• Save
Unmondemitjonsbcn1
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Unmondemitjonsbcn1

on

  • 1,756 views

Un mitjò potser una titella que explica meravellosos contes

Un mitjò potser una titella que explica meravellosos contes

Statistics

Views

Total Views
1,756
Views on SlideShare
1,755
Embed Views
1

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

1 Embed 1

http://www.slideshare.net 1

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Unmondemitjonsbcn1 Presentation Transcript

  • 1. Un món ple de mitjons O la literatura que es toca Barcelona, primer trimestre del curs 2007-2008
  • 2.
    • Us presento………………… la MIMO!
  • 3.  
  • 4. Com que a la Mimo li agrada molt fer pessigolles la cançó que la representa és "Peu polidor". "Peu polidó de la Margarideta, peu polidó de la Margaridó. Cama llargueta de la Margarideta, cama llargueta de la Margaridó."
  • 5. A la lletra de la cançó se li afegeixen altres parts dels cos, com ara: "panxa forteta...", "melic rodó...", "mans bufonetes"...
  • 6. Amb tots vosaltres... la MOTET :
  • 7.  
  • 8.  
  • 9. Sempre té els 5 sentits posats a classe per qualsevol cosa que pugui sorgir. I el seu nom prové de la combinació de les inicials dels verbs que caracteritzen els 5 sentits: M irar (vista), O lorar (olfacte), T astar (gust), E scoltar (oïda) i T ocar (tacte). Per això l’anomeno el TÓTEM (també combinació de les inicials) dels cinc sentits .
  • 10. La seva cançó preferida per jugar amb els infants és: Titeta, pon, Pon un cocou, Pel nenè, Per dinar, Per sopar, NYANY!
  • 11. Originàriament era un intent de mitjò llanut, que ha anat evolucionant fins a convertir-se en un bon mitjó llanut (si no, per què l’ús de la llana?). La Motet és una mica entremaliada , li agrada molt mossegar els nassos i les orelles del nens i nenes.
  • 12.  
  • 13. La Flu
  • 14.  
  • 15. En Sense Por
  • 16.  
  • 17.  
  • 18. El pelut
  • 19.  
  • 20. En Patacol
  • 21.  
  • 22. El sense nom 1
  • 23.  
  • 24. El sense nom 2
  • 25.  
  • 26. El sense nom 3
  • 27.  
  • 28.
    • El sense nom 4
  • 29.  
  • 30. La sense nom 5
  • 31.  
  • 32. El sense nom 6
  • 33.  
  • 34. El Crispa
  • 35.  
  • 36.  
  • 37. El mitjó Pirata
  • 38.  
  • 39. En Crestí
  • 40.  
  • 41. Hi havia una vegada una masia , on vivia una gran família: els avis, la mare, el pare i els fills, què eren molt entremaliats. Eren tan entremaliats com desordenats, ja què es deixaven al mig totes les joguines, la roba, etc. En una de les habitacions dels nens havia quedat a sota d’una cadira un mitjó que es deia PELUT. Aquest mitjó estava tan avorrit que va decidir donar un tomb per la casa. Arrossegant-se de sota de la cadira es va apropar al llit. Va mirar al damunt, no hi havia ningú, i també va mirar sota el llit i… oh!! Sorpresa!! Allà es va trobar un altre mitjó dormint. El desperta i… Pum!! Aquest va obrir els ulls.
  • 42. El PELUT li va dir: - Escolta! Qui ets tu! - Em dic SENSE POR. - I què fas amagat sota el llit? - Dormo aquí perquè la nena de la casa, la Laia, té molta por de dormir sola i jo m’encarrego de menjar-me els seus malsons i la seva por.
  • 43. El PELUT li proposa anar a jugar amb les joguines de la nena ara que no hi ha ningú. El SENSE POR va pensar que era una gran idea, llavors es van anar apropant a la caixa de les joguines de la Laia. Remena que remenaràs van trobar un vaixell pirata en aquella enorme capsa de ninos, trens i disfresses. De dins d’aquell vaixell tan enorme es va escoltar una veu misteriosa, que va dir: - Què feu dins del meu vaixell? Al PELUT, de tanta por que li va fer aquella veu tan greu, gairebé li va caure tota aquella melena que tenia. -  No et preocupis PELUT! – li va dir el SENSE POR – Et trauré la por abraçant-te amb les meves antenes màgiques!
  • 44. La veu del PIRATA que se sentia des del vaixell va dir: -          Ni un pas més!! Sóc el mitjó PIRATA, i aquestes són les meves joguines! Què us heu pensat, què us deixaré jugar??!! Jajajajajajajajaja Ja podeu estar buscant un altre lloc on jugar. De sobte, una veu que sortia de l’armari va dir: -          Què és tot aquest enrenou!! Ja no es pot ni dormir en aquesta casa! Escolta amic PIRATA, t’estan molestant aquests dos panolis?! Vols que te’ls tregui de sobre?! Aleshores una mitjona que estava al lavabo pentinant-se i que es deia FLORETA, va entrar espantada a l’habitació, tot dient: -          Què us passa?? Perquè feu aquestes cares d’enfadats?
  • 45. El PELUT va dir: - El mitjó PIRATA no ens deixa jugar amb ell. El WASOWSKY ens vol pegar, però nosaltres no tenim gens de por! - Escolta PIRATA, tu sempre tens les joguines, de fet, vius amb elles, en aquest vaixell! Hauries de compartir-les, jugar tots plegats i ja veuries què divertit! – va dir la FLORETA. El millor que podríem fer ara és pujar tots al vaixell i viure una aventura aquàtica. Van començar la seva aventura anant a la banyera, però al obrir l’aixeta… Oh! No hi ha aigua! De sobte, del cubell de la roba bruta que hi havia al costat de la banyera, es va sentir: -  Ajudeu-me, ajudeu-me!! Em volen rentar, em volen fer net! Veniu a ajudar-me si us plau!! – va dir el CRISPA.
  • 46. Tots els mitjons es van agafar en cadena, i el SENSE POR va dir: -  Eh tu! Agafa’m de les antenes i passa per sota nostre. Aleshores el CRISPA es va salvar de què el rentessin i donant-li les gràcies a tots va dir: -  Millor que marxem d’aquí! He sentit que la mestressa de la masia volia fer neteja general i… ens rentaran!!!! Noooooooooooooooooooo!!!!! Correu, correu, fugim d’aquí! Anem al jardí que estarem a salvo. Al mateix temps, d’un calaix del rebedor se sentia una cançó que deia: - Correu, bugada!, correu que us rentaran!
  • 47. Tots corrent arriben a l’hort, i d’entremig de les pastanagues i de les cols, es troben al PATA-COL que es va presentar cantant la cançó: Sóc un mitjó que treballa en aquest hort Faig de pagès i a tothom li sembla bé, Les verdures són a l’hort, Les tinc de tots colors I m’agraden les verdures, Pastanagues i les cols ( amb la música de la cançó sóc un cuiner )
  • 48. Va veure el vaixell i li va encantar . En Pata-col va preguntar on anaven, els altres mitjons li comuniquen que la mestressa vol fer bugada , per això el Pata-col decideix anar amb ells, doncs estar net és el pitjor per un mitjó... . Un cop tots estaven al vaixell, en CRESTI els va cridar des del Galliner tot cantant:   Sóc un mitjó amb cresta a dalt del galliner, m'agraden molt les plomes i soc molt juganer!   Veniu, veniu companys, al toll us portaré està molt ple de fang i tots junts gaudirem!  
  • 49. I amb un fort salt es va llençar de cap al toll i va cobrir de fang a tots els seus companys!!! Tots junts canten una cançó.
  • 50.  
  • 51.  
  • 52.  
  • 53.  
  • 54.  
  • 55.  
  • 56. En Wazowsky
  • 57.  
  • 58.  
  • 59. Wazowsky: és un mitjó que va créixer al carrer, va de dur però en el fons és un tros de pa, capaç de qualsevol cosa per ajudar als seus amics. Té un caràcter enèrgic i una mica esbojarrat. És nerviós i de seguida s'atabala.  A vegades és massa desconfiat i diu les coses com un tabalot però després li sap greu. És bon lluitador i la seva primera reacció és utilitzar la força per aquesta raó necessita un amic o algú que el sàpiga reconduir i calmar-lo en ocasions de conflicte.
  • 60. El mitjó Mag.
  • 61.  
  • 62.  
  • 63.  
  • 64. En Pipo
  • 65.  
  • 66. Hola, nens i nenes: Sóc en Pipo, un mitjó pallasso, i no sóc gaire maco. Amb un mitjó vell em va crear una senyora amb més bona voluntat que destresa, però jo em trobo molt “guapo”. Tinc els ulls verds i grans, un nas vermell, un vestit blanc molt llarg, i uns cabells de coloraines que em pengen damunt del cap.
  • 67.  
  • 68. Visc al circ amb uns altres guants i titelles pallassos com jo. Ells són més elegants, treuen picarols, robes lluents i formes d’animals,
  • 69. però quan venen els nens, a les tardes, per veure la funció jo canto la meva cançó “ballmanetes”: Ballmanetes, Pica galtetes, Pica-les tu Que les tens Boniquetes…
  • 70. Tots riuen feliços, i piquen de mans seguint el ritme.
  • 71. Una tarda, hi havia una funció especial al circ pels nens més petits. La carpa es desplegava vermella i lluent. Les llums brillaven, i a la pista tots els artistes, pallassos, trapezistes, malabaristes, amb els seus millors vestits, saludaven els nens.
  • 72. La nostra actuació dels pallassos va agradar molt ; les cançons i els jocs. Van tocar la guitarra i també el saxo. El nens els acompanyaven picant de mans i fent salts, ja que era difícil que estiguessin asseguts.
  • 73. Quan vàrem acabar i els nens ja sortien, vaig veure al final de la cua un nen que esperava assegut al terra. -Qui ets?, li vaig preguntar -Sóc l’Àlex, va dir, amb un somriure ampli i mirant-me amb uns ulls negres i grans que a vegades es desviaven una mica en mirar de lluny.
  • 74. -Per què estàs aquí assegut? -Espero que em vingui a recollir la meva “senyo”, perquè no puc caminar tot sol com els altres.
  • 75. -Vols que em quedi una estona i cantem junts? -D’acord, així no estaré tot sol…Pipo, vols venir amb mi a l’escola?? Podem cantar amb els nens i nenes un dia a la classe dels cargols i un altra dia a la dels elefants.
  • 76. Així ja no em trobaré mai més sol quan m’espero, bé, fins que d’aquí un temps pugui caminar tot sol. -D’acord !!!! va dir amb entusiasme en Pipo I aquí acaba la meva història…..
  • 77.  
  • 78.  
  • 79. Griselda
  • 80.  
  • 81.  
  • 82.  
  • 83. La Fredolica
  • 84.  
  • 85.  
  • 86. La Fredolica
    • Sóc una habitant de l’hivern. Els meus pares m’han parlat d’altres estacions. Per conèixer-les he decidit anar a l’aventura buscant els habitants de la primavera, de la tardor, de l’estiu. Els vull ensenyar els costums del meu poble. Com la cançó que em cantaven els meus avis i que deia així:
  • 87.  
  • 88.
    • Quan vagis a la carnisseria
    • no compris carn d’aquí,
    • ni d’aquí, ni d’aquí
    • comprar-la d’aquí
    • que n’hi ha un bon bocí
    • A mi m’agrada molt aquesta cançó i m’ho passo d´allò més bé cantant-la!
  • 89. El Brillantor entremaliat
  • 90.  
  • 91. El Bobus
  • 92.  
  • 93.  
  • 94.  
  • 95. UN DIA DE MÚSICA Protagonista: AIDA “ EL BRILLANTÓ ENTREMALIAT” NÚRIA “ EL BOBUS” (el tontaina) Títol: UN DIA DE MÚSICA
  • 96. Resum de la història: - Van a un teatre: * Bobus convida el Brillantó Entremaliat al teatre. - Arriba al teatre: * Trobada amb l’orquestra. - Canten una cançó a cada instrument, i això sona la música. ^El flautista sempre deixa pista. ^El tambor sempre fa soroll. ^El violí toca molt fi. ^L’arpa s’adormen a poc a poc.
  • 97. L’orquestra mentre toca en un grup musical, el Bobus i el Brillantó Entremaliat es preparen les orelles per escoltar. El Brillantó que ja no volia escoltar més emprenyava el Bobus, i ell molt enfadat va fer un silenci, sssssssss!! I ell tot enfadat va creuar de braços, i el Bobus va dir que hem d’escoltar amb molta atenció per introduir a nosaltres la música.
  • 98. El Brillantó tot enfadat es va quedar amb els braços creuats,mentre l´altre escoltant amb molt interès. El director de l’orquestra va fer parar els músics per tocar d’un en un.Va tocar el flautista que sempre deixa pista i el brillantor entremaliat es va imaginar tots els ratolins darrera del flautista, Bobus també va saber compartir el que havien pensat i es van posar molts contents.
  • 99. El proper instrument el tambor sempre fa soroll, de seguida van pensar en les festes de gegants. El violí toca molt fi ens fa somiar quan dormim. I l’arpa de seguida que va tocar tots es van quedar fregits, el Bobus i l’ Entremaliat també.
  • 100. Quan es va acabar de tocar els instruments, el director es va girar i va dir unes paraules i ens va explicar la vida de cada instrument i per acabar va dir de sortir una persona. El Brillantó Entremaliat i el Bobus es van aixecar els dits, es van mirar un a l’altre es van agafar de les mans i van pujar molt contents, a través de tot el que havia passat un dia a la música es van fer molt amics;
  • 101. el director va dir que cantessin una cançó, els dos es van posar d’acord a una cançó, que es canta així: Passa el fil i torna passa el fi estira, estira i toc, toc, toc... Passa el fil i torna passa el fil estira, estira i toc, toc, toc...
  • 102. Tots els públics van fer un aplaudiment i els dos es van posar una cara contenta i es van fer una abraçada. Van baixar del taló i es va acabar un dia al musical, s’ho van passar d’allò més bé.
  • 103. En Negret
  • 104.  
  • 105. En Negret . La raó d’aquest nom és en primer lloc perquè és d’aquest color i en segon lloc l’he escollit negre perquè els nens de vegades no són gaire partidaris de fer-lo servir per pintar (una manera de fer-los veure que el color negre és present al nostre entorn i potser tan bonic com els altres) i també pel tema de la diversitat de races. Així mateix el fet que porti ulleres també ha estat pensat per aquells nens que en porten i de vegades els altres els hi fan “mofa”. Finalitat de la història : treballar les parts de la cara, a través de la interacció amb el mitjó i les sensacions que aquest li pot provocar (pessigolles, carícies…. Destinataris: últim curs del 1 cicle d’educació infantil (p-2) o 1 curs del 2º cicle d’educació infantil (p-3)
  • 106.
    • Hola nois!!!! Voleu què us expliqui la meva història????
    • Jo sóc en negret, ja sóc molt vellet i visc a sota del llit de la Marta per jugar amb ella i fer-li companyia. Els dies que no pot dormir li explico com vaig arribar a ser un mitjó tan bonic.
    • Veureu, la meva boca ja no té dentetes perquè sóc molt vell! I Ies vostres? Bé us faré un petonet perquè veieu que suau sóc.(el mitjó fa un petonet a la boca de tots els nens).
    • Pel meu nas tot ho oloro, us agrada el meu nas? El vaig trobar un dia sota el llit, era el dibuix d’un pijama i a mossegades vaig aconseguir estripar-lo i i posar-me’l. És rodonet i el vostre? (el mitjó toca el nasset dels nens fent cercles i cantant: nas nasset ben rodonet)
  • 107.
    • Com que ja sóc gran i els meus ulls no hi veien gaire, em vaig haver de posar ulleres i sabeu d’on les vaig treure? Un dia la Marta em va portar a veure la seva escola i com que jo sóc molt entremaliat quan la mestra i els nens eren al pati vaig sortir de la cartera i mossega que mossegaràs em vaig construir les meves ulleres amb un tros de la bata de la mestra. I els vostres ullets (el mitjó els tapa els ulls cantant: els ullets a amagar que ja no hi són, els ullets a destapar que ja estan mirant)
  • 108.
    • Jo sóc gran però modern i per això m’agrada portar els cabells de punxa, sabeu com els vaig aconseguir? La mare de la Marta és molt polida,un dia jo dormia sota el llit i de cop i volta vaig sentir alguna cosa que em donava un cop, era una escombra, ai no, no vull que m’escombris, em vaig començar a barallar amb l’escombra fins que li vaig arrencar els seus fils i així em vaig fer els meus cabells. Ja veureu quines pessigolles fan (el mitjó amb les punxes els hi fa pessigolles per les galtes i els cabells)
    • Bé amics i així sóc jo!!! (el mitjó els hi canta tot tocant-los: Careta rodona, nasset petitó els ulls esglaiats i la boqueta de pinyó.)
  • 109. Les bessones L’Anna i la Rosa
  • 110.  
  • 111.  
  • 112.  
  • 113.  
  • 114.  
  • 115. Som la Si i la No... A mi m’agrada dir que no ! Estic de mala lluna... Tot el sant dia me’l passo empipada... Doncs jo dic que sí! Estic molt contenta. M’ he pres la medicina de la felicitat! Vine amb mi, dóna’m la mà...
  • 116. Deixa d’empipar ! Si tu vols, t’ajudaré i sortirem d’aquest calaix. D’acord, està bé. Un mitjó salvatge també vull ser!