Teixit Conjuntiu

TEIXIT CONJUNTIU
Marta Colón Más
Balma Ferrando Rubert
Verónica Morant Puig
Lidia Holgado Castell
Estrella Gimeno Vicent

COMPOSICIÓN
Formado por:
■ Células:
fijas o residentes
móviles
■ Matriz extracelular:
Compuesta por fibras incluidas en una matriz amorfa que contiene líquido tisular.
Introducción

Muestra de tejido conjuntivo tratada con H-E introducción

Tipos de tejido conjuntivo no modelado
Dependiendo de:
Cantidad relativa de los componentes extracelulares de la matriz.
Los diferentes tipos son:
tejido conectivo laxo común, denso (regular e irregular),elástico, mucoso, reticular, mesenquimal .
Muestra de tejido conjuntivo reticular de ganglio linfático (Tricrómico Tolivia) introducción

Funciones
Esqueleto que sostiene otros tejidos y órganos.
Medio interno del organismo.
Relleno y soporte mecánico de otros tejidos y órganos.
Medio por el que transcurren los vasos sanguíneos y linfáticos, y los nervios.
Ubicación funcional de las células inmunitarias.
Reparación y cicatrización.
Constituye refuerzos superficiales de los órganos.
Introducción

Fibras
De colágeno
Elásticas
Reticulares

FIBRAS DE COLÁGENO
Son flexibles.
Resistentes a las fuerzas de tracción longitudinal.
Es elástico pero rígido.
Fibras

Muestra de tejido denso no modelado (H-E) Fibras

Observación en el microscopio óptico
■ En preparados en fresco no coloreados:
■ Fibras incoloras.
■ Recorrido ligeramente ondulado.
■ Entrecruzadas en todas las direcciones.
■ Grosor variable (entre 1-10 µ).
■ Las fibras más gruesas:
presentan un rayado longitudinal.
compuestas por fibrillas de 0,2-0,5 µ de diámetro.
Fibras

En preparados teñidos:
Fibras de colágeno se colorean de color rosa claro con eosina.
Se colorean de color azul con el método Mallory.
Se tiñen de rojo con el método de Van Gieson.
Muestra de fibras de colágeno (tricrómico de Van Gieson) Muestra de fibras de colágeno (tinción con azán) Fibras

OBSERVACIÓN EN EL MICROSCOPIO ELECTRÓNICO
Microfibrillas paralelas de un diámetro aproximado de 50nm.
Las microfibrillas:
-son la unidad fibrilar del colágeno.
-presentan un rayado transversal que se repite cada 68 nm.
-compuestas por unidades más pequeñas: tropocolágeno.
Fibras

Tropocolágeno:
Molécula alargada rígida de 300nm de largo y 1,5 nm d espesor.
Compuesta por 3 cadenas alfa enrolladas en triple espiral.
Composición de las cadenas alfa:
30% de glicina
30% de prolina o hidroxilisina.
Cantidades inusuales de hidroxilisina. .
Moléculas de glicina hacia el interior de la espiral.
Cadenas laterales de prolina e hidroxiprolina hacia el exterior.
Polimerización espontánea a microfibrillas de bandas transversales.
ESTRUCTURA DEL COLÁGENO Fibras

TIPOS DE COLÁGENO
Según organización de las cadenas alfa dentro de la molécula de tropocolágeno:
Moléculas de tropocolágeno que forman miofibrillas con bandas transversales (tipos I, II, III, V y XI).
Moléculas de tropocolágeno que forman reticulados filamentosos.
Fibras

TIPOS DE COLÁGENO
Tipos de colágeno que forman microfibrillas con bandas transversales:
Colágeno tipo I: el mas abundante. Localización: dermis, vasos sanguíneos, tendones y huesos.
Colágeno tipo II: fibrillas muy finas. Localización: cartílago hialino y elástico, núcleo pulposo de los discos intervertebrales y y humor vítreo del ojo.
Colágeno tipo III: aparece muy difundido y junto al colágeno tipo I. Parte de las fibras reticulares. Localización: rodeando los adipocitos, lámina reticular de las membranas basales, etc.
Tipos de colágeno que no forman microfibrillas con bandas transversales.
Colágeno tipo IV: tropocolágeno formando reticulado tridimensional filamentoso. Localización: sólo en lámina basal.
Colágeno tipo VI: poco frecuente. Forma reticulados filamentosos rodeando los vasos y nervios.

Muestra de fibras de colágeno tipo I (Tinción Pricosirius). Muestra de fibras de colágeno tipo IV (Técnicas de inmunohistoquímica). Fibras

Sintesís de colágeno
Producción del mRNA correspondiente.
Síntesis en ribosomas.
Hidroxilacíón de prolina y lisina.
Glicosilación de hidroxilisinas.
Formación de las moléculas de procolágeno.
Formación de las fibrillas de colágeno a partir de moléculas de procolágenos secretadas.
Fibras

PROCESOS DE LA SÍNTESIS DE COLÁGENO. Fibras

FIBRAS ELÁSTICAS
Características Generales:
Resistentes a la presión y la tracción y capaces de retornar a su forma original.
Hebras refrigerantes.
Forman láminas en: aorta, arterias elásticas, en el ligamento amarillo de la columna vertebral, en los ligamentos de la nuca de los rumiantes.
Localizadas en:
Dermis, cartílago elástico, pulmones; y órganos que necesitan la aplicación de fuerzas para retornar más tarde a su forma original.
Variedades:
Fibras de oxitalan.
Fibras de elaunina.
Fibras

OBSERVACIÓN EN EL MICROSCOPIO ÓPTICO
Hebras muy delgadas (0,2-10 µ) y refrigerantes.
Hebras formando una red.
Tonalidad amarillenta que se observa en fresco.
Teñidas selectivamente con orceína (color rojizo).
Son homogéneas.
Fibras

Muestra de fibras elásticas Fibras

Muestra de las placas elásticas (aorta de rata).Teñido con orceína. Fibras

OBSERVACIÓN EL EL MICROSCOPIO ELECTRÓNICO
Composición:
Microfibrillas de elastina:
■ 90% de la fibra.
■ entre 2-4 nm de diámetro.
■ degradada por la elastasa.
■ proteína hidrofóbica.
■ Formada por: alanina, desmosina e isodesmosina.
■ Situadas en el centro de la fibra.
Microfibrillas de fibrillina:
■ Unos 10 nm de diámetro.
■ Situadas en la periferia.
Fibras Muestra de fibras elásticas

Síntesis
Síntesis de elastina:
Secreción de tropoelastina.
Unión de 4 derivados de lisina de la molécula de tropoelastina (por acción de lisiloxidasa)->desmosina.
Excretada al medio extracelular.
Síntesis de fibrilina:
En aparato de Golgi y RER.
Excretada al medio extracelular.
En el medio extracelular la proelastina se une a la fibrillina-> FIBRAS ELÁSTICAS.
Fibras

FIBRAS RETICULARES
En el microscopio óptico:
■ Fibras muy delgadas.
■ Forman redes, no haces.
■ Se tiñen con tinciones de plata (y no con H-E), donde se distinguen de color negro.
■ También se tiñen con el método PAS.
En el microscopio electrónico:
■ Microfibrillas muy delgadas con la misma estructura periódica que el colágeno.
■ Compuestas por colágeno tipo III y I.
■ Cubierta de proteoglucanos.
Fibras

Muestra de fibras de reticulina (tinción argéntica, tolivia). Fibras

localización
Rodean los adipocitos y células musculares lisas.
Debajo del endotelio de los capilares (confiere rigidez).
Formando el retículo del tejido linfoide y la médula ósea.
Rodean las células parenquimatosas.
Forman parte de la lámina basal de las membranas basales.
Fibras

Substància Fonamental
Proteïnglicans
Glucosaminglicans
Glucoproteïnes adhesives
Membrana Basal

SUBSTÀNCIA FONAMENTAL
Matèria situada entre cèl·lules i fibres
Característiques físiques
>viscositat
>soluble en líquids histològics com H-E
>Es pot estudiar per PAS
>conservació per congelació, estudi amb blau alcià
Components principals: proteïnglicans i aigüa

PROTEÏNGLICANS
Composició: 95% d’hidrats de carboni units a proteïnes mitjançant e. covalents
Els hidrats de carboni reben el nom de glucosaminglicans:
>GAG sulfatats
Substància fonamental

GAG SULFATATS
Cadenes formades per unes 300 mol·lècules de disacàrids
Tipus:
>condroitínsulfat: cartílag
>dermatansulfat: pell
>queratansulfat: còrnia, cartílag i t. ossi
>heparansulfat: aorta, fetge i pumó
>heparina: mastòcits

GAG NO SULFATAT: HIALURONÀ
És el GAG més abundant del t. conectiu
C. generals: 2’5 (micras) de llarg
LOCALITZACIÓ: líquid sinovial i cos vitri de l’ull
Molt important per a la formació d’agregats de proteïnglicans

HIALURONÀ: FUNCIONS
CARTÍLAG: dona elasticitat i resistència
>permet que l’articulació reprenga el seu espessor després d’haver segut comprimida
LÍQ SINOVIAL: funció lubricant
>és important quan es mouen les fibres de colàgen ubicades en sentit longitudinal

AGREGATS DE PROTEÏNGLICANS
Acúmuls molt grans de més de 200 millons de pes mol·lecular
COMPOSICIÓ: 1% de hialuronà i proteïnglicans
ESTRUCTURA: El hialuronà forma el nucli
>els proteïnglicans s’uneixen per e. no covalents mitjançant proteïnes lligadores

AGREGATS DE PROTEÏNGLICANS: COLORACIÓ
METACROMASIA: Com són agregats polianiònics fan que colorants bàsics com el blau de toluidina formen polímers i adquireixquen un color magenta
Congelats poden tintar-se per blau alcià
No poden tintar-se per el mètode P.A.S

AGREGATS DE PROTEÏNGLICANS: IMPORTÀNCIA BIOLÒGICA
Mig de difusió de gasos i ions
Dificulta el moviment de les grans mol·lècules impedint la diseminació de microorganismes invasors
HIALURONIDASSA

GLUCOPROTEÏNES ADHESIVES
Glúcids als quals s’uneixen proteïnes
Participen en l’anclatge dels epitelis a la m. extracel·lular
Forma part de la llàmina basal

G. ADHESIVES: TIPUS Substància fonamental GLUCOPROTEÏNES ADHESIVES FIBRONECTINA: > e. Covalents > Fixa les cèl·lules a la matriu
LLAMININA:
Uniò de la llamina basal
Isoformes
Llocs d’uniò per al colàgen
ENTACTINA: >Uniò de la llaminina al colàgen IV de la llàmina densa
TENASCINA:
Escassa quantitat
Molt important en t. embrionaris

Membrana Basal
Llàmina Basal
Llàmina reticular

MEMBRANA BASAL
Separació entre el t. conjuntiu i l’epiteli
Es pot distingir en els preparats tenyits amb H-E com un engrossament eosinòfil
TINCIÒ: preparacions amb PAS o mètodes argèntics
Membrana Basal

Mostra de teixit conjuntiu renal tractada amb el mètode PAS Substància fonamental

MEMBRANA BASAL: COMPONENTS
Llàmina basal :
> llàmina densa : engreixament d’uns 50 nm composat per un reticulat de fins filaments
> llàmina lúcida : capa poc electrondensa entre la llàmina densa i la membrana cel·lular
Llàmina reticular: zona més variable composada per fibres reticulars integrades per proteïnes i polisacàrids, unida a la llàmina basal per fibronectina

LLÀMINA BASAL: FUNCIONS
Suport
Filtre mol·lecular passiu
Defensa
Cicatrització
Diseminació de cèl·lules tumorals

Cè·lules del teixit conjuntiu
Fixes
Migrants

CÈL·LULES DEL TEIXIT CONJUNTIU
Poden ser: pròpies o sanguínies
Cèl·lules Categories Fixes Migrants Fibrobalsts Reticulars Mesenquimals Adipòcits Monòcits/macròfags Cèl. dendrítiques Limfòcits/cèl. plasmàtiques Granulòcits eosinòfils i basòfils Mastòcits

FIBROBLASTS
Cèl·lula principal
C. GENERALS: grans/aplanades/ fines prolongacions
TINCIÓ: H-E
FGF: Factor de creixement de fibroblasts
M.O: nucli oval/axatat
> dos nucleols
> cromatina molt granul·lada
> citoplasma eosinòfil
Cèl·lules fixes

Mostra de teixit conjuntiu dens tractada amb hematoxilina-eosina Cèl·lules fixes

FIBROBLASTS: M.E.
Escàs RER
Escàs AdG
Es pot estudiar el seu paper fonamental en la cicatrització
Adquireixen miofibretes i formen miofibroblasts amb certa capacitat de contracció
Cèl·lules fixes Imatge de m.e d’un fibroblast tumoral Imatge de m.e d’un miofibroblast

Imatge de microscopia electrònica d’un fibroblast procedent d’un tumor benigne Cèl·lules fixes

RETICULARS
Cèl·lules especialitzades en la producció de f. reticulars
C. GENERALS: semblants a una estrella/formen reds
TINCIÓ: H-E
M.O: nuclis grans, ovals i clars
> citoplasma abundant i basòfil
Cèl·lules fixes

Mosta de teixit conjuntiu reticular tractada amb hematoxilina-eosina Cèl·lules fixes

MESENQUIMALS
Cèl·lules poc diferenciades del t. embrionari
C. GENERALS: Fusiformes de citoplasma escàs
TINCIÓ: H-E/ Citoplasma eosinòfil
Les cèl. Mesenquimals que no es diferencien migren a la medul·la òssia i al t. limfoide
Cèl·lules fixes

Mostra de teixit mesenquimal tractada amb hematoxilina-eosina Cèl·lules fixes

ADIPÒCITS
Cèl·lules especialitzades en emmagatzemar lípids
C. GENERALS: Molt grans i redonejades
TINCIÓ: H-E (només es tenyeix el citoplasma)
> Tetròxid d’Osmi (només es tenyeix la vacuola lipídica )
Formen el t. adipòs
Cèl·lules fixes

Mostra de teixit adipòs blanc tractada amb H-E Mostra de teixit adipòs blanc tractada amb tetròxid d’Osmi Cèl·lules fixes

Cèl·lules migrants del teixit conjuntiu. Tipus i característiques. Verónica Morant Puig.

Característiques generals .
Tipus cel·lulars no exclusius del teixit conjuntiu.
Migren del torrent sanguini al teixit conjuntiu.
Quantitat variable.
Vida mitja curta. Són reemplaçats per noves migracions cel·lulars procedents del torrent sanguini.
Cèl·lules migrants

Tipus cel·lulars.
Monòcits.
Macròfags.
Cèl·lules dentrítiques.
Limfòcits.
Cèl·lules plasmàtiques.
Granulòcits eosinòfils i neutròfils.
Mastòcits.

Monòcits. Origen i localització .
Es desenvolupen en la mèdula òssea i s’alliberen a la sang.
Xicoteta reserva a la mèdul·la òssea.
En la sang representen el 5% dels leucòcits.
A les 24h de ser alliberats passen del torrent sanguini al teixit conjuntiu, on es diferèncien a macròfags.

Caracterísqtiues morfològiques i estructurals.
Diàmetre de 12-15  m.
Forma de faba o ferradura.
Nucli excèntric.
Grànuls amb lisosomes primaris al citoplasma.
Diferenciació de monocit a macròfag  augment de tamany, del nombre de lisosomes primaris, adquireix capacitat fagocítica.

Macròfags. Origen i tipus.
S’originen a partir dels monocits.
Participa en la defensa de l’organisme envers particules extranyes invasores.
Vida mitja de 2 mesos.
En ausència d’inflamació (estat de repòs relatiu)  macròfags fixes i macròfags lliures.
En presència d’inflamació  macròfags activats.

Macròfags fixes i macròfags lliures.
Macròfags fixes :
Forma d’estrela.
S’extendeix al llarg de les fibres de colàgen, a les que s’uneix per adhesió.
S’asemblen als fibroblasts. Diferència  menor tamany i major oscuritat dels nucleols dels macròfags, amb major quantitat de cromatina condensada.
Macròfags lliures:
Cèl·lules grans arredonides.
Diametre de 15-20  m.
Movilitat activa i migració ameboide  quimiotaxis.
Gran quantitat de vacuoles, grànuls, lisosomes i cosos residuals  capacitat fagocítica.

Macròfags especials.
Cèl·lules de Kupfer (fetge), macròfags alveolars (pulmons) , microglia (SNC).
Gran capacitat fagocítica.
Presència de receptors o marcadors de superficie.
Expresen totes les molècules de classe II del complex major distocompatibilitat (HCM).
Junt els monocits formen el sistema fagocític mononuclear  fagocits professionals.
Cèl·lules migrants Cèl·lules de Kupffer Macròfags alveolars Microglia

Macròfags activats .
Degut a l’activitat fagocítica inespecífica dels macròfags constitutius, a les citoquines i a l’actuació com cèl·lules presentadores d’antigen  activació dels linfocits T helper  resposta inmune  macròfags activats.
L’activació de macròfags: major activitat fagocítica, major expresió dels receptors Fc, aungment de l’eliminació de microorganismes.

Cèl·lules dentrítiques. Característiques.
Orígen en la mèdul·la òssia.
Cèl·lules dentrítiques, macròfags, linfocits B  cèl·lules presentadores d’antígens professionals (molècules de classe II del CMH, molècula coestimuladora B7).
Capacitat pinocítica.

Tipus de cèl·lules dendrítiques.
Cèl·lules dendrítiques limfoides:
Cèl·lules de Langherhans. Epidermis cutània.
Cèl·lules dendrítiques intersticials. Tracte digestiu, pulmons i rinyons.
Cèl·lules dendrítiques no limfoides.
Cèl·lules dendrítiques interdigitants. Timo, melsa i nòduls limfàtics.
Cèl·lules dendrítiques foliculars. Zones depenents de la mèdul·la òssia, ganglis limfàtics i melsa.

Linfòcits. Característiques morfològiques i estructurals.
Cèl·lules lliures més menudes del t.conjuntiu. Diàmetre 7  m.
Nucli arredonit i basòfil
Nombrosos ribosomes lliures.
Xicotet Aparell de Golgi.
Poques mitocòndries.

Localització dels limfòcits.
Teixits linfoides.
Mucoses del tracte digestiu i vies aèrees.
Escassos en altres teixits conjuntius  la quantitat augmenta en reaccions inmunes .
Idèntics als linfòcits sanguinis.

Cèl·lules plasmàtiques. Característiques generals.
Ovalades i 10-20  m de diàmetre.
Nucli arredonit. Localització excèntrica. Cúmuls de cromatina en la periferia.
Citoplasma abundant i basòfil.
Aparell de Golgi gran.
RER desenvolupat.
Nombrosos ribosomes lliures.
Es desplacen lentament.
Sense capacitat fagocítica.
Es formen per diferenciació de linfòcits B.
Es localitzen a la làmina pròpia del tub digestiu i teixit limfoide.

Mostra de cèl·lules plasmàtiques (H-E)

Granulòcits eosinòfils. Característiques .
Nucli característic amb dos lòbuls units per un filament.
Grosos grànuls refrigents al citoplasma, limitats per membrana. Contenen enzims hidrolítics i lisosomes.
Idèntics als leucòcits eosinòfils de la sang.
Movilitat i activitat fagocítica.

Mostra de granulòcits eosinòfils Cèl·lules migrants

Localització de granulòcits eosinòfils
En quantitats moderades al teixit conjuntiu.
Abundants en la làmina pròpia del tracte digestiu i vies aèrees.
En patologies alèrgiques (febra, asma) augmenta la quantitat en sang i teixits  hipersensibilitat.

Granulocits neutròfils. Característiques.
10-15  m de diàmetre.
Nucli dividit en 3-5 lòbuls  granulocits polinuclears.
Al citoplasma: grànuls primaris i grànuls secundaris.
No regeneren els grànuls.
Movilitat activa i capacitat fagocítica  fagocits professionals .
Defensa contra infeccions bacterianes (fagocitosis bacteriana).

Localització.
Pool de reserva a la mèdul·la òssia. Cèl·lules madures de fàcil movilització.
Pool circulant al torrent sanguini.
Pool marginal . Abandona el torrent sanguini i es dirigeix a la zona inflamada.

Mastòcits. Característiques.
Cèl·lules grans.
Nucli menut, arredonit i basòfil.
Aparell de Golgi desenvolupat.
Grànuls delimitats per membrana. Contenen heparina i histamina.
Formats en la mèdul·la òssia a partir d’estadis inmadurs alliberats al torrent sanguini.
S’asemblen als granulocits neutròfils.
En la major part dels teijits conjuntius. En major quantitat a la pell i mucoses del tub digestiu i vies aèrees.
Defensa envers infeccions bacterianes.

Mostra de mastòcits Cèl·lules migrants

Teixit Conjuntiu No Modelat

Tipus de Teixit Conjuntiu No Modelat
1. Embrionari: Mesènquima
2. Ric en substància fonamental: Mucós
3. Equilibrat: Teixit Conjuntiu Lax, Comú o Areolar.
4. Ric en Fibres:
Fibres de col.làgen
a) Desordenats
b) Ordenats: unitens, bitens
Fibres de reticulina
Fibres elàstiques
5. Ric en cèl.lules.

1- Embrionari: MESÈNQUIMA

Teixit Conjuntiu de Tipus Mesenquimal
Típic en l’embrió
Predomini de cèl.lules indiferenciades
Escàs o nul component fribrilar
Escassa substància fonamental

Mesènquima

Teixit Conjuntiu Mesenquimal

2- Teixit Conjuntiu MUCÓS

Teixit Conjuntiu Mucós
Té una gran distribució en l’embrió
Especialment característic en la denominada gelatina de Wharton , en el cordó umbilical.
Les cèl.lules són més grans que els fibroblasts comuns i s’asemblen molt a les cèl.lules mesenquimatoses.
Abundant substància fonamental.
Escasses fibres: col.làgena fines.

T.C. Mucós: Localització
A l’embrió al cordó umbilical ( gelatina de Wharton ).
En la càmera pulpar de les dents en desenvolupament.
En l’adult, a nivell de la pulpa dentària .

Teixit Conjuntiu Mucós : gelatina de Wharton (cordó umbilical)

Teixit Conjuntiu Mucós: Càmara pulpar de les dents

3- Teixit Conjuntiu LAX COMÚ

Teixit Conjuntiu Lax Comú
Equilibri entre cèl.lules, fibres i substància fonamental.
És el més important de tot l’organisme.
Presenta rica inervació i irrigació.
Les fibres estan entreteixides en forma laxa i transcurreixen en totes les direccions.

T.C. Lax Comú: Localització
És especialment abundant en la làmina pròpia de varis òrgans buits, on sol ser molt ric en cèl.lules.
Sosté els teixits epitelias, situant-se per davall.
Constitueix l’hipodèrmis.
Constitueix la làmina pròpia i la submucasa dels aparell respiratori i digestiu.
Constitueix la subserosa pleural, peritoneal i pericàrdica.

T.C. Lax Comú

4- Ric en Fibres:
Fibres de col.làgen
a) Desordenats
b) Ordenats: unitens, bitens
Fibres de reticulina
Fibres elàstiques

4.1- Teixit Conjuntiu Dens o Ric en Fibres de col.làgena
Predominen les fibres respecte de la quantitat de cèl.lules i de matriu amorfa.
Predominen les fibres de col.làgena, amb poques cèl.lules i poca substància fonamental.
Cèl.lules: fibroblast, mastòcits, adipòcits.
Funció: suport mecànic i resistència a les forces de tracció
Hi ha de dos tipus: no ordenat i ordenat.

Teixit Conjuntiu Dens o Fibrós Dens

Teixit Conjuntiu Dens

Teixit Conjuntiu Dens no ordenat o irregular

Teixit Conjuntiu Dens no ordenat o irregular
Es troben grans quantitats de fibres de col.làgena agrupades en grossos feixos.
Predominen les fibres de col.làgena, però també hi han fibres el.làstiques i de reticulina.
Fibroblast
Substància fonamental.

T.C.Dens irregular: Localització
Dermis
Periosti
Càpsula fibrosa d’òrgans: melsa, fetge, albugínea del testicle.
Baines perifèriques dels nervis (epineuro)
Baines perifèriques dels tendons (epimisio)
Dura mare dels SNC

Teixit Conjuntiu Dens irregular

T.C. Dens Irregular

Teixit Conectiu Dens Regular o ordenat

Teixit Conectiu Dens Regular o ordenat
Ací els feixos de fibres de col.làgena adopten una disposició molt ordenada .
Les fibres de col.làgena poden disposar-se de 2 formes:
En un sol sentit : FEIXOS PARAL.LELS O UNITENS
Formant làmines : FEIXOS ENTRECREUATS O BITENS

Feixos Paral·lels o Unitens
Vorem dos localitzacions:
TENDONS
LLIGAMENTS

Feixos Paral.lels o unitens
Tendó
Compost per feixos de fibres de col.làgena dispostes en paral.lel amb el sentit longitudinal.
Envoltats per una càpsula
Els fibroblast es disposen entre els feixos,(tenocits) i són escassos.

Feixos paral·lels o unitens

2. Lligaments
S’asemblen a les estructures dels tendons
Organització menys regular
Funció: transmet la força de tracció mecànica.
És poc extensible i molt resistent.

Lligaments

Feixos entrecreuats o bitens
És característic a les:
FASCIES I APUNEUROSIS
L’ESCLERÓTICA
CÒRNEA

Feixos Entrecreuats o bitens
1. En fàscies i aponeurosis
Les fibres de col.làgena de cada pla porten una orientació distinta
2. En l’escleròtica
Les fibres de col.làgena en cada pla porten una orientació distinta però menys regular
3. En la còrnea
Quan l’orientació d’una làmina a la següent té una angulació de 90º
Amb esta disposició tan ordenada deixa passar la llum i permet que s’adapte al globus ocular.

4.2- Teixit Conjuntiu Dens Ric en Fibres de Reticulina
Predominen les fibres de reticulina (fibres de col.làgena tipus III)
Formen xarxes
Reticulina de Gomori
Entre elles cèl.lules de reticulina que són distintes dels fibroblasts comuns i substància fonamental.

T.C. Dens Ric en Fibres de Reticulina: Localització
Entre els sinusoides hepàtics.
En l’estroma de sosteniment d’òrgans hematopoiètics, ganglis limfàtics, melsa, mèdul.la òssia.

Fibres de reticulina al gangli limfàtic

4.3- Teixit Conjuntiu Dens Ric en Fibres Elàstiques
Fibres de col.làgena, reticulina, fibroblast i substància fonamental.
Els feixos es mantenen units mitjançant teixit conectiu lax en que es troben fibroblasts comuns.

Formes d’organitzar-se
Aïllades: en la dermis reticular
Plexes anatomòtics: en la dermis papilar.
Feixos paral.lels o fascicles: lligament groc.
Làmines: paret arterial de les grans artèries, també a la tràquea o als bronquis.

T.C. Dens Ric en cèl·lules elàstiques

Mastòcits i cèl.lules elàstiques

5 - Teixit Conjuntiu Ric en Cèl.lules

Teixit Conjuntiu Ric en Cèl.lules
Estroma ovàric i uterí
Cèl.lules de tipus fibroblast molt abundant
Làmina pròpia del digestiu
Escassa quantitat de fibres de col.làgena i escassa quantitat de substància fonamental.

T.C. Ric en cèl·lules: Estroma Ovàric

T.C Ric en cèl·lules

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Teixit Conjuntiu

by grupvmedicina

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

2 Embeds 18

Statistics

Teixit Conjuntiu Presentation Transcript

http://www.slideshare.net	17
http://webcache.googleusercontent.com	1