Presentació Projectes I Serveis aQa 3.0 - DIBA

895 views

Published on

Published in: Business, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
895
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
9
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Presentació Projectes I Serveis aQa 3.0 - DIBA

  1. 1. “R ESPONEM A LES NECESSITATS CANVIANTS DE LA INDÚSTRIA TURÍSTICA CATALANA ENFRONT A LA COMPETÈNCIA INTERNACIONAL”
  2. 2. N O S A L T R E S Som un grup de professionals joves, dinàmics , amb una forta vocació i una dilatada experiència dins el sector turístic . Dinamisme i flexibilitat , per això el networking amb nadius de cada mercat emissor ens permet una ràpida capacitat d’adaptació als requeriments d’un món global i constantment canviant. Eficàcia i eficiència, per a assolir les fites i els objectius establerts, tot optimitzant la utilització dels recursos disponibles. Sostenibilitat i responsabilitat de cara a les generacions futures, racionalitzant l’ús dels recursos, començant per la nostra pròpia organització. Implicació social, perquè creiem en les persones i en el seu potencial, mitjançant l’aprofitament de les innovacions tecnològiques.
  3. 3. N O S A L T R E S Emprant una forta metodologia tipus “puzle”, clau de l’èxit dels nostres projectes, que ens permet constituir l’equip interdisciplinari més adequat a cada un d’ells. Realitzant tours d’horitzó i prospeccions tècniques , que aportin una visió completa de la transversalitat del turisme. Col·laborant estretament amb les autoritats regionals i locals, per tal de copsar les realitats específiques de cada demarcació i treballar en sintonia amb elles. Perquè creiem en el desenvolupament sostenible dels negocis però sempre des d’una vessant competitiva.
  4. 4. P R O J E C T E S Recull d’alguns projectes portats a terme per aQa 3.0 i el seu networking. - -
  5. 5. Fes clic al projecte…
  6. 6. I M P L A N TA C I Ó D E S I S T E M E S D E Q U A L I TAT (Execució: 2008 – 2009) Implantació de SICTED (Sistema Integral de Calidad Turística en Destinos) del ICTE a Salou (Tarragona) i Ribadesella (Astúries). Implantació de la ISO 14001 a Montserrat. Implantació del Sistema Q de Qualitat a tres hotels d’Andalusia (dos a Càdis i un a Sevilla); seguiment i assessorament al responsable de qualitat de l’hotel sevillà. Assessorament en la política de qualitat de Ribadesella com a destinació turística . (Execució: 2005 – 2008) Consecució i actualització del certificat ISO 9001:2000 (Sistema de Gestió de Qualitat) a Viatges Iberia Business Travel. Projectes & Serveis
  7. 7. C R E A C I Ó I D E S E N V O L U PA M E N T DEL PRODUCTE MÓN SANT BENET (Execució: 2006 – 2007) E N T I T A T : C a i x a M a n r e s a M A R C D ’ A C T U A C I Ó : L’any 2000 Caixa Manresa va comprar el Monestir de Sant Benet, construït al segle X i que, durant una part del segle XX, havia estat la residència d’estiu del pintor modernista Ramon Casas. La necessària rehabilitació de l’obra arquitectònica passava, al mateix temps, per convertir l’espai en una destinació turística important, completada amb projectes educatius i culturals. La integració de serveis de nova planta en un complex lúdic al voltat d’un monument històric de la talla del Monestir de Sant Benet, fou una la primera experiència d’aquest tipus portada a terme a Catalunya.
  8. 8. C R E A C I Ó I D E S E N V O L U PA M E N T DEL PRODUCTE MÓN SANT BENET (Execució: 2006 – 2007) O B J E C T I U S : Revitalitzar el Monestir de Sant Benet, tot convertint-lo en un dels principals centres d’atracció turística de la Catalunya Central. Fusionar l'art medieval, la natura, la cultura i la ciència per oferir un espai únic a Catalunya, d’una gran singularitat i una forta vocació internacional. Integrar diversos projectes en un mateix espai per tal de configurar una proposta d'oci i cultura atractiva i pensada per a tots els públics. C REANT PRODUCTE TURÍSTIC...
  9. 9. C R E A C I Ó I D E S E N V O L U PA M E N T DEL PRODUCTE MÓN SANT BENET (Execució: 2006 – 2007) T A S Q U E S :  Creació i desenvolupament del model de gestió dels serveis personals i culturals de Mon Sant Benet (MSB).  Creació del producte Món Sant Benet: tipologia de visites, “targets” de visitants, política de comercialització, etc.  Definició i gestió de la visita a la seu de la fundació Alimentació i Ciència (Alícia).  Definició, gestió i execució de l’estratègia de màrqueting, comunicació i comercialització de MSB i la Fundació Alícia.  Creació i posicionament de la nova marca en el mercat turístic i cultural nacional i internacional, i d’Alícia en el mercat gastronòmic. Projectes & Serveis
  10. 10. P R O G R A M A D ’A P R O F I TA M E N T D E F I R E S INTERNACIONALS (Execució: 2008 – 2009) E N T I T A T : S e c r e t a r i a d e T u r i s m o d e C a m p e c h e , M é x i c o M A R C D ’ A C T U A C I Ó : Mèxic fou, l’any 2006, la 8ª destinació a nivell mundial, únicament superat, en tot el continent americà, pels Estats Units d’Amèrica. La Secretaria de Turisme de l’Estat de Campeche té com un objectiu bàsic la promoció d’aquest estat entre els mercats emissors europeus. La participació de Campeche a les principals Fires del sector turístic a Europa (FITUR, ITB, París, TTG o WTM) és un primer pas per donar a conèixer el seu producte. Per optimitzar aquestes participacions es concreten accions puntuals per cada Fira i per cada mercat emissor.
  11. 11. P R O G R A M A D ’A P R O F I TA M E N T D E F I R E S INTERNACIONALS (Execució: 2008 – 2009) O B J E C T I U S : Optimitzar la participació de la delegació del destí a les diverses fires europees, maximitzant el resultat de les mateixes en termes de coneixement del mercat , d’oportunitats de negoci i de promoció comercial i comunicacional. Mitjançant una agenda d’entrevistes comercials, amb els principals operadors turístics de cada mercat emissor. Així com, amb els “ Media Turístics ” de cada país. (els grans proscriptors de viatges). * Finalment, l’èxit en el desenvolupament dels contactes establerts depèn, en gran mesura, del follow-up posterior que duem a terme.
  12. 12. P R O G R A M A D ’A P R O F I TA M E N T D E F I R E S INTERNACIONALS (Execució: 2008 – 2009) E S T R U C T U R A : Per cada una de les Fires proposades, el programa consta de 3 grans fases: FASE I - Estudi de Presentació general del mercat emissor. mercat on es realitza la Situació econòmica i social del mercat emissor i principals característiques de la seva política econòmica. Fira Panorama del turisme internacional i previsions d’evolució a curt termini. El consum turístic per part dels ciutadans del mercat emissor en qüestió El perfil del turista el mercat emissor en qüestió Oferta turística emissora Touroperació, AAVV & Apunts sobre la comercialització: Anàlisis DAFO Recomanacions per a la comercialització del destí en el mercat en qüestió
  13. 13. P R O G R A M A D ’A P R O F I TA M E N T D E F I R E S INTERNACIONALS (Execució: 2008 – 2009) FASE II - Organització de l’agenda de Selecció dels operadors i mitjans més interessants per a treball de la les característiques del destí, tant a partir de les bases delegació del de dades d’aQa-Consulting 3.0 com a partir d’altres fonts d’informació. destí durant la Fira Concertació de cites i entrevistes entre operadors i mitjans i la delegació del destí. Tancament de l’agenda comercial pels dies de fira professional. Elaboració d’un dossier per la Fira: fitxes tècniques de cada operador i mitjà, fitxes d’entrevista, mapes, targeters, etc.
  14. 14. P R O G R A M A D ’A P R O F I TA M E N T D E F I R E S INTERNACIONALS (Execució: 2008 – 2009) FASE III - “Coaching” durant la Fira i follow-up dels contactes Acompanyament i assistència a les entrevistes per part establerts d’un consultor d’aQa Consulting 3.0. Identificació d’oportunitats sorgides arrel de les entrevistes realitzades. Elaboració d’un informe final de la participació a la Fira. Assessorament en el seguiment dels contactes realitzats i en les possibles accions comercials a dur a terme.
  15. 15. P R O G R A M A D ’A P R O F I TA M E N T D E F I R E S INTERNACIONALS (Execució: 2008 – 2009) E X E M P L E R E S U L T A T : A g e n d a e n t r e v i s t e s I T B 2 0 0 9 . Hora Miércoles 11 de Marzo 2009 Hora Jueves 12 de Marzo 2009 Hora Viernes 13 de Marzo 2009 PR ultramar Touristik International Discover Mexico Diving FVW Mediagruppe 10:45 Mr. Roger Przybylski 10:00 Ms. Irene Baden 11:00 Heike Beller Stand de México. Stand de México. Stand de México. Helios Reisen Trails Natur- u. Erlebnisreisen Diamir Erlebnisreisen 11:30 Ms. Claudia Wagner 11:00 Mr. Witmann 12:00 Mr. Günter Stand De México Stand de México. Stand de Diamir Sommer Fernreisen Audubon Dr. Tigges 12:30 Mr. Sommer 11:30 Ms. Elizabeth Marvin 13:00 Mr. Drengenberg Stand de Sommer Fernreisen Stand de México. Stand de México NeckermanReise & Thomas Cook Studienreisen Meseta Tours 14:30 Mr. Roland Junker 12:00 Mr. Dieter Schetat, 14:30 Mr. Jürgen Welz Stand De México. Stand de México Stand de México Lernidee Erlebnisreisen Continental Reiseagentur Ikarustours 16:00 Mr. Michael Lange 15:00 Ms. Leticia Pluemer 15:30 Mr. Tobias Bening Stand De México. Stand de México. Stand de México. Native Trails Destinos Latinos AvenTOURa 16:30 Mr. Olaf Bock von Gersum 16:30 Mr. Ricardo Navarrete 16:00 Mr. Stephan Daniels Stand De México. Stand de México. Stand De México. Palmisol Reisen TUI Rewe touristik 17:30 Ms. Corinne Bergman 17:00 Ms. Bettina Hessberger. 16:30 Ms. Andrea Schlage Stand De México. Stand De México. Stand De México. CSI – Culb Suedamerika Int Gebeco Länder Erleben America Andina 18:00 Mr. Fabián Hirsch 17:30 Mr. Andre Friedrichs 17:00 Ms. Katrhin Osterman Stand De México. Stand De México. Stand De México. Fischer South America Mexico Direkt Touristik Kiwi Tours 18:30 Ms. Edith Perroud 18:00 Ms. Dinkelacker 17:30 Ms. Katja Schmitt-Sody Stand De México. Stand De México. Stand De México.
  16. 16. P R O G R A M A D ’A P R O F I TA M E N T D E F I R E S INTERNACIONALS E X E M P L E R E S U L T A T : Fitxa TTOO, FITUR 2009.
  17. 17. E L F OLLOW- UP JA EL REALITZEM “IN-SITU”… Exemple del nostre full de recollida de dades d u ra nt l ’e nt re v i s t a Posteriorment, ens permet realitzar el follow-up dels contactes I finalment, actualitzar la nostra base de dades de touroperadors i mitjans. Projectes & Serveis
  18. 18. E S T U D I D ’ I M PA C T E I D E P O S I C I O N A M E N T M E D I ÀT I C S D E C ATA L U N YA A F R A N Ç A (Execució: Anual, de 2004 – 2008) E N T I T A T : C e n t r e d e P r o m o c i ó d e T u r i s m e d e C a t a l u n y a a F r a n ç a M A R C D ’ A C T U A C I Ó : França, principal mercat emissor per a Catalunya, és un mercat amb hàbits de consum propis. Els francesos s’informen, preparen i compren individualment les seves vacances. La presència del sector turístic català en aquests mitjans de comunicació és indispensable. Identificant la presència mediàtica es pot treballar amb els mitjans de comunicació adequats. Aquesta eina esdevé elemental a l’hora d’elaborar els futurs plans estratègics i de comunicació turística.
  19. 19. E S T U D I D ’ I M PA C T E I D E P O S I C I O N A M E N T M E D I ÀT I C S D E C ATA L U N YA A F R A N Ç A (Execució: Anual, de 2004 – 2008) O B J E C T I U S : Proposar unes recomanacions i estratègies que facilitin l’elaboració d’un pla d’accions comunicacionals. El primer pas és analitzar la presència del sector turístic català als mitjans de comunicació francesos. Identificant fortaleses, debilitats i tota circumstància destacable, per definir el posicionament mediàtic de Catalunya. El següent pas és l’estudi de la conjuntura mediàtica francesa, per identificar les oportunitats i amenaces i millorar el posicionament mediàtic, en termes quantitatius, qualitatius i d’impacte social. Finalment, la formulació de recomanacions i la seva aplicació pràctica en estratègies i accions de comunicació.
  20. 20. E S T U D I D ’ I M PA C T E I D E P O S I C I O N A M E N T M E D I ÀT I C S D E C ATA L U N YA A F R A N Ç A (Execució: Anual, de 2004 – 2008) E S T R U C T U R A : Consta de 4 grans blocs: Anàlisi global del tractament mediàtic de l’any en qüestió, analitzant i BLOC 1 - Estudi valorant: de la presència L’evolució temporal de les publicacions i emissions catalana als mitjans de Les províncies representades comunicació Les marques turístiques presentades Els productes turístics tractats L’opinió expressada La valoració econòmica dels articles publicats i de les emissions realitzades Els diferents mitjans de comunicació que han publicat articles o difós emissions sobre Catalunya Evolució comparativa de tots aquests factors respecte els anys anteriors. Incidència del Centre de Promoció en l’origen, la publicació i la difusió d’articles i emissions sobre Catalunya. Estudi detallat del tractament mediàtic dels principals productes turístics catalans.
  21. 21. E S T U D I D ’ I M PA C T E I D E P O S I C I O N A M E N T M E D I ÀT I C S D E C ATA L U N YA A F R A N Ç A (Execució: Anual, de 2004 – 2008) BLOC 2 - Anàlisi Detallant-ne: de la conjuntura Perfil socioeconòmic del turista francès mediàtica francesa Evolució i tendència de la premsa escrita Difusió i audiència dels principals mitjans escrits Implantació i audiència d’Internet com a mitjà de comunicació Implantació social i audiència dels principals mitjans audiovisuals (ràdio i televisió) Identificació dels mitjans de comunicació més utilitzats i freqüentats pels turistes potencials
  22. 22. E S T U D I D ’ I M PA C T E I D E P O S I C I O N A M E N T M E D I ÀT I C S D E C ATA L U N YA A F R A N Ç A (Execució: Anual, de 2004 – 2008) BLOC 3 - Interrelació entre el tractament mediàtic constatat i la conjuntura mediàtica francesa Detall de la presència catalana en els principals mitjans francesos, aquells de major difusió i audiència i aquells amb més implantació entre els turistes potencials. Anàlisi DAFO (debilitats – amenaces – fortaleses – oportunitats) del tractament mediàtic del sector turístic català per part dels mitjans de comunicació francesos.
  23. 23. E S T U D I D ’ I M PA C T E I D E P O S I C I O N A M E N T M E D I ÀT I C S D E C ATA L U N YA A F R A N Ç A (Execució: Anual, de 2004 – 2008) BLOC 4 – Definició d’estratègies a implementar & Proposta d’accions operatives
  24. 24. E S T U D I D ’ I M PA C T E I D E P O S I C I O N A M E N T M E D I ÀT I C S D E C ATA L U N YA A F R A N Ç A (Execució: Anual, de 2004 – 2008) E X E M P L E R E S U L T A T : R e s u m s u m a r i e x e c u t i u e s t u d i ( a n y 2 0 0 6 ) . Aquest estudi analitza les repercussions La Costa Brava, tractada per un 20,9% de mediàtiques efectuades pels mitjans de les repercussions, és l’única altra marca comunicació francesos durant l’any 2006 i turística amb un grau significatiu de que, a partir dels criteris de selecció del presència mediàtica. Centre de Promoció Turística de Catalunya a França, es poden considerar com a La Costa Daurada és l’única marca turística creadores d’opinió i/o prescriptores de catalana que experimenta un creixement viatges cap a Catalunya. continu del seu nivell de tractament mediàtic; durant els 2 últims anys s’han Les publicacions en premsa escrita duplicat el nombre d’articles i emissions que representen un 89,7% dels impactes la presenten. mediàtics de l’any 2006. La Val d’Aran és tractada de manera Un 54,1% d’aquests articles i emissions exclusiva per un 57,1% des les repercussions tracten en exclusiva la marca turística que hi fan referència; és, darrera la ciutat Barcelona, que és presentada d’alguna de Barcelona, el grau d’exclusivitat més manera per un 69,8% del total. Aquest elevat, fet que posa de manifest la elevat percentatge és, tanmateix, 2,53 punts especificitat d’aquesta demarcació inferior al de l’any 2005.
  25. 25. E S T U D I D ’ I M PA C T E I D E P O S I C I O N A M E N T M E D I ÀT I C S D E C ATA L U N YA A F R A N Ç A (Execució: Anual, de 2004 – 2008) Les marques turístiques menys tractades Amb una tendència general a l’alça, la (Terres de l’Ebre, Terres de Lleida i Costa cobertura mediàtica de productes d’alt valor de Barcelona - Maresme) ho són, afegit com el turisme de luxe, el turisme de bàsicament, en repercussions que combinen wellness o el turisme de parc temàtics diverses marques. comença a ésser significativa. Les emissions radiofòniques i Un 88,2% dels mitjans que han tractat televisives, així com els articles publicats Catalunya són mitjans de premsa escrita. per mitjans online, es centren gairebé exclusivament en la ciutat de Barcelona. S’observa una forta concentració en la localització geogràfica d’aquests mitjans: un El turisme cultural continua essent el 51% de les repercussions ha estat dut a producte turístic més tractat; és presentat terme per mitjans amb seu a la regió de Ile- per un 60% dels articles i emissions. de-France, amb centre a París. Tot i la reducció experimentada respecte Els mitjans dels departaments del sud- l’any 2005 , el turisme gastronòmic continua oest, amb Perpinyà com a focus essent el segon amb major presència principal, són els responsables d’un altre mediàtica; és tractat per un 21,9% del total 23% del total d’impactes mediàtics. d’articles i emissions de l’any 2006.
  26. 26. E S T U D I D ’ I M PA C T E I D E P O S I C I O N A M E N T M E D I ÀT I C S D E C ATA L U N YA A F R A N Ç A (Execució: Anual, de 2004 – 2008) És precisament a Perpinyà on s’editen “La Els turistes francesos acostumen a Semaine du Roussillon” i organitzar-se els seus viatges de manera “L’Indépendant”, els dos mitjans que més individual, informant-se a través dels articles han publicat fent referència al múltiples mitjans de comunicació (premsa sector turístic català. escrita, publicacions online, emisions radiofòniques, programes de televisió) que Amb les informacions de què es tracten l’oferta turística mundial i reservant disposa, s’ha pogut valorar econòmicament directament al prestari del servei; donada la un 84% del total de repercussions proximitat geogràfica, aquesta mediàtiques de l’any 2006; el valor circumstància és encara més marcada en el publicitari d’aquests articles i emissions és cas dels viatges cap a Catalunya. de 7.483.335 euros, xifra que suposa un increment del 25,3% respecte l’any 2005. Més d’un 97% dels francesos majors de 15 anys llegeix alguna revista cada mes. L’acció del Centre de Promoció Turística de Catalunya a França ha originat un 11,8% de La popularització creixent d’Internet i el seu les repercussions mediàtiques ús cada cop més important tant per analitzades, que han produït un 40% de la informar-se com per comprar fan preveure valoració econòmica total. una sèrie de canvis en els hàbits i comportaments dels ciutadans en tant que Únicament un 22,7% dels turistes francesos consumidors. es desplacen a l’estranger; la mateixa França és, doncs, el principal competidor de Catalunya.
  27. 27. E S T U D I D ’ I M PA C T E I D E P O S I C I O N A M E N T M E D I ÀT I C S D E C ATA L U N YA A F R A N Ç A (Execució: Anual, de 2004 – 2008) La presència catalana en els diaris francesos S’ha d’aprofitar la gran cobertura mediàtica de major audiència, tant d’àmbit nacional de Barcelona i el seu prestigi entre el públic com regional, és poc significativa. francès per crear sinergies i presentar-la conjuntament amb altres marques Els diaris regionals del sud de França, amb turístiques. una destacable concentració als La cultura i la gastronomia, dos producte s departaments de Pyrénées Orientales d’una gran importància a França i en els que (Perpinyà) i Hérault (Montpellier), són els Catalunya està molt ben posicionada, han de que més referències fan al sector turístic facilitar la comunicació sobre l’oferta català. turística menys coneguda. La presència de Catalunya en algunes de les L’aprofitament d’externalitats positives, així revistes més llegides de França, tant des com la utilització de publicitat selectiva i d’un punt de vista global com temàtic, tot i esponsoritzacions, ajudarà a completar i ser força més significativa que durant l’any reforçar la imatge transmesa pels propis 2005, continua necessitant una major mitjans de comunicació. constància i notorietat. En el mercat emissor francès, una bona Algunes de les revistes més llegides pels utilització dels mitjans de comunicació és “cadres” i pels francesos amb major poder indispensable per als interessos turístics adquisitiu (> 55.000 euros nets anuals) fan catalans; d’aquí la importància de conèixer referències a Catalunya. actualitzadament la cobertura i el posicionament mediàtics de Catalunya a França. Projectes & Serveis
  28. 28. PLAN MAESTRO DE TURISMO SOSTENIBLE D E PA N A M Á 2 0 0 8 - 2 0 2 0 (Execució: 2008) E N T I T A T : I n s t i t u t o P a n a m e ñ o d e T u r i s m o ( I P A T ) M A R C D ’ A C T U A C I Ó : El sector turístic és, avui en dia, molt important per a l’economia panamenya, (creixement del 9,4% del PIB turístic durant el 2007). L’IPAT considera primordial el poder disposar d’un marc estratègic de caràcter integral per al desenvolupament turístic del país. L'establiment d’objectius i indicadors d’acompliment proporcionarà el marc necessari per a desenvolupar el sector turístic panameny. Aquest projecte compta amb el finançament del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) i amb el suport de l’Organització Mundial del Turisme (OMT).
  29. 29. PLAN MAESTRO DE TURISMO SOSTENIBLE D E PA N A M Á 2 0 0 8 - 2 0 2 0 (Execució: 2008) O B J E C T I U S : Els objectius d’aquest Pla són múltiples i inclouen tant l’àmbit polític i institucional com les estratègies de producte i de mercat. A grans trets, es busca: Posicionar el turisme com una eina de desenvolupament sostenible que generi riquesa econòmica i social per al país. Optimitzar la captació de fonts de finançament i inversions turístiques. Adequar i enfortir l’oferta turística d’acord a les necessitats i preferències dels diversos mercat-objectiu per a cada producte turístic. Desenvolupar el mercat intern així com nous mercats emissors per consolidar el volum de turistes,la seva despesa i estada mitjana.
  30. 30. PLAN MAESTRO DE TURISMO SOSTENIBLE D E PA N A M Á 2 0 0 8 - 2 0 2 0 (Execució: 2008) E S T R U C T U R A : E n e l m a r c d ’a q u e s t P l a n M a e s t r o , l ’e q u i p d ’a Q a C o n s u l t i n g 3 . 0 f o u c o - r e s p o n s a b l e d e l ’à r e a d e màrqueting turístic; en concret es van desenvolupar 4 punts: PUNT I - Anàlisi de l’oferta Productes turístics de Panamà turística Portafoli de productes turístics Anàlisi de línies de producte sobre el potencial dels recursos turístics Fitxes per tipus de producte Conclusions per producte
  31. 31. PLAN MAESTRO DE TURISMO SOSTENIBLE D E PA N A M Á 2 0 0 8 - 2 0 2 0 (Execució: 2008) PUNT II - Anàlisi de la demanda turística Portafoli de mercats Anàlisi de la relació motivació -mercat
  32. 32. PLAN MAESTRO DE TURISMO SOSTENIBLE D E PA N A M Á 2 0 0 8 - 2 0 2 0 (Execució: 2008) PUNT III - Proposta d’estratègia de productes turístics Estratègia comercial i de màrqueting per als següents productes turístics C REUERS , MICE, SHOPPING , SOL & PLATJA , ECOTURISME , ACTIU , NÀUTIC , PESCA CIENTÍFIC , WELLNESS , CULTURAL , AGROTURISME
  33. 33. PLAN MAESTRO DE TURISMO SOSTENIBLE D E PA N A M Á 2 0 0 8 - 2 0 2 0 (Execució: 2008) PUNT IV - Proposta Programa de creació, planificació i desenvolupament de plans de programàtica per màrqueting al Plan Maestro de Programa de creació i desenvolupament d’infraestructura de Turismo en màrqueting Panamá Programa de creació i desenvolupament de màrqueting online Per a cada programa es va desenvolupar: Descripció i justificació del programa Objectius i metes de gestió Subprogrames i projectes Pressupost i fonts de finançament Període d’execució i cronograma Indicadors d’avaluació i seguiment
  34. 34. PLAN MAESTRO DE TURISMO SOSTENIBLE D E PA N A M Á 2 0 0 8 - 2 0 2 0 (Execució: 2008) E X E M P L E R E S U L T A T : S u b p r o g r a m e s d e m à r q u e t i n g o n l i n e Subprograma 1. Plan de Integración de Internet en la estrategia de marketing de la oferta turística panameña. Breve descripción del proyecto Plazo Crear un entorno Web como plataforma capaz de albergar las estrategias de negocio de la oferta Año de inicio del proyecto: 2008 turística panameña, en todos los elementos del mix de marketing: comunicación, venta, distribución Duración del proyecto: 12 años y precio. En definitiva asegurar todas aquellas características que han hecho de Internet un motor de cambio en las relaciones turísticas consumidor – prestatario de servicios en los principales mercados receptores de turismo. El marketing en Internet debe suponer para la oferta turística panameña la utilización de Internet, y de otras tecnologías digitales relacionadas con la red, con finalidades de marketing. Proyecto 1.1. Diseño y creación de un entorno Web que permita el desarrollo de una estrategia de marketing online. Proyecto 1.2. Creación de una Intranet en el seno del IPAT, con el fin de facilitar la producción de los diferentes grupos de trabajo, como un importante medio de difusión de información interna. Actores principales de implementación Actores secundarios y/o relacionados al proyecto Coordinador general: IPAT Empresas informáticas contratadas y consultoras externas que provean del knowhow necesario. Espacios turísticos de implementación principal del proyecto Todo Panamá. Costo aproximado en USD: x Fuentes de financiamiento posibles: Fondos FEV.
  35. 35. PLAN MAESTRO DE TURISMO SOSTENIBLE D E PA N A M Á 2 0 0 8 - 2 0 2 0 (Execució: 2008) Subprograma 2. Plan de integración de Internet como recurso de investigación de mercados. Breve descripción del proyecto Plazo La gran cantidad de información volcada en la red y la naturaleza interactiva de este medio, hacen de Año de inicio del proyecto: 2010 Internet un entorno adecuado para la obtención de información, tanto secundaria como primaria. El Duración del proyecto: 11 años gobierno panameño debe considerar Internet como un recurso imprescindible para la investigación de mercados, tanto en la propia página Web como en otros recursos ajenos que, sin duda, deberían constituir una auténtica base de datos que permitan conocer, analizar y estudiar las tendencias turísticas internacionales y hacia el Panamá. Esta informació es básica para anticiparse al futuro y generar un plan de acciones que mejoren la competitividad de la oferta turística panameña. Proyecto 2.1. Creación de directorios y bases de datos para la recogida de la información. Proyecto 2.2. Diseño de un servicio de buscador que permita al usuario realizar búsquedas de datos sobre recursos del directorio y su ubicación. Proyecto 2.3. Diseño de un grupo de trabajo que se encargue de las tareas de observación y análisis de los espacios virtuales, dinámicas de grupo online, entrevistas en profundidad virtuales, observación de la actividad del servidor, realización de encuestas y otras herramientas que proporciona Internet para conocer las inquietudes y necesidades de los turistas y turistas potenciales. Proyecto 2.4. Aplicación de un sistema CRM (Costumer Relationship Management) como herramienta esencial para tratar conocer el turista y construir relaciones más duraderas con éstos. Actores secundarios y/o relacionados al Actores principales de implementación proyecto Coordinador general:IPAT Empresas informáticas contratadas y consultoras externas que provean del knowhow necesario. Espacios turísticos de implementación principal del proyecto Todo Panamá. Costo aproximado en USD: x Fuentes de financiamiento posibles: Fondos FEV.
  36. 36. PLAN MAESTRO DE TURISMO SOSTENIBLE D E PA N A M Á 2 0 0 8 - 2 0 2 0 (Execució: 2008) Subprograma 3. Plan de creación de una plataforma de venta B2B y B2C que agrupe la oferta turística nacional. Breve descripción del proyecto Plazo Desarrollar e implantar una plataforma de ventas online tanto B2B como B2C. En esta plataforma el IPAT Año de inicio del proyecto: 2010 deberá asumir un rol infomediario que facilite la negociación y el intercambio entre la oferta turística nacional y Duración del proyecto: 11 años los demandantes, distribuyendo información sobre la oferta comercial. Esta plataforma debería ir orientada hacia el consumidor final, por un lado, y por otro a los profesionales de la intermediación tanto nacional como hacia los principales países emisores de turismo hacia el país. Así pues, esta plataforma debería traducirse, en consonancia y sin ningún tipo de error, a las lenguas oficiales de dichos mercados emisores. Un buen ejemplo de comercialización B2C lo encontramos en la página Web de la red de oficinas de turismo de Francia de www.tourisme.fr, aunque el paradigma, en este sentido, sería el Web del Francia Convention Bureau o‘ de la France’ www.maison-de-la-france.com, que integra un canal de comercialización para el público en general y otro de carácter profesional. Proyecto 3.1. Determinación de los requerimientos para la creación de una plataforma que integre y permita la venta de la oferta turística nacional. Proyecto 3.2. Formalización de compromisos y requisitos entre los diferentes actores del turismo con el ministerio de turismo, para la comercialización de sus productos. Proyecto 3.3. Diseño de la plataforma de venta online, tanto para profesionales de turismo como para el consumidor final. Proyecto 3.4. Implantación de un asistente inteligente o shopbot, especializado en localizar y comparar los productos turísticos disponibles que mejor se adecuen a las características del comprador. Actores secundarios y/o relacionados al Actores principales de implementación proyecto Coordinador general: IPAT Empresas informáticas contratadas y consultoras externas que provean del knowhow necesario. Espacios turísticos de implementación principal del proyecto Todo Panamá. Costo aproximado en USD: x Fuentes de financiamiento posibles: BID & Fondos FEV.
  37. 37. PLAN MAESTRO DE TURISMO SOSTENIBLE D E PA N A M Á 2 0 0 8 - 2 0 2 0 (Execució: 2008) Subprograma 4. Plan nacional de comunicación de marketing turístico en Internet. Breve descripción del proyecto Plazo Creación de un departamento que gestione las principales comunicaciones de marketing: venta Año de inicio del proyecto: 2008 personal, publicidad, promociones de ventas, relaciones públicas, patrocinio y acciones de marketing Duración del proyecto: 13 años directo. Utilizará un mix de estas variables para llevar a cabo acciones de comunicación con los principales mercados emisores (incluyendo el doméstico). En este sentido, Internet ofrece la oportunidad de integrar todos los elementos del mix de comunicación, con una clara ventaja comparativa en cuanto a la amplitud y profundidad de la información que el gobierno de Panamá puede proporcionar mediante Internet. El ministerio de turismo asegurará una política de comunicaciones online que posicione internacionalmente la oferta turística panameña usando las más modernas técnicas de comunicación online. Proyecto 4.1. Creación de un departamento especializado en comunicaciones online. Proyecto 4.2. Diseño de la estrategia de comunicaciones en Internet acorde con la estrategia global nacional. Proyecto 4.3. Adecuar las diferentes acciones de comunicación online a las herramientas existentes, que asegure el posicionamiento del producto turístico panameño en la red. Actores secundarios y/o relacionados al Actores principales de implementación proyecto Coordinador general: IPAT Empresas informáticas contratadas y consultoras externas que provean del knowhow necesario. Espacios turísticos de implementación principal del proyecto Todo Panamá. Costo aproximado en USD: x Fuentes de financiamiento posibles: BID &Fondos FEV. Projectes & Serveis
  38. 38. “B RINGING TOURISM TO A DIFFERENT LEVEL (3.0)” contact@aqa-consulting.eu www.aqa -consulting.eu

×