La Guerra Civil A La Garriga
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
2,906
On Slideshare
2,843
From Embeds
63
Number of Embeds
8

Actions

Shares
Downloads
8
Comments
0
Likes
0

Embeds 63

http://laguerracvil.blogspot.com.es 13
http://www.slideshare.net 12
http://laguerracvil.blogspot.com 9
http://www.laguerracvil.blogspot.com 9
https://dossiertac7.blogspot.com 8
http://www.laguerracvil.blogspot.com.es 5
https://www.blogger.com 5
http://dossiertac7.blogspot.com.es 2

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. La guerra civil a la Garriga 1936-1939
  • 2. índex
    • Introducció
    • Context polític
    • Informe de la Garriga
    • La vida quotidiana de la gent de la Garriga
    • Situació i estudi dels refugis
    • Reportatge: gent que ha viscut la guerra des de molt a prop
    • Representació de la guerra
    • Reportatge fotogràfic sobre llocs de la Garriga
    • Fotos records de la gent i entrevistes, etc.
    • El Bombardeig
    • Conclusió
    • Opinió
    • Bibliografia i Webgrafia
  • 3. Introducció
    • Que és una guerra civil?
    • Segons la enciclopèdia catalana és una lluita armada entre bandes d' un mateix estat. La guerra comporta una sèrie de regles particulars en el conjunt de les relacions mútues entre els Estats; comenta amb una declaració de guerra o un ultimàtum, i acaba amb un armistici i amb un tractat de pau que posa fi a l’estat de guerra. Definició de guerra civil espanyola Conflicte desenvolupat a l’estat espanyol entre el 17 de juliol de 1936 i l’1 d’abril de 1939 i que va oposa el govern republicà a una insurrecció militar dirigida pel general Francisco Franco .
    • -Situació històrica Ens situem a finals de la primera meitat del segle XX( En la década dels anys trenta1936-1939)-Edat contemporanea,després de gairebé 5 anys de república(la segona república) on hi havia democràcia va estallar a causa d’un cop d’estat de Franco i els seus dirigents van agafar el poder i la banda nacional(col·laboradors de Franco) a apoderar-se de totes les comunitats,Catalunya i València son les que van resistir més. Al llarg de tota la guerra exactament va ser una contesa que es desenvolupà a Espanya entre el 17 de juliol 1936 i l'1 d'abril 1939, que va seguir al cop militar contra les institucions constitucionals de la República. 3-Localització de la guerra La guerra civil espanyola com molt bé indica el seu nom es localitza en Espanya les màximes comunitats autònomes afectades per la guerra són Catalunya,Comunitat Valenciana,Aragó i comunitat autònoma de Madrid.. La guerra civil va tindre una importància en els pobles que tenien camp d' aviació ja que era un joc estratègic. La Garriga n' es un exemple
  • 4. Context polític
  • 5.
    • En els anys que van de 1931 a 1936 trobem a Espanya la II república.La II té gent en contra des del començament,ja que el seu inici coincideix amb la forta depressió mundial a causa del crack del 29 com l’exèrcit,l’Esglèsia,els grans propietaris,els pagesos i els obrers.
    • Per entendre alguns dels aspectes de la guerra,sobretot el seu perquè amb la república cal saber el que és el Feixisme:
  • 6.
    • Partit Feixista: És el primer en sorgir i el trobem a Itàlia. El principal líder era Mussolini.
    • Parit Nazi: És el segon en aparèixer i el trobem situat a Alemanya. Com a principal líder trobem Hitler.
    • Falange: Finalment el tercer partit que sorgeix és a Espanya fundat per José Antonio Primo de Rivera.El seu principal líder acabarà sent Franco
  • 7.
    • La banda republicana é s format per aquest partits
    • Republicans:esquerres,dretes CNT-FAI UGT POUM Unió Soviètica Brigades Internacionals La banda nacional é s format per aquests partits Franquistes Falangistes Carlins Regne d'Itàlia Tercer Reich
  • 8.  
  • 9. Explicació dels mapes:
    • En el 1936 la república té més territori, gairebé tota Andalusia, extremadura, Murcià, comunitat autònoma de Madrid,Comunitat Valenciana,país Basc i Catalunya.
    • En el 1937 una part del país basc,extremadura,Andalusia en mans dels nacionals,més tard en el 1938 la guerra ja sembla perduda ja que perd el nord de la comunitat Valencia i part d’Extremadura cau en mans dels nacionals. Només en queda Catalunya,el sud de la comunitat valenciana,Madrid i Castella-La Manxa i Múrcia.
    • El 1939 cau moltes ciutats catalanes,Barcelona passa en mans dels Nacionals en el 1938,Granollers el mateix any també cau davant d’ells i així van caient ciutats republicanes, la Garriga encara sobreviu,ja que era un punt estratègic,no obstant el 29 de gener del 1939 la bombardeja’n aquest petit i ben situat poble d’aquesta manera també cau,juntament amb les últimes ciutats catalanes.
    • En el 1939 només queda la comunitat autònoma de Madrid,Castella-La Manxa i Murcia
  • 10. La dimensió internacional del conflicte Gran ressò internacional de la guerra civil Confrontació ideològica i política L’Eix Roma-Berlín (Alemanya nazi i Itàlia feixista) Les democràcies parlamentàries (França i Gran Bretanya) El règim comunista (URSS) entre Enmig d’una Es crea una divisió internacional entre Els que veuen els rebels uns lluitadors contra el comunisme o els que volen defensar la República contra el feixisme Els fets França (malgrat el govern del Front Popular de Léon Blum) i Gran Bretanya es decideixen per una política de neutralitat Es crea el Comitè de No-intervenció Es decreta l’embargament d’armament però... Perjudica a la República (Malgrat l’ajuda soviètica) Beneficia els rebels (Alemanya i Itàlia ajuden amb armament i homes)
  • 11. L’Alemanya de Hitler Flota germànica Material militar Aviació (Legió Còndor) 400 milions de dòlars L’Itàlia de Musolini Menys important tècnica i estratègica Més nombrosa humanament “ Corpo di Truppe Volontarie” Suport aeri, naval i equipament bèl·lic Portugal Comunicacions i subministraments 20 000 voluntaris Cal afegir Exèrcit d’Àfrica (regulars marroquins voluntaris, Legió Estrangera) Unió Soviètica Armes i aliments (avions, tancs...) Pilots, instructors i tècnics Ajuda intermitent i amb problemes a la frontera 500 milions de dòlars / Reserves d’or Brigades Internacionals Gran valor moral 40 000 voluntaris fins el desembre de 1938 Crida de la Internacional Comunista L’ajuda feixista L’ajut soviètic i les Brigades Internacionals
  • 12.
    • A la Garriga van haver-hi tres refugis que oferien seguretat als ciutadans
    INFORME DELS REFUGIS
  • 13. Refugi de la zona nord
    • Un dels que oferia més seguretat ja que les seves galeries estaven sota roca granítica
    • El seu peu de construcció era:55.764.70 pessetes
  • 14. Refugi central
    • També oferia molta seguretat per la roca granítica. Estava situat al carrer negociant
    • El seu preu va ser de 102.042.380 pts
  • 15. Refugi sud
    • Situat en una capa de grava compacta també es creia que oferia força seguretat
    • Estava situat prop del camp de futbol “Olímpic”
    • El seu cost era el més car dels tres amb 102.042,38 pts.
  • 16. Informe de la Garriga 1936-1939
  • 17.
    • La Garriga va ser un punt estratègic per diversos factors: Per els tres refugis antiaeris,el camp d’aviació,els molts hospitals militars,com el actual hotel Blancafort o el actual Patronat,etc...els ponts ,la via fèrria,les carreteres,les tècniques d’estrategia que la Garriga utilitzava com es l’exemple de tancar totes les instal·lacions elèctriques i llums a la nit i així d’aquesta manera els avions feixistes no veuen el poble,etc....
    • Començarem explicant alguns llocs estratègics:
  • 18.  
  • 19. El camp d’aviació de Rosanes
    • Al sud del terme municipal de la Garriga, a tocar dels de l'Ametlla i Llerona, en un entorn agrícola immillorable, hi ha l'antic camp d'aviació de Rosanes. Es tracta d'un camp d'aviació particular que començà a funcionar la dècada dels anys 30. Tanmateix, durant la Guerra Civil espanyola, a partir de l'any 1937, passà a ser controlat per l'exèrcit republicà, que hi establí una de les seves bases, amb avions que, a partir del 1938, s'aixecaven de la Garriga i anaven a combatre als fronts de l'Aragó. Es tracta d'un cas excepcional, en què la pràctica totalitat de les instal•lacions del camp han arribat als nostres dies: des de bona part de la pista, fins a nombrosos refugis antiaeris elementals, la torre de control, el gran refugi antiaeri de comandància, una garita de vigilància, l'entrada als menjadors, les masies on s'hostatjaven part dels dirigents del camp, el polvorí... Fer una passejada per aquest sector del Pla de Llerona us permetrà descobrir un patrimoni que havia restat mig amagat enmig d'un entorn agrícola magnífic.
  • 20.  
  • 21. Refugi antiaeri de l'estació
    • Es tracta d'un refugi excepcionalment ben conservat, excavat directament a la roca granítica, amb més de 110 metres de galeries. El refugi va ser construït pels veïns de la Garriga, l'any 1938, sota les ordres de la Junta de Defensa Passiva local i va servir per a protegir dels atacs aeris la població, especialment quan les bombes franquistes colpejaren mortíferament el municipi el dia 29 de gener de 1939. La visita guiada al refugi antiaeri de l'estació ofereix la possibilitat de conèixer una part importantíssima i decisiva de la història contemporània de la Garriga i de Catalunya, la Guerra Civil, descobrint al mateix temps un element patrimonial de primer ordre. El refugi antiaeri de l'estació de la Garriga és un dels molts refugis que es construïren durant la Guerra Civil espanyola a la reraguarda catalana, per a protegir la població civil dels bombardejos de l'aviació franquista. El de la Garriga és un refugi espectacular, excavat directament a la roca natural, i amb més de 100 metres de galeries subterrànies. El dia 29 de gener de 1939 va salvar la vida de nombrosos garriguencs, en un bombardeig mortífer, que causà un mínim de tretze morts a la població i que, entre d'altres, destruí l'estació de tren, situada just al davant. La visita al refugi, a través de la informació aportada per un mòdul exterior, dels punts d'àudio situats a l'interior -que, entre d'altres, reprodueixen converses entre personatges de l'època o fins i tot un bombardeig-, i de les explicacions del guia acompanyant, us oferirà, en uns 45 minuts, una panoràmica àmplia del desenvolupament de la guerra a la reraguarda catalana i de l'angoixa i la por que portaren a construir milers de refugis a tot Catalunya. A més, es pot complementar la visita amb la ruta "La Garriga: Patrimoni i memòria. Una passejada pels escenaris de la Guerra Civil".
  • 22.  
  • 23. Estació de Tren de la Garriga
    • Es tracta d' un lloc clau ja que era una via de transport, era un punt on hi havia molta gent i a més era una via de comunicació.
    • allà va haver-hi un altre bombardeig i encara hi ha gent que ho recorda .
  • 24.  
  • 25. Quins canvis van haver-hi?
    • “ El 20 de març del 1937 apareixia a la Garriga un periòdic bilingüe anomenat unió (Òrgan el Front Antifeixista de la Garriga)”
    • Joan Garriga-“revolta i guerra civil a la Garriga”
    • Els canvis més notables en el dia a dia en la població garriguenca i,en general,a tota Catalunya,tarden a notar-se, ja que la guerra no arriba pròpiament a Catalunya fins el 1938
    • “ El dia a dia no es va veure afectat per la guerra fins a l’arribada dels fronts nacionals”
    • Jaume Cors
    • Els canvis els notem sobretot en l’organització de la gent i l’ambient que hi havia al poble. La suma de tots els fets que anaven succeint des de l’inici de la guerra fa que a mesura que avança,a la Garriga,es comenci a crear un ambient de tensions entre els diferents bàndols:la falta de menjar,les opinions polítiques,la falta de treball...
    • Es important que va haver un aixecament que van protagonitzar els pagesos contra el comitè del poble el dia 1 de gener de 1937.També podem robar d’altres però són de menor importància .
  • 26. la relació amb els veïns
    • la relació amb els veïns
    • “ La relació entre veïns,però,no es va veure gaire afectada durant la guerra i només s’havien vist algunes baralles en època d’eleccions”
    • Jaume Montal
    • Com que la Garriga era u poble petit la relació amb els veïns no va canviar gaire tot i ser de diferents partits. Hi havia coses més importants en les quals s’ajuntaven els dos bàndols per tal d’ajudar-se. Es per això que cal tenir en compte que eren ciutadans i lluitaven junts per protegir els seus interessos contra la fam o la feina,etc...
    • Jaume Montal va dir: “ Els pobles eren més aviats tranquils. En una ciutat sembla que vius amb més por”
    • La gent tenia por de parlar de la guerra per possibles repressions es per això que durant la guerra trobem un sentiment més tancat,menys comunicatiu .
  • 27. El menjar
    • Una de les coses que la majoria dels entrevistats recorda són els nombrosos problemes amb el menjar per culpa de l’escassetat i de les cartilles de racionament,que consistien en uns tiquets que variaven depenent el nombre de persones d’una família.
    • .
  • 28.
    • Amb aquests tiquets cada família podia optar a una cera quantitat de diversos productes:oli,pa,farina,llegums,etc...Moltes vegades aquests tiquets adquirits al ajuntament regularment no proporcionaven suficient aliment ,això és una causa del augment de robatoris que va haver a La Garriga..
    • Moltes de les botigues de La Garriga venien certs productes d’amagat,però els negocis en aquella època van estar molt afectats i molts van haver de tancar.
    • Tot aquest problemes amb el menjar no el va notar tothom. La gent que posseïa camps propis i que durant la guerra no van haver-se d’exiliar són els que menys ho noten.
    • També tenien cartilles de racionament,però al ser propietaris de camps els hi va proporcionar ajuda externa.
    • Tot i això la Garriga patia fam ja que la població s’havia incrementat molt i la producció agrícola no podia cobrir la demanda
  • 29. Activitats
    • - Activitats esportives:es celebraven activitats esportives per el poble o per escoles
    • -Teatre:La Garriga tenia un grup de teatre ,el qual va actuar diverses vegades. Les obres es feien en el patronat un de les millors obres de teatre va ser Morena Clara que va tenir molt bona crítica.
    • -Cinema: La Garriga també gaudia de cinema. Algunes de les pel·lícules amb més èxit que es van passar al cinema van ser: “Tiempos modernos” de Charles Chaplin;la comèdia “melodías del corazón o algunes de dibuixos com “Gente menuda”
    • -Cors: També la Garriga tenia el seu cor,però després de la guerra va ser prohibit cantar en català.
    • -Festa major: Era un festa no religiosa i es celebrava però va haver-hi un descens en la preparació. Representava l’acabament de les veremes al camp.
    • -Noticiaris:La gent s’agrupava per sentir les notícies que es deien per la ràdio i era feina dels garriguencs que posseïen ràdio,escoltar-les i transcriure-ho perquè tothom ho pogués llegir
  • 30. El paper de l’església
    • L’església és un dels punts en que trobem més canvis amb la guerra. la Garriga concretament,trobem dos punts claus:
    • Per una banda tenim la crema d’objectes que es va produir a principis de la guerra on es pretenia eliminar qualsevol símbol religiós ja sigui de la església com de la casa,molta gent cremava els seus objectes religiosos
    • Rosa Moré diu: Entraven a les esglésies les buidaven i cremaven.
    • Els capellans s’havien d’amagar o exiliar.
    • D’altre banda trobem la crema d’esglésies,les dues esglésies de la Garriga van ser cremades al inici de la guerra,concretament el 21 de Juliol de 1936. A la Garriga va haver el Mossèn Anton que va ser molt perseguit i es va amagar amb una família del poble.
    • A causa de prohibir la pràctica religiosa. L’actual caixa de Catalunya va passar a ser un lloc on es feia missa
  • 31. Situació i estudi dels refugis
    • A la Garriga s’ha confirmat de la existència de tres refugis.
    • Un al carrer negociant,un a l’estació i un últim aprop del actual camp de futbol: l’Olimpic
  • 32.
    • Reportatge: gent que ha viscut la guerra des de molt a prop
  • 33.
    • “ disponible amb vídeo proximament”
    • Dora un garrriguenca de 75 anys ens diu que ells era de la banda repúblicana i vivia en Matet(Comunitat Valenciana)
    • Encara que quan van començar al guerra només tenia 3 anys diu recorda que quan donaven l’avís al poble de un possible bombardeig,anaven tots al seu refugi, en el seu poble només hi havia dos. Dora afegeix: Vaig passar molta por,era petita i no en sabía res del que estava passant la meva mare, ella m’ho explicava però no li agradava parlar molt del tema així es com jo vaig viure la guerra.
    • A més Dora recorda que van matar al capellà del poble que era molt amic de la seva mare.
    • Afegeix: Vaig passar molta gana,és un dels records que tinc.
    • Era un dia normal de cada dia quan els nois del poble anaven al camp i nosaltres les noies anavem a mirar el bestiar quan de sobte uns avions grossos i coneguts per tot el poble tapaven el cel de la ciutat.
    • Nosaltres quan ja haviem escoltat l’alarma,vam córrer a refugiar-nos.
    • Només recordo nenes més petites que jo plorant.
    • En definitiva ho vam passar molt malament
  • 34.
    • Mariano un garriguenc de molts anys ha viscut la guerra d’un diferent punt de vista ja que en aquell temps era de la banda nacional(Franquista)perquè era d’Andalussia, així que decidim fer-li unes preguntes.
    • En Mariano ens explica com ho va viure, diu que va veure morir a familiars seus, ell va anar a lluitar en diferents fronts contra els republicans i afirma que van morir un nombre molt elevat de persones,tant republicanes com de la banda nacional.
    • En Mariano encara te el record de la guerra i conserva cicatrius en el coll de metralla.
    • A més ens diu que això de la guerra civil es un assaig de el que vindrà després:L’holocaust,on Mariano també va participar-hi i va anar a lluitar a Alemanya on l’hi van donar una medalla i un diploma firmat pel propi general Hitler.
    • Mariano ens diu que en la guerra ho va passar malament però diu que la postguerra encara és pitjor ja que l’aliment està racionalitat. “La gent que tenia camp tenia el menja segur,però els que no en tenien només tenien les clles de racionament per subsistir”-diu ell
    • Mariano no va poder anar a l’escola ja que ja de joves els feien treballar al camp i després els preparaven pel la guerra.
    • En finalitat en Mariano diu que si els republicans haguessin sabut governar,haurien guanyat ells la guerra ja que eren militarment més fots,malgrat això Mariano diu: “Reconeixo que nosaltres vam guanyar perquè vam tenir la ajuda italiana que bombardejava a ciutats de la república i Alemanya que també pressionava als repúblicans”.
    • Així en Mariano ens diu: “Només espero vosaltre no visqueu en una altre guerra,ja que es passa molt malament”
  • 35.
    • Joan Gràcia ens va explicar que era de la banda republicana. També ens va explicar que quan hi havia un bombardeig, abans d’anar al refugi, es quedaven al terrat de casa seva per veure els bombardeigs, dient-nos que ell no tenia por mentre els bombardejaven. Una de les altres coses que ens va explicar era que es passava molta gana i que un dia el seu barri va obrir un magatzem, il·legalment, i van agafar menjar per viure uns quants dies. Després ens va explicar com es feien servir les cartilles de racionament.
    • Carmen Yébenes de la banda nacional ens va explicar que el seu barri no anaven als refugis, si no que anaven a unes coves que hi havien a unes muntanyes molt a prop del poble. També ens va explicar que passaven molta gana i que la seva mare portava menjar amagat per passar una frontera.
    • Dolores Castro aquesta dona ens va explicar més que res com es vivia a la postguerra. Ens va explicar que es passava gana però que la seva família tenia un petit hort i l’ajudava econòmicament. Era del bàndol nacional.
  • 36.
    • Joan Garriga ens diu que En el primer moment quan es té present l’aixecament militar és un nivell de resposta de cara a l’ajuntament per fer front a la guerra i a la revolució. Són molt desgraciats ja que es cremen llocs patrimonials i religiosos (imatges, quadres...). Unes setmanes més tard van haver assassinats de dretes.
    • Ens menciona també que van haver-hi canvis des de abans de la guerra, al final de la guerra Des de que s’inicia la guerra canvia el paper polític (partits, sindicats) que defensen la política. Defensen la república de viva veu i amb armes. Les ocupacions de terres que donen mensa a la gent. Ocupació d’edificis per als religiosos. Molta gent queda escolaritzada fora de Catalunya. El gran canvi és un patiment terrible per la gana i el fred. l’educació a la Garriga era Una educació es basa en molta observació basada en la natura, en l’inquietud, treballs manuals, situació actual, “sexinte” i canvien pel sexe, educació no era estrictament religiosa. Gairebé tots són refugiats.
    • En Joan ens menciona que la gent vestia amb granota per treball i simbolitzar que eren propietaris d’armes. També portaven mocadors al coll, les dones també portaven granota. De sabates portaven espardenyes, pantalons de panna, camisa, gorres, faldilles, pantalons. Els nens portaven espardenyes i pantaló curt. No hi havia vestits de monjos i capellans.
    • Respecte als sindicats de la Garriga Estava la UGT, la CNT, molts sindicats metal·lúrgics (republicans). S’agrupaven per contabilitzacions, com el PSC i el POU
  • 37.
    • L' Enric Basset destaca que va patir molta gana. Un dia a la classe li van donar un cop i ve reventar-li els dos timpans . L'Enric tenia 12 anys. El seu germà tenia 15 i va nar a la guerra. Recorda la guerra agafant la bici i netejant-la, a la guerra anar en bici anar a buscar la llet a Llerona, el pla a l' Atmetlla va travessar en una fàbrica de rotlles de música. Al principi quan anava a l’ escola, van començar a barrejar nois i noies. No va durar molt als 14 anys ja treballava. Respecte a l’ alimentació menjaven El que podien disposar en l’ hort ( col, cebes, patates) Era molt complicat. No és va refugiar sinó que el dia del bombardeig es van posar en un sat de un pàrking . L’ Enric treballava a la fabrica Solfa, ell i la seva mare s’ hi van refugiar allà ( C/Santa Isabel)
    • Ens menciona que la Garriga va canviar durant la guerra Fonamentalment va canviar que els carrers particulars ( C/Martí), C/can xic corder, la plaça del silenci que abans era un hort o patí de l’escola Can Sala, l’ economia durant la guerra diu que hi va haver intercanvi d’ aliments. Els diners no van tenir utilitat. Un militar donava billents vertaders a la gent de confiança. Es vestien amb granotes i boina, normalment portaven
  • 38.
    • Jaume Montal Hernàndez actualment en la residència de les monges ens explica que després de la revolta de 1936 la gent va començar a veure la guerra amb por i els primers mesos de la guerra es va organitzar una foguera popular per cremar tot els objectes religiosos. Van advertit a tothom que els tingués que els cremés . A vegades entraven els republicans a les cases per comprovar que no hi haiguin objectes i s’ emportaven el que n’ havia amagat algun i els mataven “els mataven per les seves idees.”
    • En Jaume també ens diu que les escoles van estar tancades durant un temps- Ell anava a l’actual escola St Lluís, abans coneguda com “los hermanos”
    • Els horaris eren semblants als d’ avui de 9 a 12h del matí , i a la tarda de 14 a 17h.Es feien matèries com ara aritmètica, gramàtica, lectura, geografia o dibuix.”. Dins de l’escola eren obligades algunes de les oracions com pare nostre, l’ Ave Maria o el Rosari. No va durar molt a l’escola i en Jaume va treballar de pagès
  • 39. Representació de la guerra
    • “ disponible amb vídeo”
    • Farem un petit simulacre del bombardeig de la Garriga el 29 de Gener del 1939,on els els actors Jonatan Martínez i les actrius Aina Gracia i Cinta Puigdomènech representarem la situació,espai i temps en aquell dia el 29 de Gener a l’1:45 pm
  • 40.
    • Reportatge fotogràfic sobre llocs de la Garriga
  • 41. Alhambra:
    • -Cinema Alhambra:
    • Acollia un cafè cinema i sala de ball, en ell acostumaven reunir-se la gent de dretes al igual que l’edifici de la plaça de l’esglèsia,va acollir la Cooperativa obrera.
  • 42. - Can Xic Corder :
    • L’edifici tenia funció de café,cinema i sala de ball igual que el cinema Alhambra, l’única diferencia era que la gent que es reunia era gent d’esquerres
  • 43. Edificis de les germanes hospitalaries: Hi
    • - havia la Seu de la comitè de Milícies anifeixistes de la Garriga
    • -
  • 44. Casa Merçè Pla:
    • Situada al Passeig dels Til·lers número 30.
    • Aquesta tenia una funció diferent. Hi anaven noies voluntaries
    • de la Garriga a treballar amb màquines de cosir,per a tallar roba i confeccionar roba bona vestimenta per l’exèrcit republicà.
  • 45. Estació de la Garriga:
    • - Es tracta d' un lloc clau ja que era una de transport i era un punt on hi havia molta gent i era una via de comunicació
    • allà va haver-hi un altre bombardeig i encara hi ha gent que ho recorda.
    • aquesta informació ja que recorda la mort del seu germà i un altre senyor
  • 46. - Refugi de la Garriga:
    • Es tracta d'un refugi excepcionalment ben conservat, excavat directament a la roca granítica, amb més de 110 metres de galeries. El refugi va ser construït pels veïns de la Garriga, l'any 1938, sota les ordres de la Junta de Defensa Passiva local i va servir per a protegir dels atacs aeris la població, especialment quan les bombes franquistes colpejaren mortíferament el municipi el dia 29 de gener de 1939. La visita guiada al refugi antiaeri de l'estació ofereix la possibilitat de conèixer una part importantíssima i decisiva de la història contemporània de la Garriga i de Catalunya, la Guerra Civil, descobrint al mateix temps un element patrimonial de primer ordre. El refugi antiaeri de l'estació de la Garriga és un dels molts refugis que es construïren durant la Guerra Civil espanyola a la reraguarda catalana, per a protegir la població civil dels bombardejos de l'aviació franquista. El de la Garriga és un refugi espectacular, excavat directament a la roca natural, i amb més de 100 metres de galeries subterrànies. El dia 29 de gener de 1939 va salvar la vida de nombrosos garriguencs, en un bombardeig mortífer, que causà un mínim de tretze morts a la població i que, entre d'altres, destruí l'estació de tren, situada just al davant. La visita al refugi, a través de la informació aportada per un mòdul exterior, dels punts d'àudio situats a l'interior -que, entre d'altres, reprodueixen converses entre personatges de l'època o fins i tot un bombardeig-,
  • 47. Patronat:
    • -En aquell teatre va passar a tindre diverses funcions,primer a ser teatre on el grup de teatre de la Garriga feia les seves actuacions,després també va passar a ser una biblioteca on el joves es reunien i investigaven,llegien,etc...i també un hospital militar on curaven als ferits de la banda republicana
  • 48. Església:
    • -On les dos van ser cremades EL 21 de Juliol del 1936 per eliminar els símbols religiosos,van ser cremades el primer any de la guerra i per fer missa la gent es reunia a la Caixa Catalunya
  • 49. Blancafort:
    • El luxós balneari blancafort restaurat no fa gaires anys havia tingut molta importància en la guerra civil. Abans de la guerra civil era com ara un balneari però a mitjants de la guerra es va decidir convertir-lo en hospital on curaven a les persones ferides per la guerra o malaties que tingun,etc... Si, el balneari blancafort era un hospital militar
  • 50. -Camp d’aviació rossanes
    • Al sud del terme municipal de la Garriga, a tocar dels de l'Ametlla i Llerona, en un entorn agrícola immillorable, hi ha l'antic camp d'aviació de Rosanes. Es tracta d'un camp d'aviació particular que començà a funcionar la dècada dels anys 30. Tanmateix, durant la Guerra Civil espanyola, a partir de l'any 1937, passà a ser controlat per l'exèrcit republicà, que hi establí una de les seves bases, amb avions que, a partir del 1938, s'aixecaven de la Garriga i anaven a combatre als fronts de l'Aragó.
  • 51. Caixa Catalunya
    • Era el edifici que durant els tres anys de guerra que les esglésies estaven cremades la població anava a missa allà clandestinament.
  • 52. Policia local
    • Durant la guerra va haver-hi el ajuntament i al costathi havia la seu de la cooperativa obrera.
  • 53. C/Banys
    • Cantonada de l' esplai/carrer Banys
    • Es pot observar en la cantonada entre el C/Banys i la perruqueria a la part superior de la paret hi ha marques d'una bomba que va caure allà i encara hi ha marques i efectes.
    • també hi ha gent que ho recorda, en aquella bomba van haver 2 morts i un mort d' ells era el germà del senyor que vam parlar que no va voler donar el seu nom ni que li enquestéssim ja que té mals records,només ens va aportar
  • 54. Can Planidura
    • Aquesta casa situada al carrer centre nº1 es guardaven durant la guerra alguns elements de valor de l’església i arxius municipal,convertint-la així amb un museu pel poble
  • 55. Vil·la dauta
  • 56. Qué saben els joves de la guerra?
  • 57.
    • Durant les enquestes veurem el nivell que tenen els joves sobre un esdeveniment molt important que va passar fa setanta anys al nostre país: La guerra civil
    • Tant als joves de la Garriga com als de Madrid els hi farem cinc preguntes bàsiques per comprovar qui sap més La Garriga o Madrid
  • 58.
    • Quan comença la guerra civil?
    • Resposta correcte: 1936
    La Garriga guanya
  • 59.
    • Quan acaba la guerra civil?
    La Garriga torna a guanyar
  • 60. Qui és Franco? Resposta correcte: La A: “Militar i dictador feixista espanyol. Va ser cap d’estat des del final de la guerra civil espanyola fins a la seva mort.” Encara que la C també es correcte: “ Un home molt dolent” La Garriga guanya
  • 61. Quan va haver el bombardeig de la Garriga? Torna a guanyar la Garriga però només 4 de 10 ho han encertat
  • 62.
    • Qui eren els dos aliats de Franco?
    Mussolini i Hitler. La Garriga guanya
  • 63. El Bombardeig
    • La Garriga va ser un lloc estratègic, per això el dia 29 van bombardejar. Primer de tot molts Garriguencs van participar en la batalla de l' Ebre per impedir el franquisme o partit nacional a la república. Els nacionals pensaven que la Garriga era un poble d’espionatge ja que era un punt estratègic,primer de tot era un lloc internacional ja que només hi havia les cases d’estiueig dels burgesos on durant tot l’any no hi havia ningú,per això durant la guerra va començar a venir gent de moltes ciutats com Madrid que està en perill per ser la capital,però també van vindre altres països com txequia o Hongria,etc...
  • 64.
    • A més la Garriga era un lloc estratègic per la carretera que facilitava molt el transport,el pont de Can Palau,la Via Fèrria,camp d’aviació Rosanes que enviava a avions cap a l'Ebre per el front i cap a Aragó, totes aquestes coses que tenia la Garriga era identificada com a un poble estratègic per això els Franquistes van pensar que probablement aquest poble pot acabar guanyant-los i així derrotar-los,als nacionals.
  • 65.
    • Per aquest motiu van vindre el 29 de 1939 on van haver bombardejos terrestres però també 13:45 els bombardejos aeris. Aquest impacte va durar escassament un minut però les bombes dels avions italians van fer molt mal el poble que no tenien res premeditat com deien els feixistes. Van morir 15 persones registrades oficialment i casualment van llançar 15 bombes des de l’ avió encara que en total conjuntament amb els atemptats terrestes donen un informe de 120 bombes de 600 Kg(conjuntament)
  • 66. Conclusió
    • Durant aquest treball tots tres hem posat molt d’ entusiasme i ens hem esforçat per arribar a una investigació eficaç sobre la guerra més important que ha viscut la Garriga. El Nostre treball es basa fonamentalment en la vida quotidiana a la Garriga durant la guerra, però abans hem fet un breu context històric per situar-nos en l’ època i temps. Hem de recalcar que el nostre treball sempre s’ ha basat amb les entrevistes que hem fet als avis de la Garriga també a Joan Garriga, a Berta Flores i a tres avis de la Garriga que han viscut la guerra des de molt a prop i tenien coses interessants a dir-nos.
    • Volem mencionar que hem creat un bloc que es titula : la guerra civil a la Garriga( www.laguerracvil.blogspot.com ) on podeu trobar molta informació sobre la guerra civil, notícies, homenatges, vídeos i altres coses sempre relacionades amb la guerra civil. A més el bloc disposa d’ un Chat on entre nosaltres ens podem manar feina,animar-nos a seguir el treball, etc...coses que van molt bé.
    • També hem pensat que voldríem que el nostre treball sigues original i per aquest motiu i ja que ens volíem apropar a la guerra civil hem fer nosaltres mateixos el nostre propi telenotícies i hem creat un simulacre com si fóssim nosaltres víctimes del bombardeig del 29 de Gener de 1939, només per acabar volem afegir que tots tres hem participat amb entusiasme i em remeto que les entrevistes ha estat el camp que més hem fet per el nostre treball.
    • Les entrevistes en alguns cassos sens han fet complicades ja que persones que teníem apuntades s’ acabaven de morir fa dues setmanes o un altre s’ha anat a la residencia, etc...malgrat aquestes circumstàncies hem pogut fer el que ens havíem proposat.
  • 67. Opinió
    • Quan vam iniciar el curs i hem van dir que havíem de fer un treball de recerca, em vaig espantar una mica ja que no sabia molt bé de què anava, i com tot experiència nova hem feia respecte haver-la d’iniciar. D’aquesta manera vaig començar a pensar les persones amb qui podria realitzar aquest treball, finalment vaig optar per el Jonatan i l’Aina. D’aquesta manera tots tres ens vam endinsar en el tema de la guerra civil. A través d’informació a viva veu dels testimonis més propers, els nostres avis vam decidir començar a buscar informació del que aquestes sàvies persones ens explicaven. Vam fer un bloc de manera que allà penjàvem tot el que anàvem fent el dia a dia. D’aquesta manera vam anar fent el treball, fins a dia d’avui que s’ha de presentar. Realment penso que fer un treball com aquest ha valgut molt la pena, ja que m’ha ensenyat una part molt important de la història per a mi completament desconeguda.
    • Cinta Puigdoménech
  • 68.
    • La meva valoració de fer un projecte de recerca és positiva ja que podem ampliar la informació d’ un tema que ens agrada, a més ens entrena per
    • Batxillerat que també haurem de fer un treball de recerca.
    • En el cas del nostre grup, ja teníem molt clar que faríem la guerra civil a la Garriga i ho enfocaríem no a la política,no context històric sinó més aviat el punt de vista quotidià dels habitants de la Garriga, les entrevistes han estat fonamental i en alguns cassos, hem anat a Barcelona ja que avis que havien viscut la guerra i tenien motes coses importants a dir-nos i així saber-ne més.
    • La meva valoració personal es que la generació dels anys trenta han tingut mas records i mala sort de viure en aquella època, sens dubte esperem que no hi hagi cap conflicte bèl·lic i voldria agrair a totes aquelles persones que ens han ajudat a fer el nostre treball entre d’ altres professors, pares i totes aquelles que hem entrevistat
    • Jonatan Martínez
  • 69.
    • També ha estat una experiència positiva per mi ja que ha estat una manera d’investigar sobre la guerra civil, he de dir que a vegades quan era petita la meva avia sempre xerrava pels descosits sobre la guerra del 36, la batalla de l’ Ebre, el bombardeig del 39, etc...jo sincerament no li donava molta atenció però ara que ens sé més fins i tot jo li pregunto coses sobre la guerra i parlem hores sobre això.
    • M’ agradat fer el projecte de recerca i m’ ajudarà a batxillerat
    • Aina Gràcia
  • 70. Bibliografia i Webgràfia
    • www.laguerracvil.blogspot.com
    • http://perseo.sabuco.com/historia/atlas%20hespana.htm