja sigui per les condicions de les malalties al seu territori. Normalment, però, hi ha a terme. Per a piscines d’ús públic de dimensions onades i el vent, o per la presència més riscos dels que s’estableixen. Als centres de més petites, la normativa estableix diferents graus de d’elements contaminants. vacunacions internacionals de Catalunya ús faran una vigilància en funció del tipus d’instal·lació i de l’ús que valoració sobre les vacunes o els tractaments preventius se’n faci.
  • 13. 20 21 Estiu 2004 Actuar contra el foc no és només preparar una campanya per a la temporada d’estiu, inclou també tot un seguit d’activitats i normatives que volen protegir el medi natural i reduir-hi els riscos durant tot l’any És tan . important estar preparats per extingir els incendis com conèixer en quines condicions es produeixen, per tal de prevenir-los i evitar-los. Actuacions per a la prevenció d’incendis Protegim 1. Pinedes de pi roig , el Berguedà 2. Fageda, el Rosselló 3. Sotabosc de pineda de pinyoners, el Baix Empordà • Subvencionar la neteja forestal de 83.200 ha 4. Incendi forestal controlat, la Cerdanya públiques. el patrimoni, 5. Rètols cremats pel foc, entre el Bages i el Solsonès 6. Càdec cremat que rebrota, el Baix Empordà • Cremar de manera controlada 1.200 ha. aturem el foc • Atorgar ajuts per al manteniment d’infrastructures: tallafocs, neteges de camins o perímetres prioritaris de protecció (PPP). • Redactar els plans bàsics dels PPP que no s’han elaborat. Ara, un 43% de la superfície forestal en té. • Oferir formació, tot l’any, als efectius que actuen en l’extinció del foc. • Oferir formació pedagògica a escoles i entitats. • Investigar les pautes de comportament del foc. Campanya Estiu 2004 1 2 4 • Elaboració d’un mapa diari de risc segons les condicions meteorològiques i ambientals. Què cal fer? No es pot encendre cap mena de foc a menys de 500 metres • 4.249 efectius permanents i 1.382 reforços per al 2004 d’una zona forestal. No deixeu escombraries ni deixalles abandonades, ni llenceu cigarretes. A les urbanitzacions, • 412 agents rurals desplegats durant 24h no es pot fer foc si no és en una barbacoa d’obra amb mataguspires. Si veieu foc, telefoneu al 112. • 33 agrupacions de defensa forestal en 640 municipis Si us trobeu enmig d’un incendi forestal, allunyeu-vos del front pels costats. La zona ja cremada és mes segura • 400 voluntaris de medi ambient però caldria tapar-se tota la pell abans d’entrar-hi i, si és • 178 parcs de bombers amb 681 vehicles possible, amb roba mullada i amb un mocador mullat a la cara per respirar. Si aneu a peu, és millor no abandonar 5 el camí i estirar-se de bocaterrosa per respirar. Si aneu en • Punts i torres de guaita: 85 amb 170 places cotxe, atureu-vos i, amb tota la pell coberta, estireu-vos al terra del vehicle amb les finestres tancades. És millor que • Mitjans aeris: 20 helicopters, 6 avions, 2 hidroavions. us hi quedeu. Si el foc crema en una urbanització, les autoritats us informaran de si heu d’evacuar els habitatges o no sortir de casa. Si us heu de tancar a casa, feu-ho hermèticament, desconnecteu els subministraments de gas, buta, etc., ompliu banyeres i piques d‘aigua, mulleu-vos la roba (que us tapi tot el cos) i desconnecteu l’obertura automàtica del garatge. Amb aquestes mesures és més segur quedar-se a casa que intentar travessar una línia de foc. 3 6
  • 14. 22 Estiu 2004 Protegim el litoral. El Pla director urbanístic del sistema costaner preveu la classificació definitiva de 24.500 hectàrees del litoral com a no urbanitzables. Des del mes de febrer, s’han rebut les aportacions dels ajuntaments i ara s’obre un nou període d’informació pública. Política Territorial i Obres Públiques preveu aprovar-lo definitivament després de l’estiu. Consells per viatjar i gaudir Pla per millorar la senyalització a les carreteres Aquest pla té per objectiu potenciar la seguretat viària i la qualitat de la conducció i suposa una acció de xoc, ja que preveu la instal·lació de 10.000 nous plafons en unes 1.000 cruïlles. Amb aquesta mesura es vol informar els conductors d’una forma més entenedora i completa de les destinacions de la via. Els plafons són d’alumini, un material que incrementa la seguretat passiva en cas d’accident, i s’han col·locat a 2,20 metres d’altura per guanyar visibilitat. Altres caracte- rístiques de la nova senyalització són que el cos de lletra s’ha adaptat a la velocitat mitjana de la via, que els rètols no inclouen més de 3 mencions i que aquests es mantenen durant tot el trajecte comprès per a cada indicació. E l Servei Català del Trànsit vol recordar que cal Lleure per a joves prendre precaucions si utilitzem el vehicle en els La Guia d’activitats d’estiu 2004 recull les activitats desplaçaments. La normativa actual no permet d’estiu organitzades per entitats d’educació en el lleure parlar pel telèfon mòbil durant la conducció si no és amb un i d’educació no formal, censades per la Secretaria equip de mans lliures homologat, hi ha l’obligació de portar General de Joventut. Aquestes activitats són de l’armilla reflectant d’emergència també homologada i els caràcter educatiu i van des de campaments, colònies cinturons de seguretat, inclosos els dels seients posteriors, i casals, fins a estades a l’estranger, rutes i camps de sempre cordats. Aquest estiu es posa en marxa una nova treball. campanya de trànsit per concienciar els conductors dels Per la seva banda, la Secretaria de Joventut ha riscos de la velocitat. organitzat el programa “l’Estiu és teu” per a nois i noies de 8 a 17 anys, perquè puguin divertir-se i Drets dels consumidors aprendre d’una manera diferent a la Xarxa d’Albergs Si us desplaceu a l’estranger, estudieu la contractació de Catalunya. Sis activitats diferents i un ampli ventall d’assegurances de cancel·lació de viatge, de robatori i de de torns, sota la direcció de professors especialitzats i sanitat. En el contracte amb l’agència de viatges han de monitors de lleure, perquè els nois i les noies puguin constar totes les dades del viatge escollit (preu, transport, perfeccionar idiomes, practicar esports, ampliar hotels, trasllats, excursions...). En cas d’incidències, el coneixement musical i introduir-se en el món de recolliu el màxim nombre de proves i de documentació la informàtica i les comunicacions. A més de les (contracte, factures, catàleg, fotografies...) per reclamar els publicacions específiques d’aquestes activitats, també drets corresponents. El Departament de Comerç, Consum i s’edita una publicació amb el títol “Anem preparats”, Turisme ha editat la targeta “Consumidors a Europa” per que inclou recomanacions sobre qualitat i seguretat informar els consumidors dels seus drets a la Unió Europea. en relació amb les diverses activitats. Podeu ampliar La trobareu als aeroports catalans i a les agències de viatges. informació a la web: www.gencat.net/presidencia.
  • 15. 23 Aquests telèfons us serviran adreces pràctiques per obtenir informació immediata, i les adreces web, per aprofundir més en la consulta. Podeu retallar la pàgina per tenir-la a mà. Informació telefònica general Telèfon d’atenció ciutadana Tramitació de denúncies Línea d’atenció a les dones en A Catalunya: 012 Qualsevol comissaria de Mossos situació de violència Fora de Catalunya: 902 400 012 d’Esquadra, Policia Local, Telèfon: 900 900 120 (gratuït i Estranger: 00 34 902 400 012 Guàrdia Civil i Policia Nacional. confidencial) Telèfon d’emergències dels www.gencat.net/icdona/ Mossos d’Esquadra: 088 violenciaindex.htm Denúncies per Internet: www.gencat.net/mossos i per aquest estiu... Vacances Foc Consells sobre consum durant les Emergències 112 vacances Si veus foc, telefona al 112 www.icconsum.org Mapa de risc www.gencat.net/mediamb/incendis/maparisc.htm Informació meteorològica Sistema d’informació Sanitat meteorològica per telèfon 807 012 012 Sanitat respon www.meteocat.com 902 111 444 www.sanitatrespon.com 24 hores, 365 dies Transports Informació sobre el transport Centre d’Atenció al Client dels públic Ferrocarrils de la Generalitat de www.mobilitat.org Catalunya Telèfon: 93 205 15 15 Servei Català de Trànsit www.fgc.net Telèfon: 93 567 40 00 Platges www.gencat.net/transit Oficina d’informació de RENFE Informació de l’estat de platges Telèfon: 902 24 02 02 mediambient.gencat.net/aca Aeroport de Barcelona www.renfe.es www.gencat.net/turistex_nou Telèfon: 93 298 38 38 (contest. automàtic) Eurolínies marítimes Baleària www.aena.es Telèfon: 902 16 01 80 Turisme www.balearia.com www.gencat.net/probert Aeroport de Reus www.gencat.net/turistex_nou Telèfon: 977 77 98 32 L. M. Companyia www.aena.es Trasmediterrània Telèfon: 902 45 46 45 Aeroport Girona-Costa Brava www.trasmediterranea.es Telèfon: 972 18 66 00 www.aena.es Aeroport de Sabadell Telèfon: 93 728 21 00 www.aena.es
  • 16. Pla de govern La salut en xifres Info Els compromisos amb la gent per als propers anys i les 10 mesures més importants per al 2005. Pàg. 16 Quant costa el sistema sanitari català i quines són les principals despeses del pressupost públic. Pàg. 18 Catalunya Informació d’interès ciutadà. Núm. 2 Octubre’04 Educació! La principal assignatura
  • 17. 3 sumari Notícies 4, Educació 10, Pla de Govern 16, Xifres de sanitat 18, Fòrum 20, Entrevista 22, Directori 23 Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Disseny: Jardí+Utensil Fotografies de la coberta: Txema Salvans i Photodisc Fotografies de l’interior: Thomas Vilhelm (pàg. 3), Iconica (pàg. 4), Pacte nacional per Magnum i Getty Images (pàg. 6), Stockbyte i Getty Images (pàg. 7), Rubén Moreno i Photodisc (pàg. 8), AENA (pàg. 9), Txema Salvans una educació de primera (pàg. 10-15), Pepe Navarro (pàg. 16-17), Pepe Encinas (pàg. 20 i 21), Thomas Vilhelm (pàg. 22). L’educació és la primera prioritat del nostre Govern i volem que ho sigui Infografia: Jaume Serra (pàg. 5 i 18-19) també de tot el país, de tots els seus ciutadans i ciutadanes, perquè sobre la Fotomecànica: Aura Color Digital seva base podem bastir una Catalunya més justa i cohesionada. I amb més Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) creixement econòmic, perquè sense educació és impossible el progrés. I el Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004. progrés de Catalunya ha de ser accessible a tothom; per això tothom ha de Adreça web: www.gencat.net tenir al seu abast una educació de qualitat. InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per Catalunya creix per l’increment de la natalitat i perquè és reclam de la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, població nouvinguda d’altres països. És una bona notícia que exigeix que ens o si no la voleu rebre, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net, esmentant el codi numèric que hi ha a preocupem d’escolaritzar tots els nois i les noies en condicions de qualitat sobre del nom de la persona destinatària. per garantir el principi d’equitat. Ara bé, això no ha d’estar renyit amb mesures que aportin qualitat al sistema educatiu, des de l’educació infantil, a l’educació obligatòria, on implantem mesures per millorar els nivells de competència, fins a la formació professional, que ens farà tenir més i millor treball, més i millor ocupació. Per tot això hem proposat un Pacte per l’Educació, un ampli acord social en què ens sentim tots compromesos i que ens porti l’estabilitat i la tranquil·litat necessàries per educar bé els nostres infants i joves. Un acord amb les famílies, amb els ajuntaments, amb el professorat, amb totes les escoles concertades i públiques i amb el conjunt de la comunitat educativa. En aquest número d’InfoCatalunya trobareu informació àmplia de com volem treballar per l’educació: l’assignatura més important aquest curs 2004- 2005. Perquè volem per a Catalunya una educació de primera. Pasqual Maragall i Mira President de la Generalitat de Catalunya
  • 18. 6 7 A Catalunya s’ha produït un notícies augment sostingut dels embarassos en dones menors de 18 anys, que ha passat d’una taxa del 4,0 per mil de dones d’entre 14 i 17 anys (1990), InfoCatalunya al 9,8 per mil de dones del mateix grup (2003). El Departament de Salut, conjuntament amb altres departaments de la Generalitat, societats científiques i professionals, estan portant a terme actuacions per Els ajuts de La signatura evitar els embarassos no desitjats. Van des de l’educació afectiva i electrònica, sexual a l’escola, a l’anticoncepció 300¤ augmenten a una eina per millorar els serveis públics El Govern de la Generalitat, conjuntament amb Localret i a través l’Administració central, en gestions com ara la declaració de la renda. HOMES I DONES, AVANÇANT DES DE LA DIFERÈNCIA El V Pla d’Acció i Desenvolupament de les Polítiques de Dones a Mesures per evitar els embarassos d’emergència. En una primera fase, als centres d’atenció continuada, als centres del programa de salut sexual i reproductiva, i a les urgències hospitalàries es facilita un fàrmac per evitar l’embaràs després d’una 360¤ del Consorci per a l’Administració Per obtenir-lo, cal: Catalunya 2005-2007 preveu més de relació sense mètodes anticonceptius. Oberta de Catalunya, està avançant 500 actuacions que s’impulsaran, de no desijats Cal prendre les pastilles al més per millorar l’atenció ciutadana a 1 Anar al web de l’Agència Catalana forma coordinada i transversal, des aviat possible i abans de les 72 hores través de la xarxa i, concretament, de Certificació-CatCert, www.idcat.net de tots els departaments del Govern. posteriors a la relació. S’aconsegueix per posar a l’abast de tohom un i emplenar un formulari amb les Aquest Pla conté mesures per fer de una reducció en la taxa d’embarassos Els ajuts del Govern de la Generalitat conjunt de tràmits que es podran dades de la persona que vol la la vida quotidiana l’eix fonamental del 95%, si s’administra en les per complementar les pensions de fer per Internet de forma segura identificació digital. Un cop registrada, de totes les polítiques per tal de primeres 24 hores; del 85%, entre viduïtat més baixes s’han apujat per mitjançant l’ús de l’identificador la persona sol·licitant serà informada construir una societat que situï per les 25 i les 48 hores, i del 58%, si segona vegada aquest any Així, doncs, . digital i de la signatura electrònica de les oficines on pot identificar-se davant de tot la vida de les persones. s’administra entre les 49 i les 72 passen de 300 euros anuals a 360 euros, dels ciutadans. L’idCAT és un personalment. Així, promou un canvi cultural en hores següents al coit de risc. Més per un augment del 20%, amb efecte identificador digital avançat el pacte social entre les dones i els informació, als centres de salut i al retroactiu des del mes de gener. El que assegura la integritat de 2 El ciutadà o ciutadana ha d’anar a homes i un nou model d’organització telèfon Sanitat Respon: 902 111 444. Departament de Benestar i Família les transaccions electròniques l’oficina escollida i, una vegada validada que tingui en compte les necessitats, destina globalment aquest any 43,6 garantint la identitat de les persones. la seva identitat, l’entitat de registre formes de ser i expectatives de milions d’euros a aquest pagament, la qual cosa significa un increment de Serveix per relacionar-se amb les administracions públiques generà el certificat digital. dones i homes. Un dels objectius és avançar Consells per a l’ús de quasi el 35% respecte al 2003. En total, catalanes, amb la mateixa validesa 3 Accedint novament a la pàgina web, i millorar la participació i la línies telefòniques de el 2004, rebran ajuts complementaris 123.000 persones, unes 8.600 més que jurídica que en una tramitació presencial, i fer gestions i consultes es podrà descarregar l’idCAT. A partir d’aquest moment, ja el podrà utilitzar representació femenina, garantint, per exemple, un mínim del 50% tarifació addicional l’any anterior. administratives sense desplaçaments. tantes vegades com desitgi durant un de dones en les llistes electorals. Fixeu-vos en els prefixos 803, També permetrà la relació amb període de validesa de 3 anys. També pretén fer de la Generalitat 806, 807 i 907 i en la xifra que ve una institució exemplar pel que fa a continuació: 0 i 1, més barat, 8 a la implementació de les polítiques i 9, més car. Desconfieu davant de dones. Un altra mesura és la d’anuncis que difonen aquests La cultura catalana, d’augmentar els ajuts als ajuntaments per tal que les polítiques de dones serveis sense que el responsable s’identifiqui. La connexió màxima convidada internacional puguin esdevenir una realitat. El Pla inclou el Programa per a és de 30 minuts: 8, en el cas de serveis destinats a menors, i 5, en l’abordatge integral de les violències el cas de concursos. Passat aquest La cultura catalana és la cultural catalana tindrà un contra les dones 2005-2007, que, temps, la comunicació s’ha de tallar convidada d’honor de la Fira aparador internacional a la ciutat entre altres, preveu el desplegament automàticament. Internacional del Llibre de llatinoamericana. La literatura d’una xarxa d’atenció integral per Comproveu la factura del telèfon, les Guadalajara (Mèxic) el 2004. La serà l’eix central del programa. a les situacions de violència, amb trucades hi han d’estar desglossades Fira del Llibre de Frankfurt, la Autors com Quim Monzó, Enrique atenció urgent, suport econòmic, i amb durada i cost econòmic. més important del món, també Vila-Matas, Enric Cassasses o accés a l’habitatge i a la formació Per reclamar, primer cal fer-ho ha anunciat que l’acollirà com Carles Ruiz Zafón, entre altres, hi ocupacional. Totes les actuacions a l’empresa i, en cas de desacord, a convidada d’honor en una seran presents. També hi tindran es duran a terme en col·laboració us podeu adreçar a l’Oficina propera edició, el 2006 o 2007. lloc un homenatge al desaparegut amb els ens locals, tenint en compte d’Informació al Consumidor. Si Entre el 27 de novembre i Manolo Vázquez Montalbán i una l’experiència de la xarxa associativa reclameu, per evitar el tall de línia, el 5 de desembre, la creació retrospectiva d’Antoni Tàpies. dels diversos col·lectius de dones. pagueu la resta de la factura.
  • 19. 4 5 notí 72,5 milions d’euros cies en millores a la xarxa viària InfoCatalunya Prioritat, Relleu al atendre la Departament salut mental de Comerç, Un dels principals problemes de salut a El Pla potencia la formació, l’avaluació Turisme i Consum Europa en els anys vinents serà la salut mental. Es calcula que més d’una quarta de la qualitat i la recerca. El model d’atenció psiquiàtrica que es part de la població presenta al llarg de cerca per als ciutadans de Catalunya Josep Huguet i Biosca va la vida algun trastorn mental, cosa que és l’atenció integral. Per aquest motiu, el prendre possessió del càrrec de incrementa la demanda sociosanitària Govern de la Generalitat ha constituït un conseller de Comerç, Turisme i per la pèrdua de qualitat de vida de comitè per a l’elaboració del Pla d’atenció Consum després que l’anterior les persones que pateixen directament integral a les persones amb problemes titular, Pere Esteve, presentés la malaltia i de les seves famílies. de salut mental que haurà de considerar el cessament per raons de salut. L’estratègia de l’oficina europea de tots els factors, tant els biològics, Com a nou conseller, Huguet ha l’Organització Mundial de la Salut per com els psicològics i els socials. També a l’any 2010 es dirigeix precisament a incorporarà els aspectes de promoció, apostat pel diàleg amb tots els promoure la salut mental. El Pla director prevenció, realització de tractaments sectors i ha expressat la voluntat de salut mental i addicions prioritza la especialitzats, rehabilitació i reinserció, de continuar les polítiques promoció i la prevenció, la integració tant social com laboral. Igualment, vol engegades pel seu antecessor de la salut mental a la xarxa sanitària donar suport a les famílies i sensibilitzar i d’aplicar les línies definides general, l’atenció comunitària i la millora la societat sobre els drets de les persones a l’acord del Tinell, com són de l’atenció a la població infantil i juvenil. que pateixen una malaltia mental. l’aposta per un model comercial equilibrat, la internacionalització de les empreses catalanes, la promoció d’un turisme de La vacuna de la grip, cròniques metabòliques, disfuncions renals, hemoglobinopaties o immunosupressió. qualitat i la defensa dels drets abans del desembre • Infants i adolescents (de 6 mesos a 18 anys) tractats durant un llarg temps amb àcid del consumidor. La campanya de vacunació antigripal 2004-2005 acetilsalicílic. Josep Huguet i Biosca va néixer a Manresa (El Bages) el 8 de març ja s’ha posat en marxa als centres d’atenció • Dones que estan en el segon o tercer primària i durarà fins al 30 de novembre. Va trimestre de l’embaràs. de 1951. És enginyer industrial adreçada a: • Persones que poden transmetre la grip per l’Escola d’Enginyers • Persones de 60 anys o més. a grups d’alt risc, com ara personal mèdic, Superiors de Terrassa, i llicenciat • Persones internades en institucions d’infermeria i altres treballadors i treballadores en història per la Universitat tancades, com ara residències geriàtriques, de residències geriàtriques o cuidadors de Autònoma de Barcelona. Des del centres de malalts crònics, mentals, etc. malalts crònics, a més dels que mantenen 1995, ha estat diputat d’Esquerra • Persones adultes i infants amb malalties contactes domiciliaris amb persones d’alt risc. pulmonars o cardiovasculars cròniques, l’asma La grip arriba generalment entre els mesos de Republicana de Catalunya desembre i gener. S’estima que cada any afecta inclosa. al Parlament de Catalunya i portaveu d’aquest grup entre el • Persones adultes i infants que han estat entre el 10 i el 20% de la població i que causa el sotmesos a vigilància mèdica o hospitalització 25% dels processos febrils aguts. La campanya vol 1999 i el 2004. durant l’any anterior a causa de malalties reduir la mortalitat entre els més grans de 60 anys.
  • 20. 8 9 criticar o de reivindicar i ho han fet, notícies majoritàriament, a través del web de l’Estatut (www.gencat.net/nouestatut). Unes 5.000 persones han participat en Aeroport a Lleida, millores al de Girona i tercera pista al de Barcelona els actes del Bus de l’Estatut i més de InfoCatalunya 5.000 han enviat les seves propostes per correu a l’adreça postal 273 FD, mentre que un miler de ciutadans i ciutadanes han participat en xerrades i tallers sobre el nou text estatutari. L’EUROREGIÓ Totes les propostes recollides a una estructura per MÉS DE 100.000 través del procés de participació es traslladaran en les properes setmanes a l’acollida social PERSONES a la Ponència Parlamentària i econòmica encarregada de l’elaboració de I UN CENTENAR l’Estatut. De l’anàlisi de les primeres El Govern de la Generalitat ha aprovat D’ENTITATS aportacions, es pot concloure que el nou Estatut haurà d’incorporar la creació del Programa per a l’impuls i la creació de l’Euroregió Pirineus- JA S’HAN FET drets (referents al benestar, la Mediterrània. Amb aquest acord el SEU L’ESTATUT igualtat, l’autodeterminació i l’ús i la promoció de la llengua), un Govern dóna un impuls institucional a la creació d’aquest organisme de El procés de participació millor sistema de finançament i cooperació regional. El programa té ciutadana culmina amb més competències (immigració, la funció de promoure les relacions la Setmana de l’Estatut i la infraestructures, relacions exteriors i institucionals, culturals i econòmiques celebració del 25è aniversari seleccions esportives). entre els països i les regions que integren aquest territori, per articular de l’Estatut del 1979. Recta final de la campanya un espai que pugui afrontar millor Amb la Setmana de l’Estatut, que té els reptes socials i econòmics en el Més de 75.000 visites al web de lloc del 18 al 29 d’octubre, el procés marc de la globalització i en el nou l’Estatut, 5.000 qüestionaris sobre de participació arriba a la recta final marc europeu. L’Euroregió Pirineus- com ha de ser el nou text estatutari, amb un cicle de debats arreu del Mediterrània, de la qual ja han desenes de documents d’ONG, territori amb els quals s’ha volgut acceptat formar part Catalunya, sindicats, col·legis professionals, implicar tots els sectors. Aquesta Aragó, les Illes Balears, i les regions E municipis i universitats, entre altres, recta final està, a més, marcada per franceses de Languedoc-Roussillon l futur aeroport de Lleida, Enllaços intercontinentals a l’aeroport de Barcelona amb opinions i reclamacions sobre la la commemoració dels 25 anys de i Midi-Pyrénées, és un potent pol que està previst instal·lar-lo La Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de reforma estatutària. Aquesta és, fins a l’Estatut de 1979. El 27 d’octubre, d’atracció econòmica, innovació i a Alguaire, serà un aeroport Comerç han acordat, a través d’un conveni, posar en marxa una estratègia l’octubre, la resposta de la ciutadania el Govern aplega al Palau de la turisme del sud d’Europa. Aquesta d’aviació regional, que facilitarà comuna per a la captació i la promoció de noves rutes internacionals per a a la campanya de participació que ha Generalitat els redactors d’aquest unió significa aconseguir noves l’accés al transport aeri des d’aquesta l’aeroport de Barcelona. posat en marxa el Govern. Milers de text per recordar junts l’aprovació inversions i compartir recursos en infraestructura a qualsevol altre S‘han dut a terme diversos estudis que identifiquen rutes aèries persones han aprofitat l’oportunitat en referèndum, ja fa 25 anys, de comunicacions, infraestructures, aeroport d’abast regional europeu. intercontinentals viables a curt termini, per exemple els enllaços directes d’informar-se, de parlar, d’opinar, de l’Estatut de Catalunya. recerca, innovació, cultura, medi Pel que fa a Girona, Generalitat, amb Nova York, Filadèlfia, Buenos Aires, São Paulo, Montreal o Dubai. ambient, turisme i patrimoni. AENA i l’Ajuntament de Vilobí L’aeroport de Barcelona serà present al fòrum de desenvolupament de La conjuntura actual pot facilitar la d’Onyar han signat un conveni per rutes aèries Routes 2004. creació d’aquesta euroregió ja que s’ha millorar el servei als usuaris davant del iniciat el procés de descentralització creixement del trànsit de passatgers a Rutes aèries des de Barcelona a França i, alhora, el govern espanyol l’Aeroport Girona-Costa Brava, amb Es poden classificar els enllaços identificats en tres categories: ha expressat la seva disposició més aparcament, serveis de retirada 1 2 3 Enllaaços Enll ços laços Enllaços estratègi llaços estratè aços estratègics perquè les comunitats autònomes i custòdia de vehicles i sistemes de intercontinentals rcontinental tine poteencialment (subjecte a la ubjecte participin a la Unió Europea. El dia 29 senyalització i informació sobre viab (1a f bles 1a fase) viab (2a fase) bles se) maduració del me aduracióió mercat) m d’octubre, a Barcelona, se celebra la transport públic. Nova York (Newark) a rk (Newa (N Miaami Jap pó reunió fundacional, on els presidents Finalment, l’aeroport de Barcelona Filad a dèlfia Mon eal ntreal Mèèxic de Catalunya, Pasqual Maragall; ja disposa d’una tercera pista i ara Buenos Aires nos Aires/São Paulo Quito/Gua to/Guayaquil Xin na d’Aragó, Marcel.lí Iglesias, i de les s’hi començarà a construir la nova Duba ai/Bahrain Lima/Bogotà/Caracas a/Bogotà/Carac Índ dia Illes Balears, Jaume Matas, juntament terminal. Amb aquesta pista, de 2.660 amb el president de la regió francesa metres de llarg, la xifra d’enlairaments de Midi-Pyrénées, Martin Malvy i el, i aterraments s’incrementarà força. A Segons els estudis, les companyies aèries internacionals perceben del Consell Regional del Languedoc- més, farà possible, un cop enllestida la Catalunya bàsicament com a regió turística. L’aeroport de Barcelona ha Roussillon, Georges Frêche, signaran nova terminal el 2007, que l’aeroport es de competir amb Madrid, Amsterdam, Frankfurt o Londres. Malgrat tot, té la declaració fundacional de faci càrrec dels 40 milions de passatgers una bona situació geogràfica per captar el trànsit del sud d’Europa que va l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. anuals previstos per al 2015. a l’oest (Amèrica) i el de la península que va a l’est (Orient Mitjà i Àsia).
  • 21. 10 11 Educació 2004-05 Inversió en centres del Departament d’Educació Entrada en funcionament 2004 Modalitats Import (*) % Nova construcció 74,450 30,5 % Rehabilitació i grans ampliacions 93,090 38,1 % Actuacions de millora 33,570 13,8 % Equipaments escolars 36,880 15,1 % Altres actuacions 6,043 2,5 % Total 244,033 100 % (*) Dades en milions d’euros. Reforç de professionals centres públics i concertats de Catalunya i que s’aplicarà i més inversió de manera gradual fins al curs 2007-2008. L’objectiu és a- propar els serveis de salut als centres docents i en particu- Una de les respostes més immediates a la demanda lar als adolescents que hi estudien, per tal de promoure-hi educativa és la de reforçar el nombre de professionals a actituds i hàbits saludables i detectar-hi problemes al més les aules. Per aquest motiu, aquest curs comença amb un aviat possible, posant especial atenció a la salut mental. increment net de 2.200 professors i professores; 1.300, a Durant el curs escolar 2004-2005 el programa es primària, i 900, a secundària. També s’han afegit entre 30 desenvolupa al Prat de Llobregat, Viladecans, Mataró, i 40 places d’auxiliars d’educació infantil, 14 educadors Granollers ciutat i Franqueses, Santa Coloma de socials i 20 psicopedagogs i unitats de suport a l’educació Gramenet, el Baix Empordà, Barcelona ciutat (Ciutat especial (USEE) en 25 centres públics. A més, es garanteix Vella), Girona ciutat, Reus, Lleida ciutat, Tarragona la dotació d’assistents socials en tots els equips. ciutat, Cornellà de Llobregat i Igualada. El curs 2005- Pel que fa a equipaments, la construcció i l’ampliació de 2006 el programa s’ampliarà als centres de l’Hospitalet centres escolars i instituts es concreta en 28 nous centres de Llobregat, el Garraf, Mollet ciutat i la Llagosta, d’ensenyament infantil i primària, 9 instituts de secun- Blanes, Calella, Osona, Cerdanya, Sabadell ciutat i dària i 57 grans ampliacions, al mateix temps que s’han dut a terme 632 obres de reparació i millora amb una inversió global de 33,5 milions d’euros. La inauguració de noves instal·lacions i l’ampliació de centres s’han realit- zat majoritàriament a Barcelona comarques (26), Vallès occidental (16), Lleida (14) i Tarragona (13), si bé a totes les demarcacions se n’han produït segons les necessitats. El nombre de prefabricats amb què ha començat el curs 2004-2005 és 503 mòduls, 24 menys que el curs anterior. Totes aquestes actuacions es veuran reforçades amb el nou Pla de construccions escolars vigent fins al 2007, que preveu una inversió de 1.500 milions d’euros, i que es concreta en 204 centres de nova construcció, 79 subs- titucions d’espais, 229 grans ampliacions i 136 reformes d’adequació i rehabilitació. educació de qualitat! 75 milions diaris de les antigues pessetes per al transport escolar Un total de 82 milions d’euros és la quantitat aprovada pels convenis subscrits entre el Departament d’Educació La millora de la qualitat del sistema educatiu s’afronta aquest i els consells comarcals per a la gestió dels serveis de menjador, transport escolar i altres prestacions. Aquesta curs des de tres àmbits: el reforç de personal i equipaments, el xifra és el 10,25 % més alta que el curs passat, que va ser programa d’acollida d’escolars nouvinguts i els plans d’innovació de 74 milions d’euros. Amb aquestes beques, s’asseguren educativa. Mentrestant, el Departament d’Educació està seguint de les condicions mínimes necessàries perquè els nens i les prop la reforma de la llei educativa que prepara el Ministeri un cop nenes segueixen correctament els horaris lectius. aturada l’aplicació de la LOCE. Per primera vegada, l’educació és una prioritat pel Govern de Catalunya i també pel Govern de l’Estat La salut, matèria educativa L’aula, espai de convivència. Els centres docents són el marc espanyol i, per tant, hi ha una oportunitat històrica per augmentar La preocupació per les condicions de l’entorn educatiu ha idoni per fomentar una societat basada en la justícia, el diàleg significativament la qualitat formativa de tota una generació. fet posar en marxa el programa “Salut i escola” que va di- i la convivència. rigit a 125.000 estudiants de tercer i quart cicle d’ESO dels
  • 22. 12 13 Educació 2004-05 Origen geogràfic de l’alumnat estranger RS Curs 2003-2004 ELLS ESCOLA ELECCIO NS ALS CONS vembre tenen 0 de no el 3 l Amèrica Central i del Sud 47,4 % Entre el 23 i ns per a la renovació de Magrib 27,2 % io lloc les elecc rs dels centres docents Unió Europea 6,0 % consells esc ola i! Participeu-h Europa no comunitària 9,1 % públics i concertats. Àsia i Oceania 5,7 % Àfrica subsahariana 4,1 % Amèrica del Nord 0,5 % cadascun del sectors que integren els consells. Hi ha dues Un espai per a la igualtat convocatòries, una per als centres públics i una altra, per als concertats. En tots dos casos el consell ha de quedar d’oportunitats constituït abans del 15 de desembre. Més informació: Pla per a la llengua i la cohesió social www.gencat.net/ense Les projeccions demogràfiques preveuen que durant aquest curs el nombre d’estudiants de nacionalitat es- Acollida d’estudiants nouvinguts trangera en educació infantil, primària i secundària a El curs ha començat amb 1.074.000 alumnes, a diferèn- Catalunya se situarà als voltants del 10%, un percentatge cia del 1.036.000 alumnes de l’inici del curs passat. Això semblant al dels països de la Unió Europea. És evident que significa que hi ha hagut un increment de 38.000 alumnes, la immigració és un dels grans reptes que cal afrontar per 22.000 dels quals són nouvinguts. És a dir, 6 de cada 10 tal d’aconseguir un país sense exclusió social, acollidor alumnes nous provenen d’altres països. i obert al món. En aquest sentit, l’escola, en ser un dels En previsió de l’augment per l’efecte de la matrícula viva primers espais de contacte entre la societat catalana i (el alumnes que van arribant durant el curs), la incorpo- l’immigrant, esdevé el marc idoni per potenciar els fona- ració de professorat no s’atura en la xifra de 2.200 sinó, que s’anirà incrementant en els mesos vinents segons les necessitats. Per facilitar la integració i la cohesió dels alumnes que es van incorporant, es disposa de diverses eines entre les quals destaquen les aules d’acollida i el Pla per a la llengua i la cohesió social, que s’aplica per primer cop. Aules especials per a la integració L’aula d’acollida és el lloc d’atenció immediata de l’alumnat estranger, que prové sovint de sistemes for- matius i realitats culturals diferents i que, molts cops, s’incorpora a meitat de curs. Es tracta de dotar els cen- Acollir i aprendre dels nouvinguts. El nou Pla per a la llengua i la cohesió social vol consolidar el català com tres del personal i els equipaments necessaris per tal a eix vertebrador d’un model plurilingüe i intercultural amb finalitat d’integració perquè involucra a tothom que aquests alumnes adquireixin els coneixements i les capacitats que afavoreixin la seva progressiva incorpo- ració a les aules ordinàries. Hi haurà 699 aules d’acollida: Terrassa ciutat. Al llarg dels cursos 2006-2007 i 2007-2008 Participeu en les eleccions 599 en centres públics i 100 en concertats, per atendre els s’implantarà a tot el territori català. El projecte el duen a terme principalment profession- dels consells escolars escolars immigrants allà on cal i trencar la tendència a la concentració dels nous alumnes en els centres públics. La als d’infermeria en col·laboració amb els professionals Entre el 23 i el 30 de novembre tenen lloc les eleccions distribució per territoris és la següent: educatius. El programa fa èmfasi en l’orientació dels per renovar els consells escolars dels centres docents adolescents sobre sexualitat, la contracepció i les malal- sostinguts amb diners públics. Els consells participen ties de transmissió sexual. En salut mental i consum de en la gestió i el control dels centres i són l’instrument Barcelona-ciutat 109 drogues i alcohol, es treballen els vincles i les relacions per garantir que la veu i l’opinió de la comunitat Barcelona-comarques 151 amb les amistats, els educadors i les famílies, mitjançant educativa (professorat, alumnes, mares i pares, personal Baix Llobregat-Anoia 59 conceptes com l’autoestima, l’autoimatge corporal i la d’administració i serveis, administració i institucions) Vallès Occidental 54 tolerància a la frustració. El programa inclou també la es tinguin en compte. Per aquest motiu, el Departament Girona 78 Més recursos i instruments. El Govern posarà en marxa promoció d’un sentit crític davant les pressions a favor d’Educació demana la participació activa de totes i tots Lleida 47 plans d’innovació que garanteixin l’accés a les eines del consum, i vol augmentar la percepció del risc de les els implicats. L’educació necessita el compromís de tota Tarragona 72 pedagògiques més avaçandes, sense descuidar l’atenció drogues. S’hi promou, a més, l’aprenentatge d’hàbits ali- la comunitat i aquesta és una eina clau per fer-lo efectiu. Terres de l’Ebre 29 a la diversitat. mentaris saludables i la pràctica d’activitat física. El procés electoral renovarà la meitat dels membres de
  • 23. 14 15 Les demandes de la Generalitat i innovadora per afavorir la igualtat, el progrés i la cohesió social. La futura LOCE s’ha començat a debatre i des de Catalunya es vol | 6 Assolir la competència en llengües estrangeres i en l’ús de les participar activament en la seva elaboració. Els objectius de la tecnologies de la informació i la comunicació. | 7 Impulsar la gestió Generalitat per a la nova norma educativa es poden concretar en: autònoma, participativa, democràtica i responsable dels centres 1 Reduir el fracàs escolar. | 2 Millorar el rendiment de tot l’alumnat educatius. | 8 Crear una xarxa educativa d’utilitat pública de qualitat i incrementar la població amb estudis postobligatoris (batxillerat i i compromesa socialment i educativa amb els reptes del segle XXI.| 9 formació professional).| 3 Incrementar les places escolars públiques Disposar d’un professorat laboralment reconegut, professionalment de 0-3 anys.| 4 Garantir la gratuïtat de l’educació infantil de 3-6 anys qualificat i socialment compromès. | 10 Tenir una formació profes- en els centres sostinguts amb fons públics i plantejar la conveniència sional adaptada a les necessitats del teixit empresarial i que satisfaci d’establir-ne l’obligatorietat. | 5 Promoure una educació de qualitat les necessitats educatives d’una societat globalitzada. ments d’una cultura democràtica basada en la justícia, el diàleg i la convivència. Per aquest motiu, el Departament d’Educació dóna un nou impuls al Pla d’actuació per a l’alumnat de nacionalitat estrangera (PAANE). El Pla preveu invertir més de 35 milions d’euros per aconseguir els objectius de consolidar la llengua catalana a l’escola, fomentar l’educació inter- cultural i promoure la igualtat d’oportunitats. El nou pla es diferencia de l’anterior perquè adopta una visió més global. Mentre que abans se centrava en l’aprenentatge del català, aquest any, a més, es presta aten- ció a altres aspectes com ara l’acolliment dels alumnes, tant a l’escola com a l’entorn, i els aspectes emocionals de relació i convivència. De la mateixa manera que el coneixement de la llengua permet les relacions person- als, aquestes relacions són les que ajuden els alumnes de nacionalitat estrangera a millorar la inserció al país i el coneixement del català. De fet el nou pla es dirigeix a tots els alumnes del país i no tan sols als de nacionalitat estrangera. Cal destacar que la presència i la convivència a les aules d’alumnes de països molt diversos és un enriquiment per al sistema educatiu, ja que permet a l’alumnat prendre consciència tant de la diversitat cultural com dels valors comuns que compar- tim. En definitiva, el Pla vol consolidar el català, llengua vehicular del sistema educatiu, com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe i intercultural, amb una finalitat de cohesió social. Innovació educativa El curs ha començat amb 76 nous cicles formatius de formació professional que es poden fer compatibles amb la vida laboral, i que ja han registrat 4.000 matricula- cions noves. D’altra banda, s’han posat en marxa 90 aules obertes per al tractament de la diversitat de l’alumnat en instituts i s’han iniciat, de manera experimental, incorpo- racions d’integradors socials en alguns centres. Durant aquest curs, es presentaran públicament els pro- grames d’innovació educativa que començaran a implan- tar-se a partir del proper any escolar, entre els quals cal destacar: el Pla contra el fracàs escolar i per a la millora del rendiment escolar, el Pla per a l’ús de les tecnologies L’educació és cosa de tots i totes. Va molt més enllà de les hores lectives i demana la participació i el compromís de la informació i la comunicació als centres educatius, L’entorn també compta. Fomentar els hàbits saludables de tots els agents socials. Tant dels directament implicats en els consells socials (professionals, pares, mares, el Programa d’aprenentatge de llengües estrangeres i el en l’alimentació, l’activitat física i les relacions socials institucions i administracions) com del conjunt de la societat que treballa per fer un país millor i més Programa de biblioteques escolars i d’estímul a la lectura, són objectius del model educatiu que es posa en marxa competitiu internacionalment. entre altres. aquest curs.
  • 24. 16 17 pla de govern InfoCatalunya Els compromisos amb la gent 9.000 habitatges nous, 4.000 dels l’any 2007 la referència europea de Un operador públic per estendre quals seran de lloguer. El Pla pel dues places públiques d’atenció la banda ampla. Bona part de dret a l’habitatge 2004-2007 preveu, residencial per cada cent persones de Catalunya està mancada de les entre altres accions, la construcció més de 65 anys. infraestructures necessàries que d’aquest nombre d’habitatges per fan possible el desenvolupament l’any vinent. Incrementar el parc Desplegament dels Mossos tecnològic i això suposa una hipoteca d’habitatge públic i fomentar la d’Esquadra a Barcelona. La policia per al futur. El Govern crearà cultura del lloguer són elements de la Generalitat es desplega l’any vinent, conjuntament amb el clau per frenar la pujada del cost de finalment a la capital de Catalunya, món local, una empresa que serà l’habitatge i avançar perquè tothom amb una comissaria a cada districte. l’encarregada de construir una hi tingui accés. Això implicarà una inversió en xarxa de banda ampla que acceleri equipaments de 140 milions d’euros l’acostament dels serveis tecnològics Més recursos per construir i i una despesa de 96 milions d’euros. avançats arreu de Catalunya. rehabilitar escoles. La població És una mesura que vol contribuir a la escolar torna a créixer a Catalunya. millora de la seguretat ciutadana. Consolidació de Catalunya com a Calen més escoles i rehabilitar, en referent biomèdic internacional. molts casos, els edificis que ja hi 145 actuacions urgents a les L’any vinent el Govern propiciarà ha per millorar i adequar l’entorn conques fluvials catalanes, des de la creació d’un agrupament educatiu. El Pla de construccions la Costa Brava fins a l’Ebre. estratègic dels diferents organismes, escolars té un cost previst de 416 Amb aquestes actuacions, el Govern institucions i empreses de prestigi milions d’euros per al 2004-2005. vol incrementar els recursos hídrics en el sector biomèdic i sanitari a i millorar-ne la gestió, impulsant Catalunya. L’objectiu és crear un pol l Pla de govern 2004-2007 és el conjunt d’accions que E emprendrà el Govern en aquesta legislatura amb un calendari associat a cadascuna d’elles. El Pla és un instrument de concreció política amb més de 1.500 mesures, Més professionals a l’atenció primària. Al final de l’any 2005, el 38% dels centres d’atenció primària, d’on faci més falta, hauran vist incrementada la seva plantilla una nova cultura de l’aigua que no malmeti la riquesa natural del país per a les futures generacions. Millores en la difusió del català de recerca i desenvolupament que acabi consolidant una “bioregió” competitiva internacionalment. Línia fèrria d’ample internacional que no existia fins ara, i que vol coordinar transversalment de metges i pediatres. L’atenció al món amb la refundació de des del port de Barcelona fins a les iniciatives dels diversos departaments de la Generalitat. primària, la que és més a prop de l’Institut Ramon Llull. Concreta- la frontera francesa. L’any 2005 Respon a la voluntat de fer àgil i transparent la gestió política. la ciutadania, rebrà més recursos ment es plantegen dos objectius per s’impulsarà de manera decisiva perquè sigui més àgil i eficient. a aquesta institució. Per una banda, aquesta obra que ha d’estar enllestida En podeu consultar tots els detalls al web: www.gencat.net/ establir acords de col·laboració amb l’any 2009. Aquesta connexió ha de pladegovern. En el debat de política general al Parlament, 1.500 noves places residencials institucions de tots els països de potenciar definitivament el Port de el president de la Generalitat en va destacar les deu mesures per a la gent gran. Aquesta actuació parla catalana, i, per una altra banda, Barcelona, però també incrementar el suposa una inversió de 80 milions instaurar càtedres Ramon Llull de transport ferroviari de mercaderies, més rellevants que es portaran a terme el 2005. Són aquestes: d’euros en un sol any i s’emmarca llengua catalana a deu universitats que té molt menys impacte ambiental en un objectiu ambiciós: assolir espanyoles. que el transport per carretera.
  • 25. 18 19 Els recursos econòmics de la sanitat El model sanitari català s’ha caracteritzat sempre pel seu alt nivell de qualitat i per donar accés universal en l'assistència a totes les persones, sigui quin sigui el seu origen. Arrossega doncs, un cert desequilibri entre els recursos disponibles i l'increment de la població. Actualment, prop de 7 milions de persones tenen la targeta sanitària individual (TSI) i, per tant, tenen dret als serveis sanitaris de la xarxa pública catalana. A aquest increment poblacional cal afegir-hi, a més, l'envelliment de la població i la incorporació de les noves tecnologies. Com es distribueix el pressupost A la vista del pressupost, ja s’han posat en marxa algunes accions per 6.926.191 persones són la població el 100% del finançament ve dels impostos millorar l’eficiència del sistema. Per una banda, dotar de més recursos a l’assistència primària, la qual cosa implica millorar l’ús que fem de l’atenció de referència pel sistema sanitari Des de l’any 2000, la sanitat es finança pels impostos i no per especialitzada (hospitalària, salut mental i sociosanitària). Per una altra, les cotitzacions a la Seguretat Social, que van íntegrament la despesa en farmàcia, que suposa gairebé el 25% del total, s’anirà reduint a les pensions. Per tant, és des de la caixa comuna de l’Estat amb un seguit de mesures entre les quals destaquen l’augment de la que s’ha de plantejar la principal solució del seu finançament. prescripció i dispensació de medicaments genèrics. REFERÈNCIES PRESSUPOST SANITARI Impostos any 2003 Cotitzacions 5.489,98 milions Evolució dels percentatges sobre el total del finançament any 2004 72,8 79,2 85,1 94,4 97,3 100 6.501,75 milions +15% el 17,3%, 1.212.083 persones, són majors de 65 anys Esperança de vida en néixer homes d’aquestes: 76,5 anys Salut mental són homes dones 2,80% el 41,03% 83,2 anys Atenció 497.354 sociosanitària Farmàcia 2,95% 24,03% són dones el 57,97% 702.662 Atenció primària 21,09% Atenció Taxa de natalitat. Per mil. 27,2 hospitalària Altres 20,8 47,28% 1,85% 9,5 14,9 Taxa de defuncions. Per mil. 5,6 2,7 1989 1995 1996 1997 1998 2000 8,9 anys Creixement de la població immigrant. Per mantenir aquests nivells d’atenció i qualitat, cal millorar 2002 el sistema de finançament de la sanitat en general. També s’ha constituït un grup de treball per a la racionalització 5,05% i el finançament de la despesa sanitària amb experts reconeguts en aquest àmbit. Aquest grup té l'encàrrec del 2003 Govern d'analitzar i proposar mesures correctores que permetin racionalitzar la despesa, mantenint l'eficiència i la qualitat dels serveis. Està previst que presentin els primers 5,73% documents per gener.
  • 26. 20 El compromís del Fòrum El Fòrum ens ha deixat el Compromís de Barcelona, una declaració de ciutadans i ciutadanes per a un desenvolupament just, humà i sostenible. El document proposa el diàleg i la negociació com a eina de construcció del món, demana que es reconegui la diversitat cultural com a patrimoni de la humanitat i defensa un model econòmic més just i solidari. Per aconseguir-ho, es proposa apropar el govern a la ciutadania. En aquesta línia es mou l’Agenda de Barcelona per al Desenvolupament, un document redactat per un destacat grup d’economistes que discuteix els límits de la política econòmica neoliberal. L’Agenda posa en dubte les receptes econòmiques clàssiques per als països en desenvolupament i demana que aquests països puguin participar en el disseny de la política econòmica mundial. Per una altra banda, el Fòrum ha recuperat un extens territori degradat de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, integrant una depuradora, una central tèrmica i altres instal·lacions tradicionalment incòmodes en l’entramat urbà de les ciutats. La pèrgola fotovoltaica és un dels exemples de l’aplicació de la sostenibilitat. El Fòrum tindrà continuïtat a Monterrey l’any 2007.
  • 27. 2 22 Entrevista Bones pràctiques. Les polítiques no només s’impulsen des dels governs. Els ciutadans i les ciutadanes són, sens dubte, els que més treballen en el dia a dia que fa avançar el país. En molts casos, a més, és un treball actiu que fa que s’impliquin en millores col·lectives. Aquest és el cas de l’Associació de Mares i Pares de l’escola Dolors Monserdà Santapau. El seu projecte per als llibres escolars, que també es porta a terme en altres escoles, és una via per educar, reutilitzar i estalviar. i pregunteu a l’Ester, en Jorge, la Cristina, la Lali projecte. Tanmateix, les xifres són per engrescar-s’hi. Fins S o en Narcís què han fet per vacances, us diran que esborrar ratlles i notes en els llibres dels seus fills. No han estat els únics, perquè els pares i les mares a aquest curs els llibres costaven a les famílies entre 68 i 160 euros, segons el curs, i ara paguen una “tarifa plana”. S’han establert dues quotes: les famílies amb infants de dels 500 alumnes del CEIP Dolors Monserdà Santapau, P3 a P5 paguen 12 euros l’any, i els que tenen fills i filles a Barcelona, s’han proposat reutilitzar tots els llibres entre primer i sisè, 40 euros. Un cop els números fets, escolars. En altres escoles es reciclen d’un curs a l’altre calia saber quins llibres es farien servir el curs següent. alguns llibres de text, d’alguna matèria o d’algun curs. Després van començar a recollir els llibres, un per un. Però els cinc pares de la comissió de llibres de l’associació Aleshores es van fer una idea de quins llibres eren de mares i pares d’aquest centre es van proposar un aprofitables, i quins no ho eren, per fer-ne la comanda. projecte ambiciós. El van batejar Projecte Libris, i és un Van calcular que, perquè el projecte funcionés, cada any pla de socialització que abasta tots els llibres, tant els de s’havien de reutilitzar dues terceres parts dels llibres, i text, com els d’ús i els de lectura. que cada llibre havia de tenir una vida útil de quatre anys, Una iniciativa tan “agressiva” no hauria estat possible els de text, i de sis anys, els de lectura. sense una comissió de pares i mares ben avinguts i una Quan van tenir tots els llibres, en van fer lots que bona disposició de la direcció del centre. Finalment, la barrejaven llibres nous i vells. A cada llibre hi va una resta de pares i mares també van estar d’acord amb el etiqueta, un ex libris, que indica el nom del nen o nena projecte per deixar a l’escola els llibres comprats, i així que posseeix el lot aquell curs. Als nens i les nenes els fa es va decidir en assemblea. El dia de Sant Jordi s’havia molta gràcia saber de qui va ser el llibre el curs anterior, i explicat el Projecte Libris a tothom. Els cinc pares van és una manera que es responsabilitzin de “llegar” el llibre muntar una parada de llibres presidida per la mascota del en bon estat. El Projecte dóna més anys de vida als llibres. projecte, un llibre que camina. El lema del projecte Libris No és una vida eterna, sinó d’uns quatre anys, sempre que és “Educar, reutilitzar i estalviar”, per aquest ordre. Tot no hi hagi canvis de plans d’estudis pel mig, però almenys i que l’estalvi és important, no és l’objectiu prioritari del és una vida més llarga i no cal comprar-los tots cada any .
  • 28. 23 Aquests telèfons us serviran per obtenir informació immediata, i les adreces web, per aprofundir més en la consulta. Podeu retallar la adreces pràctiques pàgina per tenir-la a mà. Informació telefònica general Telèfon d’atenció ciutadana Telèfon d’emergències A Catalunya: 012 112 Fora de Catalunya: 902 400 012 www.gencat.net/interior Estranger: 00 34 902 400 012 i per aquesta tardor... Estatut Participació en el nou Estatut www.gencat.net/nouestatut Cultura, fires internacionals Institut Ramon Llull www.llull.net Consum Institut Català del Consum www.icconsum.org/ Polítiques per a les dones Institut Català de la Dona www.gencat.net/icd Educació www.gencat.net/ense www.gencat.net/dursi Signatura electrònica www.idcat.net Pla de govern www.gencat.net/pladegovern Pla de recerca i innovació de Catalunya www.pricatalunya.net
  • 29. Llei de barris Pressupostos 2005 Info Primers ajuts per a la 12.525 milions d’euros per polítiques rehabilitació integral d’àrees socials. La inversió per habitant Catalunya en tretze municipis. Pàg. 10 creix el 65%. Pàg. 12 Informació d’interès ciutadà. Núm. 3 Gener ’05 Habitatge, posem la primera pedra
  • 30. 3 sumari Notícies 4 Llei de barris 10 Pla d’habitatge 12 Pressupostos 2005 18 Professionals i centres de salut 20 Bones pràctiques 22 Directori 23 Una nova política d’habitatge al servei dels ciutadans L’any 2005 és decisiu per Catalunya perquè és l’any del nou Estatut d’Autonomia, que serà l’instrument jurídic i polític més important per millorar les polítiques de benestar del Govern de la Generalitat i les estratègies que defineixin què i com serà el nostre país d’aquí a 25 anys. Però el Govern de la Generalitat treballa, molt especialment, per oferir respostes immediates a les necessitats quotidianes dels ciutadans en el camp dels serveis i les polítiques públiques. Una de les principals és la política d’habitatge, que impulsem a través del Pla Català pel Dret a l’Habitatge 2004-2007 i que presentem en aquest tercer número de l’InfoCatalunya. El Pla vol fer més fàcil l’accés a l’habitatge, incrementant l’oferta de lloguer Julia i Alejandro mostren una promoció d’habitatges assequible i millorant la qualitat del parc d’habitatges de Catalunya. És així de protecció oficial a Barcelona. Fotografia de la coberta: Mariano Herrera com donarem resposta a una preocupació compartida per bona part de la societat catalana. No serà pas fàcil. Però podeu estar segurs que el govern de la Generalitat, juntament amb els ajuntaments i les forces socials i econòmiques, treballa perquè el conjunt de la ciutadania pugui exercir el dret a l’habitatge en les millors condicions possibles. Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Consell de Redacció: Ramon García-Bragado, Enric Marín, Marta Continente, Joan Montraveta, Jaume Cleries, Cristina Ribas, Pere Arcas, amb la col.laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Disseny: Jardí+Utensil Fotografies de l’interior: Arxiu MNAC (pàg. 5), Mariano Herrera (pàg. 7 i 22), Pepe Navarro (pàg. 10-11), Txema Salvans (pàg. 12-17). Pasqual Maragall i Mira Infografia: Jaume Serra (pàg. 5 i 18-21) President de la Generalitat de Catalunya Agències: Photodisc i Iberimage Fotomecànica: Aura Color Digital Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 Adreça web: www.gencat.net InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària.
  • 31. 4 5 notícies Catalunya es EL NOU MNAC, 1.000 ANYS InfoCatalunya retroba amb D’ART CATALÀ Mèxic a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara CONVOCADES 3.680 NOVES PLACES Mèxic i Catalunya han tingut una relació molt propera, especialment per l’acolliment que aquest país va donar als prop de 5.000 republicans catalans que s’hi van exiliar. Durant la dictadura, la cultura catalana i el premi ArpaFIL a l’arquitecte Oriol Bohigas així com l’homenatge al desaparegut Manuel Vázquez- Montalbán. Entre les activitats que van mostrar la força creativa catalana destaquen les exposicions DE MESTRES va continuar existint en bona part gràcies als escriptors exilats a Mèxic, de Dalí i Miquel Barceló i la diversitat de les actuacions El Departament entre els quals hi havia Avel·lí musicals amb interprets com El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha obert de nou les portes, i Artís-Gener, Pere Calders, Josep Lluís Llach, Miquel Poveda, Ojos d’Educació ha Carner i Anna Murià. Aquest any de Brujo o els DJ del SonarClub. mostra ja totes les seves col·leccions al Palau Nacional de Montjuïc rehabilitat per l’arquitecta italiana Gae Aulenti. Fins ara, els períodes artístics exposats al Palau convocat 3.680 places les cultures mexicana i catalana Arran de la Fira s’incrementarà Nacional eren els del romànic i el gòtic, a més de la col·lecció del llegat de Francesc d’oposicions de mestres s’han retrobat a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL), la la difusió de la cultura catanana a Mèxic amb els següents acords: Cambó. Al nou MNAC s’hi poden veure, també, obres del renaixement i el barroc, i professors per al més important d’Hispanoamèrica. 1 Celebració a Guadalajara del Dia els segles XIX i XX, la col·lecció de fotografia, la de numismàtica, la de dibuixos i proper curs 2005-2006. L’elecció de Catalunya com a país del Llibre (Sant Jordi). | 2 Creació del gravats, així com la col·lecció Thyssen-Bornemisza de pintura europea del segle XIII convidat a la FIL ha portat creadors Centre d’Estudis Catalans i d’un lectorat al XVIII i la col·lecció de pintura catalana de Carmen Thyssen-Bornemisza. La convocatòria es culturals a Mèxic: escriptors, de llengua catalana a la Universitat de Guadalajara. | 3 Acord entre la Universitat concreta en 1.950 editors, artistes plàstics, companyies de Guadalajara i la Universitat Oberta Romànic segles XI a XIII Dibuixos i gravats segles XVI a XX teatrals, músics i arquitectes s’han de Catalunya per impulsar projectes La col·lecció del MNAC de pintura mural romànica Cal assenyalar, per la qualitat de la col·lecció i per la per a infantil i desplaçat fins a Guadalajara per d’educació virtual. | 4 Encàrrecs de és de les més importants en l’àmbit internacional. importància que van tenir per l’art català, els cartells Destaquen els murals provinents de les esglésies de modernistes, entre els quals hi ha els de Ramon Casas, primària i 1.730 per a mostrar la contemporaneïtat i la biblioteques mexicanes a editorials catalanes per ampliar els seus catàlegs Sant Climent i de Santa Maria de Taüll. que poden veure’s en aquest espai expositiu. secundària i abasta diversitat cultural catalana. Cal bibliogràfics. | 5 Creació del premi Juan Rulfo de literatura catalana a partir del Gòtic segles XIII a XV destacar el premi de Literatura Gabinet Numismàtic totes les especialitats, Llatinoamericana i del Carib a 2005. | 6 Publicació de cinc llibres dedicats a la literatura catalana per part de És un dels períodes més destacats de l’art català, que coincideix amb el moment de màxim esplendor polític de Catalunya segles IV aC a XXI circumstància que no l’escriptor barceloní Juan Goytisolo l’editorial Fondo de Cultura Económica. i econòmic de la Corona d’Aragó. Cal remarcar la Més de 130.000 peces, entre monedes, medalles i paper moneda, formen la col·lecció de numismàtica. importància dels retaules pictòrics, la pintura mural i la es produïa des de fa pintura sobre taula. Entre els autors destaquen Bernat Destaquen les primeres monedes de plata fabricades a la península ibèrica, a Empúries, i les monedes molts cursos. Un altre Radars fixos, Martorell, Jaume Huguet i Bartolomé Bermejo. Renaixement Col·lecció de fotografia segles XIX i XX emeses a Catalunya. dels compromisos del menys accidents i barroc La fotografia ocupa un espai propi dins del MNAC per tal de reflectir l’evolució d’aquest art Departament és el de Des del mes passat hi ha 21 segles XVI a XVIII El MNAC disposa d’una àmplia des del seu naixement -vinculat a experiències científiques i tècniques- fins a les avantguardes reduir del 20% al 4% el nous radars fixos degudament mostra de pintura catalana, espanyola i europea d’aquest històriques, el fotoperiodisme de la Guerra Civil i les senyalitzats a les carreteres noves avantguardes de la postguerra amb autors com nombre de professors catalanes. És una mesura del període. Autors com Ayne Català-Roca, Colita, Oriol Maspons, Xavier Miserachs o Bru, Pere Fernàndez, Joan de interins en els pròxims Pla integral contra la velocitat Burgunya, El Greco i Francisco Leopoldo Pomés, entre altres. tres anys i millorar la excessiva iniciat pel Servei Català radars en els trams on es registren de Zurbarán permeten seguir Col·lecció Thyssen-Bornemisza l’evolució artística a Catalunya. segles XIII a XVIII del Trànsit, que té per objectiu més accidents per excés de velocitat seva estabilitat laboral. reduir el 15% en tres anys el persegueix la prevenció d’accidents Art dels segles XIX i XX La col·lecció està formada per obres de la Siena gòtica, del tardogòtic de Florència, del Qºuatroccento italià, Aquest objectiu suposa nombre de persones mortes o i no té un objectiu sancionador. La Catalunya industrial va resultar un bon marc per a la creació artística, especialment, al final del segle XIX pintura centreeuropea i del segle d’or espanyol. Entre les obres sobresurten la “Madonna” de Fra Angelico i ferides greus a la carretera. On són? AP-2: Les Borges Blanques. | A-2: Col·lecció de pintura catalana un important esforç Segons càlculs de la Unió Tàrrega. | N-II: Pont de Molins. | N-240: Vallmoll. quan es produeix l’explosió creativa del Modernisme. El MNAC compta amb pintures modernistes de Ramon “La Immaculada Concepció” de Francisco de Zurbarán. de Carmen Thyssen-Bornemisza pressupostari en un Europea, reduir en 9 quilòmetres | C-31: Viladecans, El Prat de Llobregat, Montgat i Alella. | C-32: Viladecans, Gavà i Sant Boi de Casas, Santiago Russinyol i Isidre Nonell, però també mobiliari amb dissenyat per Gaudí, Puig i Cadafalch i Col·lecció Cambó segles XIV a XIX Formada per obres de pintura renaixentista i barroca segles XIX i XX Formada per una vintena d’obres de gran qualitat, per hora la velocitat mitjana context de creixement comporta una reducció del 30% Llobregat. | C-17: Parets del Vallès, La Llagosta i Tagamanent. | C-35: Caldes de Malavella. | C-25: Domènech i Montaner, així com peces de joiera de Lluis de les escoles espanyola, italiana, holandesa, flamenca, com “La catedral dels pobres” i “L’Abim” de Joaquim Arbúcies i Vilobí d’Onyar. | C-14: Reus i Bassella. Masriera. També hi ha pintura i escultura noucentista i francesa i alemanya. Hi ha autors com Tiziano, Rubens, Mir, “Le Paon Blanc” d’Anglada Camarassa o “Interior de la població escolar. dels accidents. La col·locació de | C-58: Sant Quirze del Vallès. | T-11: Reus. de les primeres avantguardes del segle XX. Tiepolo, Zurbarán i Goya, entre altres. a l’aire lliure” de Ramon Casas, entre altres.
  • 32. 6 7 notícies InfoCatalunya SANITAT RESPON 902 111 444 240.000 FAMÍLIES ES BENEFICIARAN DELS AJUTS PER INFANTS Unes 240.000 famílies i uns 275.000 infants es beneficiaran enguany dels ajuts del Departament de Benestar i Família a REFORÇ DE les famílies amb infants a càrrec de 0 a 6 anys. Totes les famílies amb fills i filles de LES URGÈNCIES 0 a 3 anys que ho sol·licitin rebran 575 € per infant, i les famílies nombroses o SANITÀRIES PER monoparentals amb infants de 0 a 6 anys, 650 € per fill o filla. D’altra banda, les LA PASSA DE GRIP famílies en situació de feblesa econòmica també es podran acollir a una prestació de 3.200 € per part, adopció o acolliment El Departament de Salut ha reforçat de necessitar atenció mèdica fora de múltiple de tres o més infants si els els mecanismes del Pla integral l’horari del seu centre, acudeixin o ingressos familiars no superen els 23.000 € d’urgències de Catalunya (PIUC) contactin amb els serveis d’atenció anuals, i de 2.400 € quan els ingressos a l’atenció primària prioritzant primària continuada. oscil·lin entre 23.000 € i 37.509,38 €. les visites espontànies sobre les Per conèixer quin és el centre Aquestes ajudes són complementàries programades. El Departament d’atenció primària (CAP) més proper Catalunya aposta per la recerca amb totes les prestacions per a famílies recorda que totes aquelles persones al seu domicili poden adreçar- amb infants a càrrec. El Departament de que es puguin veure afectades per un se al telèfon permanent Sanitat Benestar i Família ha creat un nou ajut quadre gripal amb febre consultin Respon al 902 111 444 o al web del universal per part, adopció o acolliment múltiple, del qual es podran beneficiar al voltant de 1.370 famílies. Els ajuts es faran el seu metge de capçalera i, en cas Departament: www.gencat.net/salut biomèdica amb noves instal·lacions M efectius per mitjà d’un únic pagament en l’any de naixement o de formalització de Més agilitat en els tràmits per sol·licitar la alalties com la diabetis, l’Alzheimer, Barcelona (carrer del Dr. Aiguader, 80) i estarà enllestit renda mínima d’inserció l’acolliment o adopció dels infants i varien el Parkinson o els trastorns cardíacs a final del 2005. Mentrestant, els investigadors treballen en funció del nombre d’infants. És a dir, es podrien arribar a curar algun dia. en unes dependències provisionals. El Centre, gestionat seran de 650 € per família amb dos fills, Les expectatives per al tractament i finançat a parts iguals per la Generalitat de Catalunya de 1.000 € per família amb tres fills i de El Departament de Benestar i tràmits i el seguiment de qualsevol d’aquestes afeccions se centren a arribar a controlar i l’Institut de Salut Carles III compta fins al 2007 amb un 1.200 € per família amb quatre o més fills. Família està ultimant el projecte sol·licitud sense cap document la transformació de les cèl·lules mare en teixits pressupost total de 18 milions d’euros. Es poden sol·licitar tots els ajuts a partir d’informatització dels tràmits en suport paper. A mitjà termini, de l’organisme mitjançant el cultiu en laboratori. La iniciativa és un exemple de l’impuls que s’està donant de l’ú de febrer a les oficines de Benestar de sol·licitud i de gestió dels aquest sistema s’implantarà a tots Per aquest motiu, els principals centres de recerca a la biomedicina a Catalunya. Des del Govern s’ha i Família, per Internet a www.cat365.net expedients de les persones i els serveis socials de Catalunya. biomèdica del món han iniciat projectes d’investigació promogut la constitució de la Bioregió, un agrupament o per telèfon al 902 01 23 45. famílies que s’acullen a la renda L’aplicació redueix dràsticament en l’anomenada medicina regenerativa o enginyeria estratègic que facilitarà la recerca de diferents agents mínima d’inserció (RMI). La RMI el temps de la tramitació, és més de teixits humans. Catalunya no vol quedar enrere públics (universitats, hospitals i centres de recerca) és una prestació social d’aquest transparent i millora la gestió per aconseguir curar algun dia aquestes malalties, i privats (laboratoris farmacèutics o empreses de Departament i del de Treball i qualitativa del programa. Hores que tenen un fort impacte en la qualitat de vida de les tecnologies sanitàries i biotecnologies) en el sector Indústria, la finalitat de la qual és el d’ara, s’estan portant a terme persones. La Generalitat ha posat en marxa a Barcelona, biomèdic i sanitari. L’objectiu és crear un pol de recerca restabliment de l’autonomia de les sessions formatives per a tots els juntament amb el Ministeri de Sanitat, el Centre i desenvolupament que consolidi Catalunya com una persones que es troben en situació professionals de serveis socials i en d’Investigació en Medicina Regenerativa, el qual està bioregió competitiva internacionalment. Un altre de pobresa, que es tramita sempre a breu s’aplicarà a Sabadell, Lleida, dirigit pel doctor Juan Carlos Izpisua, professor del Salk exemple és el compromís del Govern per finançar amb través dels serveis socials d’atenció Girona, Santa Coloma de Gramenet, Institute de Califòrnia i considerat un dels principals 28 milions d’euros un projecte sobre metàstasi dirigit pel primària. Aquest projecte, pioner Badalona, Barcelona i L’Hospitalet especialistes en biologia del desenvolupament. L’edifici reconegut científic Joan Massagué a l’Institut de Recerca a l’Estat, permet efectuar tots els de Llobregat. del centre estarà ubicat al Parc de Recerca Biomèdica de Biomèdica dins del Parc Científic de Barcelona.
  • 33. 8 9 notícies COMPRAR BÉ CONEGUEM ELS NOSTRES DRETS InfoCatalunya Incentius per a joves Per garantir els drets dels consumidors i usuaris s’ha creat l’Agència Catalana agricultors del Consum (ACC), que té per objectius impulsar reformes legals, coordinar el Els joves que vulguin crear la sistema d’arbitratge a Catalunya, reforçar seva primera instal·lació agrícola la capacitat inspectora i formar els disposaran de més ajuts durant el consumidors en el consum responsable. 2005. El Departament d’Agricultura, En aquest sentit, l’ACC proposa el següent: Ramaderia i Pesca ha incrementat els ajuts de 15.000 € a 20.000 €. A més, si la persona jove que crea la nova explotació agrícola és una RECOMANACIONS SOBRE LA GARANTIA DELS BÉNS DE CONSUM ELS PAISATGES dona l’ajut s’incrementa el 10%, i un valor afegit que cal preservar si es tracta d’una instal·lació en una zona de muntanya s’atorga un 1 En el moment de la compra hem d’estar segurs que el bé que comprem té les característiques que ens interessen per a l’ús que en volem fer. P ajut complementari d’un altre 10%. aís de mar, planes i muntanyes, visual, ambiental, cultural, social Amb aquests ajuts es vol aconseguir rejovenir el camp català. 2 Hem d’assegurar-nos que la factura o el tiquet de compra contenen la referència concreta del bé que comprem, i els hem de conservar. de pobles petits i mitjans, de grans ciutats i espais o històric, així com dels objectius de qualitat que hauran d’assolir. En aquest sentit, també s’està avançant en la constitució del Fons Català de Terres, que estarà format 3 Hem de conservar els documents que especifiquen les característiques o que han motivat la compra del bé (catàlegs, instruccions, publicitat). industrials, Catalunya té una gran diversitat paisatgística. Els paisatges catalans, tant els naturals com els En aquest sentit, cal assenyalar que la Convenció Europea del Paisatge el defineix com “qualsevol part del per explotacions agrícoles comprades per la Generalitat a persones que 4 La publicitat és vinculant: podem exigir-ne el compliment. rurals o els urbans i periurbans, formen les diferents identitats territori, tal i com és percebut per les poblacions” i considera que ho vulguin deixar el treball al camp, per oferir-les a joves agricultors o altres que vulguin ampliar les seves 5 En cas que el preu de compra inclogui la instal·lació, hem de demanar que aquest fet s’especifiqui clarament a la factura. catalanes: ribagorçans, lleidetans, osonencs, empordanesos, barcelonins, del Priorat... tots tenen els seus poden ser, tant els espais naturals com els agrícoles, els urbans o els periurbans, independentment de si es explotacions per fer-les més rendibles. 6 En cas que detectem algun problema en el bé, hem de dirigir-nos al comerç on el vam adquirir i aportar la factura o el tiquet de compra. Si ens resulta impossible o ens suposa una càrrega excessiva adreçar-nos referents visuals on es pot llegir part de la relació que les comunitats troben ben conservats o abandonats. Els catàlegs de paisatge que s’elaborin mantenen amb el territori. Classificar s’incorporaran a la planificació al venedor i si la manca de conformitat és deguda a l’origen o idoneïtat i catalogar, preservar, recuperar i territorial i, a l’hora de redactar els del producte d’acord amb la seva naturalesa i finalitat, podem reclamar valorar aquests espais són algunes plans territorials parcials, s’haurà directament al fabricant o productor la substitució o reparació del bé. de les tasques de les quals s’ocuparà de tenir en compte el valor que 7 Abans de comprar un bé de segona mà, hem d’analitzar-ne l’estat i la descripció que en fa el venedor . La garantia es podrà pactar amb el venedor però mai no podrà ser inferior a un any. l’Observatori Català del Paisatge, un organisme nou format pel Departament de Política Territorial tenen determinats espais per a les comunitats. L’Observatori també durà a terme actuacions de i Obres Públiques juntament amb c i recuperació de paisatges 8 En tots els casos, durant els sis mesos posteriors al lliurament del bé, si detectem una manca de conformitat, es presumeix que ja hi era en el moment de la compra. Després d’aquest termini, l’hem de demostrar. les universitats públiques catalanes, les diputacions provincials, les degradats a fi i efecte de donar exemple i sensibilitzar els ciutadans organitzacions de municipis, al voltant de la necessitat de preservar 9 En cas que detectem una manca de conformitat del bé, hem d’assegurar- nos que ja hi era en el moment de la compra i que no deriva de l’ús que n’hem fet, i l’hem de comunicar al venedor com més aviat millor. els col·legis professionals i les fundacions dedicades al paisatge. Per al procés de catalogació dels aquest patrimoni, no tan sols pel seu valor cultural, ambiental o social sinó, també per tractar-se d’un p catalans caldrà la implicació important factor de desenvolupament 10 En cas de béns irrepetibles o béns de segona mà, no en podem exigir la substitució, però podem optar per reparar-los si és possible, per una rebaixa del preu o pel retorn dels diners, segons la magnitud de la mancança. directa dels habitants en la definició dels espais de la seva localitat que econòmic i de creació de llocs de treball relacionats amb el lleure consideren atractius pel seu valor i el turisme.
  • 34. 10 11 Llei de barris Badalona Santa Coloma de Gramenet Salt Balaguer Primers ajuts per a la rehabilitació integral de barris La propera convocatòria s’obrirà el febrer d’aquest any L Barcelona Reus a Generalitat ha resolt subvencionar tretze projectes, tal com preveu la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial, aprovada pel Parlament de Catalunya el mes de maig de 2004. QUÈ ES FARÀ A CADA LLOC? En aquesta primera convocatòria d’ajuts els diferents ajuntaments havien Balaguer Regenerar-hi integralment el centre històric, gràcies a l’alliberament de sòl per a la construcció dels presentat 66 projectes. Els criteris d’avaluació per seleccionar els beneficiaris nous jutjats i l’aparcament del carrer Minerva, i urbanitzar-hi les places de M. Marín i Comptes d’Urgell. | Badalona han tingut en compte la problemàtica urbanística, els dèficits d’equipaments, i Santa Coloma de Gramenet Actuar en el carrer de Circumval·lació i en els que hi conflueixen per crear un eix vertebrador dels barris fronterers de la Serra d’en Mena. | Barcelona Dotar de recursos els barris de Santa Caterina les característiques demogràfiques, els problemes socials, com l’atur o el i Sant Pere per a la seva recuperació econòmica, social i urbanística, a partir de la seva situació d’origen, les noves nombre de persones amb pensions assistencials, i els dèficits socials i urbans, realitats socials i el llarg període d’obres que ha sofert per alliberar espai públic i renovar el mercat central. | L’Hospitalet de Llobregat Regenerar Collblanc-La Torrasa, amb la urbanització del parc de la Marquesa i de la plaça com la falta de transport públic o el percentatge de població en risc d’exclusió. Sènia i la rehabilitació com a equipament de la Casa de la Torrassa. | Lleida Intervenir a la Mariola amb la creació d’un També s’ha respectat el criteri d’equitat territorial. La inversió total d’aquesta nou espai verd al cor del barri, la construcció d’un centre cultural i la reurbanització dels carrers. | Manlleu Regenerar el barri de l’Erm amb la construcció d’un nou centre cívic, l’arranjament del mercat i la construcció d’un aparcament. primera convocatòria arriba als 198 milions d’euros, el 50% dels quals l’aporta la | Manresa Intervenir integralment al nucli antic, l’àrea de les muralles i l’entorn dels nous jutjats amb actuacions Generalitat i la resta, els ajuntaments beneficiaris. diverses que fixen la reurbanització dels carrers i espais públics. També millorar-hi la comunicació amb el barri Els projectes que no hagin estat escollits en aquesta convocatòria, així com altres d’Escodines. | Olot Regenerar-hi la vila vella i l’Eixample de l’Alou amb actuacions a la plaça Campdenmàs, la plaça Palau, la plaça Santa Magdalena, la plaça Esglaiers i l’Illa del Carme. | Reus Millorar-hi integralment el barri del Carme que no s’hagin presentat, podran acollir-se a les següents que s’aniran realitzant amb intervencions a l’edifici del Vapor Vell, els antics rentadors i els voltants de la plaça de la Patacada. | Barcelona al llarg d’aquesta legislatura. Es preveu que la propera convocatòria s’obri el mes Reforçar-hi la identitat del barri de Roquetes al voltant del carrer Aiguablava amb una nova àrea d’activitats que farà de nexe amb Trinitat Nova, Prosperitat i Verdum. | Salt Fer-hi una millora general de l’eixample urbà Salt Setanta gràcies de febrer del 2005, i la següent un any després. En cada una s’adjudicaran ajuts a a la creació o ampliació dels equipaments culturals i socials, així com dels espais públics. | Terrassa Regenerar-hi el un nombre de projectes similar a l’actual. Districte II mitjançant la renovació urbana dels barris de Ca n’Anglada, Montserrat, Torressana i Vilardell.
  • 35. 12 13 Pla d’habitatge HABITATGE S PROTEGITS per LLOGAR i per VENDRE re Per tal d’incrementar el nomb per d’habitatges protegits, ja sigui un llogar o per comprar, s’atorgaran blics seguit d’ajuts als promotors pú i privats. olts signat m Fig. 1. Ja s’han ajuntaments ls s amb e conveni uir pisos str per con CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES DE 1 PROTECCIÓ OFICIAL EN RÈGIM ESPECIAL ADREÇAT A LES FAMÍ LIES I, A MÉS, AJUTS PER A AMB RENDES MÉS BAIXES LA SOSTENIBILITAT I LA venda Ajut Entre el 10% i el 15% del preu de ial durant MOBILITAT INTERIOR ofic Condicions El pis serà de protecció t termini Per tal de reduir els consums d’aigua i energia, d’aques 90 anys. Qualsevol venda abans facilitar la recollida selectiva d’es combraries registre únic de s’haurà de tramitar a través del i fer accessibles els habitatges a les persones revaloració amb mobilitat reduïda, s’atorg sol·licitud, que garantirà una aran ajuts en la no especulativa. construcció tant d’habitatges pro tegits com de la nova modalitat de preu concer tat. DE CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES Com fer possible el dret a 2 PROTECCIÓ OFICIAL PER LLOGA R 1 INTRODUCCIÓ DE PARÀMETRES DE SOSTENIBILITAT Elements que es poden acollir als l’habitatge Ajut Entre 2.000 i 12.000 € per pis ajuts Mecanismes d’estalvi d’aigua, uer més sistemes d’energia Condicions Mantenir el règim de llog renovable per a l’aigua calenta , espais per a la de 25 anys. recollida selectiva d’escombra ries i doble vidre a les portes i finestres orientades lo a Ajut suplementari en cas de llogar- habitatge al nord. Ajut 1.500 € per habitatge famílies amb rendes bai xes 8.000 ¤ per bitatge: Condicions Superfície màxima de l’ha E l Govern acaba de posar en marxa importants mesures per facilitar l’accés a l’habitatge. En primer lloc, s’ha modificat la Llei d’urbanisme perquè 70 m2. Mantenir el règim de llog de 30 anys. uer un mínim 2PERRSON CCIÓRDE PAITINERARIS DE INTRODU LES PE FACILITA ELS RÀMETRES ES AMB DISCAPACITATS els promotors públics i privats facin més habitatges assequibles. A més, COMPRA DE SÒL PER CREAR EN LA MOBILITAT mitjançant el Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007, desplegat en els decrets 454/2004 i 455/2004, s’han establert una sèrie d’incentius que permetran, entre 3 PATRIMONI I CONSTRUIR-HI HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICI AL Paràmetres que cal complir Disposar al rebedor, la sala d’es tar, la cuina i altres, construir 42.000 habitatges protegits, la meitat dels quals seran de lloguer. almenys en un dor mitori i un bany de l’habitatge d’un espai lliure en què s’inscri Aquest any l’Incasol ja construeix 4.000 habitatges que superen amb escreix els ge Ajut Entre 2.000 € i 2.850 € per habitat ser gui un cercle d’1,2 de m de diàmetre. Els passadisso 1.000 anuals que es feien fins ara. D’altra banda, la nova figura d’habitatge de preu Condicions Els beneficiaris hauran una amplada mínima d’1 m i les s hauran de tenir lics, cooperatives i concertat permet posar al mercat cases i pisos a uns preus raonables, a mig camí administracions i operadors púb Ajut 1.000 € per habitatge portes de 0,8 m. fundacions. entre els de protecció i els de preu lliure. També s’impulsa el lloguer social per a persones amb dificultats i s’incrementen els ajuts a la rehabilitació.
  • 36. 14 15 Pla d’habitatge VULL VOLEM REFORMAR REHABILITAR HABITATGE DE P el meu PIS L’EDIFICI R per COMPRAR SE EU CONCERTAT, NSE OFEGAR-SE Aquests ajuts es destinen a particulars que necessitin fer Ajuts dirigits als propietaris i les L’elevat preu de l’hab comunitats. També tenen com a itatge en el mercat lli refor mes per augmentar la qualitat i finalitat millorar la qualitat i la que la majoria de la ure ha comportat la societat hi accedeixi impossibilitat la seguretat de pisos o cases. seguretat dels edificis. els col·lectius amb m en els darrers anys. enys recursos han vi No només de compra: parelles st limitat l’accés a un joves, professionals, habitatge es troben en aquesta comerciants i assala 1 Per assolir el mínim d’habitabilitat de 1 Resolució de patologies estructurals que problemàtica, sense riats també l’habitatge públiques, tot i dispos poder accedir a les pr afecten l’estabilitat i la seguretat ar de situacions econ omocions Ajut 40% del cost Màxim 8.400 € Ajut 50% del cost Màxim 7.000 € Per fer front a aquest òmiques més saneja a situació el Departa des. proposa la nova mod ment de Medi Ambien 2 Per adequar-lo a les normatives vigents alitat d’habitatge de t i Habitatge 2 Solució de deficiències constructives que preu concertat. d’instal·lacions de sanejament, aigua, gas i afecten l’habitabilitat electricitat Ajut 25% del cost Màxim 2.000 € HABITATGE DE PREU Ajut 25% del cost Màxim 700 € CONCERTAT PER A PE AMB INGRESSOS NO RS SUPERIORS ALS 2.993 ONES O FAMÍLIES 3 Per adaptar l’interior a persones amb 3 Reparació d’elements perillosos per als ,25 € MENSUALS ocupants i per als vianants mobilitat reduïda Ajut 25% del cost Màxim 800 € Beneficiaris Persones o Ajut 40% del cost Màxim 7.200 € famílies amb ingress inferiors als 2.993,25 os Preus màxims del habit 4 Instal·lació o millora de les xarxes de € al mes. Ajuts Accés a préstecs pr atge s 4 Per millorar-ne l’aïllament tèrmic i/o efe Zona 1 Barcelona ciu tat: 2.300 €/m2 sanejament, aigua, electricitat i gas Ajuts als promotors 5% rencials. Zona 2 L’Hospitalet de Llobregat, Sant Cuga acústic Ajut 35% del cost Màxim 1.400 € Ajut 40% del cost Màxim 2.600 € del preu de venda en t del Vallès, habitatges situats a Sant Joan Despí, Sant les zones 1, 2 i 3 quan Just Desver n i Sitge seu origen en sòl prov tinguin el Zona 3 Un conjunt de s: 2.120 €/m2 5 Instal·lar un ascensor inent del mercat lliur 41 municipis entre els del preu de venda qu e i 5% hi ha Badalona, Matar quals Ajut 45% del cost Màxim 5.500 € an es tracti d’un habit ó, Sabadell, Santa Co lliure existent. atge Gramenet i Terrassa loma de : 1.950 €/m2 Zona 4 Un conjunt de 77 municipis, entre els 6 Instal·lar un ascensor i crear un trajecte Girona, Lleida, Manr esa, Reus i Tarragon quals hi ha lliure de barreres arquitectòniques Zona 5 Un conjunt de 151 municipis: 1.350 a: 1.500 €/m2 Ajut 60% del cost Màxim 5.700 € Zona 6 Resta de Catal €/m2 unya: 1.200 €/m2 7 Suprimir les barreres arquitectòniques fins a l’ascensor existent Ajut 25% del cost Màxim 200 € 8 Millorar l’aïllament tèrmic i/o acústic Ajut 35% del cost Màxim 2.000 € 9 Instal·lar sistemes d’energies renovables per aigua calenta sanitària i electricitat Ajut 35% del cost Màxim 1.500 € Fig. 4. Els ajuts tenen per l parc objectiu millorar l’estat de d’habitatges de Catalunya DIFICIS E SALUT DELS E ci (TEDI), EL TE ST Dtació d’habitatges de Catalunya (2004-2007) crea el ervació l’edifi ificis Test de E L TEDI, dels ed del Pla de rehabili larà l’estat de cons ests El decret regulador alsevol ajut que assen ya isat pels per aqu atori per accedir a qu superior i serà superv Els ajuts tors infor me tècnic oblig tècnic o un arquitecte n promo bitatge. un quitecte Fig. 2. ser elaborat per un ar de Medi Ambient i Ha ges b eneficie res idencials. Haurà de a cà rrec del Departament nservació del parc habitat ssionals. El cost anirà b certesa l’estat de co pectius col·legis profe edificis i conèixer am ions de rehabilitació. adors Fig. 3. res evenir els problemes en els s precisió les actuac i compr Pisos n ous a B L’o bjectiu del TEDI és pr tal de poder definir amb mé rehabilitació i arcelon o d’una localitat, per promotors d’obres de a d’h abitatges d’un barri ents, comu nitats de propietaris, l·licitat per ajuntam El TEDI podrà ser so mal estat. s d’edificis en llogaters d’habitatge
  • 37. 17 Pla d’habitatge HABITATGE SOCIAL SENSE EXCLUSIÓ Per tal de garantir el dret c fonamental de disposar d’un llo per viure, s’impulsa el lloguer social i es creen ajuts per als col·lectius amb més dificultats. nts orta t s imp cupats a aju eso . Hi h r pisos d 1 XARXA DE MEDIACIÓ PER AL LLOGUER SOCIAL Fi g. 5 rma efo per r r-los en l i pos a logu er re que famílies amb L’objectiu de la xarxa és per met a un habitatge de lloguer. rendes baixes puguin accedir ar en lloguer un Els propietaris que vulguin pos ns. El Departament de habitatge tindran contraprestacio és de l’empresa pública Medi Ambient i Habitatge, a trav tionar la xarxa i de vetllar ADIGSA, s’encarregarà de ges per part dels llogaters. pel correcte ús dels habitatges ingressos Beneficiaris Unitats familiars amb Condicions s l’IPREM ponderats inferiors a 2,7 vegade ecció de l’ús que fan de El Departament farà una insp tracions i operadors l’habitatge Propietaris Adminis , fundacions i entitats sense públics, empreses, particulars afany de lucre Contraprestacio ns Ajut de 6.000 € per garantirà el cobrament posar al dia l’habitatge. Aval que nt del pis durant 2 anys del lloguer i el bon mantenime tingui cèdula Característiques de l’habitatge Que bitatge: 120 m2 ima de l’ha d’habitabilitat. Superfície màx Fig. 6. L’accés a l’h abitatge CESSIÓ D’HABITATGES 2 social és l’única op ció per a DESOCUPATS A ADIGSA determinades pers ones rà de reformar-los Aquesta empresa pública s’ocupa na renda mensual per al i posar-los en lloguer a canvi d’u propietari. LTATS AJUTS A PERSONES AMB DIFICU 3 PER PAGAR EL LLOGUER AN? ON? QUestes mesures e a s inferior sa2 Totes aqu a de for marx m en Beneficiaris Persones amb ingressos a 35 anys, vegades l’IPREM i que siguin jove s fins po saran en Els ajuts es pod ata. s de majors de 65 anys, llars monoparentals , dones afectades immedi a partir del me 012 r l demana s infor mació, a usvàlids, afectats per per la violència domèstica, min igrants amb menys de 5 é assetjament immobiliari i imm . Ajuts Fins febrer. M encat.net anys de residència a Catalunya .g a 2.880 € anuals en funció dels ingressos familiars i i a www de les rendes del lloguer.
  • 38. 18 19 Pressupostos 2005 de la Generalitat PREVISIÓ D’INGRESSOS NO FINANCERS PREVISIÓ DE DESPESES NO FINANCERES DÈFICIT Els pressupostos del 2005 consoliden el canvi d’orientació iniciat l’any 2004, però encara tenen restriccions importants, 650 perquè l’evolució dels ingressos depèn en part de l’actual model de finançament i, també, perquè han de complir amb el Pla de sanejament per reduir el dèficit acumulat. No obstant això, els nous pressupostos augmenten significativament les inversions i les despeses en els àmbits de polítiques socials, seguretat i justícia, infraestructures i competitivitat. Prop del 60% de la despesa total del 2005 es destina a finalitats socials: 12.525 milions d’euros. 20.102,2 20.706,6 milions d’euros milions d’euros milions d’euros Sanejament del dèficit L’any 2003 el dèficit arribava als 1.177 Prioritats en la despesa Creix la inversió milions d’euros (0,86% del PIB). S’ha previst que no superi els 650 milions En els pressupostos del 2005 la inversió d’euros el 2005 (0,41% del PIB), amb Polítiques socials Infraestructures Millora de la competitivitat Seguretat i justícia representa el 16,91% del total de la l’objectiu d’assolir l’equilibri despesa. Des de l’any 1996 aquest pressupostari el 2008. 12.525 milions d’euros. 900 milions d’euros 10 milions d’euros 1.552 percentatge mai no havia superat el 13,5%. La inversió pública se situarà 2003 2004 2005 2006 2007 2008 per a la línia 9 del metro. per a les infraestructures firals de Nous mossos d’esquadra. en el 2,83% del PIB de Catalunya i 0% Catalunya. 78 148,7 milions d’euros Desplegament dels mossos d’esquadra significarà 669 euros per habitant. 0,0 centres educatius nous. per al transport metropolità 900 milions d’euros a Barcelona i creació de 10 àrees bàsiques policials. -0,14% (contracte-programa de l’ATM), d’increment de l’activitat creditícia 3.600 el 57,6% més que l’any anterior. consolidada de l’ICF. 252 mestres i professors més. 137 -0,28% 462 68,2 milions d’euros 160 milions d’euros Efectius nous al cos de bombers. 19 per al PUOSC, el que significa per a polítiques actives d’ocupació i per Convocatòria de 137 places més. -0,41% 650 centres d’atenció primària. un increment del 46,2%. fomentar l’economia social i l’autoocupació. 23 -0,57% 598 milions d’euros 16 milions d’euros 2,3 milions d’euros Òrgans judicials nous i millora dels mitjans de què disposen els actuals. 854 per a l’atenció a les persones en situació d’increment per al Fons de Cooperació per millorar l’eficiència energètica i per de dependència, per a la integració de Local de Catalunya destinat als impulsar energies renovables. -0,86% persones amb discapacitat i per a la lluita ajuntaments. 7 1.177 contra la pobresa. 605,7 milions d’euros Licitacions per a edificis nous 2005 230 milions d’euros Dèficit en termes SEC en % sobre el PIB i ampliació d’un dels existents, 669 per al finançament ordinari de les i en milions d’euros 36 milions d’euros d’inversió per part de l’Agència Catalana universitats públiques. dins de l’execució del Pla de renovació d’equipaments per a cooperació amb el món local, per de l’Aigua, el que significa un increment judicials. a transport adaptat i per a serveis socials d’atenció primària, domiciliària i del 90% respecte de l’exercici 2004. 108 milions d’euros euros per a la Direcció General de Recerca. teleassistència. 25 milions d’euros Increment del 38%. +65,1% per al programa de remodelació de barris 46% a càrrec de l’INCASOL, com a primera Impuls de la regió biomèdica de creixement del pressupost de la part de l’aportació prevista pel Govern. en l’àmbit europeu. Secretaria d’Habitatge. Fort impuls al Pla de l’habitatge. Inversió pública per habitant any 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 inversió 238 230 211 220 250 282 342 365 405 euros euros euros euros euros euros euros euros euros variació -17,4% -2,9% - 7,6% +5,4% +14,6% +14,6% +23,8% +10,3% +10,8% respecte a l’any anterior
  • 39. Persones, centres i serveis per a la salut 96.498 professionals treballen als centres del sistema sanitari d’utilització pública de Catalunya Xarxa actual de centres sanitaris d’utilització pública de Catalunya Com es distribueixen aquestes persones segons el lloc on treballen Centres de la xarxa hospitàlaria 53.846 56% Girona Lleida 44 Centres sociosanitaris 30 Centre 9 17.455 6 6 112 12 12 1 18% 4 18 Barcelonès Costa de Nord i Ponent Maresme 36 6 Tarragona 9 Barcelona 2 ciutat 34 67 54 5 10 13 Terres de 7 16 19 REFERÈNCIES l’Ebre Centres d’atenció primària (CAP) 2 5 6 Hospitals Centres sociosanitaris Centres de salut mental Centres psiquiàtrics d’internament 3.676 24 3 4% 2 Centres d’atenció primària 283 milions d’euros d’inversió i més personal per al 2005 21.521 290 contractes més a l’atenció primària (ICS) Obres i equipaments 22% Noves contractacions Distribució per regions sanitàries dels En projecte Nous i Millores en reformes equipaments metges de família i pediatres contractats 2004 Aquests professionals fan possible que CADA HORA es facin: Metges de família Pediatres Atenció Metges de família 109 Girona 5 1 primària 76 50 10 Pediatres 24 260 64 13.259 377 1.365 57 Centre 13 4 Transports Altes d’hospitalització Receptes Urgències Consultes externes Intervencions als Auxiliars administratius 30 Barcelonès Nord i Maresme 16 4 Hospitals 24 31 6 sanitaris convencional hospitalàries hospitalàries hospitals de dia COST ANUAL 12.305.200 euros Barcelona Ciutat 23 4 Lleida 5 1 211 219 95 12 4.779 1.191 2005 (principi d’any) Tarragona / Terres de l’Ebre 6 2 Salut mental 1 1 Sol·licituds als Sol·licituds d’interconsulta Sol·licituds de Intervencions Visites d’atenció Sessions laboratoris Infermeria 127 Costa de Ponent 41 8 entre atenció primària i raigs X d’atenció de cirurgia major primària d’oxigenoteràpia d’atenció primària atenció especialitzada primària ambulatòria COST ANUAL 5.892.986 euros TOTAL 109 24 Sociosanitaris 3 4
  • 40. 22 Bones pràctiques Internet no té edat Joves per a la Integració i la Solidaritat és una associació juvenil de l’Hospitalet de Llobregat que desenvolupa un extens programa de treball amb la gent gran. Així poden acompanyar els avis que ho necessiten a fer tràmits i gestions administratives, i també coordinar activitats de formació, com el curs d’introducció a l’ordinador i a la navegació per Internet, entre altres. Aquesta activitat ha permès que persones a punt de jubilar-se hagin entrat en contacte amb el correu electrònic, el processador de textos o els editors de pàgines web. L ’Agustín i la Marga ja tenen correu electrònic. d’entre 50 i 65 anys, “perquè és un col·lectiu força Aquest fet pot resultar intranscendent per a moltes nombrós al barri i que no disposa de programes formatius persones, però entre les que s’han jubilat o estan a i culturals específics, ja que no són ni a l’atur, ni en actiu, punt de fer-ho no és tan habitual. “La por a l’ordinador” ni jubilats”. Però, davant del gran nombre de sol·licituds és el que, fins ara, havia privat la Marga d’entrar a rebudes, es van decidir a obrir el curs a totes les persones Internet. La Marga és una mestressa de casa jubilada del interessades de més de 50 anys, independentment de la barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat, que seva situació laboral. El programa de formació aprofita abans de casar-se havia treballat de teixidora. “Ara puc la infraestructura de l’aula de la xarxa Òmnia. Aquesta escriure’m per correu electrònic amb la meva filla que xarxa està formada per 113 punts d’accés a Internet viu a París”, manifesta orgullosa. La mateixa utilitat té on treballen dinamitzadors d’aula, encarregats de la per a l’Agustín, un xef canari a qui falten cinc anys per formació. El principal objectiu de la xarxa Òmnia, que jubilar-se i amb amics a Veneçuela i la Xina. “És normal està finançada pel Departament de Benestar i Família, l’interès pel correu electrònic. Aquest és un barri amb és fer accessibles les tecnologies i evitar la divisió de molta població immigrant, tant d’altres comunitats la societat entre persones amb aquests coneixements i espanyoles com d’altres països”, explica la Mila Serrano, persones sense, el que s’anomena analfabetisme digital. dinamitzadora del punt Òmnia Joves per a la Integració i Redactar una carta per ser publicada en un diari i enviar- la Solidaritat (JIS) en què l’Agustín i la Marga, amb onze la per correu electrònic ha estat una de les pràctiques alumnes més, tots ells de més de 50 anys, s’han introduït que la Mila ha encarregat als seus alumnes. D’aquesta a l’ordinador i a la navegació per Internet. Per la Yolanda manera, la Marga i l’Agustín han après a utilitzar el Otero, tècnica de JIS, “el nostre treball consisteix a processador de text i el navegador d’Internet. Cara al ‘tapar’ els buits que deixa l’Administració amb els seus 2005, la Mila es mostra contenta per l’arribada de nous programes”. Pel que fa al programa de formació en ordinadors més ràpids i potents amb què podrà formar l’ordinador i Internet, la tècnica de JIS assenyala que nous alumnes en edició en vídeo, retoc fotogràfic, disseny originalment anava adreçat a persones prejubilades de planes web i ús del programari lliure.
  • 41. 23 Aquests telèfons us serviran adreces pràctiques per obtenir informació immediata, i les adreces web, per aprofundir més en la consulta. Podeu retallar la pàgina per tenir-la a mà. Telèfon d’atenció ciutadana Telèfon d’emergències 012 112 Fora de Catalunya: 902 400 012 www.gencat.net/interior Estranger: 00 34 902 400 012 www.gencat.net i per aquest hivern... Cultura Observatori del paisatge Museu Nacional d’Art de http://www.gencat.net/ptop/novetatpaisatge.htm Catalunya (MNAC) http://www.mnac.es/ Institut Català del Consum Mobilitat http://www.icconsum.org/ http://www.gencat.net/ mobilitat Consultes meteorològiques http://www.meteocat.net Pla per al dret a l’habitatge 2004-2007 http://www.gencat.net/habitatge Llei de barris http://www.gencat.net/ptop/ciutat/barris Turisme Salut http://www.gencat.net/turistex_nou/ http://www.gencat.net/salut/ http://www.gencat.net/probert http://www.catski.net http://www.pirineus.info/ Institut Ramon Llull http://www.llull.com Ajuts per a famílies amb infants http://www.gencat.net/benestar Pressupostos de la Generalitat 2005 http://www.gencat.net/economia/ progecon/pressupost/pre_2005.htm Nous projectes de recerca Compartir cotxe http://www.gencat.net/dursi Catalunya carsharing http://www. Ajuts a l’agricultura catalunyacarsharing.com/ http://www.gencat.net/darp
  • 42. Catalunya coopera amb les víctimes del tsunami La reacció immediata de la societat civil de Acció contra la Fam Mans Unides Catalunya per ajudar les zones del sud- Telèfon 91 391 53 00 Telèfon 93 487 78 78 est asiàtic afectades pel sisme marítim ha Creu Roja Càritas estat històrica. Les importants donacions Telèfon 902 222 292 Telèfon 902 33 99 99 de particulars i d’empreses permeten a les organitzacions humanitàries desenvolupar la Farmacèutics Mundi Metges del Món seva difícil tasca amb la màxima eficàcia. Telèfon 902 01 17 17 Telèfon 902 286 286 D’altra banda, les aportacions de les Metges sense Fronteres Medicus Mundi administracions catalanes ja han sobrepassat Telèfon 902 303 065 Telèfon 943 40 47 40 el milió d’euros. També s’han coordinat equips mèdics per actuar en la zona afectada i s’ha Intermón-Oxfam Unicef enviat material i equipaments. A l’ajut oficial Telèfon 902 30 33 Telèfon 902 255 505 han participat la Generalitat de Catalunya, Ajuda en Acció Fundació Intervida les diputacions, molts municipis, els consells Telèfon 902 402 404 Telèfon 902 191 919 comarcals i altres entitats municipals. Agència Espanyola de Cooperació Enllaç solidari El Govern fa una crida a no abaixar la guàrdia Internacional (AECI) Telèfon 93 476 29 09 i a mantenir la solidaritat per afrontar la fase de Telèfons 91 583 81 00/02/03 reconstrucció, una vegada superat el moment Save The Children inicial d’emergència. Si voleu fer aportacions, Fons Català de Cooperació al Telèfon 90 013 224 consulteu el llistat d’organitzacions que estan Desenvolupament Fundació Vicenç Ferrer treballant a la zona. Telèfon 93 412 26 02 Telèfon 902 22 29 29 ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Entrepobles Unides per als Refugiats) Telèfon 93 268 49 13 Telèfon: 902 218 218 Per canalitzar els vostres ajuts: telèfon d’atenció ciutadana 012 i www.gencat.net/tsunami
  • 43. Incendis Aigua Info Enguany el risc d’incendis Més aigua i de millor qualitat. és molt elevat. Prevenir-los Nou cànon per fomentar-ne l’estalvi Catalunya és cosa de tots. Pàg. 22 i recuperar els rius. Pàg. 14 Informació d’interès ciutadà. Núm. 4 Maig ’05 Acord estratègic per a l’economia catalana
  • 44. 5 sumari Notícies 4 Energia eòlica 12 Millores a les carreteres 13 Nou cànon de l’aigua 14 Acord estratègic per a l’economia 17 Subvencions i ajuts de la Generalitat 21 Tots contra el foc 22 Fem competitiva l’economia de Catalunya El Govern de Catalunya es proposa garantir el màxim benestar a tots els ciutadans i ciutadanes. La millor garantia per poder oferir alts nivells de benestar és proporcionar un creixement econòmic sostingut i sostenible. Tanmateix, dir que volem creixement econòmic és dir molt i no dir res a la vegada. L’important és saber identificar els reptes i dissenyar les polítiques adequades perquè el creixement sigui una realitat concreta per als ciutadans. Això és justament el que fa l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana que van signar el 16 de febrer les conselleries d’Economia i Finances, de Treball i Indústria i de Comerç, Consum i Turisme, juntament amb CCOO, UGT, Foment del Treball, PIMEC-SEFES i FEPIME, després d’un intens any de treball. El Pacte per a la competitivitat estableix línies d’actuació per L’Acord estableix que el repte més important que té l’economia catalana aconseguir una economia sostenible i de qualitat, tant per a les és transformar el nostre model de competitivitat. Estem immersos en un empreses com per als treballadors. procés de canvi ocasionat per fenòmens comuns a totes les economies desenvolupades com a conseqüència d’un món més obert, més global i més competitiu. El nostre model, basat en els baixos costos laborals, el poc valor afegit i el treball precari i poc especialitzat, s’ha de transformar si volem ser competitius en el context internacional. Com que som menys competitius en costos, ho hem de ser més en tots els altres vessants. Hem d’avançar cap a un model de creixement basat en el coneixement i la innovació. I aquesta Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya voluntat és un repte que compartim amb tot Europa en el seu conjunt i en Consell de Redacció: Ramon García-Bragado, Enric Marín, Marta Continente, Joan Montraveta, Jaume Cleries, Cristina Ribas, el qual es basa l’estratègia de Lisboa. Pere Arcas, amb la col.laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Amb més de vuitanta mesures específiques, l’Acord és un compendi Disseny: Jardí+Utensil de la política econòmica que el Govern ja està duent a terme en aquesta Fotografia de la coberta: Txema Salvans (cortesia de Renault) Fotografies de l’interior: Mariano Herrera (pàg. 3, Texsa, SA, 5, 17-19, legislatura. Texsa, SA i Topre, 22 i 23), Txema Salvans (pàg. 6 i 7), Oriol Sardà (pàg. 10), Ramon Margalef Mir (pàg. 10), Ernest Costa (pàg. 22 i 23) També vull destacar la manera com s’ha arribat a aquest acord, perquè Infografia: Jaume Serra (pàg. 13, 15 i 16) reflecteix la voluntat del Govern de Catalunya de comptar amb la Agències: Getty Images, Iberimage, Jordi Todó/Tavisa, Magnum, Photonica, Sincronia/Francesc Muntada col·laboració i el consens de tots els agents econòmics i socials. La fotografia que apareixia a la pàgina 5 de la revista del mes de gener de 2005 és de Joan Colom (Premio Nacional de Fotografía, L’Acord es proposa un objectiu a mitjà i a llarg termini. Avui hem de Ministerio de Cultura) posar les bases necessàries per tenir demà la Catalunya que tots volem. Fotomecànica: Aura Color Digital Una Catalunya més oberta, més dinàmica, més innovadora, més competitiva. Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) En definitiva, una Catalunya més pròspera. Imprès en paper ecològic DL: B-XXXXXX-2005 Adreça web: www.gencat.net InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària. Pasqual Maragall i Mira President de la Generalitat de Catalunya
  • 45. 4 5 notí Catalunya CarSharing: la nova Carmel forma de tenir cotxe. Les persones que recorren menys de 15.000 Mesures sobre cies quilòmetres a l’any en cotxe ja no tenen la necessitat de comprar-ne un i assumir totes les despeses que l’obra pública comporta. Ara poden compartir-lo gràcies a Catalunya CarSharing. InfoCatalunya A través d’una petita quota mensual, l’associat pot reservar un cotxe cada vegada que el necessiti, i pagar per les hores que l’utilitza i pels quilòmetres que fa. El combustible està inclòs en el preu. Tot el procés està informatitzat i funciona per Internet i telèfon, amb una tarja de tipus crèdit, de manera que la utilització del servei resulta extraordinàriament senzilla i fàcil per al client. Hi ha diferents models de vehicle, des de petits utilitaris fins a monovolums familiars, que es poden recollir i deixar en diversos aparcaments de la ciutat. A més de l’estalvi que genera a l’economia particular dels usuaris, compartir el cotxe implica un plantejament de futur i ofereix avantatges per a la societat i el El Govern ha adoptat diverses mesures després de medi ambient. l’enfonsament produït al barri del Carmel de Barcelona Si voleu apuntar-vos a la nova forma de tenir cotxe: com a conseqüència de les obres d’ampliació del túnel de www.catalunyacarsharing.com la línia 5 del metro. En l’àmbit legislatiu, treballa en un projecte de llei regulador de l’obra pública de Catalunya i en un altre Claude Levi-Strauss Any del Llibre i la Lectura per a tothom de modificació de la Llei de la Sindicatura de Comptes, de manera que aquesta potenciï el seguiment i la fiscalització dels contractes administratius del sector Premi Internacional Catalunya 2005 públic. També es presentarà un projecte de llei dedicat Durant tot aquest any es duran a que es duran a terme a 29 localitats ara el guió, els dietaris i les noves a l’àmbit ferroviari i un altre per a la creació terme activitats per fomentar la lectura, recuperar la història de la literatura catalana i investigar de Catalunya, les Illes Balears i Andorra. Entre els actes previstos destaquen les cinc trobades de tecnologies. També cal esmentar els centenaris de Xavier Benguerel i Joan Coromines, el cicle de conferències de l’Institut de Geologia i Geofísica de Catalunya. A hores d’ara es manté la qualitat i la intensitat dels E l 13 de maig, a París, el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, va lliurar el Premi Internacional Catalunya 2005 a l’antropòleg francès Claude serveis d’atenció a les persones afectades, amb qui els nous camins de la creació en creadors en llengua catalana, que analitza la relació entre les Levi-Strauss. s’ha arribat a un acord pel que fa a la seguretat dels català. Seran més de 50 activitats centrades en els nous camins com novel·les de cavalleria Tirant lo El guardó l’atorga anualment la Generalitat amb l’objectiu de habitatges, la garantia del seu valor patrimonial i les Blanc i El Quixot o la potenciació reconèixer les persones que amb el seu treball creador han indemnitzacions pels perjudicis de tota mena. del programa Itineraris de Lectura, contribuït decisivament a desenvolupar els valors culturals, ... i a les escoles, el puntedu que aproparà més de 50 escriptors Algunes d’aquestes persones ja han tornat a casa seva. Les obres de la línia 5 del metro es reiniciaran quan científics o humans arreu del món. catalans a escoles de primària i Claude Levi-Strauss és un dels últims grans pensadors vius Per la seva banda, el Departament d’Educació posarà en marxa el curs vinent el se’n pugui garantir totalment la viabilitat i la seguretat. secundària. del segle XX. Té 97 anys, i per aquest motiu és la primera programa de promoció de la lectura i de la comprensió lectora puntedu, que té En aquest sentit, ja s’ha adjudicat l’elaboració del Consulteu el programa! vegada que el president de la Generalitat lliura el guardó fora com a objectiu reformular el paper de les biblioteques escolars. Un total de 300 projecte modificat de la línia 5 pel tram Horta – Vall http://cultura.gencat.net/anyllibre2005 de Catalunya. centres educatius tindran el curs vinent un puntedu, un espai d’aprenentatge i Hebron, que inclou la redacció dels informes geològics El jurat ha atorgat el Premi a l’antropòleg en atenció a la coneixement on es troba informació en diferents suports (documents impresos, i geotècnics, a l’empresa Catalana d’Enginyeria, SA, seva obra teòrica, que ha contribuït a introduir una nova audiovisuals, multimèdia, etc.), organitzats en espais de lectura, narració, consulta per un import de 188.500 €. òptica en la comprensió de la realitat. La seva aportació a temàtica i cerca d’informació. En paral·lel, s’han adjudicat els treballs de geotècnia per la antropologia, que a partir d’ell ha quedat marcada per la La utilització del puntedu permet la incorporació de noves metodologies en el a aquest projecte modificat a l’empresa EuroGeotècnica, concepció estructuralista, ha estat definitiva per a l’anàlisi desenvolupament de les àrees del currículum, la millora de les competències de per 55.303 €. Aquests treballs inclouen la realització dels mites i per arribar a l’actual concepte de cultura. El seu lectura, escriptura i cerca i gestió de la informació, així com autonomia per a la d’una cartografia geològica actualitzada de la zona. pensament, marcat per la psicoanàlisi i el marxisme, també construcció del propi coneixement mitjançant l’ús de diverses fonts d’informació. El Govern també prepara un pla per a la reforma ha influït profundament la filosofia, les ciències socials, la La convocatòria per a la posada en marxa dels 300 puntedu preveu 12 zones integral del barri del Carmel. D’altra banda, s’ha creat història i la política. prioritàries: Alt Empordà, Vallès Occidental (Sabadell), Barcelona (Sant Andreu una comissió d’investigació parlamentària sobre el Segons el jurat, Levi-Strauss, juntament amb el guardonat de i Sants-Montjuïc), Hospitalet de Llobregat, Baix Llobregat (el Prat de Llobregat i cas i s’ha iniciat el procés de remodelació de l’empresa Pàgina del la primera edició del Premi, el filòsof Karl Popper, són dues Sant Vicenç dels Horts), Garraf, Baix Penedès, Alt Camp, Ribera d’Ebre i Segrià. Tirant lo Blanc, pública GISA. de Joanot Martorell figures cabdals de la història del pensament del segle XX.
  • 46. 6 7 notícies Doblar el nombre de places a les llars d’infants el 2008 El Departament d’Educació ha presentat el Mapa de llars d’infants, que InfoCatalunya preveu la creació de 30.000 noves places d’educació infantil en els propers 3 anys en col·laboració amb els ajuntaments. El projecte preveu un ajut de 5.000 € per cada plaça de titularitat pública que es creï i una subvenció de 1.800 € anuals per alumne d’escola bressol pública per fer front a les despeses generals. L’objectiu és doblar el nombre de places d’educació infantil i passar d’una oferta actual de 29.381 places de titularitat pública a les gairebé 60.000 el 2008. L’educació dels menors de tres anys és important per adquirir capacitats d’aprenentatge útils per a les etapes formatives següents, però també ho és per a les mares i pares, en permetre conciliar la vida familiar i la laboral i, alhora, per a la societat i l’economia catalanes, perquè permet incrementar la taxa d’activitat femenina. Congrés del Món Rural El paper de l’agricultura en la societat del coneixement L ’increment de població mundial condiciona de forma determinant la funció que l’agricultura i la ramaderia tenen com a subministradors d’aliments per garantir en què participaran tots els departaments del Govern i les institucions, empreses i organitzacions del camp català. Durant un any, es tracta de reflexionar i elaborar l’estabilitat social i l’equilibri del planeta. D’altra banda, propostes per fer front a reptes com el dèficit de serveis en un món globalitzat i en plena societat del coneixement, públics a les poblacions agrícoles, les exigències el paper del sector agrari també passa per la conservació ambientals, la modernització de les explotacions i el manteniment del paisatge i del territori. En aquest agràries, la seguretat alimentària, l’agricultura context, quin ha de ser el paper de l’agricultura del futur? ecològica o el turisme rural, com a oportunitats per al A aquesta pregunta vol donar resposta el Congrés del desenvolupament i la diversificació econòmica del camp. Món Rural de Catalunya, un espai de diàleg impulsat Participeu-hi! pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i http://www.congresmonrural.com/ Expedient a les empreses de telefonia L’Agència Catalana de Consum (ACC) principals motius en són el cobrament ha decidit actuar d’ofici i ha obert de factures per serveis no prestats, expedient sancionador a totes les la publicitat enganyosa, la dificultat empreses de telefonia que han estat per donar-se de baixa i els retards objecte de reclamació i en les quals en les altes del servei. El 24% de les s’han detectat infraccions. reclamacions a aquestes companyies L’ACC ha rebut més de 8.700 correspon a serveis d’Internet o reclamacions durant l’any 2004 connexions a línies ADSL. Les sancions en relació amb la contractació de poden arribar a 600.000 euros per serveis i productes de telefonia. Els expedient.
  • 47. 8 9 notícies VIOLÈNCIES CONTRA InfoCatalunya LES DONES, MÉS RECURSOS PER LLUITAR-HI Convocats els premis Catalunya d’educació Mestres, professores i professors, centres docents i institucions dedicades a la construcció d’una escola catalana de qualitat poden aspirar a un dels premis Catalunya d’Educació 2005 que atorga la Desenvolupament Generalitat. Aquests guardons són el reconeixement social i públic de ordenat, eficient la tasca diària de persones i d’equips que s’han significat pel seu servei a i sostenible del Pirineu l’educació i els seus valors. Els premis tenen una dotació El Govern de la Generalitat ha posat a exposició pública com ara centres turístics esportius, de salut o científics, econòmica de 12.000 € per a mestres La violència d’alguns homes contra les seves parelles l’avantprojecte del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran. per tal que el Pirineu visqui del turisme i no de les i per a centres docents i de 6.000 € o exparelles és un dels problemes més greus de la Una vegada aprovat, el Pla territorial marcarà com ha plusvàlues del sòl. per a institucions. Els candidats han societat catalana. El Govern ha aprovat el V Pla de ser el desenvolupament de la zona i ha de servir de El Pla defineix de manera clara els espais naturals que de ser presentats per associacions guia als plans urbanístics municipals i directors futurs. s’han de protegir, els espais de connexió entre aquests i institucions educatives (consells d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones La proposta passa per tres eixos: el creixement urbà, i, a més, àrees d’alt valor agrícola. Finalment, aposta escolars, AMPA, associacions a Catalunya (2005-2007), amb un pressupost previst la protecció de l’espai natural i les infrastructures de per les infrastructures, tant per les connexions externes d’alumnes, etc.) mitjançant una per al 2005 de 35,5 M€. Un dels eixos del Pla proposa mobilitat i comunicació. com internes, entre les quals destaquen: l’eix viari cap a comunicació adreçada a la consellera 395 iniciatives per assolir un model d’intervenció que El Pla proposa un reequilibri territorial entre totes les Aran i el pas per la Cerdanya del transeuropeu E-9, l’eix d’Educació, abans del 30 de juny . petites ciutats del Pirineu. Allà on sigui possible, els occidental i les comunicacions transversals, la millora de L’acte de lliurament del premis compti amb la implicació de tots els departaments de pobles i les ciutats creixeran, mentre que allà on s’ha la xarxa viària local, la potenciació de la xarxa ferroviària tindrà lloc el proper mes de novembre la Generalitat i es coordini amb els ajuntaments, les esgotat el sòl s’apostarà per la reforma urbana interna. i l’aeroport regional de l’Alt Pirineu i d’Andorra. en un acte solemne al Palau de la diputacions i els agents socials. Ben aviat es posarà D’aquesta manera es cerca un creixement controlat i Des del passat 23 d’abril i durant un període de 4 mesos, Música Catalana. en funcionament una nova casa d’acollida, la sisena. en igualtats de condicions de tots els nuclis urbans. El institucions i ciutadania poden presentar les propostes Podeu consultar més detalls sobre les Pla també preveu la creació d’una xarxa per compartir i els suggeriments sobre l’avantprojecte que considerin bases a: També s’obrirà el primer centre d’atenció integral de serveis i transports públics. D’altra banda, aposta per oportuns. www.gencat.net/educacio/premiscat Catalunya, dels set previstos fins al 2008. una ordenació del turisme mitjançant noves propostes, http://www.gencat.net/ptop/ptcat
  • 48. 10 11 notícies Nou premi d’ecologia Ramon Margalef Pla del tèxtil InfoCatalunya Disseny i nous materials per donar valor als productes. El sector tèxtil català és un dels més afectats pel fenomen de la deslocalització empresarial i per l’entrada de productes tèxtils fabricats en altres països. Per fer front a aquest repte cal incrementar el valor afegit dels teixits i la confecció de Banda ampla les empreses catalanes. És a dir, l’estratègia no passa per reduir els costos laborals, sinó per centrar-se a incrementar el valor del a tot el territori producte, de manera que els consumidors l’adquireixin per la C atalunya disposarà d’un operador públic de telecomunicacions que qualitat i no pel preu. En aquest sentit, operacions com les de disseny, distribució i transferència tecnològica esdevenen els s’encarregarà de dotar d’una xarxa àmbits en què es pot afegir valor al producte. Amb aquest objectiu, de banda ampla tot el territori el Departament de Treball i Indústria invertirà aquest any més nacional per tal de garantir d’11 M€ en el Pla del tèxtil 2005. Les dues partides més importants, la plena connexió a Internet. Aquesta empresa pública estarà amb 3 M€ cadascuna, seran, d’una banda, per a ajuts a empreses constituïda per la Generalitat i els amb projecte de recerca, desenvolupament i innovació i, d’altra ajuntaments catalans, agrupats banda, per a la formació dels treballadors i treballadores afectats en el consorci Localret i és, amb per expedients de regulació d’ocupació. 233,8 M€, la principal inversió del Pla director d’infraestructures de telecomunicacions del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. El Pla s’ha proposat aconseguir que el 2008 el 100% de les llars tinguin accés a Internet amb banda ampla de com a mínim 2 Mb i que el 80% arribi als 10 Mb, i també que el 90% de les empreses de més de 10 treballadors disposin de connexions de 100 Mb. L’objectiu és enfortir el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a Catalunya i evitar la fractura digital, tant social com El Govern ha tindrà una periodicitat anual i la territorial i per això es completarà acordat crear el seva dotació serà de 100.000 €. amb el Pla director de serveis i premi Ramon El pensament de Ramon Margalef continguts. Margalef (Barcelona, 1919 - 2004) ha estat d’Ecologia decisiu per a la creació de la ciència i Ciències ecològica moderna, en interpretar Ambientals per els sistemes naturals en termes de reconèixer una trajectòria científica la teoria de la informació. A partir o un descobriment en el camp de dels seus estudis inicials sobre l’ecologia que hagi significat una el plàncton va desenvolupar el fita en el pensament científic o en concepte universal de biodiversitat, el desenvolupament d’instruments que estableix que tots els sistemes teòrics per millorar la gestió dels són dependents uns dels altres i que recursos naturals terrestres o tots estan compostos de matèria, marins. Els candidats poden ser energia i informació, una part de persones, empreses, col·lectius o la qual és comuna a tots els éssers institucions de tot el món. El premi vius.
  • 49. 12 Energies Al 2007, electricitat eòlica per a 850.000 famílies Al final del 2007, Catalunya tindrà instal·lada una potència de 1.500 Mw d’energia eòlica, és a dir, una quantitat suficient per al consum de 850.000 llars, després de l’acord al qual ha arribat el Departament de Treball i Indústria amb els municipis on es preveu la construcció dels parcs eòlics, els promotors d’aquestes instal·lacions, les companyies elèctriques i Xarxa Elèctrica Espanyola, l’empresa encarregada de la distribució d’electricitat. Els nous parcs compliran les tres condicions bàsiques per al seu funcionament: estar situats en àrees on bufa el vent, d’acord amb el mapa eòlic de Catalunya elaborat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, minimitzar en la mesura del possible l’impacte ambiental i paisatgístic de la instal·lació i disposar d’una connexió a la xarxa elèctrica d’alta tensió per a la distribució de la producció que s’hi generi. Un sector innovador que crea ocupació té una gran capacitat d’exportació de recerca i desenvolupament i de qualitat i d’internacionalització a causa de oportunitats de negoci molt diverses, A més de millorar la qualitat de la demanda creixent a tot el món des de la producció d’hidrogen per a l’electricitat en reduir les emissions d’aerogeneradors. A Catalunya la seva posterior conversió en piles de CO2 i no generar residus nuclears, el Pla de recerca i innovació 2005- de combustible fins a l’arquitectura l’energia eòlica és important 2008, elaborat pels departaments paisatgística per integrar els industrialment per tractar-se d’Universitats, Recerca i Societat de molins en els espais en què d’un sector d’alta tecnologia i la Informació i Treball i Indústria, s’ubiquen, passant per la recerca en valor afegit, que inverteix molt en considera la recerca en energies aerodinàmica, en nous materials o en recerca i desenvolupament, que crea renovables una línia estratègica. programes de gestió informatitzada, ocupació estable i de qualitat i que L’energia eòlica permet programes entre moltes altres aplicacions.
  • 50. 13 Més de 100 intervencions a les carreteres catalanes El Departament de Política Territorial i Obres Públiques du a terme més REFERÈNCIES d’un centenar d’obres a les carreteres catalanes. Entre les actuacions cal Noves vies, enllaços i rotondes destacar la nova carretera Vic – Olot, en què s’està realitzant el tram entre Millores en la seguretat de les vies Torelló i la Vall d’en Bas, la ronda nord de Granollers i la cobertura de la Gran Via en ambdós extrems, a l’Hospitalet del Llobregat i a Barcelona. Millores en els traçats i paviments de les vies Beret Salardú Vielha Alòs d’Isil Esterri d’Àneu Sort Puigcerdà La Jonquera Cantallops La Seu d’Urgell Baget Albanyà Llers Palau Saverdera Cadaqués Tunel del Camprodon Oix Cadí Sant Joan de Figueres La Pobla Sant Pau de Seguries Roses les Abadesses Túnel de Collabós de Segur Castelló Tremp Coll de Ripoll Coll de Besalú d’Empúries Isona Nargó Cercs Olot La Vall Coubet L’Escala d’en Bas Banyoles Benavent Pont de Berga Oliana la Codina Sant Jordi Desvalls de Tremp Sta. Coloma Folquer Torelló de Farners Solsona Vic GIRONA Sant Martí La Bisbal Artesa de Ponts Sapresa Segre Puig-reig Malla Espinelves Cassà de Avinyó la Selva Arbúcies Artés Viladrau Sils Platja d’Aro Albesa Balaguer Agramunt Sant Salvador Torre Serona de Guardiola Sant Quirze Tagamanent Massanes Vidreres Sta. Cristina d’Aro Els Prats de Rei Manresa Arcs Safaja Gualba Cervera Castellfollit Sant Celoni Lloret de Mar Sta. Perpetua LLEIDA Tarrega Copons del Boix de la Moguda Canovelles Arenys de Munt Mollerussa Castellbell Terrassa Granollers Albatàrrec Les Borges Santa Esparreguera Lliçà de Argentona Blanques Belltall Coloma de Abrera Vall Vilassar de Mar Solivella Queralt Montgat L’Espluga BARCELONA Sant Adrià del Besòs Juncosa de Francolí La Granadella Montblac Vilafranca del Sant Boi Cornellà Poblet Penedès Cornudella Prades Begues de Montsant Valls Canyelles Flix La Pobla de Aeroport Ascó Vilaplana Mafumet El Vendrell La Fatarella Castelldefels Reus Perafort Vilanova Batea Maspujols i la Geltrú Garcia Vila-seca Sant Pere de Ribes Móra d’Ebre TARRAGONA Gandesa Ginestar Benifallet L’objectiu: seguretat a la carretera La millora de la seguretat viària és una demanda social que el Govern s’esforça a satisfer. D’una banda, a través Tortosa del Departament d’Interior, incrementant els controls de L’Aldea velocitat i d’alcoholèmia. De l’altra, des del Departament Amposta de Política Territorial i Obres Públiques, millorant els traçats i la pavimentació de les vies, les senyalitzacions, les interseccions, els accessos i altres elements viaris. Entre les actuacions que es duen a terme per millorar la seguretat a la carretera destaquen la supressió del pas a nivell a Sant Jordi Desvalls —emmarcat en el Pla de supressió de passos a nivell a Catalunya— i la construcció de les galeries de servei i d’evacuació dels túnels del Cadí i de Collabós.
  • 51. 14 15 Aigua Més aigua i de millor qualitat. El subministrament d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona estarà garantit durant els pròxims anys, un cop engegades les 14 noves actuacions previstes pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Aquestes actuacions, que substitueixen l’antic Pla hidrològic nacional, també permetran una millora notable de la qualitat de l’aigua, tant de sabor i olor com pel que fa als seus requeriments sanitaris. Per què es necessita més aigua? Per garantir la continuïtat del Al cap de 30 anys… La recuperació dels rius catalans i dels ecosistemes subministrament d’aigua potable d’alta la llúdriga torna al Besòs! fluvials està d’enhorabona. qualitat, fins i tot en els períodes de sequera. Tècnics del Departament de Per descarregar la pressió que reben els rius Medi Ambient i Habitatge Ter i Llobregat. han detectat la presència de la llúdriga a la conca Per què cal millorar l’aigua? del riu Besòs. Aquest Per millorar l’olor i el sabor de l’aigua petit mamífer s’alimenta potable domèstica. gairebé exclusivament de Per reduir la salinitat de l’aigua potable peixos, per la qual cosa la procedent del riu Llobregat. seva presència en un riu està considerada com un bon indicador de la salut d’un ecosistema fluvial. La llúdriga havia desaparegut de pràcticament tots els rius catalans al final dels anys 80, però des d’aleshores s’està recuperant i ja n’hi ha poblacions en rius com el Llobregat i la Tordera. Ara, al cap de 30 anys ha tornat al Besòs. Com s’assoliran aquests objectius? Més aigua Les dessaladores: aigua inesgotable i cada dia més barata Nova dessaladora del Prat de Llobregat, 60 hm3, 242 M€ Dades per cada m3 d’aigua Ampliació de la dessaladora de la Tordera, 20 hm3, 29 M€ 1970 Consum 22 kWh Més bona energètic 2001 3,7 kWh 18,3 kWh menys Nou filtre a l’estació d’aigua potable d’Abrera per reduir la salinitat, 53 M€ Mescla de l’aigua dessalada amb la Preu de 1970 2,1 euros potabilitzada l’aigua 2001 48 cèntims d’euro 1,62 euros menys Més ben transportada Desdoblament de la canalització Ter – Barcelona, 105 M€ Connexió de la xarxa de l’àrea Les dessaladores són instal·lacions cada vegada més de l’aigua obtinguda, que és d’una gran qualitat. Metropolitana de Barcelona amb la utilitzades per proveir d’aigua potable els països i les Actualment a Catalunya ja funciona una planta dessaladora del Prat de Llobregat, 29 M€ regions amb pocs recursos hídrics. A les Canàries, per dessaladora d’aigua de mar a Blanes, que garanteix Connexió de la xarxa central de Barcelona exemple, el 27% de l’aigua domèstica procedeix del un abastament de qualitat a la població de la zona amb el Maresme Nord, 46 M€ mar. Es tracta d’una tecnologia amb més de 30 anys amb una mínima afectació del medi. Ara es preveu d’experiència que ha evolucionat molt en els darrers construir una nova dessaladora al Prat de Llobregat que i altres intervencions, amb un anys. Especialment s’estan millorant les tècniques pel permetrà abastir principalment l’àrea metropolitana de pressupost total de 895 M€ que fa a la reducció del consum energètic i del cost final Barcelona.
  • 52. 16 Garantir l’accés a l’aigua i de pagament l’estalvi Quins són els nous trams fomentar-ne del cànon? El nou cànon de l’aigua s’ha modificat amb l’objectiu de promoure un consum més responsable i sostenible de l’aigua domèstica i industrial. Així, en l’àmbit domèstic el consum eficient es premia amb un preu baix, mentre que l’excés de consum té un cost més elevat. 1r 2n 3r TRAM TRAM TRAM Garantir Consum: Consum: Consum: l’accés fins a 10 m3 de 10 a 18 m3 més de 18 m3 a l’aigua Preu per m3: Preu per m3: Preu per m3: i fomentar-ne 0,3167 euros 0,6456 euros 1,2912 euros Accés universal a l’aigua. Per a un consum més elevat Per a consums molt elevats. l’estalvi Consum de 3 m3 per persona s’estableix un preu una mica Preu quatre vegades superior més 1 m3 per habitatge. superior al del primer tram. al preu bàsic. Per què cal fer un ús responsable de l’aigua? Per estalviar-ne: Catalunya, com a país mediterrani, no té excedents d’aigua i no pagareu pot malmetre-la. 3,17 Per recuperar els rius: euros són ecosistemes molt rics en flora i fauna, bàsics en la migració d’algunes aus. pagareu si consumiu 11,6 10 m3 euros al mes Es compta sempre un mínim de tres persones per llar. Les famílies o unitats de convivència de més de tres persones que ho sol·licitin obtindran 3 m3 si consumiu addicionals al mes al preu del primer tram. 18 m3 si consumiu pagareu Recordeu: un metre cúbic és igual a 1.000 al mes (equivalent a 200 litres 19 m3 24,5 litres d’aigua. per persona i dia) al mes euros
  • 53. 19 Acord estratègic per a l’economia catalana Els departaments d’Economia i Finances, Treball i Indústria i Comerç, Turisme i Consum, conjuntament amb les organitzacions empresarials Foment del Treball, Fepime i Pimec i els sindicats CCOO i UGT, han signat l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. L’Acord parteix d’un diagnòstic compartit sobre els problemes actuals de l’economia catalana i proposa un seguit de mesures per tal de fomentar un creixement econòmic sostenible i de qualitat, tant per a les empreses com per als treballadors.
  • 54. 20 21 Prioritats de l’Acord estratègic per a la Acord estratègic internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana per a l’economia catalana Millora de les condicions bàsiques de la competitivitat t competitivita Increment de la inversió en R+D+I fins a arribar al 5% del PIB el 2008 per millorar la 8 lín ies de treball Intensificació de la transferència tecnològica Lluita contra el fracàs escolar itat lització, la qual Augment de la presència de l’anglès i les tecnologies de la informació i la la internaciona tratègic per a catalana s’ha comunicació a l’escola L’Acord es t de l’economia la competitivita les Creació de dotze centres integrats de formació professional de l’ocupació i la Generalitat, b el consens de Construcció de 500 km d’autovies lliures de peatge, 300 dels quals els i s’ha signat am ganitzacions elaborat les principals or haurà de construir la Generalitat empresarials i les que es basa organitzacions ies de treball en Desplegament de la Llei de la mobilitat i creació de les autoritats de sindicals del país. Les lín l’aprenentatge de l’anglès. Els percentatges mobilitat de Girona, Lleida i Tarragona ts: són les següen Pla d’accessibilitat amb transport públic dels treballadors als polígons d’estudiants d’anglès, tant a primària com a industrials t, energètiques, secundària, són més alts que els de Catalunya. es de transpor Potenciació del transport públic ferroviari • Infraestructur tals Objectiu: Curs 2006-07, els instituts de secundària acions i ambien Millora de la capacitat i la qualitat de la xarxa elèctrica de telecomunic d’ocupació començaran a impartir assignatures obligatòries Desplegament d’infraestructures de telecomunicacions als polígons lítiques actives • Educació i po en anglès. industrials • R+D+i Curs 2007-08, l’anglès serà una nova assignatura Finançament de l’activitat empresarial als • Polítiques soci a la formació professional. Política de sòl industrial • Polítiq ues laborals onòmica Fins al 2008, es crearan 3.000 noves places d’anglès de l’activitat ec Internacionalització • Finançament ctivitat empres arial a les escoles oficials d’idiomes. afavoridor de l’a catalana Atracció d’inversions estrangeres • Entorn de l’economia intern acionalització Foment de les exportacions i la projecció internacional de les empreses • Foment de la Millorar la mobilitat: xarxa d’autovies catalanes Cal connectar amb vies ràpides i d’alta capacitat Desenvolupament d’un pla estratègic de turisme i creació de l’Observatori les ciutats catalanes que no formen part de l’àrea del Turisme de Catalunya metropolitana per tal de fomentar l’equilibri Millora de la qualitat de l’ocupació i cohesió social territorial. Atenció personalitzada als aturats des del Servei d’Ocupació de Catalunya Situació actual: La majoria de les vies ràpides i d’alta Polítiques actives d’ocupació per tal de recol·locar les persones que perden capacitat que hi ha a Catalunya són de peatge i tenen feina per deslocalització empresarial l’origen, la destinació o travessen l’àrea metropolitana Creació del Consell Català del Diàleg Social i Participació per millorar les de Barcelona. Hi ha poques vies ràpides que connectin relacions laborals a les empreses dues ciutats catalanes no metropolitanes: l’Eix Mesures per facilitar la contractació en origen dels immigrants i per facilitar l’acolliment dels que ja són a Catalunya Transversal, que connecta Lleida amb Girona, n’és Nou model de competitivitat sostenible i responsable la més recent i ha quedat petita quant a capacitat. Pla de govern per a la prevenció dels riscos laborals E l document de l’Acord parteix d’una diagnosi comuna sobre els problemes actuals de l’economia catalana i el desig de redreçar la situació. En un món global, on sol·licituds són poques si comparem Espanya amb Europa. Objectiu: Abandonar el “que inventin els altres”. Per aconseguir-ho: cal arribar al 5% del PIB en recerca, Objectiu: Construir 500 quilòmetres nous de vies ràpides lliures de peatge, 300 dels quals els haurà de construir la Generalitat. La inversió serà d’uns 1.100 Millora dels serveis d’atenció a les persones en situació de dependència Pla d’inclusió social cada dia es mouen, persones, mercaderies i informació, desenvolupament i innovació el 2008. milions d’euros. Es volen crear set eixos: Vic- Ripoll, Catalunya ha de competir amb ocupació de qualitat Vilanova i la Geltrú- Vilafranca del Penedès- Manresa, i produccions i serveis de més valor afegit, tant en Assignatura pendent: el fracàs escolar Reus- Alcover, Berga- Bagà, Amposta- Lleida i el Per fomentar l’a els sectors tradicionals com en noves ocupacions. Som en un món global i en una societat basada en desdoblament de l’Eix Transversal. ctivitat empres de finançamen arial és necess Un augment de la productivitat, una millora de l’educació el coneixement. El talent de les persones és, doncs, t. Així, es creara ari disposar empreses més n noves figures i la garantia de la cohesió social són la clau d’aquest la nova matèria primera. Reincorporació dels desocupats competitives i per fomentar préstecs partic internacionalit nou model. Per assolir aquest objectiu l’Acord estratègic Situació actual: Espanya és un dels països d’Europa amb Una de cada deu persones que vol treballar a Catalunya ipatius, crèdits zades, com ara capital risc, etc. a petites i mitj proposa 86 mesures en tres grans àmbits: competitivitat, el percentatge més alt de fracàs escolar en educació no té feina. L’atur és, en primer lloc, un problema anes empreses , internacionalització i polítiques d’ocupació. secundària. A Catalunya, només el 40% dels estudiants personal que afecta la confiança i l’autoestima dels de batxillerat assoleix el graduat. qui s’hi troben. Cal donar una atenció personalitzada Comencem a inventar Objectiu: Obrir els centres educatius públics per fer-hi i fugir del tractament fred de les xifres. No són Les economies més avançades d’Europa són les que activitats complementàries i de reforç per tal de reduir números, sinó futurs treballadors i treballadores. dediquen més recursos a la recerca, el desenvolupament el fracàs escolar. El curs vinent s’iniciaran activitats en Situació actual: El Servei d’Ocupació de Catalunya i la innovació de nous productes i processos. 500 centres i el 2007 hi haurà activitats en més de 1.000. (SOC) té, entre altres tasques, l’obligació de posar en Situació actual: Ara per ara, Catalunya hi dedica l’1,27% contacte les empreses amb les persones desocupades. del producte interior brut (PIB), xifra per sota de la Fer de l’anglès la tercera llengua Sovint aquesta tasca no es pot dur a terme per manca mitjana de la Unió Europea dels 25 estats membres, que Una Catalunya “glocal” (global i local), que sigui capaç de personal a les oficines del SOC. hi dediquen l’1,95%, i lluny dels percentatges d’Alemanya de mantenir la nostra identitat, especialment Objectiu: Durant el 2005 es contractaran 292 tècnics (2,5%) i Finlàndia (3,5%). la llengua, i, alhora, oberta al món. nous per a les oficines del SOC per tal de poder donar Catalunya és la comunitat autònoma en què hi ha més Situació actual: Països com Suècia, Dinamarca, una atenció més personalitzada als aturats i agilitzar sol·licituds d’enregistrament de patents noves, però les Finlàndia i Holanda s’han pres molt seriosament així la seva reincorporació al mercat de treball.
  • 55. 13 preneu nota Per a més informació: www.gencat.net Subvencions i ajuts Entre les moltes subvencions i ajuts Ajuts per a disseny de pàgines web Ajuts a l’art i el pensament contemporani que té establerts la Generalitat, Fins al 29 de setembre les petites Fins al 15 d’octubre es poden es destaquen a continuació tres empreses i les petites organitzacions presentar sol·licituds de subvenció exemples d’àmbits ben diferents. empresarials poden sol·licitar ajuts per a projectes de producció per a disseny, creació o reforma i creació, i també de recerca i Indemnitzacions als presos polítics de la del seu web, així com per a les experimentació artística i de dictadura traduccions, fotografies, reserves pensament contemporani. Els Les persones o els familiars de les de domini i els primers dotze mesos projectes poden ser de qualsevol persones que van estar empresonades d’allotjament. L’ajut pot anar des disciplina artística: arquitectura i per motius polítics durant la dels 300 € fins als 2.000 €, depenent disseny, arts escèniques, arts visuals, dictadura franquista a Catalunya de les prestacions electròniques que noves tecnologies, música i art sonor, i que no van poder-se acollir a les inclogui el web. pensament crític, nous moviments indemnitzacions que el Govern culturals i nous llenguatges artístics central va aprovar els anys 1990 i i textuals. 1992, poden demanar la indemnització aprovada per la Generalitat. Generalitat ubvencions de la la llengua cata lana i ajuts Quadre-res um d’ajuts i s ns esportives i esport esco lar, promoció de atòries de l’I nstitut Català de la lítics. Ajut s per a federacio es periodí stiques. Convoc na i Brus sel·les. ns a expresos po cions a empres seus de Barcelo Indemnitzacio a i DVD. Subven Pro Europa a les Presidència i subt itulació de cinem àctiques al Patronat Català la Declaració Ún ica per al doblatge de Joventut. Pr rances. Accés a cr etaria General rames d’a ctuació. Assegu Dona i de la Se tari, plans i prog rari i agroalimen i subvencions als oleïcultors. sociacions, aten ció de la pesca, ag s públiques i as ricultura Ajuts al sector nformació de les declaracions cions a entitat Ag Agrària i al Sist ema d’i ts. Subven ncies. an i discapacita drogodependè famílies, gent gr i persones amb econòmiq ues d’ajut a les gran, violèn cia domèstica ent d’activitats de a Prestacions tenció a la gent per al finançam Be nestar i Famíli nt res i serveis d’a des sense afany de lucre i orientació, ce a entitats priva de subvencions atre. r a la sol·licitud s a l’any 2005. arts visuals i te Salut Inform ació pe pel VIH/sida co rresponent ucció editorial, infecció fusió de la literatura, prod prevenció de la là, promoció i di les concertade s. iovisual en cata catalana a esco ts al món de l’aud aprenentat ge de la llengua bvencions i aju antil, acollida i Cultura Su es d’educació inf , creació de plac uts a les AMPA Educació Aj i Premi a la inv estigació. re d’organitzac ions no la investigació ncionaris, regist uts i beques a nal, oferta de formació de fu lunya. Justícia Aj l’ajut internacio d’obres i serveis de cata la cooperació i s per al Pla únic icipals, reducció Subvencions a ment. Sol·licitud de residus mun Go vernació ls d’ajut al desenvolupa ra ambi ental, prevenció governamenta ramaderes, millo tiva, dejeccions d’habitatges , recollida selec rmació... Medi Ambien t Promoció oral, cursos i fo igües residuals. .. ació, inserció lab d’a ctes de recerca i innov i Habitatge ment local, proje r al desenvolupa l’àmbit local. Subvencions pe i participació en Treball i Indústria ma mem orial democràtic ns per al Progra Ajuts i subvencio Relacions In stitucionals . i Participació les universitats i i la docència a recerca, l’estud ques i ajuts a la Recerca i Be Universitats, informació Societat de la (DURSI)
  • 56. 22 23 Tots contra el foc La sequera que afecta Catalunya des de la tardor passada comporta un gravíssim risc d’incendis forestals per a aquest estiu. Des de 1967 no havia plogut tan poc a Catalunya. Durant tot l’any 2004 es van registrar a Catalunya 551 incendis que van cremar una superfície de més de 2.000 ha. L’estadística mostra que fins al mes de març d’enguany ja portàvem 271 focs, amb un nombre d’hectàrees arrasades superior a 900. És a dir, en un sol trimestre de temps fred s’ha cremat la meitat de superfície que en tot l’any passat. Ens trobem, doncs, davant d’una situació excepcional. Recordem que tan sols el 8% dels incendis tenen el seu origen en causes naturals (llamps) i que la major part comencen com a conseqüència de negligències. Les cremes agrícoles o de pastures i altres feines forestals provoquen el 18% dels incendis i gairebé un 9% dels focs els encenen sense saber-ho fumadors poc curosos. Així doncs, aquesta temporada de calor cal que tots estiguem alerta per evitar al màxim la destrucció dels nostres boscos. Us recordem que és absolutament prohibit fer foc al bosc per a qualsevol activitat (excepte amb una La tasca dels bombers voluntaris autorització municipal prèvia). No valen “Els pobles petits hem de ser capaços d’autoprotegir-nos”, excuses de cap tipus davant la possibilitat que recorda Carles Pérez, caporal del Parc de Bombers una excursió o un dinar al camp acabin en un Voluntaris d’Arenys de Mar, un dels molts que formen desastre ecològic i econòmic. part de la Xarxa de Bombers. Al Maresme hi ha cinc parcs de bombers, dos dels quals estan integrats per professionals, i els altres tres, per voluntaris. “Però la formació és la mateixa”, assenyala el caporal dels Si veieu qualsevol tipus Bombers d’Arenys, que comanda un equip de 35 de foc al camp truqueu persones que dediquen part del seu temps lliure al immediatament al salvament de persones, i a tasques d’extinció de focs i 112 treballs de prevenció. L’any passat van fer 723 sortides, la meitat de les quals van ser per urgències i l’altra meitat, tasques ja programades. El treball de bomber “és vocacional, sacrificat i disciplinat, i si una persona no compleix amb els seus deures, se la fa fora”, indica el caporal. Cal una formació específica, com la dels professionals, a l’Escola de Bombers de Catalunya, abans de poder- se integrar en un parc. Des del moment en què una persona sol·licita ser bomber voluntari fins que fa la primera sortida poden passar tres o quatre anys. “La majoria dels voluntaris són persones d’Arenys de Mar i d’Arenys de Munt i poblacions del voltant”, explica Carles Pérez. Els bombers voluntaris d’Arenys de Mar s’han guanyat una merescuda fama gràcies a la seva experiència de més de vint anys.
  • 57. Esport Educació Info Gran xarxa de 600 instal·lacions Més docents, més escoles noves per apropar l’esport a i molts programes d’innovació Catalunya tothom. Pàg. 18 per a aquest curs. Pàg. 14 Informació d’interès ciutadà. Núm. 5 Octubre ’05 De Girona a Lleida l’Eix Transversal Ferroviari Vic Girona Mollerussa Cervera Manresa Aeroport Lleida Tàrrega Martorell Igualada Barcelona
  • 58. 3 sumari Notícies 4 L’Eix Transversal Ferroviari 10 Tenir cura del territori 12 Més escola i més educació 14 Esport per a tothom! 18 Aigua, situació crítica 20 Una nova consciència de l’energia 23 L’Eix Transversal Ferroviari Aquest número de l’InfoCatalunya presenta el projecte del primer gran ferrocarril del segle XXI: l’Eix Transversal Ferroviari, una infraestructura estratègica pel futur de Catalunya, que enllaçarà Lleida-Mollerussa- Tàrrega-Cervera-Igualada-Manresa-Vic-Aeroport de Girona i Girona. L’Eix Transversal millorarà, i molt, la connexió entre la Catalunya interior i Europa, a través d’una doble via de passatgers i mercaderies, i facilitarà la mobilitat segura i competitiva d’un milió i mig de ciutadans i ciutadanes. L’impuls de les infraestructures és una aposta per la modernització i el creixement econòmic. Però també ho és per la reforma social i l’equilibri territorial. Amb l’Eix Transversal Ferroviari i les inversions que la Generalitat està duent a terme a la xarxa viària, ferroviària, portuària i aeroportuària, Catalunya disposarà d’un sistema de ciutats amb les mateixes possibilitats d’accés als mercats, als equipaments i als serveis, L’Eix Transversal Ferroviari crearà una comunicació directa entre que irradiarà dinamisme i oportunitats. nuclis urbans amb gran capacitat de desenvolupament i afavorirà Aquesta és la nostra idea de la Catalunya en xarxa. Aquest és el nostre l’equilibri territorial de Catalunya. compromís, el compromís d’un Govern que comença a desplegar tota la seva capacitat d’acció amb la Catalunya del futur. Una Catalunya que l’Eix Transversal Ferroviari farà més eficient, més equilibrada i més oberta a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània i a la Europa de la innovació. Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Consell de Redacció: Ramon García-Bragado, Enric Marín, Marta Continente, Joan Montraveta, Jaume Cleries, Cristina Ribas, Pere Arcas, amb la col.laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Disseny: Jardí+Utensil Fotografia de la coberta: Mariano Herrera Fotografies de l’interior: Mariano Herrera (pàg. 3 i 11), Ernest Costa (pàg. 12) Pasqual Maragall i Mira Il·lustracions: Miguel Gallardo (pàg. 14, 15, 16 i 17) President de la Generalitat de Catalunya Infografia: Jaume Serra (pàg. 18 i 19) Agències: Getty Images, Iberimage Fotomecànica: Aura Color Digital Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 Adreça web: www.gencat.net InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària.
  • 59. 4 5 notí 70 aparells mesuraran les radiacions de les antenes cies de telefonia El Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) desplegarà una xarxa de control per mesurar la radiació de les estacions InfoCatalunya base de telefonia mòbil. L’objectiu és vetllar per la qualitat ambiental i poder informar-ne a la ciutadania. El sistema de monitorització de ràdio freqüència (SMRF) està format per 70 monitors que recolliran les dades de forma contínua i remota. Ha entrat en funcionament aquest estiu i tindrà caràcter permanent. El DURSI i Localret han Més polígons signat un conveni que permetrà a 61 municipis industrials amb catalans disposar d’aquestes dades. La inversió inicial per comprar, instal·lar i calibrar els transport públic monitors ha ascendit a 400.000 €. Per la seva banda, el Departament de Medi Ambient i Habitatge El juny passat va entrar aportarà 90.000 € més per al manteniment i els costos en servei una nova d’operació de la xarxa. xarxa d’autobusos que uneix les poblacions de Tractament Montmeló, Parets del de les xarxes Vallès, Montornès, les d’aigua contaminades Franqueses del Vallès, per nitrats El nou Pla de rehabilitació 2006 Vallromanes i Rubí amb els polígons industrials El Departament de Medi Ambient i Habitatge, per mitjà de l’Agència del Departament de Salut arribarà de la zona. La creació de Catalana de l’Aigua (ACA), ha impulsat un programa de tractament a tot el territori tres línies i l’ampliació i adaptació de tres més de les aigües subterrànies afectades per nitrats. Aquesta actuació té beneficiaran els gairebé el suport dels departaments de El Departament de Salut ha presentat el nou 20.000 treballadors de Salut i Governació. Els controls del Pla de rehabilitació 2006. L’import econòmic les empreses ubicades Departament de Salut es fan a xarxes previst per desenvolupar-lo, de quasi 48 M€, als polígons d’aquests d’abastament a tot Catalunya. En s’ha incrementat el 60% respecte al 2004. Els municipis. La iniciativa l’actualitat, 130 xarxes estan afectades de manera constant per nivells de processos que més es beneficiaran d’aquest forma part del programa nitrats que superen la legislació vigent. augment pressupostari seran els de rehabilitació pilot de mobilitat per a Durant el període 2005-2006 es tractaran domiciliària (136%) i de logopèdia (150%). 22 polígons industrials 62 xarxes de subministrament, i a mitjà La principal novetat del nou Pla de rehabilitació que està impulsant la o llarg termini s’actuarà a 64 més. Les 71 restants són xarxes d’abastament és que s’estendrà a tot el territori. A més, Generalitat aquest 2005 privades. L’ACA estudia aplicar inclou nous serveis, com ara la rehabilitació i que durant la primera diferents tractaments a les aigües de sòl pelvià per tractar la incontinència meitat de l’any ja s’ha subterrànies que permetran en alguns urinària i l’atenció domiciliària per a concretat en 15 plans de casos recuperar els aqüífers i en altres potabilitzar les aigües contaminades malalties respiratòries cròniques i malalties mobilitat i 13 noves línies per nitrats. neuromusculars amb grau elevat de discapacitat. d’autobús.
  • 60. 6 7 notícies El Pla d’equipaments culturals InfoCatalunya implica una inversió de 72 M€ El Departament de Cultura ha elaborat el Pla El Pla pretén garantir la igualtat d’oportunitats en de xoc d’equipaments culturals 2005-2007, l’accés a la cultura amb una xarxa d’equipaments que preveu més de 140 actuacions a tot Catalunya. de qualitat. També vol contribuir a donar Dotat amb 72 M€, servirà per construir impuls a la producció local i a dinamitzar i rehabilitar: econòmicament els sectors empresarials de la cultura. Els ajuntaments que vulguin renovar els Espais d’art 5 | Ateneus 60 | Teatres i auditoris 25 seus equipaments podran optar a subvencions de Sales polivalents 29 | Arxius comarcals 14 fins al 50% dels costos de l’obra mitjançant una Centres de creació artística 10 convocatòria pública d’ajuts. Més equipaments penitenciaris El Govern ha acordat la construcció de nous centres penitenciaris tenint en compte l’evolució de la població reclusa dels darrers anys i les seves característiques. La diferència entre el nombre de places disponibles i les que es necessiten és cada cop més gran i, per aquest motiu, s’han posat en marxa tant mesures urgents com la planificació de nous equipaments fins al 2010. D’aquesta manera es vol adequar la funció penitenciària amb els seus objectius de rehabilitació i reinserció social, amb millors 140 M€ per als serveis socials dels condicions de treball per als professionals i els interns. Mesures urgents El 2007 començaran a ser operatius ajuntaments els tres centres que es troben actualment en fase d’execució: Brians El Departament de Benestar i Família destinarà II, Joves Quatre Camins i Lledoners. durant els propers quatre anys quasi 140 M€ a A més, el Departament de Justícia finançar els serveis socials d’atenció primària dels està estudiant el conveni actual amb l’Ajuntament per instal·lar un centre ajuntaments catalans de més de 20.000 habitants de preventius a l’àrea de Barcelona. (90 M€) i els dels consells comarcals (50 M€). Aquests serveis tenen l’objectiu d’afavorir la integració de Ubicació dels nous centres (2010) persones, grups i famílies en risc d’exclusió o amb Centres tancats (de compliment): Figueres (Alt Empordà), Sant Llorenç manca d’autonomia. L’acord té especial rellevància d’Ortons (Alt Penedès)*, Tàrrega perquè es prolongarà fins a l’any 2008, la qual cosa (Urgell), el Catllar (Tarragonès) garanteix una estabilitat en la cooperació més enllà Centres oberts: Girona, Tarragona, del mandat actual. Aquesta ha estat una llarga Teatre Bartrina, Reus Barcelona 1, Barcelona 2, Barcelona 3 *Centre per a dones reivindicació de les administracions locals.
  • 61. 8 9 notícies Més indemnitzacions per a expresos polítics InfoCatalunya Fòrum de la Innovació 2005 S í a la creativitat, sí a les idees, sí a l’empresa, aquest és el lema de Fòrum de la Innovació 2005, que organitza el Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) del Departament de Treball i Indústria i que tindrà lloc a Barcelona el dies 25 i 26 d’octubre. L’edició d’aquest any aposta, com a millor opció de futur, Ben aviat, per una innovació de caràcter humanista, que es basa en les persones i en la seva creativitat. la recepta electrònica Per això, al Fòrum participaran el psiquiatra Luis Rojas Marcos, el publicista Joan Campany (autor de “l’Efecte ZP”), la cineasta Isabel Coixet, la biòloga Anna Veiga i la La recepta electrònica consisteix, fonamentalment, en el següent: cuinera Carme Ruscalleda, entre el metge prescriu el medicament a través d'un programa informàtic altres. Tots explicaran les seves per via d'internet; per la seva banda, els farmacèutics accedeixen vivències al públic assistent amb a la recepta utilitzant el número de la targeta sanitària individual l’objectiu d’analitzar, descobrir i compartir experiències sobre (TSI) del pacient i dispensen el medicament. Aquest sistema permet temes com la tecnologia, la El Govern ha acordat incloure excombatents i víctimes de la Guerra. millorar l’atenció al ciutadà pel fet que li subministra un pla de creativitat, l’estratègia, la inversió el període de la Guerra Civil En el termini d’un any totes les medicació, li redueix les visites al metge per renovació de receptes i el finançament, el disseny, els dins els criteris de concessió sol·licituds presentades dins del i li garanteix que dosis, envasos i mesures, així com la durada del recursos i les oportunitats. d’indemnitzacions als expresos termini (més de 37.000) seran Com a novetat d’aquesta edició, polítics del franquisme. Es calcula revisades amb aquest nou criteri, tractament, són correctes. D’altra banda, aquest mètode permetrà en el Fòrum s’aplicarà una nova que unes 5.000 persones que van i es preveu que unes 5.000 de les més control sobre la despesa pública en medicaments. tecnologia que permet avaluar i patir la Guerra Civil amb privació que havien estat desestimades ara A partir de final d'aquest any començarà a implantar-se la recepta millorar el servei al visitant. Es de llibertat, sigui a les presons, siguin positives. Això no implica, electrònica dins de la primera fase del programa del Departament tracta de l’RFID, un sistema que ja en camps de concentració o en però, que s’obri cap nou període de s’aplica en l’àmbit industrial i que, batallons disciplinaris, es podran presentació. de Salut de la Generalitat. Es durà a terme en dues zones de les a través d’un xip, recull informació beneficiar d’aquests nous ajuts, Els ajuts es calculen en funció del Terres de l'Ebre. Cadascuna d'aquestes zones té entre 12.000 i 20.000 dels visitants (nivell d’audiència que fins ara eren només per a temps acreditat de privació de habitants, un nombre d'oficines de farmàcia que oscil·la entre d’una ponència, fluxos de empresonats a partir de l’1 d’abril llibertat i poden arribar a un màxim quatre i deu, un centre d'atenció primària (CAP) i un hospital de circulació, preferències, necessitats, de 1939. Aquesta ampliació ha estat de 6.010 € (tres anys). Amb aquesta etc.). Per a més informació: una reivindicació reiterada per part ampliació, l’import total d’aquest referència. Així doncs, aquesta primera fase implicarà una vintena http://www.cidem.com/cidem/cat/ de moltes associacions d’expresos, ajuts pujarà gairebé a 46 M€. de farmàcies i uns 40.000 usuaris.
  • 62. 10 11 El futur Eix Transversal Ferroviari L ’Eix Transversal Ferroviari (ETF) Lleida – Mollerussa – Tàrrega Igualada – Manresa – Vic El tram entre Lleida i Mollerussa fins a Tàrrega inclou una nova estació de En aquest tram hi ha dues estacions de passatgers: Igualada (enllaç amb FGC) parteix d’una nova concepció de viatgers a Mollerussa. El nou eix s’inicia a l’oest de Lleida i passa per l’exterior de i Manresa (enllaç amb FGC i RENFE). El ramal a Castellbisbal permetrà enllaçar les comunicacions i del model les poblacions, mentre que el corredor de la línia actual s’utilitza per a l’entrada amb la línia Madrid-Barcelona-França i accedir al port i a l’aeroport de viatgers a la població de Mollerussa. A més, es preveu remodelar la línia actual de Barcelona. territorial del país, que contraposa entre Lleida i Mollerussa per establir-hi un tren-tramvia, que podrà continuar la transversalitat a la centralitat i el cap a Tàrrega i Cervera i, fins i tot, arribar a Calaf i Manresa. El tren-tramvia és sistema en malla al de nusos, amb un nou concepte de servei experimentat amb èxit en altres països europeus que es comporta com a tren per fora de les poblacions i com a tramvia pel centre l’objectiu d’afavorir el reequilibri na d’aquestes. iro territorial. El nou traçat crea una nova na e G comunicació contínua i directa entre d a ss rt comarques. a a a a ru ad s po eg er re da le Les àrees que travessa el traçat de l’ETF al ro rv rr an ro ol ei u c Ae Tà Ce Ig Vi Gi M M Ll tenen nuclis amb gran capacitat de desenvolupament. Són ciutats mitjanes, la majoria capitals de comarca. Es preveu que en l’horitzó del 2026 a les comarques situades al llarg del corredor transversal s’hi concentraran 1,5 milions d’habitants. Barcelona L’Eix s’emmarca en una política general de Tàrrega – Cervera – Igualada Vic – Aeroport de Girona – Girona desenvolupament sostenible que es proposa fer créixer Aquest tram té dues noves estacions de viatgers remodelades, una a Tàrrega i Aquesta és una de les zones més accidentades, que requereix molts túnels el transport públic el 120%, i només el 60% el vehicle l’altra a Cervera. A més, es preveu la construcció d’una important terminal de i viaductes. A l’estació de Vic es podrà intercanviar amb la línia de RENFE privat. Més concretament, l’objectiu és que el transport mercaderies a la capital de l’Urgell. Barcelona-Puigcerdà-La Tour de Carol. A l’aeroport de Girona hi haurà una ferroviari passi de perdre l’1,3% a créixer el 6% anual, estació de viatgers i un intercanviador amb la línia d’alta velocitat. mentre que el transport per carretera tingui el 2,7% d’increment per any per comptes del 4,9% actual. , La creació de la nova línia de tren comportarà: Velocitats Mínima /Normal Màxima Noves estacions de viatgers Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic, Viatgers 160 km/ h 250 km/ h - Una nova línia de mercaderies Aeroport Girona - Una nova línia d’alta velocitat per a passatgers Mercaderies 100 km/ h 120 km/ h - La renovació de la línia ferroviària actual per a serveis Intercanviadors de viatgers • Igualada amb línia Barcelona- Igualada de FGC locals • Manresa amb línia Barcelona- Manresa de FGC i línia Renfe A una velocitat de servei de 180 km/h els temps El nou Eix Transversal unirà, en 233 km de recorregut, • Vic amb línia Barcelona- de viatge estimats són: Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada, Manresa, Puigcerdà de Renfe Temps (min) Vic i Girona, i enllaçarà amb la línia d’alta velocitat fins a la frontera francesa. A més, el ramal Manresa-Martorell Longitud total 360 km Lleida-Girona 90 enllaçarà amb l’eix prelitoral, la Regió Metropolitana i Viaductes 31 km Lleida-Manresa 50 el port de Barcelona. La línia té set noves estacions de passatgers i diverses terminals de càrrega. Manresa-Vic 20 Túnels 84 km Per definir el traçat s’han estudiat 49 alternatives Vic-Girona 20 diferents i 1.791 km de recorregut, tenint en compte Total túnels i viaductes 115 km criteris ambientals, funcionals (temps del recorregut i Igualada- Pressupost total 6.500 M€ viatgers), econòmics i geològics. La longitud de via total, Manresa- 40 amb ramals i derivacions arriba als 360 km, amb 115 km Pressupost per km 18 M€ Barcelona de túnels i viaductes. L’amplada de via serà l’europea.
  • 63. 12 13 Tenir cura del territori E l Govern català ha engegat tot un seguit Zones on els plans de plans que tenen per objectiu delimitar territorials estan en fase de redacció i el que es pot fer en el territori i protegir participació ciutadana espais d’interès natural, evitant la construcció desmesurada. Aquesta és una tasca complexa i molt Terres de l’Ebre lenta, ja que requereix estudis molt aprofundits i la el Baix Ebre, el recerca del consens amb les administracions locals i Montsià, la Ribera la població. d’Ebre i la Terra Alta L’Alt Pirineu - Vall d’Aran i l’Empordà són els Comarques centrals territoris on s’han iniciat recentment dos plans l’Anoia, el Bages, territorials que busquen, en línies generals, el Osona, el Berguedà i desenvolupament ordenat, eficient i sostenible del el Solsonès territori. Defineixen nuclis urbans com a centres Plana de Lleida de serveis, limiten la dispersió, regulen les segones el Segrià, la Noguera, residències, protegeixen el paisatge i el patrimoni el Pla d’Urgell, la ambiental, cultural i econòmic, així com el sòl Segarra, les Garrigues i l’Urgell agrícola, i diferencien entre activitat turística i immobiliària. Finalment, milloren l’accessibilitat i Comarques les comunicacions. gironines A més d’aquest dos plans, a moltes zones de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès, Catalunya s’estan duent a terme iniciatives la Selva, el Pla de semblants, que han de passar les fases d’estudi, l’Estany, la Garrotxa i redacció, participació, etc., fins a ser finalment el Ripollès aplicades. L’objectiu del Govern és aprovar tots els Camp de Tarragona plans que falten en el termini més curt possible. el Baix Penedès, el D’altra banda, el Govern ha posat en marxa diferents Tarragonès, l’Alt plans directors, com ara el de protecció del sistema Camp, el Baix Camp, costaner i el que protegeix de manera definitiva el Priorat i la Conca de Barberà l’espai natural de Gallecs (Vallès Oriental). Regió metropolitana Què són els plans territorials? de Barcelona el Barcelonès, el Els plans territorials són les eines que defineixen però no les pot dividir (per exemple, Terres de Baix Llobregat, el els objectius d’equilibri territorial d’interès l’Ebre, comarques centrals, àrea metropolitana de Garraf, l’Alt Penedès, general per a Catalunya i, a la vegada, serveixen Barcelona i altres). el Vallès Oriental, el d’orientació i guia a les diferents administracions Plans comarcals de muntanya | L’àmbit per les actuacions que es poden fer sobre el dels plans són les comarques de muntanya Vallès Occidental i el territori, tant a títol privat com públic. L’objectiu que per les seves característiques naturals i Maresme d’interès general és que tots els ciutadans de socioeconòmiques necessiten plans específics Catalunya tinguin uns nivells de qualitat de vida (per exemple, Pallars Sobirà, Solsonès, Ripollès i semblants, independentment de l’àmbit territorial altres). on visquin, equilibrant les seves necessitats Plans directors | Concreten les directrius, el que socioeconòmiques. es pot fer i no es pot fer al territori, d’acord amb el pla territorial general. Poden ser territorials Tenint com a referència el PLA TERRITORIAL (per exemple, Delta de l’Ebre, Maresme i GENERAL DE CATALUNYA, els plans es Empordà) o urbanístics (per exemple, el sistema divideixen en territorials parcials, comarcals de costaner o les activitats turístiques i industrials muntanya, directors i sectorials. del Camp de Tarragona). Plans sectorials | Són els plans d’incidència Plans territorials parcials | Són els instruments territorial que elaboren els departaments de per definir els objectius d’equilibri d’una part la Generalitat en àmbits temàtics de la seva del territori. L’àmbit dels plans és, com a mínim, competència (per exemple, carreteres, habitatge i d’extensió comarcal i pot agrupar comarques, sòl, sòl industrial, xarxa d’heliports i altres).
  • 64. 14 15 Més escola i més educació Noves escoles i més Millorar la qualitat docents per a més educativa: programes alumnes d’innovació a En aquest curs escolar 2005-2006 es posen en 748 centres funcionament a Catalunya 67 centres docents nous. La inversió per a infraestructures escolars es concreta (a més Un total de 748 centres docents inicien aquest curs dels nous centres) en 185 projectes en fase de redacció, 32 programes d’innovació educativa per tal de millorar obres licitades i pendents d’adjudicació, 71 obres iniciades la qualitat del sistema i adequar-lo progressivament a i 82 obres en fase d’execució. En conjunt, doncs, són l’evolució educativa i social. Enguany s’ofereixen vuit 370 les actuacions que estan en curs, que sumen una programes d’innovació educativa, cinc dels quals són inversió de 520 M€. La posada en funcionament dels 67 nous. Més de 1.000 mestres i professors han participat en centres docents nous permet retirar 112 mòduls dels que els corresponents cursos de formació. Aquests programes ara hi ha. tenen un pressupost de 10 M€ per al curs 2005-2006. Aquest volum d’actuacions coincideix amb un creixement molt important de l’alumnat de 3 a 18 anys. Per al curs 2005-2006 es preveu un increment de 29.000 alumnes, fins a arribar a una població escolar que supera el milió d’alumnes. Aquest creixement -i la mobilitat de la població- ha obligat a instal·lar 92 mòduls provisionals per poder atendre la demanda d’escolarització. No obstant això, tan sols 21.000 alumnes faran classe en mòduls, és a dir, un 3,44% del total. Les grans xifres de l’educació a Catalunya Alumnes escola pública 677.580 Alumnes escola privada 423.488 Total alumnes 1.101.068 Pla experimental de llengües estrangeres Centres públics 2.571 Centres privats i concertats 1.408 Un dels programes més destacats pel curs serà un Total centres 3.979 pla experimental dedicat a l’impuls de les llengües estrangeres. Hi estan adscrits 100 centres docents Professorat escola pública 54.857 (70 de primària i 30 de secundària). El primer objectiu és que els escolars integrin al més Noves escoles, més aviat possible la llengua estrangera, sobretot a nivell oral. Pressupost 2005 3.903 M¤ alumnes, més professors L’aprenentatge comença als quatre anys. Més endavant, i més programes els alumnes estudiaran algunes matèries en llengua estrangera (per exemple, matemàtiques en anglès). També d’innovació educativa Per fer front a l’augment d’escoles i l’increment es tendirà a integrar els ensenyaments audiovisuals i de d’alumnes i per fer més eficaç el sistema, aquest curs per a la millora de la s’incorporen més de 2.000 professionals docents nous. les tecnologies de la informació i la comunicació a l’aula qualitat del sistema D’altra banda, el Departament d’Educació ha potenciat de llengua estrangera. El Pla es completa amb activitats educatiu català i la lluita la convocatòria de places de mestres i professors. En les d’immersió, estades a l’estranger, concursos, formació i equipaments destinats tant a alumnes com a docents. contra el fracàs escolar oposicions d’enguany s’han convocat un total de 3.680 La implantació d’aquest pla té un pressupost total places, 1.950 de les quals corresponen al cos de mestres i conformen l’inici del 1.730, al cos de professors d’ensenyament secundari. Com de 5,6 M€ i comporta la incorporació enguany de 100 curs escolar 2005-2006. a referència recordem que l’any 2004 se’n van convocar especialistes més a l’educació primària. Cada un dels 950, 460 el 2003 i 612 l’any 2002. centres adscrits rep, a més, una dotació de 2.000 €.
  • 65. 16 17 Calendari escolar 2005-2006 1 de setembre Inici de les activitats del professorat de tots els centres docents no universitaris. 12 de setembre Inici de les classes als centres docents públics i privats de parvulari, educació Altres novetats primària, educació especial, ensenyaments secundaris, professionals i de règim especial. 19 de setembre Inici de les classes dels cicles formatius de grau superior i als centres i aules de formació de persones adultes. 22 de desembre / 8 de gener Vacances de Nadal. 8 d’abril / 17 d’abril Vacances de Setmana Santa. 22 de juny Acaben les classes a tots els centres. Subvencions per al servei Un miler de centres tenen aula d’acollida 30 de juny Acaben les activitats del professorat programades als centres. d’acollida matinal de les AMPA El Departament d’Educació posa en marxa aquest curs 302 Dies festius 2005: 12 d’octubre ; 1 de novembre (Tots Sants); 6 de desembre (dia de la Aquest curs el Departament d’Educació destina 1 M€ a aules d’acollida noves als centres educatius de primària, Constitució); 8 de desembre (la Immaculada). 2006: els que determini la disposició corresponent del Departament de Treball i Indústria. A més, subvencionar les associacions de mares i pares d’alumnes secundària i concertats. D’aquesta manera, el nombre cada centre podrà establir tres dies festius no consecutius de lliure disposició que s’hauran de (AMPA) per a l’organització del servei d’acollida total d’aules d’acollida és de 951. L’aula d’acollida és un preveure en la programació general del centre. matinal de nens i nenes escolaritzats en centres docents recurs orientat a la integració de l’alumnat nouvingut, d’educació infantil i d’educació primària sufragats amb pensat per donar resposta a les seves necessitats “Bon rotllo” per evitar el bullying fons públics. L’objectiu és facilitar la conciliació de emocionals, lingüístiques i curriculars, i alhora millorar Programes d’innovació la vida familiar i la laboral, posant a disposició de les la qualitat global del centre. Una aula d’acollida implica El Departament d’Educació posa en marxa una unitat Programa Centres famílies uns espais, unes activitats i uns professionals un tutor o tutora d’acollida, un equipament informàtic per assessorar els centres docents davant de situacions de responsables dels infants durant el temps previ a (quatre ordinadors, una impressora, etc.) i una dotació conflictivitat. Aquesta unitat, anomenada Punt de Suport a la Biblioteques escolars i gust per la lectura (puntedu) 286 l’inici de l’activitat escolar. L’acollida matinal es troba econòmica de 1.200 € per a altres materials. Els criteris Convivència Escolar, està formada per experts de la Inspecció Promoció de la lectura i la comprensió lectora. Informació particularment estesa en centres d’educació infantil i per implantar una aula d’acollida són el nombre de Educativa i de la Direcció General d’Ordenació i Innovació en diferents suports (documents impresos, audiovisuals, educació primària i sovint són associacions de mares i nouvinguts al centre i una situació socioeconòmica de multimèdia, etc.). Espais de lectura, narració, consulta Educativa, així com de l’Assessoria Jurídica del Departament temàtica i cerca d’informació. pares d’alumnes qui l’organitzen. l’alumnat poc favorable. d’Educació. L’objectiu de la unitat és orientar els centres docents sobre què cal fer en situacions de conflicte, de manera Coeducació i igualtat de gènere Sensibilització de la 18 que disposin de tots els elements per gestionar-los de la millor comunitat educativa en la perspectiva de gènere. Garantia Comença la concertació de P-4 manera possible. d’una oferta educativa adequada a les necessitats de Aquest curs, el Departament d’Educació inicia la les dones i a la igualtat d’oportunitats en l’orientació En aquest sentit, el Programa de convivència i mediació professional. Promoció de projectes de prevenció d’actituds concertació del segon curs d’educació infantil (P-4), en escolar, que segueixen enguany 114 centres, té per objectiu abusives entre la població jove. compliment del calendari d’aplicació de la progressiva contribuir a resoldre els conflictes de convivència de manera gratuïtat d’aquesta etapa educativa. El Govern concerta pacífica, desenvolupant la capacitat de diàleg i millorant les Educació per a la ciutadania Desenvolupament de valors 47 922 unitats de P-4 de centres docents privats, amb un total habilitats comunicatives dins dels centres docents. democràtics, consciència ciutadana i actituds i conductes de 1.226 mestres, el que suposa una inversió de 45,8 M€. El respectuoses i compromeses en la seva defensa. També s’engega una campanya de sensibilització als centres curs passat ja es va iniciar l’aplicació progressiva de la docents adreçada a l’alumnat. Sota el lema “Bon rotllo a Educació en comunicació audiovisual Aprenentatge del 45 gratuïtat a l’educació infantil amb la concertació del curs l’escola/institut”, la iniciativa tracta d’evitar les pràctiques llenguatge audiovisual en altres àrees (llengua, educació de P-3. Per al curs actual, a més de l’inici del concert de de bullying o assetjament d’alumnes per part dels seus visual i plàstica i ciències socials). Desenvolupament de bons P-4, s’amplia el nombre d’unitats concertades de P-3 i es companys. Paral·lelament, el professorat disposa d’uns hàbits per a un consum responsable dels mitjans. destinen 13 M€ a la subvenció de 750 unitats de tercer curs protocols per orientar-se en la resolució dels diferents tipus de Educació ambiental Posada en marxa de projectes de 90 d’educació infantil (P-5). conflicte. reducció, reutilització i reciclatge de materials; tractament dels residus escolars; creació d’espais verds escolars (jardins, patis, horts); ús d’energies alternatives; nova cultura de Formació pro fe ssional l’aigua, i realització d’accions solidàries per a la sostenibilitat. Inici del Programa de reutilització de S’amplia l’ofe 114 llibres de text rt formació profe a de 76 cicles de Convivència i mediació escolar Dirigit a professorat, alumnes i pares i mares. Potenciació d’habilitats socials en El curs s’inicia ssional l’alumnat per la mediació en la resolució de conflictes. Fins El Departament d’Educació i les federacions d’AMPA amb 76 cicles format ara s’han format en aquest àmbit uns 1.700 professors i han signat l’acord per posar en marxa el programa professional: 40 ius més de form de grau mitjà i ació professores, 900 alumnes i un centenar de pares i mares. cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres tradueix en 2.28 36 de grau supe 0 places noves rior. Això es de text, que pot significar un estalvi a les famílies Catalunya. La no de formació pr Salut a l’escola Incorporació de professionals de la salut 28 va oferta per al ofessional a to catalanes de fins al 85% d’aquests cost. El programa noves, sinó la im curs no consid t en l’escola per prevenir i solucionar problemes dels i les plantació de ci era titulacions preveu que aquesta despesa passi dels 1.700 € actuals de fins ara no s’im cles formatius adolescents relacionats amb la sexualitat, l’alimentació, la partien. en 63 centres on higiene, les malalties, la SIDA o les drogodependències. mitjana per cada fill o filla als 250 €. Els cicles form atius que creixe n més són els de 37 M€ en ajuts individuals de menjador En aquest curs s’inicia de forma experimental la primera socioculturals serveis Llengües estrangeres Aprenentatge de la llengua 100 i a la comunita Aquest curs el Departament d’Educació destina fase del programa. El Departament d’Educació inverteix més), els de co t (13 més), els estrangera a l’educació infantil. Reforç de la llengua oral a merç i màrquet d’informàtica (1 i serveis a la pr ing (8 més) i el 2 l’educació primària. Ensenyament de continguts de diverses 37 M€ a ajuts individuals de menjador per als alumnes més de 2 M€ en la convocatòria per a 522 centres, que oducció (6 més s de mantenim s’imparteixen 11 ). Actualment ent matèries en llengua estrangera. matriculats en centres docents catalans. Aquests ajuts impliquen uns 113.000 alumnes. Fins al curs 2007-2008, és 6 títols del catà a Catalunya professional. D leg estatal de fo s’atorgen als alumnes que estan obligats a desplaçar- a dir, fins a l’entrada en vigor dels nous currículums de la ’altra banda, la rmació Altres 20 se per anar a classe i en concepte de beques, tenint en Llei orgànica d’educació (LOE), el programa experimental professors i pr plantilla docent ofessores, fins s’amplia en 33 estudiaran FP a un total de 4. 0 compte la seva renda familiar, el nombre de membres que donarà als centres els ajuts següents: 1.875 € per línia 084. Aquest cu públics i privat uns 70.000 alum s. nes, repartits en 370 centres rs Total 748 integren la unitat familiar i, si s’escau, les disminucions autoritzada d’educació primària i 3.000 € per línia psíquiques o físiques que els puguin afectar. autoritzada d’ESO.
  • 66. 18 19 Esport per a tothom! INVERSIÓ Les inversions necessàries superaran els 970 milions d’euros fins al 2011. Els fons provindran del Consell En els anys vinents 600.000 usuaris catalans es beneficiaran de les noves infraestructures que preveu Català de l’Esport, els ajuntaments, les diputacions i construir el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC). Piscines altres agents privats. Es preveu que, com a resultat, cobertes, pavellons esportius, gimnasos, pistes d’atletisme i poliesportives aniran apareixent en 41 es creïn més de 1.600 llocs de treball nous. comarques de tot el territori fins a completar una gran xarxa d’equipaments esportius. El PIEC, una iniciativa molt ambiciosa que preveu grans desenvolupaments, no hagués estat possible sense l’acord del Govern amb totes les institucions catalanes implicades d’una forma o d’una altra D’on ve? en el tema de l’esport: diputacions, ajuntaments, federacions esportives i consells escolars. PRIMERA ETAPA 170 milions 145 milions 35% 30% ETAPES DEL PLA INSTAL·LACIONS Ajuntaments i Altres agents En una primera fase es preveu la construcció d’unes 300 instal·lacions El Pla té per objectiu aconseguir que tots els ciutadans diputacions privats entre el 2005 i el 2008, així com la millora de les que ja hi ha. de Catalunya tinguin accés a la pràctica de l’esport, La segona fase acabarà el 2011 i es preveu tenir enllestits almenys situant de forma estratègica els equipaments per uns altres 300 equipaments. compensar les mancances actuals. Per exemple, tothom Total inversió tindrà una piscina coberta a menys de 20 km, hi haurà primera etapa Total 1a almenys una pista d’atletisme per comarca, tots els Període Instal·lacions que es construiran Pressupost milions d’euros pobles de més de 2.000 habitants tindran un pavelló, Instal·lacions que 485 2005 etcètera. es construiran milions d’euros 2008 304 485 604 etapa Quantes se’n construiran i a on 2a Període 2009 2011 Instal·lacions que es construiran 300 Pressupost milions d’euros 485 Tipus d’instal·lació On es construiran Quantes se’n construiran 170 milions 35% etapa Pista poliesportiva Municipis amb escola 53 Consell Català de l’Esport TIPUS DE XARXA Pavelló poliesportiu Municipis de més de 2.000 habitants 129 A D’interès nacional Equipaments de gran envergadura per a l’esport d’alta competició. Gimnàs Municipis amb institut de secundària 198 B Com es distribueix? Bàsica Poliesportius, sales, pavellons, camps Camp poliesportiu Municipis de més de 1.000 habitants 91 TOTAL DE LA INVERSIÓ esportius, piscines cobertes i camps d’atletisme. Piscina coberta A menys de 20 km 85 194 milions 637 milions C Complementària 20% 66% Per atendre demandes més Xarxa Xarxa bàsica específiques en llocs determinats o d’un equipament concret. Pista d’atletisme A cada comarca 48 complementària Total inversió fins al 2011 Normativa tècnica per a la construcció 970 i el condicionament dels equipaments milions d’euros El Pla incorpora per primera vegada una normativa tècnica per a la construcció i el condicionament dels equipaments. L’objectiu és augmentar-ne la seguretat i la funcionalitat, així com tenir en compte 140 milions les implicacions ambientals i el concepte 14% de desenvolupament sostenible. Condicionament de les que hi ha
  • 67. 20 21 Aigua, situació crítica L’aigua és un recurs escàs. D’això encara ens n’adonem més en una situació de manca de pluja com la que es viu enguany La meteorologia ens indica que . ens trobem en la pitjor sequera dels darrers 60 anys (abans no hi havia registres meteorològics), i a més ara es consumeix molta més aigua que mai. ! Què podem fer per estalviar aigua? Si prenem mesures podem