UNITAT 5. LA NARRATIVA MEDIEVAL
<ul><li>ÍNDEX </li></ul><ul><li>1. Context  històric, social i cultural </li></ul><ul><li>1.1. Context històric </li></ul>...
<ul><li>Context històric, social i cultural </li></ul><ul><li>1.1. Context històric </li></ul><ul><li>.  L’edat mitjana: P...
<ul><li>1.3. Les ciutats </li></ul><ul><li>.  A partir del segle XII les ciutats medievals començaren a tenir importància....
<ul><li>1.5. Literatura oral i literatura escrita </li></ul><ul><li>. Segle XII: Aparició dels primers textos escrits ínte...
<ul><li>.  Als 32 anys se li va aparèixer cinc vegades Jesucrist mentre componia un poema d’amor, a casa seva. Aquest fet ...
<ul><li>.  Anys 1288-1289: Primer viatge a París per defensar la seva  Art  a la universitat, que va ser un fracàs. </li><...
<ul><li>2.2. Obra </li></ul><ul><li>.  Ramon Llull va començar a escriure poesies seguint els models de l’amor cortès (eta...
<ul><li>d)  Llibre d’Amic e Amat  (1286): Obra metafòrica de meditació per a cada dia. Conté tres elements claus: l’Amic (...
<ul><li>3. Fonts consultades </li></ul><ul><li>ARMENGOL, R. i altres.  Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Castel...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Unitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon Llull.Versió1

5,857

Published on

Published in: Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
5,857
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
22
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon Llull.Versió1

  1. 1. UNITAT 5. LA NARRATIVA MEDIEVAL
  2. 2. <ul><li>ÍNDEX </li></ul><ul><li>1. Context històric, social i cultural </li></ul><ul><li>1.1. Context històric </li></ul><ul><li>1.2. Els monestirs </li></ul><ul><li>1.3. Les ciutats </li></ul><ul><li>1.4. Formació de les llengües vulgars </li></ul><ul><li>1.5. Literatura oral i literatura escrita </li></ul><ul><li>2. Ramon Llull </li></ul><ul><li>2.1. Vida </li></ul><ul><li>2.2. Obra </li></ul><ul><li>2.3. La llengua en l’obra en prosa de Llull </li></ul><ul><li>3. Fonts consultades </li></ul>
  3. 3. <ul><li>Context històric, social i cultural </li></ul><ul><li>1.1. Context històric </li></ul><ul><li>. L’edat mitjana: Període que comença amb la caiguda de l’Imperi romà (segle V) i acaba al segle XV. </li></ul><ul><li>. Visió teocèntrica del món: Déu és l’eix vertebrador de l’existència humana (una època dominada per la religiositat). </li></ul><ul><li>. La societat feudal: Una societat d’estructura piramidal. A la cúspide hi havia el rei i el papa; a sota, la noblesa i el clergat (les classes privilegiades); i, a la base, les classes populars, la gent treballadora. </li></ul><ul><li>. Pacte feudal: Compromís que prenia, públicament, un senyor feudal de protegir els seus vassalls a canvi de servei i de fidelitat. </li></ul><ul><li>1.2. Els monestirs </li></ul><ul><li>. Els monestirs: Importants centres culturals i econòmics, a l’entorn dels quals es van establir nuclis de població. </li></ul><ul><li>. El clergat: Classe privilegiada de la societat feudal. Vivia en monestirs i es dedicava a recopilar els rotlles on es conservaven els textos escrits a mà sobre pergamí. Aquesta classe social va crear biblioteques. </li></ul>
  4. 4. <ul><li>1.3. Les ciutats </li></ul><ul><li>. A partir del segle XII les ciutats medievals començaren a tenir importància. Protegides amb muralles i situades a prop d’un castell, es convertiren en centres d’intercanvi cultural i comercial. </li></ul><ul><li>. Els habitants de les ciutats medievals: els burgesos, una classe social formada per comerciants i artesans, econòmicament independents. </li></ul><ul><li>. Al principi del segle XIII: Creació de les primeres universitats (la Universitat de París; la de Bolonya (a Itàlia); la d’Oxford i la de Cambridge (a Anglaterra); la de Salamanca (a Castella), la de Lleida... </li></ul><ul><li>1.4. Formació de les llengües vulgars </li></ul><ul><li>. El llatí, llengua parlada a l’Imperi romà, es va transformar en les diverses llengües romàniques, procedents del llatí vulgar (del llatí parlat de les classes populars, diferent del llatí culte dels textos literaris). </li></ul><ul><li>. Entre els segles IX i X, les llengües romàniques estaven ben formades i, doncs, el llatí ja era una llengua incomprensible per a molta gent. Amb tot, però, el llatí va continuar essent la llengua de prestigi, la llengua de la cultura i de les relacions internacionals, durant molt de temps. </li></ul>
  5. 5. <ul><li>1.5. Literatura oral i literatura escrita </li></ul><ul><li>. Segle XII: Aparició dels primers textos escrits íntegrament en català. Són, però, documents de caràcter jurídic (el Llibre jutge ) o doctrinal (les Homilies d’Organyà , , uns sermons escrits directament en català, entre els segles XII i XIII). </li></ul><ul><li>2. Ramon Llull (segle XIII): creador del català literari </li></ul><ul><li>2.1. Vida </li></ul><ul><li>La vida de Ramon Llull ha pogut ésser determinada amb força rigor gràcies a un relat conegut amb el nom de Vida coetània (1311), una obra autobiogràfica en què parla dels principals fets de la seva vida. </li></ul><ul><li>. Va néixer a ciutat de Mallorca (entre 1232 i 1233). </li></ul><ul><li>. L’any 1257 es va casar amb Blanca Picany, amb qui va tenir dos fills. </li></ul><ul><li>. Entre els 25 i els 30 anys va transcórrer l’etapa cortesana de Llull (funcionari del futur rei de Mallorca, Jaume II), casat i amb família però entregat, a la vegada, a amors irregulars i a la poesia trobadoresca. </li></ul>
  6. 6. <ul><li>. Als 32 anys se li va aparèixer cinc vegades Jesucrist mentre componia un poema d’amor, a casa seva. Aquest fet el va fer decidir canviar de vida i seguir el camí que Déu li indicava. </li></ul><ul><li>. Llull va concretar aquest camí en tres objectius: </li></ul><ul><li>a) convertir els infidels (els musulmans) a la fe catòlica. </li></ul><ul><li>b) escriure un llibre per rebatre els errors dels infidels. </li></ul><ul><li>c) convèncer el papa (Celestí V) i els reis per tal de fundar escoles amb la intenció de formar-hi missioners. </li></ul><ul><li>. Ben convençut de portar a terme aquesta empresa, va vendre les seves propietats per a poder mantenir la seva família i va iniciar un pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia. </li></ul><ul><li>. Durant uns anys es va dedicar a formar-se intel·lectualment. I en acabar aquest període, es va retirar a Randa, on va tenir una inspiració divina de la seva Art (una mena d’enciclopèdia infal·lible per a la conversió dels homes a la fe catòlica). </li></ul><ul><li>. Any 1276: Fundació d’una escola a Miramar amb l’objectiu de formar missioners (estudi de l’àrab). </li></ul>
  7. 7. <ul><li>. Anys 1288-1289: Primer viatge a París per defensar la seva Art a la universitat, que va ser un fracàs. </li></ul><ul><li>. Anys 1292-1293: Viatge a Roma, sense èxit, per entrevistar-se amb el papa amb l’objectiu de convèncer-lo de la necessitat de fundar escoles per a la formació de missioners, i viatge a Gènova (crisi espiritual, física i psíquica davant la idea d’haver de divulgar tot sol la fe catòlica en terres musulmanes). </li></ul><ul><li>. Any 1297: Segona estada a París per ensenyar-hi la seva Art . </li></ul><ul><li>. Any 1300: Retorn a Mallorca. </li></ul><ul><li>. Anys 1303-1307: Expedicions evangelitzadores sense èxit al nord d’Àfrica. </li></ul><ul><li>. Any 1314: Última empresa missionera a Tunis. </li></ul><ul><li>. Entre el desembre del 1315 i el març del 1316: Mort de Llull. Va ser enterrat a l’església de Sant Francesc de Palma. </li></ul>
  8. 8. <ul><li>2.2. Obra </li></ul><ul><li>. Ramon Llull va començar a escriure poesies seguint els models de l’amor cortès (etapa cortesana, a l’estil dels trobadors). Al Cant de Ramon , hi fa un balanç de la seva vida, plena d’ambicions i de fracassos. </li></ul><ul><li>. Obres en prosa: unes 265 (filosòfiques, didàctiques, místiques...), redactades en català, en llatí i en àrab. </li></ul><ul><li>. Títols més significatius: </li></ul><ul><li>a) Llibre de contemplació en Déu (1272-1275): Obra de meditació dividit en 365 capítols, un per a cada dia de l’any. Hi alliçona els diversos professionals (els metges, els advocats...). </li></ul><ul><li>b) Llibre de l’orde de cavalleria (1275-1276): Breu tractat destinat a la formació del cavaller cristià. (Els primers capítols de la novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc de Joanot Martorell mostren influència d’aquesta obra de Llull.) </li></ul><ul><li>c) Llibre d’Evast, d’Aloma e de Blanquerna son fill (1283-1286): Obra escrita en forma de novel·la, dividida en cinc llibres. Narra la vida de Blanquerna, fill d’Evast i Aloma, que, tot i que està destinat a casar-se, escull la vida religiosa. Blanquerna serà monjo, abat, bisbe i papa. Renuncia finalment al papat i es retira en una ermita on escriu el Llibre d’Amic e Amat . </li></ul>
  9. 9. <ul><li>d) Llibre d’Amic e Amat (1286): Obra metafòrica de meditació per a cada dia. Conté tres elements claus: l’Amic (l’home), l’Amat (Déu) i l’Amor. </li></ul><ul><li>e) Llibre de meravelles o Fèlix (1288-1289): Obra que narra el viatge del jove Fèlix, que va pel món a aprendre coses de tots els savis i ermitans que va trobant pel camí. </li></ul><ul><li>f) Llibre de les bèsties (setena part del Llibre de meravelles ): Una extensa faula que critica les ambicions humanes, el poder. El món dels animals és una caricatura del món dels homes. </li></ul><ul><li>2.3. La llengua en l’obra en prosa de Llull </li></ul><ul><li>. Escassa presència de dialectalismes propis de Mallorca i de provençalismes. </li></ul><ul><li>. Sintaxi ben travada (coordinació i subordinació): un model de llengua que ben poc varia del català actual. Llull és considerat el creador del català literari. </li></ul>
  10. 10. <ul><li>3. Fonts consultades </li></ul><ul><li>ARMENGOL, R. i altres. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Castellnou, 2008. </li></ul><ul><li>CARBONELL, A. i altres. Entre línies. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Teide, 2000. </li></ul><ul><li>GUILUZ, T. ; JUANMARTÍ, E. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Text. La Galera, 2006. </li></ul>
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×