Unitat 1. Els GèNeres Literaris. Versió 1

1,036 views

Published on

Published in: Travel, Entertainment & Humor
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,036
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
16
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat 1. Els GèNeres Literaris. Versió 1

  1. 1. UNITAT 1. ELS GÈNERES LITERARIS
  2. 2. <ul><li>ÍNDEX </li></ul><ul><li>1. Definició </li></ul><ul><li>2. Característiques </li></ul><ul><li>3. Classificació </li></ul><ul><li>3.1. La poesia </li></ul><ul><li>3.2. La narrativa </li></ul><ul><li>3.3. El teatre </li></ul><ul><li>4. Fonts consultades </li></ul>
  3. 3. <ul><li>Definició </li></ul><ul><li>Gèneres literaris: Manifestacions formals de les obres literàries que es classifiquen tenint en compte l’estructura i el contingut. </li></ul><ul><li>2. Característiques </li></ul><ul><li>• Predomini de la funció poètica del llenguatge: l’atenció de l’acte comunicatiu se centra en el missatge, en la manera com aquest s’estructura i s’expressa. </li></ul><ul><li>• El llenguatge literari: creatiu, carregat d’expressivitat amb l’ús de figures retòriques (efecte estètic). </li></ul>
  4. 4. <ul><li>3. Classificació </li></ul><ul><li>3.1. La poesia </li></ul><ul><li>3.1.1. La poesia narrativa </li></ul><ul><li>La poesia narrativa és la poesia èpica (narració de les gestes dels herois o dels fets històrics o llegendaris d’un poble, d’una comunitat ; per exemple: l’ Odissea d’Homer). </li></ul><ul><li>3.1.2. La poesia lírica </li></ul><ul><li>La poesia lírica és l’expressió dels sentiments i de les emocions del poeta. Hi predomina, doncs, la subjectivitat. </li></ul>
  5. 5. <ul><li>3.1.3. Elements bàsics de la poesia </li></ul><ul><li>• Els versos: Versos d’art menor (versos de menys de nou síl·labes) i versos d’art major (versos de nou síl·labes o més). </li></ul><ul><li>• El ritme: Repetició de combinacions de síl·labes tòniques i àtones. Les unitats rítmiques o peus rítmics més corrents en català: la combinació de dues síl·labes (àtona-tònica o tònica-àtona). </li></ul><ul><li>• La rima: Repetició dels sons al final dels versos a partir de l’última vocal tònica. </li></ul><ul><li>Classificació: </li></ul><ul><li>. Consonant: Repetició de sons vocàlics i consonàntics. </li></ul>
  6. 6. <ul><li>. Assonant: Repetició de sons vocàlics. </li></ul><ul><li>.Masculina: Paraula rimada: aguda. </li></ul><ul><li>.Femenina: Paraula rimada: plana o esdrúixola. </li></ul><ul><li>.Versos blancs: Versos sense rima, però subjectes a una regularitat mètrica i a un ritme. </li></ul><ul><li>.Versos lliures: Versos sense rima ni regularitat mètrica. </li></ul><ul><li>• Les estrofes </li></ul><ul><li>Classificació: </li></ul><ul><li>.L’apariat: Dos versos amb rima consonant. </li></ul><ul><li>.El tercet: Estrofa de tres versos. </li></ul>
  7. 7. <ul><li>. La quarteta: Estrofa de quatre versos d’art menor. </li></ul><ul><li>.El quartet: Estrofa de quatre versos d’art major. </li></ul><ul><li>.El quintet: Agrupament de cinc versos d’art menor o major. </li></ul><ul><li>.El sextet: Estrofa de sis versos, d’art menor o major. </li></ul><ul><li>.L’octava: Estrofa de vuit versos, generalment d’art major. </li></ul><ul><li>.La dècima: Composició mètrica de deu versos, generalment d’art menor. </li></ul><ul><li>.El sonet: Composició mètrica formada per dos quartets i dos tercets. </li></ul><ul><li>(Versos isosil·làbics : Versos amb el mateix nombre de síl·labes; Versos anisosil·làbics : Versos amb un nombre de síl·labes diferent.) </li></ul>
  8. 8. <ul><li>3.1.4. Les figures retòriques (Vegeu pàgines 12-14 del llibre de text.) </li></ul><ul><li>• Les fonètiques: Incideixen en els sons de les paraules. A tall d’exemple, l’ homofonia : identificació fonètica total de dues paraules de significat diferent (exemple: tems i temps ) . </li></ul><ul><li>• Les morfosintàctiques: Incideixen en la forma. A tall d’exemple, el polisíndeton : ús abundant de conjuncions coordinades. </li></ul><ul><li>• Les semàntiques: Incideixen en el significat. A tall d’exemple, la hipèrbole : exageració (exemple: personatges que es feien ombra amb els peus ). </li></ul>
  9. 9. <ul><li>3.2. La narrativa </li></ul><ul><li>Gènere literari l’autor del qual narra uns fets reals, imaginaris o fantàstics. </li></ul><ul><li>3.2.1. Classificació </li></ul><ul><li>▪ Narrativa de ficció </li></ul><ul><li>a) Culta </li></ul><ul><li>Conte: Narració breu, en prosa, de gran intensitat narrativa. </li></ul><ul><li>Novel·la: Narració extensa, en prosa, que explica una història de ficció (novel·la realista; històrica; d’aventures; psicològica...). </li></ul>
  10. 10. <ul><li>b) Popular </li></ul><ul><li>Rondalla: Narració breu de caràcter oral destinada als nens, situada en un espai i en un temps indeterminats, que combina fets reals i fantàstics, amb una finalitat moralitzadora. </li></ul><ul><li>Llegenda: Narració fantàstica que parteix d’un fet històric, situada en un espai i en un temps determinats, concrets. </li></ul><ul><li>▪ Narrativa de no ficció (prosa literària) més representativa </li></ul><ul><li>Assaig: Exposició de les opinions de l’autor sobre temes ben diversos (política, història...). </li></ul><ul><li>Dietari: Registre de les anotacions que l’autor fa diàriament de les vivències, de les reflexions... </li></ul>
  11. 11. <ul><li>Memòries: Narració de fets públics i privats viscuts per l’autor. </li></ul><ul><li>Biografia: Obra narrativa sobre la vida d’un personatge escrita per estudiosos amb l’objectiu de destacar-ne el protagonisme en la vida pública i en les activitats diverses (professionals, creatives...). </li></ul><ul><li>3.2.2. Elements bàsics de la narrativa </li></ul><ul><li>• Estructura: Manera com s’ordenen els fets d’una narració. </li></ul><ul><li>.Lineal: Fets narrats cronològicament. </li></ul><ul><li>.No lineal: Fets narrats que es presenten a partir d’anticipacions o retrospeccions. </li></ul><ul><li>.Oberta: Sense desenllaç concret de la història. </li></ul>
  12. 12. <ul><li>• El punt de vista: Perspectiva del narrador en relació als fets que explica i l’actitud que hi adopta. </li></ul><ul><li>.Intern (1a persona) : El narrador és un personatge de la història. </li></ul><ul><li>.Extern (3a persona) : El narrador és un personatge que no participa dels fets de la història. Pot ser omniscient (narrador que ho sap tot sobre els personatges i sobre la història) o objectiu (narrador que només sap tot allò que es pot veure; no entra, doncs, en l’interior dels personatges). </li></ul><ul><li>• L’espai: Marc ambiental (tancat o obert) on passen els fets de la narració. </li></ul>
  13. 13. <ul><li>• El temps </li></ul><ul><li>. Extratextual o històric : Època en la qual passen els esdeveniments narrats. </li></ul><ul><li>. Intern (textual) o narratiu: Durada dels esdeveniments narrats. </li></ul><ul><li>• Els personatges </li></ul><ul><li>. Principals: Protagonistes de l’acció. </li></ul><ul><li>. Secundaris: Personatges que no formen el nucli de l’acció. </li></ul><ul><li>. Plans: Personatges simples en la seva caracterització. No pateixen canvis al llarg de la narració. </li></ul><ul><li>. Rodons: Personatges complexos en la seva caracterització. L’entorn, els altres personatges i els fets que els passen els fan canviar en la manera de pensar, d’actuar... </li></ul>
  14. 14. <ul><li>3.3. El teatre </li></ul><ul><li>Gènere literari que representa fets reals o imaginaris en un espai concret, davant d’un públic. </li></ul><ul><li>3.3.1. Classificació </li></ul><ul><li>▪ El teatre culte </li></ul><ul><li>a) La tragèdia (origen: antiga Grècia) : Presenta un conflicte irresoluble amb conseqüències tràgiques. El llenguatge és culte. </li></ul><ul><li>b) El drama (origen: drama satíric grec) : Gènere mixt (a mig camí entre la tragèdia i la comèdia). També presenta un conflicte desgraciat (com la tragèdia), però se sol ambientar en un món real i els personatges són més propers a l’espectador que no pas els tràgics. Utilitza un llenguatge estàndard. </li></ul>
  15. 15. <ul><li>c) La comèdia (origen: antiga Grècia) : Presenta una acció des d’un punt de vista humorístic, amb desenllaç feliç. Utilitza un llenguatge col·loquial. Té una intenció crítica o moralitzadora. </li></ul><ul><li>▪ El teatre popular </li></ul><ul><li>Teatre religiós: Els misteris (temàtica religiosa), agrupats en cicles segons el tema i l’època de l’any (per exemple: els Pastorets, la Passió d’Esparreguera...). </li></ul><ul><li>b) Teatre profà </li></ul><ul><li>Entremès: Peça teatral breu escrita en un llenguatge simple, representada entre les parts d’una comèdia. </li></ul><ul><li>Sainet: Peça teatral d’un sol acte que retrata les classes socials amb ironia (precedent de la comèdia de costums). </li></ul>
  16. 16. <ul><li>3.3.2. Elements bàsics del teatre </li></ul><ul><li>• Els actes: Parts principals en què es divideix una obra de teatre. </li></ul><ul><li>• Les escenes: Parts en què es divideix cada acte. </li></ul><ul><li>• Els quadres: Parts de cada acte amb el mateix escenari. </li></ul><ul><li>• L’estructura argumental </li></ul><ul><li>.Plantejament: Presentació dels personatges i exposició del conflicte. </li></ul><ul><li>.Nus: Part en què es desenvolupa la trama. </li></ul><ul><li>.Desenllaç: Part en la qual es resol el conflicte. </li></ul>
  17. 17. <ul><li>4. Fonts consultades </li></ul><ul><li>ARMENGOL, R. i altres. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Castellnou, 2008. </li></ul><ul><li>CARBONELL, A. i altres. Entre línies. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Teide, 2000. </li></ul><ul><li>GUILUZ, T. ; JUANMARTÍ, E. Llengua catalana i literatura 1. Barcelona: Text. La Galera, 2006. </li></ul>

×