Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
Gòtic
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply
Published

 

Published in Education , Spiritual
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here



  • <b>[Comment posted from</b> http://ramonpujola.blogspot.com/search/label/2ESO%201trimestre]
    Are you sure you want to
    Your message goes here
No Downloads

Views

Total Views
4,658
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4

Actions

Shares
Downloads
62
Comments
1
Likes
1

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Gòtic
  • 2. Arc ogival L’arc ogival també s’anomena apuntat o ametllat Arc ogival
  • 3. Volta de creueria clau de volta nervis arc ogival pilars Estructura esquelètica formada per quatre pilars units a quatre arcs ogivals i dos arcs Volta de creueria ogivals que es creuen en diagonal, anomenats nervis. El punt on es creuen els nervis és la clau de volta..
  • 4. Multiplicació dels nervis de la volta de creueria fins aconseguir voltes de creueria estrellades.
  • 5. El gòtic és un art urbà, gremial, artesanal i burgès. La història explicada per Ildefonso Falcones, se situa a Barcelona, al segle XIV. En un dels moments de màxim esplendor de la Corona Aragonesa. S'està construint l'església oficial (l'actual Catedral de Barcelona) i al barri marítim també hi ha una construcció d'un temple religiós, Santa Maria del Mar. A diferència de la Catedral és un temple fet directament pel poble. Bernat Estanyol, serf dels senyors de Bellera a Navarcles (Bages) fuig, l’any 1320, amb el seu fill Arnau, acabat de néixer, cap a Barcelona. Van a cercar la llibertat i deixar de ser serfs (és a dir, de ser virtualment esclaus a ser ciutadans d’aquella gran ciutat). Arnau Estanyol, serà el protagonista central de la història. Inicialment, com a noi, viu al Palau dels Puig i després treballarà com a palafrener, bastaix, soldat i canvista fins aconseguir, per gràcia del Rei Pere III el Cerimoniós, un títol nobiliari. També es nomenat Cònsol del Mar de Barcelona.
  • 6. Reforma del Cister A meitats del segle XII, neix un moviment de renovació monàstica impulsat per Sant Bernat (monjo benedictí). Aquest moviment es mostrava en contra de la riquesa i de cert refinament de vida que havien adquirit alguns monestirs. La necessitat de recuperar la figura del monjo com a persona dedicada a l’oració, al treball i a l’acolliment de pelegrins desembocà en el naixement de l’Orde del Cister. Els cistercencs, dits monjos blancs a diferència dels negres o benedictins, construeixen temples amb un sistema constructiu completament nou, basats en l’arc ogival i la volta de creueria.
  • 7. Poblet Poblet és el monestir cistercenc habitat més gran. Fou fundat l’any 1150 sota el regnat d’Alfons II el Cast .
  • 8. Santes Creus Fou fundat l’any 1153.
  • 9. Vallbona de les Monges Fou fundat l’any 1150.
  • 10. Va néixer a França Expansió del gòtic Alemanya ho Als regnes va fer més hispànics i tard. Anglaterra el van acceptar amb facilitat Itàlia que l’acceptà a contracor, l’abandonarà ràpidament per fer el Renaixement. Catedral d’Orvieto Itàlia La catedral o Duomo de Milà, és la construcció gòtica més genuïna de tot Itàlia.
  • 11. Catedral de Siena Itàlia
  • 12. Arcs boterells o arcbotants Volta de creueria Pinacles Arc ogival Sistema constructiu Pilar
  • 13. Volta de creueria Diferents moments de la construcció de la volta de creueria.
  • 14. Catedral de Reims segle XIII Torres campanars Rosassa Triple portal atrompetat Catedral
  • 15. Catedral Pinacle Absis Arc boterell o arcbotants Catedral de Reims segle XIII
  • 16. Absis amb capelles Catedral disposades radialment Planta de greu llatina Catedral de Reims segle XIII Girola o deambulatori Presbiteri Nau central i naus laterals Volta de creueria i pilars Vitralls
  • 17. Catedral de Notre Dame de París finals segle XII
  • 18. Catedral de Notre Dame de París finals segle XII
  • 19. Arcs boterells de Notre Dame de París
  • 20. Gàrgoles de Notre Dame de París
  • 21. Catedral de Chartres segle XIII Cantàbria Catedral d’Amiens segle XIII
  • 22. Catedral de Lleó segle XIII Catedral de Burgos segle XIII
  • 23. Gòtic català Construccions més netes, més austera, amb menys punxes i sense adorns superflus. Menys verticalitat. Augment de la superfície dels murs i reducció de l’espai dedicat als grans finestrals plens de vitralls. Quasi ni han arcbotants.
  • 24. Santa Maria del Mar segle XIV
  • 25. Catedral de Girona segle XIV
  • 26. Planta de Saló Planta amb tres naus, totes quasi, amb la amb la mateixa alçada, aconseguint un espai diàfan. També s’ha que la distància entre els pilars que separen les naus, és major que en la resta de catedrals europees. Santa Maria del Mar segle XIV
  • 27. Catedral de Girona segle XIV En la catedral de Girona destacar-hi la supressió total dels pilars amb la construcció d’una sola i àmplia nau.
  • 28. Planta de Saló Catedral de Reims segle XIII Santa Maria del Mar segle XIV
  • 29. Vitralls
  • 30. Marededéu de Boixadors (Anoia) XIV Museu Episcopal de Vic Marededéu de Besalú XV Col·legiata de santa Maria de Besalú Marededéu de Sallent de Sanaüja (Segarra) XIV MNAC
  • 31. Marededéu de Ger Segona meitat del segle XII MNAC Marededéu de Sallent de Sanaüja (Segarra) XIV MNAC
  • 32. Crucifix de Giotto Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) (mitjan segle XII) Majestat Batlló Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) (mitjan segle XII)
  • 33. Retaules àtic guardapols carrers laterals bancal carrer central
  • 34. Retaule de la Mare de Déu dels Consellers XV Lluís Dalmau tremp i oli sobre taula MNAC
  • 35. Retaule de la Mare de Déu dels Consellers (XV) Lluís Dalmau tremp i oli sobre taula MNAC Absis de Santa Maria de Taüll XII fresc MNAC