EL
SÍNDROME
Ariana Fraile López
[

TREBALL DE RECERCA
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                              1. CONCEPTE



CONCEPTE



      La Sí...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                  1. CONCEPTE


Podríem dir que tenen un to de veu c...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                              1. CONCEPTE



    1. EVOLUCIÓ HISTÒRI...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                 1. CONCEPTE




    Hans Asperger va néixer en 1906...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                 1. CONCEPTE




                         Mèdic austríac Hans Aspege...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                1. CONCEPTE


     La Síndrome d’Asperger és el que ...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                             1. CONCEPTE




  • No gaudeix normalment del contacte ...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                1. CONCEPTE


   • Pot realitzar comentaris ofensius...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                   1. CONCEPTE


  • En ocasions sembla estar absent...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                               1. CONCEPTE


  • El seu joc simbòlic és escàs (juga ...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                              1. CONCEPTE




  • Posseeix una pobra coordinació mot...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                               1. CONCEPTE


   La peculiar forma de pensar i compre...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                  1. CONCEPTE


persones amb Síndrome d’Asperger) no...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                   1. CONCEPTE


   6. Dificultats per a comprendre ...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                               1. CONCEPTE


de pensament i d’acció....
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                                 1. CONCEPTE



       4. Serioses l...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                               1. CONCEPTE


obstaculitzen de manera significativa l...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                  1. CONCEPTE




   La presencia d’una intel·ligènc...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                                 1. CONCEPTE


test estandarditzats ...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                           1. CONCEPTE




Les característiques comu...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                             1. CONCEPTE



       4. Alta taxa de c...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                1. CONCEPTE




                               (Tall...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                1. CONCEPTE



   •   Control de l’atenció
       - ...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                               1. CONCEPTE



     Circuitos frontoe...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                1. CONCEPTE


El paper de l'amígdala ha vist reforça...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                 1. CONCEPTE


El trastorn del desenvolupament de la...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                  1. CONCEPTE


El TDA-H és el terme que utilitza el...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                                            1. CONCEPTE


Les estere...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                  1. CONCEPTE


conduït a la proposta que possibleme...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                 1. CONCEPTE


El punt crític de la qüestió apareix ...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                    1. CONCEPTE


presentar aquest problema que, en ...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                 1. CONCEPTE


La depressió també mostra una forta c...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                 1. CONCEPTE


   Els estudis realitzats demostren q...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                1. CONCEPTE




   Autisme i Síndrome d’Asperger són...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                 1. CONCEPTE



   •   Els autistes tenen veritable ...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                   1. CONCEPTE



per sota del qué és normal.       ...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                               1. CONCEPTE


d’Asperger ha de considerar-se o no com...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                 1. CONCEPTE




  •   Interessos restringits i abso...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                               1. CONCEPTE



9.2.       Probes mèdi...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                  1. CONCEPTE




                            Resson...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                           1. CONCEPTE


complir uns mínims de reque...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                         1. CONCEPTE


seguir unes normes generals o...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                                1. CONCEPTE


necessari obtenir l’op...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                             1. CONCEPTE


establir controls analítics o d’un altre ...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                              1. CONCEPTE


aquests productes tenen la qualitat nece...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                 1. CONCEPTE




   El fet que en la majoria dels ca...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                       1. CONCEPTE




La majoria de nens amb Síndro...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                 1. CONCEPTE




És molt normal que aquests nens/es ...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                                1. CONCEPTE


També és molt esgotado...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                 1. CONCEPTE


      interpretació del context concr...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                   1. CONCEPTE



    •   Procés d’aprenentatge simu...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                    1. CONCEPTE


Té una excel·lent memòria fotogràf...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                 1. CONCEPTE


Encara que generalitzar a diferents s...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                  1. CONCEPTE


Quan recordem, ens ve al cap una ima...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                  1. CONCEPTE


      los repetidament les raons per...
LA SíNDROME D’ASPERGER                                                  1. CONCEPTE


      podrien canviar o ser eliminat...
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'asperger
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Tr síndrome d'asperger

2,415

Published on

Aquest és el treball de recerca que vaig finalitzar a 2n de Batxillerat , tema que vaig escollir motivada per la carrera que volia estudiar i que actualment estic fent.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
2,415
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
45
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Tr síndrome d'asperger"

  1. 1. EL SÍNDROME Ariana Fraile López [ TREBALL DE RECERCA
  2. 2. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE CONCEPTE La Síndrome d’Asperger és ben conegut per ser una part de l’espectre de desordres autístics. És un trastorn que afecta al desenvolupament cerebral que sol tenir major incidència en nens que en nenes. La persona que ho presenta té un aspecte normal ja que no presenta cap característica física que l’identifiqui de la resta de nens de la seva edat, però és diferent en altres camps. Qui pateix la Síndrome d’Asperger poseeix una manera de pensar diferent. Té un pensament lògic, concret i molt realista. La seva discapacitat no és evident, només es manifesta a nivell de comportaments socials inadequats proporcionant-los a ells i els seus familiars problemes. Presenten una tríade d’afectació social. Tenen dificultats en la relació social i en les vies de la interacció social; en l’àrea comunicativa ja que hi ha una disminució de la comunicació verbal i no verbal; i en l’esfera imaginativa afectant doncs, al joc, als interessos, i podríem agregar, a l’enteniment amb els altres. El que distingeix la Síndrome d’Asperger d’altres desordres autístics és una gran habilitat amb el llenguatge, i més rarament, la coexistència del desordre amb la incapacitat d’aprenentatge i dificultats en l’àrea psicomotora1. Són nens que tenen camps d’interès reduïts i absorbents. Són generalment bons en les habilitats de memòria (fets, figures, dates, èpoques, etc.), molts destaquen en les àrees de matemàtiques i coneixement del medi. 1 Conjunt de tècniques que estimulen la coordinació de les funcions motrius i psíquiques. 8
  3. 3. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE Podríem dir que tenen un to de veu característic i utilitzan un llenguatge molt específic a l’hora de parlar d’alguns temes del seu interès, però és important esmentar que tot i que els hi agrada molt llegir, sovint no entenen allò llegeixen i es poden aprendre tots els significats literals de les paraules que veuen o escolten. Són més feliços amb rutines i en un ambient estructurat perquè sovint troben dificultats per estructurar el seu temps i activitats. Estimen la lloança, guanyar i ser els primers, però el fracàs, la imperfecció i la crítica els resulta difícil de sobreportar. Aquests nens presenten generalment un mal comportament que estarà motivat per la impotència davant les dificultats que tenen per a comunicar les seves frustracions, ansietats i sentiments. 9
  4. 4. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE 1. EVOLUCIÓ HISTÒRICA La síndrome d’Asperger va ser assenyalat per l’austríac Hans Asperger2 com la “psicopatia autística” en 1943, un any després que Leo Kanner 3 va descriure l’autisme. Moltes de les característiques identificades pel metge austríac com centrals al trastorn, han estat inalterables fins als nostres dies, com la naturalesa heterogènia del trastorn i la seva variable manifestació simptomàtica en funció dels trets de la personalitat del nen i les experiències d’aprenentatge a les quals se li hagués exposat en el col·legi i en l’entorn familiar. No és fins que Lorna Wing4 ( 1980), O.Fritz i Gillberg5(1991) van representar el diagnòstic, no es va començar a tenir en compte per al seu ús clínic. Així, no és fins a 1994 quan les classificacions CIE i DSM ho inclouen en el grup dels trastorns generalitzats del desenvolupament. Els criteris exigibles pel diagnòstic són restrictius: no han de tenir retard cognitiu, ni ha d’existir retard en el llenguatge, aquesta situació planteja que amb aquests criteris, els diagnòstics sigui baixos (1% dels casos, però, si usem els criteris de Gillberg s’eleva gairebé al 40%). (Manuals estadístics per la classificacions d’infermetats mentals) 2.1. Hans Asperger 2 Va ser el pediatra i psiquiatra que va ser capaç de fer la primera definició de la Síndrome d’Asperger . 3 Metge austríac que va descobrir l’autisme al 1942. 4 Psiquiatra anglesa que va investigar els trastorns del comportament del espectre autista a causa de tenir una filla amb aquest trastorn. 5 Van suggerir que el diagnòstic de l’autisme hauria d’especificar trets addicionals tals com severitat, nivell cognitiu, particularitats clíniques i condicions mèdiques associades. 10
  5. 5. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE Hans Asperger va néixer en 1906, a Àustria. Es va formar a Viena en Medicina General, i amb el projecte d’especialitzar-se en pediatria. Asperger va començar el seu treball en la Clínica Pediàtrica Universitària de Viena, sentint-se particularment atret per la pràctica de la Pedagogia Curativa, que es venia desenvolupant en aquesta institució des de 1918. Aquí va elaborar el que constituiria la seva tesi doctoral, publicada en alemany al 1944 . En el seu treball original Asperger, va descriure a quatre nens amb edats compreses entre sis i onze anys que presentaven com característica comuna una visible discapacitat per dificultats en la interacció social a pesar de la seva aparent adequació cognitiva i verbal. Va introduir el concepte de Psicopatia Autista (Síndrome Asperger) en la terminologia actual. La Pedagogia Curativa constitueix un dels pilars fonamentals dels que va aportar aquest autor. Conceptualment, es tracta d’una estratègia terapèutica que integra perfectament tècniques d’educació especial en la pràctica mèdica, sustentant tot això en el treball d’un equip multidisciplinari (mèdics, personal d’infermeria, educadors i terapeutes). Asperger, partia de la premissa que, a pesar de les importants dificultats que generaven, aquests nens tenien capacitat d’adaptació si se’ls proporcionava una orientació psicopedagògica adequada. Després de la II Guerra Mundial i durant vint anys Asperger va assumir l’adreça del departament de pediatria de la Universitat de Viena. Va morir de forma sobtada en 1980, mentre desenvolupava un treball clínic actiu. La seva investigació va quedar relegada durant trenta anys fins que Lorna Wing va utilitzar el terme de Síndrome d’Asperger en un treball publicat en 1981. A partir de llavors s’ha anat desvetllant la importància d’aquest trastorn tant per la seva elevada prevalença com per la repercussió social que afecta a les persones que ho presenten. 11
  6. 6. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE Mèdic austríac Hans Aspeger La psiquiatra Lorna Wing 2. CARACTERÍSTIQUES 12
  7. 7. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE La Síndrome d’Asperger és el que s’anomena el trastorn General del Desenvolupament, (de 3 a 7 afectats per cada 1.000 nens de 7 a 16 anys), que afecta més als nens que a les nenes i que a causa de ser recentment reconegut per la comunitat científica (Manual Estadístic de Diagnòstic de Trastorns Mentals) és un desconegut entre la població general i fins i tot per molts professionals. La persona que ho pateix té un aspecte extern normal, sol ser intel·ligent i no té retard en l’adquisició de la parla, però té problemes per a relacionar-se amb els altres i en ocasions presenten comportaments inadequats. Els pares solen percebre aquesta diferència entre els 2 i els 7 anys, buscant una ajuda que en moltes ocasions no és l’apropiada. A pesar de les seves dificultats, els nens amb aquest trastorn són nobles, tenen un gran cor, una bondat sense límits, fidels, sincers, i un sense fi de valors que podem descobrir amb tan sols mirar un poc en el seu interior. Nens i nenes, homes i dones diferents, que han nascut marcats per una discapacitat invisible, que en algunes ocasions els proporcionarà a ells i als seus familiars problemes, sofriment i solitud. Tots ells lluiten sense descans, amb l’esperança d’aconseguir un futur més amable en el qual puguin comprendre el complex món dels éssers humans i ser acceptats tal com són. Els nens que pateixen aquesta Síndrome presenten unes característiques peculiars que els identifiquen de la resta dels seus companys però, cada nen les expressa de forma diferent. Les característiques que té un nen amb Síndrome d’Asperger es troben en diferents àmbits i són les següents: 3.1. HABILITATS SOCIALS I CONTROL EMOCIONAL 13
  8. 8. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE • No gaudeix normalment del contacte social. • Es relaciona millor amb adults que amb els nens de la seva mateixa edat. • Té problemes al jugar amb altres nens. • No entén les regles implícites del joc. • Vol imposar les seves pròpies regles al jugar amb els seus companys. • Vol guanyar sempre quan juga. • Prefereix jugar sol. • Li costa sortir de casa. • El col·legi és una font de conflictes amb els companys. • No li agrada anar al col·legi. • És fàcil objecte de burla o abusos per part dels seus companys, que se solen negar a incloure’l en els seus equips. • No s’interessa per practicar esports en equip. • Té poca tolerància a la frustració. • Quan vol alguna cosa, ho vol immediatament. • Li costa identificar els seus sentiments i té reaccions emocionals desproporcionades. • Plora fàcilment per petits motius. • Quan gaudeix, sol excitar-se: saltar, cridar i fer palmells. • Té més rabietes del què és normal per a la seva edat quan no aconsegueix alguna cosa. • Li falta empatia:li costa entendre intuïtivament els sentiments d’una altra persona. 14
  9. 9. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE • Pot realitzar comentaris ofensius per a altres persones sense adonar-se, per exemple: "que gros". • Té dificultat per a entendre les intencions dels altres. • No té malícia i és sincer. • És innocent socialment, no sap com actuar en algunes situacions. De vegades la seva conducta és inadequada i pot semblar desafiadora. • No entén els nivells apropiats d’expressió emocional segons les diferents persones i situacions: pot besar a un desconegut, saltar en una església, etc. • No s’interessa per l’última moda de joguines, croms, sèries TV o roba. 3.2. HABILITATS DE COMUNICACIÓ • No acostuma a mirar als ulls quan parla. • Interpreta literalment frases com: "hi ha mirades que maten". • Es creu allò que se li diuen encara que sigui absurd. • No entén les ironies com per exemple “A tu no t’agraden els gelats”, els dobles sentits, ni els sarcasmes. • Parla en un to alt i peculiar: com si fos estranger, “cantarín” o monòton com un robot. • Posseeix un llenguatge pedant, hiperformal o hipercorrecte, amb un extens vocabulari. • Inventa paraules o expressions. 15
  10. 10. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE • En ocasions sembla estar absent, com en la lluna. • Parla molt. • S’interessa poc pel que diuen els altres. • Li costa entendre una conversa llarga. • Canvia de tema quan està confós. 3.3. HABILITATS DE COMPRENSIÓ • Li costa treball entendre l’enunciat d’un problema amb diverses frases i necessita que li ajudin explicant-se’l per parts. • Té dificultat en entendre una pregunta complexa i triga a respondre. • Sovint no comprèn la raó per la qual se li renyeix, se li critica o se li castiga. • Li és difícil entendre com ha de portar-se en una situació social determinada. • Se sol posar les sabattes o la samarreta del revés o no troba el camal dels pantalons. • Té una memòria excepcional per a recordar dades, per exemple: dates de naixements, fets sense importància, etc. • Li agraden les assignatures lògiques com les matemàtiques i les ciències en general. • Aprèn a llegir sol o amb escassa ajuda a una edat primerenca. 16
  11. 11. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE • El seu joc simbòlic és escàs (juga poc amb ninots) i en general demostra escassa imaginació i creativitat. • És original a l’hora d’enfocar un problema o per donar-li una solució. • Té un sentit d’humor peculiar. 3.4. INTERESSOS ESPECÍFICS: • Quan està fascinat per algun tema en particular, selecciona amb avidesa informació o estadístiques sobre aquest interès. Per exemple, els nombres, vehicles, mapes, classificacions lligueres o calendaris. • Ocupa la major part del seu temps lliure a pensar, parlar o escriure sobre el seu tema preferit. • Sol parlar dels temes que són del seu interès sense adonar-se si l’altre s’avorreix. • Repeteix compulsivament certes accions o pensaments. Això li dóna seguretat. • Li agrada la rutina. No tolera bé els canvis imprevistos (rebutja un sortida inesperada). • Té rituals elaborats que han de ser complerts. Per exemple, alinear les joguines abans d’anar-se al llit. 3.5. HABILITATS DE MOVIMENT: 17
  12. 12. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE • Posseeix una pobra coordinació motriu. • No té destresa per a atrapar una pilota. • Té un ritme estrany al córrer. • Té problemes per a vestir-se. • Li costa cordar-se els botons o fer un llaç amb la cordonera de les sabates. 3.6. ALTRES CARACTERÍSTIQUES: • Té por, angoixa o malestar a causa de sons ordinaris, com aparells elèctrics. • Dur determinades peces de roba. •Té por a llocs sorollosos i concorreguts. • No menja certs aliments per la seva textura o temperatura. • Té tendència a agitar-se o bressolar-se quan està excitat o angoixat. •Té manca de sensibilitat a nivells baixos de dolor. • Es pot esdevenir tardança a adquirir la parla, en pocs casos. • Acostumen a fer ganyotes, espasmes o tics facials inusuals. 3. FUNCIONAMENT NEUROPSICOLÓGIC 18
  13. 13. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE La peculiar forma de pensar i comprendre el món que mostren les persones amb Síndrome d’Asperger ha estat un tema que ha provocat molts debats i discussions. En l’actualitat, aquesta forma de processar la informació s’explica a partir de diversos models teòrics sobre el funcionament psicològic característic de les persones amb aquesta síndrome. Cadascun d’aquests models explica algunes de les característiques que s’han observat en aquests individus; no obstant això, fins al moment actual, cap d’aquestes teories ha estat capaç d’explicar en la seva totalitat el funcionament psicològic responsable de tots els trets definitoris de la síndrome. Aquestes són algunes de les característiques típiques del funcionament neuropsicològic de les persones amb Síndrome d’Asperger i les seves implicacions en la vida diària. 4.1. La “Teoria de la Ment” L’expressió “Teoria de la Ment” fa referència a la capacitat humana de formar-se una representació interna dels estats mentals de les altres persones. És a dir, diem que posseïm una teoria de la ment quan som capaços d’intuir els estats mentals (creences, desitjos, intencions, etc.) dels altres. En la nostra vida diària, no ens comportem com simples observadors de les conductes externes de les altres persones, sinó que, de manera gairebé mecànica, atribuïm i inferim la presència oculta o no explícita de plans, intencions, creences o desitjos que ens permeten explicar i comprendre aquestes conductes observades. Per a entendre les conductes de les altres persones, i les nostres pròpies, hem d’anar més enllà de la simple observació externa, hem de “posar-nos en el lloc de l’altre ” per a arribar a comprendre les raons que li han dut a actuar d’una determinada manera, comprendre els desitjos que han impulsat la seva conducta, les creences que han guiat les seves accions o els plans que dirigeixen el seu comportament. Sense aquesta capacitat per a posar-nos “en el lloc de l’altre” les conductes alienes serien imprevisibles, amb carença de sentit i, en general, impossibles de comprendre. La presència d’una intel·ligència intacta (com mostren la majoria de les 19
  14. 14. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE persones amb Síndrome d’Asperger) no és suficient per a desembolicar-se amb èxit en el món social quotidià. Per a poder relacionar-nos adequadament necessitem saber interpretar el món mental dels altres, i necessitem “llegir” les seves intencions, desitjos, creences i pensaments, per a poder comprendre les seves conductes i anticipar les seves reaccions, entre altres coses. Des de la teoria del dèficit en Teoria de la Ment es postula que les persones amb Síndrome d’Asperger mostren serioses dificultats per tenir empatia i intuir el món mental dels altres. Des d’aquesta teoria s’intenten explicar les dificultats que mostren les persones amb Síndrome d’Asperger, principalment en l’àmbit de les interaccions socials. Com s’ha dit en l’apartat anterior, aquestes persones mostren clares dificultats per a mantenir interaccions socials fluides, dinàmiques i recíproques. Solen tenir motivació cap a les interaccions socials però la majoria fracassen freqüentment en l’intent d’assolir una relació fluida. Les persones amb Síndrome d’Asperger, des d’aquesta postura, serien incapaces o especialment “maldestres” per a intuir el món mental dels altres, pel que les conseqüències d’aquesta incapacitat o dificultat són molt greus, sobretot si tenim en compte que els éssers humans som éssers socials, ja que ens vam desenvolupar en un món social la necessitat interactuar amb els altres per a aconseguir la majoria dels nostres objectius. En concret, algunes de les conseqüències d’aquesta limitació per a comprendre el món mental dels altres serien les següents: 1. Dificultat per saber o anticipar-nos a la conducta dels altres. 2. Dificultat per a adonar-se de les intencions dels altres i conèixer les veritables raons que guien les seves conductes. 3. Dificultat a l’hora d’explicar les seves pròpies conductes. 4. 5. Dificultat per a entendre emocions, tant les pròpies com les dels altres, el que els duu a mostrar escasses reaccions empàtiques. 20
  15. 15. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE 6. Dificultats per a comprendre com les seves conductes o comentaris afectaran a les altres persones i influiran en el que els altres pensin d’ell. 7. A l’hora d’oferir qualsevol tipus d’informació, mostren dificultats per a tenir en compte el nivell de coneixement de d’interlocutor sobre el tema en qüestió (el que pot dur que d’interlocutor no comprengui bé de que sestà parlant). 8. Dificultat per a tenir en compte el grau d’interès de d’interlocutor sobre el tema de conversa. 9. Dificultat per a anticipar el que els altres poden pensar sobre el seu comportament. 10. Dificultat per a mentir i per a comprendre enganys. 11. Dificultat per a comprendre les interaccions socials, el que pot dur a problemes a l’hora de respectar torns, seguir el tema de la conversa i mantenir un contacte ocular adequat. A diferència del que s’ha observat en l’autisme clàssic, les persones amb Síndrome d’Asperger solen resoldre amb èxit les tasques dissenyades per a valorar les capacitats mentals; no obstant això, és en situacions naturals, en les interaccions socials reals, on es posen clarament de manifest les seves dificultats per a interpretar la ment dels altres. Les dificultats per a interactuar amb els altres no s’evidencien únicament a l’hora de trobar i mantenir amistats, també deixen una seqüela en la majoria de les activitats quotidianes i fonamentals per a aconseguir un desenvolupament òptim personal i una bona qualitat de vida. 4.2. Teoria del Dèficit de la “Funció Executiva”. La funció executiva ha estat definida com l’habilitat per a mantenir actiu un conjunt apropiat d’estratègies de resolució de problemes amb la finalitat d’arribar a una meta futura. Està lligada amb la intencionalitat, el propòsit i la presa de decisions complexes. Les conductes de funció executiva inclouen la planificació, el control d’impulsos, inhibició de respostes inadequades, recerca organitzada i flexibilitat 21
  16. 16. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE de pensament i d’acció. Totes aquestes conductes estan intervingudes pels lòbuls frontals. Els lòbuls frontals6 també són crucials per a qualsevol procés d’aprenentatge reeixit, per a la motivació i l’atenció. La importància del bon funcionament dels lòbuls frontals per a l’acompliment d’una vida social, personal i professional satisfactòria queda reflectida en la definició que Luria7 feia d’aquesta estructura cerebral, que descrivia els lòbuls frontals com l’òrgan “de la civilització”. Des d’aquesta teoria es considera que les persones amb la Síndrome d’Asperger tenen un dèficit en les nombrades funcions executives, ja que les seves conductes i els seus processos de pensament són generalment rígids, inflexibles, repetitius i perseverants. Solen ser persones impulsives, que mostren problemes per a inhibir una resposta inadequada. Poden tenir emmagatzemada una gran quantitat d’informació i no obstant això, no saber utilitzar-la de manera significativa. Presenten dificultats a l’hora de prendre decisions importants i solen tenir seriosos problemes per a organitzar i seqüenciar els passos necessaris per a solucionar un problema (trets que es troben en pacients amb lesions en els lòbuls frontals). Algunes de les implicacions pràctiques del dèficit en la funció executiva, que s’observen en el comportament diari de les persones amb la Síndrome d’Asperger, són les següents: 1. Dificultats en organització. Les persones amb la Síndrome d’Asperger mostren dificultats a l’hora d’organitzar i seqüenciar els passos que els permeten solucionar un problema. 2. Dificultats per a fer plans i després seguir aquets mateixos. 3. Dificultats per a començar i finalitzar una activitat. 6 És una àrea dintre del cervell dels vertebrats. Localitzat en el front de cada hemisferi cerebral, el lòbul frontal està posicionat davant (en la part anterior) dels lòbuls parietals. 7 Es va llicencià en medicina i desprès va fer un doctorat en psicologia. Va fer grans investigacions el en món del psicoanàlisis. 22
  17. 17. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE 4. Serioses limitacions a l’hora de prendre decisions. En les persones amb Síndrome d’Asperger solen deixar-se emportar pel dubte i per tant, delegen en els altres la pressa de decisions. 5. Manca de flexibilitat per a adoptar diferents perspectives sobre la mateixa situació en diferents moments (rigidesa mental). 6. Pobra resistència a la distracció i la interferència. 7. Pobra habilitat per a organitzar i manejar el temps. 4.3. Teoria de la “Disfunció de l'Hemisferi Dret”. L’hemisferi dret ocupa un paper fonamental en el processament de la informació visuoespacial i està molt relacionat amb l’expressió i interpretació de la informació emocional (reconeixement i comprensió dels gestos i expressions facials) i amb aspectes relacionats amb la regulació de l’entonació. (Representació de l’expressió i la interpretació de la informació emocional) Des d’aquesta postura, es defensa que alguns dels trets nuclears de la Síndrome d’Asperger estan associats a una disfunció en l’hemisferi dret. Així, la presència d’un CI8 verbal superior al CI manipulatiu o les dificultats visuoespacials presents en la majoria dels individus amb Síndrome d’Asperger, semblen donar suport aquesta hipòtesi. Una disfunció de l’hemisferi dret té conseqüències molt importants en la vida social d’un individu. Provocaria problemes per a interpretar gestos i postures, o per adaptar el to de veu al missatge que es vol transmetre, la malaptesa en el control de la postura o les dificultats per integrar la informació en un tot coherent i significatiu, 8 C.I. significa Coeficient Intel·lectual. 23
  18. 18. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE obstaculitzen de manera significativa la fluïdesa, reciprocitat i dinamisme que caracteritza a les interaccions entre els éssers humans. A continuació enumerem algunes de les conseqüències derivades d’aquesta disfunció en l’hemisferi dret: 1. Dificultat per a captar el significat de la informació emocional expressada a través de canals no verbals (entonació, volum del parla, i gestos i posats facials i corporals). 2. Presència de respostes emocionals exagerades o poc coherents amb el context. 3. Dificultat per a adaptar-se a situacions noves. 4. Limitades habilitats d’organització visuoespacial. 5. Pobre rendiment en tasques que requereixen integració de la informació aspecte-motora. 6. Marcada limitació en les habilitats de relació social. 4. FUNCIONAMENT COGNITIU 24
  19. 19. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE La presencia d’una intel·ligència mitja (amb alguna desviació típica per damunt o per sota) que caracteritza a la majoria de les persones amb la Síndrome d’Asperger pot dur a infravalorar les dificultats i limitacions amb les quals aquestes persones es troben en la seva vida diària. Posseir un Coecient intel·lectual normal o superior no garanteix el desenvolupament d’una vida autònoma i satisfactòria. Cada vegada es dóna més importància al concepte d’intel·ligència emocional o social, per a designar aquella “intel·ligència” que no és valorada en les proves estandarditzades i que és fonamental per a la consecució de l’èxit personal, acadèmic i professional. Aquest tipus d’intel·ligència engloba capacitats tan importants com l’empatia, el judici social, el sentit comú, la capacitat de persuadir o negociar, etc. Per a explicar-lo amb un exemple, ser capaç d’emmagatzemar gran quantitat d’informació o mostrar una excel·lent memòria per a les dates no són de gran ajuda a l’hora de detectar si un company ens està enganyant. És molt freqüent que els nens amb Síndrome d’Asperger presentin fracàs escolar (sobretot a partir del cicle de secundària), fracàs difícil d’entendre si ens limitem a valorar el C.I. Les actituds perfeccionistes de molts nois amb Síndrome d’Asperger, que duen a una lenta execució de les tasques, les dificultats atencionals, la desmotivació, la dificultat per a comprendre conceptes abstractes, les limitacions a l’hora d’organitzar les tasques o la dolenta estimació i planificació del temps són només alguns dels factors que limiten enormement el seu èxit acadèmic. Per una altra banda, en el món laboral les característiques inherents a la síndrome també obstaculitzen el seu èxit professional. L’escassa comprensió de les normes implícites que regeixen el funcionament d’una empresa, l’escassesa d’habilitats empàtiques, la dolenta administració i organització del temps, i la presència de comportaments considerats extravagants pels altres dificulten la vida professional d’aquestes persones. El C.I. és un mal predictor de l’èxit acadèmic i professional. A més és important ressaltar que el rendiment de les persones amb Síndrome d’Asperger en els 25
  20. 20. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE test estandarditzats dissenyats per a valorar el potencial cognitiu, no mostra un de manera homogènia en les diferents tasques. En general aquestes persones tenen un C.I. verbal superior al C.I. manipulatiu. En les Escales d’intel·ligència de Weschler9, per exemple, les millors puntuacions les obtenen en la prova d’informació (que requereix l’emmagatzematge d’informació general), “vocabulari” (és conegut que aquestes persones tenen un ampli vocabulari), en “semblances” i, en la prova de “galledes” (l’execució de les quals requereix centrar-se en els detalls a costa d’una imatge total). No obstant això solen mostrar puntuacions més baixes en la tasca de “trencaclosques” (que exigeix formar-se una imatge global d’una figura), en “comprensió” (ja que molts dels ítems que componen aquesta prova exigeixen realitzar judicis socials i resoldre situacions hipotètiques amb un contingut social), i en “claus” (a causa de les dificultats atencionals i a l’extrem perfeccionista que endarrereix l’execució de la prova). 5. ASPECTES NEUROBIOLÓGICS La Síndrome d’Asperger és un trastorn del desenvolupament de base neurobiológica, que afecta al funcionament social i a l’espectre d’activitats i d’interessos. Està vinculat a una disfunció de diversos circuits cerebrals. Prenent en consideració que el dèficit nuclear de la Síndrome d’Asperger és el trastorn de la cognició social, sembla raonable atribuir un paper central a la amígdala10 i a la relació entre la amígdala i circuits frontoestriats11, i cerebel12, estructures involucrades en el desenvolupament de la relació social. Ja que la Síndrome d’Asperger és un trastorn del neurodesenvolupament, comparteix característiques pròpies dels problemes del desenvolupament del sistema nerviós en general. 9 Tests que es fan el pacient per mesurar la seva intel·ligència. 10 Òrgan amb forma d’ametlla constituït per un reticle de teixit limfàtic i epitelial, que conté fol·licles limfàtics. 11 Els circuits frontoestriats connecten amb totes les zones corticals, que aporten la informació sensitiva necessària en tot moment per poder prendre decisions. 12 És una regió del encéfalo la funció principal de la qual és d'integrar les vies sensitives i les vies motores. 26
  21. 21. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE Les característiques comunes d’aquests trastorns són: 1. Les mateixes manifestacions poden aparèixer en qualsevol individu normal. És fàcil entendre que els símptomes que es consideren típics de la Síndrome d’Asperger, tals com els problemes per a la interacció social, o la falta de flexibilitat mental, són molt comunes entre la població general; i es consideren trets de personalitat o una forma de ser, abans que una manifestació patològica. Els símptomes nuclears de la Síndrome d’Asperger no es diferencien qualitativament d’aspectes propis de qualsevol individu, sinó que la diferència està en l’expressió exagerada d’alguna d’aquestes característiques, fins al punt d’interferir amb la vida social. 2. Els límits entre el trastorn i la normalitat són molt imprecisos. D’acord amb l’afirmació anterior, s’atribueix la categoria de trastorn sobre la base d’uns criteris arbitraris, que no responen a cap altra justificació que la de seleccionar grups d’individus que poden requerir algun tipus de suport o tractament que els faci més fàcil la seva vida en societat i, redueixi l'elevat grau d’insatisfacció que els pot ocasionar la seva solitud o falta d’adaptació. De totes maneres, si no s’entén la Síndrome d’Asperger com una dimensió amb una distribució contínua, no serien comprensibles els nous models genètics basats en la transmissió de trets quantitatius. 3. No existeixen marcadors biològics. Si bé els estudis neurofisiològics 13, i sobretot de neuroimatge14, estan aportant una informació molt valuosa respecte als mecanismes neurobiológics15 que determinen les manifestacions de la Síndrome d’Asperger, no hi ha cap prova biològica que permeti diagnosticar o descartar el Síndrome d’Asperger. Aquesta característica incideix en l’arbitrarietat del diagnòstic, basat sempre en criteris que permeten un cert grau de subjectivitat en la seva interpretació. 13 Fisiologia del sistema nerviós. 14 Són tècniques que es basen en la obtenció d’una imatge del sistema nerviós. 15 Biologia del sistema nerviós. 27
  22. 22. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE 4. Alta taxa de comorbiditat. A causa de la implicació de circuits córtico- subcorticals i neurotransmisors16 relacionats amb diversos trastorns del desenvolupament, no és estrany que la Síndrome d’Asperger estigui associat a altres trastorns del neurodesenvolupament17, en els quals estan implicades les mateixes estructures neurològiques i els mateixos neurotransmisors. 5. No existeixen uns límits definits entre els uns i els altres trastorns. Ocorre amb freqüència que, segons el professional que atengui un pacient amb la síndrome, es poden donar diagnòstics distints al de Síndrome d’Asperger. Encara que no sempre, en alguns casos aquesta ambigüitat diagnòstica pot estar plenament justificada, doncs un mateix pacient pot compartir criteris diagnòstics de dos o més trastorns del neurodesenvolupament; de tal manera, que resulti gairebé impossible establir amb rigor el diagnòstic de la Síndrome d’Asperger o altre trastorn, com pot ser el Trastorn de dèficit d'atenció/hiperactivitat (TDAH) o la Síndrome de Tourette dels quals en parlaré més endavant. Per a entendre tant la Síndrome d’Asperger com els seus processos comòrbids, és necessari abordar els mecanismes cognitius subjacents a nivell més simple. Cal aproximar-nos al coneixement del funcionament del cervell del nen amb Síndrome d’Asperger, per a veure com certes disfuncions s’aproximen o coincideixen amb disfuncions pròpies d’altres trastorns. Les modernes aproximacions cognitives al Síndrome d’Asperger, de forma pràcticament unànime, fan referència a les funcions executives derivades de l’activitat del còrtex prefrontal i estructures vinculades al mateix (amígdala, cerebel, lòbul frontal). 16 És una substància, compost o element que transmet els impulsos nerviosos en la sinapsis. 17 Desenvolupament cerebral. 28
  23. 23. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE (Tall transversal de l’encèfal) (Centres nerviosos del cervell) Es considera que el còrtex prefrontal és necessari per donar suport a les funcions exposades a la taula I. TAULA I: FUNCIONS DEL LÓBUL PREFRONTAL • La Planificació • La Memòria - Mantenir i manipular la informació a curt termini necessària per dur a terme activitats, és a dir, "mantenir les dades al cap". - Blocs de memòria temporal per a cada tipus de modalitat sensitiva. - Manipular les dades que es guarden al cap. - Espai de treball o de la feina. Espai on es combinen les dades. 29
  24. 24. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE • Control de l’atenció - Pensament divergent. - Inhibició de respostes inadequades. • Marcar on és la intersecció entre el raonament i l'emoció. • Experiència de l'emoció. • Incorporació dels sentiments a la presa de decisions. La taula II mostra els circuits involucrats en aquestes funcions. TAULA II: CIRCUITS FRONTOESTRIATS • Circuit esquelet-motor. • Circuit oculomotor. • Circuit dorsolateral prefrontal. • Circuit lateral orbito frontal. • Circuit cingulat anterior. Els circuits frontoestriats connecten amb totes la zones corticals, que aporten la informació sensitiva necessària a tota hora per prendre les decisions; a més de compartir diverses estructures en els nuclis de la base. La figura 1 tracta d'esquematitzar els esmentats circuits. 30
  25. 25. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE Circuitos frontoestriados OIC c.motor Gpi AMS-AP Putamen SNr Tálamo OIC c. visuales Gpi c.oculomotor frontales Caudado Tálamo SNr c.dorsolateral OIC Gpi prefrontal DLPF Caudado SNr Tálamo OIC c. orbitofrontal Gpi cortical lateral LOF Caudado SNr Tálamo OIC c.cingulado Gpi anterior CA Estriado ventral SNr Tálamo Figura 1. Circuits frontoestriats. AMS-AP: Area llanxa ràpida suplementària i àrea premotriu; OIC: Altres inputs corticals; DLPF: Còrtex dorsolateral prefrontal; LOF: Còrtex lateral orbito frontal; CA: Còrtex cingulat anterior: Gpi Globus palidus (part interna); SNr: Substància Negra (part reticular). Brothers18 et al. van proposar que el circuit cerebral responsable de la Teoria de la Ment estava format pel còrtex òrbito frontal, el solc temporal superior i l'amígdala. Per investigar aquesta hipòtesi Baron-Cohen19 va utilitzar un test consistent a jutjar a partir d'una foto de l'expressió dels ulls el que una persona pensa o sent. Mitjançant l'ús de la Ressonància Magnètica Funcional es va confirmar la predicció de Brothers sobre el circuit de la Teoria de la Ment quan s'utilitza la intel·ligència social. Al contrari, els pacients amb autisme o Síndrome d’Asperger activaven les regions fronto-temporals però no l'amígdala mentre realitzaven inferències metal·lístiques. 18 Van ser els responsables de formular la Teoria de la Ment. 19 Director del centre d’investigació sobre l’autisme. Ha escrit diversos llibres per a pares de nens autistes. 31
  26. 26. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE El paper de l'amígdala ha vist reforçada la trobada d'altres funcions vinculades a aquesta estructura, i que està també relacionat amb les manifestacions pròpies de la Síndrome d’Asperger. En animals d'experimentació s'ha vist que una lesió d'amígdala genera dèficit en la conducta emocional i social. També s'ha demostrat que l'amígdala regula en aprenentatge emocional, a més d'intervenir en l'expressió emocional. 6.1. Comorbiditat de la Síndrome d’Asperger En la majoria dels casos de Síndrome d’Asperger, les manifestacions més importants se situen en el plànol cognitiu i de conducta, amb unes característiques bastant específiques. No obstant això, en una part important de nens amb Síndrome d’Asperger, existeix comorbiditat amb altres trastorns. Les manifestacions commòrbides que poden associar-se a la Síndrome d’Asperger es resumeixen a continuació: - Comorbididad en la Síndrome de Asperger. - Malaptesa Motora. - Trastorn del desenvolupament de la coordinació. - Síndrome de Tourette. - Trastorn Obsessiu-Compulsiu. - Trastorn de Dèficit d'atenció-Hiperactivitat / DAMP . - Trastorn específic del llenguatge. - Dislèxia. - Hiperlexia. - Trastorno Semàntic-Pragmàtic. - Trastorn de l’aprenentatge no verbal. - Depressió. - Ansietat. A continuació faré un petit resum de cadascuna d’aquestes manifestacions commòrbides que poden associar-se a la Síndrome d’Asperger 32
  27. 27. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE El trastorn del desenvolupament de la coordinació (TDC) es defineix com una marcada alteració en el desenvolupament de la coordinació motora que interfereix amb l’aprenentatge escolar o les activitats de la vida diària, i no és deguda a una malaltia mèdica general. Si bé, el TDC pot existir de forma aïllada, amb elevada freqüència es troba associat a la Síndrome d’Asperger. De fet, el TDC és un criteri diagnòstic per la Síndrome d’Asperger segons alguns autors. En aquest sentit, en 1991, Gillberg i Gillberg van presentar els seus propis criteris per al diagnòstic de la Síndrome d’Asperger, en els quals es contempla, com un criteri rellevant per al diagnòstic de la malaptesa motora. La Síndrome de Tourett (ST) ve definit per la presència de tics múltiples motors i vocals amb una evolució crònica. Els tics motors poden ser simples i complexos. Els tics simples involucren únicament a un grup muscular i tenen un inici i final sobtats. Els tics complexos són perllongats, afecten diversos músculs i semblen més prepositius. Si bé al principi es va pensar que era un trastorn molt estrany, actualment, si s’inclouen formes lleus, es pot considerar la seva prevalença molt alta, situada al voltant del 3% de la població escolar. En la Síndrome de Tourett existeix una forta comorbiditat amb el TDA-H i amb el trastorn obsessiu compulsiu (TOC). La comorbilidad amb Síndrome d’Asperger i trastorns d’espectre autista (TEA) en general, és menys comú. No obstant això, existeixen casos en els quals estan presents de forma evident la Síndrome de Tourett i la Síndrome d’Asperger. També hi han situacions límit en les quals és molt difícil, si no impossible, decantar-se per un o altre diagnòstic. El Síndrome de Tourett comparteix alguns símptomes amb el Síndrome d’Asperger, tals com: ecolàlia i palilàlia, conductes obsessiu-compulsives, conductes motores anormals i estereotípies. En estudis en sèries àmplies, s’ha suggerit una prevalença mínima del 8.1% de Síndrome de Tourett en els Trastorn d’espectre autista. En un treball més recent, s’afirma que almenys dos terceres parts de nens amb Síndrome de Tourett presenten comorbiditat amb problemes d’empatia /autisme, incloent la Síndrome d’Asperger. 33
  28. 28. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE El TDA-H és el terme que utilitza el DSM IV per a referir-se al trastorn que comporta un dèficit de l’atenció en un grau suficient per a generar dificultats en l’aprenentatge. Pot anar associat, o no, a l’hiperactivitat. Es defineixen tres tipus de TDAH: (1) Amb predomini de falta d’atenció. (2) Amb predomini d'hiperactivitat-impulsividad. (3) El tipus combinat. DAMP correspon a les sigles d’un trastorn molt pròxim al TDA-H. Aquesta denominació està molt estesa en els països nòrdics. Inclou: (1) Dèficit d’atenció. (2) Problemes referits al control motor. (3) Problemes perceptius. És evident que existeix un solapament entre TDA-H i DAMP, si bé l’un i l’altre posen major èmfasi en determinats aspectes. Ja que el DAMP presenta en consideració els problemes de control motor, es podria considerar conceptualment més pròxim al Síndrome d’Asperger. Tant en un cas, com en l’altre, poden estar presents determinats símptomes que es descriuen també dintre de l’espectre autista, que s’especifiquen a continuació: • Símptomes Autístics en TDA-H / DAMP - Estereotipias Motores. - Preocupació per certs temes, objectes o parts d’objectes. - Peculiaritats del llenguatge. - Anomalies en la pronunciació. - Pobra comunicació no verbal. - Trastorn Semàntic-Pragmátic. - Problemes d’interacció social. - Ingenuïtat. 34
  29. 29. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE Les estereotipias motores, molt freqüents en l’autisme, no són de cap manera exclusives d’aquest trastorn. Poden estar incloses en un context conductual associades a la hiperactivitat motora pròpia del TDA-H i DAMP. Les estereotípies dels nens hiperactius que més s’aproximen a les pròpies dels TEA són: aleteig de mans, picar amb els dits, balanceig del cap i repetició monòtona de sons. Els nens amb TDA-H/DAMP poden mostrar patrons de conducta obsessius, relacionats amb poca flexibilitat mental i dolenta tolerància als canvis, conductes que també en aquest cas, connecten tant amb els TEA com amb la Síndrome de Tourett. Els problemes de llenguatge, molt freqüents en el TDAH/ DAMP, i en ocasions el primer motiu de consulta per part dels pares, generen que es puguin adquirir algunes de les característiques pròpies dels TEA: ecolàlies, pobra capacitat expressiva i deficient comprensió verbal. Els problemes semàntics, units a una pobra habilitat per entendre el context social, poden aproximar-se a un trastorn semàntic-pragmàtic del llenguatge. Tampoc resulta excepcional que el llenguatge estigui afectat en la modulació del volum expressiu. Altres vegades el nen amb TDA-H, en la seva forma desproporcionada, en lloc de ser extremadament xarlatà, és summament callat; aproximant-se al mutisme selectiu, al seu torn també relacionat amb la Síndrome d’Asperger. Igualment la comunicació derivada de la gesticulació no verbal pot ser molt limitada o inadequada en el TDA-H/DAMP. Un problema en alguns nens amb TDA-H/DAMP és la seva falta d’habilitat per a la interacció social. Això pot estar motivat tant per una certa ingenuïtat, com per una manca d’empatia. En un estudi de Clark i Feehan20 en 1999 , troben en nens amb el diagnòstic de TDA-H, una elevada proporció (entre el 65-80%) amb dificultats significatives per a la interacció social i la comunicació. Els aspectes on això es posa més en evidència són l’empatia i la relació amb els companys; la qual cosa ocorre a partir de dificultats per a la comunicació no verbal i el manteniment d’una conversa. Totes aquestes apreciacions han 20 Investigadors que van aportar estudis profitosos sobre la hiperactivitat i l’espectre autista. 35
  30. 30. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE conduït a la proposta que possiblement existeixi una relació entre l’autisme amb retard mental sever, l’autisme clàssic de Kanner i el TDAH/ DAMP. Aquests símptomes es relacionen amb una alteració de la Funció Executiva. La Funció Executiva agrupa una sèrie de funcions relacionades amb l’activitat de les àrees promotores del lòbul frontal. Ja que el lòbul frontal té connexions amb tot en còrtex, la Funció Executiva no es pot considerar que es troba únicament al lòbul frontal, si bé la seva disfunció representa el paradigma de la lesió frontal. Les funcions executives nuclears són: planificació, flexibilitat, memòria de treball, monitoratge i inhibició. Però, a partir d’una anàlisi més profunda, s’ha proposat que els mecanismes cognitius que podrien explicar per si mateixos els diferents dèficits relatius a la Funció Executiva són la memòria de treball i la inhibició. El trastorn específic del llenguatge (TEL) forma part dels criteris de diagnòstics per a l’autisme. Per contra, en referència a la Síndrome d’Asperger, el DSM IV no solament no esmenta la necessitat que existeixi un problema del llenguatge, sinó que, per contra , inclou com criteri necessari per al diagnòstic que no existeixi un retard significatiu en el llenguatge; entenent per retard significatiu la falta d’ús de paraules simples més enllà dels dos anys o de frases comunicatives passats els 3 anys. Tot i això, no s’ha de deduir de la definició del DSM IV que no existeix relació entre el llenguatge i la Síndrome d’Asperger. En realitat, pràcticament sempre està present alguna alteració del llenguatge en la Síndrome d’Asperger. El que ocorre és que els aspectes formals del llenguatge no estan alterats, encara que si ho estan els aspectes pragmàtics, és a dir, l’ús del llenguatge en relació amb el context. Arribats a aquest punt, hem d’introduir-nos en la relació entre el dèficit pragmàtic del llenguatge i els TEL. S’entén per dèficit pragmàtic del llenguatge les alteracions referents a l’ús socialment contextualitzat del llenguatge més enllà dels seus aspectes purament formals. 36
  31. 31. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE El punt crític de la qüestió apareix a partir del moment que incloem en el concepte del llenguatge, no solament el que l’individu diu a partir del contingut de les seves paraules, sinó que també prenem en consideració tota la intencionalitat continguda en les paraules. És a dir, el llenguatge té dues dimensions, una no social, lligada estrictament al sentit literal de les paraules i la sintaxi; i altra social, derivada de la funció de les paraules en relació amb el context social en el que es generen les paraules. En els estudis clàssics sobre el llenguatge s’han considerat aquestes dimensions com independents una d’una altra. Per tant, un individu amb un TEL, podria tenir un dèficit únicament en els aspectes formals del llenguatge. Entrant en el context clínic, existiria una separació entre els trastorns del llenguatge i els trastorns de la cognició social, és a dir, els trastorns autístics. No obstant això, aquest plantejament possiblement no sigui augmentable sobre la base dels estudis recents sobre la interacció entre llenguatge i desenvolupament de les habilitats socials. Si es considera que la dislèxia se sustenta en un dèficit fonològic i, l’aspecte disfuncional el comparteixen una part important de nens amb TEL, es pot dir que existeix un nexe entre la dislèxia i la Síndrome d’Asperger. Aquesta associació, encara que és poc comuna, ha de contemplar-se com a una possibilitat en alguns nens amb Síndrome d’Asperger. La hiperlèxia, consisteix en una excel·lent habilitat per a la mecànica lectora, però amb una compressió lectora molt baixa. Alguns nens amb Síndrome d’Asperger poden 37
  32. 32. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE presentar aquest problema que, en certa manera , podria ser l’equivalent del trastorn semàntic pragmàtic del llenguatge, aplicat a la lectura. El Trastorn de l'aprenentatge no verbal (TANV) és una síndrome que es caracteritza per dèficits primaris en la percepció tàctil i visual, en les habilitats de coordinació psicomotora i en la destresa per a tractar amb material o circumstàncies noves. Presumiblement, una de les àrees de major preocupació són els problemes socials i emocionals que presenten. Aquests problemes podrien ser el resultat de les dificultats en el processament de la informació no verbal i espacial, provocant les fallades i les dolentes interpretacions dels senyals socials subtils vinculades a la comunicació no verbal. Per tant, als nens amb TANV els resulta difícil comprendre les expressions facials, els gestos i els tons de veu. Aquest fet pot conduir a l’aïllament social. Alguns nens intenten alleujar l’aïllament entre els seus companys interactuant únicament amb els adults, més agraïts amb les seves habilitats verbals, menys sensibles a la seva malaptesa motriu, i en general més comprensius. Moltes de les característiques que s’han descrit per al TANV se superposen a les pròpies de la Síndrome d’Asperger. Fins i tot es podria afirmar que el TANV i el Síndrome d’Asperger podrien representar diversos graus de severitat del “mateix continuum” neurocognitiu. No obstant això, també és possible descobrir algunes diferències, i fins i tot intuir uns límits entre ambdós trastorns. Podria afirmar-se que una part dels nens amb TANV compleixen criteris del DSM-IV per al Síndrome d’Asperger, tot i que no tots els nens amb TANV mostren un dèficit social tan greu, ni compleixen tots els criteris de Síndrome d’Asperger. En el TANV no és habitual que presentin rutines, rituals de comportament i patrons inusuals del llenguatge tan marcats com en la Síndrome d’Asperger. Per contra, un dels components més característics del TANV, el dèficit visuoespacial, no sol ser tan accentuat en la Síndrome d’Asperger. 38
  33. 33. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE La depressió també mostra una forta comorbiditat amb la Síndrome d’Asperger. S’ha de fer notar que no és estrany que alguns símptomes depressius passin desapercebuts pels pares, i únicament a partir de l’entrevista individual amb el nen puguin ser evidenciats. Els aspectes depressius que més se solen apreciar en nens amb Síndrome d’Asperger són la falta d’autoestima, estat d’ànim irritable, falta d’energia, somatitzacions i problemes del somni. Els trastorns d’ansietat s’han considerat els trastorns psiquiàtrics més freqüents en l’edat infantil. La seva comorbiditat amb la Síndrome d’Asperger és molt major de la qual caldria esperar. Igual que per als trastorns depressius, existeix en un ampli ventall de símptomes associats a ell. El nen ansiós sol mostrar un estat permanent de preocupació o aprensió, difícil de controlar. 7. CAUSES GENÈTIQUES 39
  34. 34. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE Els estudis realitzats demostren que sí existeix un component genètic amb un del pares. Amb certa freqüència , és el pare qui presenta un quadre complet de Síndrome d’Asperger. En ocasions hi ha una clara història d’autisme en parents pròxims. El quadre clínic que presenta el familiar del nen/a que pateix la síndrome , està influenciat per molts factors, inclús el factor genétic, però la majoria dels casos no hi ha una causa identificable. 8. DIFERENCIES ENTRE AUTISME D’ALT FUNCIONAMENT I LA SÍNDROME D’ASPERGER. 40
  35. 35. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE Autisme i Síndrome d’Asperger són dos graus diferents d’afectació d’una mateixa malaltia. Podria dir-se que qui pateix aquesta síndrome és un autista superficial. Clínicament aquest trastorn pertanyent al "espectre autista" és una mica més complex. Es tracta d’un desordre social que té a veure amb una deficiència de l’empatia. Però l’autisme inclou moltes àrees, l’Asperger comparteix amb ell només les relacionades amb les habilitats socials. Encara és debat el fet de considerar com Síndrome d’Asperger el nivell més lleu de l’autisme i la seva denominació "autisme d’alt nivell de funcionament" (sense retard mental). Hans Asperger va catalogar aquest trastorn, com part de la classificació de malalties mentals de l’ OMS (Organització Mundial de la Salut) des de 1994 fora de l’autisme, encara que a primera vista presenta símptomes molt semblants. Aquestes són les similituds i diferències: • Els autistes posseeixen un Coeficient Intel·lectual generalment per sota del normal; els afectats pel Síndrome d’Asperger generalment per sobre de la mitjana. • El diagnòstic dels autistes es fa a una edat mitja de 5,5 anys, el de la Síndrome d’Asperger amb més d’11 . • El retard en l’aparició del llenguatge és una característica dels autistes, que no es produeix en la Síndrome d’Asperger. • La gramàtica i el vocabulari són molt limitats en els autistes (aproximadament la meitat no arriba a aprendre a parlar); en els individus amb la Síndrome d’Asperger el domini del llenguatge és molt superior. 41
  36. 36. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE • Els autistes tenen veritable desinterès en les relacions socials, mentre que els d’Asperger estan interessats, encara que després els hi costi participar. • Els autistes arriben a un desenvolupament físic normal; els que pateixen la Síndrome d’Asperger manifesten certa malaptesa de moviments. Els autistes no tenen cap tema d’interès obsessiu, els de la Síndrome d’Asperger, si. • Els pares de nens autistes adverteixen problemes al voltant de l’any i mig d’edat. En el cas dels nens amb Síndrome d’Asperger les diferències es perceben al voltant dels tres anys. Nen que pateix autisme Nen que pateix Síndrome d’Asperger Aquestes diferències es poden veure millor en el quadre que es presenta a continuació: AUTISME D’ALT SÍNDROME D’ASPERGER FUNCIONAMENT Qüeficient Intel·lectual generalment Qüeficient Intel·lectual generalment 42
  37. 37. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE per sota del qué és normal. per sobre del qué és normal. Normalment el diagnòstic es realitza Normalment el diagnòstic es realitza avans dels 3 anys. desprès dels 3 anys. Retard en l’aparició del llenguatge. Aparició del llenguatge en temps normal. Al voltant del 25% són no-verbals, és Tots són verbals, és a dir, en parlen. a dir, no en parlen. Gramàtica i vocabulari limitats. Gramàtica i vocabulari per sobre del promedi. Desinterès general en les relacions Interès general en les relacions socials. socials. Un terç presenta convulssions Incidència de convulssions igual que la resta de la població. Dessenvolupament físic normal. Malaptesa general. Cap interès obsessiu “d’alt nivell”. Interès obsessiu “d’alt nivell”. Els pares detecten problemes al Els pares detecten problemes al voltant dels 18 mesos d’edat. voltant dels dos anys i mig Les queixes dels pares són per els Les queixes dels pares són per retards del llenguatge. problemes de llenguatge, o en socialització i conducte A diferència dels nens amb Autisme típic, els nens amb la Síndrome d’Asperger tenen desitjos de tenir amics i es senten frustrats per les seves dificultats socials. 9. DIAGNÒSTIC Encara que en els manuals de classificació diagnòstica dels trastorns mentals vigents en el moment actual (DSMIV- TR i CIE-10) s’introdueix el diagnòstic de Síndrome d’Asperger com una etiqueta específica i independent dintre dels Trastorns Generalitzats del Desenvolupament, en l’actualitat es mantenen discussions teòriques que intenten determinar si la Síndrome 43
  38. 38. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE d’Asperger ha de considerar-se o no com un trastorn diferent del Trastorn Autista. Alguns dels criteris de diagnòstic de la Síndrome d’Asperger segueixen sent avui objecte de discussió entre els professionals del camp de la psicologia, la psiquiatria i la pedagogia. Així s’observa en les diferents definicions que ofereixen els sistemes estandarditzats de diagnòstic que es manegen en l’actualitat. No existeix cap marcador biològic que ens permeti detectar els quadres de Síndrome d’Asperger i, per això, el seu diagnòstic continua sent clínic, basat en els comportaments observats, en la història de desenvolupament i en el perfil psicològic del subjecte. En la pràctica existeixen discrepàncies en alguns dels criteris diagnòstics que han de complir-se per a emetre un judici clínic de la Síndrome d’Asperger. 9.1. Criteris de Gillberg per la Síndrome d’Asperger Després de la mort de Hans Asperger, i gràcies a las aportacions que va realitzar Lorna Wing en l’estudi d’aquest espectre autista, Gillberg al 1989, va realitzar un estudi que serveix per el diagnòstic de nens amb aquest síndrome, ja que tots presenten algunes d’aquestes característiques si no són pas totes. A més, aquest criteris són molt usats perquè són clars, concisos i comprensius. Inclouen: • Alteració severa en la interacció social recíproca (almenys en dues de les següents: - Incapacitat per a interactuar amb altres persones. - Absència de desig d’interactuar amb altres persones. - Absència d’apreciació de claus socials. - Conducta social i emocionalment inadequada. 44
  39. 39. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE • Interessos restringits i absorbents (almenys un dels següents): - Exclusió d’altres activitats. - Adherència repetitiva. • Imposició de rutines i interessos (almenys un dels següents): - Sobre ell mateix, en aspectes de la seva vida. - Sobre els altres. • Problemes de llenguatge (almenys tres dels següents). - Retard en el desenvolupament del llenguatge. - Llenguatge expressiu superficialment perfecte. - Llenguatge molt formal, pedant. - Característiques peculiars en el to de veu, versificació extravagant. - Deterioració de la comprensió, incloent interpretació literal. • Problemes en el llenguatge no verbal (almenys tres dels següents). - Ús limitat de gestos. - Llenguatge corporal desmesurat, mancat de confiança. - Expressió facial limitada. - Expressió inadequada. - Peculiar mirada inexpressiva. • Malaptesa motora. - La majoria dels nens amb la Síndrome de Asperger experimenten dificultats en la coordinació i control de les destreses motores fines. No obstant això, alguns nens amb autisme d’alt funcionament també tenen dificultats en aquestes àrees. 45
  40. 40. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE 9.2. Probes mèdiques complementaries. No n’hi ha cap proba biològica que diagnostiqui la Síndrome d’Aperger, per tant nomès es poden realitzar aquelles que estiguin orientades a una manifestació comòrbita (per exemple, un EEG21, preferiblement de son, per ajudar al diagnòstic d’una epilèpsia), o en casos estranys en què es suspiti una etiologia específica. Alguns experts consideren convenient la pràctica sistemàtica d’un cariotip, a més de l’estudi mol·lecular per el Síndrome X-Fràgil. El Síndrome X-Fràgil és una anomalia cromosòmica (el cromosoma X presenta un punt de fragilitat) que provoca dificultats per aprendre i discapacitat mental. No és útil ni sensat , sol·licitar de forma sistemàtica estudis de Ressonància Magnètica22 o TAC cranial23, estudis sobre infermetats metabòliques, potencials evocats; no obstant, en casos concrets, racionalment seleccionats, poden aportar dades interessants. 21 EEG o Electroencefalograma és el procediment què es fa per mesurar l’activitat elèctrica del cervell. 22 Fenomen físic basat en les propietats magnètiques que posseeixen els nuclis atòmics. Ens permet veure imatges detallades sobre el nostre organisme. 23 És una exploració de raigs X que produeix imatges detallades de talls axials del cos mitjançant radiografies. 46
  41. 41. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE Ressonància Magnètica cranial TAC cranial simple Menys justificat està encara sol·licitar probes d’alt nivell tecnològic, de la qual, la seva utilitat en la Síndrome d’Asperger està restringida a l’ús esperimental, d’acord a protocols d’investigació. Per portar a terme aquestes probes s’han de 47
  42. 42. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE complir uns mínims de requeriments ètics i el consentiment informatiu finançat per una beca d’investigació. Però , d’alguna manera aquestes consideracions exclueixen que tot nen amb Síndrome d’Aspereger sigui sotmès a un riguròs exàmen neurobiològic orientat a descubrir estigmas o alteracions que poden suggerir una etiològia específica. En aquest sentit, s’investigarà la presencia de taques, suggestives d’enfermetats neurocutàneas i dismorfies sindròmiques. També és necessari valorar el dèficit motor, amb el fi d’excluir altres transtorns neurobiològics amb alteracions de la coordinació motora. 10. TRACTAMENT No existeix cap fàrmac específic per la Síndrome d’Asperger,en canvi, és molt important tratar alguns dels símptomes que l’aspectre produeix. Com que els resultats sobre l’ús de psicofàrmacs24 en la Síndrome d’Asperger estan ampliament avalats per l’experiència, en tots els casos resulta necessari plantejar-se la pregunta de si es possible millorar els símptomes d’un nen amb Síndrome d’Asperger mitjançant la prenscripció d’una medicació. Cada pacient es diferent i cada edat mereix unes consideracions específiques per el que es respecta a la resposta als fàrmacs. En canvi, es recomenable 24 Són els fàrmacs que s’utilitzen per tractar la ment . 48
  43. 43. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE seguir unes normes generals orientades a optimitzar l’ús dels psicofàrmacs que exposaré a continuació. La introducció lenta del medicament permet minimitzar possibles efectes secundaris que, en ocasions, desanimen a la familia a seguir administrant un producte considerat com negatiu, per el fet de que ha produït manifestacions indeseables. La introducció lenta permet ajustar la dossis de la forma més precisa perque cada pacient pot respondre de manera diferent. 10.1. Principis generals per el tractament farmacològic de la Síndrome d’Asperger. Aquests són els principis generals que es porten a terme per el tractament farmacològic de la Síndrome d’Asperger: • Es decideix tractar els símptomes. • S’ha de fer a dossis molt baixes i fer una escalada lenta. • Quan sigui oportú, s’han d’utilitzar escales de conducta que permeti valorar la resposta al fàrmac. • No s’ha de mantenir el fàrmac si no n’hi ha una clara evidència sobre la seva eficàcia. • Periòdicament s’ha de suprimir la medicació per valorar si segueix sent necessària. • En general, cada fàrmac requereix uns controls específics. • Valorar si és possible que hi hagin efectes secundaris. Una de les majors dificultats a la que ens trobem davant l’ús de psicofàrmacs és a l’hora de valorar la seva eficàcia. A diferència d’altres enfermetats de símptomes objectius o cuantificables per mètodes tècnics, en la Síndrome d’Asperger, la majoria es basa exclusivament en l’opinió de pares o educadors. Es necessari dispossar d’escales que permetin quantificar el símptoma o els símptomes que estem tratant, per tenir la certessa de qué l’efecte beneficiós de la medicació arriba més enllà del dessig d’obtenir una milloria. Per els problemes d’atenció i hiperactivitat pot ser útil l’escala de Conner25. També es 25 Escala que serveix per detectar si hi ha un dèficit de l’atenció (TDA). 49
  44. 44. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE necessari obtenir l’opinió de diferents observadors en situacions diverses. Per exemple, és possible que una resposta favorable al metilfenidato26 (també anomenat Ritalin) s’apreciï al col·legi, però sigui imperceptible a casa, com conseqüència de que durant l’horari escolar, l’efecte del medicament ja hagi passat. Ritalin-SR-20mg-full Com que els fàrmacs aplicats a la Síndrome d’Asperger “no curen” aquest trastorn, és necessari arribar a la certesa del seu efecte favorable sobre alguns símptomes. Sinó és aquest el cas, no hi ha raó alguna per mantenir la medicació. És necessari també qué periòdicament es suspengui el fàrmac amb la fi de valorar si la seva eficàcia es mantè. Com que els símptomes de la Síndrome d’Asperger es relaciona amb el desenvolupament del sistema nerviós, pot variar tant l’expressió dels símptomes com la resposta de la medicació. Per tant, el fet d’establir periòdicament intèrvals sense medicació permet conèixer quin és el curs natural del transtorn i permet que es pugui anant actualitzant la pauta terapèutica. Durant els períodes de descans es pot deixar d’administrar la medicació o bé recomenar un sustitut, però en aquest cas la valoració haurà de ser més concreta i precisa. Segons el tipus de medicació administrada serà necessari 26 És un psicoestimulant. S’utilitza sobretot per el tractament del Trastorn per el dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). 50
  45. 45. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE establir controls analítics o d’un altre ordre, específics per a cada fàrmac. D’aquesta manera es podran evitar els possibles efectes secundaris que tot i que no són freqüents,s’han de tenir en compte. En aquest mateix sentit, es recomana facilitar a la familia una fulla que permeti valorar, mitjançant la observació, possibles efectes secundaris. A continuació s’exponen els símptomes susceptibles per rebre tractament. D’acord amb les manifestacions es que presenten en qualsevol d’aquests grups, es podrà recomenar un tractament ajustat a cada cas. Dada la complexitat simptomàtica de la Síndrome d’Asperger no s’ha d’eliminar la politeràpia27. Aquests són els símptomes que es poden tractar: - Epilèpsia - Trastorn de Dèfitit d’Atenció / Hiperactivitat - Transtorn de Conducta - Depressió - Ansietat - Tics - Símptomes obsessius - Trastorns del son 10.2. Productes “alternatius” Una de les conseqüències de l’actitud recent en l’ús de psicofàrmacs en nens ha portat a l’expansió de l’ús de productes alternatius, també anomentats “naturals”. Aquests productes també estan regulats per els controls sanitaris i 27 Quan es porta a terme més d’una teràpia a l’hora. 51
  46. 46. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE aquests productes tenen la qualitat necessària per poder estar registrats com a fàrmacs. Dins d’aquests productes podem trobar les megavitamines, ferro, zinc, magnesi, piridoxina, àcids grasos esencials, antioxidants, llevadura de cervesa, dietes hipoglucémiques, eliminació de colorants i aditius dels aliments i dietes sense gluten o caseïna, que simplement són productes naturals. 10.3. Prevenció No existeixen unes pautes per la prevenció de la Síndrome d’Asperger i altres trastorns generitzats del desenvolupament. 11. L’ALUMNE AMB SÍNDROME D’ASPERGER A L’ESCOLA PRIMÀRIA 52
  47. 47. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE El fet que en la majoria dels casos la seva intel·ligència sigui normal o superior, fa que durant molt temps puguin passar desapercebuts i que fins i tot les seves rareses puguin animar a pares i mestres a considerar-lo un nen massa llest. També aquesta intel·ligència contribueix que ells mateixos des de petits siguin conscients de les seves diferències amb els companys i això pot, des d’edats molt primerenques, generar-los alts nivells d’ansietat i depressió que en molts casos impedeixen la bona utilització de les seves capacitats. En l’actualitat un gran nombre de nens i d’adults que pateixen aquesta síndrome no tenen un diagnòstic adequat. L’existència de trastorns psiquiàtrics associats en l’edat adulta és freqüent. La seva capacitat intel·lectual, d’interès i coneixement que mostren sobre alguns temes, la seva facilitat per als aprenentatges i la fluïdesa del seu llenguatge poden fer-nos oblidar que ens trobem davant d’un nen que necessita de l’ajuda de professionals. Encara que totes les persones que ho pateixen tenen unes característiques comunes, la quantitat de símptomes i l’expressió dels mateixos poden ser diferents. Els nens amb Síndrome d’Asperger poden presentar alguna d’aquestes característiques, però no totes d’aquestes estan presents en cada nen. 53
  48. 48. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE La majoria de nens amb Síndrome d’Asperger són afectuosos, intel·ligents i sensibles, però hem de conèixer en cada cas, els aspectes que poden limitar la seva capacitat i la forma d’expressió dels seus sentiments. Generalment reaccionen bé al tractament i poden arribar a una vida personal i professional autònomes, encara que socialment no desapareixen algunes característiques singulars. Els pares són, sense cap dubte, els que millors coneixen al seu fill. La gran variabilitat en l’expressió dels símptomes i en les característiques d’aquests nens fa que la informació dels pares sigui imprescindible per a que els professors i diferents professionals puguin atendre adequadament a aquest alumne en concret. Aquestes són algunes de les característiques que presenten els alumnes amb Síndrome d’Asperger. 11.1. Característiques físiques. • Aparença física normal. • Generalment retard en les adquisicions motrius i d’autonomia. • Motriument feixuc. Patós al córrer i saltar. Presenta dificultats per a atrapar la pilota fins i tot si se li llença a curta distància. La manipulació fina pot estar també afectada i presenta dificultats per a tallar amb las tisores i subjectar el llapis. Dificultats de coordinació, problemes per a seguir el ritme. • Poden aparèixer moviments anòmals, especialment en situació de nerviosisme o estrès com moviments d’ulls o mans, ganyotes o salts. • Generalment poca força en les mans. Pot costar-li modelar una bola de plastilina o obrir un tap de rosca. La pressió del traç sol ser discontínua i feble. • En alguns casos presenta fatiga. 54
  49. 49. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE És molt normal que aquests nens/es davant diferents situacions que es poden trobar en la vida quotidiana, facin ús de moviments repetitius. No és efectiu ni recomanable intentar suprimir els moviments repetitius de forma directa. Generalment aquests moviments apareixen en situacions d’ansietat o d’avorriment pel que és aconsellable detectar, si és possible, la causa i introduir un element de distracció atractiu per a ell. Altres vegades poden aparèixer en resposta a una situació massa estimulant i divertida que no pot controlar. Els nens amb Síndrome d’Asperger no acostumen a tenir moltes estereotipies, és a dir, no acostumen a fer molts moviments repetitius, però si n’hi ha, és important tenir en compte quan li perjudiquen socialment i acadèmicament, per a decidir si és necessari espaiar-les o bé, intentar eradicar-les. És possible que quan desaparegui un moviment repetitiu sigui substituït per altre al que caldrà donar el mateix tractament. Cal dir que aquests nens tenen una gran capacitat i flexibilitat per fer aquesta substitució. Alguns d’aquests moviments repetitius els ajuda a calmar la seva ansietat i potser necessita fer-los en moments puntuals per tranquil·litzar-se. Respecte a la sensació de fatiga, és deguda la majoria de vegades a l’exposició simultània a diversos estímuls freqüentment desproporcionats per a ells. 55
  50. 50. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE També és molt esgotador per a ells estar immers durant moltes hores al dia en una situació de relació social sense la possibilitat d’aïllar-se per recuperar forces. Aquests alumnes acostumen a tenir dificultats en l’equilibri que units a les seves dificultats de coordinació i possible rebuig al contacte físic poden convertir la gimnàstica i l’esport en situacions especialment estressants per a ells. Per a no causar-los frustració en una situació que, per endavant, sabem els serà difícil,s’ha de valorar el nivell d’exigència en aquestes classes o intentar que les realitzin en grups petits. Quan sigui el moment és aconsellable que portin a terme esports individuals. 11.2. Perfil cognitiu • Coeficient Intel·lectual, adaptat amb les escales de Wechsler28, normal o superior i en pocs casos inferior. • Coeficient Intel·lectual Verbal, generalment superior al manipulatiu, especialment en els nens amb coeficient intel·lectual global inferior a 85. • Dificultats en la percepció global a favor de la percepció dels detalls. Tenen certes dificultats per a sintetitzar el contingut important d’un discurs o una imatge dels quals fàcilment extreu els detalls més insignificants. • Tendència a la repetició literal. Al demanar-li que expliqui una pel·lícula tendeix a repetir exactament les paraules originals. Al preguntar-li per com ha anat el dia en el col·legi o la celebració del seu aniversari, tendeix a escenificar i repetir literalment les frases dels adults imitant fins i tot el to i les inflexions de la veu. Li és més fàcil memoritzar que extreure el significat que exigeix la 28 Ofereix informació sobre la capacitat intel·lectual general del nen (C.I. Total) i sobre el seu funcionament en les principals àrees específiques de la intel·ligència (Compressió verbal, Raonament perceptiu, Memòria de treball i Velocitat de processament). 56
  51. 51. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE interpretació del context concret, del llenguatge no verbal i de les sensacions i emocions presents en aquell moment. • Tenen una memòria molt desenvolupada. Tant la memòria mecànica com la fotogràfica els permet retenir amb facilitat tot el que llegeixen, el diàleg complet d’una pel·lícula, l’explicació donada en la classe però sense comprendre moltes vegades el significat. També memoritzen matricules de cotxes, nombres de telèfon i dates de naixements de familiars. Recorden recorreguts complexos que han fet una sola vegada. • El pensament visual és quan a una persona se li demana que expliqui el pensament que està tenint en aquest moment, generalment inclou en el seu relat sensacions,sentiments etc. Les persones amb Síndrome d’Asperger relaten els seus pensaments en forma d’imatges. • Tenen les seves funcions executives disminuïdes, és a dir, dificultats per a la planificació, organització, atenció i control de la desinhibició. Tenen tendència a la perseverança. • Tenen dificultats per a generalitzar els seus aprenentatges a altres situacions. • Reconeixement precoç del lèxic i/o hiperlèxia amb escassa comprensió del guió. En alguns casos dificultats per a l’aprenentatge de tot allò que llegeixen o escriuen. • Dificultats en l’aritmètica. Reconeixement precoç dels nombres i aprenentatge adequat d’operacions bàsiques senzilles amb suport visual, però dificultats quan intervenen conceptes abstractes. • Falta de motivació pel que no l’interessa. 57
  52. 52. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE • Procés d’aprenentatge simultani menys desenvolupat que el seqüencial. • Dificultats en la integració aspecte motriu i en la percepció aspecte espacial. • Són moguts i freqüentment no atents. Alguns compleixen els criteris del Trastorn d’atenció amb o sense hiperactivitat. Cal tenir en compte que qualsevol soroll inesperat o un canvi en la rutina de la classe els generen ansietat i es distreuen fàcilment. Dificultats per a l’atenció selectiva excepte si es tracta de temes del seu interès. La incomprensió del que està passant o una situació desconeguda per a ell, també afavoreixen la seva falta d’atenció. També és possible que aparegui una falta d’atenció per no estar mirant a la mestra però en canvi sí estar escoltant la seva explicació. • Dificultats per a l’abstracció. Conceptes com matí, la setmana pròxima, el desig o la intenció són problemàtics per a ell. • Tenen poca tolerància a la frustració i tenen una dolenta acceptació dels seus fracassos i de les crítiques. Tendeixen al perfeccionisme. • Es troben amb dificultats a l’hora de resoldre tot tipus de problemes, fins i tot problemes pràctics de la vida quotidiana i utilitzen estratègies peculiars per a trobar la solució. • Mostren resistència per adquirir autonomia, la seva diferent percepció dels esdeveniments que els envolten els dóna inseguretat. Aquesta actitud afavoreix en ocasions la sobreprotecció dels seus pares i mestres i es perllonga la dependència de l’adult més del que correspondria per la seva edat. És necessari tenir en compte que un nen amb aquesta síndrome no té ni les capacitats intel·lectuals, ni les habilitats i coneixements necessaris per a la comprendre d’aspectes senzills i quotidians, ni de frases que continguin paraules ambigües. Això pot fer que tingui una interpretació errònia del sentit global de l’explicació. La seva capacitat per a recordar li serveix moltes vegades per a suplir altres dificultats. 58
  53. 53. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE Té una excel·lent memòria fotogràfica i fàcilment aprèn els nombres, adreces, noms de plantes, pàgines senceres de llibres .... però té dificultat per a atorgar-li sentit al que ha memoritzat. Aquests nens/es tenen tendència a mirar poc als ulls, també és possible que aparentin estar dispersos i en canvi escolten tota la explicació que es duu a terme a classe. Les funcions executives inclouen una àmplia gamma d’habilitats referides a la planificació, organització, elecció d’objectius, flexibilitat, autoregulació, inhibició i manteniment de l’horari. Necessitarà ajut per a organitzar i planificar la seva vida quotidiana així com per a donar un objectiu als seus coneixements i aprenentatges. Acumula coses que ha de fer però no estableix prioritats, no les ordena adequadament com també acumula coneixements sobre els seus temes d’interès però té dificultat per a aplicar-los. Generalment predomina la seva passió per aprendre ja que es basen en l’objectiu pel qual aprendre és important. Freqüentment passa d’un tema a un altre i, en una explicació canvia fàcilment l’enquadrament de l’acció. Els seus pensaments també estan desordenats. Aquests nens tenen capacitat i memòria per a portar a dur terme totes les accions requerides però, el caos organitzatiu pot dur-lo fàcilment al fracàs. És capaç de memoritzar fotogràficament un llibre sencer, de repetir de forma mecànica un discurs o una pel·lícula, de recordar coses de quan era molt petit, però en canvi té molta dificultat per a recordar un encàrrec o una obligació per a l’endemà. És freqüent que es resisteixin a acceptar el canvi d’una activitat que els agrada a una altra que haurien d’estar fent en aquell moment. 59
  54. 54. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE Encara que generalitzar a diferents situacions les mateixes normes és una de les seves dificultats, conforme van assumint les diferents explicacions en diverses situacions, la seva actitud es torna més flexible i porten a terme els canvis amb major facilitat. És comú en nens amb Síndrome d’Asperger el reconeixement precoç de les lletres i l’aprenentatge espontani de la lectura i això, pot arribar a convertir-se en una obsessió. Alguns nens amb Síndrome d’Asperger tindran dificultats en el lletregi i a pesar del reconeixement precoç del lèxic, l’adquisició de la lectura serà possiblement retardada. Els nens amb Síndrome d’Asperger poden passar de motivació nul·la en temes nous o que exigeixen interpretació de sentiments i emocions o que simplement no l’interessen, a tenir una motivació obsessiva pels seus temes preferits, i si els s’hi permet parlar d’ells, això pot modificar la seva actitud. Es poden trobar amb possibles dificultats davant aspectes com de construcció, aspectes perceptius i especialment els aspectes espacials. Cal tenir en compte la seva baixa tolerància a la frustració. Els nens amb Síndrome d’Asperger tendeixen al perfeccionisme i alhora freqüentment cometen errors. Presenten dificultats en la comprensió de l’entorn que els duen a conductes no adequades, sentir-se diferent ..., que els genera una sensació de fracàs que toleren molt malament. Generalment són autosuficients, no pregunten a pesar de no entendre i no demanen ajuda encara que es trobin davant una necessitat. Poden no distingir entre una conducta correcta i altra que no ho és si no se li explica de forma explícita. Es senten malament quan se’ls corregeix i no entenen el perquè. Qualsevol d’aquestes situacions els genera ansietat que pot desencadenar un augment de moviments repetitius, dispersió o una rebequeria. 60
  55. 55. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE Quan recordem, ens ve al cap una imatge acompanyada de sensacions i sentiments. Les persones amb Síndrome d’Asperger tenen un pensament essencialment visual sense cap tipus d’atributs complementaris. 11.3. Característiques que condicionen la seva relació social • Escàs contacte visual. Quan parlen solen no dirigir el cap cap a d’interlocutor i espontàniament no acostumen a mirar als ulls o ho fan de forma mecànica quan se l’exigeix. L'escassa resposta quan se’ls crida o quan l’adult els dirigeix la paraula, pot fer sospitar un dèficit auditiu. • Poc respecte de l’espai interpersonal. Poden “llançar-se” damunt de l'interlocutor o dirigir-se a molt curta distància o tocar a la persona quan li parla. • Rigidesa en el compliment de normes explícites i dificultats per a comprendre i utilitzar normes socials implícites. Segueixen rígidament les normes explicites i exigeixen que siguin complertes pels altres, per exemple, no permeten que s’aparqui si existeix un senyal que ho prohibeixi o no creuarà, ni permetrà creuar, amb el semàfor vermell. En canvi, poden delatar al company que ha infringit una norma, sense culpabilitat alguna, desinhibits, acostumen a dir el que pensen encara que socialment no sigui correcte o cal explicar- 61
  56. 56. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE los repetidament les raons per les quals quan algú està parlant no es pot interrompre. Precisen ajuda per a incloure sentiments, sensacions i emocions als seus records o relats. • Dificultat per al reconeixement de cares i en el reconeixement de les expressions facials. Aquesta dificultat pot passar fàcilment desapercebuda perquè els nens o adults solen utilitzar estratègies compensatòries com per exemple fixar- se en el pentinat, en les ulleres o en alguna marca específica, però si aquestes canvien, deixaran de saludar per no reconèixer-lo. Generalment reconeixen expressions bàsiques facials de riure, plor, alegria o tristesa però el dolor, la preocupació, la sorpresa etc. són difícils d’identificar si no utilitzen la informació verbal complementària. • Manca d’empatia. Dificultats per a interpretar l’estat d’ànim o intencions de companys, mestres, familiars i persones que li envolten. No diferencien una empenta per ràbia o empipament, d’una altra causada involuntàriament mentre es corre darrere d’una pilota. Per a ells les dues són una agressió. Poden definir “un amic” com el nen que s’asseu al seu costat, sense apreciar les característiques personals que el diferenciarien del qui no ho és. Difícilment parlen de sentiments, pensaments o intencions propis o aliens ni poden considerar les causes que els produeixen o com 62
  57. 57. LA SíNDROME D’ASPERGER 1. CONCEPTE podrien canviar o ser eliminats. El nen amb Síndrome d’Asperger té sentiments i pot ser afectuós però la forma com els expressa o interpreta són diferents. • Dificultats per a mentir i/o comprendre un engany. Comprovar que un company explica un fet que no ha succeït li genera ansietat, igual que no complir el que prèviament se l’ha anunciat. Aprèn que dir mentides no és correcte però és incapaç de comprendre la “mentida pietosa”. No comprèn els jocs de canvi de rol com per exemple: avui jo sóc el nen i tu el pare. • Dificultats per a fer o interpretar bromes, acudits i dobles sentits. És freqüent que a causa de la seva incomprensió es converteixi en víctima fàcil d’enganys, bromes i burles dels altres companys. • Poca o nul·la capacitat per a anticipar esdeveniments. Al no anticipar el que pot succeir, tot és nou per a ell, no està previst i per tant, freqüentment serà font de conflicte. • Interessos restringits: Generalment acumulen informació de forma exagerada sobre temes específics com dinosaures, trens, horaris, nombres, astronomia, informàtica, programes especials de TV ... en els quals aconsegueixen ser experts, però limiten la seva curiositat sobre altres aspectes. La seva extraordinària memòria mecànica i fotogràfica els hi permet acumular informació fins i tot sense comprendre de vegades el sentit d’aquesta. • Rigidesa i poca flexibilitat en les seves creences sobre el que està bé i el que està malament i en l’acceptació dels canvis de rutines. La seva rigidesa dificulta que aprenguin dels seus errors però també afavoreix que una vegada hagin après alguna cosa sempre ho facin correctament. • Rebequeries com a resposta a la seva ansietat, a la seva rigidesa o a la incomprensió de la situació. • Tendència a monopolitzar el tema de conversa focalitzant-lo en el seu interès específic sense establir un diàleg amb l’altre. No escolten els seus arguments ni sospitan que poden estar avorrint al seu interlocutor. • Tendència a un aspecte extern descurat. 63

×