Cultura
AV U I                                      Dijous, 28 d’abril del 2005




100 anys de ‘Solitud’
                ...
AVUI

                                                                                          CULTURA
II                ...
AVUI

                                                                                             CULTURA                ...
AVUI

                                                                           CULTURA
IV                               ...
AVUI

                                                                            CULTURA                                 ...
Supcult
Supcult
Supcult
Supcult
Supcult
Supcult
Supcult
Supcult
Supcult
Supcult
Supcult
Supcult
Supcult
Supcult
Supcult
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Supcult

3,299

Published on

Published in: Travel
1 Comment
0 Likes
Statistics
Notes
  • I had been arguing about caixa terrassa with my wife since last Wednesday but since I found: Tens plans? (Caixa Terrassa), I do find your point of view quite interesting and, in this case specifically, quite useful.
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
3,299
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
29
Comments
1
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Supcult

  1. 1. Cultura AV U I Dijous, 28 d’abril del 2005 100 anys de ‘Solitud’ A propòsit del centenari de la cèlebre novel·la de Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert, Carme Arnau ens introdueix algunes de les claus i de la recepció de ‘Solitud’, una obra que cal rellegir i que Edicions 62 ha presentat en una edició especial, al costat de l’obra inèdita ‘Quincalla. Mil adagis per aprendre vocabulari’ CASA-MUSEU EL CLOS DEL PASTOR / INSTITUT CATALÀ DE LA DONA Caterina Albert va ser la primera dona (1923) que va ingressar a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres SUMARI Entrevista a Els nous poemes ‘Les passions’ IV X de Bill Viola a Madrid XVIII. Dennis Lehane de Jordi Sarsanedas . .................................................... . .................................................... . . .................................................... . Shutter Island és la novel·la que el Proa ha publicat Silenci, respostes, Les passions és el títol de nord-americà Dennis Lehane variacions, el nou llibre de poemes l’exposició que podem visitar a (1964) ha publicat a RBA. Dos de Jordi Sarsanedas, que també és Madrid fins al 15 de maig a la agents de l’FBI tenen un cas en autor de Cor meu, el món (1999), Sala d’Exposicions de la Fundació una illa que és un centre penal L’enlluernament, al cap del carrer La Caixa. Es tracta de tretze peces psiquiàtric. Lehane és autor de (2001) i Com una tornada, sí (2003). videogràfiques que Bill Viola Mystic River, que Clint Eastwood Sarsanedas fa una tria severa dels (Nova York, 1951) va crear entre va convertir en pel·lícula. mots que utilitza. el 2000 i el 2002.
  2. 2. AVUI CULTURA II ◆ ◆ dijous 28 d’abril del 2005 100 ANYS DE ‘SOLITUD’ El centenari d’una aquell cel d’un blau puríssim d’ulls de verge, el turó matisat de verds primaverencs, curull de castes rosses i cenyit per la novel·la universal banda de glassa del to rosat, tenia més aparença de fantasia màgica de pintor luminista que de cosa real i veritable”. A més, el lligam amb la pin- CARME ARNAU tura és ben visible, també, en la importància de la llum, que separa clarament els dos espais quest any en fa cent centrals de l’obra, l’interior i A de la publicació de l’exterior de l’ermita, que es Solitud, de Víctor Ca- troba al cim de la muntanya on talà, una de les no- arriben Mila i el seu marit per vel·les més destacades fer-se’n càrrec, per ser-ne els er- de la literatura catalana, una mitans: fosc i malèfic el primer, obra clàssica i, per tant, que val lluminós i amable el segon. De la pena llegir i, també, rellegir. fet, a l’ermita, on entra aquest Perquè Víctor Català, malgrat personatge a la nit, al segon les seves protestes d’amateuris- capítol, amb una il·luminació me, un recurs retòric sense cap escassa, hi ha molts racons en mena de dubte, és una gran penombra i per això la dona hi creadora, una artista conscient experimenta una impressió del deure de sinceritat amb si desagradable, que s’incrementa mateixa, i amb un lector deter- per la fredor característica del minat, no qualsevol; destaca, lloc, que relaciona amb la de les doncs, com si ens donés ja una tombes –com un drap humit clau per a la lectura, que la seva se’ns diu per demostrar la con- obra no l’adreça a “la damisel·la vincent evocació tàctil–; i, per ciutadana”, perquè els seus insistir en aquest aspecte, Mila “colors són massa crusos, les s’hi sentirà com una enterrada ratlles massa negres: hi man- viva, i tot plegat ens fa pensar quen mitges tintes, matisos es- en les novel·les gòtiques, tant blaimats i corbes gracioses com pel que fa a l’espai descrit, com espirals de fum d’un pebeter”, als sentiments evocats, unes per dir-ho amb paraules seves. novel·les que van assolir una SP Per tant, aconsella a aquesta gran difusió i èxit. Però, a l’er- Una imatge antiga de l’ermita lectora que deixi de banda el mita, Mila hi troba el pastor, de la Santa Reparada de llibre i que somniï. De fet, Víc- amb un paper positiu, que es- Cinclaus, a Girona, i, a sota, un tor Català, s’acara i presenta al borra la seva soledat i la de poema inèdit i manuscrit que lector la vida, tal com ella la l’indret, i així ho exposa amb Caterina Albert li va dedicar veu, evidentment, una vida du- aquesta mena de discurs indi- quan l’ermita va ser cremada ra, cruel, plena de patiments de recte lliure tan actual i eficaç: el 1936, a l’inici de la Guerra tot tipus, al centre de la qual hi “¿Com s’ho hauria fet, la pri- Civil Espanyola ha la mort. I el mal, temes mera nit, si s’hagués de cuidar universals i, per tant, de plena de tot, soleta?”. actualitat. RADICALMENT DIFERENT Quant a la figura del pastor, és atreta per les flors que no pas CREADORA LLIURE I VALENTA D’una banda, doncs, tenim fonamental a la novel·la, per- pel menjar, la mirada de la qual Víctor Català, una creadora què ell aportarà una mirada sembla, sovint, la d’un pintor lliure i valenta que, amb una radicalment diferent de la de luminista, per la delicadesa de gran decisió escriu una obra Mila, tant pel que fa al paisatge les descripcions i, sobretot, pel personal, que defineix com uns com al concepte de la vida, de relleu que hi assoleix la llum; “cants aturmentats i plens”. De resignada i sàvia acceptació, en de fet, els luministes són l’altra, Caterina Albert i Para- el seu cas, com la de Job; i és aquells pintors atrets pels efec- dís, la dona cultivada i de múl- que ell, amb la seva visió és ca- tes de llum, que pot difuminar tiples interessos, que es guarda paç de copsar el que és invisible els contorns dels paisatges, com com d’escaldar-se de parlar i aporta, així, un fons atàvic els aquarel·listes anglesos, Tur- amb amics i amigues barcelo- –l’exemple més destacat del ner i Whistler. En aquest sentit, SP nins i estiuejants de res que faci qual són les rondalles–, que la muntanya, que presideix la pensar en una “persona que permet el neologisme. Solitud és Solitud, no només els senti- enriquirà la novel·la, amb un novel·la i el paisatge que l’en- escriu”. També ens diu, en un clar exemple del que apun- lèxic que s’oposa al més planer ments en un personatge definit volta, se situa sovint en una lí- aquesta mateixa línia, que mai to. D’aquesta obra de gran dominant i amb figures fantàs- com una ànima calda, sinó so- nia nòrdica, per denominar-la no hauria signat res amb nom complexitat, tan rica i suggeri- tiques: les encantades, els focs bretot el cos, un cos sacsejat per d’alguna manera, decidida- de dona. Separa, doncs, clara- dora com original, destacaré follets... mil i una sensacions, un cos ment allunyada en tot cas de ment la dona privada, de l’es- dos aspectes que em semblen I retornant a la llum, com a voluptuós, carnal i sensual, l’Empordà en el qual va viure criptora pública, amb una me- particularment aconseguits i demostració de l’oposició, el amb uns sentits a flor de pell, l’autora; de fet, la muntanya és na de màscara amb nom propi tercer capítol, Claror, s’allunya que demostren que es tracta literalment: gust, olfacte, tacte, el cànon del paisatgisme euro- i masculí –cal tenir present que d’una gran creadora. El primer de la nocturnitat i de la foscor oïda, a més de la vista, anteri- peu modern –lligat a la valo- màscara vol dir persona–, se- és que ens trobem amb una de l’anterior, i té per escenari orment esmentada. Dos aspec- ració del que és sublim–, com guint tantes autores cèlebres novel·la d’un marcat perspecti- l’exterior de l’ermita, quan ja tes que, deixant de banda lec- ho és, també, el viatge a la del segle XIX, com és el cas de visme, des d’una mirada que té s’ha fet de dia, i tot sembla més tures ben pertinents, com la muntanya, sinònim d’iniciació George Eliot i de George Sand. nombrosos punts de contacte agradable, més benèvol, sobre- modernista de Jordi Castella- –que és la trama de l’obra–, un Tanmateix, a través de les seves amb la pintura, que va atreure tot, quan hi apareix el sol, l’ú- nos, i la freudiana de Gabriel paisatge que Turner convertí en obres, Víctor Català ens acostu- molt Víctor Català, que també nic que escoltarà la crida d’a- Ferrater, assenyalen la plena una mirada estètica. Pel que fa ma a donar una visió del món pintà i esculpí i que, de fet, fecte de Mila i la besarà. I actualitat de l’obra. al corrent luminista, la mateixa i una experiència de la vida des sembla buscar un espai de lli- aquesta oposició exterior/inte- En efecte, pel que fa al pri- autora l’esmenta i, per tant, d’un punt de vista femení, en bertat, d’expressió i de catarsi rior, que n’arrossega d’altres, mer aspecte, Mila és la prota- demostra que el va seguir a un escenari que, a més, acostu- en la creació. El segon aspecte sobretot, mal/bé, inaugura la gonista absoluta de l’obra, una l’hora de descriure els paisatges ➤➤➤ ma a ser ginomòrfic, si se’m és el paper central que tenen a dona de gran sensibilitat, més de Solitud: “En efecte, sota .................................................................................................................... . .................................................................................................................... . Amb el suport de Generalitat de Catalunya
  3. 3. AVUI CULTURA III ◆ ◆ dijous 28 d’abril del 2005 100 ANYS DE ‘SOLITUD’ Una ‘Solitud’ en pantalla TONI VALL olitud és una de les del 1990 a la Seu d’Urgell, però distorsionada per un entorn S novel·les essencials i el film no es va poder estrenar que li és hostil i que amplifica més emblemàtiques comercialment fins al març molt les seves reaccions als de la literatura cata- del 1996. Guardiet no era un estímuls que li provoca. La lana. Força generaci- neòfit respecte a l’obra de Víc- fantàstica tasca de Tomàs Pla- ons d’estudiants catalans hi tor Català quan es va proposar devall –un dels millors direc- han entrat en contacte per portar Solitud al cinema. L’any tors de fotografia del cinema obligació, ja que durant molts 1983 va dirigir un curtmetrat- estatal– és un element bàsic anys ha estat lectura obligatò- ge, Idil·li xorc, sobre l’obra ho- per assolir aquests propòsits. ria dels cicles d’ensenyament mònima de Català. Solitud ja CASA-MUSEU EL CLOS DEL PASTOR / INSTITUT CATALÀ DE LA DONA superior. Encara avui no re- havia tingut una primera EL PUNT DE VISTA DE LA MILA Entre dues amigues, a la cisterna de la casa pairal sulta estrany sentir respondre Sobre el segon aspecte es- adaptació al cinema l’any 1944 ➤➤➤ canvien d’una manera abrupta a un univeristari que un dels mentat, el subjectivisme del amb el títol d’Adversidad, diri- novel·la, i hi regnarà fins al fi- i van d’un extrem a l’altre, o llibres que més l’han impres- punt de vista narratiu, calia gida pel cineasta català Miquel nal, quan es resoldrà, en un sionat és Solitud. Aquest any se neixen sense que res els pugui que l’espectador se sentís ha- Iglesias. Aquest film no va sa- únic capítol, el penúltim, La justificar. celebra el centenari de la seva bitat per la mirada de la Mila, tisfer gens Víctor Català, ja que nit aquella, en el qual, ja mort Pel que fa als sentits, si he aparició. La seva autora, Cate- per la seva manera de veure el va considerar que l’esperit de el pastor, Mila serà violada per apuntat la penetració de la vis- rina Albert i Paradís (l’Escala món i per la sensació d’opres- la seva obra havia estat traït. l’Ànima, una figura més pro- ta, també podem dir el mateix 1873 - 1966), coneguda amb el sió i ofec que viu a la munta- Per aquest motiu, és evident pera a les bèsties que no pas pel que fa al tacte, l’oïda i so- pseudònim de Víctor Català, nya. Sobre aquest aspecte, que un dels interessos fona- als homes, a l’interior de l’er- bretot l’olfacte, perquè les olors va publicar-la per capítols a la Guardiet considera que, mal- mentals de Guardiet a l’hora mita i davant dels ulls indife- revista Joventut entre el maig i les pudors tenen un paper grat que ni la novel·la ni la d’enfrontar-se a la dura tasca rents de sant Ponç, un sant destacat l’obra i són tan diver- del 1904 i l’abril del 1905. pel·lícula recorren a la prime- de transformació de les parau- d’aspecte amenaçador, hostil ses com penetrants. I tot plegat Una lectura primerenca de ra persona per emfasitzar el les de Català a les imatges en a la protagonista, en tot cas. I Solitud fascina per la contun- aconsegueix crear un ambient protagonisme de la Mila, era pantalla va ser la fidelitat a després de la violació, marca- i, sobretot, un personatge ple dent intensitat dels esdeveni- molt necessari vehicular tot l’esperit de la novel·la, sense da per sempre més en carn de vida, com si fos realment de ments que s’hi narren, pel allò que passa en pantalla a frenar, però, la seva llibertat viva –una ferida que s’ha fet carn i ossos, de carn de manera torrent de sensacions i senti- través dels ulls de la Mila, de creativa. Així ho explicava el amb un pern de ferro, en especial, la marca dels grans ments contradictoris que ha- caure, clara imatge d’una vio- novel·listes, de fet. Es tracta, a biten dins els seus personat- lació que no s’explica–, Mila més, d’una intimitat que s’ha ges i sobretot pel retrat de la surt a fora, amb el cel proper convertit en el centre de la no- seva protagonista, la Mila, un i la muntanya llunyana, i ja vel·la contemporània, amb un dels personatges femenins no hi voldrà tornar a entrar gran relleu no només de la més rics de la literatura cata- “mai més”, destaca; allà espe- sensualitat sinó també de la se- lana. En aquesta primera rarà el marit, amb el qual xualitat, d’ençà dels autors aproximació, el lector detecta tampoc no vol tornar “mai russos, de manera especial, que també entre línies unes enor- més”, repeteix. En canvi, van atreure molt Víctor Català. mes possibilitats cinemato- l’Ànima es quedarà “per sem- I així l’autora demostra la seva gràfiques en el curs de la his- pre més”, notem-ho bé, lliure perspicàcia com a creadora. tòria. El director català Romà per la muntanya, fins que Guardiet també les va veure i trobi un altre pastor i una al- per això va dirigir-ne una UN QUADRE DE COROT De fet, hi ha un quadre de Ba- tra ermitana, se’ns diu. Des de adaptació al cinema protago- tiste-Camille Corot (1796 - 1875) la meva perspectiva, l’Ànima nitzada per Núria Cano, Ome- que es titula La Solitude, Souvenir –de la muntanya/món–, re- ro Antonutti, Albert Vidal i de Vigen, en el qual veiem una presenta el mal etern, contra el Pep Tosar. Recordem una mi- dona, tota sola enmig d’un qual l’home/dona no pot llui- ca la història de Solitud... paisatge esplèndid, “cel i mun- tar; així, finalment la novel·la ARXIU tanya, muntanya i cel”, com a se centra en aquest tema que, LA HISTÒRIA DE L’OBRA Omero Antonutti en la versió cinematogràfica de ‘Solitud’ Solitud, amb grans arbres, un cel La Mila (Núria Cano) s’acaba des de l’antiguitat clàssica, ha ennuvolat, amb una ullada de de casar amb en Maties (Pep preocupat la humanitat. De les seves percepcions, sensaci- director amb motiu de l’estre- sol que es reflecteix en l’aigua, Tosar). La parella es trasllada a fet, per Víctor Català el mal, ons i sentiments. na del film: “Parteixo de la que no sabem si és d’un riu o una ermita perduda al mig juntament amb la mort, sem- Els actors del film formen base que una adaptació és una d’un llac. Imatge simbòlica i d’una muntanya on ell ha bla regnar al món i representa, un elenc d’allò més curiós. recreació que parteix d’una poètica de la solitud. Els crítics trobat feina. La Mila no es a més del que l’home no és L’interès fonamental del di- història donada però que pot d’art, que inicialment no havi- trobarà gens còmoda en capaç de comprendre, allò que rector era trobar un grup ho- evolucionar cap a altres llocs. en comprès el nou paisatgisme aquest nou entorn vital, la so- fa terrible la vida humana. mogeni d’actors que fossin Coses que en el primer im- de Corot, van trobar finalment litud de la muntanya li pro- capaços de transmetre tot el pacte semblen absolutament la fórmula adient per definir-lo, voca un neguit i un malestar ventall d’emocions per les fidels, pot ser que després no SENTIMENTS I SENSACIONS Però si la mirada de Mila, do- nature rêvée, és dir la naturalesa constants. L’actitud passiva i quals transiten a través de la ho siguin tant. M’agrada molt minant a l’obra, és tan rica com somniada. I em sembla que absolutament asexual d’en mirada. Per donar vida a la quan algú em diu que hem personal, també ho és la seva aquest pot ser també el paisat- Maties fa que la Mila es trobi sabut trobar el feeling que Mila el director volia un rostre intimitat, que vol dir no només ge reflectit a la novel·la. I tota la no només insatisfeta sinó poc conegut que pogués re- transmet l’obra”. sentiments, sinó també sensa- novel·la en si, un somni imagi- també frustrada amb una vida sultar alhora sorprenent i Dos aspectes bàsics caracte- cions; així, només iniciar-se So- natiu per expressar una expe- imposada. Aquesta sensació de versàtil. Després d’un exhaus- ritzen l’aproximació cinema- litud, se’ns presenta un perso- riència de la vida, de la qual en desassossec es veurà incre- tiu procés de càsting, l’escolli- togràfica a la novel·la de Cata- natge femení inquiet i sexual- resulta l’assumpció de la sole- mentada per la presència d’un da va ser l’actriu Núria Cano. là. D’una banda la molt ne- ment frustrat, i d’aquí la perti- dat, expressada per la sensibili- misteriós personatge anome- L’actor mallorquí Pep Tosar cessària importància del pai- nència de la lectura freudiana tat d’una notable creadora. En nat Ànima (Albert Vidal), un encarna amb encert tota la satge i l’entorn natural i de de Gabriel Ferrater, que es po- tot cas Víctor Català ha mirat la caçador furtiu amb qui en Ma- passivitat i desmenjament l’altra el punt de vista subjec- dria ampliar molt més perquè vida cara a cara i ha descobert, ties té tractes i que acabarà as- existencial d’en Maties. L’ita- tiu de la protagonista, eix l’obra és un ampli camp per a com destaca Hélène Cixous, setjant-la sexualment. Els lià Omero Antonutti, recordat vertebrador de la novel·la, que aquest tipus d’enfocament: de- que “La vida és terrible. Terri- únics moments de satisfacció per les seves creacions en en la pel·lícula es va potenciar pressió, histèria, sublimació, blement bella, terriblement els hi proporcionarà en Gaietà, films com ara El sur, de Víctor encara més. En relació amb el somnis...; ens trobem ja, doncs, cruel, per a qui mira les coses un pastor plàcid i ple de savie- Erice, i Padre padrone, dels ger- primer aspecte, el film emfa- en plena novel·la psicològica, com són”. O per dir-ho amb sa de qui ella acabarà enamo- mans Taviani, és l’encarregat sitza al màxim la convivència aquella que analitza senti- paraules molt semblants de la rant-se. La situació entre la Mi- de dotar de versemblança i de la Mila amb l’entorn natu- ments, estats d’ànim, que par- nostra autora: “Jo estimo la vi- la, en Maties i l’Ànima esde- humanitat el pastor Gaietà, i ral que l’envolta. L’expressivi- teix d’un personatge en una si- da tal com és: dolça i amarga, vindrà insostenible i la Mila Albert Vidal –recentment als tat del paisatge es fa tan pa- tuació determinada. Es tracta clara i ombrívola”. Val la pena haurà d’enfrontar-se a ella nostres escenaris amb El prín- tent que, com el mateix di- d’uns sentiments de gran com- tenir molt present Solitud i ara mateixa i prendre una dràstica cep– desplega tota la seva rector reconeix, esdevé un plexitat, de vegades ignorats, justament Edicions 62 n’ha decisió que canviï la seva vida. gamma de recursos facials per personatge cabdal de la pel·lí- “malèfiques sensacions desco- Romà Guardiet va rodar So- publicat una edició per com- omplir d’animalitat i desig cula. Calia que la realitat vital negudes”, mentre que d’altres litud els mesos de maig i juny memorar-ne el centenari. sexual l’Ànima. de la Mila es veiés visualment
  4. 4. AVUI CULTURA IV ◆ ◆ dijous 28 d’abril del 2005 ENTREVISTA Dennis Lehane Novel·lista nord-americà “Escriure un llibre és un descobriment” FRANCESC BOMBÍ-VILASECA Després de l’èxit de ‘Mystic River’, Dennis Lehane presenta ‘Shutter Island’ (RBA), una novel·la en què dos agents de l’FBI tenen un cas en una illa convertida en un obscur centre penal psiquiàtric. En aquesta entrevista parla del llibre i de la seva manera d’entendre la literatura Sense l’ajuda de Frank Sina- tra, i per això he escrit Shutter F.B.V. tra no hauria pogut escriure Island, i m’he tret de sobre aquesta novel·la... tota la pressió que tenia al D.L. Jo estava molt encallat en damunt. Amb aquest llibre el llibre, després d’un mes em vaig dir: “Vagi on vagi, XAVIER CARRION escrivint, i la meva agent, Mystic River no canviarà el ti- Ann Rittenberg, em va enviar pus d’escriptor que sóc, no de pressa, llavors vaig tenir tema? Passa sempre. No sé mai Vaig treballar amb nens D.L. un disc de Frank Sinatra, que puc escriure el mateix llibre un somni estrany, i la major exactament què estic dient amb problemes psicològics, i no és exactament el tipus de un altre cop”. part del llibre em va venir, quan escric, seria molt dolent va començar a interessar-me. F.B.V. D’on sorgeix l’univers de música que escolto, però hi em vaig llevar i vaig escriu- per a un escriptor ser massa En moltes ocasions és relati- ‘Shutter Island’? ha totes aquestes cançons re-ho... I quatre mesos des- conscient del que està inten- vament fàcil curar el mal del doloroses sobre l’amor per- D.L. Quan era un nen, el meu prés el llibre estava acabat. Va tant dir, però sí que qüestiono cos, però és molt més difícil dut, que em van ajudar a en- oncle em va portar a una illa ser força ràpid. el concepte de realitat, crec que curar el mal de la ment, que F.B.V. ‘Shutter Island’ qüestiona els trar en el protagonista. Vaig on hi havia una institució és fascinant. Mentre escrius és un engranatge molt com- conceptes de veritat i mentida, estar escoltant el disc una psiquiàtrica, que feia temps saps cap a on vas, què passarà a plex. Vaig treballar com a realitat i ficció... vegada i una altra, sobretot que ja era tancada. És una la història, però no el que vol conseller d’aquests nens, no una cançó que es diu Bewit experiència que no he oblidat D.L. Absolutament. Diuen que la dir sobre, per exemple, la soci- exactament com a terapeuta. ched, i em va ajudar a trobar mai, perquè em va fer desen- història l’escriuen els guanya- etat o la psiquiatria, o la Guerra Eren nens dels quals havien el caràcter del personatge. volupar molt la imaginació. dors, i el concepte de realitat té Freda... Això són coses que no abusat físicament, sexual- Normalment no és fins que Vint-i-cinc anys més tard jo molt a veure amb la teva pers- saps fins que acabes el llibre i ment o psíquicament i que tinc unes quantes caracterís- estava caminant per la platja pectiva, igual que passa amb tornes a començar per rees- vivien en una residència on tiques d’un personatges que de Massachusetts, vaig aixe- tot. Com pot ser que dues per- criure’l. Escriure un llibre és un els tractàvem les 24 hores del puc escriure’n, no abans. Hi car el cap i vaig veure les illes, sones experimentin exacta- descobriment. dia. Hi vaig durar dos anys, F.B.V. Quin interès té en la ha moltes cançons sobre els i vaig tenir una idea, i tot va ment el mateix i tinguin dos però no podia escriure i ho psiquiatria? diferents aspectes de l’amor començar. Tot va passar molt sentiments diferents sobre el vaig deixar. És l’únic període perdut, que per a mi és del de la meva vida en què no he que va el llibre, però Sinatra pogut escriure. F.B.V. Els problemes d’aquells nens va ser el desllorigador. Fugint de la realitat F.B.V. Com se sent amb l’etiqueta el devien afectar molt... de ser “el que va escriure la no- D.L. Va tenir un efecte molt vel·la en què es basa la pel·lícula profund, m’ha fet mirar el ‘Mystic River’”? món d’una manera molt dife- ➤ A Shutter Island (RBA), Dennis Lehane (Dor- D.L. Molt bé, sincerament. El rent i ha fet que moltes coses negra. Negra i urbana, diria ell. La seva pri- que està molt bé és que la chester, Massachusetts, 1964) envia dos mera novel·la, A Drink Before the War, ja va agafessin per a mi una forma gent sempre em pregunta agents de l’FBI, l’any 1954, a treballar en un determinada. Per exemple, guanyar el premi Shamus a la millor primera quan saben que sóc escriptor: cas en una illa ocupada només per un centre novel·la. A més d’aquesta i de Mystic River, RBA potser una persona de cada “Què has escrit?”, i abans deia psiquiàtric penitenciari. Allà, el pacients re- també ha publicat Plegarias en la noche i Desa- deu milions neix dolenta, pe- els meus llibres i ningú sabia clusos són tractats amb mètodes inhumans, i pareció una noche –dues novel·les protagonit- rò els dolents es creen, els fan quins eren, mentre que ara el que havia de ser una simple fuga del centre els pares, l’ambient o el que zades per la parella de detectius Patrick Ken- dic Mystic River i ja saben qui es converteix en una trama complexa en què sigui, però no es pot néixer zie i Angela Gennaro–, que van tenir una sóc, m’ajuda a identificar-me. les motivacions dels uns i dels altres, la reali- dolent, n’estic convençut, gran acceptació als EUA. No en tinc cap queixa. tat, la natura i la ficció es confonen i juguen amb només una excepció cada Junt amb altres escriptors, Lehane va for- F.B.V. No li afegeix pressió? a portar el lector d’un lloc a un altre. En dar- deu milions. Tenim aquest mar part del grup Escriptors contra la Guerra, D.L. No. Haig d’admetre que la rera instància, és el lector qui haurà de decidir concepte de la mala llavor, i a més de treballar de conseller amb adoles- vaig sentir, però sobretot què passa, on i per què. però no crec que sigui real. El cents problemàtics també ha treballat de xo- abans de la pel·lícula, ja amb Tot i que molts l’identifiquen per la pel·lí- que vam veure una vegada i fer, aparcacotxes, cambrer, llibreter, conduc- el llibre, que als Estats Units cula Mystic River, que va dirigir Clint Eastwood una altra en els nens amb qui tor de tràilers..., feines que no hi ha cap dubte va ser un fenomen de ple i que va guanyar dos Oscars, Lehane ja tenia treballàvem és que no hi havia que també han contribuït a donar perspectiva dret. L’única manera d’eludir tota una reputació com a autor de novel·la cap misteri: sempre podíem als seus llibres. ➤➤➤ la pressió és anar-hi en con-
  5. 5. AVUI CULTURA V ◆ ◆ dijous 28 d’abril del 2005 ENTREVISTA Dennis Lehane Novel·lista nord-americà ➤➤➤ que la novel·la és morta, o que que el lector trobi les soluci- ballar una mica? Si vols que Brönte, Patrick traçar els problemes fins a ca- la literatura ho és, algú, sigui ons. Una de les lleis més anti- t’ho expliquin tot i que tot McGrath... F.B.V. Un dels sentiments més forts sa, sempre. Hi havia nens re- jove o gran, home o dona, gues de l’escriptura és el mos- t’ho facin com si fossis un nen de la novel·la és aquesta soledat tra-ho, no ho diguis. No puc alment violents, i tinc una ci- vindrà i canviarà la direcció malalt al llit... mira la tele. gairebé còsmica... F.B.V. Què el va portar a escriure catriu pera tota la vida d’un de la literatura. Sóc optimista, dir-te com t’has de sentir ni D.L. Va ser dur, hi havia mo- sobre policies? d’ells, però m’agradaven, per- normalment. com has de pensar, només ments que eren molt difícils F.B.V. Encara que en aquest llibre D.L. Crec que és perquè sempre què eren nens, no eren culpa- t’ho puc mostrar perquè tu en d’escriure, perquè em sentia hagi deixat de banda la part més treguis les teves pròpies con- he estat interessat en la vio- bles de res. En canvi, els molt malament amb l’aïlla- urbana, es defineix com a autor lència, i m’era catàrtic. No adults... No ho passava gaire clusions. Jo he volgut por- ment del meu personatge, de novel·la negra. ¿S’hi sent cò- bé amb els seus pares. Això té tar-ho fins a l’extrem, de ma- puc respondre... ¿Primer va però al final resulta que d’al- mode, amb l’etiqueta? ¿Podria es- nera que el lector ha de deci- ser l’ou o la gallina? Em va a veure amb la literatura, guna manera tots anem sols criure un altre tipus de novel·la? dir exactament què ha llegit venir de manera natural. perquè estic obsessivament D.L. És el que estic fent en el F.B.V. També parla dels efectes de la per la vida, i hem inventat les interessat en els éssers hu- que passa, al final del llibre. meu nou llibre, de manera Segona Guerra Mundial en els distraccions per ama- mans, i treballar amb els nens Molts lectors em diuen que que quan l’acabi ho sabrem... soldats nord-americans que en gar-nos-ho. La novel·la exami- era aprendre amb ells; en volen parlar sobre aquest fi- van tornar... na aquest home amb el cor Necessito plantejar-me nous canvi, ara exploro i explico la nal, i jo els dic que no, que no trencat... que intenta apro- reptes; si no, no tindria sentit realitat des d’una altra pers- tinc res a dir-los, ells són els D.L. El mite diu que eren joves par-se a la gent, i al final del llevar-me cada dia. Ara he fet sans i forts, però molts van pectiva. A més, escriure pot que han de trobar les respos- llibre s’adona de fins a quin un llibre gòtic. On toca anar, ser un tipus de teràpia, hi ha tes. A mi m’encanta que m’ho morir d’atac de cor abans extrem ho intenta. Vaig dels seixanta anys. Als un alleujament. És molt ca- treballar amb un nen Estats Units es diu que tàrtic. F.B.V. Per a molta gent la novel·la esquizofrènic, i això és el mai no han volgut par- negra és molt poc literària. Què en que veus, una habilitat lar d’aquella guerra, i pensa? per, gairebé, tocar el jo dic que, en realitat, D.L. Crec que això està canvi- món, un intent que molta gent no els va ant. Hi té molt a veure un sempre hi és però que és voler escoltar. Hi ha to- grup d’escriptors, entre els molt trist perquè sem- ta una generació d’ho- quals m’incloc tot i que no pre està sol. Els mitjans mes que van tornar me’n vanaglorio pas, que ens són inadequats. d’una de les pitjors ex- F.B.V. També hi ha la soledat vam donar a conèixer als periències de la història de l’escriptor... anys 90. Vam fer un esforç i com que vam guanyar conscient per canviar aquella D.L. Tots els escriptors es- els van demanar que no idea. Jo estic llicenciat en li- tan o han estat insatis- en parlessin, que ja es- teratura i escriptura, vull dir fets, en un moment o tava bé, i s’ho van que- que tinc una base de conei- altre, amb el nivell de dar a dins. Havíem de xements, igual que James Lee comunicació que tenen fer aquella guerra, no Burke i James Crumley, que a la seva vida, i per això hi ha discussió possible, va anar a la Universitat d’Io- escriuen, és un nivell en això, però no signi- wa i tots dos vénen de famí- més de comunicació. Tot fica que la gent que va lies amb força pedigrí litera- el que es necessita per anar-hi i en va tornar ri. La novel·la literària s’havia convertir-se en escriptor se’n pugui anar a dor- tornat vulgar als anys 80, i hi és un parell d’anys de mir cada nit tranquil- va haver un moviment per sentir-se com un estrany lament perquè saben tornar a l’argument, a les i no sentir-se totalment que eren al costat dels històries, i això és el que va connectat al món. Ho bons, també van fer portar molta gent cap a la dubto. Crec que en el moltes coses dolentes, i novel·la negra. La novel·la ne- fons tothom sent d’al- només cal preguntar gra també era el destí natural guna manera que no per saber-ho. F.B.V. ¿S’imagina escrivint de molta gent que estava han acabat d’entendre el un altre gènere, com ara preocupada per les classes que passa, i aquest és el teatre o poesia...? baixes, i molta gent escrivia dolor en l’existència hu- sobre això. Estic molt orgu- mana, perquè ningú pot D.L. He escrit una obra de llós de formar part d’aquesta ser tu per saber exacta- teatre que segurament tradició tan enorme. ment com et sents. És s’estrenarà a Nova York F.B.V. Hi ha alguna cosa més que alhora la bellesa i la al desembre, i també he policies i criminals... tristesa de la condició escrit poesia, però no la D.L. Depèn, també. Si només humana. publicaré pas, perquè escrius llibres que siguin ca- F.B.V. Abans ha dit que la conec grans poetes i jo sos policials amb la persecu- novel·la li va venir en un tinc clar que no ho sóc. ció d’un assassí en sèrie, lla- somni... Tinc un gran respecte vors ets un novel·lista de gè- D.L. De fet, em sembla que per la forma. N’escric nere, però el que va passar als una novel·la és un som- per modelar la meva 90, que ja havia començat als ni... No és la vida real, o llengua, però no m’a- 80, és que la gent va començar sí, i és ficció... S’hi usen gradaria comprometre a utilitzar els gèneres com a símbols, metàfores, ar- el meu nom donant-la a vehicle per introduir-se en te- quetips en els personat- conèixer. No vull ser un mes socials, i van començar a ges... Per fer una repre- diletant i dir: “Ai, mira, aplicar l’art de la gran litera- sentació del món, però avui sóc poeta!”... XAVIER CARRION F.B.V. Bastants novel·listes tura a la prosa. Aquesta és la no és el món, igual que escriuen poesia per a ells... tradició a la qual m’interessa en els somnis. Trobo fasci- després? facin: m’encanta que quan F.B.V. I on està anant? estar, no necessàriament a la nants els somnis, i els utilitzo, llegeixo un llibre o miro una D.L. Perquè ajuda a trobar la de Mickey Spillane, que era i són una part molt important D.L. Escric una novel·la que pel·lícula no m’ho donin tot música de les paraules i mi- un escriptor horrible: em del llibre, i pots rellegir-los i passa el 1919 a Nova York, una fet i hagi de pensar què he vist llora la prosa. D’altra banda, considero tan a prop d’ell com veure que tot el que passa a la novel·la històrica que sorgeix o llegit... sempre dic als meus estudi- F.B.V. Però a molts lectors es veu que de Jane Austen, per dir alguna novel·la hi és, aplicant les de la vaga de policies que va ants que si volen ser novel- no els agrada la dificultat, o això listes han d’estudiar les cosa. Alhora, personalment, jo metàfores del que passa... De haver-hi. Té a veure també diuen... també em trobo immers en tota manera, jo no escric els amb el naixement del movi- obres de teatre, perquè aju- una altra tradició que és la meus somnis, i no em sento ment sindicalista nord-ameri- D.L. No crec que ho hagi d’ex- den molt en l’estructura, i la novel·la urbana, al costat còmode escrivint amb molta cà, la postguerra de la Primera plicar tot. Si els agrada el que poesia els ajudarà amb la d’escriptors com ara Hubert consciència, necessito que Guerra Mundial als Estats faig, bé, i si no, és el risc que llengua. La poesia, com a mí- Selby, Richard Price i William flueixi el subconscient i que Units, el desenvolupament haig de prendre. És millor ai- nim als Estats Units, és molt Kennedy. Les meves novel·les faci la seva feina. M’hi he en- dels drets civils... Un entorn xò que escriure per al mínim menyspreada, fins al punt que, tenen molt a veure amb les trenat, vaig estar deu anys totalment diferent. comú denominador, ja hem si pregunta al nord-americà F.B.V. A ‘Shutter Island’ hi ha un experiències urbanes, amb aprenent-ne abans de publi- abaixat prou el nivell, a la mitjà si coneix cap poeta, és desenvolupament lineal dels fets... l’excepció precisament de car res. nostra societat. probable que no en sàpiga F.B.V. Quin creu que és el futur de Fins que alguna cosa es trenca i el F.B.V. Això sembla el contrari de Shutter Island, que és més aviat anomenar cap del segle XX; l’escriptura? lector no sap ben bé on es troba... parlar de les classes baixes... novel·la gòtica i és el meu ho- potser Seamus Heaney, perquè D.L. Cada vegada que algú digui D.L. És molt més interessant D.L. Per què no haurien de tre- menatge a les germanes va guanyar el Nobel.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×