Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
Informe Dels Animals
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Informe Dels Animals

  • 3,206 views
Published

 

Published in Technology , Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
3,206
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3

Actions

Shares
Downloads
2
Comments
0
Likes
1

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1.  
  • 2. ARARAJUBA Com es?   Cotorra de cola llarga i punteguda mesura entre 33 i 36cm i pesa entre 150 i 200g i té la cara amb plomes. El pelatge és tot groc excepte les puntes, que son verdes. On viu? Viu en parcs forestals. Pon de 2 a 3 ous, que agafen 31 dies de 29 per a nàixer. Ararajuba pot viure més de 10 anys en captivitat. Com viu? S’alimenta de fulles de palmera, i en el zoològic mengen plàtans, cocos de Bahia, canyes de sucre i fruites de Brasil. Tono S anchis
  • 3. L’àguila   CARACTERISTIQUES L’àguila es de la família de les rapinyaires autèntic depredador dels camps i símbol majestuós quan vola dominant amb la seva vista tot el passa a molts metres d'on ella s'hi troba. Normalment on hi viu és l'única àguila del contorn, això vol dir que domini el seu territori. És un vertebrat amb  una envergadura alar de 2,2 metres i una tonalitat parda clara o obscura. Els exemplars joves tenen la cua blanca a l'arrel i fins i tot algunes zones blanques a les ales. L'àguila real és un au molt adaptable. En altres temps era nativa de tota la zona temprada de l'hemisferi Nord. Al centre d'Europa va patir un fort extermini. A la península Ibèrica viu als Pirineus i altres serralades. És un caçador carnívor que persegueix la seva pressa entre els animals que d'un certa grandària, que des de les altures a les que vola no en té problemes per a veure, degut a la seva bona vista, però no és insistent i si després d'uns metres de persecució no ha pogut caçar, abandona. Normalment li agrada caçar cabrits, xais i animals més petits, però en cas de necessitat arriba a caçar animals cervatells i animals de tamany important. Lobsan Bas
  • 4. EL DOFÍ Els dofins tenen una medida de 2.5 a 2.7 metres i un pes entre 190 i 260kilograms. Les diferencies en el tamany del cos i les dimensions del cap poden estar relacionades amb els diferents hàbitats i especies. Els grans dofins poden arribar fins a 3.7metres i pesar 454 kilograms. En el mediterrani, els dofins poden créixer fins a 3.7 metres o més. Els mascles son lleugerament més llargs que les femelles, u considerablement més pesats. El dofí te un cos llis, aerodinàmic, adaptat per a la vida en el ambient aquàtic i son de un color gris clar. Els dofins s’encontren al voltant del mon en les aigües templades i tropicals, estan ausents sols a partir de 45 graus dels pols de qualsevol hemisferi. En el oceà Pacific, els dofins s’encontren desde el nord de Japó fins Australia i del sud de Califòrnia fins a Xile. També s’encontren fora de la costa del Pacific tropical, casi tan lluny com les illes Hawaianes. En el oceà atlàntic ‘han encontrat dofins nas de botella des de Nova Escòcia fins a la Patagònica i de Noruega a Africà del Sud. Els dofins nas de botella son la espècie mes abundant al llarg de la costa de Estats Units a través del golf de Mèxic. Els dofins nas de botella també s’encontren en el Mar Mediterrani, i en el oceà Índic desde Australia fins Africà del Sur. Els dofins son depredadors actius i mengen una varietat amplia de peixos, calamars, crustacis tals com camarons. Els aliments disponibles per a un dofí varien d’acord a la seua localització geogràfica. Els dofins adults mengen aproximadament de un 4% a un 5% del seu pes corporal en un dia. Una mare que esta amamanten menja una quantitat diària mes alta, prop de un 8%. El estomac de un dofí es divideix en compartiments per a la ràpida digestió. Els dofins no mastiquen el seu aliment. Normalment traguen els peixos sencers, primer el cap, així que les espines dorsals dels peixos no se enganxen en la seua gola. Parteixen els peixos mes grans frotant-los en el sol marí o sacundint-los en forts colps. Les estratègies de caça son variades i diverses. Els dofins col·laboren amb freqüència per a la caça i captura de peixos, però també s’alimenten de peixos aïllats e individualment. Per a buscar peixos mes grans, un dofí pot utilitzar les aletes de la seua cola per a golpejar a un peix i traure’l de l’aigua, recuperant després la presa despistada. Els dofins s’alimenten a menut en grup utilitzant estratègies de pesca. Els dofins en les baies de Texas acompanyen en freqüència als vaixells pescadors i s’alimenten dels peixos que cauen accidentalment de les rets utilitzades per atrapar camarons.
  • 5.  
  • 6. És una espècie amenaçada fins al punt que s'estima que és possible que s'extingeixi en acabar el segle XXI. La destrucció de l'hàbitat i els resultats de l'escalfament global de la terra són les principals amenaces.   És l'animal carnívor terrestre més gros que existeix actualment, ja que els mascles adults fan uns 2,5 m de llarg i un pes de 400 a 600 kg. Les potes de l'ós blanc són curtes amb unes urpes que estan adaptades per caminar sobre les condicions ambientals de la zona àrtica i completament recobertes de pèl per tal de no relliscar per la neu. El pèl de l'ós blanc és llarg i espès tot i què es va esgrogueint a mesura que van creixent. A més a més, sota el seu pèl dens s'hi troba una capa de greix de 10 a 15 cm que acumula a mesura que menja i l'ajuda a tenir energia i forces quan és difícil de trobar menjar.   S'alimenta de peixos, algues marines, morses, llebres àrtiques, guineus blanques i foques. Acostuma a caçar foques guiant-se pel sentit de l'olfacte. El mascle pot detectar l'animal a una distància de fins a 800 metres.   Actualment, l'ós blanc es considera un animal en perill d'extinció. Només queden uns 25.000 exemplars en tot el món. L'impacte del canvi climàtic afecta a les regions polars i les previsions apunten que amb pocs anys el gel es pot fondre i l'ós polar pot extingir-se a causa de l'escalfament de la zona. Josep Soler Pla
  • 7. Este os, que s’anomena “OS PARDO”, és un animal que està en perill d’extinció . Viu a les zones boscoses d'Europa, Àsia i nord d'America. A la Península Ibèrica s’establixen als Pirineus. Són animals omnívors i els agrada molt la mel. Viu entre 25 i 30 anys. La seua longitud depén del tipus d’Os i pot ser entre un metre i mig fins a quasi tres metres i la seua altura fa un metre trenta centímetres. El seu pes depén de si és mascle o femella. Per exemple, una femella pot pesar entre 100 i 200 Kg i un mascle entre 300 i 675 Kg. El seu color pot ser marró obscur o clar, també daurat o gris.   Les amenaces que pateix són moltes:          El canvi climàtic          La destrucció del lloc on viuen          La cacera Toni Friedrich
  • 8. El llop roig és un animal en perill d ‘extinció, raó per la qual és objecte de programació de cria en cautivitat. Hui en dia només es pot trobar a algunes zones del Canadà i Estats Units. Al llarg de la història la gent es pensava que és tratava de un Canis Lupus o un Canis Latrans, però al final s’ha classificat com un Canis Rufus.   El llop roig té una grandària intermèdia entre el llop comú o gris i el coiot. Els mascles adults pesen entre 25 i 35 quilos, mentres que lles femelles són lleugerament més xicotetes. El pelatge està tacat de multitud de colors, entre els quals destaquen el negre, grisenc, marró i groguentc; el pelatge rogenc que dona nom a l’espécie és més freqüent en les poblacions orientals, especialment en les originàries de Texas. Igual que els llops grisos, els rojos també són sociables, però les seues bandades són més xicotetes que les dels primers, sovint compostes per una parella i els seus fills de distintes edats. Els llops rojos poden arribar a tindre fins a tres enbarassos de 2 o 3 cadells a l’any, que abandonen el grup familiar cap als 6 mesos d ‘edat.   Els llops rojos s’alimenten preferentment de mamífers de grandària xicoteta, com rosegadors i conills. En grup ataquen també a óssos rentadors i inclús cervos adults. També consumixen ocasionalment insectes i baies.
  • 9. HISTÒRIA   Amb el temps, la persecució humana, la destrucció del seu hàbitat i els seus encreuaments de llops rojos amb coiots i gossos després que foren expulsats dels boscos van portar a la espècie a la vora de l ‘extinció. De les tres subespècies que s’han documentat, la de Florida (C R. Florindanus) es va extingir en 1930 i la del golf de Mèxic (C. R. Rufus), difosa per les àrees costaneres des de Texas fins a Lusiania ho va fer en 1970. La tercera, (C. R. Gregoryi) es va extingir en estat salvatge en 1980, però per sort encara quedaven alguns exemplars en captivitat.   La població de llop roig en captivitat ronda en l ‘actualitat els 550 individus.  
  • 10. El tigre és el més gran de la família dels fèlids. Es suposa que els seus orígens són del nord asiàtic i que després va migrar cap al centre i sud d’Àsia creuant la serralada del Himalaya .Hi ha dos subespècies principals de tigres,el siberià,que és el més gran amidant entre1,4 i 2,8m. de llargària sense incloure la cua que amida entre 69 i 95 cm. i pesa entre 180 i 360 kg. El pelatge és groc amb bandes fosques. El tigre de bengala és més petit, amida fins 3 mts. Incloent la cua, pesa entre 180 i 260 kg. viu en el sud-est asiàtic i centre i sud de la India, el color és més intens que el siberià i les bandes són negres, també estan els blancs amb bandes negres, que solen tenir ulls celests. Hi ha un tercer tipus de tigre, el de Sumatra, que és encara una mica més petit i el seu color és més fosc.   Avui, la varietat blanca de tigre que habitava en l’Índia, només pot ser observada als zoològics. Totes les subespècies de tigres estan considerades com amenaçades, a causa sobretot a la destrucció del seu hàbitat per a obtenir més terra dedicada al conreu. El tigre requereix d’un hàbitat amb una cobertura vegetal densa i el suficient nombre de preses, en concret rumiadors, perquè la seua supervivència quede garantida. ANDREU
  • 11. El koala arriva a tenir una longitud de set-cents centimetres; el cos es rexonxo, esta cobert de un pellatge espes, suau i de colar gris. El seu cap es gran i redo, te les orelles peludes i redones. Les extremitats postreiors son cuertes, amb peus grans i tenen cinc dits, cada ma tambe te cinc dits, cada dit poseeix una garra gran i forta. Les potes de darrere no tenen garres. Aquestes carancteristiques fa que el koala estiga en perfecte estat per a la seva vida abricola. Ells s’alimenten de fulles i les llemes dels arbres. El seu pes esta sobre els 12 kilograms en els mascles i 8 kilograms en les femelles. Les femelles s’identifiquen per la bossa o marsupi.. SENTITS:   Son animals nocturns es per aixo que peseeixen buenos facultats auditives. La seva visio es mol escassa. El seu nas es extremadament sensible.   MANERA DE VIURE:   Els koales viuen dalt dels arbres i realitzen la major part de les seues activitats de nit. Dormen vint hores al dia per a no gastar energia.   ALIMENTACIO:   Els koales s’alimenten de les fulles, corteses i tambe de fruits. Un koala adult necesita entre dos-cents i quantre-cents grams de fulles al dia.   LA DESMINUCIO DE LA ESPECIE:   Una important disminucio dels Koales es deu a la tala indiscriminada. MARTA FRANCES
  • 12. El tatu carreta perteneix a la familia “ DASYPODIDAE”,uns mamifers un tant particulars,que es caractesisen per portar,una armadura damun la seua esquena i el seu costat…   Habitat: El seu habitad el podem trobar en sudamerica, al est de la cordillera andina, en els grans territoris ocupats per el bosc tropical.   Tamany: De el cap fins a la cua medix 150 cm a 160 cm , dels cuals aproximadament 50 cm corresponen a la cua. Es trasformen en una masa redona i acorovada. Viuen aproximadament 1 2 o 15 anys. Arriben a la maduresa sexual entes els 9 i als 12 mesos. Lamentablement, per el home este heredetat esta en pase de extincio. Viuen en coves construides amb les poderoses garres dels seus membres. MIREIA BIOSCA
  • 13. On viu   Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica. Alimentació Carn (xicotets i mitjans mamífers), insectes, fruita i inclús peix. Costums Animal molt sociable, el llop conviu en grup familiars. Utilitza el seu famós udol per a comunicar-se amb els altres membres del seu grup. Característiques Els llops mesuren entre un i dos metres i el seu color pot ser de blanc a negre, amb combinacions d'or, marró i rogenc. Una ventrada de llopets pot ser de molts colors. Els claus d'un llop pot mesurar fins a 6 cm. de llarg. Perill d'extinció En gran part del món, amb l'excepció de les regions del nord, se'l classifica com amenaçat. Continuen sent caçats en moltes àrees del món per la amenaça que es percep als ramats, així com per esport. ELENA ORQUÍN
  • 14. ARIADNA FERRERO ANDRES
  • 15. ARIADNA FERRERO ANDRES
  • 16.  
  • 17.  
  • 18.  
  • 19. El Linx Ibèric El linx ibèric es un animal en perill d’extinció. És un animal molt xulo   El linx ibèric ès d’aspecte robust, amb unes potes llargues i una cua curta amb una borla negra en l’extrem que sol mantenir alçada quan esta en perill o en exitació. Viu a la península Ibèrica , ocupant principalment la brolla i el bosc mediterrani S’alimenta de un conill anomenat Oryctolagus cuniculus que ès la seva principal presa El linx ibèric és el felí més amenaçat del món .Per això Espaya i Portugal són els principals responsables mundials de la seva conservació. La població de linx iberic s'ha vist dràsticament reduïda en els últims 15 anys; la seva població, d'aproximadamemt 1.200 individus que hi havia a primers dels anys 90 del segle XX. Sabeu onviu ? A la peninsula iberica i s’hi no el cuidem desapareixera del mon i no tornara aapareixer en el mon mai mes Es molt injust!!!!!!!!!!!!!!!!! A que si ehh el linx ibèric   Treball realizat per Carles Torró Pedron
  • 20. EL KOALA
    • El Koala viu a Austràlia, es un mamífer marsupial.
    • Quan naix pesa 5.5 grams, i puja fins la bossa que té la seva mare a la panxa i s’alimenta de llet.
    • Quan es fa gran té la pell coberta de pel; és un animal vertebrat, vivípar.
    • S´alimenta de plantes i viu als arbres, quan es fa gran.
    El koala està perfectament adaptat a la vida arborícola i es fàcil de trobar-lo en els boscos d’eucaliptus de l’est d’Austràlia , els quals constitueixen el seu hàbitat.   Ès un animal tranquil i s’està en un mateix arbre uns quants dies. El mascle és més actiu que la femella i s’alimenta durant el dia ; al contrari, la femella es passa el dia dormint i busca el seu aliment a la nit.   Era fàcil de trobar a tots el boscos d’eucaliptus d’Austràlia, però la seva pell va començar a ser valorada i fou objecte d’una caça intensiva fins el 1930, any en que el govern australià es va comprometre a protegir aquesta espècie. Santi Alberca Gandia
  • 21. EL JAGUAR QUIN ES EL PES DEL JAGUARD? El pes del jaguar es de 45 a 130 kg depenent de la subespecie, pugent arribar a pesar 150 kg .   QUINA ES LA SEUA LONGITUD?   La seua longitud es de 1.70 a 2.30 m , i te una longevitat de 20 anys.   HASTA QUANTS MESOS PERMANEIXEN LES CRIES AMB LES MARES?   Les seues críes permaneixen en les mares durant els primers 15 a 24 mesos, alcancen la mauresa sexual entre dos i tres anys. ON VIUEN? Panamá, Costa rica, Argentina, Mexic, Ecuador.   *Ajudem a que no desaparega aquest Precios animal. PALOMA
  • 22. COM ES?   Molt dificil vorer,la Curruca Rabilarga Sylvia undata es,sin embargo,un au inconfundible per el seu xicotet tamany i la seua llarga cua que sempre esta alçada e inclus molt a menut desplegada. A primera vista dona la sensacio de un au negros.De prop s'aprecia en el macho la cara de color gris pissarra i el rèves marró gris en alguns i en altres pardo oscur. Les parts inferiors tenen un matiz roig vinos que tira al morat. La cua es negra amb els bordes de les plumes grises i la parella de rectrices exteriors amb un fi borde esblanquit. Un rasgue característic i que es veu bè,a pesar d'els moviments inquiets d'este au,es el color roig ataronjat dels ulls i del anell orbital mès roig encara.El bec es negros i la base de la mandibula inferior groc enrosat.Els tarsos i els peus son engroguits. Les ales son molt oscures,casi negres. En el estiu sobre el mentó i la gola hi han numerosos punts blancs.   COM VIU?   La alimentació es fundamentalment insectívora. Captura xicotets coleópteros, lepidópteros xicotets i grans orugues, dípteros (Tipula, Muscidae, Chironomidae), etz. Les aranyes,tan abundants entre les plantes de tojo, poden ser un bon recurs durant el invern.Probablement no deu ser escasa la materia. ON VIU?   Matorrals i camps baldís Eric Aliaga
  • 23. Es de construstrucció gran, pot medir aproximadament sobre un metre d’alt i pot pesar més de 100 kg Viu en la selva, però es meneja habitualment per les llanuers, els rius i per la zona que hi ha molt d’arbres. Viu normalment per a la caç, per a alimetar a la seua família malgrat que sembre solen caçar les lleone. S’alimenten de carn. IVAN TOLSA
  • 24. El KAKAPÙ es un animal nocturn que pertany a les aus. S`alimenta de vegetals. Viu en les muntanyes de NOVA ZELANDA. Encara que te ales, sols pot volar uns poquets metres. Es desplaça corregents. Fan els nius de vegades molt llargs. És verd com si diguérem verd mesclat en marró. té una pota com si diguérem a voltant d’ una cordeta i l` altra de forma de pico te els ulls de color marró. MIRIAM BENEYTO
  • 25. ELANIO AZUL Es una especie que viu principalment en camps oberts o semidesértics. On viu? Es un au inconfundible. Tè la cara blanca amb una "máscara" negra, la seua part inferior es blanca excepte les puntes de les afilades ales, que son negres. La part superior es gris enblavida, amb taques negres en els hombros. La cola, curta i cuadrada, el diferencia de els milans . Com es? Caça preses vives, com xicotets mamífers, aus e [insectes. El seu vol es lent como el del aguilutxo, pero pot cernerse com un cernícal. Com viu? Jesùs Enrique Juan Vegas
  • 26. Caracteristiques particulars El Llinx Ibèric (Lynx pardinus) és un felí de tamany mitjà, amb una longitut cap cos de quasi un metre i un pes de 11-15 Kg els mascles i 8-10 Kg les femelles. Les seves potes són proporcionalment llargues i la seva cua és curta, reduida a un munyó.   Les seves orelles triangulars estan La coloració de fons del seu pellatge és lleonada i el presenta rematades amb un característic pincell de pèls negres i la cara està envoltada per grans patilles, terminades en punta, més llargues quant més vell és el Llinx.   El Llinx Ibèric és una espècie única, que només viu a Espanya i Portugal i es pensa que només en queden 600 animals al nostre país. Hem de posar els mitjans per a que l'espècie es recuperi i sigui una bella herència per als nostres fills, com ho ha sigut per a nosaltres.   CELEST LLORENS
  • 27. Com es reprodueixen El zel comença entre gener i febrer. Pareixen d'una a quatre cries, però normalment només dues. La reproducció la fan a l'hivern, i a les quatre setmanes canvien de cau i als pocs mesos, el mascle deixa tot el treball de les cries a la femella. Seguidament el mascle se'n va. L'edat de la independència és de set mesos a un any, quan la femella torni a estar en zel, la gestació dura 72 o 73 dies. El llinx ibèric arriba a la maduresa sexual a l'any i mig. L'última reproducció és als 10 anys. Les cries medeixen 75 cm.
  • 28. L'ós blanc (Ursus maritimus) és un mamífer de la família dels úrsids que habita les regions àrtiques del món, per la qual cosa també es coneix com a ós polar. L'apel·latiu maritimus del seu nom fa referència a l'habilitat de desplaçar-se i caçar tant sobre el glaç com nedant. És l'animal carnívor terrestre més gros que existeix actualment, ja que els mascles adults fan uns 2,5 m de llarg i un pes de 400 a 600 kg (el record Guinness el té un exemplar caçat el 1960 que pesava 880 kg). Actualment, l'ós blanc es considera un animal en perill d'extinció. Només queden uns 25.000 exemplars en tot el món. L'impacte del canvi climàtic afecta a les regions polars i les previsions apunten que amb pocs anys el gel es pot fondre i l'ós polar pot extingir-se a causa de l'escalfament de la zona.
  • 29. CARACTERÍSTIQUES : Les potes de l'ós blanc són curtes amb unes urpes que estan adaptades per caminar sobre les condicions ambientals de la zona àrtica i completament recobertes de pèl per tal de no relliscar per la neu. El pèl de l'ós blanc és llarg i espès tot i què es va esgrogueint a mesura que van creixent. A més a més, sota el seu pèl dens s'hi troba una capa de greix de 10 a 15 cm que acumula a mesura que menja i l'ajuda a tenir energia i forces quan és difícil de trobar menjar. ALIMENTACIÓ : S'alimenta de peixos, algues marines, morses, llebres àrtiques, guineus blanques i foques. Acostuma a caçar foques guiant-se pel sentit de l'olfacte. El mascle pot detectar l'animal a una distància de fins a 800 metres. OSCAR LLORENS
  • 30.  
  • 31.  
  • 32.