Your SlideShare is downloading. ×
Activitat 02 ObligatòRia
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Activitat 02 ObligatòRia

1,739

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,739
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. 1.ENTORN ESCOLAR: DADES IDENTIFICATIVES: Nom del centre: Col.legi públic Rafal Vell Titularitat: Pública Adreça Postal: Indalecio Prieto, 50. Es Rafal Vell, Palma de Mallorca. Telèfon i fax: 971.473.247 Horari: Escola matinera de 7:15 a 8:30 Horari lectiu de 8:30 a 13:30 Menjador de 13:30 a 15:00 Activitats extraescolars de 15 a 17 Unitats en funcionament: 12 unitats per primària i 6 per infantil ENTORN ESCOLAR: característiques de la població o barri en què es trova El col·legi públic Rafal Vell, es troba situat al carrer Indalecio Prieto. Aquest carrer passa pels barris de Son Gotleu, el Rafal Nou i el Rafal Vell situats al nord-est de la ciutat de Palma. Al barri del Rafal Vell trobem situada l’escola on hem realitzat les pràctiques. El mitjans d’accés al centre són el transport privat i les línies 5 i 28 de la EMT de Palma que fan el següent recorregut: -línia 5. Es Viver; Rafal Nou; Rafal Vell; Son Gotleu; Pere Garau; Avingudes; Plaça Progrés; Poble Espanyol; Son Dureta -línia 28. Son Llatzer; Cala Estància; Ciutat Jardí; Es Molinar; Es Portixol; Poligon de Llevant; Pere Garau; Son Gotleu; Rafal Vell; Rafal Nou i Son Llatzer. El barri del Rafal Vell té el seu origen en el gran creixement de la població que es va produir als anys seixanta a causa del “boom turístic”. Molts immigrants procedents d’Andalusia i Castella-La Manxa van venir a fer feina i s’establiren als blocs de pisos que es varen construir al barri a partir de 1970. Actualment la població segueix sent en la seva majoria de parla no catalana. La població del barri segueix sent majoritàriament obrera, amb un poder adquisitiu mitjà-baix. Gran part de la població treballa en el sector secundari i terciari, tot i que la barriada mostra una clara mancança d’establiments comercials, el que significa que la majoria de la població treballa a altres llocs fent així més necessària la presència de transport públic (Fet que es veu clarament ja que passen dues línies de bus). La zona té una baixa activitat econòmica i una certa mancança d’oferta cultural, tot i
  • 2. que podem trobar una Biblioteca Pública i un Casal del Barri, i alguna entitat esportiva. Pel que fa a la relació de l’escola amb el barri, podem explicar que durant el Carnestoltes els alumnes i els mestres es van desplaçar fins el Casal del Barri per fer una desfilada. La llengua que fomentava el centre era el català, ja que la llengua materna de la majoria d’alumnes era el castellà i l’únic contacte que tenien amb el català era el que es produïa dins l’escola. 2.EDIFICI ESCOLAR Característiques generals de l’edifici Aquest centre conta amb dos edificis, un d’educació infantil i un d’educació primària, a més d’un pati per cada edifici, un camp de futbol, un petit hort escolar i un aparcament privat pels mestres de l’escola. A l’edifici d’educació primària es duen a terme les activitats dels alumnes de 6 a 12 anys, exceptuant la classe de música dels alumnes d’educació infantil, que la fan a aquest edifici. L’edifici d’educació infantil és el lloc on treballen els alumnes de 3 a 6 anys. És un espai totalment independent de l’edifici de primària. Té dues aules per cada edat. A més a més, disposen d’un aula de psicomotricitat, dues petites sales pel l’equip de suport i una sala pel professorat d’educació infantil. Les aules disposen d’un ordinador per començar a familiaritzar-se amb ell a una edat primerenca. Aquestes aules s’organitzen mitjançant racons. Nombre i característiques generals de les aules Compta amb 12 aules, una per cada grup, i també amb altres espais per realitzar activitats concretes. La distribució de tots els espais és la següent: - A la planta baixa trobem un espai comú en el qual es solen realitzar exposicions i on es posa a la disposició de tothom informació de l’escola. Des d’aquí s’accedeix als dos menjadors de l’escola: el de primària i el d’infantil; com també a la secretaria de l’escola, la sala de professors, la secretaria de l’AMPA i el despatx del director. - Al primer pis es troben les quatre aules de primer cicle de primària, dues de segon cicle, la biblioteca, el taller i dues sales petites per l’equip de suport.
  • 3. Hem de dir que totes les aules són iguals, exceptuant la distribució de la classe (taules, racons, prestatgeries, etc. ), i totes tenen un ordinador dins l’aula a l’abast de tota la classe, per acudir-hi davant qualsevol dubta en tot moment. El taller és una aula gran amb moltes taules i cadires, molt funcional i pràctica per fer una gran varietat d’activitats. És una de les aules més grans de l’escola. Al taller es duen a terme els claustres. L’aula de música està realment plena d’instruments i materials útils per fer una bona classe de música. La distribució de les taules està de tal manera que tots els alumnes es veuen, ja que formen una “o”, quedant així un espai al centre lliure per poder ballar, cantar i tocar instruments. L’aula d’ordinadors té una vintena d’ordinadors, solen fer feina en parelles, i són ordinadors adquirits recentment. Al mig de la classe hi ha unes taules que no s’empren i també hi ha una pissarra per fer petites explicacions per part del mestre. Descripció dels patis A la part exterior d’aquest edifici podem accedir a un gran pati, un camp de futbol i un hort. L’ envoltant de l’edifici és un gran pati on els més petits passen el seu temps d’esbarjo, ja que disposa d’una gran zona amb jardí i un espai de jocs per jugar amb gronxadors, tobogan, etc. Instal·lacions i espais específics: descripció i ús L’hort, que està situat a un costat del pati de l’escola, està dividit en petites parcel·les. Cada grup té el seu bocí d’hort i és el responsable de tenir net, i de regar cada setmana. El camp de fútbol, que disposa de gespa artificial, s’organitza amb un horari. Cada classe té un dia determinat per fer-ne ús a l’hora del pati, així s’eviten determinats conflictes (com per exemple, conflictes entre nens o nenes de diferents edats) Condicions de seguretat i higiene Respecte a les condiciones de seguretat e higiene de tota l’escola en general, segueixen unes pautes recollides a un document que envia el Govern de les Illes Balears a tots els centres docents, a càrrec del Servei de Prevenció de Riscs Laborals. En aquest documents es recullen uns instruccions ce caràcter general per regular la
  • 4. realització d’exercicis d’evacuació periòdics als centres docents. El que se pretén amb aquets simulacre és l’entrenament i la correcció d’hàbits de tots els que hi participin. S’ha d’avisar a tot el personal de l’escola i a les famílies de que se durà a terme el simulacre, però sense concretar quin dia, per conservar el factor sorpresa en tot moment. Es demana que se practiqui com a mínim un pic per curs. A l’acabament del simulacre, s’ha de redactar un informe model junt amb el manual d’autoprotecció del centre a la Conselleria d’Educació. El personal de neteja de l’escola s’encarrega de complir les condicions higièniques que es demana. No hi cap problema al respecte, perquè a més, tots els mestres transmeten als alumnes els hàbits bàsics d’higiene i aquests estan habituats a no embrutar l’escola. Barreres arquitectòniques. És un centre amb total accessibilitat ja que disposa d’una rampa mòbil que se posa en determinats llocs que no hi ha una rampa de construcció, com per exemple a l’entrada de l’escola i a la sortida del pati. També disposa d’un ascensor que només s’empra en casos concrets (lesions, cadira de rodes, etc. ) ja que marxa amb una clau. Per la resta, no hi cap tipus d’impediment per accedir al centre còmodament. 3. ALUMNAT, PROFESSORAT I FAMÍLIES Nombre d’alumnes i ràtios És una escola amb uns 450 alumnes aproximadament de mitjana anual. La seva ràtio és de 25 alumnes per classe, encara que podem trobar classes amb 23 – 24 alumnes. Característiques a destacar de l’alumnat de l’escola: La majoria dels alumnes procedeixen dels barris Rafal Vell, Rafal Nou, es Vivero, Son Gotleu i els Hostalets. Per altre part, observem que no hi ha molta presència d’alumnat immigrant o nouvingut. Encara que la Conselleria obligui a admetre un determinat nombre d’immigrants, pensem que hi ha una selecció o condició a l’hora d’acceptar els alumnes. Mesures per l’acolliment de l’alumnat nouvingut a l’escola En quant a les mesures pels alumnes nouvinguts, ens van explicar que no tenen unes mesures concretes establertes. Si es tracta d’alumne que no coneix la llengua, i els mestres ho troben necessari, es pot dur a terme un reforç amb el nen o la nena fora de l’aula fins que vagi coneixent una mica la llengua que es parla a l’escola, en aquest cas la llengua catalana.
  • 5. Al Pla d’Atenció a la Diversitat, contempla un apartat referit al suport lingüístic als alumnes d’incorporació tardana. Entre altres coses diu el següent: Entenem que l’aprenentatge de la llengua catalana per aquest alumnat d’incorporació tardana és totalment necessari per poder integrar-se en la nostra comunitat i accedir al nostre sistema educatiu amb unes garanties d’èxit. Per tant, pensem que el més important és un suport de tipus lingüístic, sobre el qual treballarem per damunt de tot. Per dur a terme aquest suport s’organitzaran combinant el suport fora de l’aula, individual o en grup petit (quan es tracti de més d’un alumne d’aquestes característiques) amb el suport i les activitats dins l’aula ordinària, que serà l’entorn predominant. Per atendre aquest alumnat es disposarà dels recursos de suport destinats a cada cicle i es planificaran (recursos i horaris) conjuntament entre el cicle al qual pertany l’alumne i l’equip directiu. La intensitat i freqüència amb què s’atengui aquest alumne o alumnes en qüestió estaran destinades a què tan aviat com sigui possible pugui integrar-se en totes les activitats comunes del grup classe. Els moments en què rebi suport fora de l’aula no coincidiran amb àrees com l’educació física o l’artística, en les quals la interacció amb altres companys és molt directa. El reforç positiu per part dels mestres serà l’estímul més important per a aquest alumnat i per a les seves famílies. El fet de que les famílies i sobretot els alumnes es sentin acollits i reforçats els animarà per continuar aprenent la llengua i per anar a l’escola amb més ganes. Així mateix, l’escola organitzarà activitats informatives per a famílies nouvingudes. Mesures per atendre les necessitats educatives especials de l’alumnat El criteri general que adopta l’escola, és proporcionar una resposta educativa adaptada a la diversitat de capacitats, interessos i ritmes d’aprenentatge de l’ alumnat que compon el grup classe. Però, l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials, ja suposa prendre per una banda, mesures que afecten al currículum, i per altra banda, mesures de tipus metodològic i organitzatiu (aplicant diferents estratègies metodològiques, i variant els agrupaments i els espais), tenir en compte els recursos materials amb els que conta l’escola. MESURES CURRICULARS Hi ha dos tipus: les adequacions del currículum ordinari i les adaptacions curriculars individualitzades: Adequació del currículum
  • 6. L’adaptació del currículum a les necessitats dels alumnes es podrà realitzar a nivell d’aula, si afecta bàsicament a la metodologia a emprar o a l’organització del grup; o a nivell individual, quan afecta a un alumne en particular. El currículum reflectit al PCC s’utilitza com un guió de referència comú que es pot utilitzar de forma flexible per a cada grup-classe. Si és necessari, se seleccionen alguns objectius i continguts més alts, corresponents a nivells superiors per als alumnes amb altes capacitats, i altres corresponents a nivells inferiors per als alumnes amb dificultats. Per altra banda, el currículum del centre, dóna més importància als continguts procedimentals i actitudinals, que als continguts conceptuals, fet que facilita l’adaptació curricular. ADAPTACIONS CURRICULARS INDIVIDUALITZADES (ACI) Les adaptacions curriculars individualitzades (ACI) ,són una estratègia de planificació i d’actuació docent per tractar de respondre a les necessitats d’aprenentatge “de determinats alumnes que no poden seguir l’escolaritat, de la mateixa manera que els altres companys ,o bé que tenen una capacitat per damunt del nivell que pertany. L’equip de suport ha de dur un registre i seguiment dels nins amb n.e.e , de manera que es pugui actualitzar o consultar quan sigui necessari. MESURES METODOLÒGIQUES I ORGANITZATIVES ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES Les mesures que es posen en pràctica al centre són les següents: • Adaptar-se als diferents ritmes de treball dels alumnes, ja que es proposen activitats amb diferents graus de complexitat. Sobretot el fan servir als llibres. • Incorporar diferents materials, de suport, com material audiovisual, informàtic, gràfics, imatges, objectes. • Oferir preferentment activitats obertes (que permeten respostes diferents) i que fomenten el raonament i/o la comprensió. • Flexibilitzar el temps de manera que s’adeqüi als diferents ritmes d’aprenentatge dels alumnes. • Flexibilitzar els espais i adequar-los a les necessitats del grup: disposant d’espai per arxivar, ordenar, organitzar-lo pel treball en grups, parelles o individual, o per altres tipus d’activitats.
  • 7. • Doblament del professorat i entrada d’especialistes, compartint l’aula amb el mestre de suport, o un altre. • Agrupació dels alumnes per nivells homogenis, en agrupaments flexibles segons el nivell de competència. L’equip docent revisa periòdicament el possible pas de cada alumne a un altre agrupament. • Assistència individual o en petit grup dels alumnes fora de l’aula ordinària. ESTRATÈGIES ORGANITZATIVES. AGRUPAMENTS I ESPAIS 1. Atenció a la diversitat dins l’aula: En aquests casos, el/la mestre/a que realitza el suport el duu a terme dins el grup classe i el realitza juntament amb el/la mestre/a tutor/a dins l’aula seguint les seves indicacions i els seus programes. Aquest model de suport es dóna prioritàriament a E. Infantil i 1r cicle de primària. 2. Atenció fora de l’aula: En aquests casos, el/la mestre/a que realitza el suport treu l’alumne o grup molt reduït d’alumnes del seu grup classe i el treballa amb aquests seguint un programa individualitzat de suport que abans ha estat acordat amb el/la mestre/a tutor/a de l’alumne/a. Les hores que un alumne passa fora del seu grup- classe per rebre suport seran sempre inferiors al 50% del seu horari setmanal amb el/la seu/va tutor/a. La finalitat d’aquesta forma de suport és, oferir a l’alumnat la possibilitat de treballar aspectes molt concrets del currículum i/o reforçar aquells coneixements o habilitats bàsics que li permetin seguir el ritme del grup classe. Quan l’alumne hagi superat les seves dificultats de coneixements o d’habilitats torna al seu grup classe. 3. Agrupaments flexibles/desdoblaments: Es tracta d’organitzar l’alumnat en grups diferents al grup classe habitual, amb la finalitat d’adaptar el currículum a les seves necessitats, no només a l’alumnat que requereix adaptacions que li permetin assolir uns objectius bàsics, sinó d’aquell que pot ser objecte d’una ampliació de coneixements, activitats i objectius. En qualsevol moment del curs, i quan els mestre ho trobin oportú, es podrà passar als alumnes a altres grups, depenent dels seus progressos, i adaptat a les seves necessitats i el seu grau de maduresa. Els/les mestres que participen en els grups flexibles d’un mateix cicle realitzaran reunions com a mínim mensuals, per fer un seguiment de la marxa dels diferents grups.
  • 8. • MATERIALS: Els materials per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat en totes les modalitats de suport que he descrit a l’apartat anterior, parteixen sempre del material que hi ha a classe i que utilitzen tots els alumnes per igual, i quan sigui necessari s’adapta a les necessitats dels alumnes. Per exemple a la meva classe, hi havia dos o tres nins amb problemes de prensió, és a dir, per retallar, i utilitzaven unes tisores especials. Aquestes adaptacions són diverses. Aquests són alguns exemples del tipus d’adaptacions que fan dels materials: • Selecció de materials. La mestra escull entre els materials proposats d’acord a les necessitats dels seus alumnes. • Adaptació dels materials, segons les dificultats dels alumnes es fan les adaptacions oportunes. • Complementació/accés : és l’aplicació de materials previs a allò que es vol aconseguir, per tal de que finalment permetin a l’alumne poder arribar a realitzar allò proposat. • Elaboració de material adequat al nivell de l’alumne: activitats, fitxes... Les adaptacions de complementació/ accés i elaboració es diferencien als altres materials, perquè en alguns casos suposen uns materials complementaris diferents dels utilitzats pel grup classe i que tenen l’objectiu de facilitar l’adaptació al moment, ritme i treball de cada infant. Aquest material s’utilitza també en el cas d’infants amb discapacitat física o sensorial. Professorat del centre i personal no docent L’escola compta amb una plantilla orgànica de 28 mestres (entre infantil, primària i especialistes, més el mestre de religió catòlica ) que es va ampliant per part de la Conselleria d’Educació segons les necessitats del centre. La plantilla de mestres és molt estable, amb un 74,2 % de mestres definitius. A l’escola podem trobar: A Infantil: 6 mestres més 2 mestres de suport. A primària: 4 tutores per cicle.
  • 9. Professorat especialista: 2 mestres d’anglès i d’educació física, 1 mestre d música, 1 logopeda, 2 PT, 1 AD (audició i llenguatge), 1mestra per religió i el director (que fa suport a primer cicle) Personal no docent: 2 ATE, 1 auxiliar-administratiu, porteria Participació de les famílies (AMPA, comissions de treball, activitats generals de centre, escola de pares…) A l’escola podem trobar un despatx expressament per l’AMPA, ja que tenen un grau elevat de participació, implicació i col·laboració a l’escola. L’ AMPA és l’encarregada de dur tots els serveis complementaris (monitors per activitats extraescolars, etc). A infantil, la participació dels familiars és veu més accentuada ja que durant el 1r trimestre han fet conjuntament amb els mestres els informes dels alumnes. Amb la resta dels pares, no es veu tanta participació. El Rafal Vell no organitza excursions extraescolars amb les famílies. Activitats anuals per a tota l’escola (sortides, festes, activitats culturals, activitats esportives…) L’AMPA és l’encarregat de dur a terme totes les activitats i sortides de fora de l’escola i les festes que s’organitzen dins l’escola. Quan veuen qualque sortida interessant, ho comuniquen als mestres per veure si ho volen dur a terme. Les mestres decideixen anar-hi o no. Podem citar moltes sortides i festes de l’escola: - Per començar, cada mes es lliura a les famílies una circular informativa amb les activitats d’aquest mes en concret. Són activitats per a tota la família. En aquesta circular ve determinat el preu, la dificultat, el recorregut i les recomanacions de les sortides. A continuació, un exemple d’una de les circulars mensuals. - Festa de la Primavera: a càrrec dels alumnes de sisè, que preparen una petita celebració per fer al començament de l’horari lectiu un dia determinat. Els confetis, representatius de flor, van acompanyats de la cançó “Les quatre estacions” de Vivaldi. És una festa curta però molt bonica, en la qual assisteixen també les famílies. - Setmana Cultural: durant aquesta setmana, els alumnes fan una representació de tot el que han après durant les activitats extraescolars, amb l’ajuda dels mestres i dels
  • 10. pares. A més d’aquestes representacions, es por participar en diferents activitats a càrrec dels responsables de les activitats extraescolars. - Carnestoltes: quan es du a terme la Rua i la Rueta, a l’escola representen una petita festa de disfresses, en la qual cada classe es disfressa d’alguna cosa dissenyat per ells mateixos amb l’ajuda dels mestres i dels pares. - Sant Antoni: durant aquesta festivitat els alumnes més petits es disfressen de dimonis, i els més grans fan manualitats, com caretes de dimoni. Realitzen una petita representació, amb l’ajuda del professor de música, i canten cançons típiques d’aquest dia. Estructura organitzativa (equips docents, comissions de treball…) Podem dir que el nucli del Centre escolar està format per la relació professor a alumnes. L’estructura organitzativa es divideix en les següents organitzacions: • Organització dels alumnes L’organització dels alumnes dins la classe la dur a terme els propis alumnes amb l’acord de la tutor/a. L’Assemblea de Classe es reuneix de forma setmanal on es debaten, mitjançant un ambient democràtic i diàleg, aspectes relacionats amb la marxa de la classe, qüestions de disciplina, queixes i també aspectes relacionats amb els plans de treball establerts Per altra banda, els Delegats de Classe es reuneixen periòdicament en l’Assemblea de Delegats, amb la presència d’un professor encarregat, el Cap d’Estudis o el Director. Un dels seus objectius és debatre les qüestions de disciplina generals de l’escola, passant les seves peticions i decisions als diferents estaments perquè prenguin les mesures oportunes. Aquesta Assemblea és el màxim òrgan de participació democràtica dels alumnes a l’escola. • Organització del professors Les funcions es poden veure reflectides a la LODE, però n’hi ha d’altres que no estan incloses dins la Legislació actual com ara: 1. Òrgans col·legiats: Claustre de professors: Tenen la funció de:
  • 11. Formar les comissions necessàries per dur endavant projectes educatius. Donar suport a totes les entitats que ho demanin, sempre que estigui en la línia educativa de l’escola. A principis de cada curs el Claustre tria professors responsables dels diferents espais comuns del Centre: biblioteca, laboratori, taller, hort i jardí...; dels diferents projectes pedagògics que estiguin en funcionament al Centre, així com també encarregats d’altres responsabilitats que es considerin necessàries pel funcionament de l’escola Equips de Cicle: Agrupen els professors per coordinar les seves pràctiques docents en els seus nivells. Es reuneixen setmanalment per coordinar les tasques comunes de cicle i per posar-se d’acord per fer activitats extraordinàries de cicle (sortides, colònies, reunions i informacions als pares, etc, Elaborar el Projecte Curricular de cicle, etc. 2. Òrgans unipersonals Secretari: Ha de vetllar pel bon funcionament econòmic i els documents del Centre, fer les certificacions necessàries per a alumnes, pares i mestres. Cap d’Estudis, a més de les legislades té les següents funcions: Tenir cura de les activitats escolars i extraescolars, coordinar els Equips de Mestres i els Equips de Cicle, prendre decisions d’una forma conjunta amb la resta d’integrants de l’Equip Directiu • Organització del pares Els pares participen a l’escola de diverses maneres, a nivell individual, interessant-se per l’evolució escolar del seu fill/a o bé, a nivell col•lectiu, fonamentalment amb la seva participació a l’AMPA. Els pares i mares pertanyents a l’AMPA participen i organitzen les següents comissions de: - Menjador - Activitats extraescolars - Comissió d’esports. Un dels objectius és que els alumnes de l’escola puguin participar en competicions esportives - Comissió educativa: Intervenen en els problemes que puguin sorgir per millorar la qualitat educativa de l’escola, programen xerrades, conferències, taules rodones que siguin necessàries, creen una escola de pares, etc.
  • 12. - Comissió de festes • Consell Escolar Pares, alumnes i professors es troben representats al Consell Escolar que és el màxim òrgan del Centre, clau de l’organització escolar pel seu caràcter d’integració dels diferents sectors de la comunitat educativa. • Personal de neteja, porteria i administratiu El personal de neteja, porteria i administratiu, si n’hi ha algun dia, es relacionarà amb la comunitat educativa a través de Director del Centre Projecte d’innovació en funcionament. En aquest moment no se du a terme cap projecte d’innovació. 4.TECNOLOGIES I DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ L’aula d’informàtica té una vintena d’ordinadors, solen fer feina en parelles, i són ordinadors adquirits recentment (PC). Al mig de la classe hi ha unes taules que no s’empren i també hi ha una pissarra per fer petites explicacions per part del mestre. Pel que fa a la resta d’aules hi havia un ordinador a cada una d’elles que no utilitzaven sovint, tot i que tots els ordinadors del centre tenien accés a la xarxa. En aquest centre es feia un ús molt bàsic de les TIC, ja que només s’utilitzaven per a la recerca d’informació o per situacions concretes i específiques. Donada aquesta situació, l’equip docent no tenia intenció d’ampliar el seus coneixements en quant a les TIC. Tot i que el infants tenien una predisposició cap a la utilització d’aquestes tecnologies no eren molt utilitzades, principalment, per la falta de mitjans i recursos econòmics.

×