Teixit Conjuntiu

8,282 views
8,014 views

Published on

Published in: Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
8,282
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
29
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Teixit Conjuntiu

  1. 1. TEIXIT CONJUNTIU <ul><ul><li>Marta Colón Más </li></ul></ul><ul><ul><li>Balma Ferrando Rubert </li></ul></ul><ul><ul><li>Verónica Morant Puig </li></ul></ul><ul><ul><li>Lidia Holgado Castell </li></ul></ul><ul><ul><li>Estrella Gimeno Vicent </li></ul></ul>
  2. 2. COMPOSICIÓN <ul><li>Formado por: </li></ul><ul><li>■ Células: </li></ul><ul><li>fijas o residentes </li></ul><ul><li>móviles </li></ul><ul><li>■ Matriz extracelular: </li></ul><ul><li>Compuesta por fibras incluidas en una matriz amorfa que contiene líquido tisular. </li></ul>Introducción
  3. 3. Muestra de tejido conjuntivo tratada con H-E introducción
  4. 4. Tipos de tejido conjuntivo no modelado <ul><li>Dependiendo de: </li></ul><ul><li>Cantidad relativa de los componentes extracelulares de la matriz. </li></ul><ul><li>Los diferentes tipos son: </li></ul><ul><li>tejido conectivo laxo común, denso (regular e irregular),elástico, mucoso, reticular, mesenquimal . </li></ul>Muestra de tejido conjuntivo reticular de ganglio linfático (Tricrómico Tolivia) introducción
  5. 5. Funciones <ul><li>Esqueleto que sostiene otros tejidos y órganos. </li></ul><ul><li>Medio interno del organismo. </li></ul><ul><li>Relleno y soporte mecánico de otros tejidos y órganos. </li></ul><ul><li>Medio por el que transcurren los vasos sanguíneos y linfáticos, y los nervios. </li></ul><ul><li>Ubicación funcional de las células inmunitarias. </li></ul><ul><li>Reparación y cicatrización. </li></ul><ul><li>Constituye refuerzos superficiales de los órganos. </li></ul>Introducción
  6. 6. Fibras <ul><li>De colágeno </li></ul><ul><li>Elásticas </li></ul><ul><li>Reticulares </li></ul>
  7. 7. FIBRAS DE COLÁGENO <ul><li>Son flexibles. </li></ul><ul><li>Resistentes a las fuerzas de tracción longitudinal. </li></ul><ul><li>Es elástico pero rígido. </li></ul>Fibras
  8. 8. Muestra de tejido denso no modelado (H-E) Fibras
  9. 9. Observación en el microscopio óptico <ul><li>■ En preparados en fresco no coloreados: </li></ul><ul><li>■ Fibras incoloras. </li></ul><ul><li>■ Recorrido ligeramente ondulado. </li></ul><ul><li>■ Entrecruzadas en todas las direcciones. </li></ul><ul><li>■ Grosor variable (entre 1-10 µ). </li></ul><ul><li>■ Las fibras más gruesas: </li></ul><ul><li>presentan un rayado longitudinal. </li></ul><ul><li>compuestas por fibrillas de 0,2-0,5 µ de diámetro. </li></ul>Fibras
  10. 10. <ul><li>En preparados teñidos: </li></ul><ul><li>Fibras de colágeno se colorean de color rosa claro con eosina. </li></ul><ul><li>Se colorean de color azul con el método Mallory. </li></ul><ul><li>Se tiñen de rojo con el método de Van Gieson. </li></ul>Muestra de fibras de colágeno (tricrómico de Van Gieson) Muestra de fibras de colágeno (tinción con azán) Fibras
  11. 11. OBSERVACIÓN EN EL MICROSCOPIO ELECTRÓNICO <ul><li>Microfibrillas paralelas de un diámetro aproximado de 50nm. </li></ul><ul><li>Las microfibrillas: </li></ul><ul><li>-son la unidad fibrilar del colágeno. </li></ul><ul><li>-presentan un rayado transversal que se repite cada 68 nm. </li></ul><ul><li>-compuestas por unidades más pequeñas: tropocolágeno. </li></ul>Fibras
  12. 12. <ul><li>Tropocolágeno: </li></ul><ul><li>Molécula alargada rígida de 300nm de largo y 1,5 nm d espesor. </li></ul><ul><li>Compuesta por 3 cadenas alfa enrolladas en triple espiral. </li></ul><ul><li>Composición de las cadenas alfa: </li></ul><ul><li>30% de glicina </li></ul><ul><li>30% de prolina o hidroxilisina. </li></ul><ul><li>Cantidades inusuales de hidroxilisina. . </li></ul><ul><li>Moléculas de glicina hacia el interior de la espiral. </li></ul><ul><li>Cadenas laterales de prolina e hidroxiprolina hacia el exterior. </li></ul><ul><li>Polimerización espontánea a microfibrillas de bandas transversales. </li></ul>ESTRUCTURA DEL COLÁGENO Fibras
  13. 13. TIPOS DE COLÁGENO <ul><li>Según organización de las cadenas alfa dentro de la molécula de tropocolágeno: </li></ul><ul><li>Moléculas de tropocolágeno que forman miofibrillas con bandas transversales (tipos I, II, III, V y XI). </li></ul><ul><li>Moléculas de tropocolágeno que forman reticulados filamentosos. </li></ul>Fibras
  14. 14. TIPOS DE COLÁGENO <ul><li>Tipos de colágeno que forman microfibrillas con bandas transversales: </li></ul><ul><li>Colágeno tipo I: el mas abundante. Localización: dermis, vasos sanguíneos, tendones y huesos. </li></ul><ul><li>Colágeno tipo II: fibrillas muy finas. Localización: cartílago hialino y elástico, núcleo pulposo de los discos intervertebrales y y humor vítreo del ojo. </li></ul><ul><li>Colágeno tipo III: aparece muy difundido y junto al colágeno tipo I. Parte de las fibras reticulares. Localización: rodeando los adipocitos, lámina reticular de las membranas basales, etc. </li></ul><ul><li>Tipos de colágeno que no forman microfibrillas con bandas transversales. </li></ul><ul><li>Colágeno tipo IV: tropocolágeno formando reticulado tridimensional filamentoso. Localización: sólo en lámina basal. </li></ul><ul><li>Colágeno tipo VI: poco frecuente. Forma reticulados filamentosos rodeando los vasos y nervios. </li></ul>
  15. 15. Muestra de fibras de colágeno tipo I (Tinción Pricosirius). Muestra de fibras de colágeno tipo IV (Técnicas de inmunohistoquímica). Fibras
  16. 16. Sintesís de colágeno <ul><li>Producción del mRNA correspondiente. </li></ul><ul><li>Síntesis en ribosomas. </li></ul><ul><li>Hidroxilacíón de prolina y lisina. </li></ul><ul><li>Glicosilación de hidroxilisinas. </li></ul><ul><li>Formación de las moléculas de procolágeno. </li></ul><ul><li>Formación de las fibrillas de colágeno a partir de moléculas de procolágenos secretadas. </li></ul>Fibras
  17. 17. PROCESOS DE LA SÍNTESIS DE COLÁGENO. Fibras
  18. 18. FIBRAS ELÁSTICAS <ul><li>Características Generales: </li></ul><ul><li>Resistentes a la presión y la tracción y capaces de retornar a su forma original. </li></ul><ul><li>Hebras refrigerantes. </li></ul><ul><li>Forman láminas en: aorta, arterias elásticas, en el ligamento amarillo de la columna vertebral, en los ligamentos de la nuca de los rumiantes. </li></ul><ul><li>Localizadas en: </li></ul><ul><li>Dermis, cartílago elástico, pulmones; y órganos que necesitan la aplicación de fuerzas para retornar más tarde a su forma original. </li></ul><ul><li>Variedades: </li></ul><ul><li>Fibras de oxitalan. </li></ul><ul><li>Fibras de elaunina. </li></ul>Fibras
  19. 19. OBSERVACIÓN EN EL MICROSCOPIO ÓPTICO <ul><li>Hebras muy delgadas (0,2-10 µ) y refrigerantes. </li></ul><ul><li>Hebras formando una red. </li></ul><ul><li>Tonalidad amarillenta que se observa en fresco. </li></ul><ul><li>Teñidas selectivamente con orceína (color rojizo). </li></ul><ul><li>Son homogéneas. </li></ul>Fibras
  20. 20. Muestra de fibras elásticas Fibras
  21. 21. Muestra de las placas elásticas (aorta de rata).Teñido con orceína. Fibras
  22. 22. OBSERVACIÓN EL EL MICROSCOPIO ELECTRÓNICO <ul><li>Composición: </li></ul><ul><li>Microfibrillas de elastina: </li></ul><ul><li>■ 90% de la fibra. </li></ul><ul><li>■ entre 2-4 nm de diámetro. </li></ul><ul><li>■ degradada por la elastasa. </li></ul><ul><li>■ proteína hidrofóbica. </li></ul><ul><li>■ Formada por: alanina, desmosina e isodesmosina. </li></ul><ul><li>■ Situadas en el centro de la fibra. </li></ul><ul><li>Microfibrillas de fibrillina: </li></ul><ul><li>■ Unos 10 nm de diámetro. </li></ul><ul><li>■ Situadas en la periferia. </li></ul>Fibras Muestra de fibras elásticas
  23. 23. Síntesis <ul><li>Síntesis de elastina: </li></ul><ul><li>Secreción de tropoelastina. </li></ul><ul><li>Unión de 4 derivados de lisina de la molécula de tropoelastina (por acción de lisiloxidasa)->desmosina. </li></ul><ul><li>Excretada al medio extracelular. </li></ul><ul><li>Síntesis de fibrilina: </li></ul><ul><li>En aparato de Golgi y RER. </li></ul><ul><li>Excretada al medio extracelular. </li></ul><ul><li>En el medio extracelular la proelastina se une a la fibrillina-> FIBRAS ELÁSTICAS. </li></ul>Fibras
  24. 24. FIBRAS RETICULARES <ul><li>En el microscopio óptico: </li></ul><ul><li>■ Fibras muy delgadas. </li></ul><ul><li>■ Forman redes, no haces. </li></ul><ul><li>■ Se tiñen con tinciones de plata (y no con H-E), donde se distinguen de color negro. </li></ul><ul><li>■ También se tiñen con el método PAS. </li></ul><ul><li>En el microscopio electrónico: </li></ul><ul><li>■ Microfibrillas muy delgadas con la misma estructura periódica que el colágeno. </li></ul><ul><li>■ Compuestas por colágeno tipo III y I. </li></ul><ul><li>■ Cubierta de proteoglucanos. </li></ul>Fibras
  25. 25. Muestra de fibras de reticulina (tinción argéntica, tolivia). Fibras
  26. 26. localización <ul><li>Rodean los adipocitos y células musculares lisas. </li></ul><ul><li>Debajo del endotelio de los capilares (confiere rigidez). </li></ul><ul><li>Formando el retículo del tejido linfoide y la médula ósea. </li></ul><ul><li>Rodean las células parenquimatosas. </li></ul><ul><li>Forman parte de la lámina basal de las membranas basales. </li></ul>Fibras
  27. 27. Substància Fonamental <ul><li>Proteïnglicans </li></ul><ul><li>Glucosaminglicans </li></ul><ul><li>Glucoproteïnes adhesives </li></ul><ul><li>Membrana Basal </li></ul>
  28. 28. SUBSTÀNCIA FONAMENTAL <ul><li>Matèria situada entre cèl·lules i fibres </li></ul><ul><li>Característiques físiques </li></ul><ul><li>>viscositat </li></ul><ul><li>>soluble en líquids histològics com H-E </li></ul><ul><li>>Es pot estudiar per PAS </li></ul><ul><li>>conservació per congelació, estudi amb blau alcià </li></ul><ul><li>Components principals: proteïnglicans i aigüa </li></ul>
  29. 29. PROTEÏNGLICANS <ul><li>Composició: 95% d’hidrats de carboni units a proteïnes mitjançant e. covalents </li></ul><ul><li>Els hidrats de carboni reben el nom de glucosaminglicans: </li></ul><ul><li>>GAG sulfatats </li></ul>Substància fonamental
  30. 30. GAG SULFATATS <ul><li>Cadenes formades per unes 300 mol·lècules de disacàrids </li></ul><ul><li>Tipus: </li></ul><ul><li>>condroitínsulfat: cartílag </li></ul><ul><li>>dermatansulfat: pell </li></ul><ul><li>>queratansulfat: còrnia, cartílag i t. ossi </li></ul><ul><li>>heparansulfat: aorta, fetge i pumó </li></ul><ul><li>>heparina: mastòcits </li></ul>Substància fonamental
  31. 31. GAG NO SULFATAT: HIALURONÀ <ul><li>És el GAG més abundant del t. conectiu </li></ul><ul><li>C. generals: 2’5 (micras) de llarg </li></ul><ul><li>LOCALITZACIÓ: líquid sinovial i cos vitri de l’ull </li></ul><ul><li>Molt important per a la formació d’agregats de proteïnglicans </li></ul>Substància fonamental
  32. 32. HIALURONÀ: FUNCIONS <ul><li>CARTÍLAG: dona elasticitat i resistència </li></ul><ul><li>>permet que l’articulació reprenga el seu espessor després d’haver segut comprimida </li></ul><ul><li>LÍQ SINOVIAL: funció lubricant </li></ul><ul><li>>és important quan es mouen les fibres de colàgen ubicades en sentit longitudinal </li></ul>Substància fonamental
  33. 33. AGREGATS DE PROTEÏNGLICANS <ul><li>Acúmuls molt grans de més de 200 millons de pes mol·lecular </li></ul><ul><li>COMPOSICIÓ: 1% de hialuronà i proteïnglicans </li></ul><ul><li>ESTRUCTURA: El hialuronà forma el nucli </li></ul><ul><li>>els proteïnglicans s’uneixen per e. no covalents mitjançant proteïnes lligadores </li></ul>Substància fonamental
  34. 34. AGREGATS DE PROTEÏNGLICANS: COLORACIÓ <ul><li>METACROMASIA: Com són agregats polianiònics fan que colorants bàsics com el blau de toluidina formen polímers i adquireixquen un color magenta </li></ul><ul><li>Congelats poden tintar-se per blau alcià </li></ul><ul><li>No poden tintar-se per el mètode P.A.S </li></ul>Substància fonamental
  35. 35. AGREGATS DE PROTEÏNGLICANS: IMPORTÀNCIA BIOLÒGICA <ul><li>Mig de difusió de gasos i ions </li></ul><ul><li>Dificulta el moviment de les grans mol·lècules impedint la diseminació de microorganismes invasors </li></ul><ul><li>HIALURONIDASSA </li></ul>Substància fonamental
  36. 36. GLUCOPROTEÏNES ADHESIVES <ul><li>Glúcids als quals s’uneixen proteïnes </li></ul><ul><li>Participen en l’anclatge dels epitelis a la m. extracel·lular </li></ul><ul><li>Forma part de la llàmina basal </li></ul>Substància fonamental
  37. 37. G. ADHESIVES: TIPUS Substància fonamental GLUCOPROTEÏNES ADHESIVES FIBRONECTINA: > e. Covalents > Fixa les cèl·lules a la matriu <ul><li>LLAMININA: </li></ul><ul><li>Uniò de la llamina basal </li></ul><ul><li>Isoformes </li></ul><ul><li>Llocs d’uniò per al colàgen </li></ul>ENTACTINA: >Uniò de la llaminina al colàgen IV de la llàmina densa <ul><li>TENASCINA: </li></ul><ul><li>Escassa quantitat </li></ul><ul><li>Molt important en t. embrionaris </li></ul>
  38. 38. Membrana Basal <ul><li>Llàmina Basal </li></ul><ul><li>Llàmina reticular </li></ul>
  39. 39. MEMBRANA BASAL <ul><li>Separació entre el t. conjuntiu i l’epiteli </li></ul><ul><li>Es pot distingir en els preparats tenyits amb H-E com un engrossament eosinòfil </li></ul><ul><li>TINCIÒ: preparacions amb PAS o mètodes argèntics </li></ul>Membrana Basal
  40. 40. Mostra de teixit conjuntiu renal tractada amb el mètode PAS Substància fonamental
  41. 41. MEMBRANA BASAL: COMPONENTS <ul><li>Llàmina basal : </li></ul><ul><li>> llàmina densa : engreixament d’uns 50 nm composat per un reticulat de fins filaments </li></ul><ul><li>> llàmina lúcida : capa poc electrondensa entre la llàmina densa i la membrana cel·lular </li></ul><ul><li>Llàmina reticular: zona més variable composada per fibres reticulars integrades per proteïnes i polisacàrids, unida a la llàmina basal per fibronectina </li></ul>Substància fonamental
  42. 42. LLÀMINA BASAL: FUNCIONS <ul><li>Suport </li></ul><ul><li>Filtre mol·lecular passiu </li></ul><ul><li>Defensa </li></ul><ul><li>Cicatrització </li></ul><ul><li>Diseminació de cèl·lules tumorals </li></ul>Substància fonamental
  43. 43. Cè·lules del teixit conjuntiu <ul><li>Fixes </li></ul><ul><li>Migrants </li></ul>
  44. 44. CÈL·LULES DEL TEIXIT CONJUNTIU <ul><li>Poden ser: pròpies o sanguínies </li></ul>Cèl·lules Categories Fixes Migrants Fibrobalsts Reticulars Mesenquimals Adipòcits Monòcits/macròfags Cèl. dendrítiques Limfòcits/cèl. plasmàtiques Granulòcits eosinòfils i basòfils Mastòcits
  45. 45. FIBROBLASTS <ul><li>Cèl·lula principal </li></ul><ul><li>C. GENERALS: grans/aplanades/ fines prolongacions </li></ul><ul><li>TINCIÓ: H-E </li></ul><ul><li>FGF: Factor de creixement de fibroblasts </li></ul><ul><li>M.O: nucli oval/axatat </li></ul><ul><li>> dos nucleols </li></ul><ul><li>> cromatina molt granul·lada </li></ul><ul><li>> citoplasma eosinòfil </li></ul>Cèl·lules fixes
  46. 46. Mostra de teixit conjuntiu dens tractada amb hematoxilina-eosina Cèl·lules fixes
  47. 47. FIBROBLASTS: M.E. <ul><li>Escàs RER </li></ul><ul><li>Escàs AdG </li></ul><ul><li>Es pot estudiar el seu paper fonamental en la cicatrització </li></ul><ul><li>Adquireixen miofibretes i formen miofibroblasts amb certa capacitat de contracció </li></ul>Cèl·lules fixes Imatge de m.e d’un fibroblast tumoral Imatge de m.e d’un miofibroblast
  48. 48. Imatge de microscopia electrònica d’un fibroblast procedent d’un tumor benigne Cèl·lules fixes
  49. 49. RETICULARS <ul><li>Cèl·lules especialitzades en la producció de f. reticulars </li></ul><ul><li>C. GENERALS: semblants a una estrella/formen reds </li></ul><ul><li>TINCIÓ: H-E </li></ul><ul><li>M.O: nuclis grans, ovals i clars </li></ul><ul><li>> citoplasma abundant i basòfil </li></ul>Cèl·lules fixes
  50. 50. Mosta de teixit conjuntiu reticular tractada amb hematoxilina-eosina Cèl·lules fixes
  51. 51. MESENQUIMALS <ul><li>Cèl·lules poc diferenciades del t. embrionari </li></ul><ul><li>C. GENERALS: Fusiformes de citoplasma escàs </li></ul><ul><li>TINCIÓ: H-E/ Citoplasma eosinòfil </li></ul><ul><li>Les cèl. Mesenquimals que no es diferencien migren a la medul·la òssia i al t. limfoide </li></ul>Cèl·lules fixes
  52. 52. Mostra de teixit mesenquimal tractada amb hematoxilina-eosina Cèl·lules fixes
  53. 53. ADIPÒCITS <ul><li>Cèl·lules especialitzades en emmagatzemar lípids </li></ul><ul><li>C. GENERALS: Molt grans i redonejades </li></ul><ul><li>TINCIÓ: H-E (només es tenyeix el citoplasma) </li></ul><ul><ul><ul><li>> Tetròxid d’Osmi (només es tenyeix la vacuola lipídica ) </li></ul></ul></ul><ul><li>Formen el t. adipòs </li></ul>Cèl·lules fixes
  54. 54. Mostra de teixit adipòs blanc tractada amb H-E Mostra de teixit adipòs blanc tractada amb tetròxid d’Osmi Cèl·lules fixes
  55. 55. Cèl·lules migrants del teixit conjuntiu. Tipus i característiques. Verónica Morant Puig.
  56. 56. Característiques generals . <ul><li>Tipus cel·lulars no exclusius del teixit conjuntiu. </li></ul><ul><li>Migren del torrent sanguini al teixit conjuntiu. </li></ul><ul><li>Quantitat variable. </li></ul><ul><li>Vida mitja curta. Són reemplaçats per noves migracions cel·lulars procedents del torrent sanguini. </li></ul>Cèl·lules migrants
  57. 57. Tipus cel·lulars. <ul><li>Monòcits. </li></ul><ul><li>Macròfags. </li></ul><ul><li>Cèl·lules dentrítiques. </li></ul><ul><li>Limfòcits. </li></ul><ul><li>Cèl·lules plasmàtiques. </li></ul><ul><li>Granulòcits eosinòfils i neutròfils. </li></ul><ul><li>Mastòcits. </li></ul>Cèl·lules migrants
  58. 58. Monòcits. Origen i localització . <ul><li>Es desenvolupen en la mèdula òssea i s’alliberen a la sang. </li></ul><ul><li>Xicoteta reserva a la mèdul·la òssea. </li></ul><ul><li>En la sang representen el 5% dels leucòcits. </li></ul><ul><li>A les 24h de ser alliberats passen del torrent sanguini al teixit conjuntiu, on es diferèncien a macròfags. </li></ul>Cèl·lules migrants
  59. 59. Caracterísqtiues morfològiques i estructurals. <ul><li>Diàmetre de 12-15  m. </li></ul><ul><li>Forma de faba o ferradura. </li></ul><ul><li>Nucli excèntric. </li></ul><ul><li>Grànuls amb lisosomes primaris al citoplasma. </li></ul><ul><li>Diferenciació de monocit a macròfag  augment de tamany, del nombre de lisosomes primaris, adquireix capacitat fagocítica. </li></ul>Cèl·lules migrants
  60. 60. Macròfags. Origen i tipus. <ul><li>S’originen a partir dels monocits. </li></ul><ul><li>Participa en la defensa de l’organisme envers particules extranyes invasores. </li></ul><ul><li>Vida mitja de 2 mesos. </li></ul><ul><li>En ausència d’inflamació (estat de repòs relatiu)  macròfags fixes i macròfags lliures. </li></ul><ul><li>En presència d’inflamació  macròfags activats. </li></ul>Cèl·lules migrants
  61. 61. Macròfags fixes i macròfags lliures. <ul><li>Macròfags fixes : </li></ul><ul><li>Forma d’estrela. </li></ul><ul><li>S’extendeix al llarg de les fibres de colàgen, a les que s’uneix per adhesió. </li></ul><ul><li>S’asemblen als fibroblasts. Diferència  menor tamany i major oscuritat dels nucleols dels macròfags, amb major quantitat de cromatina condensada. </li></ul><ul><li>Macròfags lliures: </li></ul><ul><li>Cèl·lules grans arredonides. </li></ul><ul><li>Diametre de 15-20  m. </li></ul><ul><li>Movilitat activa i migració ameboide  quimiotaxis. </li></ul><ul><li>Gran quantitat de vacuoles, grànuls, lisosomes i cosos residuals  capacitat fagocítica. </li></ul>Cèl·lules migrants
  62. 62. Macròfags especials. <ul><li>Cèl·lules de Kupfer (fetge), macròfags alveolars (pulmons) , microglia (SNC). </li></ul><ul><li>Gran capacitat fagocítica. </li></ul><ul><li>Presència de receptors o marcadors de superficie. </li></ul><ul><li>Expresen totes les molècules de classe II del complex major distocompatibilitat (HCM). </li></ul><ul><li>Junt els monocits formen el sistema fagocític mononuclear  fagocits professionals. </li></ul>Cèl·lules migrants Cèl·lules de Kupffer Macròfags alveolars Microglia
  63. 63. Macròfags activats . <ul><li>Degut a l’activitat fagocítica inespecífica dels macròfags constitutius, a les citoquines i a l’actuació com cèl·lules presentadores d’antigen  activació dels linfocits T helper  resposta inmune  macròfags activats. </li></ul><ul><li>L’activació de macròfags: major activitat fagocítica, major expresió dels receptors Fc, aungment de l’eliminació de microorganismes. </li></ul>Cèl·lules migrants
  64. 64. Cèl·lules dentrítiques. Característiques. <ul><li>Orígen en la mèdul·la òssia. </li></ul><ul><li>Cèl·lules dentrítiques, macròfags, linfocits B  cèl·lules presentadores d’antígens professionals (molècules de classe II del CMH, molècula coestimuladora B7). </li></ul><ul><li>Capacitat pinocítica. </li></ul>Cèl·lules migrants
  65. 65. Tipus de cèl·lules dendrítiques. <ul><li>Cèl·lules dendrítiques limfoides: </li></ul><ul><li>Cèl·lules de Langherhans. Epidermis cutània. </li></ul><ul><li>Cèl·lules dendrítiques intersticials. Tracte digestiu, pulmons i rinyons. </li></ul><ul><li>Cèl·lules dendrítiques no limfoides. </li></ul><ul><li>Cèl·lules dendrítiques interdigitants. Timo, melsa i nòduls limfàtics. </li></ul><ul><li>Cèl·lules dendrítiques foliculars. Zones depenents de la mèdul·la òssia, ganglis limfàtics i melsa. </li></ul>Cèl·lules migrants
  66. 66. Linfòcits. Característiques morfològiques i estructurals. <ul><li>Cèl·lules lliures més menudes del t.conjuntiu. Diàmetre 7  m. </li></ul><ul><li>Nucli arredonit i basòfil </li></ul><ul><li>Nombrosos ribosomes lliures. </li></ul><ul><li>Xicotet Aparell de Golgi. </li></ul><ul><li>Poques mitocòndries. </li></ul>Cèl·lules migrants
  67. 67. Localització dels limfòcits. <ul><li>Teixits linfoides. </li></ul><ul><li>Mucoses del tracte digestiu i vies aèrees. </li></ul><ul><li>Escassos en altres teixits conjuntius  la quantitat augmenta en reaccions inmunes . </li></ul><ul><li>Idèntics als linfòcits sanguinis. </li></ul>Cèl·lules migrants
  68. 68. Cèl·lules plasmàtiques. Característiques generals. <ul><li>Ovalades i 10-20  m de diàmetre. </li></ul><ul><li>Nucli arredonit. Localització excèntrica. Cúmuls de cromatina en la periferia. </li></ul><ul><li>Citoplasma abundant i basòfil. </li></ul><ul><li>Aparell de Golgi gran. </li></ul><ul><li>RER desenvolupat. </li></ul><ul><li>Nombrosos ribosomes lliures. </li></ul><ul><li>Es desplacen lentament. </li></ul><ul><li>Sense capacitat fagocítica. </li></ul><ul><li>Es formen per diferenciació de linfòcits B. </li></ul><ul><li>Es localitzen a la làmina pròpia del tub digestiu i teixit limfoide. </li></ul>Cèl·lules migrants
  69. 69. Mostra de cèl·lules plasmàtiques (H-E)
  70. 70. Granulòcits eosinòfils. Característiques . <ul><li>Nucli característic amb dos lòbuls units per un filament. </li></ul><ul><li>Grosos grànuls refrigents al citoplasma, limitats per membrana. Contenen enzims hidrolítics i lisosomes. </li></ul><ul><li>Idèntics als leucòcits eosinòfils de la sang. </li></ul><ul><li>Movilitat i activitat fagocítica. </li></ul>Cèl·lules migrants
  71. 71. Mostra de granulòcits eosinòfils Cèl·lules migrants
  72. 72. Localització de granulòcits eosinòfils <ul><li>En quantitats moderades al teixit conjuntiu. </li></ul><ul><li>Abundants en la làmina pròpia del tracte digestiu i vies aèrees. </li></ul><ul><li>En patologies alèrgiques (febra, asma) augmenta la quantitat en sang i teixits  hipersensibilitat. </li></ul>Cèl·lules migrants
  73. 73. Granulocits neutròfils. Característiques. <ul><li>10-15  m de diàmetre. </li></ul><ul><li>Nucli dividit en 3-5 lòbuls  granulocits polinuclears. </li></ul><ul><li>Al citoplasma: grànuls primaris i grànuls secundaris. </li></ul><ul><li>No regeneren els grànuls. </li></ul><ul><li>Movilitat activa i capacitat fagocítica  fagocits professionals . </li></ul><ul><li>Defensa contra infeccions bacterianes (fagocitosis bacteriana). </li></ul>Cèl·lules migrants
  74. 74. Localització. <ul><li>Pool de reserva a la mèdul·la òssia. Cèl·lules madures de fàcil movilització. </li></ul><ul><li>Pool circulant al torrent sanguini. </li></ul><ul><li>Pool marginal . Abandona el torrent sanguini i es dirigeix a la zona inflamada. </li></ul>Cèl·lules migrants
  75. 75. Mastòcits. Característiques. <ul><li>Cèl·lules grans. </li></ul><ul><li>Nucli menut, arredonit i basòfil. </li></ul><ul><li>Aparell de Golgi desenvolupat. </li></ul><ul><li>Grànuls delimitats per membrana. Contenen heparina i histamina. </li></ul><ul><li>Formats en la mèdul·la òssia a partir d’estadis inmadurs alliberats al torrent sanguini. </li></ul><ul><li>S’asemblen als granulocits neutròfils. </li></ul><ul><li>En la major part dels teijits conjuntius. En major quantitat a la pell i mucoses del tub digestiu i vies aèrees. </li></ul><ul><li>Defensa envers infeccions bacterianes. </li></ul>Cèl·lules migrants
  76. 76. Mostra de mastòcits Cèl·lules migrants
  77. 77. Teixit Conjuntiu No Modelat
  78. 78. Tipus de Teixit Conjuntiu No Modelat <ul><li>1. Embrionari: Mesènquima </li></ul><ul><li>2. Ric en substància fonamental: Mucós </li></ul><ul><li>3. Equilibrat: Teixit Conjuntiu Lax, Comú o Areolar. </li></ul><ul><li>4. Ric en Fibres: </li></ul><ul><ul><li>Fibres de col.làgen </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>a) Desordenats </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>b) Ordenats: unitens, bitens </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Fibres de reticulina </li></ul></ul><ul><ul><li>Fibres elàstiques </li></ul></ul><ul><li>5. Ric en cèl.lules. </li></ul>
  79. 79. 1- Embrionari: MESÈNQUIMA
  80. 80. Teixit Conjuntiu de Tipus Mesenquimal <ul><li>Típic en l’embrió </li></ul><ul><li>Predomini de cèl.lules indiferenciades </li></ul><ul><li>Escàs o nul component fribrilar </li></ul><ul><li>Escassa substància fonamental </li></ul>
  81. 81. Mesènquima
  82. 82. Teixit Conjuntiu Mesenquimal
  83. 83. Teixit Conjuntiu Mesenquimal
  84. 84. 2- Teixit Conjuntiu MUCÓS
  85. 85. Teixit Conjuntiu Mucós <ul><li>Té una gran distribució en l’embrió </li></ul><ul><li>Especialment característic en la denominada gelatina de Wharton , en el cordó umbilical. </li></ul><ul><li>Les cèl.lules són més grans que els fibroblasts comuns i s’asemblen molt a les cèl.lules mesenquimatoses. </li></ul><ul><li>Abundant substància fonamental. </li></ul><ul><li>Escasses fibres: col.làgena fines. </li></ul>
  86. 86. T.C. Mucós: Localització <ul><li>A l’embrió al cordó umbilical ( gelatina de Wharton ). </li></ul><ul><li>En la càmera pulpar de les dents en desenvolupament. </li></ul><ul><li>En l’adult, a nivell de la pulpa dentària . </li></ul>
  87. 87. Teixit Conjuntiu Mucós : gelatina de Wharton (cordó umbilical)
  88. 88. Teixit Conjuntiu Mucós: Càmara pulpar de les dents
  89. 89. 3- Teixit Conjuntiu LAX COMÚ
  90. 90. Teixit Conjuntiu Lax Comú <ul><li>Equilibri entre cèl.lules, fibres i substància fonamental. </li></ul><ul><li>És el més important de tot l’organisme. </li></ul><ul><li>Presenta rica inervació i irrigació. </li></ul><ul><li>Les fibres estan entreteixides en forma laxa i transcurreixen en totes les direccions. </li></ul>
  91. 91. T.C. Lax Comú: Localització <ul><li>És especialment abundant en la làmina pròpia de varis òrgans buits, on sol ser molt ric en cèl.lules. </li></ul><ul><li>Sosté els teixits epitelias, situant-se per davall. </li></ul><ul><li>Constitueix l’hipodèrmis. </li></ul><ul><li>Constitueix la làmina pròpia i la submucasa dels aparell respiratori i digestiu. </li></ul><ul><li>Constitueix la subserosa pleural, peritoneal i pericàrdica. </li></ul>
  92. 92. T.C. Lax Comú
  93. 93. T.C. Lax Comú
  94. 94. <ul><li>4- Ric en Fibres: </li></ul><ul><ul><li>Fibres de col.làgen </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>a) Desordenats </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>b) Ordenats: unitens, bitens </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Fibres de reticulina </li></ul></ul><ul><ul><li>Fibres elàstiques </li></ul></ul>
  95. 95. 4.1- Teixit Conjuntiu Dens o Ric en Fibres de col.làgena <ul><li>Predominen les fibres respecte de la quantitat de cèl.lules i de matriu amorfa. </li></ul><ul><li>Predominen les fibres de col.làgena, amb poques cèl.lules i poca substància fonamental. </li></ul><ul><li>Cèl.lules: fibroblast, mastòcits, adipòcits. </li></ul><ul><li>Funció: suport mecànic i resistència a les forces de tracció </li></ul><ul><li>Hi ha de dos tipus: no ordenat i ordenat. </li></ul>
  96. 96. Teixit Conjuntiu Dens o Fibrós Dens
  97. 97. Teixit Conjuntiu Dens
  98. 98. Teixit Conjuntiu Dens no ordenat o irregular
  99. 99. Teixit Conjuntiu Dens no ordenat o irregular <ul><li>Es troben grans quantitats de fibres de col.làgena agrupades en grossos feixos. </li></ul><ul><li>Predominen les fibres de col.làgena, però també hi han fibres el.làstiques i de reticulina. </li></ul><ul><li>Fibroblast </li></ul><ul><li>Substància fonamental. </li></ul>
  100. 100. T.C.Dens irregular: Localització <ul><li>Dermis </li></ul><ul><li>Periosti </li></ul><ul><li>Càpsula fibrosa d’òrgans: melsa, fetge, albugínea del testicle. </li></ul><ul><li>Baines perifèriques dels nervis (epineuro) </li></ul><ul><li>Baines perifèriques dels tendons (epimisio) </li></ul><ul><li>Dura mare dels SNC </li></ul>
  101. 101. Teixit Conjuntiu Dens irregular
  102. 102. T.C. Dens Irregular
  103. 103. Teixit Conectiu Dens Regular o ordenat
  104. 104. Teixit Conectiu Dens Regular o ordenat <ul><li>Ací els feixos de fibres de col.làgena adopten una disposició molt ordenada . </li></ul><ul><li>Les fibres de col.làgena poden disposar-se de 2 formes: </li></ul><ul><ul><li>En un sol sentit : FEIXOS PARAL.LELS O UNITENS </li></ul></ul><ul><ul><li>Formant làmines : FEIXOS ENTRECREUATS O BITENS </li></ul></ul>
  105. 105. Feixos Paral·lels o Unitens <ul><li>Vorem dos localitzacions: </li></ul><ul><ul><li>TENDONS </li></ul></ul><ul><ul><li>LLIGAMENTS </li></ul></ul>
  106. 106. Feixos Paral.lels o unitens <ul><li>Tendó </li></ul><ul><li>Compost per feixos de fibres de col.làgena dispostes en paral.lel amb el sentit longitudinal. </li></ul><ul><li>Envoltats per una càpsula </li></ul><ul><li>Els fibroblast es disposen entre els feixos,(tenocits) i són escassos. </li></ul>
  107. 107. Feixos paral·lels o unitens
  108. 108. 2. Lligaments <ul><li>S’asemblen a les estructures dels tendons </li></ul><ul><li>Organització menys regular </li></ul><ul><li>Funció: transmet la força de tracció mecànica. </li></ul><ul><li>És poc extensible i molt resistent. </li></ul>
  109. 109. Lligaments
  110. 110. Feixos entrecreuats o bitens <ul><li>És característic a les: </li></ul><ul><ul><li>FASCIES I APUNEUROSIS </li></ul></ul><ul><ul><li>L’ESCLERÓTICA </li></ul></ul><ul><ul><li>CÒRNEA </li></ul></ul>
  111. 111. Feixos Entrecreuats o bitens <ul><li>1. En fàscies i aponeurosis </li></ul><ul><li>Les fibres de col.làgena de cada pla porten una orientació distinta </li></ul><ul><li>2. En l’escleròtica </li></ul><ul><li>Les fibres de col.làgena en cada pla porten una orientació distinta però menys regular </li></ul><ul><li>3. En la còrnea </li></ul><ul><li>Quan l’orientació d’una làmina a la següent té una angulació de 90º </li></ul><ul><li>Amb esta disposició tan ordenada deixa passar la llum i permet que s’adapte al globus ocular. </li></ul>
  112. 112. 4.2- Teixit Conjuntiu Dens Ric en Fibres de Reticulina <ul><li>Predominen les fibres de reticulina (fibres de col.làgena tipus III) </li></ul><ul><li>Formen xarxes </li></ul><ul><li>Reticulina de Gomori </li></ul><ul><li>Entre elles cèl.lules de reticulina que són distintes dels fibroblasts comuns i substància fonamental. </li></ul>
  113. 113. T.C. Dens Ric en Fibres de Reticulina: Localització <ul><li>Entre els sinusoides hepàtics. </li></ul><ul><li>En l’estroma de sosteniment d’òrgans hematopoiètics, ganglis limfàtics, melsa, mèdul.la òssia. </li></ul>
  114. 114. Fibres de reticulina al gangli limfàtic
  115. 115. 4.3- Teixit Conjuntiu Dens Ric en Fibres Elàstiques <ul><li>Fibres de col.làgena, reticulina, fibroblast i substància fonamental. </li></ul><ul><li>Els feixos es mantenen units mitjançant teixit conectiu lax en que es troben fibroblasts comuns. </li></ul>
  116. 116. Formes d’organitzar-se <ul><li>Aïllades: en la dermis reticular </li></ul><ul><li>Plexes anatomòtics: en la dermis papilar. </li></ul><ul><li>Feixos paral.lels o fascicles: lligament groc. </li></ul><ul><li>Làmines: paret arterial de les grans artèries, també a la tràquea o als bronquis. </li></ul>
  117. 117. T.C. Dens Ric en cèl·lules elàstiques
  118. 119. T.C. Dens Ric en cèl·lules elàstiques
  119. 120. Mastòcits i cèl.lules elàstiques
  120. 121. 5 - Teixit Conjuntiu Ric en Cèl.lules
  121. 122. Teixit Conjuntiu Ric en Cèl.lules <ul><li>Estroma ovàric i uterí </li></ul><ul><li>Cèl.lules de tipus fibroblast molt abundant </li></ul><ul><li>Làmina pròpia del digestiu </li></ul><ul><li>Escassa quantitat de fibres de col.làgena i escassa quantitat de substància fonamental. </li></ul>
  122. 123. T.C. Ric en cèl·lules: Estroma Ovàric
  123. 124. T.C Ric en cèl·lules
  124. 125. GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

×