Credit variable[1]

Hi havia una vegada una nena que vivia a Alemanya, exactament a Berlín. Quan va començar la guerra, va haver d’anar-se’n per culpa dels anomenats Nazis. Com que anaven en contra de la seva religió i la seva ideologia era exterminar als jueus o reclutar-los en un camp de concentració per tal d’explotar-los. Per aquests motius, ella, Waltraud, va haver d’anar-se’n juntament amb el seu pare, la seva mare i el seu germà, Otto. Van anar a parar a les afores de Berlín, en un refugi, intentant de sobreviure juntament amb altres famílies jueves. Allà, el seu pare, que era metge de professió ajudava a tothom que estigués ferit o que necessites ajuda mèdica. Allí pogueren viure durant 1 mes i mig, fins que foren descoberts per l’exèrcit alemany… Llavors van haver de sortir del País com pogueren fins a Sibèria, ja que els hi havien dit que es podrien salvar de molts atacs. Estava molt lluny i ells pensaren que seria una bona idea per mirar d’escapar dels soldats Nazis. Sortiren d’Alemanya i es dirigiren cap a Crackovia per tal de fer una ruta, segons el seus pensaments més segura, però, en passar la frontera de Polònia, tingueren un problema. 50 kms al nord-est de la frontera, els pararen en un control, i veieren eren de la religió que perseguien els nazis: eren de religió jueva. Per la qual cosa els arrestaren i foren traslladats a un camp de concentració. Se’n adonaren que havien escollit una opció errònia en passar per Polònia, però bé, els havien arrestat i havien de trobar una manera sensata de poder sortir d’aquell lloc, que no era justament lo que buscaven. Miraren de salvar-se d’alguna manera: Fent-se amics dels vigilants, provant de sortir a amagades, i en un dels intents, els agafaren i estigueren a punt de perdre la vida el pare i la mare, per intentar sortir d’aquell lloc. Estaven bastant a prop de Varsòvia, per la qual cosa que tenien possibilitat, si ho aconseguien de sortir trencant una balla que havien trobat, que era una simple balla bastant amagada i feble, de fil ferro, i un cop haver sortit, apretar per cames i mirar de trobar algun tren per sortir del país. Ho intentaren, i aquell cop tingueren sort, aconseguiren sortir del camp de concentració i pogueren arribar a Varsòvia. Un cop allí agafaren un tren i així sortiren del país per la part Nord est. Per Lituània. Allí entraren pel sud, però com que allí les autoritats eren molt més estrictes encara que a Polònia, tingueren varis problemes. Van haver de fer-se passar per persones falses amb identitats falses per provar

de passar la frontera com més aviat millor. El final van decidir marxar per la serralada del Caucas ja que cada cop hi havia mes controls. Era el 23 de d’agost de 1942 a Stalingrad quan van mirar el cel i van veure 1000 avions el cel. També van veure l’exèrcit Nazi i van intentar fugir però d’Otto el va tocar una bala i va caure ferit, i el van tenir que deixar pel bé de salvar les seves vides. Quan van travessar el Caucas van veure una tren direcció cap a l’inferior de Àsia i van aconseguir pujar com a polissons. Van estar molts dies el tren i cada cop feia mes fred. El final van arribar a un lloc on feia molt de fred i estava nevat. Aleshores es van adonar que estaven molt a prop de Siberia, allà van sobreviure 5 anys fins que la mare va mori. Després de enterrar la mare el pare li va preguntar a la Waltraud si volia anar a un lloc que per fi podrien viure tranquils sense passar fred i la Waltraud li va dir que si i després de viatjar casi 4 mesos van arribar a una ciutat que es deia Yafo allà el pare va trobar una feina de metge i la Waltraud va estudiar una mica i es va fer gran. Després de 30 anys de viure a Yafo va mori el pare de la Waltraud. Un dia quan anava caminant pel carrer va veure una biblioteca, ella i va entrar i va veure un llibre que ficava tots els jueus morts a la segona guerra mundial i va buscar el seu germà i a ella li va estranyar molt. El cap de 2 anys una senyora jueva li va donar una llibreta , ella la va obrir i va veure era un diari que havia tingut el seu germà Otto, a la llibreta estava escrit un diari de l’Otto i ella va saber que el seu germà no va morir si no que es va fer passar per un soldat Nazi ferit i va anar escalant graus per un dia venjar-se de tot el que li havien fet i que va participar en la operació Valquiria i que va morir afusellat el 1944. En aquell moment ella es va posar contenta i trista perquè li sabia greu que el seu germà els hi volgués fer el que els altres els van fer.

Credit variable[1]

by guest3ae4b179 on May 17, 2010

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

1 Embed 2

Statistics

Credit variable[1] — Document Transcript