• Like
TEMA 2: ÚS EDUCATIU DE LES EINES DE LA XARXA
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

TEMA 2: ÚS EDUCATIU DE LES EINES DE LA XARXA

  • 378 views
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
378
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. TEMA 2 :ÚS EDUCATIU DE LES EINES DE LA XARXA 1. LES EINES TELEMÀTIQUES. 1.1. Definició. Les eines telemàtiques són recursos que es troben a la xarxa i que permeten una interacció professor-alumne i alumne-alumne. L'expressió Telemàtica ve de l'encreuament de dues paraules: Telecomunicació i Informàtica. La Telemàtica engloba els mètodes, tècniques i eines de la Informàtica aplicats en les possibilitats de les telecomunicacions per cable o per xarxa. Aquestes eines són tècniques que tracten la comunicació de dades i la realització de processos entre equips informàtics distants, utilitzant els serveis de telecomunicacions i mitjançant la configuració de xarxes. Amb les eines de la xarxa pretenem: En primer lloc, com a futures professores, saber aprofitar els avantatges de la xarxa en l’àmbit educatiu. I en segon lloc, ensenyar als alumnes a fer un bon ús dels mitjans que es trobaran a la xarxa perquè els puguin fer servir al llarg dels seus estudis. Pretenem una breu aproximació a Internet - mostrant el funcionament i la utilitat de les eines d’ús diari més comuns- i també un rendiment més eficient dels mitjans i recursos disponibles que pretenen reforçar la col·laboració, interacció, recerca i intercanvi de la informació. A més, cercam un augment en les possibilitats i un enriquiment en els processos educatius que es desenvolupen habitualment dins l’aula, que faciliten una forma d'aprenentatge informal més oberta al món exterior. 1.2. Tipus d'eines telemàtiques. Algunes de les eines telemàtiques de les quals disposam són: - Entorn de Windows: Manetjament de finestres i els seus elements, Explorador de Windows i del PC: Manetjament de carpetes, subcarpetes, arxius i discs. - Processadors de Text. Permeten: dissenyar texts i taules (copiar, tallar, aferrar), elegir el format del text (estil, font i tamany de lletres, espais, tabulacions, alineació de texts), preparar la pàgina (tamany, marges), crear encapçalaments i peus de pàgina... Alguns programes serien: Microsoft Word o OpenOffice Writer. - Internet: Dins l'ampli món de la xarxa trobam moltes eines telemàtiques com: Cercadors (per fer navegació i recerques d'informació), el Correu electrònic ( que permet la creació de comptes gratuïts, anexió d'arxius, maneig del missatge...), la Web 2.0. (blogs, wikis, videoconferències, xats, FTP, Netmeeting, fòrums), compresió i descompresió d'arxius( WinRar, WinZip). - Presentadors de diapositives: Permeten la creació de diapositives i la selecció de formats, tipus, fons, animacions, transicions, botons, hipervincles, menús, permet la inserció d'imatges... Alguns programes serien: Microsoft Powerpoint o Open Impress.
  • 2. - Cmap Tools: Eina per a l'elaboració, publicació en la xarxa i exportació de mapes conceptuals a documents, presentacions de diapositives, imatges... 2. NAVEGACIÓ I RECERCA D’INFORMACIÓ. 2.1. Aspectes tècnics. Segons la wikipedia (2009): “Un navegador web o explorador web, és una aplicació que permet a l'usuari recuperar i reproduir documents d'hipertext , generalment escrits en HTML , des de servidors web situats a qualsevol lloc del món. Aquesta xarxa de documents és coneguda com a World Wide Web (WWW). Els navegadors actuals permeten mostrar gràfics, seqüències de vídeo, sons, animacions i programes diversos a més de text i enllaços. La funció bàsica d'un navegador web és mostrar documents de text, segurament amb recursos multimèdia incrustats. Els documents poden estar ubicats a l'ordinador de l'usuari, però també poden ser a qualsevol altre dispositiu que hi estigui connectat (a través d'internet, per exemple) i que tingui els recursos necessaris per a la transmissió (un programari de servidor web). Aquests documents, habitualment anomenats pàgines web, tenen hipervincles que enllacen una porció de text o una imatge amb un altre document. El seguiment d'enllaços d'una pàgina a una altre, ubicada en qualsevol ordinador connectat a internet s'anomena navegació. L'objectiu principal d'un navegador web és mostrar informació a l'usuari. El procés comença quan l'usuari introdueix una Uniform Resource Identifier (URI), per exemple http://ca.wikipedia.org/, en el navegador. El prefixe de l'URI determina com s'interpretarà. Els tipus d'URI més freqüentment usat comença amb http: i identifica un recurs per a ser obtingut a traver del Hypertext Transfer Protiocol (HTTP). Molts navegadors suporten també altres prefixes, com ara https: per HTTPS, ftp: per a File Transfer Protocol, i file: per a arxius locals. Els prefixes que el navegador web no pot manegar sovint es passen a altres aplicacions. Per exemple, les URIs mailto: normalment es passen al client de correu electrònic que l'usuari tingui per defecte, i les news: es passen al programa lector de grups de discussió. En els casos de http, https, file i alguns altres, una vegada s'ha obtingut el recurs el navegador el mostra. L'HTML es passa al motor de renderitzat per a transformar el llenguatge de marques en un document interactiu. A part de l'html, els navegadors poden en general mostrar qualsevol tipus de continguts que pugui formar part d'una pàgina web. La majoria de navegadors poden mostrar imatges, audio, video, i arxius XML. També sovint tenen plug-ins per suportar aplicacions en Flash i Java applets. En cas que es trobi un fitxer d'un tipus no suportat pel navegador, o un fitxer que està configurat per a ser descarregat en lloc de ser mostrat, el navegador pregunta l'usuari si vol desar el fitxer al disc dur. Els recursos informatius poden contenir hipervincles a altres recursos informatius. Cada vincle conté l'URI d'un recurs on anar. Quan es clica al vincle, l'explorador navega al recurs indicat per l'URI del vincle, i el procés de portar el contingut a l'usuari comença de nou.”
  • 3. 2.2. Tipus de cercadors. Segons la Wikipedia, aquests són els tipus de vavegadors web disponibles: NAVEGADORS WEB AOL Explorer · Avant · Enigma · Maxthon · NeoPlanet · BASATS EN EL NetCaptor · Netscape 8 · Internet Explorer (7) · iRider · Smart TRIDENT Bro · Sleipnir · Tencent Traveler · UltraBrowser AT&T Pogo · Beonex Communicator · Camino · Conkeror · DocZilla · Epiphany · Flock · Galeon · K-Meleon · K-Ninja · BASATS EN EL Kazehakase · Madfox · Minimo · Mozilla · Mozilla Fennec · GECKO Mozilla Firefox (3) · Netscape · SeaMonkey · Skipstone · Sleipnir · Songbird · Swiftfox · Swiftweasel · XeroBank Browser BASATS EN EL ABrowse · Arora · iCab · Chrome · Epiphany · Midori · WEBKIT OmniWeb · Safari · Skipstone · Shiira BASATS EN EL Opera · Nintendo DS Browser · Internet Channel · Opera Mobile PRESTO BASATS EN EL HotJava · Lobo · Opera Mini · X-Smiles JAVA BASATS EN EL Internet Explorer for Mac · MSN for Mac OS X TASMAN Alynx · edbrowse · ELinks · Emacs/W3 · Links · Lynx · Net- BASATS EN TEXT Tamer · w3m · WebbIE Blazer · Deepfish · Doris · Mozilla Fennec · Internet Explorer Mobile · JOCA · Minimo · NetFront · Obigo Browser · Opera PER A MÒBILS Mobile · Pixo · PlayStation Portable web browser · S60 web browser · Skyfire · ThunderHawk · UCWEB · WinWAP Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Navegador_web [Data de consulta: 21 de novembre de 2009]
  • 4. 2.3 Selecció de la informació. És important que els alumnes sàpiguen destriar les págines que no contenen informació oficial i vàlida. És a dir, abans de donar per bona una informació han de saber triar el més important de cada una de les págines i contrastar-la amb altres informacions. 3. CORREU ELECTRÒNIC 3.1. Configuració, creació de comptes gratuïts, opcions, annex d’arxius, signatures, maneig de missatges. El correu electrònic no està inclós a la web 2.0, perquè hem considerant que és una de les eines més utilitzades de la xarxa i l'hem dedicat un apartat complet. •Definició El correu electrònic és un servei de xarxa que ens permet als diversos usuaris enviar i rebre missatges rápidament mitjançant sistemes de comunicaron electrònics. Per mitjà de missatges de correu electrònic es poden enviar, a més de textos, qualsevol tipus de documents digitals. Font: http://www.netfaqs.com/Espanol/Correo/Outlook03/Nueva/Nueva01.png [Data de consulta: 01 de desembre de 2009]
  • 5. •Elements Tot correu electrònic ha d’estar format pel següents elements: - Direcció de correu. - Proveedor de correu: empresa que ens ofereix el servei. Pot ser de dos tipus: -Gratuïts. -De pagament. - Correu web: quasi tots els servidors donen el servei de correu web (webmail). - Client de correu: programes per gestionar els missatges debuts i poder escribir-hi de nous. Exemples: Mozilla Thunderbird, Outlook Express, Eudora… •Funcionament Esciptura del missatge: Quan una persona desideix enviar un missatge ha de tenir en compte vari selements: - Destinatari: una o varis correus electrònics. - Assumpte: descripció breu del correu en concret. - Missatge: text o un altre format els quals no tenen límit de tamany. Enviament Recepció: Quan es reben els missatges apareixen a la safata d’entrada. Un cop que hem rebut el missatge podem fer varies coses amb ell: 1-Respondre 2-Reenviar 3-Marcar com spam (correus no desitjats) 4-Arxivar 5-Borrar 6-Moure la carpeta o afegir etiquetes •Problemes A més dels spam n’existeixen altres: - Virus informàtics: es propaguen mitjançant l’obriment de fixers adujunts. - Phishing: correus fraudulents que intenten averiguar información bancària. - Hoax: difundir informacions falses. - Les cadenes de correu electrònic. •Serveis de correu electrònic Els principals proveidors de correu electrònic gratuit són: - Hotmail - Gmail - Yahoo
  • 6. 4. LA WEB 2.0 4.1. Definició. La web 2.0 és una nova generació de webs, basada en la creació de continguts produïts i compartits pels propis usuaris del portal. On hi ha Web 2.0 necessariament ha d’existir una Web 1.0 d’on evoluciona la primera. La Web 1.0 és la Web tradicional que tots coneixem i que es caracteritza perquè el contingut e informació és produït per un editor per després ser consumit pels visitants. En el model de la Web 2.0 la informació i continguts es produeixen pels usuaris del lloc Web. És un tipus de web denominada col·laborativa i bidireccional ja que permet als usuaris formar part d’ella. Web 2.0 posa a disposició de milions de persones eines de fàcil ús per a la publicació d’informació. Dintre de les aplicacions de la web 2.0 la més interessant pot ser els blogs, per la seva facilitat d'ús ja que tothom pot tenir un, i per la seva flexibilitat ja que es pot adaptar a diverses situacions d'ensenyament-aprenentatge. 4.2. Característiques generals de la Web 2.0. - L'usuari és el protagonista - Creixen per la participació dels usuaris - És fàcil d'usar - Totes les seves aplicacions són gratuïtes 4.3. Objectius de la utilització de la Web 2.0. en l'educació. Treballant amb la Web 2.0, els estudiants seran més autònoms en l'accés a la informació i per a la construcció dels seus coneixements, però per a això necessiten unes competències específiques: •Competències digitals: navegar (buscar, seleccionar, valorar... en Internet), processar la informació amb els mitjans informàtics per a elaborar el seu coneixement, expressar-se i comunicar-se amb uns altres en el ciberespai, conèixer els seus riscos (plagi, spam, anonimat, falsedat...), usar les aplicacions Web 2.0. •Competències socials: treball en equip, respecte, responsabilitat... •Altres competències: aprenentatge autònom, capacitat crítica, imaginació, creativitat, adaptació a l'entorn canviant, resolució de problemes, iniciativa...
  • 7. En definitiva la Web 2.0 permet buscar, crear, compartir i interactuar on-line: • Constituir un espai social horitzontal i ric en fonts d'informació (xarxa social on el coneixement no està tancat) que suposa una alternativa a la jerarquització i unidirecionalitat tradicional dels entorns formatius. • Implica nous rols per a professors i alumnes orientats al treball autònom i colaboratiu, crític i creatiu, l'expressió personal, investigar i compartir recursos, crear coneixement i aprendre... • Facilitar un aprenentatge més autònom i permetre una major participació en les activitats grupals, augment de l'interès i la motivació dels estudiants. • Que els professors i els estudiants puguin elaborar fàcilment materials de manera individual o grupal, compartir-los i sotmetre'ns als comentaris dels lectors. • Proporcionar espais on-line per a l'emmagatzematge, classificació i publicació/difusió de continguts textuals i audiovisuals, als quals després tots podran accedir. • Facilitar la realització de noves activitats d'aprenentatge i d'avaluació i crear de xarxes d'aprenentatge. • Desenvolupar i millorar les competències digitals, des de la recerca i selecció d'informació i el seu procés per a convertir-la en coneixement, fins a la seva publicació i transmissió per diversos suports. • Proporcionar entorns per al desenvolupament de xarxes de centres i professors on reflexionar sobre els temes educatius, ajudar-se i elaborar i compartir recursos. 4.4. Eines de la Web 2.0. 4.4.1. Netmeeting. Funcionamet i característiques. •Definició: Es tracta d’un programa de Microsoft per xatetjar que combina text, imatge i dibuix. Aquest programa es caracteritza per tenir un tipus de missatgeria instantània tot i que més professional ja que es sol utilitzar en àmbits de treball i de negocis.
  • 8. Font: http://imag.malavida.com/mvimgbig/download/windows-netmeeting-1089-1.jpg [ Data de consulta: 01 de desembre de 2009] 4.4.2. Xat. •Definició: El xat designa una comunicació escrita realitzada de manera instantània mitjançant Internet entre dues o més persones ja sigui a través de xats públics o privada on només pot haver comunicación entre dues persones. •Característiques: - Comunicació instantània. - Pot ser públic o privat. - Els usuaris utilitzen pseudònims/nicks. - No es respecten les norms ortogràfiques a l’hora de comunicar-se.
  • 9. •Programes Els més utilitzats són els següents: •Skype •Windows Live Messenger •Yahoo! Messenger •TeamSpeak (TS) •AOL Instant Messenger(AIM) •Gadu-Gadu •Google Talk •IRC •ICQ (OSCAR) •Internet Relay Chat (IRC) 4.4.3. Xarxes socials. • Definició: Una xarxa social és una estructura social de caràcter voluntari que es crea a través de la interrelació dels seus membres. Una xarxa social és més que la simpe addició dels seus membres perquè es pot constituir com a agent social. Són llocs d'Internet que agrupen usuaris i usuàries units per interessos comuns. En les xarxes socials en Internet tenim la possibilitat d'interactuar amb altres persones encara que no les coneguem, el sistema és obert i es va construint òbviament amb el que cada suscriptor a la xarxa aporta, cada nou membre que ingressa transforma al grup en altre nou. Al voltant de 2001 i 2002 sorgeixen els primers llocs que fomenten xarxes d'amics. Cap a 2003 es fan populars amb l'aparició de llocs tals com Friendster, Tribe i Myspace. Ràpidament algunes empreses ingressen a les xarxes socials. Google llança al gener de 2004 Orkut donant suport un experiment que un dels seus empleats realitzava en el seu temps lliure. En 2005 ingressen Yahoo 360º i altres. Bàsicament el funcionament comença quan una vegada muntat el suport tècnic, un grup de iniciadors conviden a amics i coneguts a formar part de la xarxa social, cada membre nou pot portar amb si molts nous membres i el creixement d'aquesta xarxa social pot ser geomètric. Existeixen altres tipus de xarxes socials, com per exemple les dedicades a la cultura, com Linkara, o a les relacions laborals, com Linkedin. • Eines de les xarxes socials: Les eines que proporcionen en general les xarxes socials en Internet són: - Actualització automàtica de la llibreta d'adreces. - Perfils visibles. - Capacitat de crear nous enllaços mitjançant serveis de presentació i altres maneres de connexió social en línia.
  • 10. 4.4.4. Fòrums: • Definició: El fòrum és una pàgina web 2.0 i una eina que cada vegada es va expandint més on els usuaris intercanvien informació, opinions, preguntes, respostes, material… de forma online i lliure. Hi ha fòrums que traten sobre un tipus de tema en concret i aquelles persones exposen les seves opinions respecte a aquell tema, també hi ha d’altres fòrums en els quals el tema no està definit i per tant el contingut pot ser lliure. Els fòrums normalment tenen unes normes d’ùs, les quals si no respectes, el teu missatge pot ser eliminat inmediatament pel coordinador del fòrum, aquestes normes tenen la finalitat de mantenir un bon clima i respecte entre els usuaris. Normalment en un fòrum hi ha diversos integrants: Administrador: És qui inicia les discusions o planteja una pregunta. Moderadors: Són usuaris generalmente asignats per l’administrador que són els que mantenen el bon clima entre els usuaris i per tant tenen el privilegi de borrar comentaris que no siguin oportuns. Membres en general: Són els que intercamvien les opinions, preguntes… Actualment en la majoria de fòrums els usuaris han d’estar registrats per a poder participar, d’aquesta manera s’elimina considerablemente els missatges spam o indesetjats. 4.4.5. Blogs. • Definició: Un blog és un espai web periòdicament actualitzat que recopila cronològicament textos o articles d'un o diversos autors, apareguent primer el més recent. L'autor conserva sempre la llibertat de deixar publicat allò que cregui pertinent. Aquesta aplicació informàtica no requereix cap tipus de coneixement de programació perquè és tan fàcil d'utilitzar com un processador de textos. A més, permet fer tantes actualitzacions com es dessitgin. En castellà també s'usa el terme bitàcora, en referència als antics quaderns de bitàcora dels vaixells que relataven el desenvolupament del viatge. Generalment, a cada article d'un blog els lectors poden escriure els seus comentaris, i l'autor pot tornar una resposta, de manera que és possible establir un diàleg. L'ús o tema de cada blog és particular, hi ha de tipus personal, periodístic, empresarial o corporatiu, tecnològic, educatiu (edublogs), polítics, etc., i els editors mostren qualsevol tipus de coneixement, idees, pensaments, argumentacions, crítiques o opinions. Els servidors de blogs més populars són: Blogger i Wordpress.
  • 11. • Funcions que pot complir un Blog: 1.- És un instrument d'entreteniment pel seu autor. 2.- És un espai de comunicació i intercanvi d'informació per aficionats a un tema o activitat. 3.- Un lloc comú per amics o companys de treball. • Creació i manteniment del Blog: Existeixen diverses eines que permeten crear, administrar tot un blog, coordinar, esborrar o reescriure els articles, moderar els comentaris dels lectors... - Exemple pràctic: BLOGGER: Creat en 1999. a) Passes : 1). Introduir les dades demanades: nom, direcció de correu, contrasenya... 2). Selecció del nom del blog, de la plantilla base (colors de fons i disposició dels apartats al blog) 3). Creació del blog. b) Possibilitats del blog: 1).Crear noves entrades i incloure imatges, vídeos, música... Font: http//:grupotic03.blogspot.com [Data de consulta: 21 de novembre de 2009] 2). Etiquetar les entrades. 3). Incorporar hipervincles que redirigeixin a altres pàgines. 4). Afegir gadgets. 5). Moderar els comentaris. 6). Seleccionar permisos de visita al blog.
  • 12. 4.4.6. Videoconferència. • Definició: La videoconferència és un sistema de comunicació que permet mantenir reunions col·lectives entre diverses persones que es troben en llocs distants. Aquesta comunicació es realitza en temps real, via telefònica, i es transmet tant la imatge com el so, en ambdós sentits. Els interlocutors es veuen i es parlen com si estiguessin en la mateixa sala de reunions, alhora que es poden intercanviar dades, fax, informació gràfica i documental, vídeo, diapositives, etc. Font: http://s3.amazonaws.com/lcp/anapatocito/myfiles/videoconferencia%20uno %20a%20muchos.jpg [Data de consulta: 02 de desembre de 2009] Font: http://s3.amazonaws.com/lcp/anapatocito/myfiles/videoconferencia%20uno %20a%20uno.jpg [Data de consulta: 02 de desembre de 2009]
  • 13. •Els elements d'una videoconferència Els sistemes de videoconferència estan composts per monitors, càmeres, micròfons, altaveus i pel Codec. El codec és la unitat de codificació/descodificació. S'encarrega de comprimir/ descomprimir el senyal analògic que va a ser transmés a través de la xarxa digital. •Elements a tenir en compte per a usar videoconferència en el procés formatiu: 1-El nombre d'aules que va a anar dirigida la classe. 2-El nombre d'alumnes per aula. 3-La durada de les unitats didàctiques que es van a impartir. 4-Com es reproduïx millor l'atmosfera de la classe presencial?. (En aquest últim factor tenen importància fonamental consideracions com la grandària de l'aula, el nombre d'alumnes, el fet que s'efectuï una projecció única sobre pantalla gran, a la qual han d'atendre tots els alumnes, o que aquests es divideixin en grups i rebin la transmissió a través de monitors). 5-Quan i com s'ha d'interrompre. 6-Com han de manejar-se els mitjans perquè el possible diàleg que s'entauli a continuació pugui arribar a tots de la manera més natural possible? . 7-Es pot "manipular" la imatge o imatges que es reben de manera independent en cada aula, o es fa de manera que totes les aules rebin les mateixes imatges, amb les mateixes característiques, al mateix temps. 8-I, si es permet la "manipulació" individualitzada de les imatges rebudes, com pot controlar el professor el missatge que arriba al alumne en un moment determinat. Implícites en aquests interrogants es presenten dues necessitats bàsiques: la motivació dels alunnes i la preparació del professorat. 4.4.7. Wikis: •Definició: És un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des d'un navegador web per múltiples autors. En aquests llocs qualsevol pot editar el seu contingut. Els usuaris d'una wiki poden, d'aquesta manera, crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. Una de les wikis més conegudes és la Wikipedia. El terme wiki s'utilitza per identificar un tipus de documents d'hipertext i el programari col·laboratiu que s'utilitza per crear-los. Normalment es fa servir el terme wiki en dos casos: s'anomena wiki al sistema d'edició, i pàgina wiki cada pàgina individual. Ward Cunnigham creà en març del 1995 la primier wiki, anomenada WikiWikiWeb. Les característiques de les wikis, les converteixen en una eina efectiva per a l'escriptura col·laborativa, i cada vegada són més usades en empreses i comunitats com webs i intranets econòmiques i eficaces per a la gestió del coneixement. Molts projectes són oberts al públic en general i permeten fer edicions sense cap mena de filtre previ.
  • 14. •Etimologia: Wiki wiki vol dir "ràpid" en hawaià. Aquest nom reflecteix la principal característica dels sistemes wiki: la creació ràpida de documents interconnectats mitjançant la col·laboració d'un grup de persones que pot afegir noves pàgines wiki o editar les existents. •La interfície del wiki Els apartats de les pàgines de la wiki són: - Capçalera - Índex de pàgines - Opcions d'administració - Taula de continguts. - Pàgina Font: http://wikiseducatius.wikispaces.com/1.+Qu%C3%A8+%C3%A9s+un+wiki %3F. [Data de consulta: 21 de novembre de 2009] •Servidors Wikis: -Wikispaces, el més popular per la facilitat d’edició, l’estabilitat, la seguretat (permet fer còpies de seguretat dels documents i exportar-los al nostre ordinador). -Pbwiki. -Wiki.mailxmail.com -EcoWiki -Wikia.
  • 15. 5. ÚS DE LES EINES TELEMÀTIQUES EN L'EDUCACIÓ. 5.1. Incorporació d'aquestes eines a l'aula. • Ús educatiu dels fòrums i xats. Tant els fòrums com els xats poden tenir diversos usos educatius: Per exemple, es pot crear un debat online sobre una assignatura on els alumnes es vagin resolent els dubtes entre si. Als xats pots comunicar-te d'una manera simultànea amb el teu interlocutor per resoldre dubtes instantaneament i en canvi als foros et comuniques d'una manera més prolongada en el temps. Als fòrums tant alumnes com professors poden crear propostes de treball o donar la seva opinió sobre una acitvitat. La participació es considerarà extraordinàriament o com a activitat de classe qualificable. • Ús educatiu dels navegadors webs. La web es basa en un component social, pel que aplicada en l'àmbit educatiu, constitueix un potent mitjà per a construir el coneixement de forma colaborativa, mitjançant aportacions individuals que enriqueixin l'aprenentatge i la pràctica docent. En aquest sentit, la informació circula en internet i és necessari desenvolupar competències per a recopilar, organitzar i processar la informació per a generar continguts oportuns i aplicables en la vida diària. Així per exemple, podríem utilitzar google earth, al moment d'impartir la classe de geografia o història universal per a situar-nos en l'espai i en el temps, creant estratègies de participació de manera presencial o virtual amb els alumnes. Al mateix temps es poden generar respostes en determinats blogs creats per a la matèria, i es poden pujar els productes escrits al correu electrònic, a un escriptori virtual o a officelive workspace, que ens dóna la possibilitat de pujar i compartir arxius online. • Ús educatiu dels blogs en l'educació: Els professors poden elaborar un blog per a què tots els alumnes tenguin accés a ell, i així treballar les diverses matèries del currículum integrat. O també es pot fer que cada alumne tengui el seu propi blog al qual vagi publicant tots els treballs que realitza al llarg del curs. En finalitzar l'any escolar el material penjat al blog pot ser element qualificable. Es pot utilizar el blog com un diari compartit amb la classe, fent que l'alumnat se senti partícip en tot el procés. A més, a través del blog, es poden subministrar als alumnes les feines i tasques que han de realitzar.
  • 16. • Ús educatiu de la videoconferència: La videoconferència ha passat de ser una tecnologia cara i exclusiva de grans instal·lacions, a convertir-se en una eina multimèdia més. I com a tal, s'adequa, especialment, a les tasques docents. Moltes universitats i escoles ja ho estan utilitzant per a la formació dels seus estudiants. La utilització d'aquesta tecnologia, juntament amb altres sistemes multimèdia, ja s'ha introduït en algunes universitats, centres d'ensenyament a distància, escoles i instituts de formació professional. Amb el sistema de la videoconferència es poden retransmetre les classes a temps real, permetent la interacció entre les dues parts i la participació de tots els alumnes. Així, en poden fer ús els alumnes amb dificultats per desplaçar-se al centre educatiu, com, en el cas de les Illes Balears, aquells universitaris que es troben a Menorca, Eivissa i Formentera. • Ús educatiu de les wikis: Segons la web wikiseducatius.wikispaces (2009): “Un professor pot crear una wiki juntament amb altres professors dins d'un curs com eina de creació de continguts, per a proporcionar apunts als alumnes. Els estudiants podrien accedir a la wiki per llegir o imprimir els apunts que el professorat va preparant. Així, el contingut és molt més dinàmic. Una wiki també permet la col·laboració entre professors del mateix centre o de centres diferents (fins i tot de països distints) per treballar en un projecte comú. Gràcies a les wikis es poden anar editant textos, de manera que alumnes i professors poden compartir la informació i els seus coneixements. I, a més, es poden elaborar pluges d'idees asincròniques. La inscripció a activitats en grup es pot realitzar des de la wiki. El professor crea una pàgina wiki amb la llista de temes proposats i deixa espais en blanc perquè els alumnes s'inscriguin. Els alumnes van editant la pàgina i s'inscriuen posant el seu nom on els interessi. Una wiki es pot utilitzar també perquè els alumnes elaborin de forma colaborativa un glossari de l'assignatura, treballant de forma colaborativa individualment o en grups.” • Ús educatiu de les xarxes socials: Segons Marcelo Zamora (2006): “Dintre de les xarxes socials trobem les xarxes educatives que intenten aprofitar les possibilitats educatives d'aquestes xarxes. En aquest marc podem destacar Eduredes, una web que es defineix a si mateixa com: Lloc d'intercanvi d'experiències en l'administració de xarxes socials educatives, ús docent de les xarxes, possibilitats i tot el que implica l'ús de les xarxes socials amb fins educatives i relacionades amb l'educació. Trobarem en Eduredes el primer llistat de xarxes socials educatives de països de parla hispana, així com la possibilitat d'incloure la nostra xarxa social educativa en aquesta llista, si la tenim. Altres interessants possibilitats d'aquesta web són l'intercanvi d'experiències en aquest àmbit i l'existència d'un fòrum d'ajuda.”
  • 17. 5.2. Avantatges d'aquesta incorporació. - L'ús d'aquestes eines en l'educació suposa una posibilitat d'animar els alumnes a la creació de textos. - Aquests recursos són eines divertides pels alumnes, que els permeten adquirir els coneixements del temari. - Ajuden els alumnes a pensar, escriure, participar i debatre aspectes essencials per formar- se una actitud crítica. - Tenen una gran importància com a complement de l'aprenentatge a l'aula. - Aquestes aplicacions tenen un gran aspecte motivador per als alumnes. - Permeten als alumnes sentir-se els protagonistes del seu propi aprenentatge. - Sentir-se llegits, visitats, etc. aumenta l'interés i la predisposició per l'aprenentatge. - Les eines de la xarxa permeten realitzar un ensenyament centrat en els interessos dels alumnes. - També permeten que es produeixi un aprenentage significatiu, perquè estimulen la creativitat, els alumnes estan motivats, es pot fer un treball obert, les activitats estan relacionades amb el medi, es poden fer adaptacion curriculars, es poden crear mapes conceptuals...
  • 18. 6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES. OLIVER RIBAS, M. (1.995): La videoconferencia en el campo educativo. Técnicas y procedimientos. Comunicació presentada a EDUTEC´95. Palma de Mallorca. Disponible a http://www.uib.es/depart/gte/oliver.html.Data de consulta 21 de novembre de 2009. ZAMORA, M. (2006). Archivado en: Reseñas, Tendencias, Navegando. Disponible a http://www.maestrosdelweb.com/editorial/redessociales/. Data de consulta 21 de novembre de 2009. TESOURO, M., PUIGGALÍ, J. (2003). Les xarxes telemàtiques en el mon de l’educació: xtec i edu365 dos models a seguir. Disponible a http://fced.udg.es/assignatures/groe/articles/article5.pdf. Data de consulta 30 de novembre de 2009. DOMENECH, L. 3. Usos educatius. Disponible a http://wikiseducatius.wikispaces.com/1.+Qu%C3%A8+%C3%A9s+un+wiki%3F. Data de consulta 22 de novembre de 2009. DOMENECH. L. Què es un wiki? Disponible a http://wikiseducatius.wikispaces.com/1.+Qu%C3%A8+%C3%A9s+un+wiki%3F. Data de consulta 22 de novembre de 2009. MACEDO, J. Netmeeting a http://www.newsgrupos.com/microsoft-public-es- netmeeting/283787-netmeeting-concepto.html.Data de consulta 21 de novembre de 2009. AA.VV.Navegadors Web.Disponible a http://ca.wikipedia.org/wiki/Navegador_web. Data de consulta 21 de novembre de 2009. AA.VV.Xarxes Socials.Disponible a http://ca.wikipedia.org/wiki/Xarxa_social. Data de consulta 21 de novembre de 2009. AA.VV. (2009). Disponible a http://blog.educastur.es/cuate/2009/02/16/redes-sociales-y- educacion/. Data de consulta 21 de novembre de 2009. AA.VV.Wiki. Disponible a http://ca.wikipedia.org/wiki/Wiki. Data de consulta 21 de novembre de 2009. AA.VV.Blog .Disponible a http://ca.wikipedia.org/wiki/Blog. Data de consulta 21 de novembre de 2009. AA.VV.Aplicaciones educativas de la Web 2.0. Disponible a http://blogs.cepindalo.es/centrostic/2009/01/15/aplicaciones-educativas-de-la-web-20/. Data de consulta 21 de novembre de 2009.
  • 19. AA.VV. (2005) Definición de blog y características según Manuel Tapia. Disponible a http://infoempresa.blogspot.com/2005/07/definicin-de-blog-y-caractersticas.html. Data de consulta 21 de novembre de 2009. AA.VV. ¿Qué son las herramientas telematicas? Disponible a http://ar.answers.yahoo.com/ question/index?qid=20080509113949AAfHNkr. Data de consulta 1 de desembre de 2009. AA.VV. Correo Electrónico. Disponible a http://es.wikipedia.org/wiki/Correo_electr %C3%B3nico. Data de consulta 21 de novembre de 2009. AA.VV. Chat. Disponible a http://es.wikipedia.org/wiki/Chat. Data de consulta 21 de novembre de 2009.