Unitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon Llull.Versió1
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
6,155
On Slideshare
1,769
From Embeds
4,386
Number of Embeds
8

Actions

Shares
Downloads
21
Comments
0
Likes
0

Embeds 4,386

http://agora.educat1x1.cat 3,631
http://agora.xtec.cat 631
http://blocs.xtec.cat 59
http://insbellulla.educat1x1.cat 37
http://catalabatxillerat.blogspot.com 17
http://www.slideshare.net 8
https://twitter.com 2
https://jujo00obo2o234ungd3t8qjfcjrs3o6k-a-sites-opensocial.googleusercontent.com 1

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. UNITAT 5. LA NARRATIVA MEDIEVAL
  • 2.
    • ÍNDEX
    • 1. Context històric, social i cultural
    • 1.1. Context històric
    • 1.2. Els monestirs
    • 1.3. Les ciutats
    • 1.4. Formació de les llengües vulgars
    • 1.5. Literatura oral i literatura escrita
    • 2. Ramon Llull
    • 2.1. Vida
    • 2.2. Obra
    • 2.3. La llengua en l’obra en prosa de Llull
    • 3. Fonts consultades
  • 3.
    • Context històric, social i cultural
    • 1.1. Context històric
    • . L’edat mitjana: Període que comença amb la caiguda de l’Imperi romà (segle V) i acaba al segle XV.
    • . Visió teocèntrica del món: Déu és l’eix vertebrador de l’existència humana (una època dominada per la religiositat).
    • . La societat feudal: Una societat d’estructura piramidal. A la cúspide hi havia el rei i el papa; a sota, la noblesa i el clergat (les classes privilegiades); i, a la base, les classes populars, la gent treballadora.
    • . Pacte feudal: Compromís que prenia, públicament, un senyor feudal de protegir els seus vassalls a canvi de servei i de fidelitat.
    • 1.2. Els monestirs
    • . Els monestirs: Importants centres culturals i econòmics, a l’entorn dels quals es van establir nuclis de població.
    • . El clergat: Classe privilegiada de la societat feudal. Vivia en monestirs i es dedicava a recopilar els rotlles on es conservaven els textos escrits a mà sobre pergamí. Aquesta classe social va crear biblioteques.
  • 4.
    • 1.3. Les ciutats
    • . A partir del segle XII les ciutats medievals començaren a tenir importància. Protegides amb muralles i situades a prop d’un castell, es convertiren en centres d’intercanvi cultural i comercial.
    • . Els habitants de les ciutats medievals: els burgesos, una classe social formada per comerciants i artesans, econòmicament independents.
    • . Al principi del segle XIII: Creació de les primeres universitats (la Universitat de París; la de Bolonya (a Itàlia); la d’Oxford i la de Cambridge (a Anglaterra); la de Salamanca (a Castella), la de Lleida...
    • 1.4. Formació de les llengües vulgars
    • . El llatí, llengua parlada a l’Imperi romà, es va transformar en les diverses llengües romàniques, procedents del llatí vulgar (del llatí parlat de les classes populars, diferent del llatí culte dels textos literaris).
    • . Entre els segles IX i X, les llengües romàniques estaven ben formades i, doncs, el llatí ja era una llengua incomprensible per a molta gent. Amb tot, però, el llatí va continuar essent la llengua de prestigi, la llengua de la cultura i de les relacions internacionals, durant molt de temps.
  • 5.
    • 1.5. Literatura oral i literatura escrita
    • . Segle XII: Aparició dels primers textos escrits íntegrament en català. Són, però, documents de caràcter jurídic (el Llibre jutge ) o doctrinal (les Homilies d’Organyà , , uns sermons escrits directament en català, entre els segles XII i XIII).
    • 2. Ramon Llull (segle XIII): creador del català literari
    • 2.1. Vida
    • La vida de Ramon Llull ha pogut ésser determinada amb força rigor gràcies a un relat conegut amb el nom de Vida coetània (1311), una obra autobiogràfica en què parla dels principals fets de la seva vida.
    • . Va néixer a ciutat de Mallorca (entre 1232 i 1233).
    • . L’any 1257 es va casar amb Blanca Picany, amb qui va tenir dos fills.
    • . Entre els 25 i els 30 anys va transcórrer l’etapa cortesana de Llull (funcionari del futur rei de Mallorca, Jaume II), casat i amb família però entregat, a la vegada, a amors irregulars i a la poesia trobadoresca.
  • 6.
    • . Als 32 anys se li va aparèixer cinc vegades Jesucrist mentre componia un poema d’amor, a casa seva. Aquest fet el va fer decidir canviar de vida i seguir el camí que Déu li indicava.
    • . Llull va concretar aquest camí en tres objectius:
    • a) convertir els infidels (els musulmans) a la fe catòlica.
    • b) escriure un llibre per rebatre els errors dels infidels.
    • c) convèncer el papa (Celestí V) i els reis per tal de fundar escoles amb la intenció de formar-hi missioners.
    • . Ben convençut de portar a terme aquesta empresa, va vendre les seves propietats per a poder mantenir la seva família i va iniciar un pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia.
    • . Durant uns anys es va dedicar a formar-se intel·lectualment. I en acabar aquest període, es va retirar a Randa, on va tenir una inspiració divina de la seva Art (una mena d’enciclopèdia infal·lible per a la conversió dels homes a la fe catòlica).
    • . Any 1276: Fundació d’una escola a Miramar amb l’objectiu de formar missioners (estudi de l’àrab).
  • 7.
    • . Anys 1288-1289: Primer viatge a París per defensar la seva Art a la universitat, que va ser un fracàs.
    • . Anys 1292-1293: Viatge a Roma, sense èxit, per entrevistar-se amb el papa amb l’objectiu de convèncer-lo de la necessitat de fundar escoles per a la formació de missioners, i viatge a Gènova (crisi espiritual, física i psíquica davant la idea d’haver de divulgar tot sol la fe catòlica en terres musulmanes).
    • . Any 1297: Segona estada a París per ensenyar-hi la seva Art .
    • . Any 1300: Retorn a Mallorca.
    • . Anys 1303-1307: Expedicions evangelitzadores sense èxit al nord d’Àfrica.
    • . Any 1314: Última empresa missionera a Tunis.
    • . Entre el desembre del 1315 i el març del 1316: Mort de Llull. Va ser enterrat a l’església de Sant Francesc de Palma.
  • 8.
    • 2.2. Obra
    • . Ramon Llull va començar a escriure poesies seguint els models de l’amor cortès (etapa cortesana, a l’estil dels trobadors). Al Cant de Ramon , hi fa un balanç de la seva vida, plena d’ambicions i de fracassos.
    • . Obres en prosa: unes 265 (filosòfiques, didàctiques, místiques...), redactades en català, en llatí i en àrab.
    • . Títols més significatius:
    • a) Llibre de contemplació en Déu (1272-1275): Obra de meditació dividit en 365 capítols, un per a cada dia de l’any. Hi alliçona els diversos professionals (els metges, els advocats...).
    • b) Llibre de l’orde de cavalleria (1275-1276): Breu tractat destinat a la formació del cavaller cristià. (Els primers capítols de la novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc de Joanot Martorell mostren influència d’aquesta obra de Llull.)
    • c) Llibre d’Evast, d’Aloma e de Blanquerna son fill (1283-1286): Obra escrita en forma de novel·la, dividida en cinc llibres. Narra la vida de Blanquerna, fill d’Evast i Aloma, que, tot i que està destinat a casar-se, escull la vida religiosa. Blanquerna serà monjo, abat, bisbe i papa. Renuncia finalment al papat i es retira en una ermita on escriu el Llibre d’Amic e Amat .
  • 9.
    • d) Llibre d’Amic e Amat (1286): Obra metafòrica de meditació per a cada dia. Conté tres elements claus: l’Amic (l’home), l’Amat (Déu) i l’Amor.
    • e) Llibre de meravelles o Fèlix (1288-1289): Obra que narra el viatge del jove Fèlix, que va pel món a aprendre coses de tots els savis i ermitans que va trobant pel camí.
    • f) Llibre de les bèsties (setena part del Llibre de meravelles ): Una extensa faula que critica les ambicions humanes, el poder. El món dels animals és una caricatura del món dels homes.
    • 2.3. La llengua en l’obra en prosa de Llull
    • . Escassa presència de dialectalismes propis de Mallorca i de provençalismes.
    • . Sintaxi ben travada (coordinació i subordinació): un model de llengua que ben poc varia del català actual. Llull és considerat el creador del català literari.
  • 10.
    • 3. Fonts consultades
    • ARMENGOL, R. i altres. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Castellnou, 2008.
    • CARBONELL, A. i altres. Entre línies. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Teide, 2000.
    • GUILUZ, T. ; JUANMARTÍ, E. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Text. La Galera, 2006.