Oblidant Velàzquez
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Oblidant Velàzquez

on

  • 1,608 views

Presentació sobre l'exposició "Oblidant Velàzquez"

Presentació sobre l'exposició "Oblidant Velàzquez"

Statistics

Views

Total Views
1,608
Views on SlideShare
1,605
Embed Views
3

Actions

Likes
1
Downloads
14
Comments
0

2 Embeds 3

http://magradalart.wordpress.com 2
http://www.slideshare.net 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

CC Attribution License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Oblidant Velàzquez Oblidant Velàzquez Presentation Transcript

  • Visita a l’exposició Oblidant Velázquez Glòria Verge Cardona Pedagogia de l’Art Curs 2008-2009 T-1 Prof.: Carla Padró
  • INDEX
    • La meva experiència al visitar l'exposició
    • Diferències entre postmodernitat i postmodernisme
    • Arts visuals
    • Aspectes que m’han fet més ressò
      • Inspiració en obres i artistes del passat
      • La ironia i el pop-art
      • Altres mitjans d’expressió plàstica
      • Recreació de l’espai
    • Arquitectura i urbanisme
      • La creació del Museu
      • La transformació del barri de la Ribera
  • 1. La meva experiència al visitar l’exposició Oblidant Velázquez Vaig visitar l’exposició per primera vegada al juny d’aquest any i vaig gaudir força amb la visita. La experiència va tenir una doble vessant: a) per una banda el plaer estètic de contemplar obres mestres de la pintura corresponents a moments molt distants cronològica i estilísticament. b) per l’altra banda la curiositat per saber que ens volia explicar la comissaria Gertje R. Utley, amb aquella ordenació d’obres i artistes. En aquell moment no tenia el bagatge de lectures sobre el tema de que disposo ara, i tot i que vaig intuir que l’exposició ens contava moltes històries, no arribava mes que a intuir-ne algunes. Al conèixer que havíem de fer un treball sobre la visita a l’exposició, vaig tornar-hi tot just abans de concloure la mateixa, havent llegit a corre-cuita alguns dels textos. Posteriorment, una lectura més pausada m’ha ajudat a entendre molts dels significats de les obres exposades, el sentit de tal selecció i ordenació, i com son exemples de moments i de discursos diferents de la història de l’art i de la cultura en general. ’
  • 2. Diferencies entre postmodernitat i postmodernisme La diferència que destaco es la que estableix Morley (1998): POSTMODERNITAT : període de la vida social, que segueix a la modernitat i en la que es qüestionen els valors que aquesta defensava de racionalització i progrés. L’inici es situa a finals dels anys 50 i principi dels 60. POSTMODERNISME : sensibilitat cultural característica de la postmodernitat, estil estètic expressiu de l’actitud vital del període i manera de pensar del mateix. Per tant, mentre que el primer terme té un contingut de caràcter temporal e històric, el segon té un contingut de caire cultural, que respon als canvis succeïts en les estructures socials i polítiques (economia postindustrial i capitalisme multinacional) durant la segona meitat del segle XX. La visita hem permet apreciar exemples de la cultura postmodernista tant pel que respecta a les arts visuals del Museu, com pel que fa a l’arquitectura i l’urbanisme del barri.
    • A l’exposició hi trobem exemples de les característiques de l’art postmodernista:
    • Retorn al realisme i a la figuració: , Richard Hamiltol, Cristobal Toral
    • Ironia, transgressió: Equip Crònica, Antonio Saura, Joel-Peter Witwin, Louis Cane
    • Aflorament d’altres històries i relats : Equip Crònica, Cristóbal Toral
    • Art pop, apropiacionisme: Leon de Felipe, Equip Crónica, Richard Hamilton
    • Utilització del collage: Picasso, Giulio Paolini
    • Utilització de mitjans de producció artística diferents a la pintura com fotografia , cinema, instal·lació: Joel-Peter Witkin, Philippe Comar, Eve Sussman, Soledad Sevilla
    3. Arts visuals
  • Las Meninas, 1656 Diego Velázquez Museo del Prado Tot i que aquest quadre no forma part de l’exposició que ens ocupa, l’incloc, perquè es la font d’inspiració per a tots els altres
  • 4. Aspectes que m’han fet més ressò: 4.1 Inspiració en el passat El primer que hem crida l’atenció es que al igual que Las Meninas de Velázquez es un referent i font d’inspiració per Picasso i molts altres artistes, la sèrie de variacions de Picasso sobre aquest quadro, constitueix a la seva vegada, una font d’inspiració per els artistes posteriors. En el llibre ‘El arte moderno sometido a la prueba del mito de la obra maestra’ (2000), Belting explica que Picasso experimenta la necessitat de produir una obra mestra, inspirant-se en una obra del passat, que ell revaloritza amb la seva mirada, però que abandona per resseguir el seu propi camí, adoptant d’aquesta manera una actitud postmoderna. Storey (2002) diu al respecte: ‘En vez de violentar los márgenes críticos de la sociedad burguesa, la obra de Pablo Picasso... no solo ha perdido la capacidad para sorprender i molestar, sino que se ha convertido en algo central, clásico, es decir, ha sido canonizada. Su poder subersivo ha sido eliminado por la academia y el museo. Ahora es el canon contra el que debe luchar la vanguardia’.
  • Las Meninas , 1957. Oli sobre tela Pablo Picasso Posem que algú fes una còpia, de bona fe, de Las Meninas. Si fos jo, arribaria un moment que pensaria entre mi: ¿i si desplaço aquesta una mica a la dreta o una mica a l’esquerra? Si es donés el cas, ho faria a la meva manera, oblidant Velázquez .» Paraules que Picasso va dir al seu secretari Jaume Sabartés. ‘ Olvidando Velázquez. Las Meninas’ (2008). Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura.
  • Las Meninas , 1957. Oli sobre tela. Pablo Picasso Picasso utilitza un l lenguaje cubista analític : El naturalisme de Velàquez es substituit per el desmembrament cubista: les figures i objectes es descomposen en facetes y plans integrats en l’espai.’
  • ‘ Picasso aplica trazos de pintura gruesos de manera agresiva i despiadada, lo que sumado a unas formas casi abstractas y el uso de colores vivos apunta a afinidades con el expresionismo abstracto americano . La infanta parece un ídolo, una niña-mujer a la manera de De Kooning’. ‘ Olvidando Velázquez. Las Meninas’ (2008). Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura
  • ‘ A través de la variación Picasso reconoce con franqueza el descreimiento del artista moderno en el poder de la pintura para representar plenamente al mundo y para hablar con voz propia, y lamenta el fin de su propia etapa de producción de obras maestras. La forma serial de estas variaciones, en la que cada obra cancela la anterior, presupone la ausencia de certezas.’ ‘ Olvidando Velázquez. Las Meninas’ (2008). Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura Las Meninas , 1957. Oli sobre tela. Pablo Picasso Amb aquesta actitud, Picasso anticipa el sentiment dels artistes a la postmodernitat.
  • Morley (1998) diu que en els nous moviments artístics, entre ells el cubisme, els artistes intenten crear nous llenguatges de representació amb els que poder expressar la complexitat del mon en ràpida transformació: ‘Las viejas formas del arte clásico, realista y convencional, eran inadecuadas para representar las condiciones del mundo moderno’. Tot i aquesta voluntat dels artistes del modernisme de trencar amb la tradició artística i de fer obres que es van considerar revolucionaries en el seu moment, avui en dia aquestes obres es consideren ‘clàsiques’ . Morley destaca també que aquestes obres han estat absorbides tant pel mon de l’art conservador, com per la cultura popular i diu: ‘ La corriente posmoderna de los años 60 fue ,en parte, un ataque populista al elitismo del modernismo .’ També parla del sorgiment de la cultura de lo kitsch . Las Meninas, 1957 (conjunt sense Velázquez ) Collage sobre fotografia Oli sobre tela Pablo Picasso Las Meninas (Isabel de Velasco, María Bárbola y Nicolasito Pertusato), 1957 Oli sobre tela Pablo Picasso
  • 4.2 La ironia i el pop art La ironia, tret característic dels artistes de la postmodernitat, està present en moltes de les obres exposades, amb el propòsit de posar en qüestió la sacralitat de l’obra d’art en si mateixa. La moda de recrear obres d’art del passat entre els artistes pop, es una resposta al mite modern de l’originalitat i la individualitat. Exemples: ‘ Las Meninas de Picasso’ Richard Hamilton. Hamilton es manté fidel a la composició del quadre de Velázquez, però substitueix els personatges amb figures que s’apropia de diferents períodes de l’obra de Picasso. Picasso ocupa la posició de Velázquez amb el símbol comunista de la falç i el martell (referència a la seva ideologia política) en lloc del atributs que Velázquez portava com a pintor de la cort
  • Las Meninas de Picasso 1973, Aiguafort. Richard Hamilton
  • El recinte , 1971 Manolo Valdés i Rafael Solves (Equip Crònica) Els personatges de Velázquez han estat substituïts per obres de Saura, Miró, Dalí, Picasso, Millares i Tàpies. Incorporen la reflexió política per mitja de la polèmica entre el pintor de la cort de FelipIV i el comunista que era Picasso i condemnen la repressió de l’Espanya franquista
  • In-fanta de Limón II , 1992 Antonio de Felipe
  • Antonio de Felipe pertany a una nova generació d‘artistes pop. Barreja l’extravagància pop amb imatges procedents dels mitjans de comunicació de masses. A In-fanta de llimona juga amb la semblança fonètica entre infanta i la marca de refresc Fanta, i substitueix les papallones de la cabellera de la Infanta María Teresa de Velázquez per grills de llimona. Harvey (1990): ‘ El despliegue de la publicidad como “arte oficial del capitalismo” incorpora las estrategias de la publicidad al arte y del arte a la publicidad.’ Wallis (2001) diu: ‘ A partir de la década de los sesenta, el propósito principal de la producción artística y la crítica de arte ha sido desmantelar el monolítico mito de la modernidad y romper su opresiva cadena de genialidades y maestros [...] Los temas escogidos por el arte pop, por ejemplo, remitían deliberadamente a la cultura popular...la producción artística surgida entre finales de los años sesenta y los años setenta, asumió el desafío de desviarse de unas categorías estéticas modernas claramente definidas...’
  • 4.3 Altres mitjans d'expressió plàstica Las Meninas. Nou Mèxic, 1987 Joel-Peter Witkin Witkin vol evocar la tragicomèdia de la vida en una era de violència. Darrera del pintor i ha una càmara fotogràfica, que l'autoretrat. Les seves composicions evoquen, sovint, passatges bíblics o pintures famoses.
  • Vídeo (digital d’alta definició) de dotze minuts 89 segons a l’Alcázar Eve Sussan
  • La videoartista Eve Sussman (nascuda al 1961) se centra igualment en les qualitats pictòriques de Las Meninas , i també en la seva aura de misteri i ambigüitat. Va quedar colpida per la qualitat gairebé fotogràfica del quadre de Velázquez i per com ocupa l’espai entre art i realitat. Servint-se d’actors per retratar els diferents personatges del quadre de Velázquez, el vídeo imagina els moments immediatament anteriors i posteriors a l’escena representada a l’Alcázar. Centrant-se en la relació personal entre individus diferents, l’artista obté la càrrega emocional i psicològica d’un llargmetratge.
  • 4. 4 Recreació de l’espai Objeto , 1978 Phillipe Comar Philippe Comar ha consagrat moltes de les seves obres a la perspectiva i a la simulació de l’espai i al cos i la seva representació. En aquesta obra ens proposa viatjar pel quadre per observar la perspectiva i diversos punts de fuga.
  • Contemplator Enim VI (Fuori l’autore), 1991 Collage sobre fotografia Giulio Paolini Paolini buida l’obra de personatges, per deixar lloc a la llum, a la perspectiva i el propi espai Al 1960 va reaccionar contra l’informalisme i es va unir al moviment arte povera. Servint-se de superfícies nues i del collage , planteja noves relacions entre l’autor, el suport i l’espectador. A la seva obra utilitza pintures d’altres artistes, calcs de guix, estampes antigues i fragments literaris. A partir del 1969 es dedica intensament al teatre.
  • Las Meninas num. 9 1981-1983 Acrílic sobre tela Soledad Sevilla Elimina els elements figuratius amb la intenció que l’atmosfera es converteixi en la protagonista del quadro. ‘ En la seva obra abstracta, etèria i plena de lirisme, hi ha ben poca cosa que evoqui l’original barroc a banda de la percepció de l’espai. Els quadres i les instal·lacions de Sevilla tracten de la nostàlgia i del sentiment de transitorietat.’ ‘ Olvidando Velázquez. Las Meninas’ (2008). Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura
  • D’après las Meninas 1975. Oli sobre tela Cristobal Toral Es va dedicar per complet a la pintura a partir del 1967. La seva obra, que barreja la figuració realista amb imatges oníriques, parla de viatges reals o imaginaris. En aquesta obra l’espai ple de maletes abandonades evoca l’exili durant el règim franquista.
  • Meninas ajupides, 1982 conegudes com Las Meninas amb llum portàtil Oli sobre tela Louis Cane Las Meninas ajupides, van néixer de la seva admiració per l’ús que fa Velázquez del color i l’espai. En les seves variacions, extremament lliures, Cane se centra en el seductor —ell en diria «eròtic»— poder del color, que proporciona als seus quadres el que ell anomena «sexualitat cromatitzada». Utilitza Las Meninas com a model per aprofundir en la seva pròpia creació artística.
    • Al intentar explicar la visita lo primer que m’ha passat es que m’ha desbordat la quantitat de significats que en podia extraure. He optat per escollir aquells quadres que m’han fet més ressò per qüestions plàstiques, tècniques o per il·lustrar les lectures que hem realitzat durant el curs.
    • Aspectes que m'interessen com a estudiant de Belles Arts:
    • Aprendre del passat: establir un diàleg entre l’art clàssic i el contemporani.
    • Qüestionar la necessitat constant d’innovació i de sorprendre, que sembla ser un dels valors de l’art actual.
    • Hi ha molts llenguatges disponibles dins del mon de l’art, des de la meva postura d’ artista cal que cerqui aquell amb el que em senti mes propera.
    • El punt de partida d’una obra d’art tant pot ser de caire intel·lectual o sociopolític (crítica social, denúncia política), com tècnic (estratègies de percepció i reflexió, diàleg visual, relació que s’estableix entre l’artista i l’espectador, materials emprats...
    • També em crida l’atenció que entre els 31 artistes exposats, només hi ha dues dones (un sis percent), lo que demostra, que tot i que les dones s’han anat incorporant al mon de l’art, encara son una minoria, i les que ho fan utilitzen altres mitjans diferents de la pintura (es el cas de la videoartista Eve Sussman i de Soledad Sevilla que incorpora la instal·lació a la seva activitat artística).
  • 5. Arquitectura i urbanisme
    • El museu Picasso ocupa cinc grans palaus del carrer de Montcada, mostra del gòtic civil català. Els palaus originals daten dels s. XIII-XIV, amb remodelacions importants al llarg del temps.
    • Al s. XIX i primera part del XX el carrer va experimentar una profunda alteració i una decadència del caràcter residencial del barri.
    • El 1947 el carrer va ser declarat Conjunt Monumental Historic-artístic. A la dècada dels cinquanta, un grup de personalitats vinculades al món cultural barceloní impulsen el projecte de revitalitzar el carrer com a focus cultural i museístic.
  • 5. 1 La creació del Museu El1963 s'inaugura el Museu Picasso al palau gòtic Aguilar (Montcada, 15), des de aleshores ha anat incorporant successius palaus, fins a l’any 1999 en que es configura com el coneixem actualment. La superfície actual és d’11.500 m2, amb 22 sales d’exposició permanent.
    • A les imatges s’aprecia el diàleg que se estableix entre:
    • gòtic/contemporani e interior/exterior
    Vistes del museu Picasso
    • L a rehabilitació arquitectònica i l'empenta d'un nou teixit social acceleren la recuperació d'aquest antic barri com a centre d'activitats lúdiques i culturals. La presència de museus i galeries ha fet de la Ribera un centre d'interès turístic i cultural, la proliferació de restaurants i bars han contribuït a la dinamització del barri.
    • Constitueix un exemple de la noció de revitalització urbana en front de la renovació urbana que propugnaven els modernistes.
    • ‘ La condición de la posmodernidad,’ Harvey (1990)
    Entrada al museu al Carrer Montcada 5. 2 La transformació del barri de la Ribera
  • Citant Harvey (1990): ‘ Hoy en día, la norma es encontrar estrategias pluralistas y orgánicas a fin de encarar el desarrollo urbano como un collage de espacios y mixturas eminentemente diferenciados, descartando los proyectos grandiosos fundados en la zonificación funcional de diferentes actividades. En la actualidad, el tema es la ciudad collage, y la noción de revitalización urbana ha sustituido a la vilipendiada renovación urbana como palabra clave del léxico de los urbanistas’ Façana posterior del Museu Picasso