Té futur la figura del clinical librarian al nostre àmbit? (Antoni Parada)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Té futur la figura del clinical librarian al nostre àmbit? (Antoni Parada)

on

  • 473 views

Presentat en la Jornada dels "10 anys de Gestió de la Informació en Ciències de la Salut (GICS). El 25 de novembre de 2014. Sala d'Actes del Departament de Salut de la Generalitat. (Barcelona)

Presentat en la Jornada dels "10 anys de Gestió de la Informació en Ciències de la Salut (GICS). El 25 de novembre de 2014. Sala d'Actes del Departament de Salut de la Generalitat. (Barcelona)

Statistics

Views

Total Views
473
Views on SlideShare
208
Embed Views
265

Actions

Likes
0
Downloads
6
Comments
0

3 Embeds 265

http://www.cobdc.net 262
http://feedly.com 2
http://feeds.feedburner.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Té futur la figura del clinical librarian al nostre àmbit? (Antoni Parada) Té futur la figura del clinical librarian al nostre àmbit? (Antoni Parada) Presentation Transcript

  • Té futur la figura del / la clinical librarian al nostre àmbit? Antoni Parada Barcelona, 25 de novembre de 2013 10è aniversari de la creació del grup de Gestió de la Informació en Ciències de la Salut
  • Què és un clinical librarian ? Molt més enllà del personal de biblioteca referencista....... • Bibliotecaris i/o documentalistes integrats en els serveis mèdics del centre. • Acompanyen als facultatius en les visites mèdiques als pacients hospitalitzats, participen en les sessions clíniques.... • Fan cerques cerques ràpides i complexes en les fonts d’informació més adients per identificar i seleccionar la millor evidència per afavorir la presa de decisions en l’acte assistencial. 2
  • Una mica d’història • Gertrude Lamb. Health librarian • University of Missouri-Kansas City School of Medicine • 1970s Distància entre el coneixement generat per la ciència i la seva aplicació en l’atenció als pacients 3
  • Objectius i beneficis • Proporcionar informació rellevant i filtrada als facultatius d’una manera ràpida • Millorar les seves habilitats informacionals • Apropar la biblioteca als usuaris 4
  • Consolidació i evolució de la figura del / la Clínical Librarian • Implantació de programes amb clinical librarians en diversos centres i hospitals –alguns d’ells promoguts per la NLM-. • L’informacionista Davidoff F, Florance V. The informationist: A new health profession?. Annals of Internal Medicine. 2000;132(12):996-8. • Conferència NLM-MLA 2002 • International Clinical Librarian Conference (ICLC) (6 edicions) 5
  • Què diu l’evidència científica? • (clinical[ti] AND librarian*[ti]) = 82 articles i Informationist*[ti] = 32 articles • Brettle A, et al. Evaluating clinical librarian services: a systematic review. Health Info Libr J. 2011 Mar;28(1):3-22. • Rankin JA, et al. The emerging informationist specialty: a systematic review of the literature. J Med Libr Assoc. 2008 Jul;96(3):194-206 • Wagner KC, et al. Evaluating the effectiveness of clinical medical librarian programs: a systematic review of the literature. J Med Libr Assoc. 2004 Jan;92(1):14-33. • Winning MA, Beverley CA. Clinical librarianship: a systematic review of the literature. Health Info Libr J. 2003 Jun;20 Suppl 1:10-21. 6
  • 7
  • Té futur la figura del clinical librarian al nostre àmbit?... I la resposta és.... NO • Actual moment econòmic • S’ha perdut un tren.... • Diferent valoració de la informació de qualitat respecte als àmbits anglosaxons Però tot a la vida té els seus matisos.... 8
  • No tot està perdut..... cal donar resposta a una “vella necessitat” Potser la figura del/de la clinical librarian al nostre context és una quimera però sí que podem incorporar parcialment bona part de la seva filosofia, el seu sentit, les seves funcionalitats i experteses. 9
  • Quina és aquesta necessitat? • Els usuaris finals volen informació rellevant per resoldre problemes. • Tenen molta feina, poc temps i no sempre tenen les habilitats i coneixements necessaris per trobar i identificar. • L’accessibilitat a la informació i les fonts estructurades és molt elevada però no es fácil el seu ús eficient. • Els usuaris finals poden arribar a conèixer les fonts però és difícil que no puguin “evitar” errades comunes. 10
  • 11
  • PubMed... only for your eyes... • Mapping o no mapping • Limitacions del camp afiliació • Ús correcte AND, OR, NOT • • Diferència entre els filters i "clinical queries" Efectes adversos, avaluació econòmica, recerca qualitativa, outcomes, Patient Reported Outcome Measures, qualitat de vida... • Ús exclusiu MeSH i/o subheadings o termes Majr... “pharmacological action”, “supplementary concept” • Ús de filters i referències [PubMed in process] • Exemple títle ADVANCED 12
  • 13
  • 14
  • Quina és aquesta necessitat? En definitiva, tenen moltes necessitats que es poden identificar per oferir respostes precises, de qualitat i que aportin un valor afegit. Recordeu també que la realitzacio d’una cerca bibliográfica té un component de tècnica però també té una part “artesanal” on habilitats, experiència i intuïció s’hi acaben combinant. Algú se’n recorda de les profecies apocalíptiques de fa 20 anys? 15
  • Què és un bon resultat en una cerca bibliogràfica? • Aquella resposta que es dóna a un usuari i que –d’acord amb la seva necessitat d’informació- li suposa un benefici, compleix amb les seves expectatives, i li genera un bon grau de satisfacció... • ......és rellevant, manté un equilibri entre precisió i exhaustivitat i ha estat obtingut d’una manera eficient. • Important: depenent de la nostra capacitat de resolució, l’eficàcia i el valor afegit de la nostra resposta dependrà de què hàgim “fidelitzat” un usuari o no. 16
  • Quina expertesa caldria fomentar per acostar-nos a la figura del clinical librarian? • Coneixement múltiples fonts informació i idoneïtat de cadascuna d’elles • Disseny i execució de cerques avançades (advanced literature searching) • Interpretació, elaboració i validació de “filtres metodològics” • Plantejament resolució preguntes clíniques “PICO” 17
  • Quina expertesa caldria fomentar per acostar-nos a la figura del clinical librarian? • Tipus estudis epidemiològics, l’evidència que aporten i com s’indexen • Lectura crítica “critical appraisal” • Capacitat síntesi i presentació, reportació i avaluació cerques (Starlite, PRESS) • L’idioma anglès 18
  • 19
  • Projecció d’escenaris on podem desenvolupar un rol important • Resolució preguntes clíniques • Revisions sistemàtiques i síntesis de l’evidència científica • Guies de pràctica clínica 20
  • Projecció d’escenaris on podem desenvolupar un rol important • Anàlisi de xarxes dels investigadors i impacte de la seva recerca • Alertes i novetats • Consultoria publicacions (open access, repositoris, propietat intel.lectual) • Curació de continguts 21
  • Projecció d’escenaris on podem desenvolupar un rol important • Web 2.0 i xarxes socials • Recerca, avaluació, estàndards, indicadors, benchmarking sobre l’impacte dels nostres serveis • Acceptació i promoció de les millors pràctiques i eliminació de les poc efectives 22
  • Dificultats per ensinistrament específic • Col.laboració Cochrane • UK Center for Reviews and Dissemination, CRD • The InterTASC Information Specialists' SubGroup (ISSG) • HTAi Interest Sub-Group on Information Resources (IRG) 23
  • Recordeu....no tot està perdut..... cal donar resposta a una “vella necessitat” Potser la figura del/de la clinical librarian al nostre context és una quimera però sí que podem incorporar parcialment bona part de la seva filosofia, el seu sentit, les seves funcionalitats i experteses. 24
  • Moltes gràcies a totes i a tots!!! aparada@gencat.cat